Especial Constitució

Més successos

QUE ENS POSEN A PROVA

Cal dir que el pessimisme no és una característica pròpia del gentilici andorrà i, menys quan, després de dos anys de pandèmia, de resiliència i resistència, començàvem a veure la llum al final del túnel. La tempesta semblava tranquil·la.

Així com l’esclat de la pandèmia de la Covid-19 va antecedir –i obligar a cancel·lar– la celebració del 27è aniversari de la Constitució del Principat d’Andorra, la invasió de Rússia a Ucraïna, convertida ara en una guerra cruenta, marcarà en bona part la successió del 29è aniversari de la Carta Magna andorrana.

Fins al 27 de febrer, aquest conflicte bèl·lic s’havia cobrat la vida de 352 civils ucraïnesos, entre ells nens i gent gran, persones que de cop i volta van veure truncats els seus futurs per una disputa que se n’anava coent a l’est del nostre continent. I, malgrat que les distàncies geogràfiques envers aquells dos països són molt grans, les conseqüències de la guerra es comencen a palpar al nostre territori, amb turistes ucraïnesos atrapats enmig de les seves vacances, però també amb catalans i andorrans que residien a escassos quilòmetres del camp de batalla i que, espaordits, van haver de fugir d’aquell terrer que consideraven casa seva.

Diverses accions, entre intervencions d’un parlamentari andorrà –el lliberal Ferran Costa– davant l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), així com la voluntat de sancionar financerament a actors vinculats a Rússia i Bielorússia, marcaran la pauta de l’agenda geopolítica nacional durant les pròximes setmanes deixant, en segon lloc de rellevància, almenys de cara a la discussió pública, altres temes menys urgents com ara l’eventual cooperació d’Andorra en la candidatura per acollir els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030, possibilitat que ha posat sobre la taula el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonés, en la seva recent visita al Principat.

Però, com ha estat habitual des de l’inici d’aquesta legislatura, una de les preocupacions més urgents de la ciutadania rau en la pèrdua gradual del poder adquisitiu, la precarització dels llocs de treball, la gairebé inexistent oferta d’habitatges de lloguer que dificulta encara més l’accés a un sostre digne, així com la incertesa sobre el futur i la sostenibilitat de les pensions i prestacions socials. En menor mesura, però de manera molt legítima, la població també continua demanant als seus legisladors i governants solucions efectives quant a la despenalització de l’avortament, l’adaptació de les infraestructures viàries del país i la millora del transport públic, problemes molt vigents que s’han afegit a la maleïda pandèmia que, des dels àmbits econòmics i de sanitat, ens ha donat una treva que va quedar en suspens a causa del soroll dels sabres que xoquen a 4.000 quilòmetres del nostre país. •

SALUTACIÓ DE LA SÍNDICA GENERAL Roser Suñé

29è aniversari de la Constitució

Benvolguts conciutadans i conciutadanes,

El 14 de març és des de fa vint-i-nou anys una data emblemàtica en el nostre calendari anyal perquè en aquesta data celebrem el dia de la Constitució. Des de fa quasi tres dècades, aquest text ens acompanya en el decurs de la nostra vida política i ha estat determinant per dibuixar aquesta Andorra que camina en el complex segle XXI.

Enguany podem commemorar aquest dia amb una visió més optimista de la nostra realitat, íntimament lligada des de fa dos anys, al desenvolupament d’una pandèmia que ha transformat la nostra vida quotidiana i, per tant, les certeses que ens envoltaven.

Avui, amb la pandèmia sota un control més efectiu, amb una recuperació econòmica que avança a bon pas és el bon moment per reflexionar i llegir amb nous ulls la nostra carta magna, perquè en les seves paraules s’hi troben les respostes a alguns dels neguits que ens acompanyen. Nogensmenys, els terribles fets que aquests dies estan succeint a Europa, amb la invasió d’Ucraïna per part de de la Federació Russa ens demostren la fragilitat de la nostra existència i ens empenyen a ser ferms en la consideració que les relacions entre països han de ser sobre la base del respecte mutu, de la convivència i de la pau.

La Constitució continua sent una guia per a tots nosaltres, perquè necessitem fonaments sòlids per bastir la nostra societat. La defensa ferma que hi trobem dels Drets Humans representa aquell camí que l’Andorra d’avui ha de seguir, malgrat els sorolls que sovint es fan perdre l’equilibri necessari per no caure en el parany del populisme i la superficialitat.

La societat que sorgeix d’aquest període és diferent i ens correspon, a tots plegats, entendre els canvis que s’han produït a fi de treballar per aconseguir un cohesió social més profunda i on tothom se senti partícip de la seva evolució. Tots estarem d’acord que hi ha grups de població que ens obliguen a repensar les nostres polítiques perquè l’escenari s’ha modificat i hem après algunes lliçons. La gent gran i els joves mereixen una adequació dels paràmetres habituals amb els quals se’ls ha tractat. Els propers anys desitjo que hi hagi canvis substancials en aquests àmbits perquè voldrà dir que hem sabut aprendre de tot el que hem viscut.

Una societat madura ha de ser capaç de refer-se després de trasbalsos, de repensar les fites a les quals vol arribar i fer-ho de la mà de tots els seus conciutadans i conciutadanes. La sostenibilitat és l’eix central que ha de presidir les accions legislatives dels propers anys perquè serà l’única manera de garantir el futur de les noves generacions. I això no ha d’anar renyit amb un desenvolupament econòmic rigorós que ens faci créixer com a país conscient de la seva realitat immediata.

Les nostres institucions ens han permès transitar per aquest període, treballem entre tots per enfortir la seva dignitat i el seu lligam amb nosaltres, perquè el país esdevindrà allò que entre tots vulguem, i no oblidem les sàvies paraules finals del preàmbul del text: “Amb el desig que el lema “virtus unita fortior”, que ha presidit el camí pacífic d’Andorra a través de més de set-cents anys d’història, segueixi essent una divisa plenament vigent i orienti sempre les accions dels andorrans”.

SOLIDARITAT ENVERS Ucraïna

La invasió de Rússia a Ucraïna és l’eix central de les salutacions oficials de les autoritats andorranes i del copríncep episcopal, que s’han unit per clamar per la pau i el respecte dels drets humans del poble ucraïnès.

Enguany se celebren 29 anys de la Constitució andorrana i, la que hauria de ser una festa nacional engrescadora, ja que la pandèmia de la Covid-19 i les seves conseqüències semblen més contingudes, es veurà marcada, un any més, per un context que preocupa a la comunitat internacional.

El conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna, que s’ha cobrat la vida de centenars de persones, és el punt en comú en què convergeixen la síndica General, Roser Suñé; el cap de Govern, Xavier Espot, i el copríncep episcopal Joan Enric-Vives, qui posen en relleu la fraternitat, l’amistat i cooperació que caracteritzen les relacions andorranes amb el poble ucraïnès. Quant al copríncep francès, Emmanuel Macron, no ha volgut sortir-se de la línia dels assumptes francoandorrans, destacant la cooperació entre França, Andorra i Espanya, per combatre la Covid-19 i minvar els seus efectes sobre la salut, l’economia i el benestar de la població. Això sí, Macron, en la seva salutació, ha destacat el compromís d’Andorra per l’associació amb la Unió Europea, i ha refermat el seu suport personal perquè aquesta causa arribi a bon termini.

Llegeix les salutacions oficials de les autoritats i els coprínceps a www.donasecret.com •

Salut i economia

LES LÍNIES DE GUIA DE L’ÚLTIM ANY

No és cap secret que la pandèmia ha posat en perill –i de quina manera– l’estabilitat de l’Estat i del benestar de la ciutadania durant els darrers dos anys, tant des d’un punt de vista econòmic com de la sanitat. L’1 de març de 2022, més del 73% de la població havia rebut, almenys, dues dosis de la vacuna contra el SARS-CoV-2.

Protegir el sistema hospitalari andorrà d’un eventual col·lapse era una de les màximes prioritats per al ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ja que d’això depenia poder contenir el nombre de morts causades per la pandèmia. Per a l’1 de març de l’any en curs, el nombre de casos totals es va situar en 565, amb 11 persones ingressades a planta de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, i 4 pacients més a l’UCI.

Comparació entre l’1 de març del 2021 i l’1 de març de 2022

INDICADOR Casos actius Ingressats a planta UCI (*) UCI + ventilació mecànica Casos acumulats Altes acumulades

Defuncions acumulades 01/03/2021 01/03/2022

304 565

10 11

7 4

6 3

10889 38165 10475 37449

110 151

(*) Inclou tant els pacients ventilats com els pacients no ventilats. Font: Govern d’Andorra

Fets destacables del 2021 i del 2022 25 de març de 2021

Visita oficial de Ses Majestats els Reis d’Espanya al Principat d’Andorra.

27 d’abril de 2021

Andorra presenta la seva candidatura a la FIS per acollir els Campionats del Món 2027 d’esquí alpí.

19 al 21 d’abril de 2021

Grífols presenta el projecte del laboratori d’immunologia d’Ordino, que tindrà un cost de 25 milions d’euros i estarà enllestit el 2023.

19 al 21 d’abril de 2021

Andorra acull la XIII Trobada Empresarial Iberoamericana i la XXVII Cimera Iberoamericana, cites amb les quals es va impulsar el multilateralisme en la regió, per construir un model de desenvolupament sostenible.

02 de juny de 2021

Luis García Montero, director de l’Instituto Cervantes, va visitar el Principat d’Andorra.

22 d’octubre de 2021

13 de desembre de 2021

Torna la Fira d’Andorra la Vella.

El cap de Govern, Xavier Espot, es reuneix amb Francesc I al Vaticà.

04 al 20 de febrer de 2022

Andorra és present als JJOO d’hivern Beijing 2022.

24 de febrer de 2022

Rússia envaeix Ucraïna.

17 de desembre de 2021

Primer vol comercial a l’aeroport Andorra-La Seu.

11 de febrer de 2022

Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya, visita el Principat d’Andorra, després que José Montilla fes el mateix, el 2009.

02 de març del 2022

Govern aprova el projecte de llei d’aplicació de sancions internacionals, amb Rússia i Bielorússia com a principals objectius, arran de la invasió a territori ucraïnès. La primera fase de vacunació contra el coronavirus va començar el 20 de gener de l’any passat, amb els usuaris de residències i personal sanitari, però, amb el pas del temps, molt bona part de la població civil s’hi ha sumat fins a arribar a un 73% de vacunats amb segones dosis. De manera empírica, es pot inferir que l’adhesió al programa de vacunació ha estat clau perquè, malgrat tenir gairebé el doble de casos actius, el nombre de pacients ingressats a planta sigui estable i similar al de març de 2021, amb una important reducció de casos greus que ha permès la reobertura de l’oci nocturn –amb diferència, el sector més tocat per les mesures decretades per Govern–, l’ús parcial i selectiu de mascareta i l’alleugeriment d’altres restriccions.

PERSPECTIVES ECONÒMIQUES A FORÇA DE VACCINS

Les agències d’avaluació Fitch Ratings i Standard & Poor’s van millorar la perspectiva econòmica d’Andorra, d’estable a positiva. Segons el Ministeri de Finances del Govern d’Andorra, aquest resultat és fruit de les polítiques sanitàries, combinades amb el suport econòmic que s’ha brindat tant a empreses com a ciutadans; la gestió pressupostària i la gestió del deute.

En aquest sentit, Fitch Ratings, que manté la nota BBB+, preveu una recuperació del Producte Interior Brut andorrà, gràcies a l’àmplia taxa de vacunació i aplicació d’altres mesures que han facilitat l’afluència de turistes, fins i tot en nivells comparables a la prepandèmia, fenomen en el qual Standard & Poor’s també va parar especial atenció en qualificar el Principat amb BBB/A-2.

Un dels escenaris destacats de manera positiva per les agències qualificadores és que, mentre la zona euro va tancar 2021 amb una taxa mitjana de 7% d’atur, Andorra s’ha mogut en l’ordre d’aproximadament un 3%.•

Abans de la pandèmia, el nivell d’endeutament d’Andorra era del 35,4% respecte del PIB. En 2021 es va assolir un màxim de 50,4% que, el 2023, podria caure fins al 41,2% segons Fitch Ratings

1 Segons dades oficials del Govern d’Andorra, sota una base poblacional de 78.000 habitants.

L’Andorra postpandèmia

Malgrat que encara la pandèmia i les seves conseqüències no són aigua passada, la situació sanitària permet atendre altres temes de rellevància per a les esferes polítiques andorranes. Quins són alguns dels reptes a encarar per Andorra durant l’any 2022?

Foto: SFGA/CEsteve

Economia, diversificació i Unió Europea

Una de les principals febleses de l’economia andorrana és la seva dependència del turisme, un fet que va quedar palès i evident durant el confinament i els mesos successius. La diversificació econòmica, de la qual es parla tant, passa per desenvolupar sectors estratègics “en clau de sostenibilitat i d’innovació”.

Cal recordar que, des del 2012, quan es va aprovar la Llei d’inversió estrangera, l’obertura econòmica d’Andorra ha deixat de ser una quimera. Entrebancs a part, la línia que ha seguit l’Executiu és la d’aprofitar la fiscalitat avantatjosa i homologada del Principat per atraure inversionistes, però encara queda molt camí a recórrer per acabar amb l’àmplia dependència del sector turístic que, actualment, representa, directament i indirectament, un 40% del producte interior brut (PIB) nacional.

Del parc tecnològic, la zona franca o la regulació de la blockchain –contemplats en ‘Horitzó 23’–, poc se n’ha avançat, però sembla que un dels projectes abanderats pel Govern, la instal·lació d’un laboratori d’immunologia de Grífols, veurà la llum el 2023 després d’invertir 25 milions d’euros. Caldrà esperar per veure’n els beneficis d’aquesta polèmica infraestructura, però, de moment, l’Executiu ha fet un pas més enllà en presentar el Projecte de llei de recerca en l’àmbit de la salut i la biomedicina, un text que, segons la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, busca “protegir la salut, l’interès i el benestar de les persones que participen en projectes de recerca per damunt de l’interès de la ciència”, però també “afavorir el desenvolupament del sector de la recerca i la innovació, contribuint a la diversificació econòmica del país”.

El que sí que és clar és que l’acord d’associació amb la Unió Europea serà la cirera en el pastís del procés d’internacionalització de l’economia andorrana que, si bé l’aspecte econòmic no és l’únic a tenir en compte, serà cabdal per mantenir les bones projeccions de les agències qualificadores i reduir la relació entre el deute i el PIB.

Les relacions internacionals

Fa poques setmanes, la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, i l’ambaixador de Rússia a Andorra, Yuri Korchagin, presumien de les bones relacions entre ambdós països, però potser ara manen les tensions.

Des que Rússia va envair Ucraïna, el passat 24 de febrer, el rebuig d’occident ha anat in crescendo. Les sancions econòmiques per part de la Unió Europea a Rússia no han faltat, ni tampoc la intenció d’Andorra d’adherir-se a aquestes mesures i condemnar les accions bel·licistes de Vladimir Putin.

“Asfixiar l’esforç de guerra i posar-ne fi com més aviat millor” és la màxima que regeix el projecte de llei d’aplicació de sancions internacionals, aprovat en Consell de Ministres, el passat 2 de març. A banda de Rússia, com a principal objectiu, també figura Bielorússia per servir de còmplice de l’ofensiva bèl·lica envers Ucraïna, però el document es perfila com un punt de partida per a l’aplicació de futures sancions internacionals emanades per organismes supranacionals com ara les Nacions Unides o la mateixa UE.

Des del punt de vista geopolític, la d’Andorra és una jugada interessant de la qual encara no hi ha cap conseqüència negativa evident, tot i que mantenir les bones relacions entre la Federació Russa i el Principat serà molt més difícil a partir d’ara.

Andorra i l’esport

Una de les apostes més fermes del Principat, quant a l’esport, és la candidatura per acollir el Campionat del Món d’esquí alpí del 2027, un projecte que compta amb la implicació de Grandvalira, la Federació Andorrana d’Esquí i el Govern d’Andorra, entre altres actors. No descobrim l’aigua tèbia en posar l’accent sobre el fet que el nostre país té el domini esquiable més important del sud d’Europa, un factor que fins i tot podria ser determinant per una col·laboració eventual amb Catalunya i l’Aragó per tirar endavant la candidatura que permetria acollir els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Sobre aquesta última possibilitat, l’Executiu es mostra predisposat a sumar i crear sinergies per tenir una candidatura competitiva i, per tant, guanyadora.

Continuar promovent aquestes i altres iniciatives, com ara l’Ironman i altres competicions de reputació internacional, és un dels reptes a seguir durant 2022, però també ho serà continuar assentant les bases del desenvolupament esportiu dels atletes d’alt rendiment del país, perquè els seus èxits siguin molt més freqüents.

La butxaca, etern neguit

Una realitat que colpeja la majoria de la ciutadania és la insuficiència del salari mínim andorrà. Els 1.157,87 euros bruts en 12 pagues ja és superat pel salari mínim espanyol, que se situa en 1.000 euros bruts en 14 pagues. Traduït a 12 pagues, el salari mínim del país veí queda fixat en 1.166,60 euros bruts. Si bé la bretxa no és aclaparadora, el que crida l’atenció és el retrocés en aquesta comparativa que ha estat tradicionalment favorable per a Andorra.

A aquest escenari, s’afegeix que, segons l’Informe d’Execució Pressupostària (3r trimestre del 2021), el 69% dels pensionistes per vellesa rep una pensió inferior a aquest salari mínim, una problemàtica aguditzada per l’alça significativa dels habitatges de lloguer, un altre punt neuràlgic per a la immensa part de la població que no se solucionarà només amb l’habilitació de pisos de lloguer social, sinó amb la configuració de polítiques multilaterals –on s’hi involucrin immobiliàries, constructores, bancs i actors governamentals– destinades a fomentar la compra d’immobles per part de nous propietaris de primera residència, lluitar contra la concentració de promotors immobiliaris i estudiar els solars disponibles per a edificar-hi nous habitatges.

Evidentment, l’aplicació de correctius no és tasca senzilla ni els seus resultats seran visibles en un període molt curt de temps, però cal reconèixer que el problema hi és i prendre decisions en el moment oportú, perquè aquest llop ja feia temps que mostrava les orelles... i ara ja ensenya les dents.•