> 2014 L'Observatori Econòmic i Social de la Garrotxa by Dummiesgrafic Disseny Gràfic

L’OBSERVATORI ECONOMIC I SOCIAL DE LA GARROTXA Cercle EURAM Garrotxa

INDEX Presentació > 5 Dades bàsiques - INFOGRAFIES > 7 EL PROJECTE DE “L’OBSERVATORI”> 15 Informe de conjuntura econòmica: > 21 Resum executiu > 24 Annexos / GRÀFIQUES > 28 Informe de competitivitat territorial > 43 Conclusions i millores > 65

PRESENTACIO Des del Cercle Euram Garrotxa us volem presentar un projecte molt engrescador per a la comarca, l’Observatori econòmic i social: • Una eina de coneixement econòmic i social de la comarca per ajudar a la presa de decisions estratègiques. • Una eina de promoció de les empreses. • Una eina de promoció de la comarca per captar talent. • Una eina de promoció per captar inversions. • Una eina que genera identitat i autoestima als garrotxins. Volem que quedin reflectits els valors de la comarca, el seu passat, present i futur, la visió que tenim del mercat que ens envolta, el que aporta la Garrotxa com a territori, les mancances que delimiten la nostra competitivitat i la capacitat de creixement... L’observatori està destinat a tots els garrotxins, d’una manera molt gràfica, amb resums executius per a les persones que tenen poc temps però volen estar informades, i amb uns annexos per a les persones que volen arribar fins al fons de la qüestió. Aquest document és l’inici del projecte, que volem que sigui de contïnuitat, viu i obert -que compti amb la participació de tots els garrotxins. Cal esmentar que aquest projecte compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olot i el Consell Comarcal de la Garrotxa a través de Garrotxa Desenvolupament-Agència de Promoció Econòmica i la Diputació de Girona.

Òscar Rodríguez President Cercle Euram Garrotxa

DADES BASIQUES - INFOGRAFIES

>01 LA POBLACIO

2013

56.106 LA GARROTXA REPRESENTA UN

7,36%

de la poblacio de la provincia de girona

HABITANTS A LA COMARCA 15% de la població nascuda a l’estranger

LA GARROTXA REPRESENTA UN

0,75%

69% 38.653 h

4,3% 2.406 H Besalú

5,3%

de la poblacio de catalunya

Olot Sant Joan les Fonts Les preses

2.974 H LA Vall d’en Bas

<1.700 La resta de municipis tenen menys de 1.700 habitants

33.981> Olot 2.974 > la Vall d’en Bas 2.893 > Sant Joan les Fonts 2.406 > Besalú 1.779 > les Preses 1.686 > les Planes d’Hostoles 1.589 > Santa Pau 1.346 > Sant Feliu de Pallerols 1.316 > la Vall de Bianya > 1.025 > Castellfollit de la Roca 957 > Montagut i Oix > Font: Elaboració pRÒPIA a parTir de les dades de l’IDESCAT

799 > Sant Jaume07 de Llierca 774 > Tortellà 453 > Maià de Montcal 452 > Riudaura 425 > Argelaguer 355 > Sant Aniol de Finestres 337 > Mieres 231 > Sant Ferriol 188 > Beuda 140 > Sales de Llierca

ENVELLIMENT GARROTXA=19,9% + 65 ANYS UN 19,9% DE LA POBLACIÓ TÉ MÉS DE 65 ANYS GIRONA GARROTXA

GIRONA=16,3% 08

>02 L’ECONOMIA PIB GARROTXA 2012

1.527,5

MILIONS D’€UROS

0,75% DEL PIB DE CATALUNYA. EL PIB HA CAIGUT UN 3,5% en els darrers 5 anys

riquesa 2012 PIB PER HABITANT

27.300€

PER HABITANT

Garrotxa

24.300€ 27.000€ GIRONA

Catalunya

productivitat 2012 PIB per lloc de treball

72.500€ 70.600€ 71.600€ Garrotxa

GIRONA

Catalunya

renda 2010 Renda Familiar Bruta Disponible per habitant

17.600€ 17.000€ 16.900€ Garrotxa

GIRONA

Catalunya

HA CAIGUT UN 2,75% EN ELS DARRERS 3 ANYS

llocs de treball 2013 DESEMBRE

20.971 58,2% LLOCS DE TREBALL A LA COMARCA

Font: Elaboració pRÒPIA a parTir de les dades de l’IDESCAT I L’ANUARI COMARCAL DE CATALUNYA CAIXA

DE LA POBLACIÓ EN EDAT DE TREBALLAR

>03 L’ACTIVITAT ECONOMICA AFILIACIO A LA SEGURETAT SOCIAL(ALS CENTRES DE TREBALL DE LA GARROTXA) 2013

2,8%

36,7%

53,1%

7,4%

Agricultura 595 TREBALLADORS

Indústria 7.680 TREBALLADORS

Serveis 11.122 TREBALLADORS

Construcció 1.553 TREBALLADORS

SECTOR INDUSTRIAL

SECTOR SERVEIS

NRE. TREBS. - %

3.032 - 14,9% > agroalimentari 693 - 3,4% > plàstic 663 - 3,2% >ARTS GRÀFIQUES I PAPER 648 - 3,2% > MAQUINÀRIA 642 - 3,1% > TÈXTIL 586 - 2,9% > METAL·LÚRGIA 118 - 0,6% > ENERGIA 1.299 - 6,4% > ALTRES 7.680 - 36,7% > TOTAL

3.666 - 17,5% > COMERÇ 2.521 - 12,0% > ADMIN PÚBL., SANITAT I ENSENY. 1.423 - 6,8% > SERVEIS A LES EMPRESES 1.365 - 6,5% > HOSTALERIA 644 - 3,1% > TRANSPORTS 124 - 0,6% > BANCS I ASSEGURANCES 1.380 - 6,6% > ALTRES 11.122- 53,1% > TOTAL

>03.1 L’ACTIVITAT ECONOMICA pes economic dels sectors (% del valor afegit brut)* 2012

1,4%

33,2%

54,2%

11,2%

Agricultura

Indústria

Serveis

Construcció

SECTOR INDUSTRIAL

SECTOR SERVEIS

MILIONS € -%

155,2 -11,1% > agroalimentari 51,5 - 3,7% > ARTS GRÀFIQUES I PAPER 44,5 - 3,2% > plàstic 37,2 - 2,7% > METAL·LÚRGIA 34,5 - 2,5% > ENERGIA 21,1 - 1,5% > TÈXTIL 15,9 - 1,1% > MAQUINARIA 105,6 - 7,5% > ALTRES

186,9 -13,3% > ADMIN PÚBL., SANITAT I ENSENY. 174,5 -12,5% > COMERÇ 138,4 - 9,9% > SERVEIS A LES EMPRESES 101,1 - 7,2% > HOSTALERIA 64,1- 4,6% > BANCS I ASSEGURANCES 40,7 - 2,9% > TRANSPORTS 54,1- 3,9% > ALTRES

* No confondre amb pib ni amb facturació. Veure definició de valor afegit brut a la pàgina 39.

dimensio de les empreses 2013

1.915 a la garrotxa 4.718 1.443 422 45 total d’empreses

Fins a 5 treballadors

De 6 a 50 treballadors

Font: Elaboració pRÒPIA a parTir de les dades DE L’ANUARI COMARCAL DE CATALUNYA CAIXA, DEP EMPRESA I OCUPACIÓ I SERVICIO PÚBLICO DE EMPLEO ESTATAL

De 51 a 250 treballadors

AUTONOMS

5 251 i més treballadors 11

>04 LA FEINA

36.013

PERSONES EN EDAT DE TREBALLAR DESEMBRE 2013

PERSONES ocupaDEs PERSONES aturades 63,0% GARROTXA 54,1% GIRONA 56,2% CATALUNYA

13,8% GARROTXA 18,2% GIRONA 19,2% CATALUNYA

EL 26,9% POBLACIÓ INACTIVA * *PERSONES QUE NI TREBALLEN NI BUSQUEN FEINA ( % EN BASE A LES PERSONES EN EDAT DE TREBALLAR )

perfil de la persona aturada Home, del país, amb estudis secundaris, entre 50 i 59 anys procedent de la indústria manufacturera FA més de 12 mesos que és a l’atur

contractes fixos i temporals 2013 contractes TEMPORALS

EXPEDIENTS DE REGULACIO

86,9%

83,53%

Garrotxa

Catalunya

Font: Elaboració pRÒPIA a parTir de les dades D’IDESCAT, DEP EMPRESA I OCUPACIÓ I SERVICIO PÚBLICO DE EMPLEO ESTATAL

L’ANY 2013 S’HAN AUTORITZAT eXPEDients de regulació d’ocupació que han afectat 298 treballadors

>05 COMPETITIVITAT TERRITORIAL INDEX ADEG* DE COMPETITIVITAT TERRITORIAL DE LES 41 COMARQUES CATALANES 2012 Barcelonès >1 Gironès >5

EVOLUCIO DE LA POSICIO DE LA GARROTXA 2003-13

Pla de l’estany >12 OSONA >14 SELVA >15 ALT EMPORDÀ >16

1 10

GARROTXA >20 RIPOLLÈS >23

BAIX EMPORDÀ >28

30 41

TERRA ALTA >41

18 19 20 20 23 19 17 18 20 20 19 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

* associació d’empresaris de l’alt penedès, el baix penedès i el garraf

FACTORS DE COMPETITIVITAT DE LA GARROTXA 2013 POSICIO AL RANQUING DE COMARQUES > 19 DE 41 SOSTENIBILITAT SOCIAL >7 DISPONIBILITAT DE POLS DE DESENVOLUPAMENT I INFRAESTRUCTURES >11 ESPERIT EMPRENEDOR I DINAMISME EMPRESARIAL>13 QUALIFICACIÓ DELS RECURSOS HUMANS I RECURSOS PER A L’EDUCACIÓ I LA FORMACIÓ PROFESSIONAL >14 VOLUM DE MERCAT I D’ACTIVITAT> 15 SOSTENIBILITAT MEDIAMBIENTAL > 20 INNOVACIÓ, DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC > 20 ACCÉS ALS MERCATS DE CLIENTS I PROVEÏDORS, ACCÉS A LA INFORMACIÓ >25 INFRAESTRUCTURA DE TRANSPORTS I COMUNICACIONS >31 DISPONIBILITAT DE SÒL I ESPAI PER A L’ACTIVITAT ECONÒMICA >34

Font: Elaboració pRÒPIA a parTir de les dades DE L’INFORME ADEG

EL PROJECTE DE “L’OBSERVATORI”

IDEA INICIAL OBSERVATORI EL PROJECTE S’INICIA AMB LA IDEA D’UN LLIBRE A FINALS DE 2012

ACTUALMENT PARLEM D’UN

PER QUÈ VOLEM UN OBSERVATORI? 1.COM UNA EINA DE CONEIXEMENT SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA PER AJUDAR A LA PRESA DE DECISIONS ESTRATÈGIQUES 2. COM UNA EINA DE PROMOCIÓ DE LES EMPRESES DE LA COMARCA 3. COM UNA EINA DE PROMOCIÓ DE LA COMARCA PER CAPTURAR TALENT 4.COM UNA EINA DE PROMOCIÓ DE LA COMARCA PER CAPTURAR INVERSIONS 5.COM UNA EINA QUE GENERA IDENTITAT I AUTOESTIMA ALS GARROTXINS

EN QUÈ CONSISTEIX L’ OBSERVATORI? 1.PUBLICACIÓ D’UN INFORME AL JUNY DE 2014 2. PUBLICACIÓ DEL LLIBRE AL JUNY DE 2015 PUBLICACIÓ DE LES DADES VIA WEB ( EURAM I LA DE L’AGÈNCIA DE PROMOCIÓ) 3.SEGUIMENT ANUAL

QUI FARÀ POSSIBLE L’OBSERVATORI? EURAM GARROTXA + AGÈNCIA DE PROMOCIÓ DE LA GARROTXA POSSIBLES COL·LABORADORS: ACTIVAPROSPECT, UNIVERSITAT DE VIC, UNIVERSITAT DE GIRONA, UPF I ESADE

INFORME JUNY 2014 PER QUÈ EL FEM ABANS QUE EL LLIBRE? 1. PER COMENÇAR A TREBALLAR I DISPOSAR DE DADES AL MÉS AVIAT POSSIBLE 2. PER DONAR-NOS A CONÈIXER COM A OBSERVATORI 3.PER PODER VEURE L’EVOLUCIÓ L’ANY VINENT AMB EL LLIBRE QUÈ INCLOU? 1. INFOGRAFIES 2.INFORME DE CONJUNTURA ECONÒMICA 3.INFORME DE COMPETITIVITAT TERRITORIAL COM HO INCLOU? FORMAT VISUAL, CLAR, MODERN I QUE APORTA CONCLUSIONS

LLIBRE JUNY 2015 FORMAT PAPER EDICIÓ D’ALTA QUALITAT INCORPORARÀ TARGETA O USB AMB DADES ACTUALITZADES EN FORMAT PDF es podrà descarregar del web IDIOMES: CATALÀ, CASTELLÀ, ANGLÈS

ÍNDEX LLIBRE 1.PRÒLEG 2.GEOPOSICIONAMENT DE LA GARROTXA 3.EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA 4.INFORMES BÀSICS 4.1 CONJUNTURA ECONÒMICA 4.2 COMPETITIVITAT TERRITORIAL 4.3 INNOVACIÓ 5.ANÀLISI DE BALANÇOS 6.ENQUESTES A EMPRESES I DADES ESPECÍFIQUES 7.LES ADMINISTRACIONS 8.SOCIETAT. TEIXIT ASSOCIATIU 9.RECONEIXEMENT A EMPRESES, EMPRESARIS, PROFESSIONALS I ADMINISTRACIONS 10.CONCLUSIONS I OBJECTIUS DE MILLORA

INFORME DE CONJUNTURA ECONOMICA

INDEX DE CONJUNTURA RESUM EXECUTIU > 24 EVOLUCIÓ DELS PRINCIPALS INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS > 28 Població > 28 Comportament econòmic > 29 Mercat de treball > 30 Teixit empresarial i activitat econòmica > 32 EVOLUCIÓ DELS PRINCIPALS SECTORS D’ACTIVITAT > 34 Grans sectors > 34 Subsectors de la Indústria > 35 Subsectors dels Serveis > 36 POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA (PAE) > 38 CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES > 39 ÍNDEX DE GRÀFICS I TAULES > 42

RESUM EXECUTIU POBLACIÓ La comarca presenta una població més envellida que la del conjunt de Catalunya. Les dinàmiques demogràfiques més importants han estat, d’una banda, l’arribada d’un gruix important de població estrangera i, de l’altra, l’increment important de població d’edats avançades. -

En el darrer decenni la població de la comarca s’ha incrementat en un 13,0%. Aquest increment és lleugerament superior al registrat al conjunt de Catalunya, que ha estat d’un 12,6%. L’augment poblacional ha estat principalment com a conseqüència de l’arribada de població estrangera, que durant el mateix període s’ha multiplicat per 2,29. Es passa de 3.634 persones empadronades de nacionalitat estrangera, l’any 2003 a 8.346 el 2013. Aquest increment és superior al registrat al conjunt de Catalunya que es multiplica per 2,13. Així, entre el 2002 i 2009 s’han produït increments interanuals de la població comarcal propers al 2%. Tanmateix, des de 2010 es redueix dràsticament l’arribada de població estrangera; fins i tot, en alguns anys es registra una reducció dels efectius, fet que ha comportat que la població s’hagi estancat al voltant dels 56.000 habitants en els tres darrers anys. En paral·lel al procés migratori, s’ha registrat un procés de sobreenvelliment de la població com a conseqüència de l’arribada a les edats més avançades (més de 85 anys) dels cohorts que van néixer abans de la Guerra Civil i al buit generacional observat en els cohorts que van néixer durant la Guerra Civil i els primers anys de postguerra. Així, el grup de 85 o més anys passa a tenir un pes molt important sobre el conjunt de la gent gran (65 o més anys): dos de cada 10 persones grans tenen 85 o més anys. Aquesta proporció és molt superior a la catalana (del 15,1%). El procés d’envelliment i sobreenvelliment de la població ha registrat dinàmiques força diferents a la Garrotxa respecte del conjunt del Principat. D’una banda, la taxa d’envelliment disminueix mentre a Catalunya es manté estable i, de l’altra, la taxa de sobreenvelliment s’incrementa a ritmes molt més importants. Amb tot, l’arribada de població estrangera i els processos de reagrupament familiar, així com l’augment de la natalitat han comportat que, en paral·lel al sobreenvelliment, també s’hagi registrat un augment dels col·lectius més joves, sobretot en els cohorts menors de 15 anys.

COMPORTAMENT ECONÒMIC L’evolució del PIB comarcal constata la doble recessió que ha registrat l’economia garrotxina, en línia amb l’observada al conjunt de Catalunya. La riquesa generada per habitant és superior a la Garrotxa que al conjunt de Catalunya. També és superior a la mitjana catalana la productivitat per lloc de treball localitzat. Aquest indicador ha registrat augments importants des de l’inici de la crisi l’any 2008; també a Catalunya, on registra guanys lleugerament superiors. L’evolució de la base imposable per declarant de l’IRPF mostra un augment sostingut de les rendes fins a l’any 2008, mentre que a partir d’aquesta data es produeixen lleugeres reduccions. -

L’evolució del PIB a la comarca ha estat similar al registrat al conjunt de Catalunya, amb petites variacions en la intensitat. La caiguda més important es va registrar l’any 2009, amb un descens del 4,1%, mentre que el 2010 i 2011 va registrar augments positius de la producció. L’any 2012 s’inicia una nova desacceleració de l’economia comarcal, amb una caiguda de l’1,4%. Les dades mostren una major desacceleració de l’economia garrotxina en la segona etapa recessiva, mentre que l’any 2009 va registrar una caiguda de l’activitat menor que la catalana (4,6%). El valor de producció per habitant és lleugerament superior a la Garrotxa que a Catalunya. Com a conseqüència de la caiguda de l’activitat en els darrers anys, la ràtio PIB per habitant ha anat en descens. Tanmateix, els diferencials amb Catalunya es mantenen força constants. La productivitat per lloc de treball localitzat ha registrat una dinàmica positiva, tant a la Garrotxa com al conjunt de Catalunya. Els increments en la productivitat més importants han estat els dos darrers anys (el 2011 i el 2012). En cinc exercicis s’ha passat d’una productivitat de 67 mil euros per lloc de treball l’any 2008 als 72,5 mil euros de l’any 2012, un diferencial de 5,5 mil euros. Amb tot, les diferències amb Catalunya disminueixen, ja que registra guanys superiors. Durant el període 2001-2011 la base imposable per declarant s’ha incrementat en 8.312 € a la comarca, i s’ha situat en els 18.254 € de mitjana l’any 2001. Aquest increment és lleugerament inferior al registrat pel

conjunt de Catalunya (8.512 €). Fins l’any 2008 els increments en la base imposable han estat considerables (sobretot l’any 2004); en canvi, a partir del 2009 cau lleugerament.

MERCAT DE TREBALL Fins a finals del 2008 l’economia garrotxina va crear ocupació de forma sostinguda a ritmes d’entre el 2-4%. La crisi econòmica s’inicia amb retard respecte de la del conjunt del Principat i amb menor intensitat; tanmateix, la recuperació també s’està produint a ritmes més lents. L’augment més important de l’atur es concentra durant el 2009, tot i que el 2012 també ha registrat un repunt. El 2013 tanca amb una lleugera disminució del nombre d’aturats/des. S’observa una recuperació de la contractació en la mateixa direcció que les millores observades en l’ocupació i l’atur, però la tendència que s’observa és a una major presència de la contractació temporal. La crisi econòmica accentua l’estacionalitat en la contractació a la comarca així com en la temporalitat contractual. La sinistralitat laboral s’ha reduït considerablement els darrers anys, però es consolida i s’intensifica amb l’inici de la crisi econòmica. Amb tot, la incidència és molt menor a la comarca que al conjunt de Catalunya, tot i que el diferencial tendeix a igualar-se. -

L’evolució dels llocs de treball localitzats a la comarca durant el període 2001-2013 mostra dues clares etapes: una primera que arriba fins a finals de 2008, que es crea ocupació de forma sostinguda a ritmes d’entre el 2 i 4 per cent anuals, i la segona a partir d’aquesta data, quan la destrucció d’ocupació és molt accentuada, sobretot durant el 2009 i amb menor intensitat durant el 2012. Respecte al conjunt de Catalunya, s’observen lleugeres diferències: una primera etapa més expansiva entre els anys 2001 i 2005 i una menor creació d’ocupació entre els anys 2006 i 2007. L’inici de la crisi econòmica es produeix amb un lleuger retard i, en lloc d’iniciar-se a mitjan 2008, s’inicia a principis de 2009 i es produeix amb una intensitat menor. No obstant això, l’evolució de l’ocupació durant el 2013 mostra que la recuperació està sent lleugerament millor al conjunt de Catalunya que a la Garrotxa. Tot i la creació d’ocupació registrada, l’atur es va mantenir força estable entre les 1.500-1.600 persones durant el període 2005-2008. És a partir de mitjan 2008 que es dispara el nombre de persones registrades com a demandants d’ocupació, i assoleix un increment interanual màxim del 66,7% el segon trimestre de 2009. L’increment de l’atur que es produeix es manté molt intens fins a finals de 2010, quan torna a disminuir durant quatre trimestres consecutius. El segueix un altre període d’augments consecutius de l’atur que finalitza el darrer trimestre de 2013, quan es registra una disminució del 2,0%. La contractació registra una forta estacionalitat a la comarca, que s’ha accentuat encara més des de l’inici de l’etapa recessiva. La caiguda de la contractació va ser molt més intensa a la comarca que al conjunt de Catalunya durant l’any 2009, coincidint amb el moment més crític de la crisi econòmica. En els últims trimestres es registra una recuperació de la contractació en línia amb les millores observades en l’ocupació i l’atur. La temporalitat en la contractació va en augment i s’accentua amb l’inici de la crisi econòmica l’any 2009. S’ha passat d’una temporalitat contractual del voltant del 85% entre els anys 2006-2009, al voltant del 90% des de 2011. L’evolució de la temporalitat també mostra una clara estacionalitat. És més alta durant el tercer trimestre i més inferior durant el primer. Tot i així, la taxa de temporalitat catalana es manté per sobre de la registrada a la comarca. La sinistralitat laboral ha mantingut una dinàmica positiva tant en termes absoluts com relatius. L’inici de la crisi econòmica també hi influeix, ja que les majors reduccions s’observen a partir d’aquesta data, sobretot durant el 2009 (la caiguda de l’activitat de la construcció pot ser la principal causa). Encara es manté aquesta tendència a la Garrotxa, tot i que al conjunt de Catalunya s’ha registrat un repunt l’últim any. En termes relatius també s’observa aquesta millora en la sinistralitat: s’ha passat d’un índex de 2.252,4 accidents per cada 100 mil assalariats l’any 2001, als 808 l’any 2013. Tot i que la sinistralitat a la comarca és menor que al conjunt de Catalunya, la reducció ha estat molt superior al conjunt del Principat que a la Garrotxa.

TEIXIT EMPRESARIAL I ACTIVITAT ECONÒMICA Els ritmes de destrucció de teixit empresarial han estat menors a la Garrotxa que al conjunt del Principat. Durant el darrer trimestre de 2013 es registra un augment del nombre de centres de cotització per primer cop en cinc anys. L’activitat constructora residencial és quasi nul·la. Tan sols s’inicien 13 habitatges el 2013. El nombre d’establiments agraris disminueix més de la meitat en els darrers 20 anys, així com les terres agrícoles que no es dediquen a la ramaderia. És a dir, el cultiu en exclusivitat manté una tendència regressiva mentre que l’activitat combinada de cultiu i ramaderia experimenta una concentració de les terres en un menor nombre d’explotacions.

El porcí guanya unitats ramaderes, mentre que el boví es manté força estable i l’aviram perd pes. En paral·lel, la proporció d’establiments ramaders que exploten bovins i porcins disminueixen, fet que indica un procés de concentració d’aquestes activitats. -

La destrucció de teixit empresarial ha estat menys intens a la Garrotxa que al conjunt del Principat. Igual com l’ocupació, no és fins a finals de 2008 que la comarca registra el primer descens en el nombre d’establiments, tres trimestres més tard que el conjunt de Catalunya. A més, els ritmes de destrucció de teixit empresarial han estat menors, excepte durant els dos primers trimestres de 2013. El darrer trimestre de 2013 s’apunta un increment del nombre d’establiments del 0,4%, el primer positiu en els darrers cinc anys. L’evolució dels habitatges iniciats i acabats a la comarca mostra un descens en picat de l’activitat constructora en els darrers anys. Aquest és molt intens durant els primers anys de la crisi, quan es passa de 1.544 habitatges iniciats el 2006, als 283 de l’any 2010. Tanmateix, a partir del 2011 l’activitat es manté quasi inexistent, sobretot pel que fa a l’inici de nous habitatges (amb valors que no superen la trentena i en clar descens). Al seu torn, el sector turístic augmenta la seva capacitat, tant pel que fa a establiments com en el nombre de places. On l’increment de l’oferta és més important és en l’activitat de turisme rural. Des de 2003 s’ha passat de 76 establiments a 137 l’any 2013. Un increment del 80,2%. Des de 2008 augmenten les places de càmping en 797 places, en 267 places de turisme rural i 46 les places hoteleres. El nombre d’establiments agraris s’ha reduït considerablement els darrers anys. Es passa dels 2.254 establiments censats l’any 1982, a 736 establiments l’any 2009 (una reducció del 67,3%). El descens més important es produeix durant el decenni 1989-1999, mentre que en el darrer decenni 1999-2009 la pèrdua d’establiments és molt menor i la reducció es produeix en els establiments amb terres i ramaderia. En paral·lel es registra una reducció de la superfície agrària, bàsicament de les terres sense ramaderia, atès que les terres amb ramaderia experimenten un augment important en els censos del 1989 i 1999, i en el del 2009 la superfície de terres amb ramaderia es manté per sobre de la censada el 1982. L’any 2009 el porcí era l’espècie amb major nombre d’unitats ramaderes (el 51% del total) i guanya pes respecte als censos anteriors. El boví manté un elevat nombre d’unitats amb el 29% del total. Respecte al cens de 1999 representa un augment, però queda lluny del 37 i 39%, que representava aquesta espècie en censos anteriors. L’aviram és l’espècie que perd més unitats ramaderes respecte a censos anteriors.

EVOLUCIÓ DELS PRINCIPALS SECTORS D’ACTIVITAT La construcció, i en menor intensitat la indústria, han estat els sectors que han destruït un major nombre de llocs de treball a la comarca. Amb tot, la indústria ha registrat un comportament més positiu a la comarca que el registrat al conjunt del Principat. El principal subsector industrial de la comarca, l’alimentació, begudes i tabac, ha registrat des de l’inici de la crisi una progressiva pèrdua d’ocupació, tot i que molt moderada. En la resta de subsectors industrials s’ha registrat una pèrdua d’ocupació molt significativa. El tèxtil, confecció i cuir, un dels sectors industrials històricament importants a la comarca, tendeix a quedar-se amb un paper residual. La maquinària i equipament mecànic i el cautxú i el plàstic, tot i que perden ocupació arran de la crisi, mantenen nivells d’ocupació força elevats en comparació a períodes anteriors. El comerç ha registrat una evolució força atípica, amb una contractació important de l’ocupació durant els anys 20062008, un augment extraordinari durant el primer trimestre del 2009 i una contracció altra cop intensa durant l’últim trimestre del 2009. El darrer trimestre de 2013 crea ocupació per primer cop en quatre anys. L’hoteleria, tot i que puntualment s’ha vist influïda per la conjuntura adversa, manté una tendència a l’alça. El sector del transport i l’emmagatzematge perd l’ocupació generada en l’etapa expansiva anterior i manté una dinàmica negativa. El sector dels serveis immobiliaris i serveis a les empreses manté l’evolució positiva registrada des d’abans de la crisi econòmica. L’Administració pública, sanitat i ensenyament han registrat un augment molt considerable de l’ocupació des de 2001. Aquesta ha estat l’evolució fins a finals de 2011, data en què s’inicia una destrucció progressiva d’ocupació. -

La construcció i la indústria han estat els principals causants de la destrucció d’ocupació a la comarca. De fet, aquestes dues activitats han registrat descensos interanuals superiors als dos dígits, que en el cas de la construcció han estat superiors al 20% en els moments més crítics del cicle recessiu. En canvi, l’agricultura, ramaderia i silvicultura s’ha mantingut força estable i el sector terciari ha registrat un retrocés més moderat i, fins i tot, durant el 2011 va crear ocupació lleugerament.

Les taxes de variació interanuals a l’alimentació, begudes i tabac s’han mantingut a l’entorn de l’1% negatiu des de l’inici de la crisi a finals de 2008, amb l’excepció del 2012, quan es van situar a l’entorn del 3-4%. La resta de subsectors industrials ha patit una caiguda de l’ocupació molt més intensa, que ha assolit el 20% de caiguda interanual durant el 2009 en la maquinària i equipament mecànic, el cautxú i plàstic i el tèxtil, confecció i cuir. En el sector del paper, edició i arts gràfiques, la pèrdua d’ocupació va ser menys intensa (del 10%) i també en la metal·lúrgia i productes metàl·lics (del 8%). Tanmateix, en tots els subsectors industrials, excepte en l’alimentació, begudes i tabac i en la metal·lúrgia i productes metàl·lics, es va produir una recuperació ràpida que va crear ocupació momentàniament durant el 2011. Des d’una perspectiva temporal més àmplia, cal assenyalar la progressiva desaparició de l’activitat tèxtil, confecció i cuir, que l’any 2001 era el segon subsector industrial amb uns 1.800 llocs de treball i en l’actualitat només ocupa unes 600 persones. El comerç és el principal generador d’ocupació dins el terciari. Els llocs de treball fluctuen entre els 3.500 i els 4.500 llocs. Entre el 2006 i el 2008, en plena etapa expansiva de l’economia, el comerç garrotxí va patir un descens important en el nombre de llocs de treball. L’any 2008, coincidint amb l’inici de la crisi econòmica, registra un augment important (al voltant del 20%), per tornar a caure amb intensitat durant el 2009 (al voltant del 10%). Des de llavors ha mantingut una evolució similar a la catalana i, durant el darrer trimestre de 2013 registra per primer cop des de finals de 2008, creació d’ocupació (un escàs 0,2%). L’hoteleria va registrar un lleuger retrocés de l’ocupació a l’inici de la crisi el 2009, que s’ha tornat a repetir durant la nova contracció registrada el 2012. Amb tot, l’evolució a llarg termini mostra una tendència clara a l’alça. L’ocupació al sector del transport i l’emmagatzematge va caure intensament durant el 2009, amb pèrdues al voltant del 10% interanual. Durant el 2011 es va recuperar lleugerament, però des de 2012 manté una evolució negativa. Les immobiliàries i serveis a les empreses registren des de 2008 taxes de variació interanuals positives. A l’inici de la crisi, l’augment de llocs de treball va ser més intensiu, per després moderar-se en torn a l’1%. El darrer trimestre de 2013 registra un repunt important del 3,7%. Les administracions públiques, sanitat i ensenyament ocupen unes 2.500 persones a la comarca. L’evolució de l’ocupació ha estat positiva des de 2001; tanmateix, durant el 2011 s’inicia un procés de destrucció d’ocupació en el qual ja s’han destruït uns 200 llocs de treball. Les altres activitats socials i serveis mostren també una evolució positiva al llarg del període analitzat, però, igual com els serveis públics, a partir de 2011 comencen a perdre ocupació.

EVOLUCIÓ DELS PRINCIPALS INDICADORS SOCIOECONÒMICS Població

Gràfic 1 Evolució de la població i la taxa d'estrangeria, 1717-2013

Gràfic 2 Evolució de la població i taxes de variació interanual, 1998-2013

Gràfic 3 Evolució de la població estrangera i taxes de variació interanual, 2000-2013

Gràfic 4 Evolució de les taxes d’envelliment i sobreenvelliment, 2003-2013

Gràfic 5 Piràmide d’edats i sexe, 2003 i 2013

Gràfic 6 Piràmide d’edats i sexe. Comparació amb Catalunya, 2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades proporcionades per l'Idescat del Padró municipal d'habitants i censos de població i del Centre d’Estudis Demogràfics.

Comportament econòmic

Gràfic 7 Evolució del PIB comarcal (milions d’euros) i taxes de variació interanuals, 2008-2012

Gràfic 8 PIB per habitant (milers d’euros), 2008-2012

Font: Elaboració pròpia a partir de dades proporcionades pel web de l'Idescat i l'Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya Caixa.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades proporcionades per l'Idescat del Padró municipal d'habitants i Censos de Població i del Centre d’Estudis Demogràfics.

Gràfic 9 PIB per lloc de treball localitzat (milers d’euros), 2008-2012

Gràfic 10 Base imposable per declarant (euros), 20002011

Font: Elaboració pròpia a partir de dades proporcionades pel web de l'Idescat, l'Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya Caixa i del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE).

Font: Elaboració pròpia a partir de dades proporcionades pel web de l'Idescat.

Mercat de treball

Gràfic 11 Evolució trimestral dels llocs de treball localitzats i taxes de variació interanual, 2001-2013

Gràfic 12 Evolució trimestral de les afiliacions al RGSS (treball assalariat) i taxes de variació interanual, 20012013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Afiliació al RGSS i RETA proporcionades pel Departament d’Empresa i Ocupació.

Gràfic 13 Evolució trimestral de les afiliacions al RETA (treballadors autònoms) i taxes de variació interanual, 2001-2013

Gràfic 14 Evolució trimestral de l’atur registrat i taxes de variació interanual, 2005-2013

Gràfic 15 Evolució trimestral de la contractació laboral i taxes de variació interanual, 2006-2013

Gràfic 16 Evolució trimestral de la taxa de contractació temporal, 2005-2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Afiliació al RGSS i RETA, de l’atur registrat i de contractació proporcionades pel Departament d’Empresa i Ocupació.

Gràfic 17 Evolució trimestral del nombre d’accidents laborals i taxes de variació interanual, 2001-2013

Gràfic 18 Evolució trimestral de l’índex de sinistralitat laboral, 2001-2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de sinistralitat laboral proporcionades pel Departament d’Empresa i Ocupació.

Teixit empresarial i activitat econòmica

Gràfic 19 Evolució trimestral dels centres de cotització i taxes de variació interanual, 2001-2013

Gràfic 20 Evolució dels habitatges iniciats i acabats, 2001-2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Afiliació al RGSS proporcionades pel Departament d’Empresa i Ocupació.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat proporcionades per la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana. Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Gràfic 21 Evolució de les places segons tipus d'allotjament turístic, 2003-2013

Gràfic 22 Evolució del nombre d’establiments segons tipus d'allotjament turístic, 2003-2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades proporcionades per l'Idescat de la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Gràfic 23 Evolució dels establiments agraris i ramaders, 1982-2009

Gràfic 24 Evolució de la superfície agrària (ha.), 19822009

Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels censos agraris proporcionades per l’Idescat. Nota: L’explotació agrària sense terres és la que disposa exclusivament de bestiar.

Gràfic 25 Percentatge d’establiments ramaders que explota cada espècie, 1982-2009

Gràfic 26 Evolució de les unitats ramaderes segons espècies, 1982, 1989, 1999 i 2009

Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels censos agraris proporcionades per l’Idescat. Nota: L’anella exterior correspon al 2009 i la més interior a l’any 1982.

EVOLUCIÓ DELS PRINCIPALS SECTORS D’ACTIVITAT Grans sectors

Gràfic 27 Evolució dels llocs de treball a Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca (*) i taxes de variació interanuals, 2001-2013

Gràfic 28 Evolució dels llocs de treball a Indústria i taxes de variació interanuals, 2001-2013

Gràfic 29 Evolució dels llocs de treball a Construcció i taxes de variació interanuals, 2001-2013

Gràfic 30 Evolució dels llocs de treball a Serveis i taxes de variació interanuals, 2001-2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Afiliació al RGSS i RETA proporcionades pel Departament d’Empresa i Ocupació. (*) L’increment del 2008 es deu al fet que els treballadors per compte propi del Règim Especial Agrari han estat integrats en el Règim Especial de Treballadors Autònoms. Amb anterioritat a aquesta data no es comptabilitzava l’ocupació en aquest Règim Especial.

Subsectors de la Indústria

Gràfic 31 Evolució dels llocs de treball a Energia, aigua i extractives i taxes de variació interanuals, 2001-2013

Gràfic 32 Evolució dels llocs de treball a Alimentació, begudes i tabac i taxes de variació interanuals, 20012013

Gràfic 33 Evolució dels llocs de treball a Maquinària i equipament mecànic i taxes de variació interanuals, 2001-2013

Gràfic 34 Evolució dels llocs de treball a Cautxú i plàstic i taxes de variació interanuals, 2001-2013

Gràfic 35 Evolució dels llocs de treball a Paper, edició i arts gràfiques i taxes de variació interanuals, 2001-2013

Gràfic 36 Evolució dels llocs de treball a Tèxtil, confecció i cuir i taxes de variació interanuals, 2001-2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Afiliació al RGSS i RETA proporcionades pel Departament d’Empresa i Ocupació.

Gràfic 37 Evolució dels llocs de treball a Metal·lúrgia i productes metàl·lics i taxes de variació interanuals, 20012013

Gràfic 38 Evolució dels llocs de treball a Resta d’indústries manufactureres i taxes de variació interanuals, 2001-2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Afiliació al RGSS i RETA proporcionades pel Departament d’Empresa i Ocupació.

Subsectors dels Serveis

Gràfic 39 Evolució dels llocs de treball a Comerç i taxes de variació interanuals, 2001-2013

Gràfic 40 Evolució dels llocs de treball a Hostaleria i taxes de variació interanuals, 2001-2013

Gràfic 41 Evolució dels llocs de treball a Transports i emmagatzematge i taxes de variació interanuals, 20012013

Gràfic 42 Evolució dels llocs de treball a Intermediació financera i taxes de variació interanuals, 2001-2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Afiliació al RGSS i RETA proporcionades pel Dept. d’Empresa i Ocupació.

Gràfic 43 Evolució dels llocs de treball a Immobiliàries i serveis a empreses i taxes de variació interanuals, 20012013

Gràfic 44 Evolució dels llocs de treball a les administracions públiques, sanitat i ensenyament privat i públic i taxes de variació interanuals, 2001-2013

Gràfic 45 Evolució dels llocs de treball a altres activitats socials i serveis i taxes de variació interanuals, 20012013 Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Afiliació al RGSS i RETA proporcionades pel Departament d’Empresa i Ocupació.

POLíGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA (PAE) Taula 1 Polígons industrials segons superfície i municipi, 2013 Municipi

Núm. PAE

Superfície PAE (Ha.)

109,38

Sant Joan les Fonts

72,14

Preses (les)

46,13

Vall d'en Bas (la)

35,48

Vall de Bianya (la)

34,88

Sant Ferriol

25,97

Besalú

23,05

Sant Jaume de Llierca

16,03

Argelaguer

12,12

Sant Feliu de Pallerols

9,63

Planes d'Hostoles (les)

4,43

389,24

Olot

Total

Font: Elaboració pròpia a partir de cartografia de l’ ICC.

CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES Taxa d’envelliment és la relació entre la població de 65 i més anys i el total de la població. Taxa de sobreenvelliment és la relació entre la població de 85 i més anys i la de 65 i més anys. Producte Interior Brut (PIB) i Valor Afegit Brut (VAB) [Font: Idescat] El producte interior brut a preus de mercat (PIB pm) mesura el resultat final de l'activitat de producció de les unitats productores en el territori. Es calcula a preus de mercat perquè el valor de la producció recull la incidència dels impostos lligats a la producció i de les subvencions d'explotació. Des del punt de vista de l'oferta, el PIB permet avaluar quina és l'aportació de les diferents branques productives al conjunt de l'economia, és a dir, comprèn els valors afegits bruts, valorats a preus bàsics, de les principals branques d'activitat. Les estimacions del PIB comarcal i municipal de Catalunya canvien de base comptable adoptant la base 2008 i tenen com a referent metodològic els resultats dels comptes econòmics anuals de Catalunya. El valor afegit brut (VAB) representa la riquesa generada en l'economia durant el període considerat i s'obté com a diferència entre el valor de la producció i el valor dels consums intermedis utilitzats (primeres matèries, serveis i subministraments exteriors, etc.). Es calcula a preus bàsics, és a dir, no s'inclouen els impostos i subvencions sobre els productes (IVA, impostos especials, etc.) i només s'inclouen els impostos sobre la producció. Per a més informació, consulteu el web de l’Idescat en el següent enllaç. Base imposable de l’IRPF [Font: Idescat] L'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és un tribut de caràcter directe i naturalesa personal que grava la renda dels subjectes passius en funció de la seva quantia i de les circumstàncies familiars i personals que hi concorren. Constitueixen la renda del subjecte passiu la totalitat dels seus rendiments nets, més els increments de patrimoni. Base imposable: Consisteix en l'import format pel total de rendiments obtinguts pel contribuent durant el període impositiu. Inclou, principalment, els rendiments del treball, el capital immobiliari i mobiliari, els rendiments empresarials i professionals i les variacions patrimonials. Els declarants de la base imposable són aquells que tenen una base imposable no nul·la. Índex de sinistralitat laboral: L'índex d'incidència representa el nombre d'accidents amb baixa per cada cent mil treballadors. Els índexs d’incidència eliminen l’efecte distorsionant que provoquen les diferències en el nombre d’ocupats en cada període, i permeten comparar la sinistralitat entre territoris i sectors amb un nombre d’ocupats molt diferent. Amb tot, des del punt de vista territorial estan fortament influenciats per la composició sectorial de l’ocupació, atès que la sinistralitat és més elevada en determinats sectors com la construcció o la indústria. S’expressa el valor trimestral i no l’anual. És a dir, el nombre d’accidents en jornada de treball amb baixa respecte als llocs de treball registrats al mateix trimestre. Les xifres trimestrals varien significativament respecte a les anuals, atès que les segones corresponen als accidents acumulats de tot l’any i el nombre de llocs de treball es manté força similar. L’índex d’incidència presentat es calcula com el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats al Règim General. Difereix lleugerament de l’índex publicat pel Departament d’Empresa i Ocupació, ja que aquest inclou també la resta de règims de la Seguretat Social que tenen cobertes les contingències d’accidents de treball i malalties professionals: Règim Especial de la Mineria del Carbó, Règim Especial del Mar, Règim Especial Agrari i afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms amb contingències cobertes. Taxa de contractació temporal: Relació entre el nombre de contractes temporals i els contractes totals, en un període donat. No s’ha de confondre amb la taxa de temporalitat de l’ocupació, atès que aquesta dada només es refereix als contractes efectuats durant el període analitzats, no del conjunt de la població ocupada. Atur registrat [Font: Idescat]

Nombre de persones de 16 anys i més que busquen ocupació, hagin treballat amb anterioritat o no, registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat o del Servei Públic d'Ocupació Estatal. S’exclouen d’aquest registre les situacions següents: treballadors ocupats, treballadors sense disponibilitat immediata per al treball o en situació incompatible amb l'ocupació, treballadors que demanin exclusivament una feina de característiques específiques i treballadors eventuals agraris beneficiaris del subsidi especial de desocupació. Per a més informació, consulteu el web de l’Idescat en el següent enllaç. Afiliació al Règim General i Especial de la Mineria del Carbó (RGSS) i Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) [Font: Idescat] L'afiliació al Sistema de la Seguretat Social és obligatòria per a totes les persones incloses en el camp d'aplicació de la Seguretat Social i única per a tota la vida laboral i per a tot el Sistema, sens perjudici de les baixes, altes i altres variacions que es produeixin amb posterioritat a l'afiliació. L'obligació de comunicació a la Seguretat Social correspon a l'empresa, si l'ocupació és per compte d'altri, i a la persona treballadora, si és per compte propi. Una mateixa persona es comptabilitza tantes vegades com situacions de cotització tingui, tant si té diverses activitats laborals en un mateix règim o en diversos. La informació difosa procedeix de l'explotació estadística del fitxer d'afiliació als diferents règims de la Seguretat Social, de la Tresoreria General de la Seguretat Social que realitza el Departament d'Empresa i Ocupació. S'hi inclouen tots els afiliats en alta laboral o en situacions assimilades (incapacitat temporal, suspensió per regulació d'ocupació, atur parcial, etc.).

En el Règim General i Especial de la Mineria del Carbó els treballadors s'agrupen en comptes de cotització. Els comptes de cotització estan constituïts per un conjunt de treballadors per compte d'altri, els quals desenvolupen l'activitat laboral en un o diversos centres de treball d'una mateixa empresa, dins d'una mateixa província i, en general, realitzen una activitat principal similar i tenen característiques homogènies pel que fa a la cotització a la Seguretat Social. Les dades que es presenten a l’informe corresponen a les d’aquests dos règims i s’exclouen els afiliats al Règim Especial del Mar, Règim Especial Agrari i Règim Especial d’Empleats de la Llar. L’any 2013 hi consten 407 afiliats al Règim Especial d’Empleats de la Llar i 43 al Règim Especial Agrari. L’1 de gener de 2008 va desaparèixer el Règim Especial Agrari per compte propi i es varen anar incorporant tots els treballadors per compte propi del sector al Registre Especial de Treballadors Autònoms. Per aquest motiu, es produeix un increment important en les sèries durant aquest període. Amb data 1 de gener de 2012 s’han integrat al Règim General el Sistema Especial Agrari i el Sistema Especial de Treballadors de la Llar, tot i que encara els fitxers del RGSS no proporcionen aquesta informació. Aproximació als llocs de treball localitzats i als establiments La informació que s’ofereix fa referència als treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social en situació d’alta laboral i situacions assimilades a l’alta. Els treballadors afiliats figuren agrupats en un compte de cotització a la Seguretat Social. Aquest compte agrupa el col·lectiu de treballadors que pertanyen a una mateixa empresa i que desenvolupen la seva activitat en una mateixa província. És a dir, les empreses estan obligades a declarar com a mínim un centre de cotització per província. Poden declarar un centre de cotització per cada establiment o bé computar tots els seus treballadors en un sol centre de cotització per província. Per exemple, és habitual que les institucions amb una xarxa important d’oficines o establiments distribuïts en el territori declarin tots els seus empleats en la seu central. Aquesta situació es dóna en l’àmbit financer, on es pot comprovar com les comarques que tenen la seu central d’una entitat financera, el sector té un pes important en el conjunt de llocs de treball de la comarca, atès que hi computen tots o una bona part dels treballadors de la província. En aquest sentit, la xifra d’afiliats als centres de cotització situats a cada comarca no permet conèixer els llocs de treball efectivament localitzats a la comarca ja que hi poden haver treballadors que pertanyen a una mateixa empresa que treballen en un establiment d’una altra comarca de la província. Al mateix temps, també pot haver-hi treballadors que exerceixen l’activitat en un establiment de la comarca però que estan adscrits a un centre d’una altra comarca de la província. Amb els centres de cotització també es pot donar que una mateixa empresa declari més d’un centre de cotització. És a dir, es pot donar la situació que els treballadors d’oficina es declarin en un centre de cotització i els de producció en un altre. Aquesta, però, no és una situació molt freqüent. Malgrat aquestes consideracions, la informació sobre els afiliats al Règim General i el Règim Especial de Treballadors Autònoms permet de forma força ajustada aproximar el volum dels llocs de treball localitzats a la

comarca, sobretot d’aquells que formen part de les empreses locals. A més, l’anàlisi a llarg termini permet veure’n l’evolució. Canvis en la classificació catalana d’activitats econòmiques El mes de gener de 2009 va entrar en vigor la nova classificació catalana d’activitats econòmiques (CCAE-09) que substitueix l’anterior del 1993 (CCAE-93). L’actualització de la classificació està motivada per la necessitat d’adaptació als canvis en l’estructura econòmica. Entre els canvis hi ha l’aparició o l’augment de protagonisme de determinades activitats que comporta l’aparició de noves categories. És el cas, per exemple, de les seccions “informació i comunicacions”, “activitats professionals, científiques i tècniques” i “activitats administratives i serveis auxiliars”. O bé la reubicació d’algunes activitats, per exemple, el trasllat de l’activitat “promoció immobiliària” a la categoria de “construcció”, mentre que anteriorment es classificava com una activitat de serveis. L’aplicació d’aquesta nova classificació ha comportat canvis en la categorització i la codificació de les activitats i comporta el trencament de les sèries estadístiques. Aquesta situació afecta només les magnituds en les quals hi ha desagregacions de les dades per activitat econòmica, com l’afiliació a la Seguretat Social i al treball autònom, als centres de cotització i de l’atur. Atesa aquesta situació, s’ha valorat la idoneïtat d’incloure o no l’evolució per sectors d’aquestes magnituds en el present informe. Finalment, s’ha optat per oferir dades d’evolució un cop establertes les correspondències entre les dues classificacions i les agrupacions sectorials utilitzades a l’informe (que són agregacions per grans sectors) i verificar que en la majoria de casos els canvis són inapreciables. Tot i així, cal prendre les dades d’evolució amb certa cautela i tenir en compte aquest matís (es poden observar canvis sobtats en les sèries entre els ’anys 2008 i 2009). Un clar exemple, en què el canvi de classificació sí que ha comportat variacions importants en les sèries, és en l’agricultura, on el nou canvi en la classificació d’activitats econòmiques classifica les activitats de jardineria (abans incloses en l’agricultura) en un epígraf dels serveis.

ÍNDEX DE GRÀFICS I TAULES Gràfic 1 Evolució de la població i la taxa d'estrangeria, 1717-2013 Gràfic 2 Evolució de la població i taxes de variació interanual, 1998-2013 Gràfic 3 Evolució de la població estrangera i taxes de variació interanual, 2000-2013 Gràfic 4 Evolució de les taxes d’envelliment i sobreenvelliment, 2003-2013 Gràfic 5 Piràmide d’edats i sexe, 2003 i 2013 Gràfic 6 Piràmide d’edats i sexe. Comparació amb Catalunya, 2013 Gràfic 7 Evolució del PIB comarcal (milions d’euros) i taxes de variació interanuals, 2008-2012 Gràfic 8 PIB per habitant (milers d’euros), 2008-2012 Gràfic 9 PIB per lloc de treball localitzat (milers d’euros), 2008-2012 Gràfic 10 Base imposable per declarant (euros), 2000-2011 Gràfic 11 Evolució trimestral dels llocs de treball localitzats i taxes de variació interanual, 2001-2013 Gràfic 12 Evolució trimestral de les afiliacions al RGSS (treball assalariat) i taxes de variació interanual, 2001-2013 Gràfic 13 Evolució trimestral de les afiliacions al RETA (treball autònom) i taxes de variació interanual, 2001-2013 Gràfic 14 Evolució trimestral de l’atur registrat i taxes de variació interanual, 2005-2013 Gràfic 15 Evolució trimestral de la contractació laboral i taxes de variació interanual, 2006-2013 Gràfic 16 Evolució trimestral de la taxa de contractació temporal, 2005-2013 Gràfic 17 Evolució trimestral del nombre d’accidents laborals i taxes de variació interanual, 2001-2013 Gràfic 18 Evolució trimestral de l’índex de sinistralitat laboral, 2001-2013 Gràfic 19 Evolució trimestral dels centres de cotització i taxes de variació interanual, 2001-2013 Gràfic 20 Evolució dels habitatges iniciats i acabats, 2001-2013 Gràfic 21 Evolució de les places segons tipus d'allotjament turístic, 2003-2013 Gràfic 22 Evolució del nombre d’establiments segons tipus d'allotjament turístic, 2003-2013 Gràfic 23 Evolució dels establiments agraris i ramaders, 1982-2009 Gràfic 24 Evolució de la superfície agrària (ha.), 1982-2009 Gràfic 25 Percentatge d’establiments ramaders que explota cada espècie, 1982-2009 Gràfic 26 Evolució de les unitats ramaderes segons espècies, 1982, 1989, 1999 i 2009 Gràfic 27 Evolució dels llocs de treball a Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca (*) i taxes de variació interanuals, 2001-2013 Gràfic 28 Evolució dels llocs de treball a Indústria i taxes de variació interanuals, 2001-2013 Gràfic 29 Evolució dels llocs de treball a Construcció i taxes de variació interanuals, 2001-2013 Gràfic 30 Evolució dels llocs de treball a Serveis i taxes de variació interanuals, 2001-2013 Gràfic 31 Evolució dels llocs de treball a Energia, aigua i extractives i taxes de variació interanuals, 2001-2013 Gràfic 32 Evolució dels llocs de treball a Alimentació, begudes i tabac i taxes de variació interanuals, 2001-2013 Gràfic 33 Evolució dels llocs de treball a Maquinària i equipament mecànic i taxes de variació interanuals, 2001-2013 . Gràfic 34 Evolució dels llocs de treball a Cautxú i plàstic i taxes de variació interanuals, 2001-2013 Gràfic 35 Evolució dels llocs de treball a Paper, edició i arts gràfiques i taxes de variació interanuals, 2001-2013 Gràfic 36 Evolució dels llocs de treball a Tèxtil, confecció i cuir i taxes de variació interanuals, 2001-2013 Gràfic 37 Evolució dels llocs de treball a Metal•lúrgia i productes metàl•lics i taxes de variació interanuals, 2001-2013 . Gràfic 38 Evolució dels llocs de treball a Resta d'indústries manufactureres i taxes de variació interanuals, 2001-2013 Gràfic 39 Evolució dels llocs de treball a Comerç i taxes de variació interanuals, 2001-2013 Gràfic 40 Evolució dels llocs de treball a Hostaleria i taxes de variació interanuals, 2001-2013 Gràfic 41 Evolució dels llocs de treball a Transports i emmagatzematge i taxes de variació interanuals, 2001-2013 Gràfic 42 Evolució dels llocs de treball a Intermediació financera i taxes de variació interanuals, 2001-2013 Gràfic 43 Evolució dels llocs de treball a Immobiliàries i serveis a empreses i taxes de variació interanuals, 2001-2013 Gràfic 44 Evolució dels llocs de treball a les administracions públiques, sanitat i ensenyament privat i públic i taxes de variació interanuals, 2001-2013 Gràfic 45 Evolució dels llocs de treball a altres activitats socials i serveis i taxes de variació interanuals, 2001-2013 Taula 1 Polígons industrials segons superfície i municipi, 2013

INFORME DE COMPETITIVITAT TERRITORIAL

INDEX DE COMPETITIVITAT Presentació > 46 QuÈ s’entÉn per competitIvitat territorial? > 46 Model d’anàlisi de la competitivitat plantejat > 47 índex adeg 2003-2012 > 51 Puntuació obtinguda adeg 2012 > 52 Puntuació obtinguda adeg 2013 > 53 Model d’anàlisi de la competitivitat territorial > 55 indicadors > 58 notes metodològiques > 63 bibliografia i Fonts > 64

PRESENTACIÓ 1

El present treball presenta els resultats per a la Garrotxa d’un índex creat l’any 2004 per analitzar la competitivitat de les comarques catalanes (en endavant índex adEg). L’índex permet aproximar-se a les condicions que presenten els territoris per competir en una economia globalitzada i basada en serveis intensius en coneixement i indústria d’alta tecnologia. Sobre la base d’aquest model de desenvolupament, i a partir de 45 indicadors que aproximen a les 10 dimensions en què s’ha operativitzat el model, l’instrument ajuda a identificar quines són els avantatges competitius de la Garrotxa, així com els punts febles. Sobre aquesta base dels elements clau identificats, el treball apunta les actuacions i estratègies a dur a terme per tal d’afavorir la competitivitat de les empreses localitzades a la comarca, així com per garantir un model de desenvolupament econòmic sostenible socialment i mediambientalment. L’índex, a més de ser útil en la determinació del model de competitivitat territorial i la formulació d’estratègies, proporciona la posició que ocupa la Garrotxa en relació amb un rànquing global de competitivitat que analitza les 41 comarques catalanes i en cadascuna de les dimensions analitzades. El treball presenta els resultats de l’índex adEg de competitivitat territorial per a la Garrotxa per al període 2013. En una primera part introductòria del treball s’explica què s’entén per competitivitat territorial per, a continuació, detallar breument quins és el model d’anàlisi de la competitivitat plantejat. En la segona part del treball, s’aporta de forma sintètica els resultats de l’anàlisi dels factors de competitivitat i s’apunten les estratègies. Amb la voluntat que el treball sigui el màxim de concís i sintètic, en la presentació dels resultats no es detallen els valors obtinguts en els indicadors ni s’analitzen individualment; aquesta informació es pot consultar en un altre document que es publicarà juntament amb aquest. Els aspectes concrets de l’operativització de l’índex i de formulació dels indicadors també es pot consultar en una publicació elaborada amb aquesta finalitat.

QUÈ S’ENTÉN PER COMPETITIVITAT TERRITORIAL? En el context actual de contracció de les economies comarcals, la rivalitat entre els territoris per l’atracció d’inversions privades, de fons públics, de turistes o d’activitats de renom, s’aguditzen amb l’objectiu d’incrementar els seus recursos locacionals que a mitjà i llarg termini generin economies externes d’escala i d’abast per a les seves empreses i sectors més rellevants. Així, els territoris competeixen per les inversions que propiciïn el seu creixement econòmic, que generin ocupació o que afavoreixin la producció. En aquest marc, els determinants de la competitivitat territorial són les condicions o l’entorn que ofereixen els territoris (en aquest cas delimitats per les comarques) per l’eficiència microeconòmica de les unitats productives. Són avantatges que no es generen dins l’empresa, sinó en les condicions del seu entorn més immediat; són el que s’anomenen economies externes. Sobre la base d’aquestes externalitats, els avantatges competitius que ofereixen els territoris es poden agrupar en tres grans eixos: 1) Els factors de producció que condicionen l’aparició i desenvolupament de clústers regionals, que són resultat de les economies d’aglomeració. Aquests territoris presenten avantatges de la interacció entre agents productius localitzats de forma concentrada. 2) Els factors que contribueixen als avantatges distributives. 3) Els factors que determinen les condicions de la demanda. Les economies derivades d’una estructura espacial concentrada afavoreixen l’aparició d’economies d’escala (ja que es pot produir a un menor cost) i reforcen l’esquema de localització aglomerat en el qual es produeix una concentració espacial de l’activitat i dels factors de producció. De fet, els clústers són fruit de la concentració d’empreses que, al seu torn, generen economies de localització. Aquestes economies externes són conseqüència de la possibilitat de compartir mercats de treball qualificats conjunts, serveis i subministres especialitzats, i de compartir i difondre coneixement i/o tecnologies. D’altra banda, l’existència d’un entorn urbà en què existeix una elevada concentració de població afavoreix l’existència de bones infraestructures, la formació de la població o els serveis institucionals, aspectes que també són determinants per al desenvolupament de l’activitat i la competitivitat de les empreses. Aquestes externalitats s’anomenen economies d’urbanització. Tanmateix, la manca de determinats factors

Amb l’objectiu de contribuir en la definició i la implementació de polítiques de competitivitat i de desenvolupament local a Catalunya a nivell comarcal, l’Associació d'Empresaris de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (adEg) - amb l’assistència tècnica de la consultora Actíva Prospect - promou la publicació de l’índex adEg de competitivitat territorial, que des de l’any 2005 realitza periòdicament una anàlisi en profunditat dels determinants de la competitivitat de les comarques catalanes.

com són el sòl i l’espai per a l’activitat econòmica, els recursos naturals, o el capital, poden frenar la concentració d’activitat i el desenvolupament d’aquests clústers. Altres avantatges competitius tenen a veure amb l’economia espacial i la naturalesa geogràfica dels territoris. Són els avantatges distributius i estan relacionats amb les condicions que ofereixen els territoris per a la distribució dels seus productes i serveis. Per exemple, la seva posició geogràfica, les connexions amb l’exterior, les infraestructures i els serveis de transport, etc. Normalment, els territoris afavorits per la seva posició geogràfica respecte als mercats registren una elevada productivitat i les forces d’aglomeració generen cercles virtuosos que reforcen el seu desenvolupament. No té sentit produir determinats béns i serveis si no hi ha un mercat mínim que garanteixi la seva producció de forma eficient. Així, la dimensió del mercat interior dels territoris determina la capacitat d’atraure indústries i sectors productius que cerquen economies d’escala com a font de competitivitat. D’altra banda, les necessitats i les exigències dels mercats també influeixen en les condicions de la demanda (les empreses han d’evolucionar per atendre les necessitats dels seus clients), així com el creixement de la demanda interior, que es pot donar per un increment de la població, de les inversions empresarials o com a resultat de processos d’innovació. Un altre factor que pot modificar les condicions de la demanda és el grau d’internacionalització del teixit empresarial.

EIXOS DE LA COMPETITIVITAT TERRITORIAL

MODEL D’ANÀLISI DE LA COMPETITIVITAT PLANTEJAT I OPERATIVITZACIÓ DE L’ÍNDEX El model plantejat és una adaptació dels enfocaments sobre els avantatges competitius de les nacions i de les teories de localització de les activitats econòmiques. Tanmateix, aquesta visió econòmica del fenomen s’ha complementat amb l’anàlisi de la sostenibilitat, tant social com mediambiental, del model de desenvolupament local. Així, s’han incorporat a l’anàlisi elements com el fet que el model econòmic i de desenvolupament comporti l’assoliment d’una elevada participació en el mercat laboral, una millora en la qualitat de l’ocupació i una gestió mediambiental dels recursos naturals utilitzats. Sobre la base d’aquestes consideracions, l’índex determina la posició competitiva de les comarques catalanes a partir de la situació dels determinants del model de competitivitat i sostenibilitat territorial plantejat. El model analitza les 41 comarques catalanes a partir de 45 indicadors diferents. Aquests indicadors han estat agrupats en 10 subdimensions, les dues primeres centrades en la sostenibilitat del model de desenvolupament dels territoris i les altres vuit en les condicions de competitivitat, que al seu torn han estat agrupades segons si corresponen als factors de producció, a els avantatges distributius o a les condicions de la demanda. El model utilitzat i les dimensions i subdimensions utilitzades per analitzar la competitivitat de les comarques es resumeix en el gràfic següent:

En l’operativització de l’índex s’han donat pesos diferents a cadascun dels factors que formen el model d’anàlisi. En aquest sentit, la disponibilitat de serveis avançats, així com la generació d’activitat al voltant de serveis intensius en coneixement i de productes amb un important component tecnològic, s’han considerat estratègies de competitivitat a llarg termini que permeten consolidar i augmentar els avantatges competitius. És per això que s’ha donat un pes major a aquelles dimensions que tenen a veure amb aquest fet, com són les relacionades amb la qualificació, la innovació i el desenvolupament tecnològic i l’accés a la informació. Per altra banda, també s’ha assignat un pes important als avantatges competitius distributius. És a dir, aquells que es basen en el fet que les economies són cada dia més obertes i, per tant, tenen un pes important aquells factors que poden incidir-hi en major grau, com ara les infraestructures de transport i comunicacions i l’accés als mercats. El detall dels indicadors utilitzats en el model i els pesos donats a cada dimensió i subdimensió en la qual s’ha descompost el model es poden consultar en el document de Metodologia.

RESULTATS PER A LA GARROTXA La Garrotxa se situa en la 19a posició del rànquing de competitivitat comarcal corresponent al 2013. En relació amb les dues edicions anteriors, representa una millora d’una posició i recupera la posició perduda davant el Solsonès. Respecte a les comarques de la seva demarcació, el rànquing de competitivitat situa la Garrotxa darrere del Gironès, el Pla de l’Estany, l’Alt Empordà i la Selva. En els factors de producció, on la comarca surt més ben valorada és en l’apartat dels serveis de suport a l’activitat empresarial, àmbit on obté l’11a posició dins el conjunt de 41 comarques catalanes. En l’oferta de serveis empresarials avançats és on obté un resultat més favorable, i se situa en la 7a comarca amb un major desenvolupament d’aquest tipus de serveis. L’oferta de serveis financers també registra un elevat desplegament, amb

la 14a posició. Cal afegir que, en termes comparatius, aquests serveis han registrat una evolució més positiva a la comarca, passant de la posició 21a a la 14a en els darrers cinc anys. Els serveis de tecnologies de la informació també presenten un desenvolupament important, però menys destacable (la 17a posició). Seguint amb els factors de producció, l’altre capítol on la comarca destaca respecte de la resta de comarques catalanes és en la qualificació dels recursos humans i en els recursos per a l’educació i la formació professional. En aquest apartat obté la 14a posició. L’anàlisi dels diferents indicadors que conformen aquesta dimensió mostren una proporció elevada de població amb estudis postobligatoris (la 12a) i de directius, tècnics, professionals i científics en la població ocupada (l’11a). No obstant això, el serveis educatius i formatius presenten un baix desenvolupament i, en el mateix sentit, la taxa d’escolarització dels joves als 17 anys és comparativament baixa, així com el percentatge de titulats superiors. En aquests indicadors la comarca se situa en les posicions 22a i 23a. En el capítol d’infraestructures i serveis de transport i comunicacions, la comarca se situa en una posició intermèdia baixa (la 31a). És en l’accés a la xarxa ferroviària on obté el pitjor resultat. És de les poques comarques catalanes que no disposa d’aquest mitjà de transport. La xarxa d’autobusos tampoc presenta una cobertura gaire elevada atesa l’extensió de la comarca i, d’altra banda, els serveis de transport presenten un menor desenvolupament que en d’altres comarques (la 23a). En aquest apartat, l’únic element positiu és l’elevat desplegament de la banda ampla a les llars. En aquest punt, la comarca havia estat capdavantera fins al 2011, que ocupava les tres primeres posicions. Arran del fort desplegament els darrers anys d’aquesta xarxa, el 2012 la comarca va obtenir un mal registre, però el 2013 retorna a la Garrotxa entre el grup de comarques catalanes on hi ha un major desplegament. Tanmateix, on la comarca presenta un pitjor registre és en el capítol del sòl i espai per a l’activitat econòmica (la posició 34a). És de les comarques catalanes que presenta menor sòl urbanitzable i, en termes comparatius, el potencial desenvolupament de sòl és baix. També presenta una escassa oferta de sostre per a l’activitat econòmica en les noves promocions. Pel que fa als avantatges distributius, ocupa una posició intermèdia dins el panorama comarcal (la 21a). La seva posició vers el mercat final català (la 26a) i la llunyania dels principals pols de distribució de serveis i mercaderies (la 23a) situen la comarca en una situació de desavantatge respecte d’altres comarques amb una millor posició geoestratègica. No obstant això, en els darrers anys s’ha trencat l’aïllament al qual estava sotmesa la comarca amb la construcció del túnel de Bracons i l’A-26. Al mateix temps, el mercat intern comarcal presenta escasses economies d’aglomeració. La densitat de població és baixa i hi ha poca població que es concentri en municipis de més de 5 mil habitants. Contràriament, el comerç electrònic registra un desenvolupament important, tot i que en els dos darrers exercicis s’han retrocedit posicions respecte a la situació capdavantera registrada en anys anteriors. En el capítol de les condicions de la demanda, els elements més destacables són, d’una banda, l’important desenvolupament d’una industria de mitjana-alta tecnologia (la 12a comarca amb millor registre) i, de l’altra, el bon comportament registrat pel teixit empresarial (la 13a). Durant el 2013 també cal assenyalar el lleuger increment de la població (la 2a comarca amb millor evolució). Contràriament, la construcció ha registrat una evolució comparativament més negativa que el conjunt de comarques catalanes i també l’ocupació (ambdues en la 23a posició). Des de la perspectiva social, la funció productiva i residencial presenta una situació comparativament bona a la Garrotxa. Així ho contrasten els indicadors que relacionen els llocs de treball i la població en edat de treball i la taxa d’atur absoluta que mesura la incidència de l’atur entre la població. Mentre que en el primer cas la ràtio és de les més elevades (la 8a), en el cas de la taxa d’atur també es troba entre les més baixes (l’11a). Tanmateix, cal assenyalar que aquestes condicions han empitjorat en els darrers anys, fet que fa disminuir les oportunitats laborals a la comarca. També hi ha una baixa incidència de la sinistralitat (la 12a). Contràriament, és en les condicions contractuals on la comarca obté un mal registre, amb una elevada incidència de la contractació temporal. Des del punt de vista mediambiental, excepte en el consum d’aigua, en la resta d’elements la situació de la comarca és millorable. S’observa un baix desenvolupament dels serveis mediambientals, al mateix temps que la generació de residus per part de la població és elevada i comparativament es fa una menor gestió d’aquests residus, tant pel que fa a la recollida selectiva de residus urbans com en la valorització dels residus industrials. Cal assenyalar que en aquest darrer punt l’impacte en el territori dels residus industrials són més importants que en d’altres comarques, i que la seva valorització ha evolucionat comparativament pitjor. La Garrotxa presenta importants desavantatges competitius en els capítols d’infraestructures, en la disponibilitat de sòl i en l’accés als mercats. D’altra banda, la dimensió de seu mercat tampoc té l’atractiu suficient com per atraure inversions empresarials forànies. Sobre la base d’aquests condicionants, les estratègies de desenvolupament econòmic de la comarca passen per reforçar aquelles activitats que, en base a l’aprofitament dels recursos endògens, han sabut generar valor en el passat (és el cas sobretot de la indústria agroalimentària). L’elevat desenvolupament de

serveis empresarials avançats i de la resta de serveis de suport a l’activitat empresarial són un aspecte clau per al futur de la competitivitat d’aquestes activitats. De fet, el bon comportament en termes comparatius que ha registrat el teixit empresarial garrotxí i l’ocupació durant l’etapa recessiva iniciada el 2008 indica que aquesta combinació de factors ha estat una bona aliada. Tanmateix, l’elevat desplegament de la xarxa d’Internet de banda ampla i del comerç electrònic obre noves oportunitats i possibilita el desenvolupament de nous serveis més intensius en coneixement, sobre la base dels quals s’hauria d’anar diversificant progressivament l’economia comarcal, actualment massa especialitzada i concentrada en uns pocs sectors industrials i en el comerç. En paral·lel al desenvolupament d’aquests serveis més intensius en coneixement i tecnologia, s’hauria de reforçar l’oferta formativa per tal de garantir el seguiment dels estudis postobligatoris per part dels joves i, al mateix temps, un major seguiment dels estudis universitaris. Finalment, des del punt de vista mediambiental, s’ha de reforçar les activitats de valorització i recollida selectiva per tal de minorar l’impacte actual de l’activitat residencial i industrial en el territori.

FACTORS DE COMPETITIVITAT

Garrotxa Dimensions FACTORS DE SOSTENIBILITAT FACTORS DE PRODUCCIÓ

Subdimensions Sostenibilitat social Sostenibilitat mediambiental Qualificació dels recursos humans i recursos per a l'educació i la formació professional Infraestructura de transport i comunicacions Disponibilitat de sòl i espai per a l'activitat econòmica Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures AVANTATGES Accés als mercats de clients i proveïdors, accés a DISTRIBUTIUS la informació CONDICIONS DE Innovació, desenvolupament tecnològic DE LA DEMANDA Volum de mercat i d'activitat Esperit emprenedor i dinamisme empresarial

Posició 7 20

Puntuació 66,3 68,0

46,2

17,1

5,0

17,8

57,8

20 15 13

30,0 29,7 50,5

Índex ADEG 2003-2012 Ranquing 2003

2004

2005

Barcelonès 2 3 Vallès Occidental 1 1 Baix Llobregat 5 6 Tarragonès 3 2 Gironès 4 4 Alt Camp 15 13 Segrià 6 5 Maresme 11 12 Vallès Oriental 7 7 Baix Camp 9 8 Alt Penedès 12 10 Pla de l'Estany 19 20 Garraf 17 16 Osona 10 11 Selva 16 17 Alt Empordà 13 14 Bages 8 9 Solsonès 25 26 Urgell 21 18 Garrotxa 18 19 Anoia 14 15 Conca de Barberà 33 32 Ripollès 24 25 Baix Penedès 23 22 Cerdanya 26 28 Baix Ebre 22 21 Pla d'Urgell 28 24 Baix Empordà 20 23 Segarra 32 27 Noguera 31 29 Alt Urgell 29 31 Pallars Jussà 37 37 Berguedà 27 33 Ribera d'Ebre 36 39 Garrigues 35 35 Val d'Aran 34 34 Pallars Sobirà 38 36 Montsià 30 30 Alta Ribagorça 39 38 Priorat 40 40 Terra Alta 41 41 [1] Trencament de la sèrie degut a la revisió

2 1 4 3 6 13 5 10 7 8 11 18 17 12 16 14 9 24 19 20 15 32 26 22 25 23 27 21 28 29 33 38 30 37 35 34 36 31 39 41 40

índex

2006

2007

2008

2009 [1]

2010

2011

2012

1 2 5 4 3 12 6 11 8 7 10 17 19 13 16 15 9 27 18 20 14 32 28 22 25 23 24 21 26 29 33 35 30 36 37 34 38 31 39 41 40

6 1 4 2 3 11 5 12 7 8 10 19 18 13 15 14 9 27 17 23 16 31 29 24 26 20 21 22 25 30 33 34 32 36 37 35 39 28 38 41 40

2 1 4 3 5 13 6 12 7 8 10 18 16 11 22 15 9 28 14 19 17 29 30 23 27 25 20 21 24 26 33 36 32 37 34 35 38 31 40 41 39

1 3 2 5 4 8 6 10 7 11 13 9 14 12 16 18 15 26 19 17 20 23 22 21 35 27 25 32 24 31 33 28 30 29 39 37 36 34 40 38 41

1 3 2 4 5 11 6 9 7 10 14 8 12 13 16 17 15 25 22 18 19 23 20 21 31 24 30 29 26 34 32 28 27 33 38 35 37 36 40 39 41

1 2 3 5 4 9 7 8 6 10 13 11 12 14 15 17 16 18 21 20 19 22 24 23 30 25 28 27 26 31 35 32 29 33 36 38 41 34 37 40 39

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41

Var. 2013-12 -1 1 -3 3 -2 1 1 -1 1 -2 2 -1 1 -5 1 -1 1 3 -1 -4 4 1 -1 -2 -4 4 2 2

2009 [1]

2010

2011

2012

66,5 47,6 47,6 44,2 44,9 37,8 41,2 37,2 40,3 36,6 35,8 37,2 35,5 36,3 32,9 31,7 33,2 27,6 31,6 32,0 31,3 29,6 29,9 31,2 23,8 27,4 28,2 25,2 28,3 25,5 25,2 27,1 25,9 26,1 21,0 23,0 23,3 23,8 20,2 21,2 17,9

66,9 48,2 48,2 45,5 45,1 38,2 41,5 39,1 41,3 38,9 36,1 39,5 37,0 36,4 33,4 32,7 34,2 29,1 31,4 32,5 31,7 30,4 31,6 31,4 25,7 29,3 26,5 26,7 28,7 24,8 25,6 26,9 26,9 24,8 21,0 24,2 22,4 23,7 19,3 20,6 17,9

65,2 47,3 46,3 42,6 43,2 37,4 38,4 38,1 41,5 36,6 35,8 36,6 35,9 34,2 33,5 32,6 33,2 32,3 30,5 30,6 30,8 29,7 29,4 29,6 25,7 28,5 26,3 26,8 26,8 25,3 24,3 25,2 25,9 24,6 21,5 20,1 18,4 24,4 21,3 18,6 18,8

66,5 47,4 45,8 45,5 44,8 41,2 40,3 39,8 38,5 37,5 37,2 36,9 36,6 36,5 35,6 34,9 34,6 34,3 33,3 32,6 31,8 31,1 31,1 30,7 30,3 30,3 29,6 29,4 29,3 27,8 27,5 27,4 27,0 25,7 25,0 24,8 24,3 23,6 22,9 21,6 21,6

Puntació obtinguda en l'Índex ADEG 2012 Barcelonès Vallès Occidental Baix Llobregat Tarragonès Gironès Alt Camp Segrià Maresme Vallès Oriental Baix Camp Alt Penedès Pla de l'Estany Garraf Osona Selva Alt Empordà Bages Solsonès Urgell Garrotxa Anoia Conca de Barberà Ripollès Baix Penedès Cerdanya Baix Ebre Pla d'Urgell Baix Empordà Segarra Noguera Alt Urgell Pallars Jussà Berguedà Ribera d'Ebre Garrigues Val d'Aran Pallars Sobirà Montsià Alta Ribagorça Priorat Terra Alta 0

Les comarques són puntuades de 0 a 100.

Indicadors de competitivitat i sostenibilitat Factors de competitivitat

Factors de sostenibilitat

Sostenibilitat social

Sostenibilitat medi ambiental

Avantatges distributives Condicions de la demanda

Factors de competivitat

Factors de producció

Qualificació dels recursos humans i recursos per l'educació i la formació professional Infraestructura de transport i comunicacions

Disponibilitat de sòl i espai per l'activitat econòmica Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures Accés als mercats de clients i proveïdors, accés a la informació

Innovació, desenvolupament tecnològic Volum de mercat i d'activitat

Esperit emprenedor i dinamisme empresarial

Indicador (veure referències temporals per cadascun en annex) Llocs de treball sobre població 15-64 anys. Taxa d'atur absoluta 15-64 anys (%). Percentatge de persones ocupades assalariades amb contracte fix (%). Índex d'incidència d'accidents en jornada de treball amb baixa (Per cada 100.000 treballadors/es). Llocs de treball en activitats medi ambientals per cada 10.000 habitants. Consum domèstic d'aigua per habitant (m3). Consum industrial i de serveis d'aigua per establiment (m3). Coeficient de generació de residus municipals per habitant i dia (kg/hab/dia). Percentatge de recollida selectiva de residus municipals (%). Residus industrials per Km2 (Tn). Percentatge de residus industrials valoritzats (%). Llocs de treball de l'ensenyament per cada 10.000 habitants. Taxa específica d'escolarització als 17 anys. Percentatge de titulats superiors (%). Percentatge de població amb estudis post-obligatoris (%). Percentatge de directius, tècnics i professionals i científics (%). Llocs de treball de transport i comunicacions per cada 10.000 habitants. Percentatge de població amb accés a la xarxa ferroviària (%). Inversions del DPTOP per comarques i km2 (milers euros). Percentatge de llars amb banda ampla (%). Autobusos per Km2. Percentatge de sòl susceptible de ser transformat en urbanitzable (%). Percentatge de sòl urbanitzable (%). Percentatge de superfície d'edificis no residencials iniciats (%). Llocs de treball en serveis empresarials avançats per 10.000 habitants. Llocs de treball en serveis de tecnologies de la informació per 10.000 habitants. Llocs de treball en serveis financers per 10.000 habitants. Distància mínima als pols de distribució de serveis i mercaderies (Km). Distància en mínuts a l'eix viari principal. Distància mitjana al mercat final català (Km). Densitat de població (habitants/Km2). Percentatge de població en municipis de 5.000 o més habitants (%). Percentatge de persones que han realitzat alguna compra per Internet (16-74 anys) (%). Llocs de treball en recerca i desenvolupament per 10.000 habitants. Llocs de treball en industries de mitjana-alta tecnologia per 10.000 habitants. Llocs de treball en serveis intensius en coneixement per 10.000 habitants. índex de diversificació productiva. Quota de mercat (Espanya=100 mil unitats). Percentatge d'empreses (%). Variació de la població (interanual) (%). Habitatges iniciats per 1.000 habitants. Número d'empreses per 1.000 habitants. Número de treballadors autònoms per 10.000 habitants. Variació en l'ocupació (interanual) (%). Variació en les empreses (interanual) (%).

Nota. A partir del 2012 les distàncies es calculen en mínuts en lloc de kms.

2009

2010

2011

2012

2013

61,5 8,3 74,3 5.198,0 13,7 52,4 316,3 1,6 21,4 119,2 75,8 88,2 64,6 13,2 41,5 22,5 131,5 0,0 181,5 60,3 2,1 0,8 0,7 0,1 89,4 14,4 21,4 53,0 42,0 134,1 75,3 60,6 28,8 2,2 163,3 389,6 18,9 128,0 0,8 1,7 3,6 36,9 89,2 -5,6 -4,4

60,2 9,1 74,3 3.755,1 13,7 50,8 315,5 1,5 35,3 105,5 75,8 91,2 64,6 13,2 41,5 22,5 133,9 0,0 130,2 65,0 2,1 1,0 0,7 0,1 90,1 15,4 20,9 53,0 42,0 134,1 75,4 60,6 36,8 2,2 149,2 390,6 19,4 127,0 0,8 0,2 5,1 36,1 87,6 -2,3 -2,0

59,7 8,9 74,3 3.799,5 13,2 50,2 314,5 1,5 32,7 97,5 73,6 90,2 68,6 19,7 41,5 22,5 128,4 0,0 130,3 65,0 2,2 1,0 0,7 0,5 89,8 15,8 20,3 57,0 45,0 109,7 75,7 60,7 36,8 2,3 153,7 388,5 19,2 120,0 0,8 0,3 1,3 35,5 86,6 -1,0 -1,4

57,6 9,1 74,3 3.516,4 13,1 50,3 313,1 1,5 37,9 81,7 69,8 91,1 79,1 21,2 41,5 22,5 123,5 0,0 114,9 67,2 2,3 0,9 0,7 0,2 87,8 16,5 21,5 37,0 38,0 86,5 76,0 60,5 40,6 2,1 154,6 389,3 19,4 119,0 0,8 0,5 0,7 34,6 84,9 -3,4 -2,3

55,9 9,7 74,3 3.342,3 12,7 51,6 482,0 1,3 36,5 87,4 67,7 88,7 74,5 21,2 41,5 22,5 119,3 0,0 114,9 73,6 2,3 0,8 0,7 0,4 85,8 16,8 22,1 35,0 0,0 87,5 76,4 60,6 43,7 2,5 146,5 382,3 19,2 118,0 0,8 0,4 0,2 33,8 83,4 -2,7 -1,9

Evolució

Indicadors de competitivitat i sostenibilitat Factors de competitivitat

Factors de sostenibilitat

Sostenibilitat social

Sostenibilitat medi ambiental

Avantatges distributives Condicions de la demanda

Factors de competivitat

Factors de producció

Qualificació dels recursos humans i recursos per l'educació i la formació professional Infraestructura de transport i comunicacions

Disponibilitat de sòl i espai per l'activitat econòmica Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures Accés als mercats de clients i proveïdors, accés a la informació

Innovació, desenvolupament tecnològic Volum de mercat i d'activitat

Esperit emprenedor i dinamisme empresarial

2009 6 16 26 9 17 13 9 23 27 21 19 24 17 15 12 11 24 32 22 2 24 29 25 37 8 14 21 25 34 25 24 25 14 31 12 19 23 21 21 21 6 18 21 11 13

2010 7 15 26 6 18 13 8 25 23 20 19 22 17 15 12 11 23 32 21 3 24 28 26 37 8 15 21 25 34 25 24 26 7 29 11 18 18 21 21 29 2 18 21 19 17

2011 6 10 26 11 20 11 9 25 20 20 27 24 26 18 12 11 23 32 21 3 23 28 26 19 8 17 19 29 34 30 24 26 7 27 12 18 22 21 21 21 13 18 21 5 11

2012 6 11 26 16 21 12 7 27 21 21 28 21 18 22 12 11 23 32 19 30 23 28 25 32 7 17 17 18 33 23 24 25 13 30 12 18 21 21 21 14 15 19 20 14 11

2013 8 11 26 12 21 13 17 25 23 22 32 23 23 22 12 11 23 32 19 8 23 29 27 27 7 17 14 23 1 26 24 26 18 27 12 19 21 21 21 2 23 19 21 23 13

EL MODEL D’ANÀLISI DE LA COMPETITIVITAT TERRITORIAL DE LES COMARQUES CATALANES El concepte de competitivitat és un concepte polièdric, pel qual hi ha diferents aproximacions possibles: des del punt de vista territorial, sectorial i empresarial. Aquestes aproximacions s’han desenvolupat des dels inicis de l’anàlisi econòmica, quan els economistes clàssics identificaven quatre grans factors: el sòl, el capital, els recursos naturals i el treball. Ara bé, al llarg dels anys s’han anat introduint diferents aspectes, i la competitivitat ha esdevingut un concepte bastant més complex, tal com s’entén en l’actualitat. Així, a finals del segle XIX, s’incideix en la importància del paper dels emprenedors i de la gestió empresarial com a factors clau de la competitivitat. Posteriorment, a mitjan de segle XX, es posa de relleu la importància de l’educació i la innovació tecnològica, com a factors subjacents del creixement econòmic. Actualment, el concepte s’ha ampliat encara més, introduint-hi el “coneixement” com un dels factors claus. La complexitat del concepte, així com el seu caràcter multdimensional, fan que se’n puguin trobar diverses definicions. En aquest sentit, els diferents organismes internacionals que s’encarreguen d’analitzar la competitivitat a nivell mundial aporten la seva pròpia definició: -

IMD (World Competitiveness Yearbook): La competitivitat és l’habilitat d’una nació per crear i mantenir més valor afegit a les seves empreses i més prosperitat per als seus habitants.

World Economic Forum (Global Competitiveness Report): La competitivitat és l’habilitat d’un país per assolir elevades taxes de creixement del PIB per càpita.

European Commission (Competitiveness Advisory Group): La competitivitat implica elements de productivitat, eficiència i rendibilitat. Però no és una finalitat per si sola. És una forma d’elevar el nivell de vida i d’incrementar el benestar social. Generalment, incrementant la productivitat i l’eficiència, en el context de l’especialització internacional, la competitivitat proveeix les bases per augmentar els salaris de les persones (excloent la inflació).

OCDE: La competitivitat és el grau en què una nació pot, sota les condicions de lliure mercat, produir productes i serveis que assoleixin els estàndards dels mercats internacionals, al mateix temps que estimula el manteniment i l’expansió dels ingressos reals dels seus habitants a llarg termini.

Segons el que es desprèn d’aquestes diferents definicions, la competitivitat es revela com un concepte aplicable no solament a les empreses o als sectors econòmics, sinó que també es pot utilitzar per a l’anàlisi d’espais geogràfics. Sota aquesta òptica, la productivitat de les empreses està íntimament relacionada amb les condicions de l’entorn immediat en què operen o economies externes. Per exemple, com més sofisticades són les estratègies empresarials i els sistemes de producció, més necessari és tenir una oferta laboral amb més alta qualificació, major informació, millors infraestructures, millors proveïdors, millors centres de recerca i innovació, etcètera. La provisió d’aquests factors generen rendiments creixents a les empreses localitzades als territoris, ja que redueix el cost dels factors de producció i genera economies d’escala. L’índex adEg precisament fa una anàlisi de les condicions de l’entorn comarcal que afavoreixen la competitivitat de les empreses i n’estableix un rànquing comarcal. L’elaboració de l’Índex adEg, en la seva primera edició, de l’any 2004, va suposar una experiència pionera a Catalunya pel que fa al desenvolupament del concepte de competitivitat des de l’òptica territorial i a l’establiment de models d’anàlisi operativa dels factors que la componen. En el seu moment, en la definició de l’Índex es van tenir en compte els treballs desenvolupats per diferents equips d’economia aplicada en l’àmbit català i espanyol. No obstant això, a diferència d’altres experiències, el plantejament de l’Índex es caracteritzava per considerar, a més d’aquells factors tradicionalment analitzats pels models més centrats en els factors econòmics, aspectes relacionats amb qüestions socials o ambientals, en la línia dels plantejaments de l’Estratègia de Lisboa i l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana.

En l’edició de 2009, a partir de la reflexió realitzada durant les sis edicions anteriors, es va realitzar un canvi 1 metodològic d’una certa entitat . Així, mirant de seguir la línia encetada però, al mateix temps, introduint aspectes de millora al model, es va fer un plantejament que s’inspira en els treballs sobre l’anàlisi de la competitivitat realitzats per 2 Michael Porter, i el seu “Diamant de la competitivitat” , on s’operativitza el concepte de competitivitat, amb plantejaments aplicables a diferents contextos i fenòmens socials. També es van tenir en compte els darrers treballs i els últims avenços pel que fa a l’operativització del concepte, sobretot en l’anàlisi de la competitivitat regional 3 europea . Partint d’aquestes consideracions, en el model d’anàlisi que s’aplica a partir de l’edició de 2009 de l’Índex, la competitivitat queda operativitzada a través dels deu factors següents: 1. Sostenibilitat social 2. Sostenibilitat mediambiental 3. Qualificació dels recursos humans i recursos d’educació i formació professional 4. Infraestructura de transport i comunicacions 5. Disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica 6. Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures 7. Accés als mercats de clients i proveïdors, accés a la informació 8. Innovació, desenvolupament tecnològic 9. Volum de mercat i d’activitat 10. Esperit emprenedor i dinamisme empresarial Des del punt de vista operatiu, cada dimensió de la competitivitat està constituïda per una sèrie d’indicadors, de manera que els resultats provenen de la combinació equilibrada dels elements de competitivitat que configuren els diferents factors. Aquests, alhora, estan formats per un conjunt de 45 indicadors. Factors de competitivitat (edicions 2004-08) 1. Cohesió demogràfica i territorial

Núm. Indicadors 6

Factors de competitivitat (revisió 2009) 1. Sostenibilitat social

Núm. Indicadors 4

2. Qualificació de la mà d’obra

2. Sostenibilitat medi ambiental

3. Transport i comunicacions

3. Qualificació dels recursos humans i recursos per l'educació i la formació professional

4. Accés als mercats de clients i proveïdors, accés a la informació 5. Innovació, desenvolupament tecnològic

4. Infraestructura de transport i comunicacions

5. Disponibilitat de sòl i espai per l'activitat econòmica 6. Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures 7. Accés als mercats de clients i proveïdors, accés a la informació 8. Innovació, desenvolupament tecnològic

6. Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures 7. Ambient i dinàmica de negocis

8. Provisió de sòl

Total indicadors

3 6 4

9. Volum de mercat i d'activitat

10. Esperit emprenedor i dinamisme empresarial

Total indicadors

Així, cada dimensió està aproximada a partir d’un mínim de 3-4 indicadors, que analitzen els factors de competitivitat des de perspectives diverses. Tot i la millora registrada els darrers anys en la disponibilitat de les estadístiques oficials, la qualitat de les fonts estadístiques és encara variada, i es continuen detectant buits a l’hora d’aproximar

Els detalls dels canvis metodològics introduïts es poden consultar en l’edició de 2009 al web de l’adEg.

2 Porter, M. E. (1990). The Competitive Advantage of Nations. New York. Free Press. 3 Vegeu bibliografia de referència.

determinats aspectes de la competitivitat, per la qual cosa, unes dimensions estan millor representades que d’altres. D’altra banda, la periodicitat de les dades també suposa una certa dificultat, ja que no totes les dades s’actualitzen de forma anual. La següent taula presenta els indicadors utilitzats en el model, així com la referència temporal utilitzada en cadascuna de les edicions.

Referències temporals dels indicadors Factors de competitivitat

Indicador

Factors de competivitat

Condicions de la demanda

Avantatges distributives

Factors de producció

Factors de sostenibilitat

Sostenibilitat social

Llocs de treball sobre població 15-64 anys. Taxa d'atur absoluta 15-64 anys (%). Percentatge de persones ocupades assalariades amb contracte fix (%). Índex d'incidència d'accidents en jornada de treball amb baixa (Per cada 100.000 treballadors/es). Sostenibilitat medi Llocs de treball en activitats medi ambientals per cada 10.000 habitants. ambiental Consum domèstic d'aigua per habitant (m3). Consum industrial i de serveis d'aigua per establiment (m3). Coeficient de generació de residus municipals per habitant i dia (kg/hab/dia). Percentatge de recollida selectiva de residus municipals (%). Residus industrials per Km2 (Tn). Percentatge de residus industrials valoritzats (%). Qualificació dels Llocs de treball de l'ensenyament per cada 10.000 habitants. Taxa específica d'escolarització als 17 anys. recursos humans i recursos per l'educació i Percentatge de titulats superiors (%). la formació professional Percentatge de població amb estudis post-obligatoris (%). Percentatge de directius, tècnics i professionals i científics (%). Llocs de treball de transport i comunicacions per cada 10.000 habitants. Infraestructura de Percentatge de població amb accés a la xarxa ferroviària (%). transport i Inversions del DPTOP per comarques i km2 (milers euros). comunicacions Percentatge de llars amb banda ampla (%). Autobusos per Km2. Percentatge de sòl susceptible de ser transformat en urbanitzable (%). Disponibilitat de sòl i Percentatge de sòl urbanitzable (%). espai per l'activitat Percentatge de superfície d'edificis no residencials iniciats (%). econòmica Disponibilitat de pols de Llocs de treball en serveis empresarials avançats per 10.000 habitants. Llocs de treball en serveis de tecnologies de la informació per 10.000 habitants. desenvolupament i Llocs de treball en serveis financers per 10.000 habitants. infraestructures Accés als mercats de Distància mínima als pols de distribució de serveis i mercaderies (Km). Distància en mínuts a l'eix viari principal. clients i proveïdors, Distància mitjana al mercat final català (Km). accés a la informació Densitat de població (habitants/Km2). Percentatge de població en municipis de 5.000 o més habitants (%). Percentatge de persones que han realitzat alguna compra per Internet (16-74 anys) (%). Llocs de treball en recerca i desenvolupament per 10.000 habitants. Innovació, Llocs de treball en industries de mitjana-alta tecnologia per 10.000 habitants. desenvolupament Llocs de treball en serveis intensius en coneixement per 10.000 habitants. tecnològic índex de diversificació productiva. Quota de mercat (Espanya=100 mil unitats). Volum de mercat i Percentatge d'empreses (%). d'activitat Variació de la població (interanual) (%). Habitatges iniciats per 1.000 habitants. Número d'empreses per 1.000 habitants. Esperit emprenedor i dinamisme empresarial Número de treballadors autònoms per 10.000 habitants. Variació en l'ocupació (interanual) (%). Variació en les empreses (interanual) (%).

2009

2010

2009 2009 2007 2008 2009 2007 2007 2007 2007 2007 2008 2009 2007 2007

2010 2010 2007 2010 2010 2008 2008 2009 2009 2008 2008 2010 2007 2007

2007 2007 2009 2009 Acumulat 1999-2007 2008 2008 2007 2008 2009 2009 2009 2009 2009 2009 2009 2009 2009 2008 2009 2009 2009 2009 2008 2009 2008-2009 2009 2009 2009 2008-2009 2008-2009

2007 2007 2010 2010 Acumulat 2006-2009 2009 2009 2008 2009 2009 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2009 2010 2010 2010 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010 2010 2009-2010 2009-2010

2011

2012

2013

2011 2011 2007 2011 2011 2009 2009 2009 2010 2009 2009 2011 2009 Mostra 2009-11 2007 2007 2011 2011 Acumulat 2006-2009 2009 2010 2009 2010 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2009 2011 2011 2011 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011 2011 2010-2011 2010-2011

2012 2012 2007 2012 2012 2010 2010 2011 2011 2011 2010 2012 2011 Mostra 2010-12 2007 2007 2012 2012 Acumulat 2007-2010 2011 2012 2010 2011 2012 2012 2012 2012 2012 2012 2012 2012 2012 2011 2012 2012 2012 2012 2011 2012 2011-2012 2012 2012 2012 2011-2012 2011-2012

2013 2013 2007 2013 2013 2012 2012 2012 2012 2012 2012 2013 2012 Mostra 2010-12 2007 2007 2013 2013 Acumulat 2007-2010 2013 2012 2012 2012 2013 2013 2013 2013 2013 2013 2013 2013 2013 2013 2013 2013 2013 2013 2012 2013 2012-2013 2013 2013 2013 2012-2013 2012-2013

A partir de l’edició de 2009 s’ha utilitzat una nova mètrica per construir l’Índex amb l’objecte de millorar la precisió i permetre analitzar les distàncies entre comarques, que l’anterior sistema –basat en l’ordenació cardinal dels indicadors – no permetia. Així, l’Índex adEg, que amb anterioritat només permetia ordenar les comarques, des de 2009 permet ordenar, i al mateix temps mesurar, les distàncies existents entre totes elles. A partir de l’edició 2011 s’han introduït dos canvis metodològics. En primer lloc, s’ha substituït la font que proporcionava el percentatge de titulats superiors, que era amb referència al 2007, per una de més actualitzada. Més concretament, el canvi ha estat el de la substitució de l’Enquesta Demogràfica de Catalunya pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Aquesta darrera font s’actualitza amb caràcter anual, mentre que l’anterior era una operació estadística puntual substituta dels censos de població que es realitzen cada 10 anys. Amb aquest canvi, es podrà obtenir una imatge molt més actualitzada del nivell d’instrucció de la població any a any. El segon canvi introduït ha afectat els indicadors relacionats amb l’accés als mercats. Aquests en edicions anteriors estaven calculats a partir de les distàncies en quilòmetres, mentre que en l’edició 2011s’utilitza la distància en temps. És a dir, el temps que es tarda a recórrer els trams entre capitals de comarca i les principals infraestructures de comunicació. D’aquesta manera s’aproxima amb més precisió al concepte que es vol mesurar, ja que es té en compte la qualitat de les vies de comunicació (si són vies ràpides o no). L’Índex global s’obté a partir de l’agregació ponderada de cadascun dels factors i indicadors. La mètrica es complementa, per tant, amb un sistema de ponderacions dels factors i els indicadors. Els pesos de cadascun dels factors han estat definits per part d’un equip assessor, format per membres de la Junta directiva de l’adEg. També s’ha afegit un sistema de ponderacions a nivell d’indicadors. Així, en indicadors, s’han assignat pesos diferents en funció de la importància donada a cadascun i de la seva qualitat. No obstant això, en la majoria dels casos, el pes atorgat a cada indicador ha estat el mateix.

L’assignació d’aquests pesos s’ha fet sota uns criteris que responen a un model concret i, per tant, a uns determinats judicis de valor. En aquest sentit, es considera molt important la generació de serveis avançats, així com de productes amb un important component tecnològic. És per això que s’ha donat un pes major a aquelles dimensions que tenen a veure amb aquest fet, com són els aspectes relacionats amb la qualificació, la innovació i el desenvolupament tecnològic i l’accés a la informació. Per altra banda, el model es basa en el fet que les economies són cada dia més obertes i, per tant, s’hi reforcen també aquells factors que poden incidir més en una major o menor competitivitat en aquest context, com ara les infraestructura de transport i comunicacions, l’accés als mercats o la disponibilitat de pols i infraestructures de desenvolupament.

INDICADORS Llocs de treball sobre població 15-64 anys

Proporció de persones afiliades al Règim General de la Seguretat Social (RGSS) i al Règim Especial de Treballadors Autònoms sobre la població en edat de treballar (15-64 anys).

Taxa d’atur absoluta 15-64 Proporció de persones registrades a les oficines d'ocupació (SOC) respecte a la població en edat de treballar (15-64 anys). Constitueix un indicador comparable a nivell anys (%) territorial de la incidència de l’atur en la població. Percentatge de persones ocupades assalariades amb contracte fix (%)

Dades sobre persones assalariades amb contracte fix procedents de l’Enquesta Demogràfica de Catalunya. S’entén per persones ocupades assalariades amb contracte fix aquelles persones que han tingut i continuen tenint un contracte de feina o una successió de contractes amb continuïtat, amb la mateixa empresa. És un indicador de la qualitat de l’ocupació a la comarca.

Índex d’incidència d’accidents en jornada de treball amb baixa (per cada 100.000 treballadors/es)

Índex que calcula la incidència dels accidents laborals per cada 100.000 persones afiliades al Règim General i al Règim Especial de la Mineria del Carbó. Les dades sobre accidents de treball i malalties professionals s’elaboren a partir de les comunicacions d’accidents i de malalties professionals que les empreses i les entitats gestores estan obligades a presentar davant l’autoritat laboral. De la mateixa manera que l’anterior, aquest indicador pretén aproximar la qualitat de l’ocupació a la comarca.

Llocs de treball en Nombre de treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social (RGSS) i al activitats mediambientals Règim Especial de Treballadors Autònoms per 10.000 habitants. Inclou: CCAE-09 37per cada 10.000 habitants. 39: Recollida i tractament d’aigües residuals: Activitats de recollida, tractament i eliminació de residus; Activitats de valorització; Activitats de descontaminació i altres serveis de gestió de residus. Amb aquest indicador es pretén mesurar el grau de desenvolupament dels serveis mediambientals de tractament, recuperació i valorització dels recursos. Consum domèstic d’aigua 3 per habitant (m )

Consum domèstic d’aigua, en m3, dividit per la població resident. Les dades s’extreuen a partir del volum de facturació que presenten les entitats subministradores.

Consum industrial i de serveis d’aigua per 3 establiment (m )

Consum industrial i de serveis d’aigua, en m3, dividit pels centres de cotització que consten al Règim General de la Seguretat Social (RGSS). Les dades s’extreuen a partir del volum de facturació que presenten les entitats subministradores.

Coeficient de generació de Generació de residus municipals en kg, dividida pel nombre d’habitants i 365,25 (en residus municipals per referència als dies de l’any). Es consideren els residus segons el municipi de producció. habitant i dia (kg/hab/dia) Els residus municipals no inclouen les cendres d’incineradores, els llots de depuradores o els rebutjos de les plantes de reciclatge i compostatge. Sí s’hi inclouen les dades de recollida selectiva per comarques. Percentatge de recollida selectiva de residus municipals (%)

Percentatge de recollida selectiva respecte al conjunt dels residus municipals, és a dir: vidre, paper, llaunes i envasos, matèria orgànica, poda i jardineria i residus voluminosos. 2

Residus industrials per km Generació de residus industrials, dividida entre la superfície de la comarca. Dins els (Tn) residus industrials no s’inclouen aquells resultants de l’activitat minera ni de l’explotació de pedreres, així com tampoc els radioactius ni els explosius no classificats. Tampoc s’hi inclouen els sanitaris i els municipals, els procedents d’explotacions agrícoles o ramaderes que es reutilitzen en l’explotació agrària, i els que es gestionen com a aigües residuals. Percentatge de residus

Percentatge de residus industrials valoritzats. Els residus industrials valoritzats són

industrials valoritzats (%)

aquells que són sotmesos a un procés (de reciclatge, de recuperació, de compostatge...), a través del qual el mateix residu, o un component d’aquest, torna a ésser útil.

Llocs de treball de l'ensenyament per cada 10.000 habitants

Nombre de treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social (RGSS) i al Règim Especial de Treballadors Autònoms per 10.000 habitants. Inclou: CCAE–09 85: Educació preprimària, Educació primària, Educació secundària, Educació postsecundària, Altres activitats d’educació i Activitats auxiliars a l’educació.

Taxa específica Taxa específica d'escolarització, que relaciona els alumnes matriculats de 17 anys amb d’escolarització als 17 anys la població d’aquella mateixa edat, és a dir, la proporció de joves que continuen la seva (%) educació en l’etapa postobligatòria. Amb aquest indicador es mesura el major o menor nivell educatiu dels efectius joves. Percentatge de titulats superior (%)

Percentatge de persones 16-64 anys amb titulacions superiors realitzat a partir de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura per la mostra corresponent als tres darrers períodes. Les persones amb una titulació superior són aquelles que han acabat una diplomatura, arquitectura o enginyeria tècniques, tres cursos d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura, una llicenciatura, una enginyeria o el doctorat. Substitueix, a partir de l’edició 2011, l’Enquesta Demogràfica de Catalunya de 2007.

Percentatge de població Percentatge de persones amb estudis postobligatoris a partir de les dades de l’Enquesta amb estudis postobligatoris Demogràfica de Catalunya. Les persones amb estudis postobligatoris són aquelles que (%) compten amb un Batxiller superior (inclou batxiller superior, BUP, batxiller LOGSE, COU i PREU), amb una FP de grau mitjà (inclou FPI, FP de grau mitjà, oficialia industrial i equivalents), amb una FP de grau superior (inclou FPII, FP de grau superior, mestria industrial i equivalents), amb una diplomatura (inclou diplomatura, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica, tres cursos aprovats de llicenciatura, tres cursos aprovats d’arquitectura i tres cursos aprovats d’enginyeria), amb una llicenciatura (inclou arquitectura, enginyeria i llicenciatura o amb un doctorat). Percentatge de directius, tècnics, professionals i científics (%)

Percentatge de persones amb ocupacions de tipus directiu, tècnic, professional o científic a partir de les dades de l’Enquesta Demogràfica de Catalunya. Els directius, tècnics, professionals o científics corresponen a una de les 4 agregacions de les 10 rúbriques corresponents als grans grups de la Classificació Catalana d’Ocupacions CCO–94, concretament, als grups 0, 1 i 2. Amb aquest indicador es vol aproximar a la menor o major demanda de qualificacions del mercat laboral comarcal.

Llocs de treball de transport i comunicacions per cada 10.000 habitants

Nombre de treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social (RGSS) i al Règim Especial de Treballadors Autònoms per 10.000 habitants. Inclou: CCAE–09 4953, 61 i 79: Transport terrestre; transport per canonades; Transport marítim i per vies de navegació interiors; Transport aeri; Emmagatzematge i activitats afins al transport; Activitats postals i de correus i Telecomunicacions, i Activitats de les agències de viatges, operadors turístics i altres serveis de reserves i activitats que s’hi relacionen.

Percentatge de població amb accés a la xarxa ferroviària (%)

Es considera població amb accés directe a la xarxa ferroviària aquella que viu en localitats que compten, com a mínim, amb una estació amb servei o bé de RENFE, ja sigui rodalies o regionals, o bé de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) o bé de metro. Es calcula com a percentatge de població en municipis amb una estació de ferrocarril sobre el total comarcal. L’indicador serveix per aproximar la provisió de les infraestructures ferroviàries.

Inversions del DPTOP per Es comptabilitzen les inversions del DPTOP per comarques, tant les inversions reals 2 comarques i km (milers com les transferències de capital externes, a partir de la liquidació dels pressupostos d’euros) facilitada pel Departament d'Economia i Finances. Es pren el valor acumulat en el període 99-07. Amb aquest indicador es pretén aproximar la quantitat i la qualitat de les inversions en infraestructures. Percentatge de llars amb banda ampla (%)

Nombre de llars que compten amb internet de banda ampla, segons l’ Estadística territorial TIC a les llars. Són aquelles que disposen d’un tipus de connexió xDSL com ADSL, d’altres connexions fixes com la xarxa de cable i connexions sense fils. Aquest indicador, que mesura la implementació a les llars de la banda ampla, pretén aproximar el grau d’implantació de les TIC a les empreses, en absència de la mateixa informació a nivell empresarial. En aquest sentit, es parteix del supòsit que hi haurà una correlació important entre la implantació a les llars i a les empreses d’un mateix territori.

Autobusos per km

Percentatge de sòl susceptible de ser transformat en urbanitzable (%)

Nombre d’autobusos amb relació a la superfície de la comarca. S’entén per autobusos aquells vehicles destinats al transport de viatgers amb una capacitat superior a nou places, inclosa la del conductor. Aquest indicador aproxima la provisió d’oferta de transport públic col·lectiu. S’ha calculat el sòl susceptible de ser transformat en urbanitzable com el percentatge sobre la superfície total que representa el mínim entre la superfície de conreu de secà més l’urbanitzable i la superfície amb pendent inferior al 20%. La superfície de conreu de secà s’ha considerat la més adequada en temes de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental per satisfer noves necessitats. Aquest indicador es vol aproximar a la disponibilitat de sòl potencial d’un territori. El sòl es classifica en a) urbanitzada i altres (sòl urbà, urbanitzable i infraestructures), b) superfície forestal, c) sense vegetació i d) conreus. També es classifica segons el pendent.

Percentatge de sòl urbanitzable (%)

Percentatge que representa el sòl que figura com a urbanitzable en els planejaments territorials dels municipis. És una figura jurídica que ordena la disponibilitat immediata de sòl.

Percentatge de superfície d’edificis no residencials iniciats (%)

La Secretaria d’Habitatge de la Generalitat elabora les dades d’edificis iniciats, segons la destinació, a partir dels visats d’obres d’edificació dels col·legis d’aparelladors de Catalunya, on es distingeix aquells que tindran una destinació diferent de la residencial. Inclou locals, indústria, comerç i magatzems, oficines, hostaleria i altres (incloent ramaderia). El percentatge es calcula sobre el total de la superfície d’edificis no residencials iniciats a Catalunya. Amb aquest indicador es pretén afegir, a l’oferta de sòl, l’oferta de sostre (locals, etc.).

Llocs de treball en recerca Nombre de treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social (RGSS) i al Règim Especial de Treballadors Autònoms per 10.000 habitants. Inclou: CCAE–72: i desenvolupament per Recerca i desenvolupament. 10.000 habitants Llocs de treball en indústries de mitjana-alta tecnologia per 10.000 habitants

Nombre de treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social (RGSS) i al Règim Especial de Treballadors Autònoms per 10.000 habitants. Inclou: CCAE–09 20, 26 i 28-30: Indústries químiques; Fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics; Fabricació de maquinària i equips ncaa; Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs, i Fabricació d’altres materials de transport.

Llocs de treball intensius Nombre de treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social (RGSS) i al en coneixement per 10.000 Règim Especial de Treballadors Autònoms per 10.000 habitants. Inclou: CCAE–09 50habitants 51, 61-66, 68, 70-75, 77, 85-86, 90 i 91: Transport marítim i per vies de navegació interiors, Transport aeri, Telecomunicacions, Serveis de tecnologies de la informació; Serveis d’informació, Mediació financera, excepte assegurances i fons de pensions; Assegurances, reassegurances i fons de pensions, excepte la Seguretat Social obligatòria; Activitats auxiliars de la mediació financera i d’assegurances; Activitats immobiliàries; Activitats de les seus centrals; Activitats de consultoria de gestió empresarial; Serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria; Assajos i anàlisis tècniques, Recerca i desenvolupament; Publicitat i estudis de mercat; Altres activitats professionals, científiques i tècniques; Activitats veterinàries; Activitats de lloguer; Educació; Activitats sanitàries; Activitats de creació, artístiques i d’espectacles, i Activitats de biblioteques, arxius, museus i altres activitats culturals. Índex de diversificació productiva

Els índexs de diversificació productiva indiquen en quina mesura la producció d’una zona geogràfica està diversificada en nombrosos sectors. Per avaluar aquesta diversificació, un dels indicadors agregats que es pot utilitzar és l’invers de l’índex de Herfindahl. Aquest índex és la suma dels quadrats de les quotes de participació de cada sector en el total de l’economia d’una àrea: quan l’índex és 1 vol dir que el total de la producció es dóna en un sol sector. En canvi, quan tendeix a 0 vol dir que la producció està més diversificada. L’invers de l’índex de Herfindahl dóna el nombre de sectors representatius presents en una àrea. Com més sectors representatius hi hagi, més diversificada estarà l’economia.

Distància mínima als pols de distribució de serveis i mercaderies (min.)

És la mínima distància des de les capitals de comarca als aeroports, ports i estacions d’AVE de Catalunya: com a centres de distribució internacionals de mercaderies i serveis. S’han considerat els ports de Tarragona i Barcelona i els aeroports de Reus,

Girona–Costa Brava i el Prat de Llobregat. A partir del 2006 s’inclou les estacions de l’AVE. A partir de l’edició 2011 les unitats són en temps (min.) en lloc de quilòmetres. Distància en minuts a l’eix viari principal

És la mínima distància, en minuts, des de la capital de comarca als principals eixos viaris de Catalunya: autopistes i autovies.

Distància mitjana al mercat El càlcul es correspon amb la mitjana ponderada de les distàncies entre capitals de final català (min.) comarca i la població de cada comarca. La seva interpretació correspon a la distància mitjana que hauria de recórrer una empresa localitzada en una determinada comarca per abastar el mercat català. A partir de l’edició 2011, les unitats són en temps (min.) en lloc de quilòmetres. Densitat de població 2 (habitants/km )

Nombre d’habitants per km .

Percentatge de població en La proporció de persones que viuen en poblacions de més de 5.000 habitants en cada municipis de 5.000 o més comarca. habitants (%) Percentatge de persones que han realitzat alguna compra per Internet (16-74 anys) (%)

Percentatge de persones d’entre 16 i 74 anys que alguna vegada han comprat béns o serveis a través de la xarxa per motius particulars, segons l’Estadística territorial TIC a les llars. Amb aquest indicador, es pretén aproximar la penetració de les TIC en els hàbits de compra i, en conseqüència, introduir en el model el mercat on-line (en línia).

Quota de mercat Índex que elabora La Caixa en el seu Anuario Económico, que sintetitza la capacitat de (Espanya=100 mil unitats) consum d’un territori a partir de diferents variables poblacionals i econòmiques. Aquest indicador s’elabora mitjançant un model equivalent a un terme mitjà de nombres índexs de les següents sis variables: població, nombre de telèfons fixos, automòbils, camions (camions i furgonetes), oficines bancàries, i activitats comercials minoristes. És a dir, la capacitat de consum es mesura, no només en funció de la importància de la població, sinó també en funció del poder adquisitiu, que ve representat per les cinc variables indicades. La quota de mercat constitueix una orientació adequada per valorar i ponderar la quantitat de productes i serveis que, teòricament i en igualtat de condicions, pot absorbir un territori, especialment quan es tracta de productes o serveis que són objecte d’una distribució homogènia. Percentatge d’empreses (%)

Percentatge de centres de cotització que consten al Règim General de la Seguretat Social (RGSS) a la comarca respecte al total de Catalunya.

Variació de la població (interanual) (%)

Taxes de variació interanual de la població a la comarca.

Habitatges iniciats per 1.000 habitants

Càlcul de la ràtio d’habitatges iniciats per cada 1.000 habitants. La Secretaria d’Habitatge de la Generalitat elabora les dades d’habitatges iniciats a partir dels visats d’obres d’edificació dels col·legis d’aparelladors de Catalunya.

Nombre d’empreses per 1.000 habitants

Nombre de centres de cotització en relació amb la població resident. Aquest indicador s’utilitza per tal d’introduir en el model l’emprenedoria com a factor de competitivitat.

Nombre de treballadors autònoms per 1.000 habitants

Nombre de treballadors afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms en relació amb la població. De la mateix manera que l’anterior, aquest indicador s’utilitza per introduir en el model l’emprenedoria com a factor de competitivitat.

Variació en l’ocupació (interanual) (%)

Taxes de variació interanual dels llocs de treball a la comarca.

Variació en les empreses (interanual) (%)

Taxes de variació interanual dels centres de cotització a la comarca.

Llocs de treball en serveis Nombre de treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social (RGSS) i al empresarials avançats per Règim Especial de Treballadors Autònoms per 10.000 habitants. Inclou: CCAE–09 7010.000 habitants 71 i 73-74: Activitats de les seus centrals; Activitats de consultoria de gestió empresarial; Serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria; Assajos i anàlisis tècniques; Publicitat i estudis de mercat, i Altres activitats professionals, científiques i tècniques. Llocs de treball en serveis

Nombre de treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social (RGSS) i al

de tecnologies de la informació per 10.000 habitants

Règim Especial de Treballadors Autònoms per 10.000 habitants. Inclou: CCAE–09 6263: Serveis de tecnologies de la informació i Serveis d’informació.

Llocs de treball en serveis financers per 10.000 habitants

Nombre de treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social (RGSS) i al Règim Especial de Treballadors Autònoms per 10.000 habitants. Inclou: CCAE–09 6466: Mediació financera, excepte assegurances i fons de pensions; Assegurances, reassegurances i fons de pensions, excepte la Seguretat Social obligatòria, i Activitats auxiliars de la mediació financera i d’assegurances.

NOTES METODOLÒGIQUES En el còmput dels llocs de treball s’inclouen les persones afiliades al Règim General de la Seguretat Social (RGSS) i les afiliades al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). No s’hi inclouen, en canvi, les persones afiliades al Règim Especial de la Mineria del Carbó, Règim Especial del Mar, Règim Especial Agrari i Règim Especial d’Empleats de la Llar. Pel que fa al Règim Especial Agrari, a partir del primer trimestre del 2008 es van anar incorporant tots els treballadors per compte propi al Registre Especial de Treballadors Autònoms. No obstant això, la magnitud del sector es manté encara subrepresentada, atès que es manté el Règim Especial Agrari, del qual no es tenen dades desagregades per comarca. L’indicador més comunament utilitzat per fer la lectura de les xifres d’atur és la taxa d’atur. Aquesta taxa és el resultat d’expressar en percentatge el quocient entre la població desocupada i la població activa. Es considera que la població activa és aquella formada pel conjunt de persones que estan treballant, així com per aquelles que estan en disposició de fer-ho, és a dir, les persones desocupades que estan cercant feina. Aquesta taxa d’atur, però, no es pot calcular en àmbits locals i comarcals, perquè no es pot saber la població activa. Una alternativa seria usar la taxa d’atur estimada, que es realitza a partir de la relació entre la població desocupada registrada a les oficines d'ocupació (SOC) i la població activa local estimada. Un mètode, aquest, que permet estimar la població activa a nivell comarcal a partir de les dades de les renovacions padronals i de l’extrapolació de les taxes d’activitat per edat i sexe a nivell provincial a partir de les estimacions de l’Enquesta de Població Activa (EPA). No obstant això, aquesta taxa tan sols es troba disponible per a les comarques de les demarcacions de Barcelona i Girona, ja que es realitza per part de les respectives Diputacions. És per això que aquí s’utilitza la taxa d’atur absolut, que s’obté a partir del quocient entre l’atur registrat i la població en edat de treballar (15-64 anys). El gener de 2009 va entrar en vigor la nova Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE–09) que ha vingut a substituir l’anterior classificació (CCAE–93). Aquesta actualització respon a la necessària adaptació als canvis que, des de l’any 1993 ençà, s’han anat produint en l’estructura econòmica. Entre aquests canvis es pot destacar l’aparició o l’augment de determinades activitats, que comporta l’aparició de noves categories. És el cas, per exemple, de les seccions “informació i comunicacions”, “activitats professionals, científiques i tècniques” i “activitats administratives i serveis auxiliars”. També es pot produir la reubicació d’algunes activitats com, per exemple, el canvi que hi ha hagut amb la “promoció immobiliària”, que ha passat a ubicar-se a la categoria de “construcció”, quan abans es classificava com una activitat de serveis. Així doncs, l’aplicació d’aquesta nova classificació comporta canvis en la categorització i la codificació de les activitats i comporta el trencament de les sèries estadístiques. Aquesta situació afecta només les magnituds en les quals hi ha desagregacions de les dades per activitat econòmica, com l’afiliació a la Seguretat Social i al treball autònom, als centres de cotització i a l’atur. L’Enquesta Demogràfica de Catalunya és una enquesta directa, que va establir el Parlament, a través de la Llei del Pla estadístic de Catalunya 2006–2009, i que es va realitzar, a través d’una entrevista personal, a una mostra representativa de població, per tal de conèixer dades demogràfiques, en relació amb aspectes com l’estructura familiar, dependència, formes de convivència, fecunditat, migracions, habitatge, etcètera. El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura és l’estudi de mesura i anàlisi de les audiències dels mitjans de comunicació i dels consums culturals en els territoris de parla catalana. El qüestionari recull tota una sèrie de dades socioeconòmiques de la població i llars catalanes amb un nivell de desagregació comarcal. El total de persones entrevistades és d’unes 20 mil a l’any. L’Estadística territorial TIC a les llars aporta l’obtenció d’estimacions territorials dels indicadors més importants d’equipament i ús de les TIC a les llars catalanes. Les unitats d’anàlisi són els habitatges familiars i les persones de 15 anys o més que hi resideixen. La recollida d’informació i referència dels resultats és del segon trimestre de cada any.

BIBLIOGRAFIA I FONTS ACTÍVA PROSPECT (2004-2009). Informe de conjuntura econòmica. Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès. Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès (adEg). Publicació de caràcter trimestral. DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES (2005). Acord estratègic per a la industrialització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Un model de competitivitat sostenible i solidari per a Catalunya. Informe del Consell d’Experts, Generalitat de Catalunya. ECONOMIST INTELLIGENCE UNIT (2009). Resilience amid turmoil Benchmarking IT industry competitiveness ENONOMIST INTELLIGENCE UNIT (2012). Benchmarking global city competitiveness. EUROPEAN COMMISSION (2011). A NEW REGIONAL COMPETITIVENESS INDEX: THEORY, METHODS AND FINDINGS. EUROPEAN COMMISSION (2011). European Competitiveness Report. 1999-2011. GRUP DE RECERCA EN ANÀLISI QUANTITATIVA REGIONAL (AQR) (2007). Xarxa el Perfil de la Ciutat. Indicadors d’excel·lència empresarial pels municipis de la Xarxa. IMD (2007). World Competitiveness Yearbook 2007. INSTITUTO VASCO DE COMPETITIVIDAD (2007). Indicadores y análisis de competitividad local en el País Vasco. Gobierno Vasco. MORENO; D. (2004). “Un cas pràctic. El Prat de Llobregat”. VVAA. Deslocalització i localització d’empreses a Catalunya. Centre de Recerca Econòmica i Social de Catalunya (CRESC) – UGT de Catalunya. MORENO; D., Toharia, L.; Caprile, M. (2001) “La qualitat del treball a Catalunya en comparació a d’altres regions espanyoles i europees”. Anuari Socio-Laboral de Catalunya de la UGT. Centre de Recerca Econòmica i Social de Catalunya (CRESC) – UGT de Catalunya. National Competitiveness Councial (2010). Regional Competitiveness Index of Croatia. O'MAHONY, M.; VAN ARK, B. (ed.) (2004). EU Productivity and Competitiveness, an Industry Perspective. Can Europe Resume the Catching-up Process?. Luxembourg/GB. Office for Official Publications of the European Communities. PACTE INDUSTRIAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA (2000). Indicadors econòmics i territorials de la Regió Metropolitana de Barcelona. Porter, M. E. (1990). The Competitive Advantage of Nations. New York. Free Press. SOBRINO, J. (2004). “Competitividad territorial: ámbitos e indicadores de análisis”. Economía, Sociedad y Territorio, Dossier especial: 123-183. Vytautas Snieska, Jurgita Bruneckiene (2009). Measurement of Lithuanian Regions by Regional Competitiveness Index. Engineering Economics. W ORLD ECONOMIC FORUM. (2007). The Global Competitiveness Report 2007-2008.

Institut d'Estadística de Catalunya. Padró municipal d’habitants: http://www.idescat.cat Institut d'Estadística de Catalunya. Anuari estadístic de Catalunya 2008: http://www.idescat.cat Institut d'Estadística de Catalunya. Enquesta Demogràfica 2007: http://www.idescat.cat Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Anuari estadístic 2008: http://www10.gencat.cat/ptop Departament de Treball. Servei d'Estudis i Estadístiques: http://www20.gencat.cat/treball Google maps: http://maps.google.es/ Agència de Residus de Catalunya: http://www.arc.cat Anuari Econòmic La Caixa: http://www.anuarieco.lacaixa.comunicacions.com Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: http://www.fgc.net Renfe: http://www.renfe.es Autoritat Metropolitana del Transport: http://www.atm.cat

CONCLUSIONS I MILLORES

1. CONCLUSIONS DESCRIPTIVES - La Garrotxa és una comarca fortament industrial (33,2% VAB comarcal – 37,4% ocupació). - El teixit industrial està basat en la microempresa (< 5 treballadors) – 74%. - Destaca per ser una comarca amb una gran sostenibilitat social, un gran esperit emprenedor i un alt dinamisme empresarial. - Té unes ràtios de riquesa, productivitat i renda, superiors a la mitjana catalana, i especialment, a la mitjana gironina. - L'atur és del 13,8%, 4,4 i 5,4 punts per sota de Girona i Catalunya respectivament. 2. CONCLUSIONS ESTRATÈGIQUES CANVI DE PARADIGMA – Fins ara, tots els models econòmics que coneixem, en el nostre territori (Catalunya i Estat espanyol), s’han basat sempre en el concepte COMPETITIVITAT, i potser ja toca començar a pensar en un model de “COOPERATIVITAT”, que no vol dir res més que assolir un nivell de cooperació, entre sector públic i privat, capaç de distribuir, de forma eficient, tot aquell coneixement que des d’ambdós sectors som capaços de generar. TRANSFERÈNCIA DEL CONEIXEMENT DE FORMA TRANSPARENT (CONEIXEMENT OBERT), també aplicable a les relacions internes entre diferents àmbits de cadascun dels sectors: privat i públic. GESTIÓ DEL CONEIXEMENT – El resultat de les dades que s’han analitzat en aquest projecte és el fruit, entre altres, de les polítiques, en l’àmbit formatiu, que s’han desenvolupat en el territori i que, tot i que demostren una millora de la competitivitat respecte a la mitjana de Catalunya, des del sector privat i públic pensem que s’han de redireccionar cap a un model en el qual tots els nivells de formació estiguin prestigiats i en què, des del principi, s’orienti les persones en allò que realment sigui útil per a la societat, i que a la vegada satisfaci i motivi les seves necessitats personals i econòmiques. CONSCIÈNCIA SOCIAL INTEGRADORA – És important fer palès que el futur del desenvolupament de la nostra societat passa, d’una banda, per la presa de consciència, per part d’empresaris i treballadors, que la societat civil i la societat econòmica formen part d’un sol ens, que es diu societat garrotxina, de la qual tots som responsables; i de l’altra, que la capacitat de gestionar un territori, summament fiscalitzat mediambientalment, amb un pes específic del teixit industrial molt important (dels que més), i amb una consciència integradora profunda, són fruit d’uns valors socials, de vegades oblidats, que precisament a LA GARROTXA s’han imposat en el temps i que pretenem seguir defensant i potenciant. El projecte de l’Observatori econòmic i social és una mostra d’aquesta voluntat, i ha de ser una eina, potent, que ens apropi a la consecució d’aquests objectius.

3. MILLORES 1. Guanyar posicions en la competitivitat territorial en els paràmetres que actualment obtenen una puntuació més baixa: -Infraestructures del transport i comunicacions, amb la millora, sobretot, de les TIC. -Disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica mitjançant la gestió eficient del sòl industrial i dels usos comercial (revisant-los i reordenant-los) i una millor organització dels polígons industrials. 2. Potenciar els clústers econòmics comarcals: agroalimentari, plàstic... així com identificar nous clústers tecnològics i de les arts. 3. Educació -Prestigiar els nivells mitjans de formació (formació professional) -Orientació dels alumnes – model més pràctic -Aconseguir el consens necesari per repensar un ens/organisme COMARCAL que coordini i orienti a les persones en l’àmbit de l’educació a tots els nivells. -Potenciar encara més la formació dual. Serveixen com a bons exemples recents la formació dual en el sector carni i el plàstic. 4. Ocupació -Precarietat laboral: cal consolidar els llocs de treball de forma estable. -Millorar l'índex d'inserció de les persones aturades majors de 45 anys i menors de 30.

Cercle EURAM Garrotxa

ASSISTÈNCIA TÈCNICA

DISSENY I INFOGRAFIA

CORRECIÓ LINGÜÍSTICA