Libro Blanco 2014 by David

Llibre blanc

Estudis de Grau - Curs 2013/14

Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori Llibre de la docència d’urbanisme (estudis de grau curs 2014-2015) Edita: Carles Llop (director) Carles Crosas (sec. acad.) Disseny i maquetació: David García Barbero Juny 2014

ÍNDEX ETSAB - matí - Troncals Urbanística I Urbanística II Urbanística III Urbanística IV Urbanística V Urbanística VI

08 12 16 20 22 26

Urbanística I Urbanística II Urbanística III Urbanística IV Urbanística V Urbanística VI

32 36 40 44 48 52

ETSAB - tarda - Troncals

ETSAB - Optatives Barcelona I: Caminar Barcelona Ciutats en la història La ciutat dibuixada pels arquitectes Learning from X city New york - Barcelona: Atles dels teixits urbans Projecte de les activitats i forma urbana

58 62 66 68 72 76

Urbanisme I TAP IV Urbanisme II TAP VI La transformació de la ciutat construïda Taller PUc Taller PUd Urbanística VIII

82 86 88 90 92 94 96 98

ETSAV - Troncals

ETSAV - Optatives El proyecto de ciudad La ciudad y la vida. Ideas e intervenciones para un urbanismo formal La explosión de la ciudad. Los territorios de la ciudad postindustrial Metabolisme urbà. Projecte RELS Projectes en paisatges culturals Urbanismo ecológico

106 110 112 114 116 118

ETSABarcelona

PENDIENTE

ÂŠ Capo - Del Campo - Morro - Munar

ETSAB - matĂ

troncals

Urbanística I

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 3

Professors responsables: Josep Parcerisa

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Marta Bayona, Álvaro Clúa, Álex Giménez, Maria Rubert, Josep Maria Solé

Crèdits: 5 ects / 125 hores

La primera assignatura d’urbanística inicia al raonament sobre la ciutat presentant qüestions i llocs pròxims a la teva experiència. Barcelona és el camp de treball, objecte i referència dels exercicis i de les lliçons. Proposem diferents aproximacions a la forma urbana, reflexes de dinàmiques i conflictes d’abast social i cultural molt amplis. El curs t’ha d’ajudar a entendre que la ciutat no és mai un full en blanc. CARRERS. Funcions bàsiques: circulació i accés. La jerarquia de carrers. El carrer com estratègia de connexió. Teixit de carrers: distincions entre malles; regles i excepcions. LLOCS PÚBLICS. La descomposició del pla del terra. Raons culturals de la forma urbana: les places i el cor dels barris. Maneres com es produeix la renovació de l’espai públic. TIPUS D’HABITATGES URBANS. Les variacions de les cases de pisos des de l’eixample a l’actualitat. Anàlisi estructural de mançanes. Dimensió metropolitana de l’habitatge massiu. LA FIGURA DE LA CIUTAT. La geografia i la història: escenes de gran ciutat i de metròpoli. Muntanyes, rius i litoral. Idees i imatges de la centralitat. El curs es basa en els exercicis. S’aprèn a observar i t’has d’acostumar a comparar mides i distàncies, a raonar per dualitats, a formular hipòtesis i a expressar-les gràficament amb croquis o capturant i elaborant imatges; a comprendre el pas del temps sobre les coses de la ciutat. Un conjunt d’exercicis de taller han de permetre que desenvolupis la teva iniciativa; seleccionar, relacionar i aplicar. Les lliçons generals t’introduiran a una visió seqüencial de la Barcelona moderna que t’ha d’ajudar a que poc a poc ens entenguis cada cop millor. Les visites a la ciutat i les lectures acompanyen els exercicis i desenvolupen alguns dels arguments del programa. 8

L’avaluació individual és el resultat ponderat del conjunt de les qualificacions dels exercicis. Es preveu un examen el divendres dia 5 de desembre. La qualificació del conjunt de les activitats del curs és l’avaluació final a menys que vulguis millorar la nota o no hagis aprovat. Aleshores l’examen final és la segona convocatòria. BIBLIOGRAFIA BÀSICA - SOLÀ-MORALES RUBIÓ, MANUEL DE, Deu lliçons sobre Barcelona, Barcelona, COAC, 2008. - BUSQUETS, JOAN, La ciutat vella de Barcelona: un passat amb futur, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2003. - PARCERISA, JOSEP; RUBERT DE VENTÓS, MARIA, La ciudad no es una hoja en blanco. Chile. ARQ, 2000. - Materials d’urbanisme, ETSAB, 1999. http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR031XXX Webs de referència: www.dur.upc.edu

www.lub.upc.edu

UrbanĂstica I

Urbanística II

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 4

Professors responsables: Maria Rubert

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Marta Bayona, Jordi Bellmunt, Àlex Giménez, Jordi Sardà i Josep Ma Solé

Crèdits: 5 ects / 125 hores

El tema central del segon curs d’Urbanisme és l’estudi de les Formes de Creixement Urbà i la seva transformació actual. El curs inicia comparant vàries ciutats (Amsterdam, Fez, Istanbul, Hèlsinki, New York, Atenes, Estocolm, Roma, Sao Paulo...) i tanca amb un exercici de transformació urbana sobre el creixement informal de Medellín. La resta d’exercicis consistiran en l’anàlisi comparat de fragments de la ciutat i assajaran, per cada cas, una idea d’intervenció i manipulació. El curs acaba amb la presentació de projectes clàssics de gran ciutat del s XX. PROGRAMA 1.Introducció. La representació de la ciutat 2.Creixement Urbà. Parcel•lació/ Edificació /Urbanització 3.Ciutat antiga. Creixement per continuïtat/ Reforma/Fundació (Fez, Siena) 4.Creixement suburbà. Amsterdam i Venècia. 5.Ciutat Jardí. E.Howard i l’experiència anglesa. La segona volta americana i la tornada catalana 6. El polígon residencial. Hoff, Siedlungs, grands-ensembles, projects. 7. Eixamples. Bastides, fundacions i eixamples del s. XIX. 8.Urbanització marginal. Intervencions a la ciutat informal. 9.La ciutat discontínua. Containers i vialitat a la perifèria Metropolitana / La ciutat temàtica. Simulacres. 10. Propostes per a nova ciutat del s. XX “Ciutat Lineal” / “Sosgorod” / “Cité Industrielle”/ “Ciutat funcional” / “Ciutat vertical / “New Regional Pattern” / Broadacre city. EXERCICIS -Dibuix comparat de vàries ciutats. -Les parts de la ciutat: 6 exercicis sobre formes de creixement i transformació -Es proposa la composició d’un quadern personal del curs (mida A5) que reculli un resum/ comentari de les lliçons i de les lectures. SISTEMA D’ AVALUACIÓ Avaluació continuada mitjançant el seguiment dels exercicis pràctics. Un exercici escrit relatiu al contingut teòric de l’assignatura. BIBLIOGRAFIA

- SOLÀ-MORALES RUBIÓ, MANUEL DE. “Les Formes de creixement urbà”. Ed. LUB-UPC, 1993. “Las Formas de crecimiento urbano”. Barcelona. LUB-UPC, 1997. - PARCERISA, J. I RUBERT DE VENTÓS , M. “La ciudad no es una hoja en blanco. Hechos del urbanismo”, Santiago de Chile, 2014. - A.E.J. MORRIS “Historia de la forma urbana: Desde sus orígenes hasta la Revolución Industrial”. 12

- KOSTOF, SPIRO. “The city assembled: Elements of Urban form through History”, Boston, 1992. - KOSTOF, SPIRO. “The city shaped: Urban patterns and Meanings through history”, Boston, 1992. - PARCERISA, J. I RUBERT, M. “Materials d’Urbanisme”, UPC. Edicions UPC (ed. digitals). - RUBERT, BAYONA, CADAVAL, DOMINGO, GIMÉNEZ, JIMÉNEZ, SARDÀ I SOLÉ. “Memòria curs 2011. Introducció a la ciutat”. (ed. limitada, properament a ed. digitals)

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

- BENEVOLO, L. “Orígenes y desarrollo de la ciudad moderna”. Barcelona, 1972. - PANERAI, P; CASTEX , J.; DEPAULE, J. “Formas Urbanas: De la manzana al Bloque”, 1986.

UrbanĂstica II

Urbanística III

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 4

Professors responsables: Xabier Eizaguirre

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Jordi Bellmunt, Eduardo Cadaval, María Goula, Miguel Perea, Jordi Sardà

Crèdits: 5 ects / 125 hores

OBJECTIUS DEL CURS Aquest curs vol reflexionar sobre la ciutat exterior, sobre els espais dedicats a la mobilitat i als fluxos, els que utilitzem els ciutadans per relacionar-nos, els espais públics. Pretén introduir l’estudiant en les tècniques bàsiques del traçat de l’espai vial i públic, entendre les relacions morfològiques i físiques i el paper que han de jugar aquests elements en la trama urbana. Dedicarem el curs al projecte de les vies urbanes, un dels elements bàsics de la ciutat, per tant reflexionarem sobre les seves característiques principals, la seva naturalesa, el seus perfils i seccions i les seves dimensions. Treballarem els exemples les teories i les referències més representatives en la història de l’Urbanisme. CONTINGUTS El curs prendrà com a tema de discussió i treball la forma del viari i de l’espai lliure, amb especial atenció a l’espai intersticial o de contacte amb la arquitectura de l’entorn, és a dir, la continuïtat del pla de terra amb el veïnatge corresponent. El fil conductor en aquest cas serà la reforma o reprojectació de l’avinguda Sarrià i els seus espais adjacents on els temes de paviments, materials, topografies artificials i segregatives, vegetació, enllumenat... hauran d’estar associades a les de la arquitectura de contacte: tanques, portes, cantonades, desmuntes, murs, espais lliures, d’oci, esportius... Dedicarem un primer mes per reflexionar i analitzar els components i les diferències de carrers de la ciutat de Barcelona i una segona part del curs per repensar i reprojectar una via de la ciutat : avgda. Sarrià. La primera reflexió la farem sobre un parell de carrers de la ciutat. S’han triat parelles de carrers que contenen dues maneres d’entendre el traçat viari de la ciutat de Barcelona: una via de la forma general de la ciutat, amb una idea de consciència o imatge de la globalitat que s’enfrontarà a una altra via de característiques mes locals, immediates i quotidianes. EXERCICI/ PRÁCTICA

- 1er Exercici de Curs: “Tens un e-mail”

El primer exercici de curs tracta de produir un contacte directe amb l’objecte del curs: el carrer en les seves diferents dimensions (política, social, perceptiva, emocional). Es planteja abordar la comprensió i la percepció de la ciutat a través de la complexitat dels carrers, com lloc de moviment, encontre, narrativa, historia i cultura i la seva relació amb la matèria de la ciutat (edificis públics, cases privades, racons i places). Per això es sol•licita construir unes reflexions a partir de tres situacions d’us singular reflexionant sobre el suport de la ciutat i la matèria del carrer. Es tracta d’imaginar i pensar aquestes situacions i donar-hi respostes. Son situacions plantejades de forma quotidiana: via e-mail. Sobretot, es tracta de justificar be cada una de les decisions presses i en base a que raonaments i les narratives que es construeixen. - 2º Exercici de Curs: Tres mirades per un parell de carrers

Sobre un grup de carrers organitzats en parelles, es proposa un exercici comparatiu des de tres mirades concretes. Es vol posar 16

l’accent sobre el seu sentit com lloc urbà i cívic, sobre la seva secció com a fet de complexitat espacial, tècnica i projectual, i sobre la forma del seu traçat. Les monografies estan pensades per analitzar i reflexionar sobre aquests tres aspectes concrets del carrer, dirigides a tot el grup, i per la seva exposició als tallers de l’assignatura, tenint present l’Avinguda de Sarrià com referent. 1) El carrer com lloc públic i polític. 2) El carrer com secció urbana. 3) El carrer com a traçat - 3º exercici: Av. Sarrià

En una segona mirada es tracta de fer una representació del carrer (dibuix, foto- muntatge, perspectiva , maqueta, ...) intencionat, que posi énfasis als problemes trobats. En una posta en comú de les representacions, podem fer una sessió conjunta per parlar del carrer, la seva situació actual , com passa de carretera a carrer i la seva “vocació” tramviaire , etc... Amb a les hipòtesis que triï cada equip es posarem a repensar i reprojectar l’avinguda. Sarrià. Es pot plantejar que no estudiarem la mobilitat però que donen com a bona una hipòtesis de partida la disminució del 50% del trànsit actual i que es veu amb bon ulls recuperar el doble sentit de circulació així com introduir un transport públic potent com ara el tramvia. AVALUACIÓ DEL CURS Al llarg de les setmanes que dura el curs anirem fem dos exercicis centrals: una primera monografia sobre dos carrers de Barcelona a partir de realitzar unes lectures temàtiques d’elles i un segon exercici de taller sobre l’avgda. Sarrià. Durant el curs es feren uns exercicis ràpids de forma individual que serviran per matisar l’avaluació individual. COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT Introduir i reflexionar con el carrer i l’espai lliura de la ciutat son objecte de la arquitectura i per tant susceptibles de proyectar-se. Entendre les relacions físiques i morfològiques entre els elements de la trama urbana: carrer, parcel.lari i edificació. Familiarizar-se amb els elements bàsics de la ciutat i les seves caractrístiques principals, la seva naturaleza, les seves dimensions, perfils, seccions,… BIBLIOGRAFIA

- LYNCH, K., Planificación del sitio, Barcelona, G. Gili, 1980. - ANDERSON, S., Calles. Problemas de estructura y diseño, Barcelona, G. Gili, 1981. - BOAGA, G., Diseño de tráfico y forma urbana, Barcelona, G. Gili, 1977. - MCCLUSKEY, J., El diseño de vías urbanas, Barcelona, G. Gili, 1985. - CCCB, Arxiu Europeu de l’Espai Públic Urbà- Archivo Europeo del Espacio Público Urbano- European Archive of Urban Public Space. - LYNCH, K. (1960), La imagen de la ciudad, Barcelona, G. Gili, 1985. - BUCHANAN, C. (1963), El tráfico en las ciudades, Madrid, Tecnos, 1973. - MCHARG, I.L. (1969), Proyectar con la naturaleza, Barcelona, G. Gili, 2000. - MARTIN, L., MARCH, L. ET AL. (1972), La estructura del espacio urbano, Barcelona, G. Gili, 1975. - CULLEN, G. (1974), El Paisaje urbano: tratado de estética urbanística, Barcelona, Blume, 1974. - PANERAI, P.R., MANGIN, D. (1999), Proyectar la ciudad, Madrid, Celeste, 2002. - MANCHÓN, L.F., SANTAMERA, J.A., Recomendaciones para el proyecto y diseño del viario urbano, Madrid, M. de Fomento, 2000. - SOLÀ-MORALES RUBIÓ, M. (ed.), Ciudades, esquinas =Cities, corners, Barcelona, Lunwerg - Fòrum Barcelona 2004, - AA.VV., Paisaje: producto/producción, Barcelona, Fundación Caja de Arquitectos-COAC, 2008 (Bienal Europea del Paisaje de Barcelona). - Comunitat y privacidad, SERGE CHERMAYEFF, CHRISTOPHER ALEXANDER,. Editorial: Nueva Visión, Buenos Aires , 1973. - Imagenes UR III 17

UrbanĂstica III

Urbanística IV

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 5

Professors responsables: Enric Serra Riera

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Francesc Bacardit, Joaquim Español, Sebastià Jornet, Manuel Ruisánchez

Crèdits: 5 ects / 125 hores

EL PROJECTE DEL CREIXEMENT URBÀ RESIDENCIAL L’objectiu prioritari de l’assignatura és iniciar als estudiants en la projectació del creixement urbà. L’anticipació racional de la forma de la ciutat codificada pel que fa al seu instrumental jurídic amb les lleis del sòl, persegueix en última instància la distribució òptima de persones, béns i serveis en un territori determinat. Aquest propòsit es concreta en projectes de ciutat segons models que sintetitzen idees diferents sobre l’edificació, l’estructura viària, els espais lliures públics i privats i les activitats que s’articulen en la ciutat preexistent i atenen als caràcters del lloc; projectes d’extensió urbana amb l’habitatge d’ús dominant en sectors de mida petita/mitjana, susceptibles d’ésser planejats i executats en etapes i períodes de temps raonables. Es tracta de proporcionar els conceptes i les eines pertinents per afrontar la intervenció en el territori, per tal de transformar-lo en ciutat residencial. L’anàlisi dels diferents models assajats i verificats al segle passat ens permet satisfer l’objectiu complementari d’ensenyar a veure i interpretar la relació entre plànol/projecte i ciutat real. OBJECTIU En el projecte urbà del fragment residencial es planteja la construcció d’un teixit urbà on l’habitatge té un paper preeminent. La configuració morfològica (estructura, composició i ordenació) d’un petit fragment residencial, per tant la seva definició mètrica i geomètrica, és l’aspecte central de discussió. Interessa tant la definició del conjunt com la dels elements urbans individualitzats i les seves relacions, i particularment la generació d’identitats. La inserció del fragment en el seu context és un dels desafiaments bàsics de la reflexió. El projecte o proposta és l’eina bàsica tant per la discussió com per la formació i experimentació. 1. Teixits urbans ordinaris i temptativa de projecte Descripció: - Les trames regulars ortogonals: xarxa de carrers i illes de cases. - Heterogeneïtat urbana: els teixits urbans d’Amsterdam, New York i Barcelona. - Prototipus d’arquitectura residencial i compromís urbanístic: blocs lineals, torres i edificis orgànics. - Habitatge urbà i espai públic. - La concepció urbana de les activitats amb l’habitatge: el comerç al detall i la forma de ciutat. - Les ordenances d’edificació com projecte de ciutat.

2. Els exercicis de projecte, bé de creixements residencials extensius, bé de transformació urbana, desenvolupen aptituds pertanyents a la pràctica urbanística professional Descripció: - Transformació de la topografia. - Traçats de carrers segons mobilitats. - Parcel•lació i unitats i densitats i ocupació. - Composició urbana dels tipus edificatoris residencials. - Disposició i forma de les activitats en els teixits residencials. - La forma i dimensionament del sistema d’espai lliure d’ús públic. - Encaix de la proposta en el sistema urbà i territorial de referència. - La forma i disposició dels equipaments públics. - Contingut de les ordenances edificatòries. - Evolució dels codis. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

- SOLÀ-MORALES, MANUEL. De cosas urbanas. Barcelona: Gustavo Gili,2008.ISBN 978-84-252-2260-3. - La estructura del espacio urbano. Barcelona: Gustavo Gili, 1975. ISBN 8425208300. - BENEVOLO, LEONARDO; MELOGRANI, CARLO; GIURA LONGO, TOMASSO. La proyectación de la ciudad moderna. 3ª ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 8425218381. - Ciutat funcional i morfologia urbana. Barcelona: Edicions UPC, 1994. ISBN 8476533772. - CHOAY, FRANÇOISE. The rule and the model: on the theory of architecture and urbanism”. Cambridge: MIT Press, 1997. ISBN 0262032260. - LYNCH, KEVIN. La buena forma de la ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1985. ISBN 8425212081. - “The transformation of the urban habitat”. Architecture & behaviour (en línia). 1993, vol 9, núm. 3, p. 337-344. - UR: urbanismo revista: publicación internacional periódica del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona (en línia). Barcelona: Laboratorio de Urbanismo de Barcelona, 1985-1992. - AUGÉ, MARC. Los “no lugares” espacios del anonimato: una antropologia de la sobremodernidad”. Barcelona: Gedis, 1993. ISBN 9788474324594. - DUPUY, GABRIEL. L’urbanisme de les xarxes. Barcelona: Oikos-tau; Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1996. ISBN 8428108889. - HABRAKEN, N.J. The structure of the ordinary. Cambridge (MA): The MIT Press, 1998. ISBN 0262082608.

Urbanística V

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 7

Professors responsables: Joaquim Español

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Francisco Bacardit, Carles Crosas, Sebastià Jornet, Manuel Ruisanchez,

Crèdits: 5 ects / 125 hores

Enric Serra

El curs pretén introduir els alumnes en el projecte d’espais urbans i de reformes urbanístiques estratègiques de petita escala a l’interior de la ciutat existent. Aquests objectius s’intentaran aconseguir a través de classes teòriques i de la realització d’exercicis de projectació. Els criteris d’intervenció seran els propis del “projecte urbà”, concepte sedimentat en el Departament d’Urbanística basat, entre altres factors, en l’atenció a l’arquitectura i a la forma de l’espai, el caràcter social d’aquest espai, la interacció amb els teixits de l’entorn, la superposició d’escales, la barreja d’usos i la flexibilitat en els instruments de representació. A diferència de l’espai interior i de la volumetria exterior de l’arquitectura, sempre ben definits, el projecte de l’espai urbà xoca amb problemes inicials que s’han de tractar: un d’ells és la crisi dels llocs urbans -places, carrers, parcs- en les societats postmodernes, caracteritzades precisament per la producció de no-llocs. Un altre és la dificultat d’entendre la forma dels nous espais, que són buits oberts de límits indecisos, i per tant, sovint difícils de configurar amb les eines habituals del projecte. D’altra banda, la projectació de sectors urbans inserits dins la ciutat ja feta requereix l’enteniment de les vocacions del lloc per articular bé els edificis i espais nous amb els existents, de manera que el context formi part del projecte. Aquestes peculiaritats, entre d’altres, configuraran el nostre concepte de projecte urbà. Cal recordar, de cara als exercicis, que la síntesi projectual és complexa. La intuïció sintètica sol ser un mecanisme mental eficaç per projectar, però la reflexió analítica també pot ajudar en moments importants del procés. És per aquest motiu que, tant en les classes teòriques com en la correcció dels projectes, s’insistirà no solament en els temes socials i funcionals dels espais urbans, sinó en una reflexió sobre les tècniques de construcció de la forma urbana que s’exemplificaran a través dels comentaris de projectes. TEMES TEÒRICS a. Les societats premodernes eren societats d’evolució lenta, orgàniques, jerarquitzades i estables, identificades amb un lloc geogràfic i de sociabilitat intensa. Les ciutats corresponents a aquestes societats tenien una vigorosa coherència, i eren ciutats de llocs, és a dir, d’espais identificables i creadors d’identitat i vida col•lectiva. L’espai urbà -les places i els carrers- eren els protagonistes de la ciutat, i constituïen el seu sistema nerviós. b. La modernitat altera les societats i les ciutats premodernes. La pràctica urbanística derivada del Moviment Modern, amb importants excepcions, recull especialment la invenció de les noves tipologies dels blocs aïllats i d’espais oberts més complexos, però no sempre va acompanyada de la corresponent reflexió sobre la qualitat d’aquest espai, que sovint és un buit residual, informe, intersticial i sense identitat. c. Les societats de la sobremodernitat no són, generalment, societats orgàniques. Es caracteritzen per la seva evolució ràpida, l’alta mobilitat, la falta d’identificació amb un espai geogràfic, la falsificació del passat i el futur, i canvien les formes de sociabilitat. L’espai públic més distintiu d’aquestes societats és el no-lloc: espais sense entitat ni relació social. La ciutat es fa genèrica, perd forma i identitat. Es poden identificar noves formes de producció urbana amb tipologies molt variades, com la carretera-mercat, els terrein vagues, les extensions de baixa densitat o les noves infraestructures. 22

d. Les valoracions sobre aquestes ciutats són contradictòries. Alguns teòrics posen de manifest la pèrdua d’identitat, de sociabilitat, de coherència formal i d’urbanitat de la ciutat, i consideren els no llocs com reflex de la nostra condició alienada. Altres defensen la ciutat genèrica i els no-llocs com els espais de la llibertat: una promesa de futur pels ciutadans del món. e. En la postmetròpoli contemporània, però, la necessitat de sociabilitat es continua manifestant en formes diverses i en coexistència amb noves formes d’individualisme. Cal acceptar l’existència de no-llocs i de nous llocs per a noves sociabilitats. El projecte d’aquests nous llocs exigeix mecanismes compositius inèdits per a la creació d’“espais intensos”, és a dir, complexos, densos i amb identitat, tot i assumint les noves tipologies tant d’edificis com d’espais, el seu caràcter obert i la gran varietat d’arquitectures que els conformen. f. La invenció de la forma dels volums i dels espais, i en aquest cas de l’espai indefinit sol ser un moment clau que desencalla el procés de projectar. L’eficàcia d’aquesta forma depèn, entre altres, d’un atribut fonamental: la coherència interna. Per aquest motiu, en el treball de projectar, més que una forma cal saber trobar una manera de construir coherència. g. Amb la finalitat de tractar aquests temes més directament relacionats amb els exercicis, cal estudiar les arquitectures i els altres materials que conformen els nous espais urbans, els mecanismes compositius contemporanis de construcció de coherència, l’ordre generatiu i obert, la complexitat, l’enteniment de les qualitats del lloc, la força de les idees projectuals, i l’economia de recursos. En conseqüència, un aspecte clau de les classes teòriques consistirà en el comentari de projectes realitzats, particularment pels mateixos professors dels curs. Les classes teòriques es dividiran en una part expositiva i una part de debat dels conceptes exposats o, en el seu cas, de les lectures recomanades. EXERCICIS Es proposa un primer exercici breu i abstracte de projecte d’un espai urbà relativament simple i amb pocs elements; i un segon exercici de projectació real d’un sector de dimensió mitjana interferit en la ciutat existent. BIBLIOGRAFIA BÀSICA - M. AUGÉ, Los no lugares. Espacios del anonimato. Una antropología de la sobremodernidad. Gedisa ed., Barcelona 2000 - E. BACON, Design o cities. Thames and Hudson, London 1978 - Z. BAUMAN, Modernidad líquida, FCE, Méjico 2003 - G. DEBORD, La sociedad del espectáculo. Pre-Textos, Valencia 2000 - J. ESPAÑOL, Forma y consistencia. Ed Caja de Arquitectos, Barcelona 2006 - R. KOOLHAAS, La Ciudad Genérica. Ed. G. Gili, Barcelona 2006 - I. SOLÀ-MORALES, Territorios. Ed. G. Gili, Barcelona 2002 - M. SOLÀ MORALES, La segunda historia del proyecto urbano. Rev. UR nº 5 - M. SOLÀ MORALES, Conferència inaugural ETSAB, curs 2009 http://upcommons.upc.edu/video/handle/2099.2/1236 - M. SORKIN, Variations on a theme park. The new american city and the end of public space. Hill& Wang, New York 1992 - P.ZUMTHOR, Atmósferas, ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2006 - P. ZUMPTHOR, Pensar la arquitectura. Ed. G. Gili, Barcelona 2004

UrbanĂstica V

Urbanística VI

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 8

Professors responsables: Josep Parcerisa

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Xabier Eizaguirre, Carles Crosas, Eduardo Cadaval Jorge Perea, Miquel Roa,

Crèdits: 5 ects / 125 hores

Àlvaro Clua

ESTRUCTURA & VISIBILITAT La gran ciutat adquireix pel transeünt, segons on i com, l’aspecte d’un mosaic dens i indòmit format per teixits urbans i altres fenòmens d’impacte formant una seqüència inextricable. A l’eixample o als barris centrals, als grans polígons d’habitatge ben armats o a les platges i a les terrasses, Barcelona és una ciutat orientada per referències potents. Però a molts altres indrets, segurament la majoria, la gran ciutat està feta de llocs amb escassa visibilitat servits per una estructura urbana dèbil i/o desencaixada. En d’altres paraules: molts districtes metropolitans són una ciutat oculta a la presència general perquè l’estructura és discontinua i, en conseqüència, tot adquireix un to menor: confusió en la percepció visual de l’espai, ciutat potser laberíntica, però també insòlita, amb fragments de valència heterogènia; carregada de potència. Per quasi tots vosaltres, aquests són districtes metropolitans per descobrir. El curs posarà l’atenció a millorar els itineraris entre l’autopista B 23, que és la gran entrada muntanya a Barcelona, i la Gran Via a l’Hospitalet i buscarà la manera de fer més potent i significativa la relació mar/muntanya entre Bellvitge i Sant Just Desvern tot passant per Esplugues, Cornellà i els barris límit de l’Hospitalet. Finalment, com podem fer viable una estructura més visible per entremig d’aquest mosaic? Cal anar a favor del vent o a la contra? Ho veus diferent de com sembla que hauria de ser? Què podria canviar? Què t’interessa que passi? Com t’imagines que podria ser diferent el que ara és com és? Amb quin programa podríem fer més intensa la gran ciutat de manera que les equacions d’equilibri dels equipaments i els espais lliures fossin qualitativament superiors? El curs consisteix en un taller de projectes en el qual es realitza el procés complet de raonament urbanístic. Els tallers a classe seran el lloc adient de definició progressiva i també el temps de discussió de les idees i propostes. Les lliçons generals o les instrumentals ajudaran a presentar temes teòrics o referències operatives. Les visites de camp i les lectures dirigides acompanyaran el curs. L’avaluació és individual i es basa en els exercicis i en les presentacions públiques. BIBLIOGRAFIA DE REFERENCIA

Colin Rowe & Fred Koetter, Collage City (1978 / ed. GG 1981) Kevin Lynch, La imagen de la ciudad (1960 / ed. Infinito1966) UR Urbanismo-Revista (1985/1992), veure a: www.lub.upc.edu Joan Busquets, Cities X Lines, Harvard University GSD 2006 Manuel de Solà-Morales, De cosas urbanas, Nai Publishers / ed. GG 2008 AAVV Barcelona, Transformació, Plans i projectes. Ajuntament de Barcelona 2008 Josep Parcerisa, Carles Crosas (ed.), Barcelona enllaços, LUB 2013 Revista digital D’UR: www.dur.upc.edu 26

Els resultats d’edicions anteriors de l’assignatura d’Urbanística VI s’han publicat per l’exposició “BARCELONA ENLLAÇOS” que es va dur a terme al Col•legi d’Arquitectes de Catalunya entre el 30 de setembre i el 24 d’octubre de 2013. Els documents estan disponibles a www.lub.upc.edu/bcnlinks o al catàleg de l’exposició. “BARCELONA ENLLAÇOS explica amb set exemples una certa ambició per la ciutat. La qüestió dels enllaços hi segueix viva i necessària ara com fa cent anys. Hem buscat situacions oblidades sota lloses de prejudicis que, en realitat, poden ser oportunitats per fer la ciutat real més integrada i més intensa. Aquest llibre posa de costat mapes i vistes, discussions de seminari, articles i lliçons, surveys, diagrames amb hipòtesis, escàners de teixits, croquis, plantes, alçats i seccions de projectes alternatius al servei de la il•lusió d’una ciutat decidida. Com fer més Barcelona? Com dur-la més lluny per connectar les parts de la metròpolis i per dissoldre barreres interiors?” (text resum del catàleg)

UrbanĂstica VI

ÂŠ Capo - Del Campo - Morro - Munar

ETSAB - tarda

troncals

Urbanística I

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 3

Professors responsables: Julián Galindo

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Jordi Franquesa, Mar Santamaria, Miguel Vidal

Crèdits: 5 ects / 125 hores

Secchi, Bernardo. 2006. Capítulo dentro del libro: Di cosa parliamo quando parliamo di urbanística?. Autora: Maria Chiara Tosi, Meltemi Editore. Roma. 1

Galindo, Julián. 2003. Cornelis van Esteren. La experiencia de Ámsterdam. Edita: Fundación Caja de Arquitectos. Colección Arquia/tesis (nº 14). Barcelona. 2

Ezquiaga, José Mª. 1992. Experiencia y proyecto de la ciudad. Reflexiones sobre la obra teórica de Solà-Morales i Rubió. Artículo en la revista en la revista Geometría nº 14. Málaga. 3

La ciudad nos inquieta y seduce, no sólo como problema a resolver, sino como espacio vital de nuestras actividades, como soporte identitario de nuestra cultura, como escenario de una civilización vertiginosa. Cada uno de nosotros experimenta esa rica sensación de interpretación de la propia ciudad y la contrapone frente a tantas otras realidades urbanas. Realidades urbanas que evolucionan, que se modifican, crecen, envejecen, que están bajo dinámicas cambiantes, siempre vivas. La ciudad, como idea y realidad, reclama esa condición de juego abierto y progresivo, como una buena partida de ajedrez... He aquí su magia, el encanto y desafío al arquitecto: es un proyecto en proceso que, como tal, nunca se acaba, nunca se configura, nunca se materializa. Pensamos en ella y la estudiamos. Y de su primera percepción, empezamos a construir un conocimiento estructurado que abarca desde sus elementos primarios hasta su globalidad. Proponemos e imaginamos su transformación, sugerimos iniciativas, formalizamos proyectos, emprendemos acciones y las gestionamos. Analizamos para transformar en y desde la ciudad. Para intervenir en este proceso abierto, nuestro aprendizaje requiere curiosidad e interés, un profundo conocimiento de nuestra cultura urbana y, sobre todo, capacidad de duda. Una formación poliédrica, sintética, histórica, morfológica y encaminada al proyecto, que incida en la manera de abordar el reconocimiento de nuestros entornos, que permita discernir las oportunidades, las lógicas de transformación; que favorezca una “visión” que anticipe sus posibles escenarios 1. En definitiva, una mirada que nos permita imaginarla desde sus partes hasta su conjunto, y que debe surgir de la necesidad de abordar su transformación como un trabajo en proceso abierto y en continua revisión. Entender el cambio como un proceso en el tiempo nos obliga a hablar de la urbanística como una disciplina que ha ido consolidándose progresivamente y además tiene una constante vitalidad. Una disciplina que, a lo largo de su historia, ha ido redescubriendo sus enunciados y que, con las nuevas solicitaciones socio-económicas y culturales, continúa reinventándolos. La urbanística tiene que estar atenta a los nuevos centros de interés, como la preocupación por la mejora de la ciudad como “lugar donde alcanzar la máxima habitabilidad” 2. E introduce temas nuevos como la calidad del ecosistema urbano y la atención a los peligrosos efectos derivados de una tendencia a una globalización que se olvida de los lugares y sus contextos. La actualidad de nuestra disciplina exige y justifica una constante reformulación en la programación de los contenidos y el método de la enseñanza en nuestro Departamento, dentro de un programa curricular de la Escuela de Arquitectura. Y este programa debe estar implicado en la transformación de nuestros asentamientos y paisajes culturales, y permanecer siempre atento a las discusiones, preocupaciones, problemáticas y dialéctica del momento. La práctica que nos es propia como arquitectos es contribuir a la construcción de una ciudad más habitable, que favorezca el encuentro de opuestos, la diversidad y el conflicto. Y que dirigida en su desarrollo, genere complicidades e implique e ilusione a sus habitantes. La responsabilidad profesional sobre esta práctica cimienta nuestra cultura urbanística y guía este proyecto docente: formar desde una “ética proyectual” 3 del urbanismo con vocación propositiva. Una praxis que se nutre de las aportaciones de los grandes arquitectos urbanistas, en el bagaje de la cultura a lo largo de su historia y que se ancla en la interpretación de las propias formas. Enseñar a entender e interpretar la ciudad para transformarla es la premisa con la que se desarrolla este curso,

huyendo de encasillamientos derivados de la gestión y la administración. Y también de aquéllos planteamientos que explican el urbanismo como una concepción jerárquica y secuencial de escalas gráficas, de tamaños, de lo grande a lo pequeño, de los sistemas urbanos al plan de detalle. Se trata de aprender a construir un modo, una lógica de entendimiento, una mirada, una línea de aproximación a la ciudad que permita interpretaciones fértiles sobre la realidad urbana y los posibles espacios de intervención. Debemos construir un escenario para la proyectación urbanística imaginando las condiciones para la evolución urbana, y planteando un proceso intelectual cíclico y abierto capaz de incorporar nuevas experiencias y conocimientos. Así, la correspondencia y vínculo entre el análisis y el proyecto deben constituir el lugar de confluencia del discurso y la relación entre arquitectura y urbanismo. Consecuentemente, este primer curso no pretende exactamente enseñar a analizar, y mucho menos a proyectar, sino que se propone como objetivo principal, inducir al alumno a construir su propia estructura metodológica con la que afrontar la ciudad y su proyecto. Debe ser una armadura con la que poder iniciar y enriquecer esa “mirada solícita” 4 , atenta, culta, intencionada pero, sobre todo, “intensiva” 5 , que resulte imprescindible para abordar la proyectación de la ciudad actual en su contexto.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Solà-Morales, Manuel de. 2008. De cosas urbanas. Editorial Gustavo Gili. Barcelona. 4

Piñón, Helio. 2000. Miradas Intensivas. Edita: Universitat Politècnica de Catalunya. Barcelona. 5

- AZÚA. F. “La invención de Caín”, Alfaguara ed. Barcelona, 1999 - MORRIS, A.E.J. “Historia de la forma urbana. Londres 1974”, Barcelona 1984 - PANERAI PH, MANGIN D. “Proyectar la ciudad”, Madrid 2002 - PARCERISA, J., RUBERT, M. “La ciudad no es una hoja en blanco”. Santiago de Chile 2000, edicions upc - SOLÀ-MORALES M. “Diez Lecciones sobre Barcelona”, COAC, Barcelona, 2008

LECTURAS BLOQUE INTRODUCCIÓN. LA CIUDAD - “Dentro y fuera de la ciudad / Ni la ciudad de Dios, ni la del otro: la nuestra”; Azúa, F. La invención de Caín, Alfaguara, Madrid 1999 - “Presentación /Proemio. Barcelona, taller de urbanismo”; Solà-Morales, M. Diez lecciones sobre Barcelona, COAC, Barcelona 2008 - “La piel de las ciudades”; Solà- Morales, M. De cosas urbanas, GG. Barcelona 2008 BLOQUE 1. LAS CALLES - “La calle”; Perec, G. Especies de espacios, Montesinos, 2ª ed. Barcelona 2001 - “L’Eix Ferran – Princesa”; Solà-Morales, M. Diez lecciones sobre Barcelona, COAC, Barcelona 2008 - “Calles rectas, calles curvas”; Solà-Morales, La vanguadia, cultura 17 febrero 2010 - “Domesticar el carrer”; Monteys, X. El País 22 març 2007 BLOQUE 2. LAS PLAZAS - “No square, no city”; Rubert, M. Squares of Europe, Jagiellonian University Press Poland 2007, p59-67. - “Cantonades”; Solà-Morales, M. Catálogo exposición Forum de culturas 2004 p12-51 - “Espacio públicos, espacios colectivos”; Solà-Morales, M. La Vanguardia 12 mayo 1992 - “Les lliçons d’una plaça”; Monteys, X. El País 18 novembre 2010 BLOQUE 3. LAS PARCELAS Y SUS EDIFICIOS - “De la vivienda del ensache a la casa de Mitjans”; Solaguren, F. Revista de Arquitectura 14, p17-28 2012 - “Les cases a l’Eixample”; AAVV, Cerdà i la Barcelona del Futur. Realitat versus Projecte, CCCB Barcelona 2009 - “De Madrid a Nueva York: las tipologías urbanas globales y la tiranía de los balances de preferencias”; Freire, J. nomada.blogs.com/ jfreire/2006/07/de_madrid_a_nue.html“Campus o ciutat”; Monteys,X. El País 26 febrer 2009 33

UrbanĂstica I

Urbanística II

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 4

Professors responsables: Ferran Sagarra

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Manuel Franco, Julian Galindo, Antonio Moro, Zaida Muxí

Crèdits: 5 ects / 125 hores

LA CIUTAT: FORMA I ESTRUCTURA La urbanística és una ciència moderna que té com objecte l’estudi i el projecte de la ciutat. A la línia de tarda les Urbanístiques I i II es forneixen les eines d’anàlisi de la ciutat, les Urbanístiques III i IV donen instrumental específic de projecte i les Urbanístiques V i VI plantegen el projecte sintètic a la ciutat i el territori. PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA. Si l’objecte de l’assignatura Urbanística I és l’estudi dels elements bàsics de la ciutat: carrers, cases, parcel•les i mançanes, l’objecte de l’assignatura Urbanística II és l’estudi dels elements més complexes de la ciutat: lloc, forma, teixits, i una lleugera incursió a l’estructura i les activitats a la ciutat. OBJECTIUS. Els alumnes han d’aprendre a llegir la ciutat en el seu conjunt: el lloc de la seva implantació, la forma urbana i els diferents tipus de teixits, i també els elements que l’estructuren, així com les diferents parts o les àrees funcionals que la integren. Un coneixement ampli de la ciutat ens ha de permetre entendre tant les intervencions de petita escala com les de caràcter general, fins i tot apropar-nos a les propostes del planejament urbà. Quant a l’edificació ens ajudarà a entendre el paper de l’arquitectura a la ciutat. CONTINGUT DEL CURS. El curs planteja l’anàlisi i estudi de la ciutat i de les formes de creixement i reforma al llarg de la història. Es centre en dos períodes clars de la producció de la ciutat. El primer període s’inicia amb la ciutat industrial, contínua amb la ciutat moderna, per acabar en les àrees metropolitanes, i ocupa la major part del curs. El segon període es dedica a la ciutat preindustrial i es mes breu. DESENVOLUPAMENT DEL CURS. El curs té un contingut teòric i pràctic. Cada setmana hi ha una classe teòrica o equivalent i una sessió de taller. També s’impartiran sessions instrumentals a les classes de taller. Es plantegen quatre treballs al llarg del curs que es realitzaran en paral•lel al contingut de les classes. El curs es completa amb un treball de recerca i una visita. Per afavorir l’aprenentatge cooperatiu els treball es realitzen majoritàriament en grups de dos alumnes. Un examen final sobre el contingut de les classes i dels treballs de recerca exposats permet una evaluació mes personalitzada.

TEMARI I Introducció a la ciutat. II De la ciutat industrial a les àrees metropolitanes. - La ciutat industrial. - La forma nova representativa de la ciutat industrial: l’eixample. Nova York i Barcelona. - Altres formes de producció de la ciutat industrial: Les avingudes. París i Lisboa. - Altres formes de producció de la ciutat industrial: Les rondes o rings. Viena i Colònia. - L’alternativa a la ciutat industrial: la ciutat jardí i el suburbi. Londres. - La ciutat a partir del transport: La ciutat lineal. Madrid i la URSS. - La resposta al fort creixement urbà: la ciutat “moderna”. Amsterdam Sur de Berlage. - L’habitatge massiu com a resposta: els polígons d’habitatge a Europa. Frankfurt i Viena. - L’habitatge massiu a Barcelona: Els polígons de vivenda. - L’allau migratori: la infravivenda a la ciutat. Rio de Janeiro, Barcelona, Bogotà. - El paradigma de l’ordre urbà: les noves ciutats. Brasília i Chandigard. - La ciutat post industrial: ciutat o urbanització? Milà i Barcelona. III La ciutat preindustrial. - Els orígens de la ciutat occidental: Ibers, grecs i romans. Milet i Pompeia. - La ciutat medieval. Venècia, Siena i Urbino. - La ciutat del renaixement i el barroc a Italia: Florència, Roma, Tori. - La ciutat del renaixement i el barroc a França: Paris i Nancy. - Les ciutats de colonització a América. Buenos Aires i Philadelphia. - El creixement fora muralles: els ravals o creixement suburbà. Formes basades en places. Porto, Berna, La Grenelle (Paris) i Gracia. Sessions instrumentals - Representació de la ciutat a través de la cartografia. - Les mides de la ciutat. - Els paràmetres de la mançana de l’Eixample. EXERCICIS Es plantegen quatre exercicis de taller: 1. El dibuix de la forma i la estructura urbana de dues ciutats (costa, plana, muntanya...) a partir del fotoplà (Google Earth) o de cartografia local. Una d’elles ha d’esser un ciutat de mida mitjana. Entrega 24/02/14. 2. Reconèixer els diversos teixits urbans d’una mateixa ciutat. Entrega 24/03/14. 3. Comparar quatre àmbits d’ordenació unitària i reordenar-ne un a Barcelona. Entrega 28/04/14. 4. Analitzar i avaluar una reforma urbana en relació a la situació prèvia. Entrega el 23/05/14. Un dels temes de la ciutat preindustrial o del final de la ciutat industrial es prepararà com treball de recerca en forma d’aprenentatge cooperatiu amb lectures no presencials i explicació a classe. La redacció d’un quadern de curs es imprescindible per tenir dret a l’avaluació. El quadern recollirà tota l’activitat personal de l’alumne durant el curs: resum classes teòriques, pràctiques, exercicis, visites, lectures... AVALUACIÓ El primer exercici, el quart exercici, el treball de recerca i el quadern de curs tenen una contribució del 15% en la nota final; el segon i el tercer exercici tenen una contribució del 20%, en la nota final. 37

Urbanística II BIBLIOGRAFIA BÀSICA - A.E.J. MORRIS, Historia de la forma urbana Desde sus orígenes a la Revolución industrial. Londres, 1972 i edicions posteriors GG, Barcelona. - B. GRAVAGNUOLO, Historia del urbanismo en Europa 1750-1960. Laterza 1991 i edicions posteriors Akal Arquitectura. - AAVV, Les formes del creixement urbà. LUB. 1974 i edicions posteriors UPC.

BIBLIOGRAFIA BARCELONA - J. BUSQUETS; Barcelona. Evolución urbanística de una capital compacta, Mapfre, Madrid 1992 i edicions posteriors Serbal. - A. FONT; “Territori i ciutat a la Catalunya dels seixanta” a “1958-75 Des de Barcelona arquitectures i ciutat”. M. Fomento, C.O. Arquitectes de Catalunya. Barcelona 2002. - M. SOLÀ-MORALES; 10 lliçons sobre Barcelona. LUB, C.O. Arquitectes de Catalunya. Barcelona, 2008.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA - C. AYMONINO; Orígenes y desarrollo de la ciudad moderna. Marsilio, Padova 1971 i edicions posteriors GG, Barcelona. - L. BENEVOLO; Storia della Città, 4 vol. 2ª Ed. Laterza, Bari 2006. - D. CALABI; Storia della città. L’età moderna. Marsilio, Venezia 2001 - D. CALABI; Storia della città. L’età contemporanea. Marsilio, Venezia 2005 - J. FRANQUESA; Les comunitats jardí a Catalunya. Ed. UPC, Barcelona 2009 - F. DE TERÁN; Historia del urbanismo en España III. Siglos XIX y XX. Cátedra, Madrid 1999. - M. SALGADO I N. LOURENÇO; Atlas urbanístico de Lisboa. Argumentum, Lisboa 2006. - L. MUMFORD; Técnica y civilización. H,B & W, 1934 i edicions posteriors Alianza, Madrid 1971. - A. MARTIN; Lo urbano, en 20 autores contemporáneos. Edicions UPC. Barcelona 2004. (Lectura recomanada: A. Corboz. El territorio como palimpsesto. Pg. 13 a 24) - AAVV; Cerdà i la Barcelona del Futur. Realitat versus projecte. CCCB, Barcelona, 2009.

Urbanística III

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 5

Professors responsables: Ángel Martín

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Miquel Martí, Mar Santamaria

Crèdits: 5 ects / 125 hores

L’assignatura d’urbanística III pretén fer una introducció al projecte de vies i espais públics urbans amb els instruments i recursos propis de l’arquitecte. L’enteniment del paper que aconsegueixen, tant els carrers com els espais públics, en la constitució dels teixits urbans, de l’estructura de la ciutat i de la transformació del medi, en general. PROJECTE DE VIES I ESPAIS PÚBLICS 1. Introducció. El carrer, essència de la ciutat. Recurs funcional, institució social i clau cultural. 2. El carrer com a obra construïda. El medi físic: l’ubicació geogràfica, el sòl i les condicions climàtiques. La forma del territori i l’interpretació del lloc. Constitució, traça, secció i perfil del carrer. 3. El carrer com a instrument funcional. Potència de la traça i ordre del sòl. El carrer com a suport del creixement urbà. Canal de trànsits: Ordre i conflicte espacial. 4. El carrer, composició formal. Diferències culturals sobre el carrer. L’emplaçament. Els edificis i altres referents. La forma interna del carrer. Interseccions i rotondes. La llegibilitat de la ciutat des de l’espai públic. 5. Els espais públics a la ciutat. Places i passejos interns. Parcs d’oci. Àrees de joc i esbarjo. Sistema d’espais públics. Parcs ecosostenibles. 6. Vies i espais lliures com a estructura de ciutat. Cruïlla, o encreuament de carrers. Malles regulars i trames direccionals. La malla com a generador. Continuïtat, connectivitat i profunditat dels carrers. Modes i formes d’integració entre la ciutat i el territori. La riquesa de la biodiversitat i l’equilibri del medi com a recursos de projecte.

Es desenvoluparan tres o quatre exercicis pràctics sobre casos reals que permetin enfrontar als alumnes amb la necessitat de la seva aportació per resoldre qüestions plantejades en situacions urbanes específiques. El mètode d’avaluació serà la suma de tres referències. Per una banda, la valoració dels treballs pràctics elaborats durant el curs. De l’altra, l’assimilació del programa de lliçons teòriques avaluada per mitjà d’una o dues proves escrites. I tambè, el seguiment i implicació en les sessions de l’assignatura. Las competències adquiridas per l’estudiant comprendran la distinció dels diferents factors que intervenen en la configuració de l’espai públic de la ciutat; l’iniciació al treball amb els ingredients del projecte de carrers i espais públics urbans i l’aptitud i capacitat crítica per concebre recursos de projecte en la transformació del medi. BIBLIOGRAFIA BÀSICA - LYNCH, KEVIN. Planificación del sitio. Barcelona: Gustavo Gili, 1980. ISBN 842520996X. - ANDERSON, STANFORD (ed.). Calles: problemas de estructura y diseño. Barcelona: Gustavo Gili, 1981. ISBN 8425210313. - BOAGA, GIORGIO. Diseño de tráfico y forma urbana. Barcelona: Gustavo Gili, 1977. ISBN 8425206812. - MCCLUSKEY, JIM. El diseño de vías urbanas. Barcelona: Gustavo Gili, 1985. ISBN 8425212006. - CCCB, Arxiu Europeu de l’Espai Públic Urbà - Archivo Europeo del Espacio Público - European Archive of Urban Public Space. http://www. publicspace.org/ca/arxiu

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA - LYNCH, KEVIN. La imagen de la ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1998. ISBN 9788425217487. - CULLEN, GORDON. El Paisaje urbano: tratado de estética urbanística. Barcelona: Blume, 1974. ISBN 8433569406. - BUCHANAN, COLIN. El tráfico en las ciudades. Madrid: Tecnos, 1973. ISBN 8430903860. - MCHARG, IAN L. Proyectar con la naturaleza. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 8425217830. - MARTIN, LESLIE; MARCH, LIONEL; ECHENIQUE, MARCIAL... [et al. ]. La estructura del espacio urbano. Barcelona: Gustavo Gili, 1975. ISBN 8425208300. - PANERAI, PHILIPPE R.; MANGIN, DAVID. Proyectar la ciudad. Madrid: Celeste, 2002. ISBN 8482113623. - MANCHÓN, FELIPE L.; SANTAMERA, JUAN A. Recomendaciones para el proyecto y diseño del viario urbano. Madrid: Ministerio de Fomento. Dirección General de la Vivienda, la Arquitectura y el Urbanismo, 2000. ISBN 8449804663. - ROCA, E. et al., El projecte de l’espai viari, Barcelona, Eds. UPC, 2004 - SOLÀ-MORALES, MANUEL (dir.). Ciutats, cantonades = Villes, carrefours. Barcelona: Lunwerg; Fòrum Barcelona 2004, 2004. ISBN 8497850777. - AAVV, Paisaje: producto/producción. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2006. ISBN 9788493669300.

UrbanĂstica III

Urbanística IV

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 6

Professors responsables: Francesc Peremiquel

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Montserrat Torras, Daniel Navas

Crèdits: 5 ects / 125 hores

El curs es centra en l’ordenació de conjunts residencials destinats a l’extensió o trans-for¬mació de la ciutat. Es focalitza en la definició de fragments urbans residencials entesos com a conjunts amb capacitat de formar teixit identificable mitjançant la com¬bi-na¬ció dels elements components de la forma urbana (carrers i espais lliures, parcel•les, edificis) segons unes lògiques i instruments de composició propis. Carrers i edificis representen dues categories dominials diferents: els carrers i els espais lliures -el públic- i els edificis i les parcel•les -el privat-. Entre ambdues cate¬go¬ries existeixen multitud de relacions possibles. De les relacions entre la disposició dels edifi-cis, la definició dels dominis i la configuració dels carrers, sorgeixen els meca¬nis¬mes d’ordre i identitat als teixits. Es treballa amb els sistemes d’ordenació més comuns: segons l’alineació del viari i segons volumetria específica. En el primer, trobem una relació directa entre construc-cions i vies. En el segon, les edificacions es disposen de manera relativament independent dels traçats viaris. En la idea de teixit urbà és fonamental la disposició i repetició de volums construïts i espais buits que adquireix un valor positiu quan permet definir un sistema complex, estructurat i articulat a través de la ubicació dels espais lliures i dotacions. En les relacions complexes establertes entre elements urbans simples (carrers, edificis i parcel•les) definits per objectes abstractes amb els que, mitjançant la seva disposició, es configura un espai urbà divers. L’ordre del sòl, entre la infra¬es¬truc-tura (les vies) i l’arquitectura (els edificis), és el tema central de reflexió. Metodològicament és possible establir aquestes relacions de manera deductiva, anant del tot a les parts, en un procés de divisió successiu, mitjançant un ordre jeràrquic d’or-ga¬nització (estructura) fins a la definició dels elements físics (ordenació i urbanit¬za¬ció). També és possible fer-ho de manera inductiva, per successiva agregació i agrupació d’elements, explorant la capacitat de repetició, deformació, etc. Les opcions no són excloents, sinó al contrari, la lògica del tot obliga les parts i la lògica intrínseca de les parts obliga el tot. La tradició del urbanisme modern té en el projecte urbà residencial (des dels eixam¬ples als conjunts residencials massius) un dels referents culturals més valuosos. És imprescindible referir-se a aquesta tradició, que arrenca a meitat del s. XIX, per entendre l’evolució dels instruments i comprendre i interpretar on som a dia d’avui. Com a desafiament fonamental de la ciutat contemporània tenim la seva sostenibilitat (econòmica, social i ambiental). La ciutat bona és la ciutat sostenible, i per tant aquest ha de ser l’eix inspirador de qualsevol proposta. L’eficiència energètica, com a expres-sió màxima de la sostenibilitat, i la utilització de sistemes passius de control ambiental urbà seran objectius programàtics fonamentals a tenir en compte.

Aquesta assignatura es planteja amb un triple objectiu pedagògic: 1. Instruments. Facilitar l’aprenentatge i l’aplicació d’unes eines de treball per relacio¬nar adequadament els materials propis del projecte residencial, distingint entre instru¬ments de composició i lògiques de projecte. 2. Mètode. Acostumar a la utilització d’un mètode precís i rigorós en el procés de projecte que es fonamenta en una iteració pautada de fases i temes; en processos de realimentació entre aquestes. 3. Cultura urbanística. Donar a conèixer exemples de referència i peces claus de la cultura urbanística del segle XX, que pretén mostrar aquells projectes i projectistes que exploren mecanismes d’ordenació i composició innovadors, útils per l’exercici. L’adquisició del coneixement a partir de l’exercici projectual (mitjançant l’aplicació de mètodes i instruments i la simulació de casos) s’ha demostrat una eina útil tant per l’exploració i verificació teòrica com per la capacitació professional. L’exercici fa, en el seu enunciat, una reducció intencionada del problema plantejat, posant l’èmfasi en aspectes que són rellevants des del punt de vista pedagògic. La proposta d’exercici és un cas amb un cert nivell de verosimilitud però no un cas real. Les successives etapes en la realització del treball de curs es concreten en: 1. Conèixer les mesures dels teixits residencials: L’objectiu és aprendre la significació de conceptes com densitat, edificabilitat i altres mesures urbanes. 2. Comparació entre diferents projectes residencials: L’objectiu és llegir i interpretar característiques bàsiques d’una selecció d’exemples representatius. 3. Llegir i valorar el lloc de la intervenció: Analitzar detingudament l’àmbit de la intervenció, les seves característiques i les de la ciutat que l’envolta. 4. Encaixar la proposta en l’àmbit de la intervenció: Assajar la descomposició de l’àmbit en unitats funcionals i compositives, atenent a la relació amb l’entorn. 5. Definir criteris de composició i estructuració del conjunt: A l’escala del conjunt, començar a definir aquells elements urbans més significatius de la proposta. 6. Definir unitats d’agrupació: Unitats identificables que, amb diversos graus de variació, es combinen per construir el conjunt. 7. Formular els criteris d’ordenació: Definir els diferents espais urbans generats, la seva ordenació i la diversitat de tipologies edificatòries, de densitats, d’usos, etc. 8. Establir criteris d’urbanització: Entenent com contribueix la urbanització a construir les bases de projecte. 9. Síntesi final: Comprovar a diverses escales les qüestions assajades, sintetitzar i destacar les idees clau i construir un itinerari per a la proposta. BIBLIOGRAFIA

- AA. VV. Housing in Europe (dos volums). Edizioni Luigi Parma. Bolonia, 1979. - ALEXANDER, CH.ET ALT. Comunidad y privacidad. Ediciones Nueva Visión. Buenos Aires, 1973 - BENEVOLO, L. ET ALT. La proyectación de la ciudad moderna. Gustavo Gili. Barcelona, 1978 Kirschenmann, J.C. Diseño de barrios residenciales. - GG ed.. Barcelona, 1980. - MARTÍ, C I ALT. Las formas de la residencia en la ciudad moderna. Editorial UPC. Barcelona, 1991. - PANNERAI, PH. Formas urbanas: De la manzana al bloque. Editorial GG. Barcelona, 1986 - AA.VV. DENSITY. Nueva vivienda colectiva. Javier Mozas, Aurora Fernandez. A+T ed. 2004 - AA.VV. HOUSING. Nuevas alternativas, Nuevos sistemas. Manuel Gausa, ed.. ACTAR ed. 1998. - PEREMIQUEL, F. Construir ciudad con conjuntos de viviendas unifamiliares. Cuaderno Urbano 9. 2010 - MOYA, L (ED). VSE. La Vivienda Social en Europa. Mairea Libros 2008 45

UrbanĂstica IV

Urbanística V

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 7

Professors responsables: Estanislao Roca

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Julián Galindo, Daniel Mòdol, Ferran Sagarra

Crèdits: 5 ects / 125 hores

El curs d’Urbanística V es troba a l’últim curs de l’ensenyament troncal de l’Urbanisme a l’ETSAB i té un contingut clarament projectual. Pretén introduir l’estudiant en la projectació d’un fragment estratègic de la ciutat per a la seva transformació, tant compositiva com morfològica sovint amb barreja d’usos i funcions diferents, reflexions sobre la vialitat, l’espai urbà resultant i les interaccions amb el teixit de l’entorn. En base als coneixements adquirits en cursos anteriors, les classes teòriques i pràctiques, seran claus per a la reflexió i ajudaran en les decisions projectuals per abordar de forma global un problema urbà complex. El CONTINGUT del curs es resumeix en els següents termes bàsics: - El projecte urbà i espai públic com a categoria de projecte de ciutat. - Els projectes de reforma urbana en la ciutat construïda L’escala de projectes es troba a cavall entre la definició arquitectònica i l’ordenació urbanística, i es tracta un espai urbà de dimensió acotada amb una voluntat de fer arquitectura de la ciutat, independentment de l’arquitectura dels edificis. Tot ha de concretar-se en un projecte travat capaç d’executar-se en un termini no massa dilatat amb força pròpia i amb capacitat de tensionar l’entorn. Així, no es tracta de limitar-se al perímetre propi de l’actuació sinó de veure com pot influir en la regeneració dels teixits circumdants. Sovint en el programa d’aquestes actuacions hi ha un component públic important en la inversió i proporció també important d’usos col·lectius. A principi del curs s’encarrega l’anàlisi de centres urbans complexos amb complexitat i la seva relació amb la ciutat que podrà servir en major o menor mesura de referents per a l’exercici de taller. Aquest treball es realitzarà en grups de 2 alumnes i serà tutelat pels professors. S’haurà de presentar a mig curs en una exposició general, en la qual s’encetarà un debat obert sobre els casos estudiats, tot contrastan-los amb l’exercici en curs. L’EXERCICI de taller sovint consisteix en l’anàlisi i proposta en un fragment de la ciutat que es troba pendent d’una reflexió i reforma urbana. Amb la proposta de l’àmbit d’estudi es formula la millora tant de la definició morfològica dels edificis com l’espai urbà resultant. L’AVALUACIÓ del curs rau en el nivell i qualitat del treball realitzat, tenint en compte a més les notes de les correccions intermèdies i el lliurament final. Es realitzarà l’avaluació continuada a partir de la mitjana ponderada dels diferents lliuraments, amb la següent proporció: Registre 10% / Criteris i avanç 30% / Projecte 60%. És necessari haver realitzat els tres exercicis i aprovar el projecte. COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT. Referències culturals, renovació urbana en clau moderna. Exercitació projectual de reforma d’un fragment urbà amb complexitat d’usos, amb concreció morfològica, dels edificis, de la vialitat i de l’espai públic. 48

BIBLIOGRAFIA BÀSICA - AAVV, Ciutat funcional i morfologia urbana. Barcelona: Edicions UPC, 1994. ISBN 84-7653-377-2. - SOLÀ-MORALES I RUBIÓ, MANUEL. De cosas urbanas. Bracelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 978-84-252-2260-3. - El proyecto Urbano I. “UR: urbanismo revista: publicación internacional periódica del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona”, 1987, núm. 5 - El proyecto Urbano II. “UR: urbanismo revista: publicación internacional periódica del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona”, 1988, núm. 6 - MARTÍN RAMOS, ÁNGEL, “Lo urbano en 20 autores contemporáneos” ed. UPC 2004. ISBN: 84-8301-752-0 - ROCA I BLANCH, ESTANISLAO; LEZCANO I HORNO, ANDRÉS; FAYOS MOLET, RICARD. “Campues de la Diagonal. Un projecte urbà: praxi docent i professional”. Barcelona: ed. UB 2009. ISBN: 978-84-475-3381-7. - ROCA I BLANCH, ESTANISLAO; MÒDOL DELTELL, DANI; FAYOS MOLET, RICARD; NAVAS LORENZO, DANIEL. “Glòries, reforma urbana i espai públic”. Espais ETSAB 2011. ISBN 978-84-608-1201-2 - ROCA I BLANCH, ESTANISLAO; MARTÍ CASANOVAS, MIQUEL. ed. QRU “Espai públic: vivències, projectes i gestió”. DUOT-UPC, 2013. ISSN: 2014-9689. - Barcelona espai públic: homenaje a Josep Maria Serra Martí. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1993. ISBN 84-7609-589-9. - BACON, EDMUND N. Design of cities. Harmondsworth, England: Penguin Books, 1976. ISBN 84-7609-589-9. - BUSQUETS, JOAN; CORREA, FELIPE. “Ciudades X formas: una nueva mirada hacia el proyecto urbanístico”. Nicolodi, 2006. ISBN: 8884472946

UrbanĂstica V

Urbanística VI

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 8

Professors responsables: Miquel Corominas

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Antonio Aguilar, Jordi Franquesa, M. Aurora López

Crèdits: 5 ects / 125 hores

LA ARQUITECTURA DEL TERRITORI. FORMA, ASSENTAMENTS I ACTIVITATS L’ordenació i la intervenció en el territori és el contingut específic de la Urbanística VI. Després de cursos centrats en la ciutat, cal fer el pas al territori. Els límits de la ciutat i el territori són cada vegada més difusos. Cada cop més activitats tradicionals de la ciutat es traslladen al territori. També n’hi ha d’específicament territorials. Però el territori en sí té les seves pròpies formes naturals i artificials d’implantació i estructuració. El curs pretén introduir a l’alumne en el reconeixement del territori i el projecte territorial. Les disciplines complementàries tenen un paper molt important en aquesta disciplina. La Geografia ens permetrà una primera lectura del territori. Una segona lectura vindrà de la interpretació de la implantació de les activitats tradicionals. Una tercera lectura vindrà del poblament: infraestructura territorial, nuclis de població, masos i noves activitats. L’ordenació territorial moderna realitzada a Catalunya en els darrers anys, a través dels plànols d’anàlisi i els normatius, ens ha de permetre entendre millor el territori i les seves propostes de futur, tan pel que fa a la protecció del sòl com al desenvolupament de les activitats. EXERCICI A nivell pràctic l’objectiu del curs és la reflexió i projecte sobre les formes d’ocupació en una part del territori del Maresme, concretament entre la Riera d’Alella i la Riera d’Argentona. Es tracta d’un territori d’uns 12 km de llarg amb una topografia força homogènia entre la Serralada Litoral i el mar. La presència d’importants rieres torrencials marca el territori en sentit transversal. Les rieres han donat forma a la part alta de la muntanya. També han estat el lloc de formació dels nuclis tant de muntanya com vora el mar i han permès la comunicació entre els vells nuclis muntanyencs i els nous nuclis marítims i de conreu. Les infraestructures més modernes, com els ffcc, NII i l’autopista Barcelona-Mataró, s’han situat a la part baixa del territori, les dues primeres vora el mar i l’autopista entre els nuclis marítims i l’inici de la Serralada. Per la proximitat amb Barcelona i Mataró aquest espai s’ha convertit en un àmbit residencial i productiu molt important. El conjunt de la Comarca del Maresme té 437.431 hab (2012) en 398,5 km2, amb una notable densitat de 1.097,6 hab/km2. La activitat agrícola tradicional està sent substituïda per espais residencials, productius, comercials i de lleure. El fil conductor principal del treball serà la reflexió entre l’espai natural, la infraestructura i el poblament/localització d’activitats. El 2021 s’acaba la concessió administrativa de l’Autopista Barcelona-Mataró i això permet considerar diverses hipòtesis sobre les grans infraestructures de transport i per tant diferents escenaris territorials i locals. La transformació de la actual NII i el debat sobre el traçat/tipus de transport ferroviari obren tot un conjunt d’opcions sobre el Maresme. A partir d’un precís reconeixement físic del territori s’elaborarà un plànol interpretatiu base. En paral•lel es realitzarà una lectura temàtica per finalment entrar en la definició dels diferents escenaris de mobilitat/ordenació urbana i territorial. Es tracta de repensar i reprojectar un territori de clar valor metropolità a partir de les infraestructures de mobilitat. 52

L’encaix territorial i temàtic es realitzarà entre Barcelona i Mataró L’exercici s’estructurarà en quatre parts: 1ª Dedicada a l’anàlisi i identitat de l’estructura física territorial. 2ª Estudi d’un tema monogràfic dins l’àmbit. 3ª Desplegament de les alternatives bàsiques de mobilitat i hipòtesi d’ordenació urbana i territorial de les activitats en cada cas. 4ª Desenvolupament detallat d’un àmbit territorial o urbà. Al conjunt de les dues primeres parts s’hi dedicaran 5 setmanes. A la tercera part també si dedicaran cinc setmanes. La resta del curs es dedicarà a la part 4ª. TEMES DEL CURS Es poden desenvolupar de maneres diverses: classes, conferencies, recerca, visites, lectures.... Cal que els alumnes s’impliquin al màxim en el projectea docent. Com referent general: I La geografia del territori 1. Un treball de síntesi: La conca del riu, de I. McHarg 2. Els orígens de la geografia física: Vidal de la Blache i els Tableau de la Geografie de la France 3. La geografia del territori. Unitats territorials 4. La geografia territorial clàssica. La Geografia General de Catalunya de Solé i Sabarís. 5. La geografia física moderna: els Strahler i la incorporació dels cicles. II La visió arquitectònica 6. La construcció del territori: els elements. 7. Lectures modernes del territori: La secció de la vall de Gueddes, El Pla regional de l’Estat de Nova York. L’Appalachian Trial de MacKaye. El territori català, les comarques. El TVA. La irrigació al Columbia River del EEUU. (Treball de recerca i exposició dels alumnes) 8. Infraestructura i territori: La infraestructura, motor del territori. La infraestructura, catalitzador de l’activitat i el poblament. L’empremta de la infraestructura. Tipus d’infraestructura: Ports marítims i fluvials. Naturals i artificials, Ponts (Istanbul, Sant Louis, Alcántara, els ponts de l’Ebre) funcionalitat i estètica; Canals i presses de rec (l’Ebre); Canals de navegació; Camins, Carreteres (indicador de carreteres secundàries) i Autovies; Ferrocarril i TGV; Aeroports; Centres logístics; Centrals Energètiques; Abocadors i tractament de residus III Altres aspectes territorials 9. Introducció a la geologia del territori. 10. La mobilitat en el territori. 11. El patrimoni territorial. Els parcs patrimonials. 12. El turisme, fenomen de fort impacte territorial. Melvin Villarroel, Ciutat del repòs i Club Mediterranee. 13. Parcs & Recreation. La aportació del EEUU. 14. El medi ambient i l’ecologia. 15. Introducció al paisatge. 16. La regeneració territorial: El Croscat. L’abocador del Garraf. El Parc agrari del Llobregat. L’Ermscher Parc. Fresh Kills a Nova York. (Treball de recerca i d’exposició dels alumnes). IV L’ordenació urbanística del territori 17. El territori en l’ordenament urbanístic. Estructura general i orgànica del territori. Règim del sòl. Àrees d’especial protecció. Qualificació del sòl. 53

Urbanística VI 18. Plans sectorials (Pla de carreteres) i Plans territorials. El cas del Maresme. AVALUACIÓ El treball del taller tindrà un pes del 70% sobre la nota final. Cada alumne farà també dos treballs de recerca en grup amb una contribució del 15% sobre la nota final cada un. La redacció d’un quadern de curs es imprescindible per tenir dret a l’avaluació. El quadern recollirà tota l’activitat personal de l’alumne durant el curs i molt especialment les referencies al contingut de les classes teòriques, conferencies i a les exposicions dels companys. BIBLIOGRAFIA BÀSICA Geografia general - P.V. DE LA BLACHE; Tableau de la géographie de la France. (1ª Ed. 1894). Ed. Taillandier. Paris 1979. - LL. SOLE I SABARÍS; Geografia de Catalunya. Enciclopèdia catalana Aedos. Barcelona 1958. - A. I A. STRAHLER; Geografia física (1ªed 1960) Ed. Omega, Barcelona 1987.

Territorial - P. GEDDES; La Sección del valle a Ciudades en Evolución. (1ª Ed. 1915). Ed. Infinito. Buenos Aires, 1960. - I. MCHARG; Proyectar con la naturaleza (1ª Ed. 1969). Ed GG. Barcelona, 2000. - VITTORIO GREGOTTI; El territorio de la arquitectura. Gustavo Gili, Barcelona, 1972. pp. 84 – 110. - AAVV; La identitat del territori català: les comarques. Quaderns nº extra, 1981. - JOAQUIM ESPAÑOL; Arquitectes en el paisatge. COAC. Barcelona, 2000. - XABIER EIZAGUIRRE; La construccions del territorio disperso. Edicions UPC. Barcelona, 2001. - BUSQUETS ET ALT.; Les formes urbanes del litoral català, Diputació de Barcelona, 2003. - D. DUNCAN I K.BURNS; The National Parks. American Best Idea. A.A.Knopt publ. New York, 2011. - http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/ Pla territorial metropolità de Barcelona (imclou el Maresme).

ÂŠ Capo - Del Campo - Morro - Munar

ETSAB - tarda

optatives

Barcelona I: Caminar Barcelona Tipus: Optativa

Professors responsables: Estanislao Roca Blanch

Crèdits: 5 ects / 125 hores

Altres professors: Inés Aquilué Junyent, Renata Gomes Espinheira

ETSAB

L’OBJECTIU del curs es basa en conèixer per mitjà de la relació directa amb la ciutat i el seu potencial cultural i pedagògic, entenent que la mateixa ciutat, només pel fet de ser, ja ens ensenya. Analitzar diferents propostes d’aproximació a la ciutat i establir variables que permetin il·lustrar de manera clara l’espai i el temps com a sentit bàsic d’orientació, a través d’elements com la lectura de plànols i cartografies, i les experiències de recorreguts proposats des de les diverses àrees i disciplines. Representar mitjançant un exercici pràctic la imatge que cada estudiant reconeix de la ciutat, amb l’elaboració d’una proposta d’itinerari que descriu i defineix una primera intenció d’intervenció. L’assignatura ha estat guardonada amb el Premi a la Qualitat en la Docència Universitària de la UPC 2011, modalitat Iniciativa Docent, i amb la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària, que atorga la Generalitat de Catalunya (Decret 385/2011, de 30 d’agost de 2011). Caminar Barelona és un programa acadèmic, que se serveix fonamentalment del recorregut com experiència d’aproximació al coneixement de la ciutat, destacant les relacions amb l’espai que estableixen els habitants i visitants. Abans dels recorregut el estudiants reben per correu electrònic una fitxa amb informació sobre l’itinerari per contextualitza-ho, així com també el punt de trobada. En paral·lel als recorreguts, el curs té un blog on els estudiants poden compartir les seves opinions i reflexions sobre els recorreguts, alhora que els proposem que comparin el que hem vist amb una altra ciutat que coneguin bé (per exemple, la seva ciutat d’origen). El programa de l’assignatura s’estructura a través d’unes classes teòriques, impartides a l’escola d’Arquitectura i un programa de 10 recorreguts per la ciutat de Barcelona. Les sessions a l’Escola serveixen per a la presentació de l’assignatura, l’introducció dels alumnes a la història de Barcelona i als projectes urbans que s’estan realitzant. Durant aquestes classes també es realitzen les correccions intermitges i finals dels treballs en grup que han de realitzar els alumnes. Els recorreguts per la ciutat es realitzen acompanyats de diferents experts (arquitectes, urbanistes, paisatgistes, professors, arqueòlegs, historiadors, membres d’associacions o entitats, veïns del barri, etc) que presenten les diferents maneres que tenen de treballar a Barcelona. El programa de recorreguts es divideix en dues parts: - La primera són una sèrie de recorreguts que es realitzen cada curs, i que serveixen per establir la base del coneixement general de la ciutat de Barcelona, que són: - Ciutat Vella - Collserola - Montjuïc - Gràcia - 22@ - Front marítim 58

- La segona sèrie de recorreguts varia cada curs i està associada als differents temes d’actualitat que s’estiguin desenvolupant a la ciutat. Tots els recorreguts començaran i acabaran fora del recinte de l’Escola. Aquests seran coordinats per les professores Inés Aquilué i Renata Gómez. A part del treball al blog, els alumnes han de relaitzar un treball en grup que consisteix en l’anàlisi d’un barri de la ciutat, i a partir d’aquest, la proposta d’un recorregut crític mitjançant un vídeo, que reflecteixi els aspectes que creuen que són els més rellevants, interessants o representatius del barri. L’avaluació del curs es realitza en base a l’assistència presencial als recorreguts i la participació al blog (60%), així com en base a la presentació del treball en grup (40%) Competències adquiridas per l’estudiant. Aproximació a la realitat social, històrica i arquitectònica de la ciutat BIBLIOGRAFIA BÀSICA - BUSQUETS, JOAN. Barcelona: la construcción urbanística de una ciudad compacta. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2004. ISBN 8476284586. - CIRICI, ALEXANDRE. Barcelona pam a pam. 9a ed. Barcelona: Editorial Teide, 1992. ISBN 8430781870. - COROMINAS AYALA, MIQUEL. Los orígenes del Ensanche de Barcelona. Suelo, técnica e iniciativa. Edicions UPC. Barcelona 2002. - FABRE, JAUME; HUERTAS, JOSEP MARIA. Tots els barris de Barcelona (8 vols). Barcelona: Edicions 62, 1976-1977. ISBN 8429711805. - FERRER I AIXALÀ, AMADOR. Els polígons de Barcelona: l’habitatge massiu i la formació de l’àrea metropolitana. Edicions UPC. Barcelona, 1996. - HERNÁNDEZ-CROS, JOSEP EMILI; MORA, GABRIEL; POUPLANA, XAVIER. Arquitectura de Barcelona. Barcelona: Col.legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Barcelona, 1990. ISBN 8440479088. - ROCA, ESTANISLAO. Montjuïc, La muntanya de la ciutat. 2a ed. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2000. ISBN 8472834905. - SERRA, ENRIC. Geometria i projecte del sòl als orígens de la Barcelona Moderna. La vila de Gràcia. Barcelona: Edicions UPC, 1995. ISBN 8476535171. - SOLÀ-MORALES, MANUEL DE. Deu lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2008. ISBN 9788496842236. - SOLÀ-MORALES, MANUEL DE. Las formas de crecimiento urbano. Barcelona: Edicions UPC, 1997. ISBN 8483011972.

Barcelona I: Caminar Barcelona

Ciutats en la Història Tipus: Optativa

ETSAB

Professors responsables: Ángel Martín Ramos

Crèdits: 5 ects / 125 hores

El propòsit de l’assignatura és oferir una introducció a l’evolució de la construcció de ciutats al llarg de la història, de manera que serveixi de complement als cursos troncals d’Urbanística. El programa incideix en l’explicació de les variacions fonamentals que experimenten tant la naturalesa dels fets urbans com l’entitat de les idees sobre la ciutat amb vista a propiciar l’adquisició de les següents competències: - Apreciar el paper canviant de la ciutat com a recurs i producte social. - Distingir els temps de construcció de la ciutat en la història. - Aprehendre la importància que pren l’entitat de les idees en la transformació del medi per l’home. - Iniciar-se en la diferenciació dels valors de la innovació i de la repetició en l’actuació de l’arquitecte. PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA -Introducció 1. Les ciutats, un món canviant. Els valors d’antiguitat i de novetat en l’observació del passat. -Primera part 2. Les ciutats de l’antiguitat. 3. La Grècia clàssica: Atenes. 4. L’ordre urbà i l’ordre del món: Roma, Xina, India i l’Islam. 5. La ciutat de Déu: Jerusalem. 6. Les creacions urbanes medievals a Europa. 7. Intervencions urbanes del Renaixement: piazze i strade. Les ciutats ideals renaixentistes. 8. La Roma dels Papes. 9. Amsterdam medieval i renaixentista. 10. Amèrica hispana: Las Leyes de Indias. 11. París de la monarquia. 12. Londres, capital singular. Bath i Edimburg al segle XVIII. 13. San Petersburg, capital de l’absolutisme. -Segona part 14. Nord-amèrica colonial i colonitzadora. 15. Les utopies dels reformistes socials a la ciutat. 16. La renovació de París sota Napoleó III i Haussmann. Efectes derivats. 17. El Ring de Viena i les seves emulacions. 18. L’Eixample de Barcelona i los ensanches. 19. La Ciudad Lineal de Madrid. 62

20. El moviment Garden-cities. 21. El moviment City Beautiful. 22. La Cité industrielle de T. Garnier. 23. Ciutats del Moviment Modern. L’objecte dels estudis monogràfics a desenvolupar és aprofundir en les qualitats de la forma de la ciutat que es veuen implicades en cada cas, atenent tant a la naturalesa dels fets urbans i a les seves causes com a l’entitat de les idees sobre la ciutat. Per això, a partir de l’enunciat ofert per a cada tema, l’alumna o l’alumne desenvoluparà el seu treball sobre aquelles qüestions que responguin a aquesta fi, coherents amb la condició d’una indagació a la que l’objecte és l’urbanisme. L’avaluació continuada es realitzarà tenint en compte l’assistència a classe, la realització d’un estudi monogràfic, la seva explicació oral en sessió conjunta i diverses proves teòriques al llarg del curs. L’examen final estarà dirigit als estudiants que no hagin superat l’avaluació continuada. Las competències adquiridas per l’estudiant comprendran apreciar el paper canviant de la ciutat com a recurs i producte social; distingir els temps de construcció de la ciutat en la història; aprendre la importància que pren l’entitat de les idees en la transformació del medi per l’home i iniciar-se en la diferenciació dels valors de la innovació i de la repetició en l’actuació de l’arquitecte. BIBLIOGRAFIA BÀSICA - MUMFORD, LEWIS. La ciudad en la historia: sus orígenes, transformaciones y perspectivas. 2ª ed. Buenos Aires: Infinito, 1979. - MORRIS, A.E.J. Historia de la forma urbana: desde sus orígenes hasta la Revolución Industrial. Barcelona: Gustavo Gili, 1984. ISBN 9788425211812. - GRAVAGNUOLO, BENEDETTO. Historia del urbanismo en Europa: 1750-1960. Madrid: Akal, 1998. ISBN 9788446006275.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA - HEGEMANN, WERNER; PEETS, ELBERT. El Vitrubio americano: manual de arte civil para el arquitecto. Madrid: Fundación Caja de Arquitectos, 1992. ISBN 8425225110. - RASMUSSEN, STEEN EILER. Towns and buildings: described in drawings and words. Cambridge (Mass.): The M.I.T. Press, 1969. ISBN0262680114. - MORINI, MARIO. Atlante di storia dell’urbanistica: dalla Preistoria all’inizio del secolo XX. Milano: Hoepli, 1963. ISBN 8820300532. - BENEVOLO, LEONARDO. Orígenes del urbanismo moderno. Madrid: Celeste, 1992. ISBN 8487553206. - BACON, EDMUND N. Design of cities. Rev. ed. Harmondsworth: Penguin Books, 1976. ISBN 0140042369. - GARCÍA BELLIDO, A. et al. Resumen histórico del urbanismo en España. 3ª ed. aum. Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local, 1987. ISBN 8470884492. - BURKE, GERALD. Towns in the making. London: Edward Arnold, 1971. - LAVEDAN, PIERRE; HUGUENEY, JEANNE. L’urbanisme au Moyen Age. Paris: Arts et Metiers Graphique, 1974. - Historia del urbanismo. 2ª ed. Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local, 1980-. ISBN 8470882619. - BENEVOLO, LEONARDO. Storia della città. Roma; Bari: Laterza, 1993-. ISBN 9788842042143.

Ciutats en la HistĂ˛ria

La ciutat dibuixada pels arquitectes Tipus: Optativa

ETSAB

Professors responsables: Montse Ribas, Mar Santamaría

Crèdits: 6 crèdits etsab

OBJECTIUS Amb aquesta assignatura es vol introduir els alumnes en la representació dels fenòmens urbans. La complexitat del fet urbà fa necessari entendre quins són els elements que construeixen la imatge de la ciutat, com aquesta ha estat representada al llarg de la història pels arquitectes i en quina mesura l’evolució de les diverses eines representatives (des del dibuix en planta a les modernes eines de modelització i geolocalització associades a les noves tecnologies) ha estat determinant en la construcció de nous models interpretatius però, també projectius. Així, la imatge de la ciutat es converteix no tan sols en la translació de l’experiència urbana per a la seva comunicació sinó en la base necessària a partir de la qual operar i projectar. Si la ciutat i el seu projectes es basen en la construcció d’imatges, aquesta és una oportunitat per contrastar canvis en la representació i, per tant, en la manera de fer ciutat dels arquitectes fins a arribar a una anàlisi de situacions més contemporànies (ciutats intel!ligents, simulacres urbans). En efecte, es tracta que els alumnes reflexionin si són les eines les que condicionen la construcció de la mirada urbana o, per contra, projectar un determinat tipus de ciutat implica el coneixement i domini de tècniques concretes. En definitiva, el propòsit del curs és que els alumnes prenguin consciència de quins mitjans tenen al seu abast per a construir alhora una mirada analítica i propositiva sobre la ciutat i de com cal utilitzar adequadament les diverses representacions per a l’elaboració dels seus projectes arquitectònics i urbanístics. CONTINGUTS En les primeres representacions de la ciutat, pròpies de les primitives urbanitzacions, la imatge de la ciutat es construeix a partir de preceptes mítics o religiosos (ciutats-estat, ciutats-catedral). Durant aquest dilatat període, tant les ciutats antigues com les noves ciutats van ser dibuixades, gravades, pintades o esculpides. La imatge de la ciutat tenia una categoria similar a la d’un objecte de culte i així seguirà sent fins a la revolució industrial. Per tant, al llarg de segles, el predomini del document visual serà indiscutible, sobre tot a partir del Renaixement, quan els “retrats de ciutats” es convertiran en una afició de l’aristocràcia. No serà fins a començaments de l’època moderna que la literatura començarà a interessar-se per la descripció geogràfica, produintse una gradual identificació entre l’espai urbà i l’espai narratiu (Londres és Dickens, París és Balzac, Madrid és Galdós). Tot i així, malgrat les nombroses representacions, cap de les grans ciutats del s.XIX podria donar de sí mateixa una imatge visual unida i coherent, fruit del desenvolupament desmesurat de l’era industrial. Tal com constata Walter Benjamin, s’ha de produir un canvi en la representació de la ciutat, que passa per la utilització de la fotografia i el cinema (entenent la juxtaposició d’imatges com a expressió de les noves condicions productives i de l’experiència sensible del ciutadà en la inabastable ciutat industrial). De la mateixa manera, a partir de l’explosió urbana que va tenir lloc després de la segona guerra mundial, la ciutat no és tan sols difícil d’aprendre en la seva dimensió geogràfica o la dispersió social sinó que és un fenomen complex fet de nodes i xarxes invisibles, no-llocs, memòries, paisatges en transformació. Es podria dir que, cada cop més, la vida urbana i la ciutat s’experimenten a través d’un laberint d’imatges. Així, és la pròpia metròpolis que es dota de les eines necessàries per al seu coneixement (gravat, perspectiva, pintura, fotografia, 66

cinema, sistemes d’informació geogràfica). Si la pintura i el dibuix van ser suficients per a la ciutat antiga, la paraula va ser capaç de descriure la ciutat industrial, i fotografia i cinema han estat prou eficaços per al s. XX, com podem representar la ciutat del S.XXI, que escapa inclús a aquests mitjans de representació? En definitiva, els diversos tipus de representacions es presenten com una eina molt potent, capaç d’ajudar-nos a reconciliar interpretació i intervenció, de constituir un acte generatiu i catalitzador de la transformació de la ciutat. Lliçons A través d’una sèrie de temes teòrics, es vol fer reflexionar a l’alumne sobre el paper essencial del dibuix en la construcció de la ciutat i dels projectes urbans, des de l’anàlisi fins al projecte, a través d’un procés de construcció de la pròpia mirada crítica. Des de la planta de Roma de Gian Battista Nolli (1748) fins a experiències recents que cartografien la ciutat a partir de les dades, s’utilitzaran dibuixos d’arquitectes i urbanistes per a desgranar-ne idees i qüestions urbanes subjacents. 1. La ciutat dibuixada pels arquitectes. Presentació del curs. 2. La planta de Roma, G. B. Nolli. La forma de la ciutat (buit-carrer-plaça/ple-planta baixa-edificació). 3. Las Vegas de Robert Venturi. La ciutat com a imaginari (ciutat de nit, icones). 4. Els paisatges de Michel Desvigne. La ciutat per capes (GIS, sistemes, gestió). 5. La Philadelphia de Kahn. Els fluxes a la ciutat (vialitat, transport públic, xarxes de servei, drenatge...). 6. L’arbre de Cerdà. Els elements vegetals a la ciutat (arbre com a símbol i arbre com a façana del carrer). 7. El Central Park de F. L. Olmsted. La ciutat i els seus parcs (del racó al parc central equipat). 8. El Parc de la Vilette de Rem Koolhas. Les activitats a la ciutat i el pla del sòl. 9. Els dibuixos de Manuel de Solà-Morales. La pell de la ciutat (detall, textura, microescala). 10. Sensing the city. MIT La ciutat en temps real(La ciutat navegable: ciutat=dades). Aquestes deu lliçons de caràcter expositiu es complementaran amb sessions pràctiques presencials de registre de fets urbans de la ciutat de Barcelona (visites de camp) així com sessions d’anàlisi, estudi de casos i representació en un recorregut que ha de dotar a l’alumne d’una millor comprensió i eines adequades per a afrontar la construcció i comunicació dels seus propis projectes urbans. SISTEMA D’AVALUACIÓ L’avaluació es realitzarà a partir de l’assistència i realització de les activitats de les lliçons teòriques i del desenvolupament d’una sèrie de treballs pràctics corresponents a les sessions presencials de dibuix de la ciutat i a les activitats d’anàlisis de casos i representació de temes urbans (taller). S’utilitzarà la intranet docent així com un blog en què es podran visualitzar els treballs i resultats del curs. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

- AZÚA, FÉLIX, ET AL. La arquitectura de la no-ciudad. Pamplona: Universidad Pública de Navarra, - EVANS, ROBIN. Translations from drawing to building. AA files, 1986, núm. 12, pp. 3-18. - SENNETT, RICHARD. La consciencia del ojo. Barcelona: Versal, 1991.

PROVISIONAL

Learning from X City Tipus: Optativa

ETSAB

Professors responsables: Maria Rubert de Ventós i Àlex Giménez Imirizaldu

Crèdits: 5 ects / 125 hores

Learning from X City forma part d’un programa de monogràfics sobre grans ciutats del món que impartim des de l’any 2009. Aquest programa es centra en l’arquitectura i el creixement urbà d’una ciutat concreta, a través d’una aproximació pràctica i en detall a la seva realitat actual. Els estudiants exploren els reptes que afronten les ciutats contemporànies i el paper de l’arquitectura i l’urbanisme poden i han de jugar per tal d’incidir positivament en l’evolució de la ciutat. El curs combina lliçons teòriques per presentar la ciutat X amb sessions pràctiques per desenvolupar les propostes dels estudiants. En edicions anteriors, les ciutats objecte d’estudi han estat Nova York, Sao Paulo i Medellín. OBJECTIUS L’objectiu és construir un cos de coneixement compartit entre Barcelona i la realitat urbana de la Ciutat X, incloent els seus conflictes i el seu potencial actual. Conseqüentment, el curs pretén: -Detectar els llocs clau de la ciutat on una acció d’acupuntura podria millorar el seu funcionament i el seu paisatge i generar un debat públic propositiu sobre les possibles solucions de millora d’aquests punts clau. -Plantejar la Recuperació de 10 indrets de la ciutat per a l’ús públic. -Documentar i mostrar l’experiència com a part d’una acció acadèmica internacional. METODOLOGIA L’assignatura s’organitza com un taller de treball sobre 2/10 enclavaments de la Ciutat X. Les lliçons introductòries i la presentació de casos similars o dels treballs en marxa a la ciutat serviran per afrontar el treball de proposta. El curs es planteja en dues etapes. Una primera d’exploració dels llocs de treball a través d’imatges, dades i texts, que seguirà amb una mirada comparativa i de discussió col•lectiva. Una segona etapa de treball en grup en un dels barris/racons triats. SISTEMA D’AVALUACIÓ Treball de recerca i projecte d’intervenció sobre un Barri/Racó de la Ciutat X. El treball es fa en grup. BIBLIOGRAFIA

- M. RUBERT, A. GIMÉNEZ. Learning from New York. learningfromnewyork.blogspot.com - M. RUBERT, A. GIMÉNEZ. Learning from Sao Paulo. learningfromsaopaulo.blogspot.com - J. PARCERISA, M. RUBERT. La ciudad no es una hoja en blanco. Santiago de Chile, 2000. - A. GIMÉNEZ, S. DAUGE. Racons Públics. 1a ed, Ajuntament de Barcelona 2004. 2a ed, FAD 2011. - A. GIMÉNEZ. Mitgeres Barcelona, de l’oblit al projecte. Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de vida. Barcelona 2007.

Learning from X City focus on the city’s architecture and urban growth, through a practical, in-depth approach to today’s city’s features. We will examine X City as a case study using a comparative approach. Students will learn about the challenges that face contemporary cities and the role architecture and urban planning can and must play in their evolution. LEARNING OUTCOMES Students will become familiar with the changes that upset the urban equilibrium in late 19th century and early 20th century. They will understand the impact of the transformation that began then, the resulting growth and new ideas that emerged in the Twentieth Century and the changes that were unleashed in big cities. We will also discuss the more recent urban and architectural strategies that deal both with the transformation of the city core and with the phenomenon of sprawl and informal growth that has shaped contemporary peripheral urban landscape of this city. Each lesson will center on a specific theme that will help to introduce the cultural frame and struggles of urban evolution. The general themes will be: -Reasons for Settlement. Trade, Geography. -Geometry, Architecture and Evolution of the City. -Making the city efficient / livable: Water, Fire, Security. -A new metropolitan frame: Recent projects / Future goals: density, recycling, public transportation, restoring equilibrium. We will screen films or film excerpts to introduce each theme. METHODOLOGY After exploring the different themes through images each lesson will be followed by a comparative practicum and discussion, which will allow students to apply the themes discussed in class. Students are expected to participate in the class discussions and to prepare a short presentation about related cases by bringing materials (photos, paintings, texts, maps, posters, ads, videos, etc.) COURSE REQUIREMENTS -Attendance and Participation -Public presentation of a topic -Exercise. Project work focused on a specific area of X City.

Learning from X City

New York - Barcelona: Atles dels teixits urbans Tipus: Optativa

ETSAB

Professors responsables: Miquel Corominas

Crèdits: 3 crèdits etsab

Esta asignatura de carácter optativo se imparte en continuidad con las realizadas durante los cursos 2010-2011 y 2011-2012, sobre Manhattan y el Ensanche de Barcelona. El origen de la propuesta se relaciona con las exposiciones y publicaciones derivadas de la celebración del 150 aniversario de la aprobación del Plan Cerdá de 1859 y del 200 aniversario de la aprobación del Plan de los Comisionados de Manhattan de 1811. La importancia de los dos ejemplos, el papel similar que juegan en cada ciudad, los parámetros similares en lo que ha vivienda y a actividades centrales se refiere, a pesar de tener una forma urbana y unos elementos constitutivos muy diferentes, hace que la lectura comparada de estas dos partes de la ciudad sea muy interesante para la comprensión de la ciudad moderna. OBJETIVOS El objetivo principal es introducir la investigación, en este caso sobre los tejidos urbanos, como sistema de conocimiento y aproximación al proyecto de la ciudad. El análisis comparado de una temática común sobre dos ciudades diferentes permite adquirir competencias analíticas y proyectuales sobre aspectos que van desde la escala arquitectónica a la escala urbana y la interrelación entre ellas. FORMATO DEL CURSO El curso se imparte en formato seminario. Consta de unas clases introductorias sobre los dos ensanches, impartidas por los profesores, seguidas de un pequeño debate, y de unos temas de investigación, escogidos por los estudiantes. La investigación consta de un análisis y una valoración comparada sobre dos temas comunes de ambas ciudades. El trabajo se realiza en grupos, de dos alumnos como máximo, para favorecer el aprendizaje cooperativo. EVALUACIÓN Trabajo de investigación comparando dos temas de las dos ciudades y exposición en clase. SESIONES TEÓRICAS Y DE DEBATE 1. Atlas de los tejidos urbanos de Barcelona. 2. El proyecto de Ensanche en el siglo XIX. El concurso del Ensanche de Barcelona. El plan Cerdá. La divulgación de los Ensanches en España y Catalunya. 3. La construcción del Ensanche de Barcelona: Suelo, técnica e iniciativa. 4. Manhattan, la formación de una gran ciudad. 5. Lo datos del Ensanche de Barcelona hoy. La formación del centro metropolitano. 6. Las medidas de los ensanches. 7. Las reglas de edificación del Ensanche de Barcelona. 8. Rehabilitación y mejora del Ensanche de Barcelona. 9. Los patios recuperados en el Ensanche de Barcelona 72

BIBLIOGRAFIA BÀSICA - AAVV. Treballs sobre Cerdà i el seu Eixample. Barcelona: LUB, Ajunt. Barcelona, MOPT., 1992. - J.BUSQUETS I M.COROMINAS (ed). Cerdà i la Barcelona del futur. Barcelona: CCCB, 2009. - HILARY BALLON. The greatest grid: the Master Plan of Manhattan 1811-2011. NY: NYCM, 2011. - R.A.M.STERN . Sèrie sobre New York: 1880 (Monacelli, 1999), 1900 (Rizzoli, 1983), 1930 (Rizzoli, 1987), 1960 (Monacelli, 1995), 2000 (Monacelli, 2006). - AAVV. Webs municipals de Barcelona i New York.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA - M. DE SOLÀ-MORALES. Cerdà/Ensanche LUB.. Barcelona: Ed. UPC, 2010. - J.BUSQUETS I J.L.GÓMEZ ORDÓÑEZ. Estudi de l’Eixample. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1983. - AAVV. Mapping New York. London: Black Dog, 2009. - REM KOOLHAAS. Delirius New York. Rotterdam: 010 pub, 1994. - Regional Plan Association. Urban Design Manhattan. New York: Viking, 1969. - K.HALPERN . Downtown USA. London i New York: Whitney/AP, 1978. - RICHARD PLUNZ. Habiter New York. Paris: Pierre Mardaga, 1982. - RICHARD PLUNZ. A history of housing in New York City. NY: Columbia UP, 1990. - HILARY BALLON I KENNETH T. JACKSON. Robert Moses and the modern city. The transformation of New York. London i New York: W.W.Norton, 2007. - F.MANCUSO. Las experiencias del zoning. Milán, II Saggiatore. Barcelona: GG, 1980.

New York - Barcelona: Atles dels teixits urbans

Projecte de les Activitats i Forma Urbana Tipus: Optativa

ETSAB

Professors responsables: Enric Serra Riera

Crèdits: 3 crèdits etsab

OBJECTIU

L’objectiu d’aquesta assignatura és fer entendre el paper de l’activitat comercial i els serveis com a força modeladora de les ciutats. De fet, l’intercanvi comercial és un dels elements constitutius de les ciutats des de l’inici dels assentaments humans. Una funció col•lectiva que s’aferma amb els mercats medievals i que representa en les seves formes arquitectòniques una de les condicions substancials de la urbanitat. Explicarem la ciutat fixant el focus en les arquitectures i els espais públics suport dels intercanvis comercials, la seva forma, el lloc i la seva transformació progressiva fins la ciutat contemporània a la que proporcionen identitat. Les formes de l’arquitectura del comerç evolucionen al llarg del temps pausadament o a batzegades, però sense aturador. Aquest procés deixa sobre la forma de la ciutat empremtes que cal trobar i llegir com les conseqüències d’un combat contra la homogeneïtat anònima que imposen les activitats comercials i els serveis. Mercats, carrers comercials, passatges i galeries comercials, grans magatzems, parcs comercials perifèrics, noves centralitats, s’estudiaran amb la finalitat d’atorgar a aquests espais d’intercanvi col•lectiu la jerarquia que els hi correspon en el projecte de la ciutat contemporània.

PROGRAMA / TEMARI

1. Introducció - El comerç urbà com a activitat transitòria allotjada en suports arquitectònics estables o efímers. - Els suports arquitectònics i urbans del comerç i els serveis en la ciutat antiga i la contemporània. 2. Els mercats públics 2.1 Els mercats públics en la ciutat europea - El mercat com a equipament. - Instruments de re-equilibri urbà - Evolució dels mercats municipals des del segle XIX fins ara - Els mercats de Barcelona i província: característiques morfo-tipològiques - El cas espanyol / Mercasa 2.2 Organització funcional dels mercats, cèl•lules de venda, espais de circulació, disposició del conjunt. Anàlisi comparatiu de tipus. 2.3 Anàlisi i estudi detallat del Mercat de Mollet del Vallès: projecte, construcció, participació ciutadana i gestió. 3. Els carrers comercials o de botigues 3.1 El carrer com a suport de l’activitat comercial quotidiana “sortir a comprar”, una activitat nova; els “flâneurs”, les vitrines, les terrasses..., rètols, tendals i marquesines. 3.2 Consideracions morfològiques: traça del carrer, relació amb l’estructura general de la ciutat, tipus de cruïlles, característiques dels locals. 3.3 El gruix del “rez de chaussé”. Relacions entre l’espai públic dels carrers i l’espai privat d’ús col•lectiu arran de terra. 3.4 El carrer d’activitats com a projecte urbà i arquitectònic i interpretacions modernes: Lingbaan (Rotterdam) Nedie Norrmalm (Estocolm)... 76

3.5 Projectes urbans a Vilanova i la Geltrú (VNG Nord) i Sant Boi de Llobregat. 3.6 Els “Main streets”: reinterpretacions actuals (Robert Krier, Ch. de Portzanparc) 3.7 Els carrers majors de Barcelona “Ciutat Vella”, un sistema de carrers comercials. 4. Els passatges 4.1 Històric i classificació morfològica dels passatges a Europa (París, Londres, Brussel•les, Berlín, Milà). 4.2 Els passatges de Barcelona (Bacardí, Madoz, de la Pau, del Rellotge, del Crèdit). 4.3 Les Galeries, els malls... 4.4 Estudi detallat de L’Illa Diagonal com a passatge contemporani. 5. Els Porxos. Estudi del seu origen com a suport de l’activitat 5.1 Els porxos a París i Barcelona. 6. Els grans magatzems 6.1 Estudi i evolució, 1850-2000, a Europa i USA. 6.2 El cas de Barcelona, El Siglo, Magatzems, El Aguila, Can Jorba, SEPU, El Corte Inglés. 7. Els parcs comercials 7.1 Desplaçament a la perifèria de l’activitat comercial. Posició en la ciutat: centrals vs perifèrics. 7.2 Morfologia i organització funcional dels contenidors. 7.3 El cas de la Regió Metropolitana de Barcelona: Maremàgnum, Baricentro, La Maquinista, Mataró-Park, Gran Via-2.

METODOLOGIA

Les classes teòriques es complementaran amb visites a tipologies comercials concretes i entrevista amb arquitectes i responsables de la gestió d’aquests contenidors d’activitat i estudi de casos a Barcelona.

AVALUACIÓ

- Presentacions orals al llarg del curs: 30% - Treballs individuals o en grup: 70%

ETSAVallès

PENDIENTE

ÂŠ Capo - Del Campo - Morro - Munar

ETSAV - troncals

Urbanisme I

ETSAV

Bloc curricular: Segon ETSAV

Professor responsable: Ricard Pié Ninot

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Joan Solà

Crèdits: 5 ects / 125 hores

El lema, que sintetitza els objectius i continguts docents d’ aquest curs, és «el lloc com a suport i la ciutat com a sistema». D’una part, el lloc com a la primera condició de l’Arquitectura i alhora l’Arquitectura com a resposta al lloc; i per l’altra, la ciutat com un palimpsest a llegir i interpretar com un sistema de signes i elements que el composen. En aquest curs es proposa fer una aproximació hermenèutica a la ciutat construïda, una aproximació que ens permeti desxifrar la raó d’esser de la ciutat i ens doni les claus per a la seva transformació. L’estudi de les ciutats mitjanes catalanes és l’excusa per llençar una mirada a la ciutat des de les condicions concretes de cada lloc i descobrir-ne el paper que juga i ha jugat a cada escala física, i alhora poder fer una lectura sistèmica de la manufactura urbana per entendre les regles de la seva construcció i les possibilitats que té de transformar-se. CONTINGUTS 1. El lloc de la ciutat Encaix geogràfic (porta, pas, creuament, port, etc.). La matriu biofísica i ecològica. Relleu, aigua i cobertura vegetal 2. La ciutat històrica Petjada històrica: fundació, camins, monuments i teixits històrics 3. La ciutat industrial Creixement: passeigs i eixamples suburbans, indústries, equipaments urbans, comunicacions (tren) 4. La ciutat del desarrollismo Expansió per paquets: polígons, parcel•lacions de baixa densitat, substitució i densificació, urbanitzacions marginals; infraestructures de comunicació i polígons industrials 5. La reconstrucció de la ciutat democràtica Urbanització, espais públics i equipaments. Patrimoni. Operacions de requalificació urbana (oportunitats). Grans infraestructures 6. La ciutat del boom La ciutat dispersa. Les obres faraòniques. El parc d’habitatges buits 7. L’urbanisme de la sospita. La sostenibilitat urbana. La societat urbana. La mobilitat. El paisatge. CLASSES DE SUPORT 1. Presentació de l’exercici. Presentació de la cartografia de Barcelona. Presentació de l’Atlas «La identitat del territori català. Les comarques» 2. Percepció, interpretació i representació. Història de la cartografia. Els espais de la cartografia 3. Las cartografies: orientació, escala, precisió i projecte. Orientació. Escala i precisió. Els elements del mapa. Els objectes i els símbols. 4. La construcció del document cartogràfic. L’aixecament topogràfic. La cartografia de les escales grans. El plànol. La restitució 82

fotogramètrica. La cartografia de las escales intermèdies. Teledetecció. La cartografia de las escales petites 5. La cartografia temàtica i els sistemes d’informació geogràfica. 6. La cartografia del projecte. El plànol de les ciutats. El mapa del palau, París. La ciutat sense mapa, Londres. El mapa del pla, Barcelona. El mapa sense atributs, Nova York. La ciutat dels mapes, Roma. La perspectiva falsa, Venècia. La vista encadenada, Florència. El mapa de l’aigua, Amsterdam. La mida del mapa, Imola. Des del campanar, Estrasburg 7. Mapping EXERCICI Cada tema té assignades dues o tres lectures. A cada classe, dos o tres grups d’estudiants exposaran el contingut d’aquestes lectures. Explicacions i comentaris que serviran per fixar el contingut bàsic de cada classe teòrica. L’exposició de cada grup no superarà els quinze minuts i se suportarà amb un màxim de cinc diapositives (power point, pdf, etc.) i una pàgina amb cites textuals dels escrits comentats. Els dimecres es dedicaran als treballs de confecció, comentari i crítica del treball pràctic, que conduirà a la confecció de l’Atlas d’una de les ciutats mitjanes catalanes. Per facilitar aquesta feina es faran diverses classes de suport dedicades a temes de cartografia i d’instruments de lectura i interpretació dels elements que configuren el mapa de cada ciutat. COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT - Entendre les raons geogràfiques de l’emplaçament de la ciutat. - Desxifrar les condicions del lloc. - Fer una lectura sistèmica de la ciutat. - Analitzar processos i avaluar diferències. - Estimar les capacitats de reciclatge, adaptació o reutilització de la fàbrica urbana. Finalment, per poder desenvolupar l’exercici i aprendre a treballar amb cartografia BIBLIOGRAFIA BÀSICA

- CARRERAS I CANDI, FRANCESC. Geografia general de Catalunya. Catalunya. Barcelona: Editorial de Albert Martín [1913?-1918?]. - SOLÉ SABARÍS, LLUÍS. Geografia de Catalunya. Vol. I. Barcelona: Aedos, 1958. - SOLÉ SABARÍS, LLUÍS. Geografia de Catalunya. Vol. II. Barcelona: Aedos, 1964. - Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1981-1985. ISBN 8485194136. - VILA, PAU. Selecció d’escrits de geografia. Barcelona: Curial, 1977-1979. ISBN 8472561402.Pla territorial de l’{mbit metropolit{ de Barcelona (www.gencat.cat) - K.HARMON, The map as art, Princeton Architectural Press, New York 2009. També K.Harmon, You are here, Princeton Architectural Press, New York 2004

Urbanisme I

TAP IV

ETSAV

Bloc curricular: Quadrimestre 4

Professor responsable: Enric Batlle i Lluís Jubert Crèdits: 12 ects /300 hores

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Amadeu Santacana, Josep Ricart

El projecte com a transformador del lloc, ciutat i territori. Conèixer i interpretar les característiques del lloc i la forma de la ciutat. CONTINGUTS 1. Arquitectura del paisatge: noves valoracions de lloc, agricultura, ecologia i art; paisatges, jardins, parcs, sistemes i híbrids. 2. Ecologia del paisatge: el relleu del clima; aproximació a l’estructura ecològica del paisatge; l’aigua; la sostenibilitat; indicadors ambientals. 3. Arquitectura i lloc: la transformació del paisatge: adicions; la transformació del paisatge; liostració. RESULTATS DE L’APRENENTATGE - Condicions físiques de l’arquitectura com a definidores del caràcter essencial del projecte. - Coneixement i interpretació de les característiques del lloc i forma de la ciutat. - Sistemes transformadors del medi en base a les condicions del lloc. CG2. Reconèixer les implicacions ambientals de l’arquitectura. Tenir capacitat per projectar des del punt de vista de la sostenibilitat. CG2. Integrar les dimensions social, econòmica i ambiental en els projectes i treballs realitzats. CG4. Utilitzar el vocabulari tècnic apropiat. Utilitzar estratègies per preparar i dur a terme presentacions orals. Planificar la comunicació. CG3. Establir objectius del treball del curs en grup i organitzar el grup per assolir-los. CG1. Detectar oportunitats per donar respostes innovadores en l’àmbit del paisatge. MÈTODE D’AVALUACIÓ Diversos exercicis de taller de forma proporcional. Elaboració, exposició i debat de temes teòrics en forma de seminaris.

PROVISIONAL

Urbanisme II

ETSAV

Bloc curricular: Quadrimestre 5

Professor responsable: Antonio Font

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Isabel Castiñeira

Crèdits: 5 ects / 125 hores

CIUTAT I PROJECTE RESIDENCIAL EN EL SEGLE XX CONTINGUT TEÒRIC: 1. Presentació del curs i exercicis. 2. La ciutat jardí anglesa 3. L’alternativa al suburbi americà 4. Les propostes actuals de baixa densitat 5. Alternatives al planejament residencial 6. Pràctica 7. El CIAM i el tractat d’Atenes. 8. Les Siedlungen de Frankfurt. 9. El bloc com a unitat física i funcional. 10. Les noves ciutat Angleses. 11. Pràctica 12. El Planejament de la ciutat amb els postulats del CIAM. 13. La interpretació local dels principis CIAM 14. Les propostes residencials actuals-locals. 15. Examen CONTINGUT INSTRUMENTAL: 1. Traçat viari i moviments de terres. 2. Delimitació dels espais lliures i localització/grandària dels equipaments. 3. Ordenació dels usos i divisio del sòl edificable. Unitat mínima d’actuació. 4. Dimensionat i paràmetres bàsics. 5. Ordenació de l’edificació. Perímetres i perfils reguladors. RESULTATS DE L’APRENENTATGE Ciutat i projecte residencial. Exemples de projectes residencials del segle XX. - El problema de l’habitatge i el projecte residencial en el marc de l’evolució de la ciutat del segle XX. - La formulació teòrica i l’evolució dels projectes (ciutat jardí, CIAM i l’ordenació oberta, etc.). - Anàlisi de projectes residencials de referència. - Dimensionat, instruments de projecte i paràmetres bàsics de projectes residencials. 88

CG2. Reconèixer les implicacions ambientals de l’urbanisme. CG3. Conèixer eines i processos per aplicar criteris de sostenibilitat a l’urbanisme. CG4. Utilitzar el vocabulari tècnic apropiat. Respondre adequadament quan es formulin preguntes en una presentació oral o escrita. MÈTODE D’AVALUACIÓ Treball 50% (pràctics) teòric 50%. Cada treball té un coeficient en funció de la dificultat. L’examen és coeficient 2 (20%) BIBLIOGRAFIA

- Modern housing prototypes; ROGER SHERWOOD (1978) - Diseño de barrios residenciales : remodelación y crecimiento de la ciudad; JÖRG C KIRSCHENMANN, CHRISTIAN MUSCHALEK (1980) - Las Formas de la residencia en la ciudad moderna : vivienda y ciudad en la Europa de entreguerras; CARLOS MARTÍ ARÍS (2000) - La Proyectación de la ciudad moderna; LEONARDO BENEVOLO, CARLO MELOGRANI, TOMMASO GIURA LONGO (2000) - Housing in Europa; A CARINI (1978) - Formas urbanas : de la manzana al bloque; PHILIPPE R PANERAI, JEAN CASTEX, JEAN-CHARLES DEPAULE (1986)

PROVISIONAL

TAP VI Bloc curricular: Quadrimestre 6 Tipus: Obligatòria

ETSAV

Professor responsable: Enric Massip-Bosch, Isabel Castiñeira

Crèdits:

12 ects /300 hores

Altres professors: Manuel Sánchez-Villanueva, Ana Zubelzu, Xavier Matilla, Jordi Franquesa

OBJECTIUS GENÈRICS Fomentar en la reflexió i la pràctica arquitectòniques la sensibilitat cap a la dimensió urbana i el sentit de pertinença de l’arquitectura a un lloc. Promoure la consciència mediambiental i d’aprofitament de recursos, sovint no-visibles, per a la formació del projecte. Fomentar la visió de l’arquitectura com eina de transformació positiva. Adquirir una estructura coherent de conceptes teòrics, una capacitat crítica de diagnosi de problemes i formulació d’alternatives i una cultura professional en el maneig de les tècniques, instruments i procediments de la projectació. CONTINGUTS 1. El lloc suport. Objectius, criteris i materials per al projecte. 2. Formes físiques i no físiques del lloc. 3. Detecció i anàlisi de preexistències, de recursos disponibles i d’ocasions de projecte. 4. Els components de l’assentament. Objectius, criteris i materials per al projecte. 5. Fluxos: transport i comunicacions. Relacions de mobilitat. 6. Gradacions de privacitat i gradacions de confort. Sistema d’espais oberts. 7. Gradacions de privacitat i gradacions de confort. Sistema edificat. 8. Els elements de l’assentament. Objectius, criteris i materials per al projecte. 9. Espais lliures i forma urbana. 10. Domesticitat i forma urbana. 11. Espais per a la col·lectivitat i usos productius. RESULTATS DE L’APRENENTATGE Programa, ús i organització II. - Fomentar en la cultura arquitectònica la sensibilitat cap a la dimensió urbana i territorial de l’arquitectura. Aprofundir en els mecanismes de creixement i transformació de la ciutat. - Capacitat crítica de diagnòstic dels problemes i formulació d’alternatives en el projecte urbà. Capacitació en el maneig de les tècniques, instruments i procediments de la projecció urbana. - El projecte urbà residencial des del lloc i des d’un sistema d’edificació flexible. - Arquitectura de les vies, dels espais oberts, dels equipaments i de l’edificació residencial. - Projecte d’ordenació del sòl i regulació flexible de l’edificació. - Incidència de la normativa en el disseny del projecte. 90

CG4. Utilitzar el vocabulari tècnic apropiat. Utilitzar estratègies per preparar i dur a terme presentacions orals. Planificació de la comunicació. CG1. Detectar oportunitats per donar respostes innovadores en l’àmbit de l’urbanisme. CG2. Tenir capacitat per projectar des del punt de vista de la sostenibilitat. OBJECTIUS ESPECÍFICS Integrar el projecte d’assentament en la transformació del lloc i la ciutat. COMPETÈNCIES GENÈRIQUES I TRANSVERSALS - Raonament crític: capacitat de comentar críticament els processos actuals de formació de la ciutat. - Raonament crític: anàlisi i valoració d’alternatives diferents. - Solució de problemes: anàlisi de solucions òptimes en front de projectes complexos. - Comprendre les especificacions d’un projecte i fer-ne el disseny. - Capacitat de realitzar un treball teòric/pràctic individualment. - Capacitat de treball en equip: habilitat per treballar en un entorn interdisciplinari. - Prioritzar la sensibilitat social de l’arquitecte. - Prioritzar els aspectes mediambientals. MÈTODE D’AVALUACIÓ Avaluació continuada a través de tres fases; cadascuna d’elles incorpora l’anterior i el seu pes relatiu a l’avaluació és del 20%, 30% i 50%. Caldrà l’assistència, com a mínim, del 80% de les classes teòriques i de taller. BIBLIOGRAFIA DEL CURS

- Pla territorial metropolità de Barcelona - Opinions d’un geògraf i actituds d’un ciutadà : volum quart de “Selecció d’escrits de Geografia”; PAU VILA (1979) - Geografia general de Catalunya; FRANCESC CARRERAS I CANDi (1913) - Selecció d’escrits de geografia; PAU VILA, in La Divisió territorial de Catalunya; Aspectes geogràfics de Catalunya; La Geografia i els seus homes (1977) - Geografia de Catalunya; LLUÍS SOLÉ I SABARÍS (1968) - Gran geografia comarcal de Catalunya; MAX CAHNER (1981)

PROVISIONAL

La transformació de la ciutat construïda Bloc curricular: Quadrimestre 7

Professor responsable: Josep M. Vilanova

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Ferran Navarro

ETSAV

Crèdits: 5 ects / 125 hores

OBJECTIUS GENÈRICS Coneixement dels processos i de les eines d’actuació de transformació en la ciutat construïda: a) parcel·la a parcel·la en base als paràmetres reguladors de les normes urbanístiques b) per àmbits més amplis per a la millora dels elements de l’estructura pública de la ciutat: vials, zones verdes i equipaments, tot plegat en el context del pla general urbanístic municipal. CONTINGUTS - Els problemes actuals de la transformació de la ciutat i els seus antecedents - Els teixits urbans. Tipus i característiques - L’habitatge i les activitats econòmiques a la ciutat - El planejament urbanístic I : la regulació dels teixits - Estructura urbana; elements i sistemes - Els components de l’estructura pública de la ciutat - El planejament urbanístic II : les actuacions de millora de l’estructura urbana RESULTATS DE L’APRENENTATGE - Analitzar els processos actuals de les trames urbanes consolidades - Diagnosticar les necessitats de millora dels teixits urbans - Comprendre i avaluar les diverses alternatives possibles - Conèixer els instruments d’ordenació i gestió de les actuacions urbanes - Comprendre la funció central dels plans generals urbanístics municipals - Conèixer l’estructura de la ciutat i la seva regulació i projectació - Projectar amb criteris els elements de l’estructura pública de la ciutat · Eines de planejament urbanístic. · Instruments urbanístics definits en el marc legislatiu. · Estructura de la ciutat i la seva regulació. · Planejament. · Pautes i dinàmiques de transformació de la ciutat. CG4. Analitzar, valorar i respondre les preguntes que es formulin en una presentació oral. CG2. Conèixer eines i processos per aplicar criteris de sostenibilitat a l’urbanisme. METODOLOGIA DOCENT 92

- Presentació i desenvolupament dels temes teòrics a l’aula - Lectura, debat i crítica de textos i projectes - Treball de camp de reconeixement i diagnosi de teixits urbans - Pràctiques puntuals sobre qüestions concretes rellevants - Seguiment i crítica de propostes de millora urbana durant l’exercici pràctic MÈTODE D’AVALUACIÓ Seguiment del curs: 10% Proves escrites: 40% Exercicis: 50% BIBLIOGRAFIA DEL CURS

- ESTEBAN I NOGUERA, JULI. Elements d’ordenació urbana. Barcelona: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya : La Gaya Ciència, 1980. - GABRIELLI, BRUNO. Il Recupero della città esistente : saggi 1968-1992. Milano: ETASLIBRI, 1993. - BUSQUETS I GRAU, JOAN. Les diferents escales de la projectació urbanística. Urbanisme a Barcelona : Plans cap al 92. Barcelona: L’Ajuntament. Servei de Planejament Urbanístic, DL 1987 - EZQUIAGA, JOSÉ MARÍA. El espacio del proyecto urbano. Madrid proyecto Madrid 1983-1987. Madrid: Ayuntamiento. Área de Urbanismo e Infraestructuras, 1987. - MARTÍ ARÍS, CARLOS. La construcción de los lugares públicos: notas para una etimología de la forma urbana. Revista Arquitectura (Madrid), 2000, núm. 152, pp. 52-57 - SOLANS, JOAN A. Propostes de transformació a set ciutats catalanes: Sabadell; Girona; Lleida; Terrassa; Mollet; Badalona; Vic. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Demarcació de Barcelona, 1997. - PORTAS, NUNO. Pensar la ciudad. Vitalidad y límites del plan urbanístico. Ciudades, 1996, vol. 3. - NAVARRO ACEBES, FERRAN; VILANOVA CLARET, JOSEP MARIA. Transformació de la ciutat construïda: instrumentsurbanístics. Barcelona: Edicions UPC, 2000 - SABATÉ BEL, JOAQUIM. El Proyecto de la calle sin nombre : los reglamentos urbanos de la edificación París-Barcelona. Barcelona: Caja de Arquitectos Fundación, 1999. - COROMINAS, MIQUEL I ALTRES: Plans molt especials, Papers Sert 16, COAC , Barcelona, 2005 - SOLÀ-MORALES RUBIÓ, MANUEL DE. Les Formes de creixement urbà. Barcelona: Edicions UPC, 1993. - TONUCCI, FRANCESCO: La ciutat dels infants. Barcelona, Barcanova, 1997

PROVISIONAL

Taller PUc

ETSAV

Bloc curricular: Quadrimestre 8

Professor responsable: Franc Fernandez

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Rosa Rull, Carles Llop

Crèdits: 12 ects / 300 hores

CONTINGUTS 1 Anàlisi de noves estratègies urbanes i lògiques projectuals. 2 Exploració sobre nous models d’habitar la ciutat. 3 Continguts dels nous models tipològics urbans i arquitectònics. METODOLOGIA DOCENT - Treballar en àrees de transformació urbana de gran escala amb una exploració centrada en la mixticitat d’usos com alternativa al Zonning. - Analitzar el paper de les infraestructures com a ordenadors estratègics. - Analitzar la densitat urbana, la compacitat i l’ús mixt com a paràmetres per un model de ciutat sostenible. RESULTATS DE L’APRENENTATGE CG2. Conèixer eines i processos per aplicar criteris de sostenibilitat al condicionament. CG2. Integrar les dimensions social, econòmica i ambiental en els projectes i en els treballs realitzats. CG2. Integrar en el disseny d’espais i objectes les condicions d’adaptació a les condicions de totes les persones. CG5. Saber formar o incorporar-se a equips existents. Assumir-ne la coordinació i avaluar-ne els resultats. CG5. Facilitar l’organització del treball en grup. Posar en pràctica la presa de decisions en equips internacionals i pluridisciplinars. CG1. Detectar oportunitats per donar respostes innovadores. Capacitat per fer que aquestes respostes siguin viables i aplicables. Capacitat per rendibilitzar una idea. CG4. Utilitzar el vocabulari tècnic apropiat. Utilitzar estratègies per preparar i dur a terme presentacions orals. Planificar la comunicació. CG4. Redactar i revisar documents amb el format, contingut, estructura, correcció lingüística i registre adequats segons el tipus de públic i els objectius de la comunicació. CG3. Presentar el treball a partir dels exemples de referència.

PROVISIONAL

Taller PUd

ETSAV

Bloc curricular: Quadrimestre 8

Professor responsable: Coque Claret

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Dani Calatayud, Roger Tudó

Crèdits: 12 ects / 300 hores

RESULTATS DE L’APRENENTATGE CG2. Conèixer eines i processos per aplicar criteris de sostenibilitat al condicionament. CG2. Integrar les dimensions social, econòmica i ambiental en els projectes i en els treballs realitzats. CG2. Integrar en el disseny d’espais i objectes les condicions d’adaptació a les condicions de totes les persones. CG5. Saber formar o incorporar-se a equips existents. Assumir-ne la coordinació i avaluar-ne els resultats. CG5. Facilitar l’organització del treball en grup. Posar en pràctica la presa de decisions en equips internacionals i pluridisciplinars. CG1. Detectar oportunitats per donar respostes innovadores. Capacitat per fer que aquestes respostes siguin viables i aplicables. Capacitat per rendibilitzar una idea. CG4. Utilitzar el vocabulari tècnic apropiat. Utilitzar estratègies per preparar i dur a terme presentacions orals. Planificar la comunicació. CG4. Redactar i revisar documents amb el format, contingut, estructura, correcció lingüística i registre adequats segons el tipus de públic i els objectius de la comunicació. CG3. Presentar el treball a partir dels exemples de referència.

PROVISIONAL

Urbanística VIII

ETSAV

Bloc curricular: Quadrimestre 7

Professor responsable: Carles Llop

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Xavier Matilla

Crèdits: 5 ects / 125 hores

El procés d’urbanització mundial, marcat d’una banda per la consolidació d’un model de concentració urbana, i d’altra banda, per l’ocupació dispersa del territori, exigeix encara una reflexió profunda sobre les pautes del desenvolupament i una vindicació del control dels processos urbans: la necessitat de reconèixer la nova realitat del territori, la voluntat d’actuar des de la iniciativa pública, la pertinència de defendre la disciplina de l’ordenació del territori, i del projecte de ciutat i territori. Aquesta assignatura té per objectiu reflexionar sobre aquest tema d’actualitat des de l’experiència específica del nostre entorn més immediat: la metròpoli de Barcelona; tanmateix entenent-la en el context global del context del món urbà. Específicament també desenvoluparem una visió del que afecta a la transformació del territori català, i per tant a l’ordenació urbanística i el projecte de les ciutats i el territori a Catalunya. Metròpoli i ciutat de ciutats, exemplificaran un estat d’un territori que creix en densitat en el seu centre capital (Barcelona AMB) consolidant una franja litoral de conurbació urbana, i dilatant-se sobre la Catalunya dels eixos infraestructurals, polaritzant el desenvolupament sobre les mateixes i posant en conflicte gran quantitat de territoris i paisatges dels sistema lliure territorial. En aquest curs proposo explorar sobre la ciutat metropolitana de Barcelona per entendre des de la seva configuració de situacions urbanes múltiples el que són, al meu entendre, els projectes urbans contemporanis d’abast metropolità. La Barcelona metropolitana, doncs, com a laboratori de projectes dels tòpics de l’urbanisme contemporani. OBJECTIUS Introduir a l’estudiant a temes i tòpics urbanístics contemporanis rellevants; mitjançant una indagació dels diversos tipus de projectes urbans i territorials que constitueixen l’ideari del ‘projecte de ciutat’ i la intervenció a escala territorial, utilitzant com a cas d’estudi referencial la metròpoli de Barcelona. Capacitar-lo per treballar en el que denominem ‘projecte de ciutat’. CONEIXEMENTS 1. Conceptes i continguts de la projectació urbana i territorial en territoris de la ciutat en explosió, que determinen situacions de configuració morfològica múltiple, comparant-ho amb altres realitats metropolitanes. 2. Continguts de distintes estratègies territorials, plans i projectes urbanístics, i altres instruments per abordar els temes rellevants de l’ordenació del territori i el projecte de ciutat contemporanis, entre altres: - la comprensió i anàlisi del nou ús del territori i el nou sistema de ciutats resultant; - l’articulació de la mobilitat i les xarxes infraestructurals del territori com a pols de desenvolupament urbà i territorial; - la preservació dels valors territorials, el medi ambient, i la protecció del patrimoni com a noves eines per donar coherència a les actuacions puntuals; - el projecte de l’habitatge, com a eix central, en els diversos contextos urbans de reforma o extensió urbana, i la necessitat de nous models en la implantació de l’habitabilitat al territori; 98

- el desenvolupament de les oportunitats urbanes que ofereix la transformació de territoris obsolets o incerts, com a factors de centralitat i atracció; - l’ordenació del territori a partir dels sistemes d’espais lliures territorials i els corredors verds com a elements bàsics per una bona malla ecològica i paisatgística; - la construcció dels espais d’articulació i equilibri entre el medi rural, les concentracions urbanes i els creixements dispersos, per definir una forma específica de nova articulació territorial; - el reforçament d’una nova estructura territorial basada en els sistemes urbans organitzats per les infraestructures de connexió, accessibilitat i mobilitat sostenible; i - la gestió dels projectes i el rol dels petits municipis per dur a terme les transformacions urbanes i territorials. HABILITATS 1. Assentar les bases d’una actitud renovada per interpretar les formes contemporànies dels sistemes territorials metropolitans. 2. Saber plantejar les capacitats i lògiques projectuals per a la seva transformació. 3. Comprensió de les formes del projecte i les escales diverses que aquesta nova realitat necessita. 4. Establir una base disciplinar d’integració de les propostes de projecte amb els escenaris i instruments de gestió pertinents per portar-les a la pràctica. COMPETÈNCIES 1. Capacitat d’anàlisi a l’escala urbana i territorial. 2. Capacitat de síntesi per la definició dels problemes i les oportunitats dels sistemes urbans i territorials contemporànies. 3. Capacitat d’articulació dels projectes urbanístics i territorials amb la governance possible del territori. 4. Coneixement dels instruments bàsics per l’elaboració d’un ‘projecte de ciutat’ en el context dels sistemes urbans i territorials metropolitans. 5. Capacitat de treball en el món local i en organismes o agències de projectes a escala metropolitana. CAPACITATS PRÈVIES I HABILITATS REQUERIDES 1. Coneixements bàsics de la disciplina urbanística, el planejament urbanístic i territorial, i dels instruments legals i de gestió; coneixement bàsic de les estructures urbanes i territorials. 2. Habilitats: disposició a la comprensió de les escales urbanístiques i territorials, a l’anàlisi i a la formulació d’avaluacions sobre la base de tècniques DAFO; i al plantejament de lògiques projectuals. 3. Requeriments: haver seguit els cursos precedents del programa d’Urbanística de l’ETSAV o similars en les altres escoles de procedència dels estudiants. PROGRAMA DE CLASSES Sessió 1. El procés d’urbanització mundial, les ciutats i els territoris al segle XXI Sessió 2. El ‘projecte de ciutat-territori’ com estratègia de transformació urbana i territorial, des d’una perspectiva renovada: regenerar la ciutat, reprogramar la ciutat_mosaic territorial Sessió 3. La formació metropolitana de la regió metropolitana de Barcelona i les qüestions clau actuals per un projecte renovat de la metròpoli. Sessió 4. Temes recurrents, i noves demandes; nous vectors del projecte de ciutat contemporània 99

Urbanística VIII Sessió 5. Articulacions, Reciclatges urbans i la requalificació de llocs amb valor afegit Sessió 6. Acupuntura urbana i operacions de vertebració urbana i territorial. Sessió 7.Integracions de sectors de transformació i Noves Àrees de centralitat I Sectors d’Activitat Econòmica Sessió 8. Infraestructura verda: les malles metropolitanes (1) Ecològic -paisatgístiques Sessió 9. Estructures i malles metropolitanes (2) Sistemes viaris i hubs de mobilitat Sessió 10. Presentacions, exposició i debat final sobre el treball de curs El curs es desenvoluparà mitjançant sessions de presentació teòrica sobre temes clau en el projecte de ciutat contemporània; i sessions en forma de Seminari sobre la proposta d’exercici (veure fulls adjunts sobre l’exercici). El curs s’avalua mitjançant: - la presencia I seguiment participatiu en les classes - la presentació dels dossiers de treball proposats com a exercici d’estudi i definició d’estratègies urbanístiques i projectuals sobre una ciutat de la Regió metropolitana de Barcelona: Impressions/DAFO + Atles + Quadern de projectes. El llistat de tòpics a estudiar es distribuirà entre els estudiants a l’inici de curs, i els que els mateixos estudiants proposin desenvolupar. Els encarregats de cada tema presentaran en les sessions corresponents el tema desenvolupat i lliuraran el dossier en format paper, un document en format digital i un powerpoint de l’exposició (en format paper i digital). BIBLIOGRAFIA BÀSICA - GABELLINI, PATRIZIA, “Qualità dello sviluppo della città e del territorio”, a Città e regioni metropolitane in Europa, Strategie, politiche e strumenti per il governo della complessità, XXIV Congresso Milano, 26-27-28 giugno 2003, INU, Istituto nazionale di urbanistica. - FONT, A. (ed), La explosión de la ciudad, COAC-Forum 2004, Barcelona, 2004. - LLOP, C., MARINCIONI, M., CALVO, A., “TimeLine, Nuevas formas de ciudad en los siglos XX - XXI”, a La explosión de la ciudad, COAC-Forum 2004, Barcelona, 2004. - LLOP, C., MARINCIONI, M., CALVO, A., Mocions i lògiques d’intervenció en el projecte territorial contemporani de les regions urbanes, a La explosión de la ciudad, COAC-Forum 2004, Barcelona, 2004. - LLOP, C., “Paisatges metropolitans: policentrisme, dilatacions, multiperifèries i microperifèries. Del paisatge clixé al paisatge calidoscopi”, a Papers Nº 47. Regió Metropolitana de Barcelona. ISSN 1888-3621. Barcelona, març de 2008. Pàgs: 8-13. - CARLES LLOP, ANTONIO FONT, JOSEP MARIA VILANOVA, La construcció del territori metropolità, Morfogènesi de la regió urbana de Barcelona. Ed. de l’Àrea metropolitana de Barcelona, Mancomunitat de municipis. Barcelona, 1999. ISBN 84-930080-5-2. P.211, 72 P. Il., plànols. - PORTAS N., “El surgimiento del proyecto urbano” a Urbanística n.110, 1998. - SECCHI, B., La città europea e il suo progetto, apunts siteweb. - SOLÀ-MORALES, M. DE, “La segunda historia del proyecto urbano” a UR nº 5, Barcelona, 1988 - SCOT, Anuari territorials de Catalunya Ed. Societat Catalana d’Ordenació del Territori i Diputació de Barcelona.

Urbanística VIII

ÂŠ Capo - Del Campo - Morro - Munar

ETSAV - optatives

El proyecto de ciudad Bloc curricular: Quadrimestres 6 - 10

ETSAV

Professor responsable: Antonio Font

Crèdits: 5 ects / 125 hores

Tipus: Optativa

INTRODUCCIÓN - Objetivos de la asignatura. - Hipótesis generales de partida. - Interpretación general del proceso: Edictos, Plano de la Ciudad, Proyecto de Obras (Ensanche, Reforma Interior…), Plan de Ordenación, Plan Estratégico, Proyecto Urbano, Proyecto Territorial. - Una interpretación de la evolución del planeamiento (español) contemporáneo: Planes de alineación (“extensión”, “urbanización”), de la zonificación tipológica, de la zonificación de los aprovechamientos del suelo, de zonificación de los sistemas de ordenación, de zonificación de la actuación (“remediales”), Planes-Proyecto para la reconstrucción de la ciudad y Planes del ecourbanismo. Planeamiento urbanístico supramunicipal y Planeamiento territorial. 1. PLANES DE ALINEACIÓN, O EXTENSIÓN La herencia del planeamiento de ensanche: El proyecto de extensión. De la manzana cerrada a los bloques abiertos. Los planes de César Cort para Murcia (1932) y Valladolid (1939). El concepto de “unidad vecinal”. La “ciudad rural moderna”. La conversión de los planes de alineación (Planes de Albacete 1952, Logroño 1958). 2 PLANES DE LA ZONIFICACIÓN TIPOLÓGICA La legislación especial sobre Las Grandes Ciudades, 1944-1953. La preparación de la Ley del Suelo, 1953-1956. Diagnóstico y modelo teórico. Los sistemas de actuación y de valoración. Los planes de la Dirección General de la Arquitectura (Ministerio de la Gobernación) 1950-60 (Avilés 1955, Algeciras 1955, Cuenca, etc.). Los planes de las Comisiones Superiores de Ordenación Urbana: Planes de Baldrich (Catalunya), Borobio (Aragón), Llanos (Guipúzcoa). El “urbanismo orgánico”. El Plan Comarcal de Barcelona de 1953. 3. PLANES DE ZONIFICACIÓN DE LOS APROVECHAMIENTOS EDIFICATORIOS Aprobación de la Ley del Suelo de 1956 y obligatoriedad del planeamiento. La extrapolación de los modelos de planeamiento de las ciudades capitales a las ciudades menores y de éstas a los pueblos y villas. Previsión del futuro crecimiento de la ciudad y zonificación de los usos y aprovechamientos. - Planes/adaptados a la Ley y nuevos planes (Alicante, Huesca 1958, Segovia 1959, Murcia 1961, Elche 1965, Ciudad Real 1963, Sabadell y Terrassa 1960). - Planes de mayor previsión en la reserva de suelo (Salamanca 1966, Zaragoza 1958). - Planes de crecimiento direccional (Valladolid 1969, Zaragoza 1968, Burgos 1968, Elche 1973). Instrumentos y método del planeamiento comprensivo. 106

4. PLANES DE LA ZONIFICACIÓN DE LA ACTUACIÓN (PLANES REMEDIALES) Las aportaciones de la etapa metropolitana 1965-1970. El Esquema Director del Área Metropolitana de Barcelona, 1966 y el Plan del Área Metropolitana de Madrid (1964). Los déficits de la “ciudad heredada” del desarrollismo. Los movimientos sociales urbanos (M.S.U.) de los años 70, y la recesión económica de la crisis de las energías (1975-1985). La revisión del plan Comarcal 1953: El Plan General Metropolitano de Barcelona, 1974-76, y la nueva Ley del Suelo 1976. La lucha por el reequilibrio interno, el reequipamiento, la reestructuración. La estrategia de localización de las dotaciones y de los servicios. Planes de corrección de déficits. Remediales, cautelares, a la defensiva. La ciudad “justa” de la segunda generación de planes (Campos Venuti). El Plan de Mollet del Vallès 1982, de plan remedial a plan morfológico. 5. PLANES DE ZONIFICACIÓN DE LOS SISTEMAS DE ORDENACIÓN. LOS PLANES MORFOLÓGICOS El estructuralismo. La ciudad y el territorio como sistema. Estructura, sistema, área edificable. La morfotipología. De M. Poète y P. Lavedan de la geografía francesa, a las aportaciones italiana, francesa y catalana a la codificación de partes de la ciudad y de los procesos de su construcción. El reconocimiento del parcelario y la formación de los tejidos. De los sistemas de ocupación a los sistemas de ordenación. Regulación del proceso de transformación de los tejidos y de la gestión y edificabilidad del suelo urbano. La incidencia de los planes italianos (Asís 1960, Urbino 1962, Bologna 1972). Los planes de Vic (1972) y Tolosa, antecedentes de los planes morfológicos de los 80 (Vilafranca del Penedés y Manlleu 1982, Girona 1986). 6. ALGUNOS PLANES DE LOS 80 DE LAS CAPITALES ESPAÑOLAS Diez años de Ayuntamientos democráticos 1979-1989. El método y el contenido de los nuevos planes municipales. La ciudad y el nuevo plan: Madrid, Gijón, Málaga, Valladolid, Sevilla. 7. ALGUNOS PLANES CATALANES DE LOS 80, 90 Y 2000 Dos “generaciones” de planes urbanísticos en Catalunya: los planes de los años 80 y 90. Los planes generales de Sabadell, Mataró, Lleida, Tarragona y Gerona. Balance y perspectivas: los problemas pendientes. Los nuevos planes generales: Terrassa, Sant Quirze del Vallès, Torroella de Montgrí, Vilafranca del Penedés 2004. 8. LA RECONSTRUCCIÓN DE BARCELONA Tres grandes etapas en el urbanismo barcelonés: - La restauración democrática, 1979-1986. - El período olímpico, 1986-1992. - La ciudad postolímpica. La reforma del centro histórico y la rehabilitación de los barrios tradicionales. El diseño del espacio urbano. La contribución del proyecto olímpico. La segunda renovación. Reestructuración ferroviaria. El frente marítimo. La reorganización del Poble Nou: La nueva Diagonal y el distrito 22@. Operaciones metropolitanas: Forum 2004, Puerto, Aeropuerto. “El modelo Barcelona”: Un paradigma agotado?. 9. TRANSFORMACIONES URBANAS EN LAS CIUDADES INTERMEDIAS CATALANAS. EL PROYECTO URBANO - Nuevas áreas centrales: l’Eix Macià en Sabadell, Av. Europa en Mataró; Can Mulà en Mollet del Vallès. - Nuevas áreas terciarias: carrer Tarragona, Illa Diagonal en Barcelona. - El puerto de Badalona. 107

El proyecto de ciudad - El nuevo ensanche residencial de Mollet del Vallès. - El sector de Llevant de Viladecans. 10. LOS CONTENIDOS RELEVANTES DEL PLAN REGULADOR - La ordenación del suelo de valor medioambiental. - La regulación de los asentamientos existentes: conservación, rehabilitación, remodelación. - La ordenación de los usos del suelo: distribución espacial e intensidades. - La ordenación de las infraestructuras y de los flujos. - La regulación de la calidad urbana: forma, equipamientos y servicios. 11. HACIA UN PLANEAMIENTO URBANÍSTICO RENOVADO Las limitaciones del modelo del planeamiento “racional-comprensivo”. La particular situación española: Legislación urbanística y régimen municipal. Una posible tercera vía: El Plan de Estructura y el Plan Operativo. La distinción entre proyecto físico y programación del desarrollo. La dimensión estratégica de los planes. El “planning by doing”, frente a los escenarios cambiantes. La necesidad de un marco de encuadre territorial o supramunicipal. Del “modelo Barcelona” al proyecto territorial para Catalunya. 12. PLANEAMIENTOS TERRITORIAL Y URBANÍSTICO SUPRAMUNICIPAL: LA EXPERIENCIA RECIENTE - Los planes de “Área Vasta”: ordenación de los espacios abiertos, las infraestructuras y los asentamientos de territorios regionales o subregionales. Potencialidades y dificultades del planeamiento territorial. - Los Planes Directores Urbanísticos supramunicipales: La ordenación urbanística de ámbitos territoriales problemáticos por diferentes causas (medioambientales, infraestructurales, falta de suelo, patrimoniales, etc.) Potencialidades y dificultades de los Planes Directores. Las experiencias internacional y catalana recientes. BIBLIOGRAFIA NACIONAL - AA.VV. (1999): Els plans dels 90, Societat Catalana d’Ordenació del Territori, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona. - AA.VV. (1993): “Nuevos horizontes en el urbanismo”, en Ciudad y Territorio. Estudios territoriales, vol. 1, núm. 95-96, número monográfico. - AA.VV. (1989): Diez años de planeamiento urbanístico en España 1979-1989. MOPU/IUAV, Madrid. - BUSQUETS GRAU, Joan (1993): “Perspectiva desde las ciudades”, en Ciudad y Territorio. Estudios territoriales, vol. 1. núm. 95-96, pp. 163-174. - BUSQUETS GRAU, Joan (1985): “Nueve planes catalanes”, en la revista UR, núm. 2, Barcelona. - COROMINAS AYALA, Miquel (ed.) (2006) “Planes muy especiales”. COAC. Barcelona. - ESTEBAN NOGUERA, J. (1998): Elementos de ordenación urbana, Edicions UPC. Barcelona. - FERRER, A., SABATÉ, J. (1999) “Dos generaciones de planes urbanísticos en Catalunya”, en XX Anys d’Ajuntament Democràtics. Federació de Municipis de Catalunya, pp. 136-160, Barcelona. - FONT ARELLANO, Antonio (2011): “La práctica del planeamiento urbanístico”, en MOYA, L. (ed.) “La pràctica del urbanismo”. Editorial Síntesis, pp. 25-55, Madrid. - FONT ARELLANO, Antonio (ed,) (2003): Planeamiento urbanístico: De la controversia a la renovación, Diputació de Barcelona. Xarxa de Municipis,

Barcelona. - FONT ARELLANO, Antonio (2000): “Planeamiento urbanístico para el siglo XXI. El caso de Cataluña”, en la revista Urban nº 5, Madrid. - FONT ARELLANO, Antonio (1995): “Ciudad: mercancía o espacio colectivo”, en Ciudad y Territorio. Estudios territoriales, vol. 3, núm. 103, pp. 37-41, Madrid. - GAGO DÁVILA, Jesús (1995): “Reforma de la reforma y contrareforma: ¿una nueva ocasión pérdida?”, en Ciudad y Territorio. Estudios territoriales, vol. 3, núm. 103, pp. 43-51. Madrid - GARCÍA-BELLIDO GARCÍA DE DIEGO, Javier (dir.) (1995): Seminario Internacional sobre “La estructura de los modelos urbanísticos en algunos estados europeos y americanos”, MOPTMA. - MINISTERIO DE OBRAS PUBLICAS TRANSPORTES Y MEDIO AMBIENTE (1996): Informe sobre suelo y urbanismo en España, MOPTMA, Madrid. - MOYA GONZÁLEZ, Luis (ed.) (1996): La práctica del planeamiento urbanístico, Síntesis, Madrid. - NAVARRO, F., VILANOVA, J.M. (2000): Transformació de la ciutat construida, Edicions UPC, Barcelona. - PAREJA y LOZANO, C. (1998): El Nou Dret Urbanístic. Marcial Pons. Barcelona. - PAREJO ALFONSO, Luciano (1993): “Reflexiones sobre la situación actual y las posibles líneas de reforma de ordenamiento urbanístico”, en Ciudad y Territorio. Estudios territoriales, vol. 1, núm. 95-96, pp. 231-243. - PAREJO ALFONSO, Luciano (1992): Los problemas básicos del urbanismo actual. Civitas. Madrid. - SOLÀ-MORALES, M. PARCERISA, J. (1987): “El Urbanismo Urbano”, en la revista Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, núm. 24, pp. 33-51, Madrid - TERÁN, Fernando, de (1999): Historia del Urbanismo en España III. Siglos XIX y XX. Ediciones Cátedra. Madrid. - TERÁN, Fernando de (1996): “Evolución del planeamiento urbanístico 1846-1996”, en Ciudad y Territorio. Estudios territoriales, núm. 197-108, pp. 167-184. - TERÁN, Fernando de (1980): Planeamiento urbanístico en España. Historia de un proceso imposible, Alianza Editorial, Madrid.

BIBLIOGRAFIA INTERNACIONAL - CAMPOS, G. (1987): La terza generazione dell’urbanistica. Franco Angeli. Milano - FALUDI, A. (1986): Critical Rationalism and Planning Methodology. Pion Press. London - FORESTER, J. (1980): “Critical Theory and Planning Practice”. Journal of the American Planning Association, 3: 275-286 - FRIEDMAN, J. (1987): Planning in the Public Domain: From Knowledge to Action. Princenton University Press. Pricenton, New Jersey - FONT, A. (ed.) (2007): La explosión de la ciudad/The explosion of the city. Ministerio de Vivienda. Madrid - FONT, A. Y VECSLIR, L. (2009): “Nuevas geografias de la producción y el consumo en la Región Metropolitana de Barcelona”. Revista electrónica Scripta Nova, y en las revistas italianas Territorio nº 48, pp. 28-34 Politecnico di Milano y Urbanística nº 141 INU. Roma, pp.19-25. - Càtedra d’Urbanística ETSAV (2012) Patrons urbanístics de les activitats econòmiques a la Regió Metropolitana de Barcelona (catalán e inglés) Generalitat de Catalunya, IET - HALL, P. (1990): Cities of Tomorrow. An Intellectual History of Urban Planning and Design. Twentieth Century. Basi Blackwell. Oxford-Cambridge. Mass. - HEALEY, P. (1997): Collaborative planning. Shaping places in fragmented societies. Mac Millan. Hampshire - HEALEY, P., WILLIAMS, R.H. (1993): European planning systems: diversity and convergence. Urban Studies 30, 4/5 - MAZZA, L. (1997): Trasformazioni del piano. Franco Angeli. Milano - MC LOUGHLIN, J.B. (1969): Urban and Regional Planning: a Systems Approach. Faber and Faber. London - NEWMAN, P. Y THORNLEY, A. (1996): Urban Planning in Europe. International Competition. National Systems&Planning Projects. Routlege. London - SÁNCHEZ DE MADARIAGA, I. (1998): La práctica urbanística emergente en los EEUU. BOE y Universidad Carlos III. Madrid - SECCHI, B. (2000): Prima lezione di Urbanistica. Laterza. Roma-Bari - SOLÀ-MORALES, M. DE (1973): “De la ordenación a la coordinación. Perspectivas de la planificación urbanística”. Revista CAU, 22: 106-114

La ciudad y la vida. Ideas e intervenciones para un urbanismo informal Bloc curricular: Quadrimestres 7 - 10

Professor responsable: José Luis Oyón

Tipus: Optativa

Altres professors: Marta Serra

ETSAV

Crèdits: 4 ects / 100 hores

De la estética clásica de la simetría y la perspectiva a la composición moderna inaugurada en el siglo XX, el urbanismo se ha construido históricamente imitando al arte de su época. Paradójicamente, cuando el arte hace mucho que ha dejado de ser composición de formas y representación, cuando no responde de hecho a ninguna estética reconocible sino a infinitas posibles, el urbanismo dominante sigue siendo todavía hoy imitación de formas, composición. Es hora quizás de plantearse abandonar la idea de imitar formas, de componer, y pasar a imaginar, como el arte contemporáneo, otras posibles vías de no-forma. Este curso quiere explorar esos inciertos caminos informales del urbanismo (habituales ya en una literatura emergente que mira más allá del proceso de diseño, de los edificios y del espacio urbano en sentido estricto) para descubrir nuevas maneras de contemplar la experiencia urbana a través de la discusión de proyectos de intervención artístico-urbana recientes (y algunos no tan recientes). Muchos de esos proyectos se apoyan en ideas como la autogestión, la acción urbana, lo cotidiano como herramienta de práctica crítica, la memoria, las prácticas artístico-colaborativas y la transformación permanente de la ciudad, en propuestas de intervención en definitiva que remiten a la vida misma que late en la ciudad: frente a la forma urbana, la inmersión en la vida urbana. Tales ideas, muy comunes ya en el arte público de nuestra época (o en intervenciones urbanas que no se postulan como artísticas en principio) remiten por lo general a teorías que arrancan a veces de muy lejos en la experiencia urbana de la modernidad. Desde el punto de vista metodológico, centrarse en una visión informal del urbanismo como la que aquí se propone significa explorar concepciones del espacio que desbordan la concepción tradicional del espacio absoluto, el espacio material de casas, calles y plazas, aquel cuyas representaciones se dan en el mundo de la geometría euclidiana a través de planos y descripciones en planta y alzado de la ciudad. En las concepciones del “espacio relativo” y del “espacio relacional”, como los llama Harvey, el tiempo se convierte en cambio en elemento definidor. En la noción de espacio-tiempo relativo la posición del observador juega un papel clave. Es un espacio de flujos (como el de los planos de movilidad en la ciudad) y de geometrías no euclidianas. En la noción relacional del espacio-tiempo, que se ha asociado con Leibniz, es fundamental la idea de procesos, unos procesos que definen su propia estructura espacial y que implican la idea de relaciones internas: “un acontecimiento o una cosa no puede ser conceptualizada por lo que existe en dicho punto sino que depende sobre todo de todo lo que se está desarrollando alrededor” (HARVEY 2006, 274). Todas esas nociones de espacio que resume Harvey han de contemplarse no sólo en su dimensión material, experimentada (o de “espacio percibido”, como lo llamaba Lefebvre), sino también en la de “espacio concebido” (o “espacio de las representaciones”), y muy especialmente en la de “espacio vivido”, donde los sentimientos del individuo en el espacio, los sueños, la memoria y los estados psíquicos juegan el papel determinante. Algunos artistas contemporáneos crean obras e intervenciones en las que se experimentan a la vez todas estas concepciones del espacio. CONTENIDOS 1 - Acción directa, vivienda y participación (Colin Ward y Giancarlo de Carlo) 2 - Autonomía del usuario, proyecto local y ciudad informal (John Turner y el urbanismo progresivo) 3 - De las prácticas a las tácticas: un urbanismo de la vida cotidiana (Henri Lefebvre y Michel de Certeau) 110

4 - Psicogeografía, urbanismo unitario y deriva urbana (la Internacional Situacionista) 5 - Prácticas artísticas e intervenciones urbanas (Lucy Lippard, Suzane Lacy, Martha Rosler) 6 - Prácticas artísticas: comunidad, colaboración y apropiación (Loraine Leeson, Marjetica Potrc y otros) 7 - Cuerpo y ciudad. Del cuerpo sometido al cuerpo liberado (Michel Foucault y Richard Sennet) 8 - Ciudad y memoria. Public history y reclamación de espacios urbanos olvidados (Dolores Hayden) BIBLIOGRAFIA BÀSICA - ANDREOTTI, L., COSTA, X., 1996. Teoria de la deriva i altres escrits situacionistes sobre la ciutat. Barcelona: MACBA. - ARDENNE, P., 2006. Un arte contextual: creación artística en medio urbano, en situación, de intervención, de participación. Murcia: Cendeac. - BERKE, D. and HARRIS, S., 1997. Architecture of the everyday. New York: Princeton Architectural Press. - BEY, H. and SORDO, G., 1996. T.A.Z.: Zona Temporalmente Autónoma. Madrid: Talasa. - BLANCO, P. and A.F.R.I.K.A. Gruppe., 2001. Modos de hacer: arte crítico, esfera pública y acción directa. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca. - BORDEN, I., 2001. The unknown city: contesting architecture and social space. Cambridge, Massachusetts; London: the MIT Press. - CANDELA, I., 2007. Sombras de ciudad: arte y transformación urbana en Nueva York, 1970-1990. Madrid: Alianza. - CARERI, F., 2002. Walkscapes: el andar como práctica estética. Barcelona: Gustavo Gili. - CARLO, G.D., 1980. “An architecture of participation”. Perspecta, vol. 17, pp. 74-79. - CHASE, J., CRAWFORD, M. and KALISKI, J., 1999. Everyday Urbanism. New York: The Monacelli Press. - COLLADOS, A., RODRIGO, J., ROMERO, Y., 2009. Transductores: pedagogías colectivas y políticas espaciales. Granada: Centro José Guerrero. - DAVIS, M. and AMOROTO SALIDO, J.M., 2007. Planeta de ciudades miseria. Tres Cantos: Foca. - DE CERTEAU, M., et al., 1996; 1999 (1980). La invención de lo cotidiano. México, D.F.: Universidad Iberoamericana. Departamento de Historia. - DEBORD, G. and PARDO, J.L., 1999 (1967). La sociedad del espectáculo. Valencia: Pre-textos. - DELGADO, M., 2007. Sociedades movedizas: pasos hacia una antropología de las calles. Barcelona: Anagrama. - 2012. “Espectros de Lefebvre/Specters of Lefebvre”. Urban: Revista del Departamento de Urbanística y Ordenación del Territorio ETSAM, vol. NS2. - 2000. “Everyday architecture”. Daidalos: Berlin Architectural Journal, vol. 75. - HALL, P., 1996 (1988). Ciudades del mañana: historia del urbanismo en el siglo XX. Barcelona: Ediciones del Serbal. - HARVEY, D., 2006. “Space as a keyword”. In: N. CASTREE and D. GREGORY eds., David Harvey: a critical reader. Malden, Massachusetts: Blackwell Publishing, pp. 270-293. - HAYDEN, D., 1995. The power of place: urban landscapes as public history. Cambridge, MA.; London: MIT Press. - HUGHES, J. and SADLER, S., 2000. Non-Plan: essays on freedom, participation and change in modern architecture and urbanism. Oxford: Architectural Press. - JACOBS, J., 1967 (1961). Muerte y vida de las grandes ciudades. Madrid: Península. - KESTER, G.H., 2004. Conversation pieces: community and communication in modern art. Berkeley: University of California Press. - KWON, M., 2002. One place after another: site-specific art and locational identity. Cambridge Mass. : MIT Press. - LEFEBVRE, H., 1992 (1947, 1962). Critique of everyday life. London: Verso. - 1972 (1968). La vida cotidiana en el mundo moderno. Madrid: Alianza. - 1974. La production de l’espace. Paris: Anthropos. - MONTANER, J.M., 2008. Sistemas arquitectónicos contemporáneos. Barcelona: Gustavo Gili. - PARRAMÓN, R., 2010. Accions reversibles :art, educació, territorio. Vic: ACVIC, Centre d’Arts Contemporànies. - PERAN, M., 2008. Post-it city: ciutats ocasionals. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. - SADLER, S., 1998. The situationist city. Cambridge, MA.: MIT Press. - SOJA, E.W., 1996. Thirdspace: journeys to los angeles and other real-and-imagined places. Malden: Blackwell. - TURNER, J.F.C., 1977. Vivienda, todo el poder para los usuarios: hacia la economía en la construcción del entorno. Madrid: H. Blume. - WARD, C., 1982 (1973). Esa anarquía nuestra de cada día. Tusquets, Barcelona. 111

La explosión de la ciudad: los territorios de la ciudad postindustrial Bloc curricular: Quadrimestres 6 - 10

Professor responsable: Antonio Font

ETSAV

Crèdits: 5 ects / 125 hores

Tipus: Optativa

Avanzar en el conocimiento de las transformaciones territoriales recientes en las principales regiones urbanas de la Europa Meridional y contrastarlas entre ellas puede permitir, además de una progresión personal en la formación arquitectónica y urbanística, dar pasos hacia adelante en la renovación instrumental del proyecto territorial y de las políticas para un mejor gobierno de los procesos en curso. CONTENIDOS 1 Los territorios de la ciudad postindustrial. 2 El estudio de las transformaciones territoriales. 3 La formación de la Región Metropolitana de Barcelona I (1850 - 1975). 4 La formación de la Región Metropolitana de Barcelona II (1975 - 2010). 5 Los modelos y las formas del crecimiento contemporáneo. 6 Estructura espacial de las regiones metropolitanas europeas. 7 Algunas regiones metropolitanas europeas. 8 Regiones metropolitanas de Portugal. 9 Regiones metropolitanas del sur de Francia. 10 Algunas regiones metropolitanas Italianas. 11 Hacia un proyecto territorial alternativo. EVALUACIÓN Trabajos de análisis y de propuesta sobre algún sector territorial urbano significativo. Ponderación de la nota: Presentación inicial del trabajo en equipo (de dos personas) 40%; presentación definitiva del trabajo 60%. BIBLIOGRAFIA - SIEVERTS, THOMAS, “Cities without cities : an interpretation of the Zwischenstadt” , 2003 - MARTINOTTI, GUIDO, “Metropoli : la nuova morfologia sociale della città” , 1993 - MASBOUNGI, ARIELLA; MANGIN, DAVID, “Agir sur les grands territoires” , 2009 - INDOVINA, F., “La Città diffusa” , 1990 - FONT, ANTONIO; LLOP, CARLES; VILANOVA, JOSEP M. “La Construcció del territori metropolità: morfogènesi de la regió urbana de Barcelona” ,1999 - FONT, ANTONIO, “La Explosión de la ciudad = The explosion of the city : transformaciones territoriales en las regiones urbanas de la Europa Meridional : territorial transformations in the South Europe urban regions” , 2011 - FONT, ANTONIO, “Patrons urbanístics de les activitats econòmiques : Regió Metropolitana de Barcelona = Urban patterns of economic activities : Barcelona Metropolitan Region”, 2012 - BOERI, STEFANO; LANZANI, ARTURO; MARINI, EDOARDO, “Il Territorio che cambia : ambiente, paesaggi e immagini della regione milanese” , 1993 - ASCHER, FRANÇOIS, “Métapolis ou l’avenir des villes”, 1995 112

Metabolisme urbà: projecte RELS

ETSAV

Bloc curricular: Quadrimestres 5 - 10

Professor responsable: Dani Calatayud

Crèdits: 5 ects / 125 hores

Tipus: Optativa

Altres professors: Coque Claret, Fabian Lopez, Ivan Muñiz

QUÈ ÉS EL PROJECTE RELS? L’Agència de l’Habitatge de Catalunya participa i coordina el Projecte de Cooperació Transfronterera RELS - Rénovation Energétique des logements (Rehabilitació energètica d’habitatges) per a la millora de l’eficiència tèrmica i energètica dels edificis d’ús residencial i social situats a l’entorn del mar Mediterrani. El projecte MED amb fonts europeus es va iniciar el 21 d’octubre de 2011 i té una durada de 40 mesos, amb un pressupost de 250.000 €. OBJECTIUS DEL PROJECTE L’objectiu general del projecte és la millora de l’eficiència tèrmica i energètica dels edificis d’ús residencial i social situats a l’entorn del mar Mediterrani, mitjançant la promoció de l’ús d’energies renovables i la millora de l’eficiència energètica de l’envolupant tèrmica i de els equipaments. Aquest objectiu general es concreta en 5 objectius més específics: • Anàlisi i difusió de l’estat de l’art de l’objectiu general. • Desenvolupament i implementació d’un programa de formació. • Definició d’un procediment d’implementació eficaç. • Posar en marxa aquest procediment mitjançant els projectes pilots. • Desenvolupar bases de comunicació, transferència tecnològica i organització entre la resta de països del mar Mediterrani. PROVA PILOT Dos edificis a Taradell i Sant Adrià edificis van ser elegits com a prova pilot per contrastar el model de rehabilitació energètica proposat pel projecte RELS que finalitzarà el 2014. OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA Objectiu principal complir l’objectiu de difusió del projecte UE L’objectiu és definir i proposar una metodologia que ens ajudi a conèixer, no només les condicions tècniques de l’edifici, sinó també la relació i comportament dels usuaris. RELS pretén identificar quines són les possibles millores en eficiència energètica però quina serà la incidència en l’usuari? El projecte ha permès enfocar un segon objectiu que s’ha anat ubicant al centre col · locat per dret propi. En una situació de crisi econòmica la precarietat de les condicions d’habitabilitat de determinades famílies s’accentua i, de forma inevitable, desemboca en pobresa, precarietat energètica i problemes de salut Podria la metodologia RELS identificar els pobres energètics i si millora treure-les d’aquesta situació, evitant problemes de salut i costos sanitaris? Per això respondrem a les següents preguntes: Què és la Pobresa energètica? 114

Com es mesura la pobresa energètica? Es pot incorporar la pobresa energètica a la metodologia RELS? RELS podrà prevenir la pobresa energètica? Podria ser el projecte RELS l’embrió d’una llei sobre pobresa energètica a Catalunya? CONTINGUTS 1. Seminaris. 2. Components del metabolisme urbà. 3. Mesura de la sostenibilitat urbana: escala habitatge. Sistemes contructius o energia gris. Eficiència energètica de l’edifici. Sistemes actius. Ediciència energètica de l’equipament domèstic. Demanda de l’usuari. 4. Mesurar la sostenibilitat urbana: escala urbana. El sistema viari. Els equipaments. Mobilitat. Resultats del perfil del barri. 5. Estratègies de sostenibilitat urbana 6. Crear un mercat de sostenibilitat urbana 7. Escenari de costos de la insostenibilitat urbana. RESULTATS DE L’APRENENTATGE Difusio del projecte UE RELS Introduccio a la rehabilitacio amb rescat d’eficiencia energetica. Introduccio a la precarietat energetica energetica. BIBLIOGRAFIA

- BOARDMAN, B., “Fixing Fuel poverty”, 2010 - LIDELL, C. ; BOARDMAN, B., “Defining Fuel poverty in Northen Ireland”, 2011 - HILLS, J., “Getting the measure of the fuel poverty”, 2011 - HILLS, J., “Fuel poverty : the problem and its measurement”, 2011

PROVISIONAL

115

Projectes en paisatges culturals

ETSAV

Bloc curricular: Quadrimestres 5 - 10

Professor responsable: Carles Llop

Crèdits: 5 ects / 125 hores

Tipus: Optativa

Altres professors: Josep Maldonado, Francesca Leder, Marta Carrasco, Konstantinos Kourkotas, Arturo Calderón i Catalina Salvà.

OBJECTIUS GENÈRICS - Presentar conceptes bàsics i continguts disciplinars sobre el paisatge i el patrimoni. - Facilitar una aproximació al coneixement del territori des d’un òptica pluridisciplinar mitjançant elcamp del paisatge. - Aprendre eines bàsiques de representació i comunicació del paisatge - Facilitar vocabulari i referents sobre paisatge i específicament sobre els paisatges culturals. - Introduir al coneixement de recursos per al projecte dels territoris en base al projecte paisatgístic i els seus materials i tècniques. - Introduir l’alumnat a una valorització crítica de situacions territorials enteses en clau de patrimoni i paisatge. CONTINGUTS Sota la denominació de paisatges culturals, entenem aquells territoris (urbans i territorials) que expressen l’acció de l’home en la transformació de la natura i la construcció de paisatges singulars plens d’història i de continguts. Tot és paisatge, i tot és paisatge cultural. Es tracta, tanmateix d’aprofundir les possibilitats dels valors culturals per als projectes territorials renovats, incorporant en el coneixement dels mateixos les diverses ciències regionals aporten, en una mena d’aproximació que pretén ser multidisciplinar per comprendre la complexitat dels llocs. En el curs es proposa l’anàlisi de projectes que tenen en la cultura i el desplegament dels valors naturals, la configuració de paisatges d’interès patrimonial, i que serveixen per promoure el desenvolupament local de les nostres ciutats i territoris des d’un punt de vista integral, sense caure solament en la banalització de transformar parts del territori en parcs temàtics. DESENVOLUPAMENT DE LA ASIGNATURA - Seminari teòric sobre Paisatge. - Treball de Camp: El Rec Comtal de Barcelona - Visita al lloc i treball. 10 hores. - Taller de projecte. (tarda) ETSAV. 4 hores. - Taller de projecte. ETSAV. 8 hores. - Taller de projecte. ETSAV. 8 hores. - Presentació i debat final del taller. ETSAV. 4 hores. Maig - Juny 2014 Seminari Intensiu (dues setmanes a determinar) a Vicenza _ Italia per al grup de 10 estudiants seleccionats en base a l’avaluació del curs i l’expedient acadèmic. MÈTODE D’AVALUACIÓ L’avaluació del curs es realitzarà en base a l’assistència presencial a totes les sessions i a la valoració del dossier sobre el taller de projectes de paisatge, elaborat per cada alumne o grup d’alumnes. 116

RESULTATS DE L’APRENENTATGE - Conèixer els conceptes bàsics i continguts disciplinars sobre el paisatge i el patrimoni. - Tenir elements d’anàlisi i aproximació al coneixement, des d’un òptica pluridisciplinar al camp del paisatge.. - Disposar d’eines bàsiques de representació i comunicació del paisatge - Disposar de vocabulari i referents sobre paisatge i específicament sobre els paisatges culturals. - Disposar de recursos per al projecte dels territoris en base al projecte paisatgístic i els seus materials tècniques. - Respondre adequadament a la valorització crítica de situacions territorials enteses en clau de patrimoni i paisatge. BIBLIOGRAFIA

- “Council of Europe - ETS No. 176 - European Landscape Convention” - “Convención sobre la protección del patrimonio cultural y natural” [Recurs electrònic] / Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (1972) - ORTWIN SAUER, CARL, “The Morphology of Landscape”, in Land and life : a selection from the writings of Carl Ortwin Sauer / edited by John Leighly (1963) - WAGENSBERG, JORGE; “Ideas para la imaginación impura : 53 reflexiones en su propia sustancia”, 1998 - TURRI, EUGENIO; “Il Paesaggio come teatro : dal territorio vissuto al territorio rappresentato” , 1998 - CECCHI, ROBERTO; “Politiche e culture del paesaggio : nuovi confronti : Austria, Danimarca, Italia, Norvegia, Polonia, Slovenia, Spagna, Francia, Germania, Gran Bretagna, Stati Uniti, Svizzera, Polonia”, a cura di Lionella Scazzosi, 2001 - SABATÉ BEL, JOAQUIM; “Paisajes culturales: un reto en el proyecto territorial del siglo XXI”, in Paisaje cultural : Eurau 08 = Paysage Culturel = Cultural Landscape, 2007 - SABATÉ BEL, JOAQUIM; “Paisajes culturales y proyecto territorial”, in El paisaje en la cultura contemporánea / Joan Nogué (ed.) (2008) - CALATAYUD, DANIEL; “L’Eix patrimonial del Llobregat” (2000) - PRATS, LLORENÇ; “Antropología y patrimonio”, prólogo de Jean-Claude Duclos (1997) - INIESTA, MONTSERRAT; “Els Gabinets del món : antropologia, museus i museologies”, 1994 - GAMBINO, ROBERTO; “I Parchi naturali europei : dal piano alla gestione” (1994) - GAMBINI, R.; “Piani paesistici. Uno sguardo s’insieme”, in Urbanistica (1998) - ROGER, ALAIN; “Breu tractat del paisatge” ; traducció de Lourdes Bigorra, 2000 - LLOP, CARLES; “Paisatges en transformació : intervenció i gestió paisatgístiques” / coordinador: Carles Llop, 2009 - LLOP, CARLES; “Una possibile geografia dei “territori lenti” (Territoris Serens) in Catalogna”, in Dialoghi internazionali : città nel mondo (2009) - LLOP, CARLES; “Paisatges Metropolitans : policentrisme, dilatacions, multiperifèries i microperifèries. Del paisatge clixé al paisatge calidoscopi” in Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament (2008 - CLEMENTI, ALBERTO; “Interpretazioni di paesaggio : Convenzione Europea e innovazioni di metodo” , 2002 - BUSQUETS, JAUME; CORTINA, ALBERTO; “Gestión del paisaje : manual de protección, gestión y ordenación del paisaje”, 2009

PROVISIONAL

117

Urbanismo ecológico

ETSAV

Bloc curricular: Quadrimestres 7 - 10

Professor responsable: José Luis Oyón

Tipus: Optativa

Altres professors: Dani Calatayud

Crèdits: 5 ects / 125 hores

En su primera parte, el curso recorre una serie de autores que se consideran fundamentales en el urbanismo protoecológico. En la segunda, se estudian una serie de referencias proyectuales - desde la ecología del paisaje hasta la eficiencia energética- bàsicas en el estudio y reducción del metabolismo urbano. El curso se organiza en base a presentaciones sistemáticas por parte de los profesores, pero también exige una participación activa del estudiante. Se propone analizar una serie de lecturas-proyectos de los autores comentados y la entrega de un artículo final sobre ello. La calificación depende de la participación en el debate, de la discusión en la presentación de uno de los textos de los autores incluidos en las lecturas y de la entrega final de un artículo sobre el texto y autor estudiados. 1. Introducción. Nuevas perspectivas de la relación hombre-naturaleza desde finales del siglo XVIII. Del trascendentalismo antiurbano (Emerson, Thoreau, J. Bourroughs) a G.P. Marsh (20 septiembre) 2. Élisée Reclus y la fusión naturaleza-ciudad (27 septiembre) 3. Kropotkin y la integración campo-ciudad (4 octubre) 3. Patrick Geddes: de la ciudad paleotécnica a la neotécnica (11 octubre) 4. La región ecológica de Lewis Mumford: (18 octubre) 5. Del sistema de parques de Olmsted a la Stadtlandkultur de autosuficiencia de Migge (25 octubre) 6. Del Simposio de Princeton al urbanismo ecológico de McHarg (8 noviembre) 7. La ecología urbana y la ciudad como metabolismo (Virginio Bettini y Jaume Terradas) proyectos de ciudad ecológica (15 noviembre, Albert Cuchí) 8. La ecología del paisaje (Forman&Grodon) y los proyectos de paisaje ecológico (22 noviembre, Anna Zahonero) 9. Energía, ciudad y cambio climático (29 noviembre, Dani Calatayud) 10. Reducir el metabolismo urbano: eficiència energètica y ecobarrios: Solar Decathlon y BedZED (13 diciembre, Dani Calatayud) 11. Reducir el metabolismo urbano: Renovación urbana: proyecto RELS y pobreza energética (20 diciembre, Dani Calatayud)

118

BIBLIOGRAFIA BÀSICA - ARENILLAS, T. (coord.), Ecología y ciudad. Raíces de nuestros males y modos de tratarlos, El Viejo Topo, Barcelona, 2003 - BETTINI, V., Elementos de ecología urbana, Trotta, Madrid, 1998 - BREITBART, M.M. (ed.), (1989), Anarquismo y geografía, Oikos-tau, Vilassar de Mar, 1988 - CLARK, J.P., Anarchy, Geography, Modernity. The Radical Social Thought of Élisée Reclus, Lexington Books, N.York-Toronto-Oxford, 2004 - CLARK, J.P., Renewing the Earth: The Promise of Social Ecology, Green Print, Londres 1990 - GLACKEN, C.J., Huellas en la playa de Rodas, Ediciones del Serbal, Barcelona 1996 (1967) - HALL, P., Ciudades del mañana, El Serbal, Barcelona, 1996 - FERRARO, G. (1998). Rieducazzione alla speranza, Patrick Geddes in India, 1914-1924, Jaca Books, Milano - HANEY, D.H., When modern was green. Life and work of landscape architect Leberecht Migge, Routledge, Londres-N. York 2010 - HOUGH, M., Naturaleza y ciudad. Planificación urbana y procesos ecológicos, Gustavo Gili, Barcelona, 1998 - LUCARELLI, M., Lewis Mumford and the Ecological Region: The Politics of Planning, The Guilford Press, N.York-London, 1995 - MAGNAGHI, A., Il progetto locale, Bollati Boringhieri, Torino, 2000 - MARTÍNEZ ALIER, J, ROCA JUSMET, J., Economía ecológica y política ambiental, Fondo de Cultura Económica, Méjico, 2000 - MCHARG, I.L., Proyectar con la naturaleza, Gustavo Gili, Barcelona 2000 (1967) - MOSTAFAVI, M., DOHERTY, G. (ed.), Ecological Urbanism, Lars Publishers, BAden, 2010 - NAREDO, J.M., Autobiografía intelectual, Catarata, Madrid, 2009 - MULLER, D.G., Edificación y urbanismo sostenible, Birkhauser, 2005 - OYON, J.L., “Disersión frente a compacidad: la paradoja del urbanismo protoecológico”, Ciudad y Territorio-Estudios Territoriales, 169-170, otoño-invierno, 2011, pp. 515-532, Disponible en Atenea - SASSI, P., Strategies for a sustainable architecture, Taylor&Francis, Londres 2007 - SOLANAS, T., CALATAYUD, D., CLARET, C., 34 Kg de CO2, Departament Medi Ambient i Habitatge Genralitat Catalunya, Barcelona, 2009 - TERRADAS, J., Ecología urbana, Rubes, Barcelona, 2001 - WELTER, W., Biopolis. Patrick Geddes and the City of Life, The MIT Press, Cambridge (Mass.), 2003

119

MÉS INFORMACIÓ: Departament d’Urbanisme - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Av. Diagonal, 649, 4t pis. - 08028 Barcelona - Tel. (3) 401 64 02 / 09 - Fax (3) 401 64 00 Secció del Vallès - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès C/ Sitges, s/n - 08190 Sant Cugat del Vallès - Tel. (3) 401 78 77 - Fax (3) 401 78 76