Llibre blanc Duot by David

DEPARTAMENT D’URBANISME I ORDENACIÓ DEL TERRITORI

ESTUDIS DE GRAU

DUOT

ETSAB_MATINS INTRODUCCIÓ URBANÍSTICA I URBANÍSTICA II URBANÍSTICA III URBANÍSTICA IV URBANÍSTICA V URBANÍSTICA VI

04 06 10 14 18 22 26

ETSAB_TARDES 30 32 36 40 44 48 52

INTRODUCCIÓ URBANÍSTICA I URBANÍSTICA II URBANÍSTICA III URBANÍSTICA IV URBANÍSTICA V URBANÍSTICA VI

ETSAV INTRODUCCIÓ URBANÍSTICA I URBANÍSTICA II URBANÍSTICA III - TAP IV URBANÍSTICA IV URBANÍSTICA V - TAP VI URBANÍSTICA VI URBANÍSTICA VII URBANÍSTICA VIII

56 58 62 66 70 74 80 84 88

OPTATIVES CIUTATS EN LA HISTÒRIA APRENENT DE LA HISTÒRIA: INSTRUMENT DE PROJECTE URBÀ APRENENT DE NOVA YORK COMERÇ AL DETALL I FORMA URBANA EL TERRITORI COM A ARQUITECTURA CAMINAR BARCELONA LA ICONOGRAFIA URBANA EN LA CIUTAT TRANSFORMADA: RECICLATGES URBANS MANHATTAN I L’EIXAMPLE DE BARCELONA 1:1 (2.0) APRENENT DE BARCELONA EL PROYECTO DE CIUDAD LA CIUTAT I LA VIDA L’EXPOSICIÓ DE LA CIUTAT PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS URBANISME ECOLOGIC AFTER THE PROJECT: REVISITING MODERN (SUB)-URBANITY ELEMENTS DE COMPOSICIÓ PAISATJÍSTICA ARQUITECTURA DEL PAISATGE. INTRODUCCIÓ AL PAISATJISME

94 98 102 106 110 114 120 124 128 130 132 134 136 138 142 144 150 154

ALE 160 164 168

FUNCIONAL ART I FUNCIONAL ART II MALI, ORDENACIÓ DEL TERRITORI, SOSTENIBILITAT I PAISATGE

PAISATGE TALLER 2. L’ESCALA ALTERNATIVA LOS PAISAJES CULTURALES EN LOS PROCESOS DE DESARROLLO SOSTENIBLE ALTERNATIVOS. ANALISIS E INTERPRETACIÓN EMPÍRICA

174 178

URBANÍSTICA ETSAB SECCIÓ MATINS

MOU

L’ensenyament de l’Urbanística a la secció Matins de l’E.T.S.A.B., d’acord amb el Pla d’Estudis vigent, es desenvolupa en 6 assignatures de grau al llarg de 6 quadrimestres. Urbanística I i II s’aproximen al coneixement i raonament sobre la ciutat, objectiu últim de la disciplina. Aquest inici es fa amb procediments diferenciats; d’entrada, Barcelona serà el camp de treball objecte i referència dels exercicis. La proximitat del fenomen urbà a l’experiència personal de l’estudiant li permet entendre i distingir carrers, llocs públics i tipus de cases, alhora que la forma general de la ciutat. Al segon quadrimestre l’ensenyament es recolza en l’estudi de les “formes de creixement urbà”. Tot un recorregut per la ciutat moderna que permet diferenciar els seus components, els temps de la seva construcció i les causes estructurals que les originen, així com les teories sobre la ciutat que acompanyaven el seu desenvolupament. Ras i curt: dos cursos orientats al coneixement de la ciutat per tal de preparar l’estudiant a la intervenció projectual que s’exercitarà més endavant. El tercer quadrimestre, a l’inici del tercer any dels estudis, s’introduirà a l’alumne al projecte de vies i espais públics amb els instruments propis de l’arquitecte. El carrer, element substantiu de la ciutat, s’aprén com a obra construïda i també com a component formal i funcional, suport bàsic del creixement urbà. L’espai públic també pot ser l’idea-força que orienta projectes de ciutat. La integració entre ciutat i territori, els sistema de tots els espais lliures i la seva relació amb la geometria de la vialitat seran els altres objectius pedagògics del curs. Les dues assignatures següents estan orientades a la projectació del creixement i la transformació urbana. Urbanística IV s’orienta al projecte de les extensions urbanes de caràcter residencial i Urbanística V al projecte d’espais urbans i reformes urbanístiques estratègiques de petita escala a l’interior de la ciutat existent. Pel que fa al creixement extensiu s’assajarà la potencialitat ordenadora de les xarxes ortogonals i la relativa vigència de les morfologies basades en els principis de la ciutat oberta. En canvi, a Urbanística V els criteris d’intervenció seran els propis del “projecte urbà”, noció que planteja la interrelació projectual simultània d’arquitectures, forma dels espais públics, interacció amb el context, barreja d’usos, superposició d’escales... Síntesi projectual necessàriament complexa amb instruments flexibles de representació. Ambdós cursos es fonamenten en la idea de que l’aprenentatge del projecte només es pot realitzar mitjançant l’acció de projectar i amb la guia propera d’un bon professor projectista. El darrer curs troncal consisteix en un taller de projectes en el qual es realitza el procés complet de raonament urbanístic, des de les definicions inicials fins al projecte urbà. A cada edició es planteja un àmbit general i unes hipòtesis de partida, les quals no pressuposen ni un lloc d’actuació acotat ni un programa tancat. La definició d’ambdós assumptes forma part dels objectius de l’aprenentatge i és específica d’aquest darrer curs dels ensenyaments d’urbanisme. El fet de ser el darrer curs troncal dels estudis d’urbanisme ha permès que tingui un caràcter exploratori que es posa de manifest en la diversitat dels temes, la seva presentació i l’organització docent de cada edició. Aquesta seqüència de continguts teòrics i pràctiques diverses constitueix el conjunt d’ensenyament, no redundants, que aporta el Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori al Pla d’Estudis. Cal dir que el procés de revisió i avaluació de tot plegat es fa anualment en sessions crítiques, participades per tots els professors de la secció i comporta sovint evolucions de contingut i mètode pedagògic.

URBANÍSTICA I

6 CRÈDITS

CICLE: 1r Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Segon ETSAB Josep Parcerisa

OBJECTIUS DEL CURS: La primera assignatura d’urbanística inicia al raonament sobre la ciutat presentant qüestions i llocs pròxims a l’experiència de l’estudiant. Barcelona és el camp de treball, objecte i referència dels exercicis d’observació i de proposta. Es presenten diferents aproximacions a la forma urbana com a reflex de dinàmiques i conflictes d’abast social i cultural molt amplis. El curs ajuda a entendre que la ciutat no és mai un full en blanc.

CONTINGUTS: CARRERS. Funcions bàsiques: circulació i accés. El carrer com estratègia de connexió. Malles: distincions entre teixits, regles i excepcions. LLOCS PÚBLICS. El pla del terra. Raons culturals de la forma urbana: les places i el cor dels barris. La renovació de l’espai públic. TIPUS D’HABITATGES URBANS. Exemples a Barcelona de cases de pisos. Fons / figura: evolució de la mansana el segle XX. LA FIGURA DE LA CIUTAT. La geografia i la història: escenes de gran ciutat i de metròpoli. Muntanyes, rius i litoral.

EXERCICI/PRÀCTICA: El curs es basa en els exercicis. Sovint són curts i dirigits. S’aprèn a mirar i recordar, a mesurar distàncies, a raonar per dualitats, a formular hipòtesis i a expressar-les gràficament amb croquis o capturant imatges. A mig curs es dediquen algunes classes a fer un seminari d’anàlisi urbana amb ponències dels estudiants i discussió en grup. El darrer exercici de taller és més llarg i permet desenvolupar abastament la iniciativa de cadascú i valorar així el grau d’assoliment dels objectius del curs. Les lliçons generals i les visites a la ciutat acompanyen els exercicis i desenvolupen els temes del programa.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: L’avaluació individual és el resultat del conjunt de les qualificacions dels exercicis. La qualificació per curs és l’avaluació final a menys que es vulgui millorar la nota o no s’hagi aprovat. Aleshores la segona convocatòria és l’examen final.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT:

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Solà-Morales Rubió, M. de. ‘Deu lliçons sobre Barcelona : els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna’. Barcelona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2008. - Parcerisa, J.; Rubert de Ventós, M. ‘La ciudad no es una hoja en blanco’ Santiago de Chile: Ediciones ARQ, 2000 / “Materials d’urbanisme” Ed. ETSAB 1999. Disponible a: http://www.edicionsupc.es/virtuals/fmatcat.htm - Bacon, Edmund N. ‘Design of cities’. London : Thames and Hudson, 1982. - Busquets, Joan [et al.]. ‘La Ciutat vella de Barcelona: un passat amb un futur’. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. UPC. Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, 2004. - Busquets, J.; Parcerisa, J. ‘Instruments de projectació de la Barcelona suburbana’. Annals d’arquitectura, 1983, núm. 2. Disponible a: < http://hdl.handle.net/2099/1224> - Morris, A.E.J. ‘Historia de la forma urbana’. 4a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1992. - Panerai, Philippe R; Mangin, David. ‘Proyectar la ciudad’. Madrid : Celeste, 2002. - UR urbanismo revista: publicación internacional periódica del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona’. 1985 / 1992. Disponible a: < http://upcommons.upc.edu/revistes/handle/2099/2548>

URBANÍSTICA II

6 CRÈDITS

CICLE: 1r Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Segon ETSAB Maria Rubert de Ventos

OBJECTIUS DEL CURS:

CONTINGUTS: El tema central del segon curs d’Urbanisme és l’estudi de les Formes de Creixement Urbà. El curs inicia dibuixant una ciutat sencera: Amsterdam, Fez, Istanbul, Hèlsinki, Estocolm i Roma. Els exercicis sobre formes de creixement consistiran en l’anàlisi comparat de fragments de la ciutat i assajaran, per cada cas, una idea d’intervenció i manipulació. El curs acaba amb la presentació de projectes clàssics de gran ciutat del s XX. 1.Introducció. La representació de la ciutat. 2.Creixement Urbà. Parcel·lació/ Urbanització / Edificació 3.Ciutat antiga. Creixement per continuïtat/ Reforma/Fundació (Fez, Siena) 4.Creixement suburbà. Amsterdam i Venècia. 5.Ciutat Jardí. E.Howard i l’experiència anglesa. La segona volta americana 6.Eixamples. Els precedents a Europa i les fundacions a Amèrica. Barcelona / Ny 7.El polígon residencial. Hoff, Siedlungs, grands-ensembles, projects. 8.Urbanització marginal. Intervencions a la ciutat informal: Mèxic DF, Medellín. 9.La ciutat discontínua. Containers i vialitat a la perifèria Metropolitana / La ciutat temàtica / Creixements no residencials. 10. Propostes per a nova ciutat del s. XX “Ciutat Lineal” / “Sosgorod” / “Cité Industrielle”/ “Ciutat funcional” / “Ciutat vertical / “New Regional Pattern” / Broadacre city.

EXERCICI/PRÀCTICA: Primer exercici: Dibuix d’una ciutat. Amsterdam, Fez, Istanbul, Lisboa, Hèlsinki, Atenes, El Cairo, Estocolm i Roma. Segon exercici: Creixement suburbà. Bowery (Nova York) i Pere IV (Barcelona) Tercer exercici: Ciutat jardí

MÈTODE D’AVALUACIÓ: Avaluació continuada mitjançant el seguiment dels exercicis pràctics. Un exercici escrit relatiu al contingut teòric de l’assignatura.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT:

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Solà-Morales Rubió, Manuel de. “Les Formes de creixement urbà”. Edicions UPC, 1993. “Las Formas de crecimiento urbano”. Barcelona. UPC, 1997. - A.E.J. Morris “Historia de la forma urbana: Desde sus origenes hasta la Revolución Industrial”. - Kostof, Spiro. “The city assembled: Elements of Urban form through History”, Boston, 1992. “The city shaped: Urban patterns and Meanings through history”, Boston, 1992. - Parcerisa, J. i Rubert, M. “Materials d’Urbanisme”, UPC. Edicions UPC (ed. digitals). - Parcerisa, J. i Rubert, M. “La ciudad no es una hoja en blanco. Hechos del urbanismo”, Santiago de Chile, 2000. - Rubert, Bayona, Cadaval, Domingo, Giménez, Jiménez, Sardà i Solé. “Memòria curs 2010. Introducció a la ciutat”. (ed.limitada, properament a ed. digitals) - Benevolo, L .’Orígenes y desarrollo de la ciudad moderna’. Barcelona, 1972. - Panerai,P; Castex ,J.; Depaule, J. ‘Formas Urbanas: De la manzana al Bloque’, 1986.

Estocolm (Guasch. Florensa. 2010)

URBANÍSTICA III

6 CRÈDITS

CICLE: 2n Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Tercer ETSAB Angel Martín Ramos

OBJECTIUS DEL CURS: La introducció al projecte de vies i espais públics urbans amb els instruments i recursos propis de l’arquitecte. L’enteniment del paper que aconsegueixen, tant els carrers com els espais públics, en la constitució dels teixits urbans, de l’estructura de la ciutat i de la transformació del medi, en general.

CONTINGUTS: Projecte de vies i espais públics: 1. Introducció. El carrer, essència de la ciutat. Recurs funcional, institució social i clau cultural. 2. El carrer com a obra construïda. El medi físic: la ubicació geogràfica, el sòl i les condicions climàtiques. La forma del territori i la interpretació del lloc. Constitució, traça, secció i perfil del carrer. 3. El carrer com a instrument funcional. Potència de la traça i ordre del sòl. El carrer com a suport del creixement urbà. Canal de trànsits: Ordre i conflicte espacial. 4. El carrer, composició formal. Diferències culturals sobre el carrer. L’emplaçament. Els edificis i altres referents. La forma interna del carrer. Interseccions i rotondes. La llegibilitat de la ciutat des de l’espai públic. 5. Els espais públics a la ciutat. Places i passejos interns. Parcs d’oci. Àrees de joc i esbarjo. Sistema d’espais públics. Parcs ecosostenibles. 6. Vies i espais lliures com a estructura de ciutat. Cruïlla, o encreuament de carrers. Malles regulars i trames direccionals. La malla com a generador. Continuïtat, connectivitat i profunditat dels carrers. Modes i formes d’integració entre la ciutat i el territori. La riquesa de la biodiversitat i l’equilibri del medi com a recursos de projecte.

EXERCICI/PRÀCTICA: Es desenvoluparan tres o quatre exercicis pràctics sobre casos reals que permetin enfrontar als alumnes amb la necessitat de la seva aportació per resoldre qüestions plantejades en situacions urbanes específiques.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: Serà la suma de tres referències. Per una banda, la valoració dels treballs pràctics elaborats durant el curs. De l’altra, l’assimilació del programa de lliçons teòriques avaluada per mitjà d’una o dues proves escrites. I tambè, el seguiment i implicació en les sessions de l’assignatura.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: La distinció dels diferents factors que intervenen en la configuració de l’espai públic de la ciutat. Iniciació al treball amb els ingredients del projecte de carrers i espais públics urbans. Aptitud i capacitat crítica per concebre recursos de projecte en la transformació del medi.

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Lynch, K., Planificación del sitio, Barcelona, G. Gili, 1980. - Anderson, S., Calles. Problemas de estructura y diseño, Barcelona, G. Gili, 1981. - Boaga, G., Diseño de tráfico y forma urbana, Barcelona, G. Gili, 1977. - McCluskey, J., El diseño de vías urbanas, Barcelona, G. Gili, 1985. - CCCB, Arxiu Europeu de l’Espai Públic Urbà- Archivo Europeo del Espacio Público Urbano- European Archive of Urban Public Space: http://www.publicspace.org/ca/arxiu Lynch, K. (1960), La imagen de la ciudad, Barcelona, G. Gili, 1985. Buchanan, C. (1963), El tráfico en las ciudades, Madrid, Tecnos, 1973. McHarg, I.L. (1969), Proyectar con la naturaleza, Barcelona, G. Gili, 2000. Martin, L., March, L. et al. (1972), La estructura del espacio urbano, Barcelona, G. Gili, 1975. Panerai, P.R., Mangin, D. (1999), Proyectar la ciudad, Madrid, Celeste, 2002. Manchón, L.F., Santamera, J.A., Recomendaciones para el proyecto y diseño del viario urbano, Madrid, M. de Fomento, 2000. Solà-Morales Rubió, M. (ed.), Ciutats, cantonades = Villes, carrefours, Barcelona, Lunwerg - Fòrum Barcelona 2004, 2004. AA.VV., Paisaje: producto/producción, Barcelona, Fundación Caja de Arquitectos-COAC, 2008 (i altres catàlegs de la Biennal Europea del Paisatge de Barcelona).

Interpretació del lloc

Dimensions i traçat en planta i perfil

Mescla de carrers

Jerarquia de vies

Hook New Town, London Country Council, 1961

Sistema d’espais públics

Espais públics

El traĂ§at del carrer

Marcos Murillo (Prof. Goula)

Nous carrers

Marc Soldevilla (Prof. Bellmunt)

Espais pĂşblics destacats

Carlos Arroita - Guillaume Ballart (Prof. Cadaval)

URBANÍSTICA IV

6 CRÈDITS

CICLE: 2n Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Tercer ETSAB Enric Serra Riera

OBJECTIUS DEL CURS: El curs d’Urbanística IV està pensat amb el propòsit d’iniciar l’estudiant en el projecte del creixement de la ciutat. La presència ineludible dels nous ordres derivats de la commoció disciplinar, originada en el canvi de segle per una banda, i per l’altra, la verificada eficàcia de les xarxes ortogonals com a premissa consistent de disseny en la concepció d’extensions urbanes, ens porta de dret a la qüestió central que planteja aquest curs: com s’ha de projectar un teixit urbà de caràcter residencial, amb consciència de les noves condicions que suggereix la modernitat? Pensar en termes de teixit urbà significa concebre la ciutat com una síntesi entre espais públics, habitatges, moviments, activitats, infraestructures…

CONTINGUTS: Les xarxes ortogonals representen un instrument neutre que actua com a principi d’ordre en aquells àmbits en els que no s’hi troben les línies generatrius per a un nou projecte de ciutat i a més ens ofereix les condicions necessàries per assegurar l’equilibri indispensable entre ordre i complexitat. La unitat essencial constitutiva de la ciutat històrica podria representar-se com un fragment de carrer i una sèrie de parcel.les servides a un i altre costat d’aquest. Aquest curs explorarà la potencialitat de “noves formes” d’associació urbana, fidels alhora, als principis de la ciutat funcional i a la validesa de les xarxes ortogonals i de les extensions lineals. El programa es fonamenta en dues idees d’índole docent: l a primera és que l’aprenentatge del projecte només es pot realitzar mitjançant l’acció de projectar i la segona és que només es pot aprendre a un nivell lleugerament per sobre del que ja es posseeix. Conseqüentment, es presuposa que els estudiants d’Urbanística IV estan relativament avesats en la projectació de l’habitatge i dominen raonablement els prototipus més convencionals i els nous programes dels que s’en deriven les darreres propostes més experimentals. El curs desenvoluparà dues pràctiques projectives introductòries de dues setmanes cadascuna, orientades a reconèixer el paper de la xarxa viària de base en la forma final d’un teixit urbà, a practicar el projecte de la imatge urbana i a exercitar-se en la representació del paisatge urbà. Un exercici principal de dos mesos de durada en un àmbit concret i amb una extensió en l’interval 10-20 hectàrees introduirà l’estudiant/a en el projecte dels creixements residencials extensius. Plànol general d’ordenació i xarxa viària general, desenvolupament de noves unitats constitutives i assaig d’ordenances flexibles, seran els documents i feines mitjançant els quals es representarà la proposta. L’esquelet teòric del curs que juga per conseqüent un paper complementari, el constitueixen els següents blocs de lliçons principals: 1. Teixits urbans ordinaris i temptativa de projecte I, II i III. Vindicació dels teixits urbans d’Amsterdam i New York. Introducció a la idea d’heterogeneïtat. 2. Prototipus singulars d’arquitectura residencial i assaig de compromís urbanístic I i II. 3. Habitatge urbà i natura. 4. La concepció urbana de les activitats complementàries a la residència. 5. Les ordenances d’edificació com a projecte de ciutat.

EXERCICI/PRÀCTICA: El curs realitza tres exercicis: Dos exercicis d’un parell de setmanes en els quals l’estudiant analitza la topografia de diverses trames urbanes i comprova les diverses alternatives en un àmbit concret. El ter exercici omple la major part del curs i desenvolupa una extensió residencial/terciària en un àmbit entre 10-20 Ha a tocar d’una ciutat en la que es justifica el creixement extensiu.

MÈTODE D’AVALUACIÓ:

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT:

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - “La estructura del espacio urbano” Leslie Martin i altres. Barcelona, Ed. Gustavo Gili - Benevolo, Leonardo; Melograni, Carlo; Giura Longo, Tommaso. “La proyectación de la ciudad moderna”. 3ª ed. Barcelona - “Ciutat funcional i morfologia urbana”. Barcelona: Edicions UPC, 1994. ISBN 84-7653-377-2. - Choay, Francoise. “The Rule and the model: on the theory of architecture and urbanism”. Cambridge: MIT Press - Lynch, Kevin. “La buena forma de la ciudad”. Barcelona: Gustavo Gili, 1985. ISBN 84-252-1208-1. - Secchi, Bernardo. La transformazioni dell’habitat urbano (The transformation of the urban habitat). “Casabella”, 1993. - “UR: urbanismo revista: publicación internacional periódica del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona”. Barcelona. - Augé, Marc. “Los “No lugares” espacios del anonimato: una antropología de la sobremodernidad”. Barcelona: Gedisa. - Gabriel Dupuy. “L’urbanisme de les xarxes”. Barcelona Oikos Tau. - N.J. Habraken. “The Structure of the Ordinary“. MIT Press.

URBANÍSTICA V

6 CRÈDITS

CICLE: 2n Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Quart ETSAB Joaquim Español

OBJECTIUS DEL CURS: El curs pretén introduir els alumnes en el projecte d’espais urbans i de reformes urbanístiques estratègiques de petita escala a l’interior de la ciutat existent. Aquests objectius s’intenteran aconseguir a través de classes teòriques i de la realització d’exercicis de preojectació. Els criteris d’intervenció seran els propis del “projecte urbà”, concepte sedimentat en el Departament d’Urbanística basat, entre altres factors, en l’atenció a l’arquitectura i a la forma de l’espai, el caràcter social d’aquest espai, la interacció amb els teixits de l’entorn, la superposició d’escales, la barreja d’usos, la flexibilitat en els instruments de representació, etc.

CONTINGUTS: A diferència de l’espai interior i de la volumetria exterior de l’arquitectura, sempre ben definits, el projecte de l’espai urbà xoca amb problems inicials que s’han de tractar: un d’ells és la crisi dels llocs urbans -places, carrers, parcs- en les societats postmodernes, caracteritzades precisament per al producció de no-llocs. Un altre és la dificultat d’etendre la forma dels nous espais, que són buits oberts de límits indecisos, i per tant, sovint difícils de configurar amb les eines habituals del projecte. D’altra banda, la projectació de sectors urbans inserits dins la ciutat ja feta requereix l’enteniment de les vocacions del lloc per articular bé els edificis i espais nous amb els existents, de manera que el context formi aprt del projecte. Aquestes peculiaritats, entre d’altres, configuraran el nostre concepte de projecte urbà. Cal recordar, de cara als exercicis, que la síntesi projectual és complexa. La intuïció sintètica sol ser un mecanisme mental eficaç per projectar, però la reflexió analítica també pot ajudar en moments importants del procés. És per aquest motiu que, tant en les classes teòriques com en la correcció dels projectes, s’insistirà no solament en els temes socials que condicionen la funció i la mateixa existència dels espais urbans, sinó en una reflexió sobre les tècniques de construcció de la forma urbana que s’exemplificaran a través dels comenatris de projectes. TEMES: 1. Les ciutats i les societats postmodernes 2. Els espais urbans dels centre històrics 3. Aspectes socials de la sobremodernitat 4. Els espais urbans de la post-modernitat, els no-llocs 5. Els problemes de la relació ciutat-història; les ciutats simulacre 6. Els nous termes urbans 7. Instruments metodològics i morfològics del projecte urbà

EXERCICI/PRÀCTICA: Es proposa un primer exercici breu i de petita dimensió, de projecte d’un espai urbà relativament simple; i un segon exercici de projectació real d’un sector de dimensió mitjana interferit en la ciutat existent

MÈTODE D’AVALUACIÓ:

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT:

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - M. Solà Morales. “ La segunda historia del proyecto urbano” Rev. UR nº5 - M. Solà Morales, conferència inaugural ETSAB, curs 2009 - E. Bacon “Design on cities”. Thames and Hudson - M. Augé “Los no lugares. Espacios del anonimato. Una antropologia de la sobremodernidad”. Gedisa ed., Barcelona 2000 - R. Koolhass. “La ciudad genérica”. Ed. G. Gili, Barcelona 2006 - M Sorkin. “Variations on a theme park. The new american city and the end of public space Hill & Wang, New York 1992 - I. Solà-Morales “Territorios” Ed. G. Gili, Barcelona 2002 - J Español “Forma y consistencia” Ed Caja de Arquitectos, Barcelona 2006

URBANÍSTICA VI

6 CRÈDITS

CICLE: 2n Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Quart ETSAB Josep Parcerisa

OBJECTIUS DEL CURS: El darrer curs troncal consisteix en un taller de projectes en el qual es realitza el procés complet de raonament urbanístic, des de les definicions inicials fins al projecte urbà. A cada edició es planteja un àmbit general i unes hipòtesi de partida les quals no pressuposen ni un lloc d’actuació acotat ni un programa tancat. La definició d’ambdós assumptes forma part dels objectius de l’aprenentatge i és específica d’aquest darrer curs dels ensenyaments d’urbanisme.

CONTINGUTS: L’estudiant inicia l’exercici elaborant la millor i més eficaç definició dels problemes i conflictes que seran objecte d’atenció sobre un escenari o uns sistemes complexos. El procés avança i finalitza amb una proposta específica, a manera de resolució suficient de les qüestions inicials sobre un àmbit propi aproximat al prefigurat. Les primeres setmanes el taller es combina amb presentacions i discussions de ponències temàtiques en format seminari les quals faciliten la recerca creuada d’antecedents i referències. Les aules de taller son el fil conductor de l’activitat docent per be que al llarg del curs es fan visites, lliçons generals i lectures dirigides. Cada estudiant ha de poder definir i desenvolupar el seu projecte urbà específic d’acord amb les orientacions generals i específiques del seu professor tutor. El fet de ser el darrer curs troncal general dels estudis d’urbanisme ha permès que tingui un caràcter exploratori que es posa de manifest en la diversitat dels temes, la seva presentació i l’organització docent de cada edició.

EXERCICI/PRÀCTICA:

MÈTODE D’AVALUACIÓ: L’avaluació és individual i es basa en els exercicis i en les presentacions públiques.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT:

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Laboratori d’Urbanisme, UR-revista. Barcelona 1985/1992 - Laboratori d’Urbanisme, Papers D’UR nº 1. Barcelona 2010 - Manuel de Solà-Morales, De cosas urbanas GG 2008 - Colin Rowe & Fred Koetter, Ciudad Collage 1978, GG 1981 - Parcerisa, J. “De què parlem quan ensenyem urbanística” a Visions nº5. ETSAB 2006 - Gordon Cullen, El paisaje urbano. Tratado de estética urbanística. (1971, Blume 1974) “Planificación del llano” pg 132-140 - Eugène Hènard, Etudes sur les transformations de Paris (1903/09 L’Equerre 1982) “Le percée du Palais-Royal. Le Nouvelle Grande Croisée de Paris” pg. 127-176 - Eugène Hènard, Etudes sur les transformations de Paris (1903/09 L’Equerre 1982) “Le Champ de Mars et la Galerie des Machines” pg 91-126 - D. Lewis ed., La ciudad: problemas de diseño y estructura (1968, GG 1973) Alison y Peter Smithson, “Densidad, intervalo y medida” pg. 35-37 - D. Lewis ed., La ciudad: problemas de diseño y estructura (1968, GG 1973) Anthony Vidler “La idea de unidad y la forma urbana de Le Corbusier “ pg 225-238

MOU

URBANÍSTICA ETSAB SECCIÓ TARDES

URBANÍSTICA I

6 CRÈDITS

CICLE: 1r Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Segon ETSAB Julián Galindo González

OBJECTIUS DEL CURS: El primer curso de urbanismo tiene como objetivo despertar el interés por proyectar en la ciudad, dotando al alumno de instrumentos, método y cultura urbanística para afrontarla como arquitectos. Se trata de identificar, decodificar, clasificar y comprender los distintos elementos configuradores de la forma urbana. Mediante la reflexión y la expresión gráfica observaremos la ciudad: calles y espacios libres, parcelas y recintos, y edificios (públicos o privados), de manera agregada e individualizada, comparando y midiendo. De las intensas relaciones que se han ido estableciendo entre ellos surge la formalización de los distintos fragmentos urbanos tanto por adición, por superposición, o por substitución como resultado de procesos proyectuales y culturales concretos e identificables.

CONTINGUTS: Sobre este curso recae la responsabilidad de la primera impresión que los estudiantes se llevan sobre la Urbanística. Por ello, el programa se plantea como un ventanal abierto a cuantos temas constituyen el entendimiento de la ciudad como proyecto. El curso contiene gran variedad de conceptos elementales pero absolutamente nuevos para los alumnos. Las clases teórico-prácticas están dirigidas a enseñar a nombrar las cosas y a leerlas en clave proyectual, es decir, pensando en su transformación directa o indirecta. El curso debe incitar la inquietud intelectual frente a una realidad cada vez más compleja y estimular la exploración de posibles escenarios futuros. Debe impregnar de rigor el lenguaje del alumno y de dudas razonadas sus intervenciones. Se han planteado tres ejercicios divididos en tres partes con un total de nueve entregas, seis clases teóricas, dos clases instrumentales, tres sesiones de corrección conjunta y tres sesiones comentando algunas lecturas obligatorias, así como tres visitas guiadas a la ciudad, siguiendo tres bloques temáticos: 1. INTRODUCCIÓN GENERAL AL CURSO. LA CIUDAD DE LOS ARQUITECTOS 2. LAS FORMAS DE EXPRESIÓN Y CONFIGURACIÓN DE LA CIUDAD 3. LA CONSTRUCCIÓN DE LA CIUDAD: CRECIMIENTO, DESARROLLO, TIEMPO Y PENSAMIENTO. Bloque 1 4. LAS CALLES Y SUS CIUDADES 5. PARÍS Y SUS CINCO PROYECTOS DE CIUDAD 6. LAS RAMBLAS Y SUS CAPILARIDADES Bloque 2: 7. LAS PLAZAS. UN LUGAR DE ENCUENTRO 8. LONDON: THE SCATTERET CITY. LOS PROYECTOS DE LA CIUDAD DE LONDRES 9. LA PLAZA CONTEMPORÁNEA Y EL ESPACIO COLECTIVO Bloque 3: 10. EL TIPO EDIFICATORIO COMO INSTRUMENTO DE PROYECTO 11. NUEVA YORK. UN LABORATORIO DE ARQUITECTURA 12. EL PROYECTO URBANO RESIDENCIAL. TENDENCIAS Conclusiones 13. DEL ANÁLISIS AL PROYECTO DE CIUDAD. Una “mirada intensiva”

EXERCICI/PRÀCTICA: A lo largo del curso se organizan 4 ejercicios. Lego-City (los elementos de la ciudad). Las calles y sus ciudades. Los espacios del intercambio. Cruces, plazas y parques. Parcelas, edificios, y unidades mínimas de agregación. Cada uno de los ejercicios se acompaña de una visita guiada a la ciudad donde se trabaja la mirada del arquitecto.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: La evaluación continuada se realizará a partir de la media ponderada de los ejercicios y la media de las pruebas escritas. Para optar a la calificación por curso es necesario tener realizados todos los ejercicios y el 80% de las pruebas escritas. El examen final, para los que no hayan superado la evaluación por curso, consistirá sin excepción, en un examen teóricopráctico

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Dotar al alumno de instrumentos, método y cultura urbanística. 1. Dotar de herramientas de trabajo para distinguir y contextualizar los elementos básicos que componen la ciudad. 2. Utilización de un método preciso y riguroso en el proceso de lectura y propuesta de transformación. 3. Conocer algunos ejemplos de referencia y algunas piezas claves de la cultura urbanística

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Solà-Morales M. Diez Lecciones sobre Barcelona, COAC, Barcelona, 2008 - Azúa. F. La invención de Caín, Alfaguara ed. Barcelona, 1999 - F. Mancuso.“Squares of Europe, Squares for Europe” J.U.Press, Cracow 2007 - Anderson, Standford: “Calles. Problemas de estructura y diseño” G.G. Barcelona 1981 - Leonardo Benévolo.“La proyectación de la ciudad moderna”.GG. Barcelona - Perec, G. “Especies de espacios Paris 1974”. Barcelona 1999 - Parcerisa, J., Rubert, M. “La ciudad no es una hoja en blanco”. Santiago de Chile 2000, edicions upc - Morris, A.E.J. “Historia de la forma urbana. Londres 1974”, Barcelona 1984

URBANÍSTICA II

6 CRÈDITS

CICLE: 1r Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Segon ETSAB Miquel Corominas Ayala

OBJECTIUS DEL CURS: Els alumnes han d’aprendre a llegir la ciutat globalment; la seva forma urbana, els elements que l’estructuren; les diferents parts o àrees funcionals i els diferents tipus de teixits. Un coneixement profund de la ciutat ens ha de permetre introduirnos tant en una intervenció de petita escala com en un planejament urbà de caràcter general. A nivell d’edificació ens ajudarà a entendre el paper urbà de l’arquitectura de la ciutat. Professorat del curs: Miquel Corominas Ayala, Manuel Franco Mesas i Aurora López Corduente.

CONTINGUTS: L’objecte de l’assignatura és l’estudi dels elements més complexes de la ciutat (els teixits) i per tant de la globalitat de la ciutat (lloc, forma, estructura i activitats). El curs planteja l’anàlisi i estudi de ciutats i de les seves formes de creixement al llarc de la història. Es centre en dos períodes clars de la producció de la ciutat. El primer període s’inicia amb la ciutat industrial, continua amb la ciutat moderna per acabar en les àrees metropolitanes i ocupa la major part del curs. El segon període es dedica a la ciutat preindustrial. - I Introducció a la ciutat. (nº de classe 1) - II De la ciutat industrial a les àrees metropolitanes - Les noves formes de producció: la ciutat industrial. La renovació urbana: París (Haussman)+Viena (Ring). (2) - La forma nova representativa de la ciutat industrial: l’eixample. Nova York+BCN. (3) - L’alternativa a la ciutat industrial: la ciutat jardí i el suburbi. La ciutat lineal. Londres+Madrid (4) - La resposta al fort creixement urbà: la ciutat “moderna”. Amsterdam zuid i oost. (5) - La vivenda massiva com a resposta: els polígons d’habitatge. Berlin+Frankfurt. (6) - El paradigme de l’ordre urbà: les noves ciutats. Brasilia+Chandigar (7) - L’allau migratori: la infravivenda a la ciutat. Rio de Janeiro+Sao Paulo (8) - La ciutat postindustrial: ciutat o urbanització? Milà+Barcelona (9) - III La ciutat preindustrial - Els orígens de la ciutat occidental: Íbers, grecs i romans. Mileto+Pompeia (10) - La ciutat medieval. Venècia+Siena+Urbino. (11) - La ciutat del renaixement i el barroc. Roma+Nancy (12) - El creixement fora muralles: els ravals o creixement suburbà. Comarques catalanes. (13) - Les ciutats de colonització. Buenos Aires+Philadelphia (14).

EXERCICI/PRÀCTICA: 1. El dibuix de la forma de vàries ciutats a partir de fotoplànol (Google Earth). 2. Comparar els diversos teixits urbans a una mateixa ciutat (Vic). 3. Reconèixer els teixits residencials d’ordenació unitària (Barcelona NE). 4. Comparació entre dos projectes d’intervenció sobre la ciutat construïda, comparant-ho amb la situació prèvia.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: Es plantegen quatre treballs al llarg del curs que es realitzaran en paral·lel al contingut de les classes. Per tal d’afavorir l’aprenentatge cooperatiu es realitzen en grups de dos alumnes. També es planteja amb caràcter opcional una lectura comparada de tres texts sobre Barcelona. Complementàriament es realitzaran petites proves escrites o en format audiovisual sobre projectes, temes, texts, etc

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Reconèixer, analitzar i parametritzar la ciutat, els teixits i els seus elements.

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - AEJ.Morris Historia de la forma urbana Desde sus orígenes a la Revolución industrial. Londres, 1972 i edicions posteriors GG, Barcelona - B.Gravagnuolo Historia del urbanismo en Europa 1750-1960. Laterza 1991 i edicions posteriors Akal Arquitectura. - AAVV Les formes del creixement urbà. LUB. 1974 i edicions posteriors UPC. - J.Busquets Barcelona. Evolución urbanística de una capital compacta, Mapfre, Madrid 1992 i edicions posteriors Serbal. - A.Font “Territori i ciutat a la Catalunya dels seixanta” a “1958-75 Des de Barcelona arquitectures i ciutat”. M.Fomento, C.O. Arquitectes de Catalunya. Barcelona 2002. - M.Solà-Morales 10 lliçons sobre Barcelona. LUB, C.O. Arquitectes de Catalunya. Barcelona, 2008. - C.Aymonino Orígenes y desarrollo de la ciudad moderna. Marsilio, Padova 1971 i edicions posteriors GG, Barcelona. - L.Benevolo Storia della Città, 4 vol. 2ª Ed. Laterza, Bari 2006. - D.Calabi Storia della città. L’età moderna. Marsilio, Venezia 2001 - D.Calabi Storia della città. L’età contemporanea. Marsilio, Venezia 2005

URBANÍSTICA III

6 CRÈDITS

CICLE: 2n Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Tercer ETSAB Antonio Moro Domingo

OBJECTIUS DEL CURS: En aquest curs, dedicat de manera intensiva a la qüestió viària, l’estudiant ha d’aprendre a projectar un carrer tenint en compte no només els requeriments funcionals i tècnics del traçat, sinó també l’articulació i la integració amb el seu entorn urbanístic: teixits, àrees lliures, paisatges i activitats que l’envolten. Per tant, els objectius són: - Realitzar un traçat tècnic que ha de resoldre els problemes d’estructura i funcionament de la vialitat detectats a partir del seu anàlisi. - Aconseguir una bona integració del carrer dins l’estructura viària i dels espais oberts del lloc, la qual cosa comporta estudiar i resoldre les relacions del nou vial amb l’entorn existent. - Definir l’espai públic urbà per a millorar les condicions ambientals del carrer com espai públic dins el teixit.

CONTINGUTS: L’espai viari és un element fonamental de l’estructura de la ciutat, entre altres raons per l’exigència de la continuïtat que la circulació imposa. Però a més de la funció merament circulatòria, al llarg de la història ha acollit altres usos: ha estat un lloc fonamental de trobada i de passeig, també d’activitats molt diverses com comercials, productives, lúdiques o culturals: en definitiva, estem parlant de L’ESPAI PÚBLIC, escenari d’esdeveniments històrics que conté un enorme valor simbòlic i històric. La introducció de l’automòbil en les nostres ciutats a partir d’inicis del segle XX i la generalització del seu ús varen conduir a la segregació funcional i l’especialització dels carrers. Aquesta situació va generar molt freqüentment una visió reductiva del projecte de l’espai viari. Es tractava d’aconseguir la màxima eficàcia per respondre a les sol•licituds del tràfic d’automòbils, oblidant la seva essència d’espai públic, l’articulació amb els altres espais públics o el fet de que els carrers formen part indissoluble dels diferents teixits de la ciutat. El resultat ha estat nefast pels nostres centres urbans: carrers i places envaïdes pels cotxes, vies ràpides dins els teixits històrics que trenquen la seva harmonia i equilibri, nusos amb traçat, dimensió i escala d’autopista dins les mateixes ciutats, carrers amb calçades cada vegada més amples i voreres més estretes... En definitiva, la pèrdua del carrer com espai públic, de la qualitat medi ambiental, del paisatge urbà i dels valors històrics i patrimonials. Els projectes de renovació urbana encetats ja fa algunes dècades estan freqüentment encaminats a la millora de l’espai públic, el qual està tornant a recuperar la seva diversitat, el seu paper dins l’estructura urbana i el seu caràcter dins els diferents teixits. Segurament, els centres de les nostres ciutats compactes ja consolidades han recuperat en gran mesura els espais que es varen malmetre durant decennis, però al mateix temps s’està produint de creixement urbà d’extraordinàries proporcions que està causant una ocupació enormement ràpida del territori. En aquest procés, les grans infraestructures del transport, sobretot carreteres i autopistes, tenen un paper cabdal però de nou es projecten sovint només com vies de circulació i no com elements que vertebren el territori. El curs té un caràcter eminentment pràctic i en ell, l’estudiant ha de resoldre un projecte plantejat al taller. El desenvolupament d’aquest ve acompanyat de una sèrie de sessions teòriques i instrumentals agrupades en tres blocs: 1. Visió general d’algunes de les idees més importants sobre l’espai viari des de la edat mitjana fins l’actualitat. 2. Instruments tècnics per a la projectació del viari (tècniques de traçat; nusos; seccions de carrers; elements d’urbanització del carrer, la infraestructura bàsica i els serveis urbans). 3. S’expliquen alguns models contemporanis de transformació i la reforma del viari i de l’espai públic

EXERCICI/PRÀCTICA: Té un únic exercici estructurat en tres blocs:el primer és l’anàlisi urbanístic; el segon aborda les qüestions relacionades amb els requeriments circulatoris i tècnics (pendents, radis de curvatura, moviments topogràfics, encreuaments, etc) i amb l’espai viari urbà: el carrer, les seves mides, la secció; en el tercer s’estudien els elements d’urbanització i la integració urbanística en l’entorn.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: El curs és fonamentalment pràctic. Per tant, l’avaluació es fa a partir del projecte realitzat al llarg del quadrimestre, amb qualificacions parcials corresponents als tres blocs: l’anàlisi; traçat tècnic; i finalment, la seva integració urbanística i el projecte d’espai públic que genera i transforma. Els estudiants que no superen el curs, tenen dret a un examen final. L’avaluació és individual.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: L’estudiant aprèn a abordar l’anàlisi de situacions urbanístiques complexes, a partit del qual pot establir els criteris per la intervenció urbanística integral sobre el viari i l’espai públic. A partir d’aquí, adquireix els coneixements tècnics mínims per al traçat d’un nou viari urbà i per escometre operacions de reforma de l’espai públic.

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Roca, Estanislau; Mòdol. Daniel; Franco, Manuel. El projecte de l’espai viari. Edicions UPC. Barcelona 2004. - Herce, Manuel (ed); Magrinyà, Francesc; Miró, Joan. Construcció de ciutat i xarxes d’infraestructures. Edicions UPC - Herce, Manuel (ed); Magrinyà, Francesc; Miró, Joan. L’espai urbà de la mobilitat. Edicions UPC. Barcelona, 2007. - Buchanan, Colin. El tráfico en las ciudades. Madrid, 1973. (Londres, 1963). - AAVV. Guía de diseño urbano. Ministerio de Fomento. Madrid, 1999. - AAVV. Recomendaciones para el proyecto y diseño del viario urbano. Ministerio de Fomento. Madrid, 1995. - McCluskey Jim. El diseño de vías urbanas. Ed. Gustavo Gili. Barcelona, 1985. - Boaga, Giorgio. Diseño de tráfico y forma urbana. Ed. Gustavo Gili. Barcelona, 1977. (Roma, 1972). - Alonzo Eric. Du rond-point au giratoire Ed Parentheses. Marsella, 2005 - Lynch, Kevin. The view from the road. Cambridge, 1964.

URBANÍSTICA IV

6 CRÈDITS

CICLE: 2n Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Tercer ETSAB Francesc Peremiquel

OBJECTIUS DEL CURS: Aquest curs d’urbanisme es centra en l’ordenació de conjunts residencials destinats a l’extensió o transformació de la ciutat. Com a tema de projecte consisteix en la definició de fragments urbans, destinats majoritàriament a la funció residencial, entesos com a conjunts amb capacitat de formar teixit identificable mitjançant la combinació dels components físics de la forma urbana (carrers, parcel•les i edificis) segons unes lògiques, mecanismes e instruments de composició definits, establint d’unes regles que pauten les característiques del sòl i dels edificis, i que alhora defineixen el traçat de carrers i espais públics.

CONTINGUTS: Com ja s’ha estudiat en els primers cursos d’urbanisme, les edificacions a la ciutat es disposen seguint determinades pautes formals i lògiques de combinació: per alineació, translació, simetria, seriació, contraposició...; i els carrers i espais públics responen a criteris, com ara singularitat, diversitat, jerarquia, especialització. De les relacions entre la disposició dels edificis i la lògica dels carrers, sorgeixen els mecanismes que donen ordre als teixits, dotant-los de seqüències que els fan comprensibles i els donen identitat. El control de la configuració de l’espai urbà en aquests conjunts, el coneixement dels diferents elements que el conformen, les seves lògiques i relacions, constitueix l’objectiu del curs. El curs es planteja treballar amb els sistemes d’ordenació mes comuns: l’ordenació segons alineació de vial i l’ordenació segons volumetria especifica. Es tracta de dues opcions morfològiques diferenciades, però que es poden utilitzar també de manera simultània donant lloc a múltiples solucions. En ambdues però, l’ordre i la jerarquia del teixit s’aconsegueix a partir de la repetició de cèl•lules similars, integrades en unitats i que es composen entre si amb moviments geomètrics (rotacions, translacions, simetries...) i agrupacions, juxtaposicions o superposicions successives. En l’idea de teixit urbà és fonamental la disposició i repetició de volums construïts i espais buits i aquesta, tenen un valor positiu quan permet definir un sistema complex, estructurat en parts, i articulat a través de la disposició dels espais lliures i de les dotacions. En les relacions complexes establertes entre elements urbans simples (carrers, edificis i parcel•les) configurats per objectes abstractes (sovint de geometria regular) i amb els que mitjançant la seva disposició es configura un espai urbà divers, es precisament on es troba l’interes per la configuració del teixit. L’enfasi es posa en la relació entre els edificis y els espais que entre ells defineixen, desenvolupant formes on la preeminència del buit sobre el ple es la clau per la comprensió del espai urbà modern i contemporani. PROGRAMA 1. Conèixer les mesures dels projectes residencials. 2. Aprendre de la comparació entre diferents projectes residencials. 3. Llegir el lloc d’intervenció i valorar-lo com a factor bàsic del projecte. 4. Encaixar el projecte en l’àmbit de la intervenció. 5. Definir criteris estructura. 6. Definir criteris de composició del conjunt. 7. Formular les unitats d’agregació i agrupació. 8. Definir els criteris d’ordenació general. 9. Establir criteris d’urbanització

EXERCICI/PRÀCTICA: Exercici pràctic consistent en el desenvolupament projectual de la proposta d’un fragment residencial de mida mitja en un entorn urbà determinat. Treball de recerca consistent el la documentació i estudi d’algunes referències útils per la projectació: un autor, un projecte, un període, una ciutat,etc…

MÈTODE D’AVALUACIÓ: L’avaluació del curs es realitzarà a partir dels lliurament parcials i final de l’exercici. La qualificació final correspondra al lliurament del treball resultant (75% de la nota) juntament amb el quadern de curs (15% de la nota) i la presentació oral del mateix (10% nota). El exercici de curs en el seu conjunt contar pel 85% de la nota curs. El 15% restan correspondra al treball de recerca

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Referències culturals, tant de casos com de temes vinculats; mètode de treball, tant d’anàlisis de les actuacions com de procés de desenvolupament projectual; e instruments generals i específics per abordar aquest tipus d’intervenció urbana en la practica urbanística.

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - AA. VV. Housing in Europe (dos volums). Edizioni Luigi Parma. Bolonia, 1979. - Alexander, Ch.et alt Comunidad y privacidad. Ediciones Nueva Visión. Buenos Aires, 1973 (1ª edición en inglés 1963). - Benevolo, L. et alt. La proyectación de la ciudad moderna. Gustavo Gili. Barcelona, 1978 (1ª edición italiana 1977). - Kirschenmann, J.C. Diseño de barrios residenciales. Remodelación y crecimiento de la ciudad. Gustavo Gili. Barcelona, 1980. - Martí, C i alt Las formas de la residencia en la ciudad moderna. Editorial UPC. Barcelona, 1991. - Pannerai, Ph. Formas urbanas: De la manzana al bloque. Editorial Gustau Gili. Barcelona, 1986 - AA.VV. DENSIDAD / DENSITY. Nueva vivienda colectiva. Javier Mozas, Aurora Fernandez. A+T ediciones 2004 - AA.VV. HOUSING. Nuevas alternativas, Nuevos sistemas. Manuel Gausa, ed.. ACTAR ediciones 1998. - Font. A, Castiñeira,I.(eds) El proyecto de nuevos patrones residenciales. EAV/UPC. 2009

URBANÍSTICA V

6 CRÈDITS

CICLE: 2n Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Quart ETSAB Estanislao Roca Blanch

OBJECTIUS DEL CURS: El curs d’Urbanística V es troba a l’últim curs de l’ensenyament troncal de l’Urbanisme a l’ETSAB i té un contingut clarament projectual. Pretén introduir l’estudiant en la projectació d’un fragment estratègic de la ciutat per a la seva transformació, tant compositiva com morfològica sovint amb barreja d’usos i funcions diferents, reflexions sobre la vialitat, l’espai urbà resultant i les interaccions amb el teixit de l’entorn. En base als coneixements adquirits en cursos anteriors, les classes teòriques i pràctiques, seran claus per a la reflexió i ajudaran en les decisions projectuals per abordar de forma global un problema urbà complex.

CONTINGUTS: El contingut del curs es resumeix en els següents termes bàsics: - El projecte urbà i espai públic com a categoria de projecte de ciutat. - Els projectes de reforma urbana en la ciutat construïda L’escala de projectes es troba a cavall entre la definició arquitectònica i l’ordenació urbanística, i es tracta un espai urbà de dimensió acotada amb una voluntat de fer arquitectura de la ciutat, independentment de l’arquitectura dels edificis. Tot ha de concretar-se en un projecte travat capaç d’executar-se en un termini no massa dilatat amb força pròpia i amb capacitat de tensionar l’entorn. Així, no es tracta de limitar-se al perímetre propi de l’actuació sinó de veure com pot influir en la regeneració dels teixits circumdants. Sovint en el programa d’aquestes actuacions hi ha un component públic important en la inversió i proporció també important d’usos col·lectius. A principi del curs s’encarrega l’anàlisi d’espais urbans amb complexitat i la seva relació amb la ciutat que podrà servir en major o menor mesura de referents per a l’exercici de taller. Aquest treball es realitzarà en grups de 2 alumnes per cada espai urbà i serà tutelat pels professors. S’haurà de presentar a mig curs en una exposició general, en la qual s’encetarà un debat obert sobre els casos estudiats, tot contrastan-los amb l’exercici en curs.

EXERCICI/PRÀCTICA: L’exercici de taller sovint consisteix en l’anàlisi i proposta en un fragment de la ciutat que es troba pendent d’una reflexió i reforma urbana. Amb la proposta de l’àmbit d’estudi es formula la millora tant de la definició morfològica dels edificis com l’espai urbà resultant.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: L’avaluació del curs rau en el nivell i qualitat del treball realitzat, tenint en compte a més les notes de les correccions intermèdies i el lliurament final. Es realitzarà l’avaluació continuada a partir de la mitjana ponderada dels diferents lliuraments, amb la següent proporció: Registre 10% / Criteris i avanç 30% / Projecte 60%. És necessari haver realitzat els tres exercicis i aprovar el projecte.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Referències culturals, renovació urbana en clau moderna. Exercitació projectural de reforma d’un fragment urbà amb complexitat d’usos, amb concreció morfològica, dels edificis, de la vialitat i de l’espai públic.

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - “Ciutat funcional i morfologia urbana” Barcelona: Ed. UPC, 1994. ISBN 84-7653-377-2 - Estanislau Roca i Blanch, Andrès Lezcano Horno i Ricard Fayos Molet. “Campus de la Diagonal. Un projecte urbà: praxi docent i professional”. Barcelona: Ed. UB, 2009. ISBN: 978-84-475-3381-7 - Manuel de Solà-Morales. “De cosas urbanas”. Barcelona: Ed. Gustavo Gili, SL., 2008. ISBN: 978-84-252-2260-3 - El proyecto Urbano I. “UR: urbanismo revista: publicación internacional periódica del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona”, 1987, núm. 5 - El proyecto Urbano II. “UR: urbanismo revista: publicación internacional periódica del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona”, 1988, núm. 6 - “Barcelona espai públic: homenaje a Josep Maria Serra Martí”. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1993. ISBN: 84-7609-589-9 - Bacon, Edmund N. “Design of cities”. London: Thames and Hudson, 1982. ISBN: 050027133-X

URBANÍSTICA VI

6 CRÈDITS

CICLE: 2n Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Quart ETSAB Xabier Eizaguirre

OBJECTIUS DEL CURS: La projectació d’un àrea de centralitat al territori a la Vall Baixa: Sant Vicenç dels Horts. L’assignatura planteja treballar en un territori metropolità ubicat a una cruïlla de carreteres que ha quedat obsoleta per les seves funcionalitats actuals. Un braç de la Vall Baixa, un cap de pont, una riera transversal que amplia l’espai del corredor del Llobregat. Aquest territori es conforma com un interessant objecte per la seva singularitat i interès, així com per ser un laboratori per la seva riquesa morfològica. El lloc, una vegada alliberat de les grans infraestructures, demana una nova urbanitat, una nova organització d’acord amb la seva situació estratègica.

CONTINGUTS: En aquesta realitat es planteja projectar un espai públic de relació i intercanvi, un espai on es puguin donar d’una manera col·lectiva usos d’oci i cultura a la vegada que pugui estar guarnit i abrigat de funcions de centralitat comuns al terciari en general i al comerç i la residència en totes les possibles expressions. L’assignatura planteja endinsar-se en el coneixement d’aquesta realitat per tal de cercar-ne quina podria ser l’alternativa en l’actual marc de transformacions i canvis que es produeixen. Per això començarem realitzant interpretacions complementàries a escales i temàtiques diferents, per endinsar-nos ràpidament a un treball més projectual en què es doni resposta als dèficits i potencialitats de la seva conformació actual. Ens disposem doncs, a fer l’exercici de repensar com ha de ser en el futur aquesta part tan emblemàtica del territori, en base a les característiques de la seva estructura física, des de la reflexió d’alguns models teòrics precedents i a partir de l’instrumental formal propi de la disciplina de l’arquitectura. Les geometries híbrides que s’han anat sedimentant en aquest territori a través del diferents nivells d’antropització defineixen la forma dels elements que el configuren, que són alhora realitat i projecte. Hi han aspectes que susciten una intervenció i que podran ser objecte de reflexió al llarg del curs.

EXERCICI/PRÀCTICA: 1r mes: Pensar en el projecte des del lloc (el lloc, escales de treball 1/10.000 a 1/2.000, primeres decisions) 2n mes: Projectar des dels referents projectuals. (Protagonistes: els referents, el programa i el projecte urbà, 1/2.000, esquemes, seccions) 3r mes: Desplegar el projecte (preocupació per la definició i l’entrega, la imatge del projecte, 1/5.000, 1/2.000 i 1/500, plantes seccions i imatges)

MÈTODE D’AVALUACIÓ: Al llarg del curs es realitzaran tres lliuraments i dues proves escrites. D’aquestes últimes, la primera es centrarà en fer un article sobre el projecte, el tema i el lloc; i la segona en canvi, en realitzar una reflexió escrita entorn a les classes teòriques impartides al llarg del curs. L’entrega final serà un dossier a mode de diari personal on es recopilin els temes i les idees escoltades, el recorregut i les decisions del projecte, els apunts personals i els dibuixos de treball.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: S’hauran exercitat la escala del territori i del projecte urbà. L’estudiant s’haurà enfrontat a les noves formes territorials de la ciutat metropolitana, contrastada amb una amplia dispersió i difusió d’activitats residencials i productives que caracteritzen la perifèria.

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - “El projete urbà: una experiència docent”. Barcelona: Edicions UPC, 1999. - “El Proyecto Urbano I”: UR, urbanismo revista, publicación internacional periòdics del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona, 1987, núm.5. - “El Proyecto Urbano II”: UR, urbanismo revista, publicación internacional periòdics del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona, 1987, núm.6 .

MOU

URBANÍSTICA ETSAV

URBANÍSTICA I

3 CRÈDITS

CICLE: 1er Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Primer ETSAV José Luis Oyón Bañales

OBJECTIUS DEL CURS: Un curso de introducción al urbanismo debe hablar de ciudades. El objetivo principal del curso es presentar las formas urbanas singulares de esas ciudades, formas que han sido referentes fundamentales como modelos de ciudad o de composición urbana. Esas formas de ciudad se han generado en precisos momentos históricos, en procesos de transformación urbana que las han alumbrado de manera particular El objetivo segundo del curso es reconstruir esos procesos, esos momentos clave, auténticos episodios formadores que han dejado una huella indeleble sobre cada una de las ciudades repertoriadas. En esos procesos históricos, más o menos largos, puede decirse que esas ciudades “han cambiado de forma”, han definido sus señas de identidad urbana desde el punto de vista físico y funcional.

CONTINGUTS: 0. Introducción. Ciudades civilizadas. Formas urbanas y proyectos de ciudad. 1. Edimburgo neoclásico, 1750-1840 2. Fez y el urbanismo islámico 3. Sevilla, capital del mundo en el siglo XVI 4. Una malla infinita: Barcelona y el proyecto de Ensanche Cerdà, 1860-1930 5. Buenos Aires, la cuadrícula en la pampa, 1870-1930 6. De Florencia a Roma: el nuevo espacio urbano del clasicismo, ss.XV y XVI 7. Boulevard y perspectiva: el Paris haussmanniano, 1850-1870 8. Nueva York, skyline del futuro absoluto, 1880-1940, Brasilia, la oportunidad del Movimiento Moderno, 1955-2000. 9. Elementos de estructura de la ciudad. 10. La domesticación del agua: Venecia y Amsterdam en la edad dorada 11. Londres victoriano o la dispersión infinita, 1820-1900 12. Industrialización e inmigración: Chicago, metrópolis del Gran Oeste, 1850-1930 13. Viena, capital de la cultura: el Ring y el edificio público, 1850-1914 14. Estocolmo, la utopía socialdemócrata, 1945-1980 15. México: apoteosis de la vivienda informal, 1950-2000 16. Los Ángeles: la ciudad del automóvil, 1900-2000 17. El nuevo paisaje metropolitano: Barcelona, 1975-2007.

EXERCICI/PRÀCTICA: Se propone reconocer planimétricamente la estructura elemental de una de las ciudades seleccionadas a escala aproximada de1/25.000 y el análisis de un fragmento urbano de la misma a escala 1/2.000. Como ejercicio complementario, pero de forma mucho más libre, se sugiere comentar la presencia urbana en un libro, novela o película cuyo fondo sea una de las ciudades listadas.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: 1 exercici (50%), 1 presentació (12,5%), 1 examen final (25%) i 1 lectura (12,5%).

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Adquirir destresa en la lectura i el dibuix de ciutats a escales altes (1/10.000- 1/25.000) i a escales baixes(1/2.000). Reconèixer l’estructura bàsica de la ciutat en la qual es treballa: les àrees socials i funcionals que la composen, els seus grans eixos viaris, el seu centre ( o centres) i les seves perifèries. Adquirir la curiositat per la ciutat a través de la lectura de documents de ficció

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - OYÓN, J. L., Ciudades: procesos y formas urbanas, Publicaciones ETSAVs, Barcelona, 2008 - CAPEL, H., Morfología de las ciudades 2 vol, Ediciones del Serbal, Barcelona, 2002, 2005 - DEL CAZ, R., GIGOSOS, P., SARAVIA, M., Ciudades civilizadas, Ediciones ETSA Valladolid, 1999 - HALL, P., Ciudades del mañana. Ediciones del Serbal, Barcelona1996 - HALL, P., Cities in Civilization, Weidenfeld & Nicholson, Londres, 1998 - KOSTOF, S., The City Shapped, Thames&Hudson, N.York-Londres, 1991 - MONCLUS, F.J., OYON, J.L., Elementos de composición urbana, Edicions UPC, Barcelona, 1998

URBANÍSTICA II

3 CRÈDITS

CICLE: 1r Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Segon ETSAV Enric Batlle Durany

OBJECTIUS DEL CURS: L’assignatura tracta sobre les vinculacions entre arquitectura i paisatge en tots els seus nivells d’actuació, i sobre la importància dels projectes de paisatge com a transformadors dels llocs, les ciutats i els territoris. L’assignatura tracta d’establir alguns “principis” a traves de l’anàlisi d’alguns models històrics d’espais lliures i de determinats exemples contemporanis, des de jardins fins a parcs, des de sistemes d’espais lliures fins a híbrids urbans. En el curs s’intenten recollir diferents “materials” procedents de disciplines diverses –l’agricultura, l’ecologia, l’art i l’arquitectura‐, que no es presenten des de l’anàlisi experta de la seva especificitat, si no que s’interpreten des de les lògiques de l’arquitectura del paisatge.

CONTINGUTS: 1. PRESENTACIÓ: Objectius i contingut de l’assignatura; Introducció a les vinculacions entre Arquitectura i Paisatge. 2. JARDINS: Introducció a l’historia del jardí; Els jardins tornen a les nostres ciutats 3. PARCS: Introducció a l’historia dels parcs urbans; Parc i ciutat 4. SISTEMES D’ESPAIS LLIURES: Els sistemes de parcs; Els híbrids urbans 5. AGRICULTURA I PAISATGE: Els sistemes agrícoles; L‘agricultura com a espai lliure 6. ECOLOGIA I PAISATGE: Les estratègies ecològiques de petita escala; L’ecologia artificial 7. ART I PAISATGE: Land Art; El paisatge com a intervenció artística 8. ARQUITECTURA I PAISATGE: Urbanisme des del paisatge;Arquitectura com a paisatge; Immobilitat substancial 9. L’ESTRAT DEL LLIURE: Els drenatges del territori; Els boscos de la metròpoli i les agricultures urbanes; Les infraestructures verdes; Els jardins d’assignació 10. EL JARDÍ DE LA METRÒPOLI: La matriu ecològica metropolitana; El sistema d’espais lliures urbans; Els entorns amb valor afegit; Els límits complexos 11. DES DEL PAISATGE: La nova geografia de la ciutat; Del satèl∙lit a la lupa

EXERCICI/PRÀCTICA: Desenvolupar un treball d’anàlisi gràfic a través de diversos exemples i diferents presentacions a classe. Es realitza un total de 12 exercicis relacionats amb els temes desenvolupats a classe.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: A través dels exercicis i les presentacions a classe. És necessari entregar tots els exercicis en una entrega final en forma de llibret.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: ‐ Les vinculacions entre ARQUITECTURA I PAISATGE en diversos nivells d’actuació ‐ Els coneixements bàsics d’ARQUITECTURA DEL PAISATGE ‐ L’essència MULTIDISCIPLINAR de l’URBANISME DESDE EL PAISATGE: agricultura, ecologia, art, mediambient, arquitectura... ‐ La importància dels PROJECTES DE PAISATGE com a transformadors dels llocs, les ciutats i els territoris.

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - INTRODUCCIÓN A LA ARQUITECTURA DEL PAISAJE. Michael Laurie. 175. Gustavo Gili. Barcelona, 1983. - THE LANDSCAPE OF MAN. Geoffrey and Susan Jellicoe. Thames and Hudson. London, 1975. - L’ARCHITETTURA DEI GIARDINI D’OCCIDENTE, Monique Mosser i Georges Teyssot. Electa. Milano, 1990 - NATURALEZA Y CIUDAD. Planificación urbana y procesos ecológicos. Michael Hough. Gustavo Gili. Barcelona, 1998 - DEL PARAISO AL JARDÍNLATINO. Nicolás Mª Rubió i Tudurí, 1953. Tusquets editores. Barcelona, 1981 - BETWEEN LANDSCAE ARCHITECTURE AND LAND ART. Udo Weilacher. Birkhäuser, 1996 - MODERN GARDENS AND THE LANDSCAPE. Elizabeth B. Kassler. The Museum of Modern Art. New York, 1964-1984 - PROYECTAR CON LA NATURALEZA. Ian L. McHarg. Gustavo Gili. Barcelona, 2000 - ANATOMIA DE UNA METRÓPOLI DISCONTINUA: LA BARCELONA METROPOLITANA. Antonio Font. Papers. Regió Metropolitana de Barcelona nº26. Barcelona, 1977 - LAND MOSAICS. The ecology of landscapes and regions. Richard T.T. Forman. Cambridge University Press. Cambridge, 1995.

URBANÍSTICA I

5 CRÈDITS

CICLE: 1r Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Segon ETSAV Ricard Pié Ninot

OBJECTIUS DEL CURS: El lema, que sintetitza els objectius i continguts docents d’ aquest curs, és «el lloc com a suport i la ciutat com a sistema». D’una part, el lloc com a la primera condició de l’Arquitectura i alhora l’Arquitectura com a resposta al lloc; i per l’altra, la ciutat com un palimpsest a llegir i interpretar com un sistema de signes i elements que el composen. En aquest curs es proposa fer una aproximació hermenèutica a la ciutat construïda, una aproximació que ens permeti desxifrar la raó d’esser de la ciutat i ens doni les claus per a la seva transformació. L’estudi de les ciutats mitjanes catalanes és l’excusa per llençar una mirada a la ciutat des de les condicions concretes de cada lloc i descobrir-ne el paper que juga i ha jugat a cada escala física, i alhora poder fer una lectura sistèmica de la manufactura urbana per entendre les regles de la seva construcció i les possibilitats que té de transformar-se.

CONTINGUTS: Durant el curs es demanen diverses cartografies que han de treballar els següents continguts: 1. El lloc de la ciutat Encaix geogràfic (porta, pas, creuament, port, etc.). La matriu biofísica i ecològica. Relleu, aigua i cobertura vegetal 2. La ciutat històrica Petjada històrica: fundació, camins, monuments i teixits històrics 3. La ciutat industrial Creixement: passeigs i eixamples suburbans, indústries, equipaments urbans, comunicacions (tren) 4. La ciutat del desarrollismo Expansió per paquets: polígons, parcel•lacions de baixa densitat, substitució i densificació, urbanitzacions marginals; infraestructures de comunicació i polígons industrials 5. La reconstrucció de la ciutat democràtica Urbanització, espais públics i equipaments. Patrimoni. Operacions de requalificació urbana (oportunitats). Grans infraestructures 6. La ciutat del boom La ciutat dispersa. Les obres faraòniques. El parc d’habitatges buits 7. L’urbanisme de la sospita. La sostenibilitat urbana. La societat urbana. La mobilitat. El paisatge. Classes de suport 1. Presentació de l’exercici. Presentació de la cartografia de Barcelona. Presentació de l’Atlas «La identitat del territori català. Les comarques» 2. Percepció, interpretació i representació. Història de la cartografia. Els espais de la cartografia 3. Las cartografies: orientació, escala, precisió i projecte. Orientació. Escala i precisió Els elements del mapa. Els objectes i els símbols. 4. La construcció del document cartogràfic. L’aixecament topogràfic. La cartografia de les escales grans. El plànol. La restitució fotogramètrica. La cartografia de las escales intermèdies. Teledetecció. La cartografia de las escales petites 5. La cartografia temàtica i els sistemes d’informació geogràfica. 6. La cartografia del projecte. El plànol de les ciutats. El mapa del palau, París. La ciutat sense mapa, Londres. El mapa del pla, Barcelona. El mapa sense atributs, Nova York. La ciutat dels mapes, Roma. La perspectiva falsa, Venècia. La vista encadenada, Florència. El mapa de l’aigua, Amsterdam. La mida del mapa, Imola. Des del campanar, Estrasburg 7. Mapping

EXERCICI/PRÀCTICA: Cada tema té assignades dues o tres lectures. A cada classe, dos o tres grups d’estudiants exposaran el contingut d’aquestes lectures. Explicacions i comentaris que serviran per fixar el contingut bàsic de cada classe teòrica. L’exposició de cada grup no superarà els quinze minuts i se suportarà amb un màxim de cinc diapositives (power point, pdf, etc.) i una pàgina amb cites textuals dels escrits comentats. Els dimecres es dedicaran als treballs de confecció, comentari i crítica del treball pràctic, que conduirà a la confecció de l’Atlas d’una de les ciutats mitjanes catalanes. Per facilitar aquesta feina es faran diverses classes de suport dedicades a temes de cartografia i d’instruments de lectura i interpretació dels elements que configuren el mapa de cada ciutat.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: El curs s’organitza en una sèrie de classes teòriques que s’imparteixen els dilluns i unes classes pràctiques que es despleguen els dimecres. La nota final resulta dels següents conceptes: Presentació del text recomanat 15% nota curs Presentació intermèdia Atlas 20% nota curs Presentació final Atlas 40% nota curs Examen teòric 15% nota curs Participació i interès 10%nota curs

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: En aquest curs es pretén que l’estudiant assoleixi les següents competències i habilitats: - Entendre les raons geogràfiques de l’emplaçament de la ciutat. - Desxifrar les condicions del lloc. - Fer una lectura sistèmica de la ciutat. - Analitzar processos i avaluar diferències. - Estimar les capacitats de reciclatge, adaptació o reutilització de la fàbrica urbana. Finalment, per poder desenvolupar l’exercici i aprendre a treballar amb cartografia

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Carreras i Candi, Francesc. Geografia general de Catalunya. Catalunya. Barcelona: Editorial de Albert Martín [1913?-1918?]. - Solé Sabarís, Lluís. Geografia de Catalunya. Vol. I. Barcelona: Aedos, 1958. - Solé Sabarís, Lluís. Geografia de Catalunya. Vol. II. Barcelona: Aedos, 1964. - Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1981-1985. ISBN 8485194136. - Vila, Pau. Selecció d’escrits de geografia. Barcelona: Curial, 1977-1979. ISBN 8472561402.Pla territorial de l’{mbit metropolit{ de Barcelona (www.gencat.cat) - K.Harmon, The map as art, Princeton Architectural Press, New York 2009. També K.Harmon, You are here, Princeton Architectural Press, New York 2004

URBANÍSTICA IV

3 CRÈDITS

CICLE: 2n Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Tercer ETSAV Isabel Castiñeira Palou

OBJECTIUS DEL CURS: Ciutat i projecte residencial en el segle XX. Coneixements: De les principals aportacions als projectes residencials del segle XX. Definició dels instruments de projecte de criteris i projectes o reinterpretació en diferents ciutats.

CONTINGUTS: 1 Presentació del curs i exercicis. 2 La ciutat jardí anglesa. 3 L’alternativa al suburbi americà. 4 Les propostes actuals de baixa densitat. 5 Alternatives al planejament residencial. 6 Pràctica . 7 El CIAM i el tractat d’Atenes. 8 Les Siedlungen de Frankfurt. 9 El bloc com a unitat física i funcional. 10 Les noves ciutat Angleses. 11 Pràctica. 12 El Planejament de la ciutat amb els postulats del CIAM. 13 La interpretació local dels principis CIAM. 14 Les propostes residencials actuals-locals. 15 Examen

EXERCICI/PRÀCTICA: Diversos exercicis del taller de forma proporcional. Elaboració, exposició i debat de temes teòrics en forma de seminaris.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: Treball 50% (pràctics) teòric 50%. Cada treball té un coeficient en funció de la dificultat. L’examen és coeficient 2 (20%)

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Habilitats: Maneig dels principals paràmetres que caracteritzen els projectes urbans (densitat, edificabilitat, ocupació, usos...), Habilitat i pràctica en la “lectura” de projectes urbans. Capacitat per fomentar la valoració personals o la crítica raonada dels projectes. De tenir referències o models que poden ajudar en el moment de resoldre un projecte urbanístic.

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - BENEVOLO, Leonardo: La proyectacion de la ciudad moderna. (Leonardo Benevolo, Carlo Melograni, Tommaso Giura Longo). Barcelona, Gustavo Gili, 1978. - MARTÍ, Carlos: Las formas residenciales en la ciudad moderna. Vivienda y ciudad en la Europa de entreguerras. Barcelona, Publicacions UPC, 1991. - PANERAI, Philippe R.: Formas urbanas. De la manzana al bloque. (Philippe R. Panerai, Jean Castex, Jean-Charles Depaule). Barcelona, Gustavo Gili, 1986. - Housing in Europa. Studi sull’Industrializzazione Edilizia. (Pubblicato in occasione del SAIE’79). Prima Parte, 1900-1960. Seconda Parte, 1960-1979. Bologna, Luigi Parma, 2 vols., 1978/1979 - SHERWOOD, Roger: Vivienda. Prototipos del movimiento moderno. Barcelona, Gustavo Gili, 1983. - KIRSCHEMANN, Jörgc et alt.: Diseño de barrios residenciales. Barcelona, Gustavo Gili, 1980.

URBANÍSTICA V TAP VI

8 CRÈDITS

CICLE: 2n Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Tercer ETSAV Antonio Font Arellano

OBJECTIUS DEL CURS: Fomentar en la cultura arquitectònica la sensibilitat cap a la dimensió urbana de l’arquitectura. Aprofundir en els mecanismes projectuals específics de la formació i transformació de la ciutat. Adquirir una estructura coherent de conceptes teòrics, una capacitat crítica de diagnosi de problemes i formulació d’alternatives i una cultura professional en el maneig de les tècniques, instruments i procediments de la projectació.

CONTINGUTS: 1 El territori suport. Objectius, criteris i materials per al projecte. 2 Matriu biofísica, usos del sòl, infraestructures territorials. 3 La forma del lloc. 4 Els components de l’assentament. Objectius, criteris i materials per al projecte. 5 Xarxa viària, transport públic i aparcament. 6 Tipologies residencials. Cap a un “sistema edificatori”. 7 Sistema d’espais lliures. De l’espai públic a l’espai urbà col·lectiu. 8 Equipament públic, dotacions privades i usos no residencials. 9 Els elements de l’assentament. Objectius, criteris i materials per al projecte. 10 El carrer com a lloc: morfologia i percepció. 11 Edificis residencials. 12 Tipologia d’espais lliures: situacions, llocs, percepció.

EXERCICI/PRÀCTICA:

MÈTODE D’AVALUACIÓ: Tot i que la qualificació final serà global i única (projectes/urbanisme) es preveu l’avaluació continuada a través de les fases; cadascuna d’elles incorpora l’anterior i el seu pes relatiu a l’avaluació és del 20%, 30% i 50%. Caldrà l’assistència, com a mínim, del 80% de les classes teòriques i de taller.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Raonament crític: anàlisi i valoració d’alternatives diferents. Solució de problemes: anàlisi de solucions òptimes en front de projectes complexos. Comprendre les especificacions d’un projecte i fer-ne el disseny. Capacitat de realitzar un treball teòric/pràctic individualment. Capacitat de treball en equip: habilitat per treballar en un entorn interdisciplinari. Atenció a l’ètica professional

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Benévolo, Leonardo, et altri “La proyectación de la ciudad moderna”. Gustavo Gili, Barcelona 1978. - Rowe, Peter G. “Modernity and housing”. The MIT Press, Cambridge 1993. - Kischenmann, Jörg C. “Diseño de barrios residenciales. Remodelación y crecimiento de la ciudad”: Gustavo Gili, Barcelona 1980. - Sherwood, Roger “Vivienda. Prototipos del movimiento moderno”. Gustavo Gili, Barcelona 1983. - Montaner, J.; Muxí, Z. (eds.) “Habitar el presente”. Ministerio de Vivienda, Madrid, 2007 - Càtedra d’Urbanística “El proyecto de nuevos patrones residenciales”. Edicions ETSAV, 2009.

URBANÍSTICA VI

3 CRÈDITS

CICLE: 2n Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Tercer ETSAV Ferran Navarro Acebes

OBJECTIUS DEL CURS: La transformació de la ciutat construïda: Els teixits urbans.

CONTINGUTS: 1 Els problemes actuals de la ciutat i el paper de l’arquitecte. 2 El sistema de planejament, marc de les intervencions i definició dels instruments d’actuació urbanística. 3 Antecedents i actualitat de la reforma urbana. 4 La regulació dels teixits urbans des de l’ordenança. 5 Formes urbanes i continguts de la ciutat construïda. 6 El paper de l’habitatge i les activitats econòmiques.

EXERCICI/PRÀCTICA:

MÈTODE D’AVALUACIÓ: Seguiment del curs (10%). Prova escrita (40%). Exercici curs (50%)

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Ser capaç d’utilitzar diferents instruments urbanístics definits en el marc legislatiu per a l’anàlisi de l’evolució dels teixits urbans i la projectació de la seva transformació.

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - NAVARRO, F.; VILANOVA, J.M.: Transformació de la ciutat construïda. Instruments urbanístics. Barcelona, Edicions UPC, 2000. - ESTEBAN NOGUERA, Juli: Elements d’ordenació urbana. Barcelona, Barcelona, Edicions UPC, 1998. - NAVARRO ACEBES, Ferran: Els instruments d’execució de l’urbanisme. Barcelona, Edicions UPC, 1994. - SOLÀ-MORALES RUBIÓ, Manuel de: Les Formes de creixement urbà. Barcelona, Edicions UPC, 1993 GABRIELLI, Bruno: Il recupero della città esistente. Etaslibri, 1993. - SABATÉ, Joaquim: El proyecto de la calle sin nombre; los reglamentos urbanos de la edificación. Barcelona, Caja de Arquitectos Fundación cop., 1999.

URBANÍSTICA VII

3 CRÈDITS

CICLE: 2n Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Quart ETSAV Josep M. Vilanova Claret

OBJECTIUS DEL CURS: La transformació de la ciutat construïda: Elements de l’estructura urbana. Els components bàsics de l’estructura pública de la ciutat i la seva regulació. El planejament com a marc general que determina l’estructura de la ciutat i el seu encaix en el territori, així com les pautes per a la projectació de la seva constant transformació. Dinàmiques de transformació a partir de projectes recents. Instruments d’ordenació i gestió.

CONTINGUTS: 1 Els sistemes bàsics de la ciutat: models i estàndards. 2 Estructura urbana i planejament urbanístic. 3 La transformació de la ciutat des de les Actuacions de Millora Urbana 4 El viari: entre la funcionalitat i l’espai públic. 5 El sistema d’espais lliures. 6 Els equipaments i els serveis col·lectius.

EXERCICI/PRÀCTICA:

MÈTODE D’AVALUACIÓ: Seguiment del curs (10%). Prova escrita (40%). Exercici curs (50%)

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Estudiar normes i estàndards i aplicar-les a projectes. Capacitat de presentació dels treballs realitzats. Capacitat de realitzar un treball teòric/pràctic individualment. Gestió de recursos materials. Atenció a l’ètica professional i a la sensibilitat social

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - PORTAS, Nuno:”Pensar la ciudad. Vitalidad y límites del plan urbanístico”, Ciudades3, Instituto de Urbanística de Valladolid, 1996. - MARTÍ, Carlos “La construcción de los lugares públicos. Notas para una etimología de la forma urbana”, Revista Arquitectos 152, 2000. - SOLANS, Joan A.: “Propostes de transformació a set ciutats catalanes”, a “Transformacions urbanes”, Col.legi d’Arquitectes de Catalunya, 1997. - BUSQUETS GRAU, Joan : “Les diferents escales de la projectació urbanística”, a “Urbanisme a Barcelona. Plans cap al 92”, “Ajuntament de Barcelona, 1987. - EZQUIAGA, José Maria: “El espacio del proyecto urbano”, Madrid Proyecto Madrid 1983-87, Ayuntamiento de Madrid, 1988. - NAVARRO, F.; VILANOVA, J.M.: Transformació de la ciutat construïda. Instruments urbanístics. Barcelona, Edicions UPC, 2000.

URBANÍSTICA VIII

3 CRÈDITS

CICLE: 2n Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

Cinquè ETSAV Carles Llop Torné

OBJECTIUS DEL CURS: Projectes de ciutat i territori. Explorar els llocs emergents de projecte a la Barcelona metropolitana. Introduir a l’estudiant al projecte de ciutat sobre la base de temes i tòpics urbanístics contemporanis rellevants: mitjançant una indagació dels diversos tipus de projectes urbans i territorials que constitueixen l’ideari per un projecte de ciutat i la intervenció a escala territorial, utilitzant com a cas d’estudi referencial la metròpoli de Barcelona.

CONTINGUTS: El procés d’urbanització mundial i els territoris al segle XXI. 2 La formació metropolitana de la regió metropolitana de Barcelona, i els elements clau actuals per un projecte renovat de la metròpoli. 3 Temes recurrents. Noves demandes i nous projectes del projecte de ciutat contemporània. 4 Articulacions. Reciclatges urbans i la requalificació de llocs amb valor afegit. 5 Acupuntura urbana i operacions de vertebració urbana i territorial. 6 Noves àrees de centralitat. 7 Les malles metropolitanes (1) Ecològic- paisatgístiques. 8 Les malles metropolitanes (2). Sistemes viaris i de mobilitat. 9 Visita de curs: el projecte de ciutat a (Municipi de l’Arc Metropolità de Barcelona). 10 Exposició i debat final sobre el treball

EXERCICI/PRÀCTICA: El curs es desenvoluparà en forma de Seminari, a partir de 4 sessions de presentació teòrica i de projectes a l’àmbit metropolità de Barcelona, i 6 sessions de seminari amb les presentacions de casos d’estudi. Es realitzaran, a més, un parell de visites a institucions de l’àmbit metropolità de Barcelona per aprofundir sobre els continguts dels projectes que estan realitzant. L’exercici pràctic consistirà en l’elaboració, en grups de 2 persones, de dos treballs vinculats a l’àmbit d’estudi del curs. Els treballs constituiran col·lectivament l’Atles i el Quadern de Projectes.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: L’avaluació del curs es realitzarà en base a l’assistència presencial a totes les sessions, en base a la presentació del treball i al dossier elaborat per cada alumne o grup d’alumnes (màxim dos). Assistència al curs i participació en els debats. Presentació d’un treball, 60%. Exposició i debat-seminari sobre el treball, 40%

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Conceptes de la projectació urbana i territorial. Estratègies territorials per abordar els temes rellevants de l’ordenació del territori i el projecte de ciutat contemporanis. Interpretar les formes contemporànies dels sistemes territorials metropolitans. Saber plantejar lògiques projectuals per a la seva transformació. Comprensió de les formes del projecte i les escales diverses.

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - GABELLINI, Patrizia, “Qualità dello sviluppo della città e del territorio”, a Città e regioni metropolitane in Europa, Strategie, politiche e strumenti per il governo della complessità, XXIV - FONT, A., LLOP ,C., VILANOVA, J.M.: La construcció del territori metropolità. Morfogènesi de la regió urbana de Barcelona. AMB, Mancomunitat de Municipis, Barcelona 1999 - LLOP, C., MARINCIONI, M., CALVO, A., “TimeLine, Nuevas formas de ciudad en los siglos XX - XXI”, a La explosión de la ciudad, COACForum 2004, Barcelona, 2004. - LLOP, C., MARINCIONI, M., CALVO, A., Mocions i lògiques d’intervenció en el projecte territorial contemporani de les regions urbanes, a La explosión de la ciudad, COAC-Forum 2004, BCN 2004. - PORTAS N., “El surgimiento del proyecto urbano”, a Urbanística, n.110, 1998. - SECCHI, B., La città europea e il suo progetto, apunts siteweb. - SOLÀ-MORALES, M. de, “La segunda historia del proyecto urbano” a UR nº 5, Barcelona, 1988. Es lliuraràn materials i documentació específica per a les ciutats i territoris a explorar.

URBANÍSTICA VIII PÀGINA WEB CICLE: 2n Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

ENLLAÇ: http://urb8.50webs.com/ CONTINGUTS:

Cinquè ETSAV Carles Llop Torné

MOU

OPTATIVES

CIUTATS EN LA HISTÒRIA

6 CRÈDITS

CICLE:

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Optativa

PROFESSOR RESPONSABLE:

ETSAB matins Ángel Martín Ramos

OBJECTIUS DEL CURS: El propòsit de l’assignatura és oferir una introducció a l’evolució de la construcció de ciutats al llarg de la història, de manera que serveixi de complement als cursos troncals d’Urbanística. El programa incideix en l’explicació de les variacions fonamentals que experimenten tant la naturalesa dels fets urbans com l’entitat de les idees sobre la ciutat.

CONTINGUTS: 1. Introducció al curs. Les ciutats, un món canviant. Els valors d’antiguitat i de novetat en l’observació del passat. Primera part 2. Les ciutats de l’antiguitat. 3. La Grècia clàssica: Atenes. 4. L’ordre urbà i l’ordre del món: Roma, Xina, India i l’Islam. 5. La ciutat de Déu: Jerusalem. 6. Les creacions urbanes medievals a Europa. 7. Intervencions urbanes del Renaixement: piazze i strade. Les ciutats ideals renaixentistes. 8. La Roma dels Papes. 9. Amsterdam medieval i renaixentista. 10. Amèrica hispana: Las Leyes de Indias. 11. París de la monarquia. 12. Londres, capital singular. Bath i Edimburg al segle XVIII. 13. San Petersburg, capital de l’absolutisme. Segona part 14. Nord-amèrica colonial i colonitzadora. 15. Les utopies dels reformistes socials a la ciutat. 16. La renovació de París sota Napoleó III i Haussmann. Efectes derivats. 17. El Ring de Viena i les seves emulacions. 18. L’Eixample de Barcelona i los ensanches. 19. La Ciudad Lineal de Madrid. 20. El moviment Garden-cities. 21. El moviment City Beautiful. 22. La Cité industrielle de T. Garnier. 23. Ciutats del Moviment Modern.

EXERCICI/PRÀCTICA: L’objecte dels estudis monogràfics a desenvolupar és aprofundir en les qualitats de la forma de la ciutat que es veuen implicades en cada cas, atenent tant a la naturalesa dels fets urbans i a les seves causes com a l’entitat de les idees sobre la ciutat. Per això, a partir de l’enunciat ofert per a cada tema, l’alumna o l’alumne desenvoluparà el seu treball sobre aquelles qüestions que responguin a aquesta fi, coherents amb la condició d’una indagació a la que l’objecte és l’urbanisme.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: L’avaluació continuada es realitzarà tenint en compte l’assistència a classe, la realització d’un estudi monogràfic, la seva explicació oral en sessió conjunta i diverses proves teòriques al llarg del curs. L’examen final estarà dirigit als estudiants que no hagin superat l’avaluació continuada.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: - Apreciar el paper canviant de la ciutat com a recurs i producte social. - Distingir els temps de construcció de la ciutat en la història. - Aprehendre la importància que pren l’entitat de les idees en la transformació del medi per l’home. - Iniciar-se en la diferenciació dels valors de la innovació i de la repetició en l’actuació de l’arquitecte.

BIBLIOGRAFIA DEL CURS:

- Mumford, L. (1961), La ciudad en la historia, Buenos Aires, Infinito, 1966 (2 v.). - Morris, A.E.J. (1979), Historia de la forma urbana, Barcelona, G. Gili, 1984. - Gravagnuolo, B. (1991), Historia del urbanismo en Europa: 1750-1960, Madrid, Akal, 1998. - Hegemann, W., Peets, E. (1922), El Vitrubio americano: manual de arte civil para el arquitecto, Barcelona, FCA, 1992. Rasmussen, S.E. (1949), Towns and buildings: described in drawings and words, Cambridge (Mass.), The M.I.T. Press, 1969. Morini, M., Atlante di storia dell’urbanistica: dalla Preistoria all’inizio del secolo XX , Milán, Hoepli, 1963. Benevolo, L. (1964), Orígenes del urbanismo moderno, Madrid, Celeste, 1992 Bacon, E. (1967), Design of cities, Harmondsworth, Penguin, 1976. García Bellido, A. et al., Resumen histórico del urbanismo en España, Madrid, IEAL, 1968. Burke, G., Towns in the making, Londres, Edward Arnold, 1971. Lavedan, P., Hugueney, J., L’urbanisme au Moyen Age, Ginebra, Droz, 1974 Sica, P. et al., Historia del urbanismo, Madrid, IEAL-INAP, 1980 y ss. (6 vol.). Benevolo, L., Storia della città, Roma-Bari, Laterza, 1993 (4 vol.).

APRENENT DE LA HISTÒRIA I INSTRUMENTS DE PROJECTE URBÀ CICLE:

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Optativa

PROFESSOR RESPONSABLE:

4,5 CRÈDITS ETSAB matins Joaquim Español

OBJECTIUS DEL CURS: L’assignatura té per finalitat conèixer episodis urbans significatius de la història de la ciutat i del projecte urbà contemporani per deduir-ne eines de construcció de la forma urbana. D’altra banda, es tracta també de practicar el domini i l’aplicació d’aquestes eines en treballs pràctics, inicialment simples i abstractes, i progressivament més complexos i implicats. El programa de les lliçons teòriques se centra en els invariants morfològics que s’han donat al llarg de la història urbana, invariants que han constituït mecanismes del projecte de la ciutat, cada un d’ells amb el seu potencial, característiques, connotacions i fonaments en el nostre sistema perceptiu i en la nostra forma d’habitar l’espai. El programa inclou al final una anàlisi dels processos mentals de la projectació, i una defensa de l’economia de recursos expressius en el procés projectual.

CONTINGUTS: 1. El projecte de la forma urbana: una competència difícil. A. Mayer i Le Corbusier 2. Les ciutats reticulars. Causes de l’abundància geomètrica en la forma urbana. 3. La geometria com a eina i com a límit projectual. Les seves lleis internes. 4. Simetries urbanes, de Karnak a Mies. L’equívoc de la simetria bilateral. 5. L’ordre de les ciutats espontànies: unitat en el detall i tumult en el conjunt. 6. La repetició regular en la ciutat barroca i neoclàssica. Servituds d’arquitectura. 7. Vigència del ritme regular com instrument projectual. Les seves regles. 8. Inflexions i dualitats en les ciutats medievals i modernes. Ordres subtils. 9. La progressió cap a la complexitat en les ciutats del Moviment Modern. 10. El temps com element de la ciutat. El projecte com a procés. 11. Principi de parsimònia o d’austeritat compositiva. Paisatgisme i decoració urbana. 12. El procés projectual: invenció, memòria, selecció, salts de nivell. Estil i llenguatge.

100

EXERCICI/PRÀCTICA: Es proposen dos exercicis. El primer tracta d’entrenar l’estudiant en l’anàlisi i l’enteniment de la morfologia de la ciutat a través d’un exercici relativament abstracte sobre construcció de la forma urbana. El segon consisteix en el desenvolupament personal d’un tema relacionat amb les eines intemporals de projecció de la ciutat.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: L’avaluació es farà sobre els exercicis pràctics, entre els quals se n’inclourà algun que farà referència a les lliçons del programa.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT:

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - R. Huyghe “formes et forces. De l’antom a Rembrand”. Fammarion, París 1971 - E. GGobich “el sentido del orden”. Ed. GG, Barcelona 1980 - J. Español “el orden frágil de la arqutectura”. Fundación Caja de arquitectos, Bacelona 2000 - A. Lurçat “Formes. Compositionet lois d’armonie” Vincent Freal ed. Paris 1953 - A. Trytan Edwars “Architectural Style”. Faber an Gwyer. London 1926 - R. Venturi “complejidad y contradición en arquitura”. Ed. GG, Bana 19772 - R. Arnh “la forma visual de la arquitectura””. Ed. GG,Brlona 1978 - E. Gombrich “Meditaciones sobre un caballo de juguete” Ed. Seix y Barral. Baacelona 1968 - A. Koestler “The act of creation” Danubeed. London 1978 - C. Martí Arís, “silencios elocuentes”. Ed. UPC, Barcelona 1999

101

102

103

APRENENT DE NOVA YORK/LEARNING FROM NEW YORK CICLE: 1r Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Optativa

PROFESSOR RESPONSABLE:

4,5 CRÈDITS Optatives Maria Rubert amb A. Giménez

OBJECTIUS DEL CURS: Learning from New York will focus on the city’s architecture and urban growth, through a practical, in-depth approach to today’s city’s features. We will examine New York as a case study of the history of the American city using a comparative approach. Students will learn about the challenges that face contemporary cities and the role architecture and urban planning can and must play in their evolution.

CONTINGUTS: Each lesson will center on a specific theme that will help to introduce the cultural frame and struggles of urban evolution. The themes will be: • The city as a social construct. • Reasons for Settlement. Trade, Geography. Nyc Port • The Commissioners Plan. Central Park. -Making the city efficient / livable: Water, Fire, Security. • The train breaks the boundaries. 1rst suburbs- The Subway • Regional Plan for New York -Hugh Ferris, Raymond Hood and the construction of the Rockefeller Center • A new architectural language for an emerging society. • The World Fairs of 1939 and1964 • Mass housing: The construction of a compact city. • The dream of a modern city. -Bridge and tunnels -Moses vs Jacobs. -The car shapes the city. Suburbia • A new metropolitan frame: Recent projects / Future goals: density, recycling, public transportation, restoring equilibrium. We will screen films or film excerpts to introduce each theme. It’s important to understand New York as a city of immigrants and ethnic enclaves. Politics and planning have always been shaped by that. The course will include a series of 10 films that will help discuss the city life, struggles and attractions beneath the cliché. We’ll open the series with The Naked City (1948) and we’ll close the program with Chop Shop (2008).

104

EXERCICI/PRÀCTICA:

After exploring the different themes through images – photographs, plans, diagrams videos - each lesson will be followed by a comparative practicum and discussion, that will allow students to apply the themes discussed in class. Students are expected to participate in the class discussions and to prepare a short presentation about related cases by bringing materials ( photos, paintings, texts, maps ,posters, ads, etc..) This year we will explore the improvement and transformation of 3 sites A- Red Hook, Brooklyn and the area around Atlantic Basin (piers 11.& 12) B- Delancey Street and the area next to Williamsburg Bridge in Manhattan.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: 1-Attendance and Participation 2-Public presentation of a topic 3-Exercise. Project work

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Students will become familiar with the changes that upset the urban equilibrium in late 19th century and early 20th century. They will understand the impact of the transformation that began then, the resulting growth and new ideas that emerged in the Twentieth Century and the changes that were unleashed not only in New York but throughout America. We will also discuss the more recent urban and architectural strategies that deal both with the transformation of the city core and with the phenomenon of sprawl and unchecked growth that has shaped contemporary peripheral urban landscapes.

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Rem Koolhaas, Delirious New York: A Retroactive Manifesto of Manhattan (1978) - Kenneth T. Jackson and David Dunbar. Eds., Empire City: New York Through the Centuries (New York, Columbia Univ. Press, 2002) - Hillary Ballon and Kenneth T. Jackson, Robert Moses and the Modern City. The transformation of New York (2007). - Jane Jacobs, The Death and Life of Great American Cities (New York: Alfred Knopf, 1961) - Richard Plunz, A History of Housing in New York City (1980) - Ric Burns, New York: A documentary film, special presentation of American Experience. Steeplechase Film production in association with WGBH Boston, Thirteen/WNET New York, and the New York Historical Society. - Vídeos del MoMA PS1 Contemporany Art Center: Rising Currents: Projects for New York’s waterfront. Architects-in-residence program at PS1, November 16, 2009 – January 9, 2010.

105

(Joan Farre-Paula Martin-Aritz García de Cortázar)

(C.González-E.Grabolosa)

106

New York analysis (C. Roca)

Desenvolupament urbà primigeni de Nova York

Red Hook analysis (C.González-E.Grabolosa) Esbossos del Pla dels comissioners, 1807

Pla de construcció del canal d’Eire, 1825

107

COMERÇ AL DETALL I FORMA URBANA

4,5 CRÈDITS

CICLE:

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Optativa

PROFESSOR RESPONSABLE:

ETSAB matins Enric Serra Riera

OBJECTIUS DEL CURS: Aquest curs sosté que els elements urbans condensadors d’activitats són condicionadors de la intensitat de la condició urbana. Planteja la rejerarquització del paper de l’activitat front al de l’habitatge com a ús fonamental per garantir una ciutat complexa, i fixa l’atenció en la importància de la forma i distribució de les activitats com a eina projectual.

CONTINGUTS: 1. L’ACTIVITAT COMERCIAL Els mercats. Síntesi del funcionament de l’estructura del comerç a la ciutat. La seva posició dins la ciutat. Els efectes sobre el teixit urbà al seu entorn. L’activitat comercial que els complementa. Els antecedents: els mercats setmanals al carrer, les places de mercat. Els mercats de Barcelona. Els carrers comercials. La concentració lineal. Portal de l’Àngel. La Rambla de Catalunya. El carrer de Sants. Major de Gràcia. La vorera sud de la Diagonal. Les galeries. Alternativa arquitectònica al carrer exterior. Transformació de la linealitat en arquitectura. Reinterpretacio del “carrer major”. París, Nantes, Brussel.les. Carrers oberts a Marroc i Andalusia. Les galeries i passatges a Barcelona. L’activitat a les cruïlles. Interseccions vs enllaços. Cantonades a Barcelona. Cantonades a Manhattan: la façana a les avingudes? L’activitat a l’entorn dels pols urbans amb concentració d’altres activitats: hospitals, estacions centrals, … Estació de Sants, Hospital Clínic, Hospital de Sant Pau. Els grans contenidors. L’absència de la capacitat de teixir. Evolució formal del mercat. Únic propietari vs franquícies. El llindar de població que determina la centralitat en la seva posició dins la ciutat. L’Illa Diagonal, El Corte Inglés. Els parcs comercials perifèrics. L’impacte sobre les infraestructures interurbanes. El model francès. Les ciutats botiga. La globalització del comerç. 2. LA FORMA DE LES ACTIVITATS El gruix de la “rez-de-chaussé”. Les relacions amb les plantes pis i amb les plantes al subsòl. La relació de l’espai públic urbanitzat del carrer amb l’espai col.lectiu comercial arran de terra.

108

EXERCICI/PRÀCTICA:

MÈTODE D’AVALUACIÓ:

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT:

BIBLIOGRAFIA DEL CURS:

109

110

111

EL TERRITORI COM ARQUITECTURA

6 CRÈDITS

CICLE:

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Optativa

PROFESSOR RESPONSABLE:

ETSAB tardes Xabier Eizaguirre

OBJECTIUS DEL CURS: El plantejament global del T.U. proposa complementar les pràctiques adquirides en els cursos d’urbanística precedents, amb l’objectiu de reflexionar sobre qüestions urbanes i/o territorials, tot assajant propostes en àmbits d’una extensió notable. El Taller simula la pràctica d’un projecte urbanístic on la definició de la forma urbana d’una peça gran de la ciutat té una dimensió primordial. El projecte de la forma urbana passarà tant per entendre les seves relacions amb les altres parts de la ciutat com per estudiar els mecanismes urbanístics que ens permetin desplegar per fragments una idea general de major volada.

CONTINGUTS: Tenint present el bagatge tant analític com projectual dels diferents cursos d’Urbanística, en aquest taller es posa sobre la taula una discussió oberta de caire metodològic i experimental. Tractem de treballar com si d’un grup professional es tractés, i així poder repartir feines i posar-les en comú. Proposem com a objectiu veure el projecte de la transformació urbana i de la ciutat des d’una perspectiva més global i d’aquesta manera endinsar-nos en el coneixement d’aquesta realitat per tal de cercar-ne quina podria ser l’alternativa en l’actual marc de transformacions i canvis que s’hi produeixen. Per això començarem realitzant interpretacions complementàries a escales i temàtiques diferents, per passar ràpidament a un treball més projectual en el què es doni resposta als dèficits i potencialitats de la seva conformació actual. Afrontar un projecte d’aquestes característiques és una oportunitat docent única per a la formació de l’arquitecte-urbanista en els darrers anys de la carrera. Les reflexions al llarg del cursos solen centrar-se en els següents punts o tòpics: La geometria del buit, el contorn i les àrees homogènies. La línia i l’encreuament en els nuclis consolidats. Continuïtats i fites. La forma dels límits. Les transicions entre el construït i el no construït. La infrastructura i els seus productes. La densitat del buit. La parcel.lació i la mixtura. L’amplada i l’ocupació. El ple edificat i el buit infrastructural.

112

EXERCICI/PRÀCTICA: Per això començarem realitzant interpretacions complementàries a escales i temàtiques diferents, per passar ràpidament a un treball més projectual en el què es doni resposta als dèficits i potencialitats de la seva conformació actual. Afrontar un projecte d’aquestes característiques és una oportunitat docent única per a la formació de l’arquitecte-urbanista en els darrers anys.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: L’avaluació és continuada a partir de la participació i aprofitament del taller.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Les reflexions al llarg dels cursos solen centrar-se en els següents punts o tòpics: la geometria del buit, el contorn i les àreea homogènies. La línia i l’encreuament en els nuclis concolidats. Continuïtats i fites. La forma dels límits. Les transicions entre el construït. La infraestructura i els seus productes. La densitat del buit. La parcel·lació i la mixtu

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Busquets, Joan; Eizaguirre i Garaitagoitia, Xabier. La transfromación urbana como proyecto. A: ‘Urbanismo: Revista del COAM’. num. 19, maig 1993, p.84-87. - Solà-Morales Rubió, Manuel de. ‘De cosas urbanas’. Barcelona : Gustavo Gili, 2008. ISBN 9788425222603. - Busquets, Joan; Correa, Felipe. ‘Cities X lines : a new lens for the urbanistic project = Ciudades x formas : una nueva mirada hacia el proyecto urbanístico’. [Rovereto]: Nicolodi, 2006. ISBN 8884472946

113

114

115

CAMINAR BARCELONA

Premi a la Qualitat en la Docència Universitària 2011 UPC (iniciativa docent)

CICLE:

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Optativa

PROFESSOR RESPONSABLE:

4,5 CRÈDITS ETSAB tardes Estanislau Roca Blanch

OBJECTIUS DEL CURS: Conèixer per mitjà de la relació directa amb la ciutat i el seu potencial cultural i pedagògic, entenent que la mateixa ciutat, només pel fet de ser, ja ens ensenya. Analitzar diferents propostes d’aproximació a la ciutat i establir variables que permetin il·lustrar de manera clara l’espai i el temps com a sentit bàsic d’orientació, a través d’elements com la lectura de plànols i cartografies, i les experiències de recorreguts proposats des de les diverses àrees i disciplines. Representar mitjançant un exercici pràctic la imatge que cada estudiant reconeix de la ciutat, amb l’elaboració d’una proposta d’itinerari que descriu i defineix una primera intenció d’intervenció. L’assignatura ha estat guardonada amb el Premi a la Qualitat en la Docència Universitària de la UPC 2011, modalitat Iniciativa Docent, i amb la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària, que atorga la Generalitat de Catalunya (Decret 385/2011, de 30 d’agost de 2011).

CONTINGUTS: Alguns dels recorreguts proposats per aquest curs - Montjuïc_Estanislau Roca - Ciutat Vella _Antonio Moro - L’Eixample_Ferran Sagarra - Collserola_Josep Mascaró - 22@ _ Aurora López i Georgina Vinyes - Glòries _ Daniel Mòdol - Ciutat de la Justícia_Victòria Bosch - Gràcia_Antoni Ramon - La Vila Olímpica _ Jordi Carbonell - Montbau _ Ramon Batlle - BonPastor _ Miquel Domingo i Mª Josep Lázaro - El Fòrum _ Carles Teixidor - Nou Barris _ Carme Fiol - Besòs _ APEVC - Parc de la Ciutadella _ Enric Batlle - Rambla Brasil _ Jordi Henrich - Ciutat Meridiana - Torre Baró _ Col·lectiu punt 6 - Sants _ Anselm Carteñà - La Mina _ Sebastià Jornet - Fort Pienc _ Andrea Tissino i Lucía Ferrater - Diagonal _ Laia Alemany, Sílvia Compta i Leticia Soriano - La Sagrera - La nau Ivanow _ Lluís Domènech - Calaix de Sants _ Barcelona Regional _ Eva Serra i Sergi Godda - Hospital de Sant Pau _ Esteve Bonell - Sud-oet dee besòs _ Amador Ferrer - Les Rambles (nocturn) _ Estanislau Roca Caminar Barelona és un programa acadèmic, que se serveix fonamentalment del recorregut com experiència d’aproximació al coneixement de la ciutat, destacant les relacions amb l’espai que estableixen els habitants i visitants. De la mateixa manera pretén subratllar la idea de múltiples ciutats que conviuen en una sola, i que podem descobrir a través dels ulls dels que hi viuen. Cada setmana es proposen recorreguts guiats per diferents convidats que ens acompanyen a conèixer una part de Barcelona des del seu camp d’acció a la ciutat. Abans dels recorregut els estudiants reben per correu electrònic una fitxa amb informació sobre el recorregut per contextualitza-ho, així com també el punt de trobada. En paral·lel als recorreguts, el curs té un blog on els estudiants poden compartir les seves opinions i reflexions sobre els recorreguts, alhora que els proposem que comparin el que hem vist amb una altra ciutat que coneguin bé (per exemple, la seva ciutat d’origen)

116

EXERCICI/PRÀCTICA: A part del treball al blog, els alumnes han de relaitzar un treball en grup que consisteix en l’anàlisi d’un barri de la ciutat, i a partir d’aquest, la proposta d’un recorregut crític mitjançant un vídeo, que reflecteixi els aspectes que creuen que són els més rellevants, interessants o representatius del barri.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: L’avaluació del curs es realitza en base a l’assistència presencial als recorreguts i la participació al blog (60%), així com en base a la presentació del treball en grup (40%)

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Aproximació a la realitat social històrica i arquitectònica de la ciutat

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - J. Busquets. Barcelona, la construcció urbanística d’una ciutat compacta. Edicions del Serbal, Barcelona 2004 - A. Cirici. Barcelona pam a pam. Editorial Teide. Barcelona, 1971 - M. Solà Morales. Deu lliçons sobre Barcelona. COAC. Barcelna, 1985 - M. Solà Morales. las formas del crecimiento urbano. Edicions UPC, Barcelona 1997 - J. Fabre; JM. Huertas. Tots els barris de Barcelona (8 vols) Edicions 62. Barcelon 1976-77 - A. Ferrer Aixala. Els polígons de Barcelona: l’habitatge massiu i la formació de l’àrea metropolitana. Edicions UPC. Barcelona 1996

117

118

119

CAMINAR BARCELONA PÀGINA WEB_BLOG CICLE:

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Optativa

PROFESSOR RESPONSABLE:

ENLLAÇ: http://caminarbcn10-11p.blogspot.com/ CONTINGUTS:

120

ETSAB tardes Estanislau Roca Blanch

121

LA ICONOGRAFÍA URBANA EN LA CIUTAT TRANSFORMADA: RECICLATGES URBANS

4,5 CRÈDITS

CICLE:

BLOC CURRICULAR:

ETSAB tardes

TIPUS: Lliure Elecció

PROFESSOR RESPONSABLE:

Daniel Navas

OBJECTIUS DEL CURS: Modelització i anàlisi de diferents situacions urbanes caracteritzades per processos de renovació. Aplicació pràctica a través del projecte urbà en un àmbit, escollit amb diferents matrius d’intervenció, avaluació de les diverses variables seguida de la valoració dels diferents escenaris. Més que la pràctica sobre un model finalista es tracta d’assajar i projectar diferents hipòtesis, segons sigui l’ordre en l’aplicació i sobreposició de prioritats i estratègies.

CONTINGUTS: L’objecte d’aquesta assignatura és aprofundir en el coneixement dels sistemes urbans en aquells aspectes que suporten l’arquitectura de l’espai públic i la relacionen amb l’escala de les noves insercions arquitectòniques relacionades amb les infraestructures de comunicació de la ciutat. El contingut del curs contempla la ciutat que sorgeix de la trobada entre l’arquitectura urbana precedent i els vectors d’una nova transformació. S’estudiaran els elements que ajuden a la reconversió dels sistemes urbans i a l’aparició de nous elements referencials . També és objecte d’anàlisi el reciclatge dels sistemes arquitectònics producte d’ activitats desaparegudes: Icones particulars, d’un ús ja caducat. L’assignatura cerca l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de les experiències de l’espai urbà contemporani, i apropar la vessant de recerca a diferents escenaris on avaluar el model estratègic que recolza la transformació. Plantejant el doble encreuament entre la nova arquitectura i la ciutat anterior i l’arquitectura prèvia i la ciutat emergent. Materials de treball que compatibilitzem amb l’anàlisi en aquest context històric actualitzat i reinterpretat com a escenari de la ciutat del XXI. Es treballa amb la recomposició de vincles i escales que modifiquen la percepció de l’espai construït. Així, la comparació de models tant en allò que respecta a la inserció física com a la inserció social, esdevindrà peça clau per a l’avaluació i discerniment d’aquests nous paisatges urbans quan s’engega un procés de transformació. El curs fa èmfasi en l’anàlisi i la modelització de les diferents situacions urbanes que han propiciat aquests processos de renovació urbana. Avançat per les classes teòriques i ampliat pel treball en taller recolzat a través d’intranet, el temari del curs es materialitzarà en la resposta a l’exercici que recull totes aquestes qüestions en un suport pràctic: aplicació directa sobre el projecte urbà en un àmbit que facilita diferents matrius d’intervenció. Es tracta, en una fase inicial, d’assajar i projectar sobre diferents escenaris i estratègies, i en una segona i darrera desenvolupar aquella que expliciti millor els vectors projectuals del debat dintre del taller durant el desenvolupament del curs. “Reciclar la ciudad precedente implica utilizar una materia prima valiosa y sensible que se ha construido sobre muchas capas no todas completas o acertadas. Però implica discernir, modificar o completar. La nueva capa de proyectación habrá de saber dejar transparentar o diluir las anteriores. Pero sobre cualquier otra cosa administrar como y sobre que escenario proyectar el futuro.” Cada vegada més les ciutats esdevenen el lloc central d’aquest reciclatge ideològic i físic on es construeixen les noves realitats urbanes. També el lloc on fossilitzen els paisatges i pensaments anteriors. La història urbana, més que mai, lluny d’esdevenir feixuga càrrega o patrimoni buit, se’ns ofereix com aquella oportunitat de coneixement i de reinterpretació del pensament urbà.

122

EXERCICI/PRÀCTICA: Modelització de diferents situacions urbanes sobre les que s’hi desenvolupen processos radicals de renovació. Avançat per les classes teòriques, pel treball en taller i intranet, el temari del curs es materialitza en l’exercici que recull les respostes a aquestes qüestions en un suport pràctic; aplicació directa sobre el projecte urbà, en un àmbit que permet diferents matrius d’intervenció.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: Es tracta, en una fases inicial, d’assajar i projectar sobre diferents escenaris estratègics, i en una segona, de desenvolupar aquella part que explicita millor els coneixements assolits en el procés recerca i debat del taller durant el desenvolupament del curs. 1. Participació i aportació al debat en xarxa 2. Recerca i seguiment en el taller 3. Conclusions finals sobre el projecte desenvolupat

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Assoliment i aprenentatge d’eines de projectació de la ciutat des de la complexitat dels fenòmens que s’hi associen. Modelització projectual per a la resolució de diferents supòsits d’ordenació territorial plantejats. Caracterització i imbricació de les diferents disciplines que participen de la projectació del territori.

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Canniffe, Eamonn. ‘Urban Ethic: Desing in the contemporary city’. Routeledge Taylor and Francis Group. 2006 ISBN 0415348641.

- Baudrillard, Jean; Nouvel, Jean. ‘Los objetos singulares: arquitectura y filosofía’. México: Fondo de Cultura Económica, cop. 2001. ISBN 9505575084. - ‘Ciudades, esquinas= Cittes, corners’. [Barcelona]: Forum Barcelona 2004 : Lunwerg, cop. 2004. ISBN 8497850750. - Dethier, Jean ; Guiheux, Alain (ed.). ‘Visions urbanes: Europa 1870-1993: la ciutat de l’artista : la ciutat de l’arquitectes’. Madrid: Electa: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, cop. 1994. ISBN 8481560545 . - Koolhaas, Rem. “Espacio basura”. Barcelona: Gustavo Gili, cop. 2007. ISBN 9788425220524. - Giovanni La Varra, Jorge Mario Jáuregui, Manuel Delgado, Filippo Poli, Robert Kronenburg, Alessandro Petti, Pelin Tan, Solomon Benjamin, Martí Peran Josep Ramoneda ‘Post-it city’. Barcelona: CCCB / Diputació de Barcelona . 2008. ISBN 978-84-9803-275-8. - Dominique Alba. “Workshop batignolles village olympique Paris 2012”. Pavillon de l’Arsenal 2005. ISBN 2-907513-84-2 - François Delarue, Élisabeth Allain-Dupré. “Grand prix de l’urbanisme 2004 Christian de Portzampac”. Ministere de l‘Equipement, des Transports, de lÀménegement du Territoire, du Tourisme et de la Mer, direction génerale de l’urbanisme, de l’habitat et de la construction. ISBN 2-11-093156-6.

123

124

125

MANHATTAN I L’EIXAMPLE DE BARCELONA CICLE:

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Lliure Elecció

PROFESSOR RESPONSABLE:

4,5 CRÈDITS ETSAB tardes Miquel Corominas Ayala

OBJECTIUS DEL CURS: Introduir a l’estudiantat en la recerca i al coneixement comparat.

CONTINGUTS: Aquesta ssignatura planteja debatre en règim de sminari la contemporaneïtat dels eixamples a través d’un anàlisi temàtic compaarat entre Manhattan i l’Eixample. Per estimular el debat es realitzaran vàries sessions introductories: 1. L’Eixample, la formació del centre de la Barcelona actual 2. Manhattan, la formació d’una gran ciutat 3. El projecte d’Eixample als segles XIX iXX. El concurs de l’Eixample de Barcelona. El pla Cerdà. La divulgació dels eixples a Catalunya i Espanya. 4. La construcció de l’eixampl: Sòl, Tècnica i Iniciativa 5. El sòl i la formació dels tipus arquitectònics 6. Les mesures dels Eixamples 7. Les regles d’edificació de l’Eixample 8. Rehabilitació i millora de l’Eixample 9. Els nous Eixamples del Poblenou

126

EXERCICI/PRÀCTICA: Grups de dos alumnes realitzaran un exercici d’aàlisi i recerca seguint el model de treball d’auto aprenentatge cooperatiu. Se centrarà sempre sobre les dues ciutats amb un tema comú

MÈTODE D’AVALUACIÓ: A l’inici de cada sessió setmanal s’impartiran les classes previstes. El contingut serà impartit pels professors coordinadors o altres professors especialistes en el tema. Prèviament es procedirà en règim de seminari a debatree els temes decerca amb els alumnes. Al final del curs es presentaran a classe i en suport electrònic els treballs realitzats.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Analitzar comparar i paametritzar dues realitats urbanes diferents.

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Busquets, Joan; [et al]. ‘Cerdà i la Barcelona del futur: realitat versus projecte’ Barcelona : CCCB, 2009. ISBN 9788498033540 - Laboratori d’Urbanisme ; Busquets Grau, Joan ... [et al.] ‘Estudi de L’Eixample’ . 2a ed. Barcelona : Ajuntament. Àrea d’Urbanisme, 1988. - Laboratori d’Urbanisme(Universitat Politècnica de Catalunya); Busquets, Joan; Corominas Ayala, Miquel; Eizaguirre i Garaitagoitia, Xabier; Sabaté Bel, Joaquim. ‘Treballs sobre Cerdà i el seu Eixample a Barcelona = Readings on Cerdà and the extension plan of Barcelona’. Barcelona : Ajuntament, 1992 . ISBN 8476095171 - Solà-Morales Rubió, Manuel de. ‘Cerdà : ensanche’. Barcelona : Edicions UPC : Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, 2010. ISBN 9788498804041 - ‘El web de la ciutat de Barcelona’ [en línia]. [consulta 12 juliol 2010]. Disponible a: <http://www.bcn.es/> - ‘The Official New York City Site’ [en línia]. [consulta 12 juliol 2010]. Disponible a: <www.nyc.gov> - AVV Mapping New York. Black Dog, London 2009 - K.Halpen Downtown USA. Whitney/AP, London i New York, 1978 - Regional Plan Association Urban Design Manhattan. Viking, New York, 1969 - F.Macuso Las experiencias del zoning. Sagiatore, Milan, 1978. GG, Barcelona 1980

127

128

129

1:1 (2.0)

4 CRÈDITS

CICLE:

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Optativa

PROFESSOR RESPONSABLE:

ETSAV Daniel Calatayud Souweine

OBJECTIUS DEL CURS: 3ª fase de construcció de l’hivernacle: cobriment. Finalització dels treballs de construcció de la plataforma PAuS i posta en marxa, combinat amb sessions teòriques sobre construcció en sec, eficiència energètica, ACV i petjada ecològica.

CONTINGUTS: 1. Sessió inicial. 2 Construcció en sec. 3 Anàlisi del cicle de Vida. 4 Petjada ecològica. 5 Eficiència energètica. 6 Simulació energètica. 7 Pre-muntatge dels marcs de façana. 8 Col·locació dels marcs de façana. 9 Muntatge dels testers. 10 Col·locació de l’aïllament. 11 Muntatge dels envans. 12 Muntatge de la passarel·la.

130

EXERCICI/PRÀCTICA:

MÈTODE D’AVALUACIÓ: 50% assistència. 50% treballs

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT:

BIBLIOGRAFIA DEL CURS:

131

APRENENT DE BARCELONA

5 CRÈDITS

CICLE:

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Optativa

PROFESSOR RESPONSABLE:

ETSAV Ricard Pié Ninot

OBJECTIUS DEL CURS: L’objectiu de l’assignatura és aprendre a reflexionar sobre les qüestions urbanes des de la història recent de la ciutat de Barcelona. Preguntar-se sobre el lloc, la ciutat o les persones. Preguntar-se sobre quina ha estat la causa de la forma de fer d’aquests anys, com una cuitat menor, una ciutat que ha viscut un període de destrucció especulativa com la del franquisme, que no és capital política, ni financera o industrial, ha pogut sortir d’aquest atzucac. Preguntar-se, també, perquè ara sembla que està morint d’èxit. Què ha canviat perquè allò que funcionava ara , sembla que no porta enlloc. El curs està organitzat en tres parts: els divendres a la tarda es faran tres hores de classe teòrica i dues hores de treball de seminari. Els dissabtes al matí es farà una visita a la ciutat.

CONTINGUTS: 1 En un racó del món. On posem Barcelona. Del segle II ac al segle XIII. 2 Catalunya, un país en ruïnes. De les pestes del segle XIV al comerç amb Amèrica del segle XVIII. 3 Solament és una quadrícula. L’Eixample Cerdà. El mapa de la Catalunya ciutat. Finals del segle XIX. 4 El fracàs de la revolució industrial i democràtica. El fracàs de la ciutat. Principis del segle XX. 5 El dret a la ciutat. Els moviments veïnals. Després del maig del 1968. 6 Carrers, places i parcs, quin és el projecte. Els primers ajuntaments democràtics. 7 A ciutat Vella passen fam. Serveis socials i urbanisme. L’obra més important. 8 Uns Jocs Olímpics per refer la ciutat. El model Barcelona. 9 Especular per canviar el model urbà, el 22@ i el Poble Nou. 10 El Fòrum, o l’efecte Guggenheim. La victòria dels arquitectes estrelles. 11 Sevilla, Madrid, Saragossa i València. Un model per a cadascuna. 12 Catalunya, ciutat de ciutats. Les ciutats mitjanes catalanes.

132

EXERCICI/PRÀCTICA: L’alumne realitzarà en equip un estudi d’un espai públic de la ciutat que presentarà a classe i una guia de Barcelona per a un estudiant d’arquitectura del seu país que fes una visita de dos dies.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: 50% assistència. 50% treballs

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT:

BIBLIOGRAFIA DEL CURS:

133

EL PROYECTO DE CIUDAD

4 CRÈDITS

CICLE:

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Optativa

PROFESSOR RESPONSABLE:

ETSAV Antonio Font Arellano

OBJECTIUS DEL CURS: Explicar la evolución contemporánea y la situación actual del planeamiento urbanístico en Cataluña y evaluar su incidencia en las transformaciones territoriales últimamente acaecidas, para plantear las posibles limitaciones del planeamiento municipal.

CONTINGUTS: 1 Presentación de la asignatura. 2 Planes de la alineación o extensión. 3 Planes de la zonificación tipológica. 4 Planes de la zonificación de los aprovechamientos edificatorios. 5 Planes de la zonificación de la actuación. 6 Planes de la zonificación de los sistemas de ordenación. 7 Algunos planes de las capitales españolas de los 80 y 90. 8 Algunos planes catalanes de los 80, 90 y 2000. 9 La reconstrucción de Barcelona. 10 Transformaciones de las ciudades intermedias catalanas. 11 Los contenidos relevantes del Plan Regulador. 12 Hacia un planeamiento urbanístico renovado.

134

EXERCICI/PRÀCTICA: Trabajos de análisis sobre la incidencia de algunos planes y proyectos urbanos seleccionados en la realidad urbana, en equipo de 2 personas.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: Presentación inicial (40%), definitiva (60%).

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT:

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - BASSOLS, M.: Génesis y evolución del derecho urbanístico español. Montecorvo, Madrid 1973. - DE TERÁN, F.: Planeamiento urbanístico en España. Historia de un proceso imposible. Alianza Editorial, Madrid 1980. - SOLÀ-MORALES, M.; PARCERISA, J.: El Urbanismo Urbano. Revista Ciudad y Territorio, Estudios Territoriales, nº 24 pp.33-51, Madrid 1987. - BUSQUETS, J.: Nueve planes catalanes. Revista UR, nº2, Barcelona 1985. - FERRER, A; SABATÉ, J.: Dos generaciones de planes urbanísticos en Catalunya, en XX Anys d’Ajuntaments Democràtics. Federació de Municipis de Catalunya. Págs. 136-160, BCN 1999 - FONT, A.: Planeamiento urbanístico para el siglo XXI: La experiencia de Cataluña. Revista URBAN, nº 5, Madrid 2000. - FONT, A. (ed.): Planeamiento urbanístico: De la controversia a la renovación. Diputació de Barcelona, 2003 - CAMPOS VENUTI, G.: La terza generazione de la Urbanística. Franco Angeli. Milano 1987. - MAZZA, L.: Transformazioni del pianno. Franco Angeli, 1997. - HALL, P.: Urban & Regional Planning. Routledge, Londres 1992.

135

LA CIUTAT I LA VIDA

5 CRÈDITS

CICLE:

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Optativa

PROFESSOR RESPONSABLE:

ETSAV José Luis Oyón

OBJECTIUS DEL CURS: De l’estètica clàssica, de la simetria i la perspectiva a la composició moderna del segle XX, l’urbanisme s’ha construït històricament imitant l’art de la seva època. Quan l’art fa molt que ha deixat de ser composició de formes i representació, quan de fet no respon a cap estètica reconeguda sinó a infinitats d’estètiques possibles, l’urbanisme segueix encara avui sent imitació de formes, composició. Potser va sent l’hora de plantejar-se abandonar per un moment la idea d’imitar formes, de compondre, i de explorar en canvi, com ja fa molt ho va fer l’art, possibles vies no formals. Aquests possibles camins informals de l’urbanisme s’exploren en aquest curs a través d’idees i projectes d’intervenció urbana que treballen amb idees com la descentralització, l’acció urbana, el quotidià ...

CONTINGUTS: 1 Descentralització i fusió camp-ciutat: els anarquistes fundadors (Kropotkin i Reclus). 2 Regionalisme i cirurgia conservadora (Patrick Geddes). 3 Del regionalisme al ecologisme (Lewis Mumford). 4 Acció directa, habitatge i autogestió (Colin Ward i Giancarlo de Carlo). 5 Autonomia de l’usuari, urbanisme transformatiu i ciutat informal (John Turner i l’urbanisme progressiu). 6 Psicogeografia, urbanisme unitari i deriva urbana (la Internacional Situacionista). 7 Un urbanisme de la vida quotidiana: de les pràctiques a les tàctiques (Henri Lefevbre i Michel de Certeau). 8 Art i intervencions urbanes. 9 Ciutat i memòria. Public history i reclamació d’espais urbans oblidats (Dolores Hayden).

136

EXERCICI/PRÀCTICA:

MÈTODE D’AVALUACIÓ: La qualificació depèn de la participació en el debat i de l’entrega final del dossier sobre el projecte d’intervenció estudiat.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT:

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - BORDEN, Ian; KEER, J; RENDELL, Jane; PIVARO, A: The Unknown city contesting architecture and social space. Cambridge, Mass. London. MIT Press 2001. - BREITBART, M. M.: Anarquismo y geografia. Oikos-Tau, Vilasar de Mar. 1989. - CANDELA, Iria: Sombras de ciudad. Arte y transformación urbana en Nueva York, 1970-1990. Madrid, Alianza 2007. - CARERI, Francesco: Walkscapes, el andar como práctica estética. Walkscapes walking as an aesthetics practice. Barcelona, Gustavo Gili, 2002. - CHASE, John; CRAWFORD, Margaret; KALISKI, John: Everyday urbanism, New York, The Monacelli Press, 1999. - HALL, Peter: Ciudades del mañana historia del urbanismo en el siglo XX. Barcelona, Ediciones del Serbal, 1996. - FERRARO Giovanni: Rieducazione alla speranza: Patrick Geddes planner in India, 1914-1924. Milano. Jaca book. 1998. - HAYDEN, Dolores: The Power of place. Urban landscapes as public history. Cambridge, MA. London MIT Press 1995. - NON-PLAN: Essays on freedom participation and change in modern architecture and urbanism. edited by Jonathan Hughes & Simon Sadler Oxford. Architectural Press. 2000. - PERAN, Martí: Post-it city. Ciutats ocasionals. Ciudades ocasionales. Barcelona. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2008.

137

L’EXPLOSIÓ DE LA CIUTAT

5 CRÈDITS

CICLE:

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Optativa

PROFESSOR RESPONSABLE:

ETSAV Antonio Font Arellano

OBJECTIUS DEL CURS: Avançar en el coneixement de les transformacions territorials recents a les principals regions urbanes de l’Europa Meridional i contrastar-les entre elles pot permetre, a més d’una progressió personal en la formació arquitectònica i urbanística, donar passos endavant en la renovació instrumental del projecte territorial i de les polítiques per a un millor govern dels processos en curs.

CONTINGUTS: 1 Els territoris de la ciutat postindustrial. 2 L’estudi de les transformacions territorials. 3 La formació de la Regió Metropolitana de Barcelona I (1850-1975). 4 La formació de la Regió Metropolitana de Barcelona II (1975-2000). 5 Els models i les formes del creixement contemporani. 6 Estructura espacial de les regions metropolitanes europees. 7 Algunes regions metropolitanes espanyoles. 8 Regions metropolitanes de Portugal. 9 Regions metropolitanes del sud de França. 10 Algunes regions metropolitanes italianes. 11 Cap un projecte territorial alternatiu.

138

EXERCICI/PRÀCTICA:

MÈTODE D’AVALUACIÓ: Presentació inicial del treball en equip (de dos persones) 40%; presentació definitiva del treball 60%.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Raonament crític: anàlisi i valoració d’alternatives diferents. Cercar referències documentals. Documentar casos pràctics. Capacitat de realitzar un treball teòric/pràctic individualment. Atenció a l’ètica professional i a la sensibilitat social. Atenció als aspectes mediambientals

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - BOERI, S.; LANZANI, A.; MARINI, E.: Il territorio che cambia: Ambienti, paessagi e immagini della regione milanese. Milano, Abitare. Sagesta Catalogui, 1993. - MUNARIN S., TOSI Ch.: Tracce di città. Franco Angeli 2001. - FONT, A.; LLOP, C.; VILANOVA, J.M.: La construcció del territori metropolità. Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 1999. - CÀTEDRA D’URBANÍSTICA DE L’ETSAV. SERVEI D’INFORMACIÓ I ESTUDIS METROPOLITANS DE L’AMB. “Transformacions urbanitzadores 1977-2000 Àrea Metropolitana i Regió Urbana BCN - FONT, A. (ed.): L’explosió de la ciutat / The explosion of the city, COAC-Fòrum Barcelona 2004. (existe versión en italiano, Bologna (2005) y castellano, Madrid (2007). - AA.VV: Nuevas geografías de la producción y el consumo en la región metropolitana de Barcelona. - Revistas Territorio nº 48, pp.28-34 Politécnico di Milano (2009) y Urbanística nº 141 INU, roma (2010). - HALL, P.: Ciudades del mañana. Derbal 1996. - DEMATTEIS, G.: Progetto implicito. Il contributo della geografia umana alle scienze del territorio. Milano, F. Angeli, 1998. - MACCHI CASSIA, C. (ed.): Il progetto del territorio urbano. Milán, Franco Angeli 1998.

139

PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS

5 CRÈDITS

CICLE:

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Erasmus intensive program Lapis - Optativa

PROFESSOR RESPONSABLE:

ETSAV Carles Llop Torné

OBJECTIUS DEL CURS: Sota la denominació de paisatges culturals, entenem aquells territoris (urbans i territorials) que expressen l’acció de l’home en la transformació de la natura i la construcció de paisatges singulars plens d’història i de continguts. Tot és paisatge, i tot és paisatge cultural. Es tracta, tanmateix d’aprofundir les possibilitats dels valors culturals per als projectes territorials renovats, incorporant en el coneixement dels mateixos les diverses ciències regionals aporten, en una mena d’aproximació que pretén ser multidisciplinar per comprendre la complexitat dels llocs. En el curs es proposa l’anàlisi de projectes que tenen en la cultura i el desplegament dels valors naturals, la configuració de paisatges d’interès patrimonial, i que serveixen per promoure el desenvolupament local de les nostres ciutats i territoris des d’un punt de vista integral, sense caure solament en la banalització de transformar parts del territori en parcs temàtics.

CONTINGUTS: 1 Territori o paisatge? Territori i paisatge. El paisatge com a multi recurs per al projecte. 2 La convenció d’Europa del Paisatge (Firenze 2000) Projectar els paisatges de territoris diversos: naturals, rurals, urbans, emergents. 3 Projectes de paisatge a l’escala territorial. 4 Parcs Naturals, Parcs Territorials, Parcs Temàtics, Parcs Patrimonials. 5 Projectes i gestió de paisatge a l’escala territorial a Catalunya. 6 Projecte Territorial i Paisatges Culturals. 7 Patrimoni i territori. Museus i Museologies a Catalunya i França. 8 Patrimoni i territori. Projecte i gestió d’un Ecomuseu. 9 Patrimoni i territori. El Parc Patrimonial de les Colònies del Llobregat. 10 Projectes de Desenvolupament local integral del territori. Una aplicació de l’Agenda XXI de la Cultura, per al projecte de nous espais cívics en la ciutat i el territori. 11 Taller final del curs: “Construir Ponts en els Paisatges”

140

EXERCICI/PRÀCTICA: Els estudiants que hagin cursat l’optativa podran presentar-se a la selecció de 10 participants a un seminari a realitzar a Itàlia dins del Life Learning Program (Intensive Program in Landscape Studies) en dates convingudes amb les altres universitats participants (Ferrara, Lisboa). Els seleccionats tindran totes les despeses cobertes de viatge i allotjament

MÈTODE D’AVALUACIÓ: L’avaluació del curs es realitzarà en base a l’assistència presencial a totes les sessions i en base al dossier sobre una experiència de projecte de paisatge, elaborat per cada alumne o grup d’alumnes (màxim dos).

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT:

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - CLEMENTI, A.: Interpretazioni di paesaggio Convenzione Europea e innovazioni di metodo a cura di. Roma 2002. - COUNCIL OF EUROPE: European landscape convention, Firenze, 2000. - LLOP, C.; SABATÉ, J.; VILANOVA, J.M.: Dels llocs memorables als paisatges culturals. Barcelona, Coac, 2003. (Edició fotocopiada). - ROGER, A.: Breu Tractat del paisatge. Obertures (La Campana);8. Barcelona la Campana, 2000. - UNESCO: Convención para la protección del patrimonio cultural y natural Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura. París UNESCO 1972. - UNESCO: Cultural landscape, http://whc.unesco.org/exhibits/cultland/landscap.htm. Patrimonie Mondiale, http://whc.unesco.org nwhc.fr/pages/home/pages/homepage.htm - GAMBINI, R.: “Piani paesistici. Uno sguardo s’insieme”en Urbanistica, nº 90, 1998. - GAMBINO, R.: I Parchi naturali europei dal piano alla gestione. La Nuova Italia Scientifica Roma. 1994. - INIESTA, M.: Els gabinets del món antropologia, museus i museologies. Lleida Pagès 1994. - PRATS, LL.: Antropoloíia y patrimonio. Barcelona Ariel 1997.

141

142

143

URBANISME ECOLÒGIC

4 CRÈDITS

CICLE:

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Optativa

PROFESSOR RESPONSABLE:

ETSAV José Luis Oyón

OBJECTIUS DEL CURS: La asignatura trata de poner orden sobre el objeto, los objetivos y los instrumentos de ese amplio y a menudo mal definido campo de estudios y de intervención urbano-territorial que pudiera llamarse urbanismo ecológico. La asignatura –probablemente en edición única- se plantea como un espacio de reflexión y ensayo que, de resultar positivo, permitiría definir el ámbito y los contenidos de un futuro máster en urbanismo ecológico que podría comenzar a impartirse en el curso 2010-2011.

CONTINGUTS: Bloque 1: Teoría e historia del urbanismo ecológico. (3 Sesiones ) 1-3. De los “padres fundadores” de un urbanismo orgánico (Reclus, Kropotkin, Geddes, Mumford) a los estudios propiamente autodenominados “ecología urbana” y “urbanismo ecológico” (Bettini, etc..),: Joan Martínez Alier, José Luis Oyón. Bloque 2: Ecología urbana: enfoques y objetivos. (4 Sesiones) 4. Ecología urbana: aplicaciones en Barcelona, Jaume Terradas 5. Ecología urbana: aplicaciones en Madrid, José Manuel Naredo 6. El agua en los sistemas urbanos, Giorgios Kallis, David Saurí, Xavier Gabarell; Agua y forma urbana, Albert Cuchí 7. Ecología del Paisaje y biodiversidad, Ana Zahonero. Bloque 3: Urbanismo ecológico. (5 Sesiones) 8. Indicadores de sustentabilidad y métodos de cálculo (MEFA, Huella ecológica, HANPP): Daniel Russi, Jesús Ramos Martín. Joan Martínez Alier, Mario Giampietro 9. Historia del cálculo de la huella ecológica, Dani Calatayud; Evaluación multi-criterio, Gonzalo Gamboa 10. Eficiencia en la edificación: construcción, membrana y sistemas activos: Sociedad Orgánica (Albert Cuchí), Dani Calatayud/Coque Claret, Torsten Masseck 11. Ecobarrios: Torsten Masseck, Bettina Schaeffer 12. Renovación-movilidad, modelo urbano: Iván Muñiz, Albert Cuchí, Dani Calatayud,

144

EXERCICI/PRÀCTICA:

MÈTODE D’AVALUACIÓ: La evaluación consistirá en: 30% un comentario de texto de un libro de la bibliografía, 30% en la discusión comparada de modelos arquitectónico/urbanísticos desde el punto de vista ecológico 40% en la asistencia y participación activa en el debate de las diferentes sesiones.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT:

BIBLIOGRAFIA DEL CURS:

145

AFTER THE PROJECT: REVISITING MODERN (SUB)-URBANITY CICLE:

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Optativa

PROFESSOR RESPONSABLE:

6 CRÈDITS ETSAV Adolf Sotoca Garcia

OBJECTIUS DEL CURS: - Apprenticeship in Urban Renewal Project - Training in group-working with transnational partners - Awareness about the housing question in European Cities Periphery - Introduction to Environmental issues in urban renewal processes

CONTINGUTS: From 1945 to 1965 three quarters of urbanized land in Europe was addressed to residential uses (both planned –Housing States- and spontaneous –Marginal Urbanization- processes). This unprecedented phenomena produced a great impact in the periphery of many European cities, where usually there’s a lack of basic conditions for urbanity and environmental balance. Today, once the ferocious postmodern criticism to Modernism has been overcome, conditions for improvement and recovery of these outer territories need to be established. The commonly spread metropolitan scope of European cities become the opportunity to rethink some of the housing projects produced in Europe during the post-war period. Topics such as functional metropolitan complexity, relation to new infrastructures or environmental responsibility will be the main stream of design criteria for future interventions in these neighbourhoods. In June 2011 the second edition of Eco-Rehab workshop will face the challenge of revisiting two of the most remarkable episodes of Mass Housing States in Barcelona’s Metropolitan Area: Ciutat Meridiana and Polígon Sud-Oest del Besòs. Students and professors from several European Universities will be committed with the proposal of specific strategies of intervention in both Districts. 1 Lecture: Modern Mass Housing in Europe. An unprecedented process 2 Lecture: Case Study I: District II (Bucharest) 3 Lecture: Case Study II: Nowa Hutta (Krakow) 4 Lecture: Case Study III: La Mina (Barcelona) 5 Lecture: Management Approach: the vision from the Municipality 6 Workshop:Intensive Programm 7 Intermediate and Final Review.

146

EXERCICI/PRÀCTICA:

MÈTODE D’AVALUACIÓ: The workshop will be structured in working groups of 1 tutor and 5 students coming from different universities. Each group will be asked to produce an specific proposal for one of the provided sites. The closing day of workshop an External Jury will review the proposals. Qualification will be obtained according to the Jury’s evaluation and the personal involvement of the student in the workshop.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: - Apprenticeship in a group where members have diverse origins and approaches to the issue - Knowledge of Mass Housing processes in Europe and, specifically in Barcelona Metropolitan Area - Knowledge of best practices in Urban Renewal processes in Europe. Consideration of environmental items as main vector of Rehabilitation in Mass Housing States. - Basic knowledge of urban management (phasing in time, actors involved in urban renewal) - Synthetically and graphically transmit urban proposals with diverse scales and levels of complexity

BIBLIOGRAFIA DEL CURS:

147

148

149

AFTER THE PROJECT: REVISITING MODERN (SUB)-URBANITY WEB SITE CICLE:

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Optativa

PROFESSOR RESPONSABLE:

ENLLAÇ: http://aftertheproject.blogspot.com/p/case-studies.html CONTINGUTS:

150

ETSAV Adolf Sotoca Garcia

151

ELEMENTS DE COMPOSICIÓ PAISATGÍSTICA CICLE: 2n Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Troncal

PROFESSOR RESPONSABLE:

4,5 CRÈDITS ETSAB Miquel Vidal

OBJECTIUS DEL CURS: Introduir a l’ alumne al coneixement i el maneig del components basic del paisatge basics : terra, vegetació i aigua i l’ arquitectura com a forma d’organitzar l’ entorn i com a presencia material en el paisatge .L’ assignatura ,principalment en els components naturals, atenen principalment a les capacitats compositives i estètiques singulars de cadascun d’ ell si en la seva potencialitat de configurar el paisatge. L’ assignatura atenent els perfils diferents que convergeixen en el curs Master de Paisatgisme es focalitzar en accentuar la creativitat a partir d’ aquests elements i d’ una forma molt definida l’ expressivitat de les idees les quals es poden materialitzar en un registre molt ampli d’ expressions.

CONTINGUTS: El programa s’ estructura en quatre apartats : 1.1.La percepció i la aprehensió del paisatge en el seu aspecte físic

1.1.a.La percepció estàtica. Punt d’ observació i conca visual 1.1.b.La percepció dinàmica. Camí i seqüencia.

2.1. La terra. Característiques i potencialitats estètiques, estudi de exemples. 3.1.L’ aigua. Característiques i potencialitats estètiques, estudi de exemples. 4.1.La vegetació. Característiques i potencialitats estètiques, estudi de exemples.

152

EXERCICI/PRÀCTICA: L’ alumne desenvolupa quatre exercicis utilitzant els element basic del paisatge . 1.Percepció del paisatge. Projectar un mirador. 2.Construir un paisatge a partir d’ un tex, utilitzant únicament la terra 3. Construir un paisatge a partir d’ un tex, utilitzant únicament la vegetaci 4.Construir un paisatge a partir d’ un tex, utilitzant l’ aigua + (terra+ vegetació)

MÈTODE D’AVALUACIÓ: Avaluació de cadascun dels exercicis, que es poden millorar al llarg del curs.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Adquisició de coneixements basic per projectar el paisatge com una arquitectura definida per les característiques bàsiques del seus component naturals principalment la vegetació que impliquen evolució, canvi i dinamisme. Aplicar els coneixements d’ expressió gràfica i d’ altes, maqueta adquirits al desenvolupament de les propostes

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Abalos, Iñaki. ‘Atlas pintoresco’. Barcelona: Gustavo Gili, 2005-2008. ISBN 84-252-1991-4 (v.1). - Ambasz, Emilio. ‘ Emilio Ambasz: poetics of the pragmatic: architecture, exhibit, industrial and graphic design’. New York, [NY]: Rizzoli, 1988. ISBN 0-8478-0967-6. - Amidon, Jane. ‘Radical landscapes: reinventing outdoor space’. London: Thames & Hudson, 2001. ISBN 0-500-51044- Argullol, Rafael. ‘La Atracción del abismo: un itinerario por el paisaje romántico’. Barcelona: Destino, 2000. ISBN 84-233-3267-5. Careri, Francesco. ‘Walkscapes: el andar como práctica estética = Walkscapes: walking as an aesthetics practice’. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. ISBN 84-252-1841-1. - Clark, Kenneth. ‘L’Art du paysage: (landscape into art)’. Paris: Gérard Monfort, 1994. ISBN 2-85226-546-X. Español, Joaquim. ‘Arquitectes en el paisatge’. Girona: Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, 2000. ISBN 84-88258-35-6. - Fariello, Francesco. ‘La Arquitectura de los jardines: de la antigüedad al siglo XX’. Barcelona: Reverté, 2004. ISBN 84-291-2103-X. - ontcuberta, Joan. ‘Ciencia y fricción : fotografía, naturaleza, artificio’. Murcia: Mestizo, 1998. ISBN 84-893-5625-4. - Galofaro, Luca. ‘Artscapes: el arte como aproximación al paisaje contemporáneo = Art as an approach to contemporary landscape’. Barcelona [etc.]: Gustavo Gili, 2003. ISBN 84-252-1843-8. - Jellicoe, Geoffrey Allan. ‘El Paisaje del hombre: la conformación del entorno desde la prehistoria hasta nuestros días’. Barcelona: Gustavo Gili, 1995. ISBN 84-252-1658-3.

153

154

155

ARQUITECTURA, ARQUITECTURA DEL PAISATGE INTRODUCCIÓ AL PAISATGISME CICLE: 1r Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Optativa

PROFESSOR RESPONSABLE:

4,5 CRÈDITS ETSAB Miquel Vidal

OBJECTIUS DEL CURS: Introduir a l’ alumne al coneixement i el maneig del components basic del paisatge basics : terra, vegetació i aigua i l’ arquitectura com a forma d’organitzar l’ entorn i com a presencia material en el paisatge .L’ assignatura ,principalment en els components naturals, atenen principalment a les capacitats compositives i estètiques singulars de cadascun d’ ell si en la seva potencialitat de configurar el paisatge. L’ assignatura s’ orienta cap a una visió oberta del paisatges contemporani tant en les seves expressions mes actuals ; els paisatges de les infraestructures, els paisatges dels hipo i híper desenvolupament, els paisatges artificials,etc. com en el fecund mestissatge en el que s’ implica el paisatge actual amb la ciència i altres disciplines principalment els media.

CONTINGUTS: El programa s’ estructura en tres apartats : 1.1.La percepció i la aprehensió del paisatge en el seu aspecte físic

1.1.a.La percepció estàtica. Punt d’ observació i conca visual 1.1.b.La percepció dinàmica. Camí i seqüencia.

1.1.c.El Plànol Paisatgístic. 1.2.-La interpretació i la representació del intangible. 2.1Els components natural del paisatge : aigua terra i vegetació. Característiques i potencialitats estètiques, estudi de exemples. 2.2.L’ arquitectura ; ordre, mesura. Centre i fita. 3.Estudi de tendències contemporànies: Environmental Art,Land Ar,Artscape.Holanda,Alemanya i EEUU.

156

EXERCICI/PRÀCTICA: L’ alumne desenvolupa tres exercicis utilitzant els element basic del paisatge . 1.Exercici conceptual, materialitzar en un paisatge un concepte abstracte. Maqueta. 2.Estudiar un lloc, anàlisis i interpretació. Plànol paisatgístic, expressió lliure de la interpretació del lloc. 3.Ubicar l’ exercici 1 en el loc estudiat en el exercici 2.Maqueta/Fotomuntage/Video.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: Avaluació de cadascun dels exercicis, que es poden millorar al llarg del curs.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: Adquisició de coneixments basic per projectar el paisatge com una arquitectura definida per les característiques bàsiques del seus component naturals principalment la vegetació que impliquen evolució, canvi i dinamisme. Tant pel que fa referencia a projectes de paisatgisme com als paisatges vinculatas a projectes urbans o arquitectònics. L’ assignatura ofereix suport turtorial a tots el/les alumnes que ho vulguin en el desenvolupament dels continguts paisatgístics en el projrctes arquitectònics i de planejament

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Abalos, Iñaki. ‘Atlas pintoresco’. Barcelona: Gustavo Gili, 2005-2008. ISBN 84-252-1991-4 (v.1). - mbasz, Emilio. ‘ Emilio Ambasz: poetics of the pragmatic: architecture, exhibit, industrial and graphic design’. New York, [NY]: Rizzoli, 1988. ISBN 0-8478-0967-6. - Amidon, Jane. ‘Radical landscapes: reinventing outdoor space’. London: Thames & Hudson, 2001. ISBN 0-500-51044-- Argullol, Rafael. ‘La Atracción del abismo: un itinerario por el paisaje romántico’. Barcelona: Destino, 2000. ISBN 84-233-3267-5. - Careri, Francesco. ‘Walkscapes: el andar como práctica estética = Walkscapes: walking as an aesthetics practice’. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. ISBN 84-252-1841-1. -Clark, Kenneth. ‘L’Art du paysage: (landscape into art)’. Paris: Gérard Monfort, 1994. ISBN 2-85226-546-X. Español, Joaquim. ‘Arquitectes en el paisatge’. Girona: Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, 2000. ISBN 84-88258-35-6. -Fariello, Francesco. ‘La Arquitectura de los jardines: de la antigüedad al siglo XX’. Barcelona: Reverté, 2004. ISBN 84-291-2103-X. - Fontcuberta, Joan. ‘Ciencia y fricción : fotografía, naturaleza, artificio’. Murcia: Mestizo, 1998. ISBN 84-893-5625-4. - Galofaro, Luca. ‘Artscapes: el arte como aproximación al paisaje contemporáneo = Art as an approach to contemporary landscape’. Barcelona [etc.]: Gustavo Gili, 2003. ISBN 84-252-1843-8. - Jellicoe, Geoffrey Allan. ‘El Paisaje del hombre: la conformación del entorno desde la prehistoria hasta nuestros días’. Barcelona: Gustavo Gili, 1995. ISBN 84-252-1658-3.

157

158

159

MOU

ASSIGNATURES DE LLIURE ELECCIÓ

161

FUNCIONAL LAND ART 1. FLUXES-TEXTURES-EXTRACCIONS-ACUMULACIONS CICLE: 1r Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Lliure Elecció

PROFESSOR RESPONSABLE:

4,5 CRÈDITS ETSAB Miquel Vidal

OBJECTIUS DEL CURS: L’ assignatura Funcional Land Art.Fluxes ,textures, extraccions i acumulacions , te com a objectiu dissenyar les transformacions estrictament funcionals del nostre entorn, i per tant d’ expressió morfològica difícil d’ encaixar dintre d’un context estètic on els referents formals es vinculin a valoracions del paisatge sovint pasades. L’ assignatura ressalta la paradoxa de que aquestes transformacions sense cap voluntat estètica a priori , son les que realment estan configurant el paisatge contemporani. L’ assignatura planteja una recerca estètica en aquestes intervencions introduint en el seus processos, com demanen Abalos I Herreros en el seu projecte per la canalització del Guadalhorce, entre la economia i la tecnologia una dimensió social i sensible .

CONTINGUTS: Funcional land art 1.Fluxes,textures extraccions, acumulacions. Es caracteritza per focalitzar-se en les grans transformacions epidèrmiques majoritàriament extensives s’ estudien: pedreres, abocadors i infraestructures viaries ,ferroviàries i l’ agricultura com a transformació o preexistència. L’ assignatura te una estructura de taller, el qual està molt determinat pel tema escollit. L’ importància atribuïda a la temàtica es deriva d’ una voluntat d’ abastar la casuística mes amplia de les diverses grans transformacions del paisatge. L’ assignatura es centra principalment en la reflexió conceptual sobre les possibilitats estètiques de les grans transformacions topogràfiques y dels nous assentaments , artefactes i infraestructures damunt del territori. El coneixement del processos basic pel desenvolupament del projecte es normalment impartit per invitats especialistes. En un principi d’ una forma genèrica Funcional land art 1 atén a les transformacions d’ enclaus i territoris, singulars i Funcional land ar t2 aborda les transformacions territorials mes ex tenses.. En els seus continguts es diferencien : 1.Aportacions teòriques i genèriques sobre la composició del paisatge que contempla l’ aplicació dels elements basics en el projecte aixi com projectes d’ arquitectura del paisatge vinculables amb l’ exercici concret. 2.Aportacions teòriques especifiques que introdueixen l’ alumne a aspectes tecnològics imprescindibles per resoldre l’ exercici,explicat per experts invitats3.Aspectes conceptuals que configuraran l’ àmbit de reflexió poètic del taller. Els quals abracen un ventall molt ampli des de Andy Goldsworthy fins a Matta Clark. El caràcter intensiu determina la organització cada edició en quant per garantir l’ eficàcia i el rendiment del curs s’ han de dissenyar els objectius a assolir cada jornada. El disseny del programa diari es també imprescindible per l’ extensió del horari que obliga a una planificació acurada.

162

EXERCICI/PRÀCTICA: Desenvolupament del taller.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: Avaluació intermèdia i final del taller.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: L’ estudiant adquireix per a una banda una nova visió de les intervencions territorials, mes com a una oportunitat de fer un nou paisatge que ens identifica que com una inevitable deestructuració del paisatge i per l’ altre l’ apropa a processos vinculats a les enginyeries el coneixement de les qual tant l’ ajuda a projectar com a intercanviar coneixements.

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Prigann,Herman,Ecological Aesthetics.Art in Environment Design : Theory and Practice.Birkhäuser-Publishers for Architecture.Basel 2004ROSELL,QUIM, Despues de,Gustavo Gili,Barcelona 2001. - Amidon,Jane,Radical Landscape,Reinventingn Outdoor Spaces.Thames & Hudson - Faye ,Paul. Site et sitologie .Edt.Paul Vert 1974. - Meyer, Elizabeth. K.Martha Schwartz, Transfiguration of the common places.,,Space Marker.Press.Cambridge.1997. - Spens, Michel .Modern Landscape.Phaidon.Londres.2003. - Nelte.H.M.Edit .Landschaftsarchitekten III. Landscape Architecture in Germany. Nelte.H.M. Wiesbaden.2003. - San Francisco museum of modern art.Revelatory Landscape.San Francisco 2001. - Jellicoe, Susan y Geoffrey.El Paisaje del Hombre.Gustavo Gili.Barcelona.1995. - Ibeling,Hans.Paisajes artificiales.Gustavo Gili.Barcelona 2000. - Weilacher,Udo.Betrween Landscape Architecture and Land Art Birkhauser.Bassel.1996.

163

164

165

FUNCIONAL LAND ART 2. ARTEFACTES

4,5 CRÈDITS

CICLE: 1r Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Lliure Elecció

PROFESSOR RESPONSABLE:

ETSAB Miquel Vidal

OBJECTIUS DEL CURS: L’ assignatura Funcional Land Art 2.Artefactes, te com a objectiu dissenyar les transformacions estrictament funcionals del nostre entorn, i per tant d’ expressió morfològica difícil d’ encaixar dintre d’un context estètic on els referents formals es vinculin a valoracions del paisatge sovint pasades. L’ assignatura ressalta la paradoxa de que aquestes transformacions sense cap voluntat estètica a priori , son les que realment estan configurant el paisatge contemporani. L’ assignatura planteja una recerca estètica en aquestes intervencions introduint en el seus processos, com demanen Abalos I Herreros en el seu projecte per la canalització del Guadalhorce, entre la economia i la tecnologia una dimensió social i sensible .

CONTINGUTS: Funcional land art 2.Artefactes. Es caracteritza per focalitzar-se en els grans assentaments compactes, en aquest sentit l’ assignatura es focalitza en la relació objecte entorn tant desde la percepció com de la interrelació física de continuïtat o ruptura entre objecte entorn L’ assignatura te una estructura de taller, el qual està molt determinat pel tema escollit. L’ importància atribuïda a la temàtica es deriva d’ una voluntat d’ abastar la casuística mes amplia de les diverses grans transformacions del paisatge. L’ assignatura es centra principalment en la reflexió conceptual sobre les possibilitats estètiques de les grans transformacions topogràfiques y dels nous assentaments , artefactes i infraestructures damunt del territori. El coneixement del processos basic pel desenvolupament del projecte es normalment impartit per invitats especialistes. En un principi d’ una forma genèrica Funcional land art 1 atén a les transformacions d’ enclaus i territoris, singulars i Funcional land ar t2 aborda les transformacions territorials mes ex tenses.. En els seus continguts es diferencien : 1.Aportacions teòriques i genèriques sobre la composició del paisatge que contempla l’ aplicació dels elements basics en el projecte aixi com projectes d’ arquitectura del paisatge vinculables amb l’ exercici concret. 2.Aportacions teòriques especifiques que introdueixen l’ alumne a aspectes tecnològics imprescindibles per resoldre l’ exercici,explicat per experts invitats3.Aspectes conceptuals que configuraran l’ àmbit de reflexió poètic del taller. Els quals abracen un ventall molt ampli des de Andy Goldsworthy fins a Matta Clark. El caràcter intensiu determina la organització cada edició en quant per garantir l’ eficàcia i el rendiment del curs s’ han de dissenyar els objectius a assolir cada jornada. El disseny del programa diari es també imprescindible per l’ extensió del horari que obliga a una planificació acurada.

166

EXERCICI/PRÀCTICA: Desenvolupament del taller.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: L’ estudiant adquireix per a una banda una nova visió de les intervencions territorials, mes com a una oportunitat de fer un nou paisatge que ens identifica que com una inevitable deestructuració del paisatge i per l’ altre l’ apropa a processos vinculats a les enginyeries el coneixement de les qual tant l’ ajuda a projectar com a intercanviar coneixements.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT:

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Prigann,Herman,Ecological Aesthetics.Art in Environment Design : Theory and Practice.Birkhäuser-Publishers for Architecture.Basel 2004ROSELL,QUIM, Despues de,Gustavo Gili,Barcelona 2001. - Amidon,Jane,Radical Landscape,Reinventingn Outdoor Spaces.Thames & Hudson - Faye ,Paul. Site et sitologie .Edt.Paul Vert 1974. - Meyer, Elizabeth. K.Martha Schwartz, Transfiguration of the common places.,,Space Marker.Press.Cambridge.1997. Spens, Michel .Modern Landscape.Phaidon.Londres.2003. - Nelte.H.M.Edit .Landschaftsarchitekten III. Landscape Architecture in Germany. Nelte.H.M. Wiesbaden.2003. - San Francisco museum of modern art.Revelatory Landscape.San Francisco 2001. - Jellicoe, Susan y Geoffrey.El Paisaje del Hombre.Gustavo Gili.Barcelona.1995. - Ibeling,Hans.Paisajes artificiales.Gustavo Gili.Barcelona 2000. - Weilacher,Udo.Betrween Landscape Architecture and Land Art Birkhauser.Bassel.1996.

167

168

169

MALI, ORDECIÓ DEL TERRITORI, SOSTENIBILITAT I PAISATGE CICLE: 1r Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Lliure Elecció

PROFESSOR RESPONSABLE:

4,5 CRÈDITS ETSAB Miquel Vidal

OBJECTIUS DEL CURS: En un mon global introduir l’ alumne en un context social, geogràfic i cultural radicalment diferent del habitual per reflexionar sobre la capacitat dels instruments, d’ordenació i projectació comuns en la foramció de l’ arquitecte de donar respostes satisfactòria on el territori no te imatges i el vincle entre ell i els que l’ habiten es complexa i singular.El nucli de l’ assignatura es en context de Ginna Kanda,Forum Internacional pel Desenvolupament dels Pasiatges Cultruals Extrems, investigar la capacitats dels paisatges culturals d’ esdevenir motors de desenvolupament.Encara que l’ assignatura es centra a Mali, Africa Subsahriana, la seva estructura i continguts la fan aplicable a tots elas contextes amb circuntacies semblants.

CONTINGUTS: El programa s’ estrcutura en tres bloc. 1.El primer bloc es centra en els paisatges culturals, tant en la seva definició com amb allò que els caracteritza, el que configura la seva identitat i com aquesta incideix o ha d’ incidir en la seva gestió. 2.El segon bloc es dedeic a l’ estudi d`` exemples : Internationaly and Identity in China.- Bangkok’s Agri and Aquacultural Fringe.- Acoma : A landscape of Sttlement. Cultural.- Landscape and Tsunami Resttlement.- Dimbangombe Project.-A Holistic Landscape Approach.- Aerated Lagoon Park, in Ho Chi Minf,City,Vietnam.-Interventions in Hydrologie (Chanatoga Park ).-Rio Piedras Restoration Project.-Constested Sides and Strategic Urban Projects ( Maroc,Kenya i Vietnam ).-Angkor : Sprawling Forms of Medieval Metropolis.-Reclaiming the Ligh Garden,Baghe Babur,Kabul.-Garden of Forgiveness,Hadiqat As-Samah,Beirut.-Azhar Park, Improvement of the Darb-Al-Ahmar. District 3.L’ ultim bloc correspon a l’ estudi on s’ ha de desenvoluapr el treball del taller: El Pais Dogon a Malí.El Taller tres parts.

3.1.Introducció al pensament animista a a partir de la lectura de Dios de Agua de Marcel Griaule. 3.2.Estudi del medi físic a partir del treball de camp desenvolupat en el cura anterior - Ende. 3.3.Desenvoluapment d’ un projecte de proposta.

170

EXERCICI/PRÀCTICA: 1.Un breu exercici d’ introducció sobre la representativitat de l’ intangible amb tècnica d’ expressió lliure. 2.Recerca d’ exemples de bona gestió dels paisatges culturals. Exposició publica text i ppt. 3.Desnvolupamen del projecte de proposta : 3.1.Una memòria analítica a partir de la documentació aportada. 3.2.Definició d’ un diagnòstic i proposta d’a actuació. 3.3.Elaboració del projecte. Una part important de la practica es el viatge a Mali, no obligatori per raons econòmiques però altament recomanable, per desenvolupar el treball de camp.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: Avaluació de cada part amb una major valoració pel projecte.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: L’ assignatura te un alt valor formatiu en quan enfronta a l’ alumne, des del seu context formatiu ,l’escola i els seu continguts , a una realitat molt diferent que necessita compartir nous coneixements sense perdrà la seva identitat. La necessitat de redefinir l’ aplicabilitat d’ unes eines esatndaritzades implica indirectament una reflexió sobre elles validesa i abast.

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Kronenburg,Robert.Flexible,arquitectura que integra el cambio.Art Blume,Barcelona 2007. - Dikec,Mustafa,Badlands of the Republic ,Space, Politics and Urban Politicy.Blackwell Publshing,Oxford 2007. - Huet,Jean-Chirstophe,Lillage Perchés des Dogons du Mali.Habitat,espace et société.l’ Harmattan,Paris 1994. - Griaule, Marcel.Dios de Agua.Ad Litteram,Alta Fulla.Barcelona 2000. - Beuadoin, Gérad,Les Dogons du Mali,BDT,Developpement,Paris 1997. - Roger de Benoist,Le Mali,l’ Harmattan, Paris 1998. - Mali,The Bradt Travel Guide. - Barceló. Miquel. Quaderns d´ Africa. Galaxia gutenberg. Bcn 2004 - Cultures del mon. Arte en el país dogón. Ajuntamen de Palma. 1994 - Revista Altaïr num. 11, Caminos de Tombuctú.bcn 1991

171

172

173

MOU

MASTER PAISATJISME

175

TALLER 2. L’ESCALA INTERMITJA

4,5 CRÈDITS

CICLE: 2n Màster en Paisatgisme

BLOC CURRICULAR:

TIPUS: Obligatori

PROFESSOR RESPONSABLE:

ETSAB Miquel Vidal

OBJECTIUS DEL CURS: El Taller 2.La escala interemdia situat a la meitat del curs master en paisatgisme ,te com objectiu projectar un fragment acotat de territori d’ una dimensió i una escala on convergeixen el projecte que en definirá la morfologia i els inputs de l’estructura territorial que també determinen el projecte. El taller enfatitza, d’ una forma controlada, la concreció d’ un discurs global i coherent que sustenti la proposta.

CONTINGUTS: El programa teòric esta integrat per temes específics de suport al taller, els quals varíen segons aquest i conferencies imparrtides per experts i especialistes.

176

EXERCICI/PRÀCTICA: Desenvolupament del Taller. El tema de l’ exercici sempre es un tema real, vinculat a una problemàtica existent que determina canvi d’ us o la introducció de nous lo qual comporta la presencia d’ uns interlocutors , l’ existència dels quals pressuposa un contacte amb la realitat que ajuda a delimitar i puntualitzar el discurs global i coherent esmentat.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: Avaluacions intermèdies i final.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: L’ estudiant s’ inicia en el disseny ,formalitzant, un fragment de territori a que ha d’ acollir un canvi d’ us o activitat, preservant la seva identitat .

177

178

179

LOS PAISAJES CULTURALES EN LOS PROCESOS DE DESARROLLO SOSTENIBLE ALTERNATIVOS. ANÁLISIS E INTERPRETACIÓN EMPÍRICA. CICLE: 2n Cicle

BLOC CURRICULAR:

TIPUS:

PROFESSOR RESPONSABLE:

4,5 CRÈDITS ETSAB Miquel Vidal

OBJECTIUS DEL CURS: Investigar para la elaboración de herramientas aplicables al desarrollo de proyectos de gestión, ordenación y diseño de los paisajes culturales, en aquellos contextos sociales y geográficos en los cuales no existen, ni es previsible que existan en un futuro inmediato, las informaciones territoriales básicas y esenciales en todo procesos de ordenación Vinculándose con la experiencia desarrollada en la la asignatura” Los paisajes culturales en los procesos de desarrollo sostenible alternativos. análisis e interpretación empírica.” En la cual surgió como idea para una estrategia global de ordenación del sector sud del País Dogon, la definición de “ La Ruta del Mijo” .La cual se basa en la introducción con una conceptualización muy abierta del campo de mijo, íntimamente vinculado a la vida del pueblo dogon, como discurso de una ruta turística.

CONTINGUTS: El programa se articula en cuatro apartados 1. La ordenacion territorial de los paisajes culturales. 2. El proyecto de los paisajes culturales. 3. La gestion de los paisajes culturales, el arte y los nuevos usos. 4. La tecnologia: problema o solucion.

180

EXERCICI/PRÀCTICA: Analisis del territorio asignado, desarrollo de estudios anteproyectos o proyectos reales ubicados en la futura “Ruta del Mijo “”,en la zona de Prignari. Asi como la búsqueda, selección, elaboración de documentación reelaboración de cartografías previas.

MÈTODE D’AVALUACIÓ: Evaluación curricular y final en la presentación de las propuestas.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: El doctorando aprende a elaborar propuestas abiertas, en el sentido de estar pendientes de las verificaciones de las hipótesis interetativas del territorio mediante el trabajo de campo .Propuesta de trabajo que se vincula a la singularidad del lugar y a su escasa información física, contrapuesta a una gran riqueza de significados.

BIBLIOGRAFIA DEL CURS: - Folch, R. (coord.) (2003): El territorio como sistema. Conceptos y métodos de ordenación, Barcelona, Diputació de Barcelona, 291 pp. - Luginbühl, Y. (1994): Méthode pour des Atlas de Paysages, Identification et qualification, Paris, Ministère de l’Aménagement du Territoire, de l’Équipement et des Transports, 76 pp. - Marcucci, D. J. (2000): “Landscape history as a planning tool”, Landscape and Urban Planning 49(2000), pp. 67-81. - Nohl, W. (2001): “Sustainable landscape use and aesthetic perception- preliminary reflections on future landscape aesthetics”, Landscape and Urban Planning 54(2001), pp. 223-237. doi:10.1016/S0169-2046(01)00138-4 - Busquets,Jaume.Gestión del paisaje. Manual de protección,ordenación y gestion del paisaje. - Beek W.E.A. van, 2003, « African tourist encounters: effects of tourism on two West African societies », Africa, n° 73 (2), pp. 251-289. - Beek W.E.A. van, 2005, « Walking wallets? Tourists at the Dogon falaise », in Wooten Stephen (dir.), Wari matters: ethnographic explorations of money in the Mande world, Münster : LIT Verlag, pp. 191-216. - Beek W.E.A. van, Lermineu P, Walther o, 2007, « Tourisme et patrimoine au Mali. Destruction des valeurs anciennes ou valorisation concertée ? » Geographica Helvetica, n° 4, pp. 249-258. - Buckley R, Pannell J, 1990, « Environmental impacts of tourism and recreation in national parks and conservation reserves », Journal of Tourism Studies, n°1(1), pp. 24-32. - Butler R.W, 1980, «The Concept of a Tourism Area Cycle of Evolution», Canadian Geographer, n° 24, pp. 5-12.

181

182

183