Introducció
Pla de gestió de l’aigua de Catalunya DOCUMENT EN INFORMACIÓ PÚBLICA
1
Introducció
Introducció
ÍNDEX lntroducció .................................................................................................................... 4 El medi ............................................................................................................................ 8 Els recursos hídrics ................................................................................................ 26 Aspectes econòmics ............................................................................................. 38 Participació ciutadana .......................................................................................... 44 Glossari ........................................................................................................................ 48
2
3
Introducció
QUÈ ÉS EL PLA DE
Introducció
GESTIÓ DE L’AIGUA? mana i el medi ambient, que cal protegir i preservar. D’aquí la
E
necessitat de gestionar-la correctament i vetllar per la funci-
va marc de l’aigua, en endavant DMA,
onalitat dels ecosistemes que alimenta. D’això tracta el Pla de
adreçades a economitzar i racionalit-
L’aigua és un recurs natural, imprescindible per a la vida hu-
gestió de l’aigua de Catalunya, elaborat per l’Agència Catalana
l Pla de gestió de l’aigua és el conjunt de propostes elaborades
d’acord amb els principis de la Directi-
zar la utilització de l’aigua, i a garantir el bon estat dels sistemes aquàtics
de l’Aigua (ACA), Pla que ha de regir la gestió de l’aigua des
(rius, embassaments, estanys, zones
del 2010 fins l’any 2015. Aquesta breu guia s’ha elaborat amb
humides, aigües costaneres i aigües
l’objectiu d’exposar de manera clara els aspectes més relle-
subterrànies).
vants d’aquest Pla.
Aquest Pla, un cop aprovat pel Govern de la Generalitat, substituirà el vigent Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya. El Pla respon a una nova concepció de la planificació i administració de l’aigua.
La seva finalitat és garantir la satisfacció de la demanda i, alhora, protegir l’entorn i fer prevaldre la sostenibilitat ambiental, econòmica i social, així com la racionalitat en l’ús dels recursos hí-
4
5
Introducció
Introducció
drics. Tot això en un context de partici-
DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA
pació activa de la societat. És així com
Directiva marc en política d’aigües de la Co-
en la gestió de l’aigua. El seu
el Pla de gestió fa compatibles els ob-
munitat Europea (2000/60/CE), coneguda
objectiu és garantir el bon estat
jectius de qualitat ambiental (bon estat
com a Directiva marc de l’aigua (DMA) és
del medi aquàtic, tant des del punt de vista
del medi natural aquàtic) amb la garan-
l’instrument normatiu d’obligada aplicació
qualitatiu com quantitatiu, mitjançant un ús
tia del recurs per als diferents usos que
en els estats membres de la Unió Europea,
sostenible basat en la protecció a llarg termi-
fem de l’aigua.
que esdevé l’origen d’un important canvi
ni dels recursos hídrics.
Per fer possible l’assoliment d’aquest doble objectiu (qualitat ambiental i ga-
Q U A L I TAT
rantia del recurs), el Pla compta amb
PLA DE GESTIÓ DE L’AIGUA DE CATALUNYA cació hidrogràfica, bo i recordant
de Catalunya (conques internes) mentre que,
que l’ACA exerceix plenes competències en
a les conques catalanes dins els àmbits de les
sanejament i, en cooperació amb el món local,
demarcacions hidrogràfiques de l’Ebre i del
en l’abastament.
cicle de l’aigua, com de subvenció i foment ja executades, en execució i previstes per al període 2006-2015.
El Pla de gestió porta també associat un Programa de seguiment i control que permet valorar l’eficiència de les mesures programades i el compliment dels objectius establerts. El seguiment de l’estat i l’avaluació del rendiment de les mesures proposades permetrà la correcta revisió del Pla de gestió a finals de 2015. El Programa de seguiment i control ja és operatiu des de l’any 2007.
6
PLANIFICACIÓ ANTERIOR A LA DMA
la disponibilitat
tant d’inversió en infraestructures del
La qualitat del medi, clau per garantir
plans de gestió de cada demar-
el Pla de gestió del districte de conca fluvial
NOU PLA DE GESTIÓ DE L’AIGUA A CATALUNYA
• Satisfacció de les demandes
• Gestió de la demanda i racionalitat en l’us del recurs
• Enfocada al programa d’inversió de les obres
• Equilibri entre gestió i inversió
• Poca rellevància dels objectius ambientals
• Assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics
• Informació pública
• Participació activa de la societat
Q U A N T I TAT
La reducció de la pressió sobre el
L’Agència Catalana de l’Aigua redacta i aprova
on es fixa tot el conjunt d’actuacions,
medi, clau per a la seva recuperació
un Programa de mesures, l’instrument
DEMARCACIONS DE L’EBRE I EL XÚQUER
DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE CATALUNYA
Xúquer, l’ACA redacta un conjunt de propostes de gestió, sol·licitant a l’Administració de
El conjunt d’ambdós tipus de propostes confi-
l’Estat que siguin incorporades als respectius
gura el Pla de gestió de l’aigua de Catalunya.
DEMARCACIONS DE L’EBRE I EL XÚQUER
al, sanejament, protecció de la natura, etc.) però és l’Es-
DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE CATALUNYA
Les competències són compartides. La Generalitat és
tat qui, mitjançant les confederacions hidrogràfiques,
La Generalitat hi té competències plenes, i és res-
responsable d’una gran part de les polítiques sectorials
ha de redactar la planificació hidrològica, incloent-hi la
ponsable d’elaborar la planificació hidrològica i fer-la
relacionades amb l’aigua (planificació agrària i territori-
determinació dels objectius ambientals.
complir.
7
El medi
El medi
Els objectius de qualitat ambiental
EL MEDI
8
l Pla de gestió estableix uns ob-
LES MASSES D’AIGUA
jectius de qualitat ambiental per
En aquest Pla de gestió, i en compliment d’allò
Cada massa d’aigua és una uni-
a totes les masses d’aigua de Catalu-
que estableix la Directiva marc de l’aigua, els
tat amb entitat pròpia, sobre la
nya. El compliment d’aquests objectius
rius, les rieres i els torrents es divideixen en
qual es fixen objectius de qualitat ambiental,
ha de permetre el sosteniment del bon
petites unitats diferenciades, que s’anomenen
s’apliquen mesures de control per saber en
estat de les masses d’aigua. Per a la
masses d’aigua, cadascuna d’elles amb unes
quin estat es troba, i s’hi fan actuacions per
seva mesura s’empren diferents indica-
característiques pròpies que la distingeixen
tal de millorar-la quan sigui possible.
dors de qualitat que permeten valorar
de les masses d’aigua veïnes.
E
de forma objectiva i integradora l’estat
El bon estat de les masses d’aigua és el prin-
en què es troben els ecosistemes aquà-
Els estanys i les zones humides són també
cipal objectiu ambiental del Pla de gestió,
tics. [Figura 1, pàgina següent]
masses d’aigua, si bé d’una categoria diferent
i garanteix que la qualitat de cada massa
de la dels rius. Altres categories que tenen les
d’aigua sigui suficient per conservar, a llarg
seves pròpies masses d’aigua són les aigües
termini, les característiques naturals que li
costaneres i les aigües subterrànies.
són pròpies.
9
El medi
El medi
Figura 1
Aquests objectius constitueixen el nivell de qualitat
Indicadors de qualitat per al compliment dels objectius ambientals INDICADORS BIOLÒGICS La diversitat, l’abundància i el tipus d’animals, plantes i aigües que es troben en una massa d’aigua són indicatius de la seva qualitat biològica.
Fitoplàncton
AIGÜES SUPERFICIALS
Invertebrats bentònics
Perífiton
ESTAT DE LA MASSA D’AIGUA Posidònia
Peixos
INDICADORS HIDROMORFOLÒGICS Per assolir els objectius ambientals no n’hi ha prou amb tenir aigua de bona qualitat. Cal també que l’entorn natural de la massa d’aigua estigui en bon estat.
Cabals
Lleres i riberes
ambiental al qual han d’arribar les masses d’aigua en
A l’hora d’interpretar aquests mapes cal tenir en compte l’elevat
siderar acomplerts els objectius ambientals ja que
el futur.
grau d’exigència d’aquests nous objectius ambientals. Es tracta
la sobrepesca, els ports i els espigons han malmès
d’aconseguir una millora integral en tots i cadascun dels aspec-
les comunitats biològiques que hi vivien. Una cosa similar pot
A dia d’avui els objectius ambientals ja s’assoleixen
tes que condicionen la qualitat d’un ecosistema, fins a valors
dir-se de rius com el Llobregat, en els que ha millorat molt la
a aproximadament la meitat de les masses d’aigua de
propers a les seves condicions naturals de referència. Així, per
qualitat de l’aigua, però que encara pateixen els efectes de les
Catalunya.
exemple, malgrat que la qualitat de l’aigua a les nostres platges
infraestructures construïdes en els seus marges o de les múlti-
és avui excel·lent, en moltes zones del litoral no es poden con-
ples captacions hidroelèctriques al llarg del seu curs.
ESTAT ECOLÒGIC La combinació dels indicadors permet valorar l’estat ecològic en què es troben les masses d’aigua
INDICADORS FISICOQUÍMICS Medeixen la qualitat física i química de l’aigua.
Zones humides
UNS OBJECTIUS AMBIENTALS EXIGENTS
EL PRINCIPAL OBJECTIU DE QUALITAT AMBIENTAL ÉS QUE LES MASSES D’AIGUA ASSOLEIXIN UN
BON ESTAT ESTAT QUÍMIC
Estat químic
AIGÜES SUBTERRÀNIES
Es fan anàlisis específiques de contaminants per assegurar que no es troben a l’aigua
ESTAT QUANTITATIU
Estat quantitatiu
10
Equilibri entre la quantitat d’aigua que entra i surt dels aqüífers
Figura 2
Figura 3
Grau de compliment de les masses d’aigua superficial
Grau de compliment de les masses d’aigua subterrània
Compleix
Dades parcials
Compleix
No compleix
11
No compleix
El medi
Els objectius del pla
El medi
Una de les finalitats bàsiques del Pla de
les masses d’aigua on sigui possible,
es presenta en les figures 4 i 5. La si-
Les limitacions que fan que no totes
qualitat sol ser un procés que requereix
fa necessari realitzar estudis locals per
gestió és possibilitar l’assoliment dels
tenint en compte la tecnologia i el co-
tuació que mostren aquestes figures té
les masses puguin arribar al bon estat
molt de temps, tot i que s’hi apliquin les
determinar els principals factors que els
objectius de qualitat ambiental definits,
neixement disponibles, els processos i
en compte tant les determinacions que
l’any 2015 són:
mesures i actuacions necessàries.
afecten.
però no en tots els casos serà possible
terminis necessaris per a la recupera-
efectivament s’adoptaran a les conques
fer-ho en els pròxims 6 anys, moment
ció del medi i les implicacions socials
internes de Catalunya, com les mesu-
Mesures que triguen un temps a fer
Mesures complexes que requerei-
Mesures que resulten desmesura-
en què està previst revisar aquest Pla
i econòmiques de les mesures que cal
res que l’Agència Catalana de l’Aigua
efecte i comporten la recuperació de
xen una fase d’estudi prèvia a la seva
dament cares, de les quals no es po-
d’acord amb la DMA.
aplicar.
implantarà a la part catalana de les de-
la qualitat ambiental a llarg termini
aplicació. La presència de diverses ac-
den assumir els costos a curt termini.
marcacions de l’Ebre i el Xúquer, i les
(més de 6 anys). L’aigua subterrània, a
tivitats humanes a la costa que poden
A la conca del Besòs, on gairebé tot
Els objectius del Pla per a l’any 2015
La distribució de les masses d’aigua
propostes que des de l’ACA han estat
diferència de la dels rius, es mou molt
deteriorar la qualitat dels organismes
l’any més de la meitat de l’aigua que
consisteixen, doncs, en assolir els ob-
on la finalitat del Pla és assolir els ob-
transmeses a l’Administració de l’Estat
lentament. Per això, en casos de con-
marins, com les praderies de Posido-
baixa pels rius prové de les depurado-
jectius de qualitat ambiental en totes
jectius de qualitat ambiental l’any 2015
perquè les implementi.
taminació, la recuperació de la seva
nia oceanica i les poblacions d’algues,
res, els costos que suposaria depurar
Surgències d’aigua subterrània: Fonts del Llobregat
tota aquesta aigua fins a un nivell de NIVELLS DE QUALITAT
ESTAT ACTUAL DE LES MASSES D’AIGUA
ESTAT 2015 DE LES MASSES D’AIGUA
OBJECTIUS DEL PLA
qualitat suficient per assolir els objectius ambientals són del tot desproporPraderia de Posidonia oceanica en mal estat de conservació
cionats i no assumibles.
MOLT BO
Assolir els objectius de qualitat ambiental al 67% de les masses d’aigua de Catalunya
BO
P DER
MEDIOCRE
A S AM RE GRESU OM
DEFICIENT
DOLENT Objectiu de qualitat ambiental a assolir per totes les masses en el futur
12
Riu Sec a Cerdanyola del Vallès. Origen de l’aigua la majoria de dies de l’any
Facilitar que la resta de masses d’aigua puguin assolir els objectius de qualitat ambiental en el futur Figura 4
Figura 5
Objectiu de qualitat de les aigües superficials del Pla a 2015
Objectiu de qualitat de les aigües subterrànies del Pla a 2015
Compleix
No compleix
Compleix
No compleix
20%
80% Aigua del riu
Aigua de la depuradora
13
El medi
Mesures sobre les quals no hi ha un co-
En relació amb el compliment dels ob-
prevista per a l’any 2015 mostra una mi-
ÚS DE LES DADES DISPONIBLES
neixement prou precís de la resposta
jectius de qualitat ambiental de les di-
llora evident, conseqüència directa de
L’elevat nombre de masses d’aigua
del medi (masses d’aigua) a la seva
ferents masses d’aigua de Catalunya, la
l’aplicació del conjunt d’actuacions pre-
existents a Catalunya, en especial
aplicació, fet que no permet assegurar
comparativa entre la situació actual i la
vistes en el Programa de mesures.
pel que respecta als rius i als estanys del Pirineu,
la recuperació ambiental a curt termini. En el tram baix del riu Gaià la persistent manca d’aigua no permet que s’assoleixin els objectius ambientals. Per solucionar-ho, s’ha fixat un cabal ecolò-
Estat actual de la llera del riu Gaià en el seu tram baix, a el Catllar
cabal s’ha decidit basant-se en criteris
al riu per saber si són suficients per a la seva recuperació ambiental. Masses d’aigua on es concentra una forta pressió i/o activitat humana i no
peració ambiental. El tram final del riu Llobregat és un dels principals corredors d’infraestructures i activitats humanes de
80
i les importants actuacions de millora que Vista aèria del tram final del Llobregat
14
s’han fet i que es faran en els propers anys.
113 (31%)
158 (43%)
10 (33%)
22 (29%)
24 (31%)
40
ser utilitzada per valorar-ne el seu estat actual. El 151 (41%)
254 (69%)
20 0
20 (67%)
28 (93%)
44 (57%)
Programa de seguiment i control, posat en mar53 (69%)
11 (14%)
de punts de control existents, que passen d’uns
Estat 2009 Estat 2015
Estat 2009 Estat 2015
Estat 2009 Estat 2015
RIUS
EMBASSAMENTS
ESTANYS
80 25 (62%)
24 (60%)
13 (36%)
14 (39%)
28 (53%)
24 (45%)
4 (10%)
20 11 (28%)
16 (40%)
Estat 2009 Estat 2015 A. TRANSICIÓ Compleix
20 (56%)
2.700 a més de 3.200, i garanteix així un seguiment generalitzat del conjunt dels sistemes
nen la qualitat ambiental de les masses d’aigua a Catalunya i impedeixen assolir els objectius ambientals són: Alteracions del règim de cabals dels rius i dels volums d’aigua dels aqüífers • Extraccions d’aigua per als diferents
22 (61%)
25 (47%)
29 (55%)
Estat 2009 Estat 2015 COSTANERES
Estat 2009 Estat 2015
• Regulació del cabal. • Derivacions d’aigua per aprofitaments hidroelèctrics. Contaminació per aigües residuals
que permetrà un millor disseny de les mesures a
urbanes i industrials
prendre en el futur per tal d’assolir els objectius
• Mancances en els tractaments de
SUBTERRÀNIES No compleix
gua i aquesta s’actualitzarà periòdicament.
• Abocaments de petits nuclis de població que no disposen encara de depuradora. • Contaminació per efecte dels
més acurada de l’estat de cada massa d’aigua,
informació complerta de totes les masses d’ai-
Les bones pràctiques en l’ús de fertilitzants en l’agricultura són fonamentals per millorar l’estat de les aigües subterrànies
usos.
de paràmetres que es mesuren en cada punt de control i, de vegades, també la freqüència de les
Abocament puntual d’aigua residual
Els principals problemes que condicio-
aquàtics de Catalunya. A més, amplia el ventall
fixats. Es preveu que a partir del 2013 es tindrà
Dades parcials
Resclosa per a ús hidroelèctric
mesures. Tot plegat revertirà en una informació
3 (8%)
40
0
xa per l’Agència Catalana de l’Aigua l’any 2007, suposa un augment considerable del nombre
58 (16%)
100
60
ses d’aigua per a les quals la informació disponible no és prou completa i actualitzada com per
60
Catalunya. Per això, la qualitat ambiental d’aquest tram encara no és prou bona, tot
col aprovat en el 2007. Hi ha doncs algunes mas-
2 (7%)
és possible aplicar a curt termini totes les mesures necessàries per a la recu-
de manera homogènia i seguint el mateix proto-
100
tècnics, però caldrà veure com evoluciona el medi un cop retornats els cabals
pogut obtenir dades de totes les masses d’aigua
Grau de compliment actual i previst de les masses d’aigua
gic que ha de permetre que torni a baixar l’aigua pel riu. La magnitud d’aquest
fa que durant els anys 2007 i 2008 no s’hagin
Figura 6
Principals problemes que cal solucionar
El medi
les depuradores d’aigües residuals urbanes i industrials. • Sobreeiximents en períodes de pluja.
runams salins. Contaminació difusa de les aigües • Excés en l’ús de pesticides en l’agricultura • Contaminació per adobs d’origen orgànic i inorgànic
15
El medi
Alguns d’aquests problemes estan localitzats en unes zones concretes del territori. Manca de cabals de manteniment per ús de l’aigua per a l’abastament, la indústria o el regadiu Riu Muga des de la presa de Boadella fins al mar. Riu Ter des del Pasteral fins al mar. Riu Gaià des de la presa del Catllar fins al mar.
Manca de cabals de manteniment per ús hidroelèctric Riu Fluvià. Alt Ter. Alt Llobregat i Cardener. Alt Segre. Rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. Riu Garona. Baix Ebre.
Desequilibris en el règim d’explotació de les aigües subterrànies Aqüífers dels trams baixos de la Muga, el Fluvià i el Ter. Aqüífers del baix Llobregat.
costa.
ses en aquest programa estan desti-
nya assolirà l’any 2015 l’acompliment ínte-
actuals. El cabal depurat s’ha incre-
nades a l’ampliació, millora, adaptació
gre de la directiva europea sobre el trac-
i avui
i remodelació de les estacions depura-
tament d’aigües residuals urbanes. No
es depura el 95% de les aigües resi-
dores existents per garantir un correcte
obstant això, els nous objectius ambien-
mentat de 363 a 664
hm3/any
duals urbanes. En el mateix període el
funcionament, i a l’execució de noves
tals de la DMA poden requerir en alguns
cost d’explotació i manteniment de les
depuradores en petits nuclis urbans
casos sistemes de depuració encara més
terrànies per nitrats d’origen agrari
instal·lacions de sanejament ha aug-
pendents de sanejar.
exigents, una part dels quals s’abordaran
L’Empordà. Osona. El Maresme. Camp de Tarrago-
mentat de 29 a 163 M€/any.
també en els propers sis anys. Figura 7
na. Tram baix del Francolí.
banes existents i futures. Amb aquest
100
objectiu es desenvolupa el Progra-
0
bassaments de Boadella, Sau, Susqueda, La Baells,
Ports de Barcelona i Tarragona. Costes del Garraf i
Riba-roja i Flix. Estanys de Banyoles i Clot d’Espolla.
Vilanova i la Geltrú. Costa Daurada de Cubelles fins
Llacunes del Delta de l’Ebre. Riu Ebre i afluents del
Acumulació de runams salins
ma de sanejament d’aigües residuals
tram baix.
Explotacions salines del Bages.
(PSARU).
EDAR en servei a novembre de 2009
Previsió EDAR en servei a 2010
17
2010
Estany i sèquia de Sils. Afluents del Llobregat. Em-
2009
200
2007
sanejament de les aigües residuals ur-
dura de la Tordera. Regió Metropolitana de Barcelo-
2008
Tram baix de la Muga. Baix Ter i Daró. Desemboca-
molls de l’Empordà. Tram mig del Ter i afluents.
2005
300
2006
aquàtics és indispensable garantir el
2003
dels rius i de les zones humides
Conca de la Muga i riu Fluvià. Llacunes dels Aigua-
2004
400
2001
litat de l’aigua i dels seus ecosistemes
2002
racions importants de la morfologia
1999
EDAR en servei
Ocupació dels espais fluvials i alte-
Per tal de continuar millorant la qua-
El Port de la Selva. L’Escala. Maresme i Barcelonès.
a Altafulla.
16
menys de 100 depuradores a les 369
2000
• Canvis en la morfologia de la
D’acord amb aquest programa, Catalu-
1997
aiguamolls.
de costa
Les més de 1.800 actuacions inclo-
1998
• Degradació del litoral en estanys i
ment molt considerable, i ha passat de
1995
Alteracions importants de la línia
cionament ha experimentat un aug-
1996
d’hàbitats.
Estació depuradora d’aigües residuals de Montmeló (Vallès Oriental)
de sistemes de sanejament en fun-
1993
• Pèrdua de riberes i de diversitat
exòtiques invasores
Des dels anys 90 fins ara el nombre
1994
• Barreres a la continuïtat dels rius.
Presència important d’espècies
DEPURACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS
1991
• Ocupació dels marges dels rius.
jectius ambientals del Pla.
Contaminació de les aigües sub-
na. Pla de Lleida.
masses d’aigua
Programa de mesures per assolir els ob-
1992
Alteracions morfològiques de les
Principals línies d’actuació que recull el
1990
Alteracions de la llera i les riberes del riu Anoia
MENYS CONTAMINACIÓ 2.331 M€
Les propostes: menys contaminació
El medi
El medi
El medi
REDUCCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ D’ORIGEN AGRARI
nen més temps que en les aigües superficials, i recuperar la qualitat de l’aigua és tècnicament difícil i molt car. Per
REDUCCIÓ DE SUBSTÀNCIES PRIORITÀRIES O PERILLOSES
Una de les principals causes de contaminació de les ai-
vergadura, permetrà extraure els fangs acumulats
això és important prevenir o reduir el risc de contamina-
Diverses activitats industrials, urbanes o agràries po-
millorant la qualitat de l’aigua i de l’entorn, amb una
gües subterrànies és la presència de nitrats d’origen
ció abans d’haver de remeiar les conseqüències.
den aportar, a més de matèria orgànica, determinats
inversió de 155 milions d’euros.
agrari. Els adobs que s’empren per fertilitzar els conreus,
Sobreeiximents en temps de pluja
La depuració d’aigües residuals genera, com a subproducte, uns fangs biològics que cal gestionar. Les mesures incorporades en el Programa de fangs permeten prioritzar, d’una banda, la utilització d’aquest fang com a ferti-
compostos que, tot i trobar-se en concentracions
ja siguin químics o orgànics, contenen molt de nitrogen.
Per resoldre aquesta problemàtica, les mesures
Quan aquests adobs s’apliquen en quantitats superiors
adoptades es focalitzen principalment en fomentar la
a les necessitats dels conreus, l’excés de nitrogen que
reducció dels nitrats presents en el sòl mitjançant ac-
no poden absorbir les plantes percola molt lentament
tuacions tant en el sector agrícola com en el ramader.
Aquestes substàncies s’anomenen prioritàries o
a través del sòl fins arribar a les aigües subterrànies, on
Puntualment, i per resoldre problemes d’abastament,
perilloses. La seva regulació legal, promulgada a ni-
s’acumula en forma de nitrats. Un cop produïda la conta-
es realitzaran actuacions per eliminar els nitrats direc-
vell europeu, va millorant a mesura que s’incrementa
minació de les aigües subterrànies, els efectes es manteFigura 8
Contaminació de sòls i d’aigües subterrànies per sobreús d’adobs orgànics i fertilitzants nitrogenats i per inflitració de retorns d’aigua de reg
Bombament d’aigües contaminades
eiximents, que es produeixen quan els col·lectors no tenen prou capacitat per transportar tota l’aigua de pluja que els arriba barrejada amb la residual. S’han definit 99
pla individual de millora abans del 2015.
ra amb escreix els 1.800 milions d’euros.
18
Descontaminació de l’embassament de Flix al riu Ebre
Pou d’abastament Bombament d’aigües contaminades
L’existència d’una conca potàssica natural a la conca del Llobregat i la històrica explotació minera d’aquesta sal en la comarca del Bages ha generat al llarg dels
ple, els metalls pesants, els dissolvents orgànics i els
anys grans dipòsits de sal acumulats en superfície (ru-
plaguicides.
nams salins), que en dissoldre’s afecten la qualitat del riu Llobregat, i de retruc, incideixen en els processos de potabilització de l’aigua.
i el posterior seguiment fins a trobar les fonts de conOscil·lacions estacionals del nivell freàtic. Dissolució i remobilit zació dels compostos nitrogenats cap a les zones saturades dels nivells aqüífers en funció de la permeabilitat i de les xarxes de flux hidràulic.
taminació d’on provenen. A continuació cal aplicar un
Per millorar la qualitat de les aigües superficials i
pla de reducció per les prioritàries i d’eliminació per les
subterrànies del riu i disminuir la presència de sal (so-
perilloses.
bretot clorurs), s’han iniciat diferents línies d’actuació: interceptar i conduir al col·lector de salmorres les sur-
En aquest sentit, i adreçades a un important focus
gències salines que, de manera constant i contínua,
de contaminació ja identificat i estudiat, es portaran
aporten sal a les aigües; garantir i augmentar la capa-
Flux descendent
a terme les diferents actuacions de descontaminació
citat del col·lector de salmorres que transporta les ai-
Flux hidràulic induït
de l’embassament de Flix, encaminades a extraure els
gües salobres fins al mar; impermeabilitzar els runams
fangs amb presència de substàncies prioritàries que
inactius i millorar els tractaments de potabilització de
sistemes prioritaris, per als quals caldrà haver redactat un
La inversió total prevista fins a l’any 2015 en mesures
REDUCCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ SALINA A LA CONCA DEL LLOBREGAT
medi aquàtic com a la salut humana.
L’eliminació comença amb la seva detecció al medi
Alhora, s’inicia el camí per reduir l’impacte dels sobre-
per al sanejament de les aigües residuals urbanes supe-
molt petites, poden afectar negativament tant al
el coneixement científic. En formen part, per exem-
tament de l’aqüífer.
litzant per a ús agrícola, i de l’altra, com a combustible renovable per a la producció energètica.
L’actuació a l’embassament de Flix, de gran en-
les dues grans estacions de potabilització d’Abrera i
hi ha al fons de l’embassament per poder assegurar la qualitat de l’aigua del riu Ebre.
Runams salins en la conca del Llobregat
Sant Joan Despí, entre d’altres.
19
El medi
PREVENCIÓ D’INUNDACIONS MILLORA DELS ECOSISTEMES 545 M€
Les planes d’inundació dels rius es troben en gran mesura ocupades per aprofitaments humans, tals com l’agricultura, la indústria, les zones urbanitzades o les infraestructures de tot tipus (viàries, ferroviàries, col·lectors i serveis diversos). Aquesta forta ocupació de les
Millora dels ecosistemes
MENYS DANYS PER INUNDACIONS 413 M€
Menys danys per inundacions
El medi
planes, originàriament dominades pels boscos de ribera, pot fer perillar greument l’equilibri dels ecosistemes lligats
Figura 3
al riu, i alhora, ser la causa d’importants
Delimitació de zones inundables a la conca del Francolí
danys en episodis d’inundació. Endegament del riu Cardener a Sant Joan de Vilatorrada
Per prevenir i disminuir els danys que poden provocar les inundacions sobre
Abans de la implantació
IMPLANTACIÓ DE CABALS DE MANTENIMENT
ment de forma progressiva en els rius
En els rius catalans de la conca de
de les conques internes de Catalunya,
l’Ebre i de la Garona, l’ACA ha deter-
mitjançant acords amb els usuaris de
minat els cabals de manteniment que
l’aigua de cada riu per produir els mí-
caldria respectar, i en el cas del riu Ebre
anomenats cabals ambientals o ecolò-
nims efectes en els usos actuals. Un
amb el suport de la Comissió per a la
gics) són els cabals d’aigua necessaris
exemple són els acords als quals es
Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre
manteniment de la capacitat de des-
per mantenir unes condicions mínimes
pretén arribar amb els titulars d’apro-
i del Parlament de Catalunya, si bé la
guàs de les lleres.
en els rius que permetin conservar els
fitaments hidroelèctrics, que perme-
responsabilitat i la competència per
• Més de 250 actuacions de protecció
seus ecosistemes en bon estat. En els
tran recuperar fins a 380 km de rius
dur a terme la implantació efectiva
de les ocupacions consolidades en
propers anys es preveu fer efectiva
afectats per l’activitat de les centrals
d’aquests cabals correspon a la Confe-
l’espai fluvial.
la implantació de cabals de manteni-
hidroelèctriques.
deració Hidrogràfica de l’Ebre.
les persones i els béns es duen a terme
En aquest sentit, es prosseguirà i s’in-
• Delimitació de zones potencialment
mesures destinades a conèixer millor el
tensificarà la delimitació de les zones
inundables en més de 30.000 km de
funcionament del riu i del conjunt d’es-
inundables, i es realitzaran actuacions
pais que en depenen directament, l’ano-
de protecció contra les inundacions
• Inventari de 1.000 cons de dejecció.
Els cabals de manteniment (també
menat espai fluvial, i a preservar la natu-
a les zones on els usos i les activitats
• Millora de la funcionalitat hidràulica
ralitat i les funcions ambientals d’aquest
humanes consolidades ho requereixin.
mitjançant unes 1.000 actuacions de
espai. L’objectiu és trobar un equilibri
Les principals actuacions que se’n de-
entre el manteniment dels valors am-
rivaran són:
bientals i la necessària protecció de les
• Zonificació de l’espai fluvial en més
Període de retorn 500 anys
persones i els béns materials davant del
de 2.000 km de la xarxa fluvial prin-
Llera natural
risc d’inundació.
cipal catalana.
Període de retorn 10 anys Període de retorn 50 anys Període de retorn 100 anys
20
Després de la implantació
xarxa fluvial.
21
El medi
El medi
RECUPERACIÓ DE LLERES I RIBERES
pals actuacions per recuperar i preservar la naturalitat
El llit, les ribes i les riberes dels rius estan sotmesos a
• La conservació i recuperació de la funcionalitat de
diferents tipus d’alteracions a causa de les activitats
les riberes en més de 50 ha a partir de la reordena-
humanes que es desenvolupen. Com a conseqüència,
ció i gestió d’activitats i usos.
els boscos de ribera han minvat i s’han alterat les ca-
• La recuperació i millora de la vegetació autòctona
racterístiques naturals de les lleres. En aquest sentit,
de ribera i eliminació i reducció progressiva de la
cal reordenar les activitats i els usos que actualment
Escala per als peixos
i funcionalitat d’aquests ecosistemes van adreçades a:
canya americana en més de 300 km de riu.
es desenvolupen, i per altra banda, cal elaborar estu-
• La recuperació de la naturalitat de les lleres i del
dis per al coneixement del funcionament de les ribe-
transport de sediments dels rius en més de 150 km
res i les lleres per a la seva gestió posterior. Les princi-
de trams fluvials.
Actuacions de recuperació de les riberes i lleres a Sant Hilari Sacalm El musclo zebrat colonitza amb facilitat les aigües de rius i embassaments
MILLORA DE LA CONNECTIVITAT FLUVIAL
CONTROL I ERADICACIÓ D’ESPÈCIES INVASORES
Els rius són corredors biològics naturals de vital impor-
Les espècies exòtiques invasores alte-
Les principals actuacions per preve-
tància. Molts animals utilitzen els rius per alimentar-se,
ren el bon estat dels ecosistemes i po-
nir i controlar la presència d’aquestes i
cercar-hi refugi o per moure’s entre els diferents espais
den provocar danys a les infraestructu-
d’altres espècies invasores i dels efec-
que constitueixen el seu hàbitat natural. Per als peixos,
res de regulació i transport de l’aigua.
tes indesitjats sobre els ecosistemes
els rius són l’única via per desplaçar-se quan necessi-
aquàtics són:
ten trobar noves zones per alimentar-se o reproduir-se.
La gran capacitat que mostren
• Protocols d’actuació contra les espè-
Per això és important eliminar o fer permeables les bar-
aquestes espècies a l’hora de colonit-
cies de major risc d’invasió o afecta-
reres que impedeixen el moviment dels peixos i d’altres
zar noves àrees, i els danys ambientals
ció del medi.
animals riu amunt i riu avall. Amb aquestes mesures es
i econòmics que es deriven de la seva
• Actuacions de prevenció i mitigació
recuperarà la connectivitat fluvial en més de 2.200 km
proliferació, les converteixen en un ve-
de l’impacte de les principals espèci-
ritable problema que convé afrontar.
es invasores.
de trams de rius considerats prioritaris.
22
La canya americana ocupa grans extensions de ribes i riberes
Abans de l’actuació
Després de l’actuació
Les algues del gènere Caulerpa, espècies invasores amb una presència incipient a la costa catalana
23
El medi
El medi
RECUPERACIÓ DE LES ZONES HUMIDES
LA GESTIÓ I PROTECCIÓ DELS AQÜÍFERS
Les zones humides són masses d’aigua
Per tal de preservar i recuperar les
quieta, de poca fondària, i sovint de pe-
zones humides i el seu entorn natural hi
Les aigües subterrànies són un recurs natural de gran
tites dimensions i de caràcter temporal,
ha previstes diverses actuacions a de-
importància socioeconòmica, estratègica i mediambi-
com per exemple els aiguamolls, llacunes,
senvolupar tant per part de l’Agència
ental, que satisfan necessitats d’abastament urbà, ús
basses, ullals o tolles. Es tracta d’espais
Catalana de l’Aigua com per la Direc-
industrial i per al regadiu, en alguns casos com a font
d’elevat valor ecològic però a la vegada
ció General de Medi Natural del Depar-
única de proveïment. Les aigües subterrànies consti-
molt sensibles, que tradicionalment s’han
tament de Medi Ambient i Habitatge:
tueixen la base de molts sistemes d’aigües superfici-
vist molt afectats per les activitats huma-
neteja de deixalles i runes, adquisició
als, ja que alimenten rius i zones humides durant tot
nes, fins al punt que en diversos casos la
pública d’espais d’especial interès i
l’any i especialment en períodes d’escasses precipi-
pressió sobre aquests espais naturals ha
promoció d’acords de custòdia.
Barrera hidràulica litoral
tacions i estiatges. La concentració d’extraccions i el Praderies de Posidonia oceanica al litoral de Cambrils
provocat la seva dessecació i desaparició.
desenvolupament d’activitats no sempre compatibles amb la protecció dels aqüífers han comportat descen-
MILLORA DEL LITORAL
24
Figura 9
sos importants dels nivells piezomètrics, així com un
Les aigües marines i els animals i plan-
Per poder dissenyar les mesures més
tes que hi habiten pateixen els efectes
eficients a l’hora de millorar la qualitat dels
de les activitats humanes que tenen lloc
ecosistemes costaners, es planteja l’ela-
Les mesures estan encaminades a millorar la qualitat
a la costa. A hores d’ara, aquests ecosis-
boració de diversos estudis que permetin
de les aigües subterrànies i a millorar l’eficiència en la
temes es veuen afectats principalment
ampliar el coneixement pel que fa a l’efec-
seva utilització. Se centren en recarregar els aqüífers,
per les modificacions del litoral i els
te de les activitats abans esmentades
corregir i prevenir la intrusió marina, establir períme-
fons marins, associades a la construcció
sobre els ecosistemes marins. Aquests
tres de protecció a les captacions, segellar els pous
d’infraestructures o la regeneració de
estudis es basen en el coneixement de la
abandonats i, sobretot, en establir normes de gestió
platges, i també per l’arribada a mar a
resposta a les alteracions causades per
dels aqüífers.
través de rius i rieres, o bé directament
aquestes activitats sobre les poblacions
per emissaris submarins, d’aigües resi-
d’una planta marina típica del mar Medi-
duals que tot i haver estat degudament
terrani, la Posidonia oceanica, d’elevat va-
depurades, poden contenir quantitats
lor ecològic, de creixement i recuperació
significatives de nutrients.
lents i molt sensible a la contaminació.
deteriorament de la qualitat química de l’aigua.
Detall del funcionament dels pous Aqüífer superficial (sorres) Pous d’injecció de la Barrera hidràulica
Aqüitard (llims orgànics i sorres llimoses) Aqüífer profund (graves i sorres) amb aigua dolça
Pous d’extracció en ús Equipotencials i línies de flux
Aqüífers amb aigua salobre i salada Substracte regional (llims argilosos i margues grises) Superfície d’interfase aigua dolça / aigua salada (densa)
Nivell piezomètric i xarxes de flux
25
Els recursos hídrics
Els recursos hídrics
HÍDRICS Problemàtica
ELS RECURSOS
ELS RIUS CATALANS: SOTMESOS A UNA FORTA PRESSIÓ La demanda d’aigua a Catalunya és de 2.965 hm3/any, amb una distribució per usos que és força diferent a banda i banda de la divisòria hidrogràfica. A les conques internes, on els recursos són més escassos, predominen els usos urbans i industrials. A les conques catalanes de l’Ebre, en canvi, l’ús majoritari és l’agricultura.
A més, al Delta de l’Ebre es deriven 700 hm3/any addicionals per mantenir l’ecosistema agroambiental.
26
Figura 1 Demanda d’aigua a Catalunya Demanda agrària
Demanda industrial
Demanda urbana
Demanda recreatius
27
Els recursos hídrics
Els recursos hídrics
Els usos no consumptius més impor-
ment adequats en els rius. A Catalunya
tants estan relacionats amb la produc-
existeixen 40 centrals hidroelèctriques
ció elèctrica. Malgrat que no alteren el
i 314 minicentrals, amb una potència
balanç de recursos, sí poden dificultar
instal·lada total de 2.300 MW.
Figura 3
EL CANVI CLIMÀTIC
Utilització dels recursos aprofitables
Els cabals dels nostres rius varien molt d’un any a l’altre. Durant els anys secs els recursos poden arribar a ser inferiors a les demandes. TER AL PASTERAL
120 100
hm3 / any
hm3 / any
80 60 40
Els nostres recursos hídrics són molt
Figura 2
variables, propis d’un clima mediter-
Fonts de recurs a Catalunya
importància estratègica com a reserva davant de sequeres i garanteixen l’abas-
500
pramunicipals. A les conques internes
28
s’han enregistrat diversos períodes d’intensa sequera, els pitjors dels quals van
Central hidroelèctrica
Central tèrmica
Central nuclear
Piscifactoria
increment de la variabilitat estacional i interanual.
400
Any sec
Any humit
Any mitjà
Any sec
Any mitjà
Any sec
SEGRE A RIALB 1600 1400
400
hm3 / any
hm3 / any
no disposen de connexions a xarxes su-
Usos no consumptius
tacions mitjanes del 5% en l’horitzó 2027, acompanyada d’un
500
1200
tament de moltes poblacions rurals que
Figura 2
l’Agència Catalana de l’Aigua estimen una reducció d’apor-
600
0 Any mitjà
LLOBREGAT A SANT JOAN DESPÍ 600
curt termini. Els treballs de modelització desenvolupats per
700
100
Any humit
aigües subterrànies tenen també una
que encara és difícil valorar amb precisió els efectes a més
800
200
0
són la principal font de proveïment, les
ats se centren en horitzons més enllà de l’any 2040, de forma
900
300
20
rani. Malgrat que les aigües superficials
element d’incertesa important en la disponibilitat d’aigua futura. La major part dels escenaris mundials estudi-
MUGA A BOADELLA
l’assoliment d’uns cabals de manteni-
Els efectes del canvi climàtic constitueixen un
300 200
1000 800 600 400
100
200
succeir en els anys 1945 i 2008. Segre
Muga
Ebre
Aigües subterrànies
Ter
Aigües reutilitzades
Llobregat
Altres
0
0 Any humit
Recurs disponible
Any mitjà
Any sec
Cabal de manteniment
Any humit
-- Aprofitament mitjà*
* inclòs Segarra-Garrigues en Segre a Rialb
29
Els recursos hídrics
Figura 4 Els sistemes de gestió a Catalunya
MÉS AIGUA 1.278 M€ GARONA
MUGA FLUVIÀ
LA GARONA
EL SISTEMA TER-LLOBREGAT
Presenta una bona disponibilitat de
És el més deficitari. Tant els abasta-
recurs i una correcta satisfacció de les
ments com els regs presenten garan-
seves demandes, així que no s’esperen
ties insuficients. El dèficit en el pitjor
dèficits, ni ara ni en el futur.
any abans de les actuacions recents hagués pogut arribar a 176 hm3/any.
SEGRE
TER-LLOBREGAT
BAIX EBRE
EL SEGRE
Amb la dessalinitzadora del Llobregat
L’ampliació de la superfície regada (ca-
i la resta d’actuacions executades en
nal Segarra-Garrigues), l’intens apro-
els darrers anys aquest dèficit mà-
fitament hidroelèctric i la necessitat
xim s’ha reduït a 68 hm3/any. La resta
d’implantar uns cabals de manteniment
d’actuacions contingudes en aquest
suficients són els tres condicionants
Pla acabaran de resoldre aquest dèfi-
principals en la gestió de la conca mit-
cit fins l’horitzó 2027.
jana del Segre. Per fer-los compatibles
SUD
BAIX EBRE
caldrà modernitzar els regadius, har-
EL SISTEMA SUD (TARRAGONA)
monitzar els aprofitaments del Segre i
Els abastaments poden presentar li-
la Noguera Pallaresa i revisar el règim
mitacions en un futur proper, atès que
d’explotació hidroelèctrica.
la principal font de proveïment, l’aigua de l’Ebre, ja es fa servir quasi bé com-
El principal repte és la implantació d’un
Més aigua: solucions basades en la tecnologia
Els recursos hídrics
Aigua regenerada
Descontaminació dels pous de la Llagosta (Besòs)
LA REUTILITZACIÓ és avui una font
recarregar els aqüífers, millorant-ne l’es-
possible gràcies a l’evolució de les tec-
valuosa de recurs gràcies a l’esforç que
tat i incrementant les possibilitats d’ex-
nologies de tractament i a les millores
s’ha fet durant els darrers trenta anys en
tracció durant els episodis de sequera.
assolides en el sanejament.
la construcció de depuradores. Un tractament addicional (anomenat regeneració) ens permet aconseguir un recurs de
Es generaran 101 hm3/any de nova disponibilitat.
bona qualitat, apte per a múltiples usos.
La major part de les actuacions s’han avançat durant els darrers episodis de sequera i ja s’han recuperat més de
cabal de manteniment adequat en el
LA MUGA
pletament durant els mesos d’estiu. En
tram final de l’Ebre. L’Agència ha pro-
Els abastaments estan garantits, però
termes anuals, però, el dèficit previst és
A Catalunya, la reutilització té dos ob-
CONTAMINATS permet tornar a explo-
EL FLUVIÀ
posat a l’Estat que es fixi un valor entre
en anys secs els regadius són deficitaris.
reduït, de 12 hm3/any el 2015, i també
jectius fonamentals: en primer lloc, subs-
tar pous que en el passat es van haver
Es podrà disposar, en un any sec, de
Presenta un balanç equilibrat i no s’es-
7.305 i 12.783 hm3/any, segons si l’any és
Poden arribar a faltar 26
quedarà solucionat amb les actuacions
tituir una part de l’aigua que ara utilitzen
d’abandonar per problemes de conta-
fins a 43 hm3/any d’aigua subterrània
peren dèficits, ni ara ni en el futur.
sec o humit.
pitjors anys.
planificades.
les indústries i els regadius; en segon lloc,
minació. Aquesta recuperació és avui
recuperada.
30
hm3/any
en els
LA RECUPERACIÓ DELS AQÜÍFERS
dos-cents pous.
31
Els recursos hídrics
Llobregat i la de la Tordera ampliada, que
ció, en canvi, són relativament alts. Així,
d’aquesta tecnologia s’ha anat estenent,
poden arribar a produir 80 hm3/any.
la despesa econòmica associada per pro-
i avui ja no és pròpia només dels països
duir un metre cúbic (1.000 litres) d’aigua
àrids sinó que també es construeixen
Es preveu la construcció de dues
dessalinitzada és d’uns 0,40 euros. En
plantes en indrets de clima similar al me-
plantes més (Tordera II i Foix) que
comparació, potabilitzar l’aigua d’un riu
diterrani, com Austràlia, Israel o Califòrnia.
permetran incrementar la producció
pot costar entre 0,05 euros (en el cas del
fins a un màxim de 200 hm3/any.
Ter) i 0,27 euros (en el cas del Llobregat).
El funcionament de les dessalinitzadores és modulable i s’adapta bé a un
Dessalinitzadora del Llobregat
EL COST DE DESSALINITZACIÓ D’AI-
Però en tots els casos es tracta de
clima variable com el nostre. En els anys
GUA DE MAR... La inversió total neces-
costos assumibles. Per exemple, si vol-
secs es dessalinitzarà més aigua, i es po-
sària per construir dessalinitzadores i
guéssim produir mitjançant dessalinit-
drà assolir la producció màxima de 200
les conduccions de distribució corres-
zació tota l’aigua que consumeix una
hm3/any. En els anys humits, en canvi, les
ponents, inclosa la planta del Llobregat,
família de quatre persones ens costaria
dessalinitzadores funcionaran amb una
ascendirà a 851 milions d’euros. Aquesta
dos euros per setmana. En realitat, la re-
producció menor. En conjunt, es preveu
xifra suposa un 9% del conjunt d’inver-
percussió és molt menor perquè l’aigua
una producció mitjana d’uns 70
hm3/any
MÉS EFICIÈNCIA 2.358 M€
Més eficiència
Els recursos hídrics
Equip d’estalvi domèstic
sions en el cicle de l’aigua que preveu
dessalinitzada no superarà mai el 25%
entorn de l’any 2015. La despesa energè-
LA GESTIÓ DE LA DEMANDA URBA-
empreses com a la tributació del cànon
LA DESSALINITZACIÓ D’AIGUA DE
tit que completarà els recursos naturals
aquest Pla de gestió. En canvi, i com a
del total consumit per les ciutats.
tica anual associada a aquesta producció
NA I INDUSTRIAL ha aportat resultats
de l’aigua.
MAR permet generar aigua potable
en els anys secs, i podrà aportar fins a
exemple, cal tenir present que un trans-
mitjana representarà un 0,12% del consum
notables. Els consums unitaris han dis-
d’una qualitat excel·lent i amb plena ga-
un 25% del consum urbà de Catalunya
vasament des del riu Roine pel mateix
...I ELS CONSUMS ENERGÈTICS. La des-
energètic total del país. Una part d’aquest
minuït contínuament des de l’any 2003,
El repte està ara en mantenir aquesta
rantia. A més, és una solució autònoma,
(o un 7% del consum total).
cabal costaria uns 2.000 milions d’euros,
salinització consumeix electricitat, ja que
consum es recuperarà mitjançant políti-
la qual cosa ha permès que l’any 2007
moderació del consum durant els pro-
aproximadament, si bé la seva vida útil
és necessari realitzar una forta pressió per
ques d’estalvi energètic dins el propi cicle
el consum total de les xarxes urbanes
pers anys, quan els nous recursos que
aliena als conflictes territorials i relativament econòmica en termes d’inversió
L’aigua dessalinitzada només es desti-
seria també més llarga, perquè les con-
a què l’aigua de mar travessi les membra-
de l’aigua. Així, per exemple, les campa-
hagi estat inferior en un 4% al que s’en-
progressivament entrin en servei hagin
inicial. Tanmateix, requereix uns consums
narà a abastir la població, però la indús-
duccions se solen deteriorar més lenta-
nes d’osmosi inversa. El consum total ne-
nyes d’estalvi han permès durant els dar-
registrava cinc anys abans, malgrat que
allunyat el risc de les restriccions. En
energètics i uns costos d’explotació su-
tria i l’agricultura també es beneficiaran
ment que els equips electromecànics.
cessari per dessalinitzar un metre cúbic,
rers cinc anys una reducció significativa
la població catalana hagi augmentat en
aquest camp, l’esforç de la ciutadania
periors als dels recursos convencionals.
d’aquest ús, ja que aquests sectors com-
però, s’ha anat reduint: si a principis dels
dels consums d’aigua calenta a les llars,
mig milió d’habitants en aquest període.
s’ha de veure recompensat amb el su-
La planificació actual preveu l’ús de la dessalinització com un reforç garan-
32
parteixen els seus recursos hídrics amb les
En aquest context, es pot afirmar que
anys 80 les plantes necessitaven uns 20
i s’estima que això ha permès un estalvi
També en els consums industrials s’han
port de l’Administració, que incentivarà
ciutats. Catalunya compta avui dia amb
la dessalinització presenta uns costos
kWh/m3, actualment calen uns 3,30 kWh/
energètic associat del mateix ordre que
obtingut estalvis notables, associats
les pràctiques més sostenibles, com ara
d’inversió moderats. Els costos d’explota-
m3.
l’increment anterior.
tant a una major conscienciació de les
l’aprofitament d’aigües pluvials i grises.
dues instal·lacions dessalinitzadores, la del
En conseqüència, el camp d’aplicació
33
Els recursos hídrics
LES XARXES DE DISTRIBUCIÓ presenten avui dia uns bons ratis d’eficiència, similars als d’altres països europeus, tot i que existeix un potencial de millora. El Pla proposa uns estàndards tècnics que els serveis municipals han d’assolir, i caldrà fer un esforç especialment en aquelles poblacions petites i mitjanes on la manca de mitjans ha fet fins ara més difícil avançar en aquest sentit.
Un element indispensable per poder actuar de manera planificada és el Pla director d’abastament, que tots els municipis han de redactar abans de l’any 2015. L’Agència ja ha ajudat fins ara a 540 municipis a confeccionar els seus plans directors.
Reg gota a gota
LA MODERNITZACIÓ DELS REGADIUS ha estat fins ara l’assignatura pendent pel que
MILLOR SERVEI 2.354 M€
Més servei: millora dels sistemes d’abastament
Els recursos hídrics
LA MILLORA DE LES XARXES DE
LA MILLORA DELS TRACTAMENTS
TRANSPORT EN ALTA és una de les lí-
permet garantir que l’aigua potable se-
nies prioritàries en aquest Pla, amb un
guirà acomplint tots els requeriments
percentatge del 20% sobre el total d’in-
sanitaris, cada vegada més exigents.
versions previstes. Les noves conduc-
Alhora, els nous tractaments millora-
cions permetran una millor distribució
ran també les qualitats organolèptiques
dels recursos hídrics i es generarà una
(l’olor i el gust) de l’aigua que arriba a les
xarxa moderna i flexible que podrà fer front a possibles contingències, com
Construcció del túnel entre Fontsanta (costat Llobregat) i Trinitat (costat Ter)
aixetes. Destaquen els tractaments de membrana implantats en les dues grans
ara una fallada d’alguna de les princi-
potabilitzadores del Llobregat (Abrera i
pals fonts de subministrament urbà (Ter,
Sant Joan Despí) que beneficien a una
Llobregat o Ebre). Permetrà també un
població de quatre milions d’habitants.
aprofitament òptim de les aportacions
També estan previstos tractaments simi-
que es generin i d’aquelles que es pu-
lars en altres plantes arreu de Catalunya.
guin incorporar més endavant. Destaca, entre les moltes interconnexions en exe-
L’INCREMENT DE REGULACIÓ és difícil
cució, la construcció d’un túnel de con-
a Catalunya, perquè la quasi totalitat dels
fa a l’estalvi, a causa en part de les importants inversions que requereix. Les modernit-
nexió entre els costats Ter i Llobregat
zacions previstes en el Pla de regadius permeten iniciar aquest camí que ha de conduir
de l’abastament de Barcelona.
Tractament de membranes a la potabilitzadora d’Abrera
a la millora de 178.735 ha de regs tradicionals, amb un triple benefici: millorar l’eficiència
embassaments possibles ja s’han construït, i els emplaçaments que quedarien ofereixen pocs beneficis en relació amb
en l’aplicació de l’aigua, mantenir l’aigua en els rius, i reduir la contaminació difusa de
Fora de les àrees més poblades cal
els impactes econòmics i ambientals as-
fer també un esforç per millorar el ser-
sociats. Malgrat tot, es preveuen encara
vei. Es construiran noves xarxes supra-
algunes actuacions de menor enverga-
L’estalvi assolible en un any sec en la major part de les conques catalanes de
municipals i s’estendran i s’intercon-
dura, consistents en l’ampliació o reha-
l’Ebre pot arribar a un volum d’entre 146 i 225 hm3. Les inversions associades, que
nectaran moltes de les actuals, donant
bilitació d’algunes petites preses (Cairat,
servei a més de 100 municipis que actu-
Colomers...) o la construcció de basses
alment pateixen problemes de qualitat
d’emmagatzematge per a aprofitaments
les aigües subterrànies a causa de l’ús excessiu de fertilitzants i plaguicides.
superen els 2.000 milions d’euros, també són molt importants, per la qual cosa cal trobar sinèrgies entre els diferents sectors públics i privats que puguin beneficiar-se d’aquestes millores ambientals, socials i competitives.
34
Figura 5 Municipis que han redactat el seu Pla director en els darrers 2 anys
o quantitat.
Presa del Cairat
urbans fora de les lleres dels rius.
35
Els recursos hídrics
Els recursos hídrics
La incorporació de diferents fonts de recurs obre noves possibilitats en la gestió de l’aigua a les conques internes i alhora fa encara més necessària una coordinació òptima entre les diferents aportacions provinents d’aigües superficials, subterrànies, regenerades i dessalinitzades. La gestió integrada persegueix un doble objectiu: maximitzar la garantia i la qualitat de l’aigua subministrada i
Actuacions més destacades
Propostes
LA GESTIÓ INTEGRADA DE TOTS ELS RECURSOS.
Millores i noves ETAP
Recuperació d’aqüífers
1
ETAP Llobregat - Abrera
1
Camp de Tarragona
2
ETAP Sant Joan Despí
2
Baix Llobregat
3
ETAP l’Ampolla
3
Besòs
4 Nova ETAP de Ratera
Millores i noves conduccions Modernitzacions en els regadius 1
minimitzar els costos econòmics i ambientals associats.
2
10
Segons aquest esquema, les aportacions procedents de
4
la dessalinització o dels aqüífers s’empraran sobretot du-
1
rant els anys de sequera. El gràfic adjunt mostra la distribució d’aportacions prevista en els abastaments de la
4 3
regió metropolitana en diferents situacions climàtiques.
Canal d’Urgell
2
Aragó i Catalunya
3
Canal de Pinyana
1
2
1
3
Figura 2 Fonts d’abastament de la Regió Metropolitana de Barcelona
2
8
4
2
450
1
400
Abastament de Pinyana
4
Millora de l ‘abastament de les Garrigues
Muga
Millores de l’abastament a la Terra Alta
Costa Brava
6
Millores dels abastaments
2 3
Besòs
del tram Baix de l’Ebre 7
Millores en el sistema CAT
8
3
Connexió Fontsanta – Trinitat
9
Reforç Costa Brava Centre
10
Abastament del Voltegranès i
Camp de Tarragona
4
el Lluçanès
5
350 5
300 hm3 / any
3
5
1
5
Abastament des del Segarra-Garrigues
4 Baix Ter
4 Baix Llobregat 1
Abastament des de la Llosa del Cavall
2
Reutilització de l’aigua
9
2 3
1
7
250
6
200 150
Un nou mapa de l’abastament a Catalunya (1) ETAP. Potabilitzadora
3
Conductes existents
50
Millora de conducció
0 Any sec (2007-2008)
Aqüífers
Llobregat
Any mitjà
Any humit (1995-1996)
Ter
36
ITAM. Dessalinitzadora
Millores del transport
100
Principals àmbits de reutilització Nova conducció
Modernització de regadius Recuperació d’aqüífers
Municipis connectats a xarxes d’abastament supramunicipal Situació actual (2009)
Un nou mapa de l’abastament a Catalunya (2)
Situació planificada
Embassament existent
UNA NOVA GARANTIA Les actuacions incloses en aquest Pla permetran garantir plenament els abastament urbans de Catalunya, alhora que milloraran notablement les garanties dels regadius i permetran acomplir amb el PSCM. Es resol així una situació de precarietat que s’arrossega des de fa molts anys (almenys des dels vuitanta), mitjançant una combinació de solucions realistes i lliures de conflictivitat
Dessalinització
37
Aspectes econòmics
Aspectes econòmics
ECONÒMICS Quant s’invertirà en els pròxims anys?
ASPECTES
E
l Programa de mesures és l’ins-
tal, per al conjunt del cicle de l’aigua
trument del Pla de gestió que
a Catalunya, de 9.405 milions d’euros.
permet assolir els objectius fixats en
Bona part de les mesures ja s’han inici-
una estratègia a desenvolupar durant
at, de manera que es troben en servei
10 anys i evitar així la necessitat d’haver
i en execució actuacions a càrrec de
d’adoptar mesures d’emergència, més
l’ACA i d’Aigües Ter-Llobregat (ATL)
costoses i traumàtiques. Aquestes me-
per un total de 1.882 milions d’euros.
sures, que es desenvolupen durant el
Per tant, el volum d’inversió pendent
període 2006-2015, conjuntament amb
d’executar fins al 2015 és de 7.523 mi-
la resta de serveis que realitzen els dife-
lions d’euros.
rents agents que intervenen en el cicle de l’aigua (captació de recursos, dessalinització, distribució, potabilització de les aigües, tractament d’aigües residuals, reutilització, prevenció d’avingudes, manteniment de cabals ambientals, restauració de riberes, recuperació d’aqüífers, protecció d’hàbitats, etc.), tenen un cost que ha d’assumir progressivament i gradual el conjunt de la societat.
Les mesures incorporades en el
Durant els 6 anys que queden per desenvolupar el Programa de mesures, s’invertiran de mitjana 1.254 milions d’euros l’any, l’equivalent al 0,59% del PIB de Catalunya i que representa una inversió de 167 euros per habitant i any.
Programa comporten una inversió to-
38
39
Aspectes econòmics
Figura 2 Inversió del Programa de mesures segons agents (%) 70 60
59% INVERSIÓ TOTAL 9.405 M€
50 40 30
24%
20
11%
10 0 ACA+ATL
Figura 1 Inversió del Programa de mesures
2.331 M€
2.354 M€
Altres Dep. Generalitat
545 M€ 1.278 M€ 126 M€ Menys contaminació
Més aigua
Menys danys per inundacions
Més eficiència
Millora dels ecosistemes
Més servei
Millora dels aqüífers
40
Usuaris
Figura 3
a les noves inversions previstes,
Costos a 2015 amb la implantació del Programa de mesures (M€) Total costos serveis 2015 del cicle de l’aigua: 2.536 M€. (Total costos serveis actuals del cicle de l’aigua: 1.684 M€).
el cicle de l’aigua té uns costos d’explotació requerits per a la correcta gestió de les infraestructures: plantes de depuració, dessalinitzadores, gestió dels embassaments, sistemes de distribució de l’aigua fins a l’usuari, etc. El total de costos previstos del cicle de l’aigua, un cop implementades totes les mesures (any 2015), és de 2.212 milions d’euros l’any. L’Agència Catalana de l’Aigua assumirà 964 milions d’eu-
intervenen en el cicle integral de l’aigua
la repercussió en el rebut de la inversió
ros (44% del cost del cicle) per poder
tuacions, que han estat seleccionades
a Catalunya (departaments de la Gene-
pendent és socialment impagable, el
prestar els serveis de disponibilitat, sa-
d’acord amb criteris d’eficiència i pres-
ralitat, Administració general de l’Estat,
Pla de gestió preveu finançar la inver-
nejament i medi.
tant especial atenció a la seva interre-
ens locals i usuaris).
sió quasi bé integrament a càrrec de la
medi i garantir l’abastament.
2.358 M€
Adm. general de l’Estat
2%
A
part de la necessitat de fer front
El Programa recull més de 4.000 ac-
lació, permetent millorar la qualitat del
413 M€
Ens locals
4%
Quant costa la gestió de l’aigua?
Aspectes econòmics
900 800
Total costos serveis 2015 ACA: 964 M€ (Total costos serveis actuals ACA: 753 M€)
817
692
700 600
(611)
500
(547)
400
288
300 200
168
104
100 0
(113) Disponibilitat (ACA) Costos a 2015
(193)
(93) Sanejament (ACA)
Medi (ACA)
Distr. Usuaris
Clavegueram
143 (127) Agents privats
Nivell de costos actuals
Costos actuals
Disposició Addicional Tercera de l’Esta-
En l’actualitat, els ingressos del cicle
recuperació dels costos: mentre que
i la devolució d’endeutament), i els
Cadascun dels agents dissenya-
tut d’Autonomia de Catalunya d’acord
de l’aigua procedents de tarifes reper-
els operadors privats de distribució
ajuntaments de mitjana recuperen un
cutides en els usuaris ascendeixen a
d’aigua assoleixen pràcticament una
20% pels serveis de clavegueram.
1.145 milions d’euros a l’any, si bé per
recuperació completa dels seus cos-
poder prestar els serveis es generen
tos, l’ACA presenta una recuperació
La diferència existent entre els in-
uns costos de 1.684 milions d’euros
del 47% pels serveis de disponibilitat,
gressos i les despeses es cobreix amb
anuals, donant lloc a una recuperació
sanejament i medi (tenint en compte
aportacions d’altres administracions,
global dels costos del cicle de l’aigua
tant les despeses corrents com les
però sobretot amb un constant incre-
En l’actualitat, el cost del cicle de l’aigua a Catalunya és de 1.684 milions d’euros. L’any 2015, per fer front a les noves
rà mecanismes per fer front al volum
amb el Pla Catalunya acordat pel Go-
Dels 9.405 milions d’euros d’inversió
d’inversió. En el cas de l’ACA i ATL, la
vern de la Generalitat.
que suposa el Programa de mesures,
inversió prevista pendent és de 3.639
el 59% (5.521 milions d’euros) serà as-
milions d’euros (5.521-1.882 ja execu-
sumit o bé per l’Agència Catalana de
tats). Donat que els escassos Fons de
l’Aigua (4.092 milions d’euros), o bé
Cohesió de la Unió Europea (82 mili-
per Aigües Ter-Llobregat (1.429 milions
ons d’euros) romanents s’executen en-
del 68%. No tots els agents que inter-
amortitzacions d’actius i la devolució
ment de l’endeutament, que genera
d’euros). La resta es distribueix entre
guany, que el nivell d’endeutament ha
venen en les diferents fases del cicle
d’endeutament, i un 72% si no es tenen
costos addicionals i obligacions finan-
les altres administracions i agents que
arribat al límit tècnic admissible i que
de l’aigua tenen el mateix nivell de
en compte les amortitzacions d’actius
ceres per a les generacions futures.
actuacions, es preveu que aquests costos ascendeixin a 2.212 milions d’euros.
41
Aspectes econòmics
Aspectes econòmics
Amb l’entrada en funcionament de les
menys de l’1% dels ingressos familiars
Figura 4
noves actuacions i el corresponent in-
nets. En comparació amb el preu d’al-
Preus unitaris béns de consum diari (€)
crement dels costos previstos durant el
tres productes de consum diari com el
1,60
període 2010-2015, es fa del tot insos-
pa, el cost de l’aigua per als ciutadans
1,40
tenible seguir aplicant el model actu-
és un 24% inferior. Si es compara el
al de finançament. S’ha de tendir a un
preu mitjà de l’aigua entre les princi-
model basat en la sostenibilitat econò-
pals ciutats europees, es pot apreciar
mica dels serveis prestats.
que a Barcelona el preu (1,78
En l’actualitat, el preu de l’aigua a Catalunya per a l’usuari domèstic és, de mitjana, d’1,70
€/m3,
i representa
€/m3)
és
1,20
0,80 0,60
€/m3), Londres (2,56 €/m3) o París
0,40
(2,12
Roma (0,95
i és superior al preu de €/m3).
1,10
1,00
inferior al de ciutats com Berlín (4,92 €/m3);
1,40
0,68
0,90
0,81
0,77
0,20
Si bé actualment el preu mitjà de l’aigua
0 Aigua (€/dia)
Metro (€/viatge)
Electricitat (€/dia)
Pa (€/unitat)
Diari (€/unitat)
Telèfon mòbil (€/dia)
INGRESSOS I DESPESES DE L’ACA
10% en reposicions). Aquest import de despe-
tatut d’Autonomia de Catalunya, s’hauran de
sa no considera la totalitat dels costos, ja que
finançar amb nou increment d’endeutament,
si es consideressin, la despesa total seria de
i/o amb aportació directa del pressupost de
753 milions d’euros, donant lloc a una recupe-
la Generalitat.
ració de costos del 47%.
2,02
2,00 1,00
2,22
1,80 2,25
1,99
1,95
1,52
1,83
0
Preu unitari del subministrament
42
2,91
1,49
1,11
2,56
0,68
1,03
0,84
1,53
1,61
2,12 0,98 1,14
1,88
1,78
0,93
0,55
0,95
1,23
0,95 0,57 0,38 Roma
de la Disposició Addicional Tercera de l’Es-
2,65
3,32
Barcelona
estructural, un 12% en despesa financera i un
3,00
3,74
Florència
que no siguin finançades amb aportacions
2,67
París
de la Unió Europea, totes aquelles inversions
d’explotació, un 15% en despesa de personal i
3,97
Lió
lions d’euros (un 63% en despesa ordinària
4,64
4,00
Londres
de recursos procedents del Fons de Cohesió
4,92
Narbona
l’aigua, i ha tingut una despesa de 361,4 mi-
5,00
Manchester
despeses corrents, i donada la disminució
Bristol
a través de la figura tributària del cànon de
Preus unitaris subministrament i sanejament (€/m3)
Munic
permès cobrir la totalitat de les
Hamburg
Els ingressos corrents no han
l’any 2009, 357 milions d’euros, principalment
Figura 5
Berlin
L’Agència Catalana de l’Aigua ha ingressat,
68% dels costos del cicle de l’aigua, s’hau-
PRINCIPALS REPTES FINS AL 2015
ran de crear nous instruments que perme-
• Incrementar el percentatge
a Catalunya només permet recuperar el
Cada llar paga actualment de mitjana 1,70 euros per cada 1.000 litres d’aigua consumida. En l’any 2015, per poder fer front als reptes del Programa de mesures, cada família hauria de pagar 3,02 euros per cada 1.000 litres d’aigua. Aquest increment de preu s’haurà de fer de forma gradual i consensuada.
tin assolir nivells de recuperació superiors, sobretot si es té en compte que s’haurà
de recuperació de costos. • Garantir una aportació de fons públics
de fer front al cost de les actuacions del
suficients de cara a consolidar la inversió
Programa de mesures que permetran una
necessària per fer front al Programa de
millora substancial del servei. És evident
mesures.
que durant els propers anys s’ha de trobar
• Afrontar increments progressius i gra-
una forma d’aconseguir aquest objectiu
duals de cost derivats de la millora del
a través d’un debat clar i transparent que
servei.
inclogui a tots els agents socials i econòmics, on s’expliqui quins són els costos,
• Mantenir el màxim rigor i l’eficiència en l’ús dels recursos públics.
com es generen i com es pot aconseguir fer-los front, sempre tenint en compte
Preu unitari del sanejament
que l’aigua és un bé essencial.
43
Participació ciutadana
Participació ciutadana
PARTICIPACIÓ
CIUTADANA L
a tardor de l’any 2006 van iniciar-
PER QUÈ?
QUI?
COM?
se els processos de participació
En primer lloc, el dret de la ciutadania
Per participar en els debats sobre l’ai-
S’han celebrat reunions, sessions for-
amb la voluntat de promoure, garantir
a prendre part en els afers públics i en
gua no cal ser una persona sàvia o ex-
matives i tallers en més d’un centenar
i facilitar que els diferents sectors i la
les decisions sobre el futur del nostre
perta en la matèria. Només cal conèi-
de pobles i ciutats de Catalunya per
ciutadania participessin en la planifica-
entorn ha de ser, i de fet ho és, un dels
xer el riu, llac, aiguamoll, o la costa que
parlar i debatre sobre diferents aspec-
ció i la gestió del cicle de l’aigua, per tal
objectius estratègics per vertebrar la
tinguem més proper al nostre lloc de
tes relacionats amb la gestió de l’ai-
que les actuacions de l’Agència Catala-
política de l’aigua del nostre país.
treball o residència, tenir interès per
gua, com per exemple:
l’aigua i voler fer propostes perquè
• L’estalvi, el consum i l’abastament. • La qualitat hidromorfològica i
na de l’Aigua siguin més riques i encertades, i poder millorar l’eficiència en la gestió pública.
44
En segon lloc, perquè l’aigua és
les actuacions de l’Agència Catalana
un element clau en tot el món, un bé
de l’Aigua i altres entitats siguin més
essencial, tot i que també és font de
encertades i es millori l’eficiència en la
La Directiva marc de l’aigua i el Re-
conflictes, interessos i necessitats. Per
gestió pública de l’aigua.
glament de la planificació hidrològica
tant, és fonamental que s’obri un de-
de Catalunya defineixen el procés de
bat, que es busqui el consens i que re-
participació ciutadana com un dels
collir els acords i desacords.
biològica. • La contaminació urbana, industrial i el sanejament. • La contaminació agrícola i ramadera.
En els debats que s’han fet tothom ha estat convidat a debatre: ecolo-
eixos fonamentals a l’hora redactar el
gistes, associacions de veïns, ajunta-
Programa de mesures i el Pla de gestió
ments, consells comarcals, empreses,
de l’aigua.
pagesos, universitats, usuaris, etc.
45
Eines fonamentals han estat la crea-
cadascun dels problemes, han sorgit
ció d’un web específic per als processos
inquietuds, reivindicacions, recomana-
participatius, http://acaparticipacio.cat,
cions i propostes dels participants que
que ha generat durant aquest 3 anys
l’ACA ha recollit i analitzat en detall. Per
de processos unes 45.000 entrades
últim, les sessions de retorn han per-
de consulta a la informació exposa-
mès determinar quines propostes seri-
da: documents, actes, convocatòries,
en incorporades i quines no, i el motiu
etc., i per una altra banda la creació
de cadascuna de les respostes.
del Mapa d’actors de l’Aigua, base de dades que ens han permès convocar a
D’aquesta manera, en els darrers 3
més de 8.000 actors de tots els sec-
anys s’ha debatut amb més de 2.300
tors, vinculats amb cadascuna de les
persones, representants de totes les
conques.
entitats i administracions, en unes 300 reunions en més de 130 municipis ar-
Durant els processos de participació, i amb l’objectiu de buscar solucions a
En el procés de transició de la Taula Na-
blert per la Directiva marc de l’aigua per
cional de la Sequera cap a la Taula de
tal de poder tenir redactat el Pla de gestió.
l’Aigua s’ha plantejat aprofitar aquesta representació per tal de poder abordar
Els debats han comptat amb un total
un procés de debat de l’aigua a Cata-
de 40 hores de durada del conjunt de
lunya, en una perspectiva a mitjà i llarg
les sessions. S’han realitzat 8 sessions de
termini, que ens permeti aplicar políti-
debat amb una assistència mitjana de 52
ques de l’aigua amb garanties d’èxit po-
persones assistents per sessió. Les sessi-
lític i acord social.
ons han estat plurals, amb presència de la diversitat social a l’entorn de l’aigua.
hem buscat posar en comú el coneixement de l’administració de l’aigua i les me-
Participants al debat de l’aigua
deliberació amb els representants més re-
diferents actors: ajuntaments, consells
diferents conques, durant el període de
comarcals, empreses vinculades amb
quatre anys entre els moments de con-
l’aigua, entitats relacionades amb el medi
sulta i debat que planteja la DMA, l’ACA
ambient, organitzacions sindicals, repre-
ha decidit crear els espais participatius
sentants d’usos industrials de l’aigua i
permanents a nivell de conca: els Con-
d’instal·lacions d’energia elèctrica, orga-
sells de Conca.
nitzacions professionals agràries, representants d’usos recreatius, associacions
sos veïnals, empreses d’abastament, així C.C. Muga C.C. Fluvià
19%
C.C. Segre – Nogueres
24%
C.C. Ter
interessades en el món de l’aigua, bé sigui
19%
universitaris, i a la vegada per a consensu-
22%
C.C. Ebre Poders públics - 102
Tot aquest procés s’ha iniciat l’1 de de-
de 2010; coincidint amb el calendari esta-
C.C. C.C. Francolí Gaià
16%
ar i acordar mesures.
sembre 2008 i ha finalitzat el 9 de febrer
C.C. Tordera C.C. Besòs
com a usuaris, bé sigui com a agents soci-
Empreses de serveis i industrials - 92 Pagesia i regants en general - 69
C.C. Rieres meridionals
C.C. Foix
com representants de l’ACA i del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
A través de la modificació dels estatuts de la pròpia Agència Catalana de
C.C. Llobregat – Cardener
grups polítics presents al Parlament, de les
als, econòmics, ambientals, professionals i
46
talunya faran possible la participació dels
com el contacte amb els actors de les
C.C. Garona
llevants de Catalunya, amb presència dels
principals entitats i associacions del país
NOMÈS 4 DE CADA 100 PROPOSTES REBUTJADES
dinàmica participativa generada, així
sures que tenim previstes per a resoldre
1.800 propostes.
3 DE CADA 12 PROPOSTES D’ALTRES ADMINISTRACIONS
Aquests Consells de Conca a tot Ca-
representants de consumidors, d’interesFigura 1
les diverses problemàtiques a partir de la
3 DE CADA 12 PROPOSTES INTERESSANTS PER ESTUDIAR
Per tal de poder mantenir viva la
Amb aquest procés del Debat de l’aigua
reu de tot Catalunya, i amb més de
6 DE CADA 12 PROPOSTES PLANIFICADES I ACCEPTADES
El futur: els consells de conca
Participació ciutadana
El debat de l’aigua
Participació ciutadana
l’Aigua es possibilita la creació dels 13 Consells de Conca que cobriran tot el territori català.
Els Consells de Conca ofereixen un espai dinàmic de participació amb l’objectiu de poder realitzar el seguiment i valoració de les mesures contingudes en el Pla de gestió de l’aigua de Catalu-
Entitats mediambientals i socials - 78
nya, a través de grups de treball que es
Experts i acadèmics - 78
crearan a cadascun d’aquests consells.
47
GLOSSARI 1 m3 1 hm3 ha kWh
1 milió de metres cúbics Hectàrea Kilowatt hora
MW
Megawatt
ACA
Agència Catalana de l’Aigua
ATL CE DMA EDAR PIB PSARU PSCM
48
1.000 litres
Aigües Ter-Llobregat Comunitat Europea Directiva marc de l’aigua Estació depuradora d’aigües residuals Producte interior brut Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes Pla sectorial de cabals de manteniment