Diciembre 2014 - Ecoveritas by Ecoveritas

Evidentment, aquest paper és 100% ecològic i reciclat. Número 61 • Desembre 2014 • www.veritas.es

Dolços que fan festa

consultes i editorial

Aquest és el darrer editorial de l’any, i em fa una il·lusió especial perquè em permetrà explicar-vos un projecte magnífic en el qual hem estat treballant des de fa mesos i que podreu veure a les nostres botigues.

Benvolguts amics, Fa temps que vaig al darrere de l’arròs marisma. No sé si s’ha exhaurit per sempre o hi ha algun problema. Tornareu a tenir-ne? Té molta demanda. Amb aquest arròs els arrossos no fallen. Espero que en torneu a tenir. Salutacions Inés Uson Benvolguda Inés, En primer lloc, volem agrair la seva confiança. En relació amb la seva pregunta, en aquest moment no disposem d’aquest tipus d’arròs, ja que s’ha exhaurit el de la darrera collita. Ara ja estem a l’espera del producte que s’obtingui de la nova collita, cap a mitjans del proper mes de novembre, i tornarem a tenir arròs marisma disponible a les nostres botigues. Salutacions cordials,

eva villamayor

directora de màrqueting

sabies que...

Hem arribat a Blanes!

els aliments d’origen ecològic tenen una major concentració de minerals i oligoelements.

Pel Nadal 2014 hem volgut que les botigues Veritas llueixin una decoració molt especial, amb motius nadalencs plens de valor, de coherència i de sentit. Elaborats amb materials recuperats, hem decorat les nostres botigues amb arbres i garlandes fetes amb cordill vermell i de les quals pengen estrelles, campanes, boles... elements que transmeten Nadal, però que també volíem que transmetessin els valors de la nostra empresa. No ho hem fet nosaltres sols. La nostra part de la feina ha estat ben senzilla: en una de les nostres botigues, durant setmanes, vam anar recollint i guardant les caixes de fruita i de verdura per tal de recuperar tot el cartró que estigués en perfectes condicions. Vam fer el mateix amb els llistons de fusta, als quals també hem donat un altre ús. Una vegada recollit tot el material, hem comptat amb el millor dels col·laboradors, la Fundació NouXamfrà, entitat sense ànim de lucre dedicada a les persones amb discapacitat intel·lectual (DI) i les seves famílies. Una entitat que té per missió trobar solucions eficaces per al creixement i la integració laboral i social de les persones amb DI i, en definitiva, millorar la seva qualitat de vida. Hem col·laborat

amb una fundació que treballa per fer possible que cada persona arribi al màxim nivell d’autonomia personal. Aquestes persones són les que han fet la decoració de Nadal de les nostres botigues. Els arbres els han creat els alumnes d’entre 16 i 21 anys del taller de fusteria, i les quasi 1.500 figures de cartró que pengen de les garlandes, els treballadors del centre especial de treball, on es duen a terme diferents tallers productius, com manipulats, confecció o jardineria. Veniu a veure’ls i, si voleu, deixeu els vostres millors desitjos als arbres. Totes les persones que treballem a Veritas us desitgem un bon Nadal i un 2015 ple de felicitat.

sumari Nens 4

Estil de Vida 28

Ja tinc un any! Puc menjar cereals integrals?

Cotó cent per cent

Els productes de La Cuina

ENS TROBARÀS A: Polígon industrial Carretera de l’Estació Carrer ses Falques, 10 - Blanes, Girona (al costat d’Ocine Blanes) Horari. De 9,30 a 21,30

Els homes... Tenen excés d’hormones femenines?

Diversitat 10

Tècniques de cuina de la Mireia Anglada

Del coco tot és bo

Divulgació 14 Els minerals a examen

El lli a la cuina

A propòsit de...

Extremitats fredes? Menjar bé ens pot ajudar Aliments energètics per carregar les piles

Forn 20 Dolços que fan festa

Hola! Avui em trobareu a les pàgines 30 - 31

Els consells d’en Xevi

Hummus

Bellesa

Com afecta l’hivern a la pell?

Reportatge 24

Receptes

La parella del Nadal

Escudella de Nadal, espatlla de xai farcida...

www.veritas.es. REVISTA VERITAS nº 61 Desembre 2014. Consell editorial: Eva Villamayor i Emilio Vilà. Realització i edició: elbulevarcreativo. Direcció del contingut: Mai Vives. Col·laboradora: Dolores Raigón. Disseny i Pre-press: elbulevarcreativo. Fotografia: Ardila Correcció lingüística: Esperança Sierra i Serra. Impressió: Serper

nens

Els productes de

Ja tinc un any! Puc menjar cereals integrals?

LaCuina LaCuina Hum, que bo, aquest Hummus!

Agafem els cigrons més petits o tocats de les botigues.

Els portem a La Cuina i els cuinem

... i els transformem en hummus

Estem davant d’un plat proteic que si es combina amb un cereal es converteix en una proteïna d’alt valor biològic. Es molt fàcil de fer i resulta deliciós untat sobre una llesca de pa. L’hummus s’elabora amb cigrons, tahina i suc de llimona. El primer pas és posar en remull els cigrons un dia abans amb aigua i sal. L’endemà els fem bullir, i un cop estan tous hi afegim la tahina i el suc de llimona i ho triturem tot plegat. Després l’envasem, l’esterilitzem a l’autoclau i ja el tenim llest.

Un cop el nen compleix un any s’obre la porta a la que serà la seva alimentació d’adult i es va ampliant progressivament el ventall d’aliments que pot menjar. En aquest moment ja es poden incloure a la seva dieta els cereals integrals en gra, que fins ara havia pres ben triturats.

Quinoa, molt fàcil de digerir

La dieta dels més petits hauria d’anar canviant a mesura que van sortint les dents després dels sis primers mesos de vida, durant els quals la llet materna haurà estat l’aliment ideal. En els següents sis mesos, l’alletament s’anirà reduint alhora que es vagin introduint aliments tous, sempre sense sal. Al voltant dels 12-14 mesos (moment en què solen aparèixer els primers molars) el bebè ja pot deixar de prendre el pit i alimentar-se amb aliments tous o aixafats. Tot i així, l’Organització Mundial de la Salut recomana allargar la lactància materna uns mesos més. A partir dels 13 mesos comença l’etapa d’alimentació d’adult modificada i s’amplia de forma progressiva el ventall d’aliments. L’objectiu és que als dos anys l’infant mengi gairebé el mateix que els adults. En aquesta etapa ja podem incloure a la seva dieta els cereals no refinats en gra, encara que abans ja en podia prendre ben triturats.

Aquest saborós pseudocereal que comença a ser conegut a casa nostra destaca per la seva riquesa en proteïnes d’alta qualitat. Conté un alt percentatge d’aminoàcids essencials, com la lisina (gairebé absent en el blat i en l’arròs), i fenilalanina, tirosina, metionina i cisteïna (també molt escassos en els altres cereals). En general la quinoa resulta molt adequada per oferir als lactants, per ajudar a curar problemes d’ossos (fractures, osteoporosis, reuma...) i per augmentar la producció de llet en les mares que donen el pit. A més, és fàcil de digerir i va bé per als problemes gastrointestinals.

• Cocció recomanada. Si volem que quedi solta i tirant a cruixent, courem una tassa de quinoa per 1 litre i tres quarts d’aigua durant 15-20 minuts. Però quan s’ha de donar al nen, hi afegirem una mica més d’aigua (2 tasses i mitja) i allargarem la cocció fins a 25-30 minuts. • Consell de consum. Podem fer una sopa deliciosa i nutritiva bullint la quinoa en un brou de verdures o de pollastre en lloc de pasta durant 20 minuts.

Mill, el sabor més suau

De sabor suau i neutre, es tracta d’un cereal amb un gra molt petit especialment indicat per als nens perquè aporta vitamines A i B i conté una bona dosi de fòsfor, magnesi i ferro. • Cocció recomanada. Habitualment es bull amb el doble d’aigua del seu volum durant 20 minuts, però per oferir als petits la quantitat d’aigua serà de 3-4 vegades el seu volum, i el temps de cocció arribarà a la mitja hora. • Consell de consum. Si es cou juntament amb alguna verdura dolça (com pastanaga, carbassa o carbassó) agrada força als nens.

Introducció progressiva Els cereals integrals proporcionen vitalitat i energia, a més de reforçar el sistema nerviós. Per començar s’hauran d’escollir cereals de digestió fàcil, com l’arròs, el mill o la quinoa. I si el cereal és una mica més dur, és molt important que estigui ben cuit. Aquests tres cereals poden formar part de la base alimentària dels petits sense problemes. Altres grans més durs com el sègol, l’espelta, el blat o el kamut (sempre parlem de cereals en gra, no de farines) els deixarem per a més endavant, ja que per digerir-los bé el nen necessita tota la dentició i estar acostumat a mastegar.

anunci-veritas-octubre-2014 copia.pdf

23/09/14

14:17

B io G ourmet ®

Arròs integral, sempre ben cuit 1

És important recordar que l’arròs integral ha d’estar sempre ben cuit i tendre. Molts adults tendeixen a deixar l’arròs mig cru, amb una cocció de només 30 minuts. Aquesta cocció és insuficient, ja que el gra integral poc cuit resulta indigest, un fet que adquireix una gran rellevància en el cas dels bebès, que estan desenvolupant el sistema digestiu.

1. 2. 3. 2.

• Cocció recomanada. Convé remullar l’arròs durant unes hores i després fer-lo bullir almenys una hora i mitja amb 8 parts d’aigua. Aquesta quantitat s’anirà reduint a mesura que el petit creixi, i també anirem veient quina textura li agrada mes. En lloc de sal, podeu afegir a la cocció un tros de 2,5 cm d’alga kombu, que, a més d’aportar calci, ferro, iode i potassi, dóna sabor, endolceix i estova l’arròs. • Consell de consum. També es pot incorporar sèsam a la crema d’arròs, però les llavors s’han de torrar bé i han d’estar ben triturades en el morter suribachi (especial per a llavors) o en un molinet. El percentatge de sèsam pot oscilar entre un 5 i un 10%.

Arròs rodó integral. Eco Basics Mill. Eco Basics Quinoa. Quinua Real Alga kombu. Porto Muiños

CMY

R F RP RIC EN FIBRAS

RIC EN PROTEÏNES

VEGÀ

RF F P RIC EN FIBRAS

FONT DE PROTEÏNES

VEGÀ

F P FF FONT DE PROTEÏNES

FONT DE FIBRES

VEGÀ

F P FF FONT DE PROTEÏNES

FONT DE FIBRES

VEGÀ

Recepta proposada per l’equip de la botiga Veritas de Castelldefelds

Únete y forma parte del esfuerzo por conservar el planeta para nuestros hijos. Elaboració 1. Mentre s’escalfa el forn a 180 ºC, el nen ha de posar la farina en una safata de forn i repartir-la bé. 2. Fiqueu la farina al forn durant 10 minuts per torrar-la. MentresIngredients tant, torreu l’ametlla mòlta en una paella, fins que canviï de color. • 60 g d’ametlla crua mòlta 3. El petit pot barrejar en un bol la margarina de soja, el sucre i • 50 g de xocolata en pols • 225 g de farina una mica de sal. • Sucre 4. Un cop la farina estigui a temperatura ambient, el nen hi • 150 g de margarina afegirà la xocolata. Després de mesclar bé, s’ha d’incorporar de soja l’ametlla i remenar fins a obtenir una massa granulosa. • Sal 5. El nen pot fer boles amb les mans, aixafar-les una mica i anar--les col·locant en una safata folrada de paper de forn. 1. Margarina 6. Les boles s’han de coure al forn (prèviament escalfat a 220 ºC) de Soja. Land durant 5 minuts. Krone 7. Deixeu-les refredar abans de servir.

Recepta cuinada per Mireia Anglada

petit xef

Polvorons vegans de xocolata

Els petits cuiners de casa gaudiran aquestes vacances de Nadal fent aquests dolços deliciosos. Sens dubte, la xocolata és l’ingredient estrella que garanteix l’èxit de la recepta, ja que agrada molt als nens. I l’ametlla? La seva proporció de proteïna és del 20% (un percentatge similar al de la carn), i és un dels pocs aliments vegetals que conté arginina, un aminoàcid essencial que resulta imprescindible en l’etapa de creixement dels infants.

Pañales sensibles con el medio ambiente.

diversitat

Del coco tot és bo

Els derivats del coco, com l’oli, la llet, l’aigua i la farina, són molt apreciats i la seva demanda s’ha incrementat espectacularment els darrers anys. A Veritas trobareu aquesta diversitat de productes que us ajuden a menjar millor i beneficien la vostra salut.

El coco és una fruita tropical cultivada arreu del món que es caracteritza per tenir una closca gruixuda, fibrosa i peluda on hi ha adherida una polpa blanca i aromàtica que protagonitza multitud de preparacions de rebosteria gràcies al seu sabor suau i deliciós. Per la seva banda, l’oli, la llet, la farina i l’aigua de coco destaquen pels seus importants beneficis i propietats.

L’oli més versàtil i saludable

Cada dia que passa, l’oli de coco suscita més interès. El motiu principal és el gran nombre de beneficis que té per a la salut i la seva versatilitat, ja que s’utilitza per cuinar, en el tractament d’infeccions, per hidratar la pell i els cabells... És molt important no confondre aquest oli amb l’oli de coco hidrogenat, que en les darreres dècades ha estat mal considerat i deixat de banda. Aquest oli hidrogenat passa per un procés que requereix l’ús d’alumini i níquel per endurir-lo i que destrueix vitamines (com la vitamina E), carotens, tocotrienols i molts altres nutrients. A més, moltes marques refinen l’oli sotmetent-lo a calor i a solvents. Lògicament, els estudis fets a aquest tipus d’oli l’han definit com poc saludable. L’oli de coco verge d’extracció en fred no ha estat refinat, ni blanquejat, ni hidrogenat, ni desodoritzat, i entre els seus beneficis destaquen els següents: • No conté colesterol ni greixos hidrogenats (trans). Aproximadament 2/3 del greix saturat de l’oli de coco són àcids grassos de cadena mitjana que no contenen colesterol, ajuden a protegir el cor i beneficien el sistema immunològic. • És apte per a vegetarians i vegans. També és adequat per consumir en les dietes crues (raw), ja que s’elabora a una temperatura menor de 40 ºC. • Ajuda a controlar el pes. A diferència de molts altres olis comuns, conté MCT (triglicèrids de cadena mitjana), un greix saturat amb propietats úniques. Els triglicèrids de cadena mitjana van directament al fetge després del seu consum, mentre que els greixos de cadena llarga circulen per tot el cos abans d’arribar al fetge. Això possibilita que aquests greixos de cadena llarga s’emmagatzemin en l’organisme com a greix corporal. Per contra, els triglicèrids de cadena mitjana es cremen com a energia de manera immediata i no s’emmagatzemen com a greix, ja que en cremar actuen com a llenya per avivar les flames del metabolisme. El resultat col·lateral és la crema dels àcids grassos de cadena llarga, justament els que el cos emmagatzema com a greix corporal. • Millora la digestió i l’absorció de nutrients. Com que actua de manera positiva sobre el sistema digestiu, la seva ingesta evita problemes relacionats amb la digestió, com la síndrome de còlon irritable, i ajuda en l’absorció d’altres nutrients, com vitamines, minerals i aminoàcids. • Pot curar les infeccions i les ferides. Gràcies a les seves propietats antifúngiques, antivirals i antibacterianes, es pot aplicar en rascades i talls. L’oli de coco forma una capa fina que protegeix la ferida de la pols, els bacteris i els virus, i accelera el procés de curació i repara els teixits ferits.

• Té propietats antienvelliment. Es pot posar directament a la pell com a substitut de les cremes hidratants o fer-lo servir com a oli de massatge. En tots els casos ajuda a conservar la pell suau, flexible i sense arrugues. També evita la formació de radicals lliures i limita els danys ocasionats per una exposició excessiva al sol. • Cuida els cabells. És un fantàstic remei natural que activa el creixement dels cabells, aporta lluentor, actua com a condicionador i nodreix els cabells ressecs i fets malbé. • Es pot escalfar sense perill. Es tracta d’un oli termostable, és a dir, que a diferència de la resta d’olis, no s’oxida quan s’escalfa i no desenvolupa productes cancerígens químics a temperatures moderadament altes. Per tant es pot usar a la cuina per fregir, fornejar, coure o rostir.

L’oli de coco verge d’extracció en fred no ha estat refinat, ni blanquejat, ni hidrogenat, ni desodoritzat La millor beguda isotònica

L’aigua de coco és el líquid que es troba al seu interior (endosperma). Els habitants dels països tropicals fa segles que gaudeixen d’aquest líquid naturalment dolç per hidratar-se i refrescar-se. Rica en potassi, magnesi, sodi, calci, sucres i antioxidants, aquesta aigua és una alternativa saludable a les begudes isotòniques, perquè permet restituir aigua i electròlits després d’un esforç intens que impliqui pèrdua de minerals i deshidratació. A més, promou la digestió, neteja les vies urinàries i lubrica els sistemes corporals.

Una farina sense gluten apta per a diabètics

Llet cremosa i exòtica

Està elaborada amb la sucosa polpa del coco i té només un 18% de greix. La seva textura cremosa és ideal per fer sopes, salses, plats amb curri, postres i batuts. Us recomanem combinar-la amb begudes exòtiques, com sucs de pinya, mango o multifruites. Una llauna de 400 ml conté aproximadament la llet de tres cocos. Recordeu que en obrir la llauna trobareu una capa dura a la part de dalt i que heu de buidar tot el contingut del pot en un recipient i barrejar-lo bé.

La farina de coco és una deliciosa alternativa al gluten i al blat, ideal per a celíacs i persones amb sensibilitat al gluten, ja que no produeix al·lèrgies. I en poden prendre els diabètics i les persones amb candidiasi. Pel que fa a la seva qualitat nutricional, cal destacar que conté menys carbohidrats i més fibra (50%) que la resta de les farines (el segó de blat només conté el 27% de fibra).

L’aigua de coco és la millor alternativa a les begudes isotòniques gràcies a la seva riquesa en potassi, magnesi, sodi, calci, sucres i antioxidants

Consells de conservació Recordeu que se solidifica a menys de 25 ºC i que quan és sòlid es pot usar com a substitut de la mantega. S’ha de conservar protegit de la llum solar en un lloc sec, ja que no necessita refrigeració. Es conserva durant molt temps sense fer-se malbé gràcies a la seva alta capacitat antioxidant.

02-Veritas-abril-2013-yogi-te.pdf

22/03/13

14:05

CMY

1. Oli de coco. Bio Planet 2. Llet de coco. Amaizin 3. Aigua de coco. Isola Bio

divulgació M.D. Raigón Dpto. Química Escuela Técnica Superior de Ingeniería Agronómica y del Medio Natural. Universidad Politécnica de Valencia

Los minerales a examen

Son nutrientes que se encuentran en el cuerpo humano en pequeñas cantidades siendo, a pesar de ello, muy importantes. Cada uno de ellos desempeña una función en el organismo y, aunque no proporcionan energía, son fundamentales para que el metabolismo funcione con total normalidad. Si optamos por los alimentos de origen ecológico nos aseguraremos una mayor concentración de minerales y oligoelementos. Al igual que las vitaminas, los minerales no aportan energía, pero intervienen en infinidad de funciones estructurales y reguladoras relacionadas con el crecimiento y el metabolismo. Son nutrientes esenciales e indispensables y, a diferencia de los glúcidos, lípidos y proteínas, no producen calorías. Están presentes en los alimentos vegetales, en los de origen animal y en las sales empleadas para condimentar. La biodisponibilidad de cada uno está influenciada por las interacciones con otros minerales, vitaminas y otros componentes, como fibra, filatos, oxalatos y taninos. Y aunque la densidad mineral depende del alimento, las prácticas ecológicas (tanto de cultivo de materias primas como de transformación) favorecen una mayor concentración mineral en los alimentos. El cuerpo los elimina de forma regular y sus pérdidas deben reponerse a través de los alimentos. Según sean sus necesidades en el organismo se clasifican en mayoritarios y oligoelementos.

¿Cómo actúan los mayoritarios?

Los minerales mayoritarios son aquellos cuyas necesidades son superiores a 100 mg al día o que están presentes en el organismo en cantidades superiores al 0,01% del peso corporal. Por ejemplo: sodio, potasio, calcio, magnesio, cloro, azufre y fósforo (tabla 1). De los mismos, sodio y potasio son los que se consumen en mayor cantidad al día, puesto que regulan el metabolismo del agua y el trabajo muscular (contracción), participando en muchos procesos metabólicos. • Sodio. Es el elemento mineral preponderante en la sangre y en los líquidos extracelulares. Se absorbe rápidamente y se elimina a través de los riñones y el sudor. -¿Dónde se encuentra? Todos los alimentos cuentan con sodio en su composición química. Algunos lo contienen en cantidades muy elevadas, como fiambres y embutidos, encurtidos, salazones, conservas, quesos

y la gran mayoría de alimentos transformados. Una alimentación normal cubre las necesidades diarias requeridas y en muchos casos hasta puede excederlas. • Potasio. Se encuentra entre los componentes de los jugos digestivos del tracto gástrico-intestinal y se absorbe muy rápidamente. Lo eliminamos a través de los riñones y el consumo excesivo de café, té, alcohol y/o azúcar aumenta su pérdida a través de la orina. -¿Dónde se encuentra? En cereales, carnes, vegetales, frutos secos, legumbres, frutas y pescados. Los alimentos más deficitarios en potasio son los productos azucarados y las materias grasas. • Calcio. Es muy importante para la construcción y el mantenimiento de los huesos y de los dientes, a la vez que es necesario para la coagulación de la sangre y el trabajo muscular. Está muy vinculado a la presencia de fósforo, ya que la falta o exceso de cualquiera de estos dos macrominerales puede afectar la absorción del otro. La absorción del calcio se realiza en el intestino y aumenta con la actividad física, la presencia de vitamina D y la incorporación de azúcares. Sin embargo, se ve dificultada por el consumo de café o alcohol, la falta de vitamina D, la ausencia de ácido clorhídrico en el estómago, la vida sedentaria y el estrés. -¿Dónde se encuentra? Principalmente en los productos lácteos, los frutos secos, las sardinas, las anchoas y, en menor proporción, en las legumbres y los vegetales de color verde oscuro (espinaca, acelga, brócoli, perejil y berros). Gracias a su invariabilidad en el tiempo, en los alimentos elaborados el contenido de calcio de los alimentos no se altera en ninguna etapa, desde el envasado hasta su consumo. • Fósforo. Necesario para la constitución de las células y el metabolismo energético, su exceso dificulta la asimilación de calcio y se ha comprobado que la ingestión frecuente de antiácidos genera su falta en el organismo. Los síntomas de su ausencia son decaimiento, debilidad, temblores y, en algunos casos, anorexia y desordenes respiratorios. -¿Dónde se encuentra? Se puede incorporar al organismo a través del consumo de carnes, huevos, lácteos, frutas secas, granos integrales, legumbres, pescados, moluscos y crustáceos. • Magnesio. Participa en la construcción de huesos y dientes, además de ser necesario para el trabajo muscular, el metabolismo del agua y muchas reacciones. Por ello, un aporte insuficiente de magnesio produce trastornos metabólicos. Tan sólo del 30 al 60% del magnesio ingerido se absorbe, ya que el calcio, el fósforo, las grasas, las proteínas, el alcohol, el oxalato y las fibras compiten con su nivel de absorción. -¿Dónde se encuentra? Sus fuentes son el cacao, las semillas, las frutas secas, el germen de trigo, la levadura de cerveza, los cereales integrales, las legumbres y las verduras de hoja. También se encuentra, pero en menor cantidad, en carnes, lácteos y frutas. • Azufre. El azufre es absorbido por el sistema digestivo siendo separado de los aminoácidos que lo contienen para luego ser transportado a la sangre y de ahí, a las células que lo precisan para formar queratina, que es una sustan-

cia proteica de piel, uñas y pelo. También participa en la síntesis del colágeno (elemento que mantiene unidas a las células). Su exceso es eliminado a través de la orina. -¿Dónde se encuentra? En el queso, los huevos, las legumbres, la carne, las frutas secas, el ajo y la cebolla.

El papel de los oligoelementos

Sus necesidades son iguales o inferiores a 100 mg al día y están presentes en el organismo en cantidades iguales o inferiores al 0,01% del peso corporal. Por ejemplo: cromo, cobalto, flúor, cobre, yodo, hierro, manganeso, molibdeno, selenio y zinc (tabla 2). • Hierro. Su falta en el organismo puede producir mala síntesis proteica, deficiencia inmunitaria, aumento del ácido láctico, aumento de noradrenalina, menor compensación de enfermedades cardiopulmonares y anemia. La forma de identificar su deficiencia es una menor respuesta al estrés, menor rendimiento laboral, alteración en la conducta y mala regulación térmica. - ¿Dónde se encuentra? Los alimentos más ricos en hierro son los mariscos, la morcilla, el hígado, los huevos, el cacao, las legumbres secas, los frutos secos, las carnes y los pescados. Según sea su fuente alimenticia puede ser hémico y no hémico. El primero es de origen animal, se absorbe entre un 20 y 30% y está presente en las carnes (especialmente las rojas). Por su parte, el no hémico proviene del reino vegetal, es absorbido entre un 3 y un 8% y se encuentra en las legumbres, las hortalizas de hojas verdes, el salvado de trigo y los frutos secos. Para mejorar la absorción del hierro no hémico es bueno consumir conjuntamente alimentos que contengan vitamina C. • Manganeso. Las necesidades diarias de este elemento quedan cubiertas por la alimentación y su exceso no ha demostrado tener efectos adversos. - ¿Dónde se encuentra? En las frutas secas, los granos integrales, las semillas de girasol y de sésamo, la yema de huevo, las legumbres y las verduras de hoja verde. • Selenio. Es un oligoelemento antioxidante que previene las reacciones excesivas de oxidación y su acción se relaciona con la actividad de otro antioxidante: la vitamina E. Existen estudios (El Bayoumy et al., 2006) que indican que en zonas donde hay carencia de este mineral en el suelo aparecen cardiopatías y algunos tipos de cáncer. Así, el selenio protege contra enfermedades cardiovasculares y estimula el sistema inmunológico, además de disminuir el proceso de envejecimiento celular. - ¿Dónde se encuentra? Su fuente más natural son los alimentos de origen animal (carnes, hígado, riñón), aunque también se encuentra en cereales integrales y vegetales. En este último caso, su concentración depende de la riqueza de este elemento en los suelos de cultivo. • Yodo. Se utiliza para el tratamiento del crecimiento anormal del tamaño de la glándula tiroidea, aunque también interviene en el crecimiento mental y físico, el funcionamiento de tejidos nerviosos y musculares, el sistema circulatorio y el metabolismo de otros nutrientes. Tener un exce-

so puede interferir negativamente en la glándula tiroidea, ocasionando su mal funcionamiento. Por tanto, añadir un aporte suplementario a la comida es peligroso. - ¿Dónde se encuentra? En la sal marina, las algas, los productos de mar y los vegetales que crecen en suelos ricos en este elemento. • Zinc. Los niveles de este oligoelemento en el organismo disminuyen a causa del consumo excesivo de tabaco, café y alcohol. En el organismo se encuentran presentes aproximadamente entre 2 y 3 g de este oligoelemento, concentrándose en testículos, cabello, uñas, huesos y tejidos pigmentados del ojo. Su absorción es limitada, mejor si procede de alimentos de origen animal que vegetal. - ¿Dónde se encuentra? En numerosos alimentos, como la carne, el pescado, los lácteos, la yema de huevo, las legumbres secas y los cereales integrales. • Cromo. Es muy raro que aparezcan excesos de cromo, debido a que su presencia en alimentos es muy reducida. Su actividad se lleva a cabo conjuntamente con otras sustancias que controlan el metabolismo de la insulina y de varias enzimas. Su carencia produce menor tolerancia a la glucosa, balance negativo de nitrógeno, menor cociente respiratorio y adelgazamiento. A su vez puede ocasionar diabetes en edades adultas, enfermedades coronarias y retardos de crecimiento. - ¿Dónde se encuentra? En las carnes, las vísceras, la levadura de cerveza y los cereales integrales. • Flúor. Aumenta la estabilidad de huesos y dientes, al tiempo que refuerza la solidez de la sustancia dental. Su absorción tiene lugar de forma rápida, y en una dieta variada normal el índice de absorción es de un 80% del flúor ingerido. Si se toma una gran cantidad de minerales como el calcio, el magnesio o el aluminio, éstos tenderán a formar compuestos con el flúor, lo que reducirá su absorción. El flúor se elimina a través de los riñones. Una ingesta desmesurada de flúor (de hasta 50 mg/kg de alimento o por litro de agua) reduce el aporte de yodo y repercute, por tanto, en la función de la glándula tiroides. - ¿Dónde se encuentra? Sardina, salmón, bacalao, pollo, espinacas, cereales integrales y aguas fluoradas son sus principales fuentes. Su aporte depende de la riqueza de los suelos de cultivo y de las aguas, tanto de riego como el agua potable para el consumo. • Molibdeno. El molibdeno se necesita para la conversión de las purinas en ácido úrico y un consumo excesivo podría, en casos raros, aumentar los niveles de ácido úrico y producir gota. Interfiere en la absorción del cobre y el uso prolongado de molibdeno podría, en teoría, producir una deficiencia de cobre. - ¿Dónde se encuentra? Podemos encontrarlo en las judías, las hortalizas de hojas verde oscuro y los cereales. Conviene destacar que la cantidad de molibdeno en los alimentos de origen vegetal varía notablemente y depende del contenido de minerales del suelo. • Cobre. Es un oligoelemento esencial y la mayor parte del cobre presente en el organismo (unos 100 mg) se encuentra asociado a complejos proteínicos. Dichas proteí-

nas con cobre suelen ser oxidasas, unas enzimas del catabolismo o metabolismo de degradación, de las que algunas participan en la eliminación de los radicales libres. También desempeña un papel fundamental en el metabolismo de los tejidos y en el transporte del hierro. - ¿Dónde se encuentra? Está presente en las vísceras (hígado, riñón), en las carnes (excepto el buey y cordero), los cereales integrales, las frutas secas y las legumbres, así como en pescados y mariscos. Por su parte, los productos lácteos y el pan blanco son pobres en cobre.

Alimentos mineralizados

A muchos alimentos comunes, como leche, harina, cereales o margarina, se les agregan minerales para completar aquellos que tal vez falten en la dieta o que se hayan perdido durante el refinado y/o procesado. Hay alimentos que han sufrido una desnaturalización a causa de las transformaciones industriales. Por ejemplo, el pan, que ha perdido gran parte de su valor nutritivo al estar el trigo empleado desprovisto de fibra o salvado, vitaminas y oligoelementos, quedando en el pan blanco solo el almidón y el gluten, los responsables de aportar las calorías.

Tabla 1

Dosis diaria recomendada (DDR), acción y déficit de los minerales mayoritarios. Mineral DDR

Acción

Déficit

Observaciones

Calcio

1.000 mg

Interviene en los impulsos nerviosos, la activación enzimática y la contracción muscular. Actúa como catalizador de reacciones biológicas.

Fósforo

800 mg

Influye en la formación de huesos y dientes, permite la acumulación y liberación de la energía y se relaciona con todos los procesos metabólicos.

Un leve déficit no es advertido, ya que el organismo puede disponerlo de los huesos. Un déficit prolongado impide una máxima densidad de los huesos. Dolor en los huesos. Falta de memoria y concentración. En casos de déficit prolongados el organismo puede disponer de él extrayéndolo de los huesos.

Magnesio

Hombres 420 mg Mujeres 320 mg

Actúa como catalizador de diversas funciones biológicas (liberación de energía, absorción y transporte de nutrientes, transmisión de impulsos nerviosos, contracción muscular).

Es el mineral más abundante del organismo. Constituye entre el 2% del peso corporal en un adulto, y el 99% está en los huesos y dientes. El calcio y el fósforo deben ingerirse conjuntamente y en una relación 1:1. La ingesta de fósforo en exceso disminuye la absorción de calcio, extrayéndolo de los huesos. Se encuentra en los huesos y tejidos blandos y parte de la población occidental no llega al aporte mínimo porque se elimina en los procesos de refinado.

Sodio

Potasio

3-4 g

Cloro

No estipulada

Azufre

No estipulada

Hierro

Hombres 10 mg Mujeres 15 mg

Controla el balance líquido del organismo, el equilibrio ácido-base, las respuestas nerviosas y musculares. Participa en la absorción del azúcar y de aminoácidos. Participa en la regulación de la presión osmótica. Controla el balance líquido del organismo, el equilibrio ácido-base, las respuestas nerviosas y musculares. Controla el balance líquido del organismo, el equilibrio ácido-base, las respuestas nerviosas y musculares. Se encuentra en las células y guarda relación con la actividad de las proteínas. Forma hemoglobina, una sustancia encargada de llevar el oxígeno desde los pulmones a los tejidos y órganos.

Su déficit, aunque raro, causa debilidad muscular, descoordinación, letargo, depresión, irritabilidad. Se relaciona su deficiencia con mayores posibilidades de padecer ataques cardíacos. Su déficit es casi imposible, sólo en casos aislados, produciendo calambres, sed y debilidad muscular.

Su déficit se aprecia muy rápido. Puede provocar ataques cardíacos y apoplejías, sensación de debilidad, sed, confusión y cansancio. Su déficit es muy poco probable y puede producir vómitos prolongados o excesiva sudoración. Retraso del crecimiento, debido a su relación con la síntesis de proteínas. Merma la capacitad laboral, el rendimiento intelectual, la resistencia a enfermedades y la temperatura corporal. Un déficit prolongado provoca anemia.

Tomado en exceso produce retención de líquidos e hipertensión arterial.

Su consumo es complementario del sodio, ayudando a su eliminación y reduciendo los casos de hipertensión.

Es componente de tres aminoácidos y de la vitamina B1. La anemia es un problema muy común, debido al alto consumo de alimentos refinados.

• Hortalizas de hoja. Este tipo de vegetales (como las espinacas o las acelgas) acumulan en sus hojas mayor concentración de magnesio, mientras que las coles tienen una mayor concentración de calcio.

Fósforo (mg/100 g de zanahoria

Figura 1 80 70 60 50 40 30 20 10 0

Potasio (mg/100 g de zanahoria

1000 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0

80,91

44,0

Ecológica

Convencional

926,6

323,0

Ecológica

Convencional

Selenio (microg/100 g m f )

Figura 2 -

100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

97 87

Calcio

0,22 -

Magnesio

0,22

0,215 0,21 0,205 0,2 -

0,2

0,195 -

sodio de un alimento, con las consiguientes repercusiones negativas sobre la salud. Por otra parte, los tratamientos que efectúa la industria de la transformación pueden afectar a los niveles minerales finales, ya que algunos de los minerales son hidrosolubles. Ello significa que si se trata de manera agresiva un producto transformado, los minerales se extraen del alimento. Por ejemplo, si hervimos un alimento transformado a alta temperatura, los minerales pasan al agua, y si desechamos el agua de cocción perderemos los minerales. • Tomate frito. La figura 3 compara los niveles en calcio, magnesio y zinc entre una salsa de tomate frito convencional y una ecológica. La elaboración consiste en la trituración del tomate y su fritura, acompañado en ambos casos de cebolla, aceite (de diferentes procedencias) y otros ingredientes de diferente naturaleza. No se prevén pérdidas por escaldado y otras técnicas, ya que todo el alimento se incluye en el producto final. Por ello, las diferencias se deben a las variadas concentraciones minerales en la materia prima.

8,97

5,77

Ecológica

Convencional

Concentración de selenio (oligoelemento) en cebolla ecológica y convencional.

-El ecológico tiene más calcio, magnesio y zinc. El estudio concluye que el tomate frito ecológico presenta un 10,4% más de calcio, un 16,7% más de magnesio (es decir que por cada 100 g de salsa, la ecológica presenta 16,7 unidades más de magnesio que la convencional), y un 9,1% más de zinc.

Bibliografía • El Bayoumy, K.; Sinha, R.; Pinto, J.T.; Rivlin, R.S. 2006. “Cancer Chemoprevention by Garlic and Garlic-Containing Sulfur and Selenium Compounds”. Journal of nutrition 136, 864S-869S. • Raigón, M.D. 2007. Los alimentos ecológicos: Calidad y salud. Ed. SEAE/Junta de Andalucía. 192 pp.

Tabla 2

0,19 -

Zinc Tomate frito ecológico Tomate frito convencional

Dosis diaria recomendada (DDR), acción y déficit de los minerales y oligoelementos. Mineral DDR

Acción

Déficit

Observaciones

Manganeso 1.8-2.3 mg

Interviene en la formación de huesos y tejidos, en la coagulación de la sangre, la síntesis del colesterol y forma parte de varios procesos enzimáticos.

Se producen problemas pulmonares cuando se respira polvo de manganeso, en los lugares de extracción.

Selenio

Hombres 70 μg Mujeres 55 μg

Yodo

150 μg

Actúa protegiendo los glóbulos rojos (conjuntamente con la vitamina E). Antioxidante. Componente de la tiroxina (hormona de la glándula tiroides que regula las funciones metabólicas básicas).

Zinc

Hombres 15 mg Mujeres 12 mg

Mala formación de huesos. Lento crecimiento de uñas. Puede disminuir la tolerancia a la glucosa o la eliminación de un exceso de azúcar en sangre. Reduce la fertilidad y disminuye la protección frente a trastornos oxidativos. Entorpece la actividad física y mental, provoca aumento de peso, rasgos toscos y cabellos muy secos. Puede producir retrasos en los niños. Pérdida del apetito, del gusto y el olfato, lentas cicatrizaciones, merma del crecimiento capilar, dermatitis, bajada de las defensas y dificultades durante el embarazo.

Cromo

25-35 μg

Deficiencia en alimentos refinados.

Flúor

3-4 mg

Se asocia con la intolerancia a la glucosa y el aumento del colesterol. Caries, problemas en la asimilación del calcio.

Concentración de calcio y magnesio (minerales) y zinc (oligoelemento) en tomate frito ecológico y convencional.

Concentración de potasio y fósforo en zanahoria ecológica y convencional

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0

Concentración mineral (mg/100g)

La mayor o menor concentración de minerales y oligoelementos en los alimentos frescos de origen vegetal depende de la especie, de la disponibilidad de minerales en el suelo y de la parte vegetativa. Así, cuando se cultivan en suelos ecológicos, el equilibrio en los mismos hace que los elementos minerales se encuentren con mayor disponibilidad y se puedan absorber en concentraciones más altas en los alimentos vegetales.

Figura 3

Concentración mineral (mg/100g)

Los vegetales ecológicos aportan cantidades muy altas

• Zanahorias. Al estudiar la concentración mineral de las zanahorias de procedencia ecológica y convencional (figura 1) vemos que en el caso de la ecológica los niveles de potasio son superiores en un 65% y los de fósforo, en un 45%. Ello confirma la mayor densidad nutricional, y en concreto mineral, de los alimentos de producción ecológica (Raigón, 2007). - Cantidad diaria recomendada. Para cubrir las necesidades de potasio, y suponiendo que el potasio tiene una absorción prácticamente del 100%, unos 300 g de zanahorias ecológicas al día serían suficientes para asumir la dosis recomendada (suponiendo también que fuesen la única entrada de este elemento mineral). En cambio, si la fuente fuera la zanahoria convencional, habría que comer 900 g al día. Unos resultados que son similares a los obtenidos en el caso del fósforo. • Mayor presencia de oligoelementos. Los resultados son similares, pero tienen mayor relevancia porque estos elementos se encuentran en formas muy específicas en los suelos, y dependiendo de su equilibrio y fertilidad biológica se producirá la mayor o menor absorción y la concentración en los tejidos vegetales. La figura 2 muestra la concentración de selenio en los bulbos de cebolla, que es un 35% superior en los de origen ecológico.

¿Qué ocurre en los alimentos elaborados?

En los alimentos elaborados la fracción mineral se puede modificar fácilmente. Así, la adición de sal común o cloruro sódico condiciona significativamente la concentración en

Molibdeno 45 μg

Cobre

2-4 mg

Influye en la curación de heridas y quemaduras. Participa en variadas funciones enzimáticas; en el metabolismo de glúcidos, proteínas y grasas; y en la síntesis de insulina, ARN y ADN. Colabora en la metabolización del azúcar en sangre y su equilibrio. Desempeña un importante papel en la formación de huesos y en la solidez dental. Forma parte de las enzimas que intervienen en regular el hierro. Participa en la formación de la hemoglobina y es fundamental para el desarrollo de huesos, tendones, tejido conectivo y sistema vascular.

Merma en la resistencia a las caries dentales. Anemias, edemas, desmineralización ósea, detención del crecimiento, anorexia y vulnerabilidad a infecciones.

Es necesario para un normal crecimiento y desarrollo. La glándula tiroides se hincha al no captar el yodo suficiente del torrente sanguíneo originando bocio. Es un componente de la insulina. Destruye elementos tóxicos como el cadmio.

Su exceso provoca manchas permanentes en la dentición. Se producen problemas cuando se respira. Las dosis elevadas son tóxicas.

forn

Panetones, el dolç italià

Dolços que fan festa

De tots els pans dolços que ens arriben d’Itàlia el panettone és el més conegut, però no és l’únic, també hi ha el pandoro, el pandolce i la veneciana. Sembla que han vingut per quedar-se i cada cop són més apreciats. A les nostres botigues podeu trobar la línia ecològica de la família italiana Fraccaro, que elabora aquests dolços tradicionals des de l’any 1932. • Panettone clàssic. Originari de Milà, és el pastís nadalenc més característic a Itàlia. Més enllà de les llegendes, es creu que va tenir el seu origen el Nadal del 1495. Després d’un banquet, el duc Ludovico il Moro va servir per postres el panis quidam acinis uvae confectus, un pa fornejat amb panses. Aquest dolç va agradar tant al Duc que va felicitar el cuiner que el va inventar: Antonio, a qui anomenaven Toni. D’aquesta manera, el “pa d’en Toni” va passar a dir-se panettone. S’ha de tallar en porcions verticals i servir-lo tebi acompanyat d’una copeta de vi dolç tipus moscatell. Es pot menjar sol, recobert de xocolata o, com fan a Itàlia, amb una bola de gelat de vainilla. - Elaboració. Fer un bon panettone requereix força temps i paciència, ja que calen fins a 4 dies per fer-ne un. S’ha de dominar la tècnica i ser un artista per treballar bé el llevat natural, la mantega, els ous i la fruita confitada: només així s’obté una massa suau i esponjosa amb el sabor precís. Es recomana esperar uns 10 dies abans de menjar-lo, així ens assegurem que tots els sabors harmonitzen. • Pandoro d’espelta. Aquest dolç ens arriba de la ciutat de Verona i, juntament amb el panettone, és un dels dolços nadalencs més típics d’Itàlia. Té forma de tronc cònic amb relleus en forma d’estels, normalment de vuit puntes. - Elaboració. La massa és semblant a la d’un brioix i té un color groguenc a causa del predomini de l’ou i la vainilla. El que trobareu a Veritas està fet amb farina d’espelta i també conté sucre (no refinat), mantega i llevat mare. Generalment no està farcit, tot i que darrerament les cases productores n’han fet noves versions reutilitzant receptes particulars.

Arriba el Nadal, les celebracions, els dinars familiars... i els torrons tenen un lloc reservat a totes les llars. Un lloc preferent que, darrerament, comparteixen amb els dolços típics italians amb l’objectiu comú que la taula sigui una festa.

• Pandolce. És un dolç tradicional de la Ligúria, concretament de la ciutat de Gènova. En general s’elabora per Cap d’Any, encara que cada vegada està més present en tot tipus de festes i ocasions especials. - Elaboració. El nostre pandolce és vegà: està endolcit amb atzavara en lloc de sucre i no porta ni ou ni greixos animals. • Veneciana. Representa l’expressió nadalenca de la Llombardia italiana. És una bona opció si no us agrada la fruita confitada i preferiu la xocolata negra. - Elaboració. Es fa amb ous, farina, mantega, ametlla en pols, llevat natural i tocs de vainilla i cítrics.

Torrons veritas, els clàssics de sempre

Malgrat que existeix maquinària moderna que facilita l’elaboració dels torrons, a Veritas preferim fer-los seguint la tradició més artesana, d’un en un i manualment. Els elaborem amb ametlla marcona autèntica i tots els ingredients són cent per cent ecològics. Gràcies a això els nostres torrons tenen una textura, un sabor i una qualitat excepcionals. • Crema cremada. Amb base d’ametlla, és un dels que més agraden gràcies a la seva suavitat i dolçor. • Xocolata amb espelta inflada. Mescla la lleugeresa del cereal inflat amb el sabor autèntic de la xocolata. • Canyella. Una base d’ametlla i canyella molt aromàtica i deliciosa. • Coco. Autèntic coco ecològic i un toc de xocolata sobre una base d’ametlla. • Nata i nous. Una combinació que agrada a tothom.

Les receptes més tradicionals de xixona

Des de fa segles Xixona és bressol dels millors dolços nadalencs, i d’allà són originaris els torrons El Abuelo, unes delícies elaborades artesanalment segons les tècniques més tradicionals i amb ingredients d’origen ecològic. • De Xixona amb denominació d’origen. Un dels millors torrons de l’empresa valenciana, que té diversos premis atorgats a la qualitat i el sabor. Conté un 70% d’ametlla marcona (l’habitual es un 64%), mel, sucre i clara d’ou. • D’Alacant o dur. Està fet amb una massa de mel, sucre, clara d’ou i ametlles marcona senceres. • A la pedra. Una varietat elaborada sense mel i aromatitzada amb llimona i canyella..

2 2

1. Panetone. Fraccaro

2. Panetone de espelta. Fraccaro

1. A la pedra. El Abuelo 2. Dur. El Abuelo

3. Xixona. El Abuelo

reportatge

La parella del Nadal

No hi ha una regla estricta que defineixi la relació entre vi i formatge, perquè el més important és gaudir del moment amb plaer. Us oferim alguns suggeriments sobre maridatge abans d’endinsar-vos en aquest complex i apassionant món. • Orígens comuns. Acompanyar el formatge amb vi de la mateixa regió és una combinació clàssica, ja que les pastures on s’alimenten les cabres i els caps de bestiar comparteixen clima i sòl. Però l’harmonia també existeix entre productes de diferents països. • Aliances segures. Com a regla general, com més blanc i fresc sigui el formatge, més fresc i afruitat ha de ser el vi. Els formatges forts combinen bé amb un negre suau; com més dur i fosc sigui el formatge, més intens pot ser el vi, i els formatges blaus són fantàstics amb vins dolços.

• Equilibri de caràcters. Alguns formatges són tan forts que ni els vins negres més potents arriben a la seva altura, però també pot succeir el contrari: hi ha formatges que són tan neutres que fan ressaltar l’acidesa del vi.

La importància del sabor

Per gaudir d’un maridatge és fonamental apreciar la intensitat dels sabors i les aromes. • El tast del vi. Per començar, el color ens indica la seva edat, i així el vi negre adquireix un to vermellós. Pel que fa a les aromes, les determinen el raïm, els llevats i el temps de criança. I, finalment, el gust és la sensació final fruit de la barreja d’olors i sabors. • Matisos del formatge. Convé treure’l de la nevera un parell d’hores abans perquè es temperi i servir-lo a temperatura ambient. S’ha de mastegar lentament, i per apreciar els matisos cal distribuir-lo per tots els racons de la boca.

Elaboradors amb personalitat Cooperativa quesos de Catí (Castelló)

Formatges Betara (Osona)

Des de temps immemorials les singulars característiques del seu clima, flora i territori han fet de la Maestranza una zona idònia per a la pastura. Els formatges del poble de Catí (Castelló) recullen aquest llegat i obtenen llet ecològica procedent dels ramaders de la zona, que formen part de la Cooperativa Quesos de Catí. El temps de curació d’aquest formatge és de 30 a 45 dies, i les floridures que apareixen a la superfície li donen un toc especial.

“Som artesans de primera i coneixem cada detall dels costums que ens envolten.”

Formatge d’ovella Betara • Maridatge. Tasteu-lo amb un vi negre de llarga criança i un pa de pagès artesà.

El formatge i el vi formen una parella excepcional. Estan cridats a viure junts i des de sempre han conviscut en harmonia. La unió d’aromes i sabors prepara el paladar abans del menjar i pot protagonitzar amb èxit qualsevol sopar. Les festes nadalenques ofereixen un munt d’ocasions per degustar aquest matrimoni tan ben avingut.

Els formatges d’en Ramon ens arriben d’Osona (comarca del Lluçanès) i destil·len tota l’essència formatgera d’aquesta terra. S’elaboren de manera tradicional i maduren amb l’aire dels Pirineus, que els dóna el sabor típic de la zona.

Formatge de cabra pell florida • Maridatge. Resulta deliciós amb un vi negre afruitat i pa de sègol.

Finca Fuentillezjos (Poblete) A la finca hi ha 1.807 treballadors dels quals 1.800 són ovelles de raça manxega responsables de la producció de llet. Es tracta d’una espècie autòctona i en perill d’extinció que té una productivitat molt baixa (només un litre per dia), però d’una qualitat extraordinària. La Concha i el seu equip s’encarreguen d’aconseguir aquest meravellós formatge, que és una delícia per al paladar.

Formatges Estanys Vilavella (Basturs) “La proximitat amb el productor i les relacions humanes que van mes enllà del tracte mercantil fan de Veritas el soci ideal per la distribució dels nostres productes.”

Finca Viladellops (Ordal-Penedès) El Celler Finca Viladellops està situat al massís del Garraf i conserva amb molta cura les varietats de raïm tradicionals de la zona, com la garnatxa o el xarel·lo. Gràcies a la proximitat del mar Mediterrani, durant els mesos d’estiu es genera una humitat matinal que beneficia la rehidratació de la vinya, fet que allarga el procés de maduració i aconsegueix que sigui òptim. Així s’obtenen uns vins robustos que transmeten tota la tipicitat de les muntanyes del parc natural del massís del Garraf.

Finca Mas Blanc (Bellmunt)

Al cor del Priorat, a cavall dels municipis de Bellmunt i Falset, Pinord elabora els seus vins exclusivament amb la producció obtinguda de les 18 hectàrees de la seva finca Mas Blanc. La família Tetas elabora vi sota una filosofia que es resumeix en poques paraules: tradició, esperit pioner i innovador, amor a la terra i passió pel bon vi. Els seus vins ecològics i biodinàmics (certificats per Demeter) pertanyen a la DOQPriorat i expressen tota la singularitat de les terrasses del Priorat.

Formatge de cabra Formatge manxec curat Veritas • Maridatge. Va bé amb un bon vi manxec i es pot acompanyar de qualsevol tipus de pa, però sempre amb una mica d’oli d’oliva verge extra per suavitzar el pas de la textura greixosa del formatge a la del pa, que és més seca.

Celler Can Suriol (Font Rubí del Penedès) L’Assís Suriol conrea ell mateix les seves 25 hectàrees de vinyes velles del municipi de Font-Rubí, al bell mig del Penedès. Gràcies a uns raïms d’altíssima qualitat s’obtenen uns vins mediterranis, lleugers i amb molta fruita.

“Vins francs que emanen de la personalitat del Penedès més pur.”

• Maridatge. Marida amb vins de curta criança i poca acidesa i és ideal per menjar amb pa de nous i panses. Al peu de la muntanya de Sant Corneli, a Basturs (Pallars Jussà), s’elaboren els formatges de cabra Vilavella amb llet fresca (que mai té més d’un dia) del seu propi ramat. La maduració lenta i natural accentua les aromes d’avellana i xampinyó.

Vi negre Viladellops garnatxa • Maridatge. És perfecte per acompanyar carns i formatges curats.

Celler Albet i Noya (Sant Pau d’Ordal) En Josep María Albet és pioner en vinyes i vins ecològics, que elabora al celler modernista Can Vendrell, del 1925, on tenen lloc els principals treballs de vinificació. Les vinyes estan situades a Sant Pau d’Ordal (Barcelona), i el sòl, les hores de sol, la humitat i l’altitud del terreny són les claus per obtenir uns vins singulars, que són tot un referent dins el sector.

“Som ecològics per respecte a les persones.”

Vi negre Castell de Soterra criança • Maridatge. És la millor parella dels rostits i casa a la perfecció amb un formatge de cabra.

Vi negre Petit Albert • Maridatge. Combina amb carns blanques i qualsevol formatge, com més cremós i potent millor.

Vi negre Clos del Mas • Maridatge. Va bé amb tot tipus formatges: curats, amb condiment, d’ovella i de cabra.

• Totalment natural. Ajuda a reduir i prevenir les irritacions i al·lèrgies que moltes dones pateixen en ocasions a causa dels productes elaborats amb cel·luloses, plàstics, perfums, superabsorbents i materials petroquímics. • Garanteix un bon nivell d’humitat. Possibilita el just intercanvi d’humitat amb l’exterior, per la qual cosa redueix la deshidratació. • Compatible amb el pH fisiològic. No altera l’acidesa natural de la mucosa vaginal i la zona vulvar, i en ser transpirable reté el flux a la vegada que permet el pas de l’aire a través de les seves fibres. A Veritas trobareu la línia d’higiene íntima Masmi-Organic, que ofereix compreses, protectors diaris i tampons. Tots els productes Masmi estan dissenyats per oferir protecció i confort d’una manera natural. Són de cotó cent per cent ecològic i estan lliures de perfums i materials absorbents. No contenen viscosa i estan blanquejats només amb aigua oxigenada, sense clor ni dioxina, un component tòxic per als sistemes reproductius.

No som d’asfalt ni de gratacels. Som més de fang i d’arrels.

El cava només es gaudeix amb moderació. 11,5º

estil de vida

Cotó cent per cent

Una dona pot utilitzar més de 20.000 compreses o protectors diaris durant la seva vida. Gran part de les compreses, tampons i protectors diaris que trobem habitualment al mercat convencional són fets amb cel·luloses i productes no naturals que la pell sensible de moltes dones no tolera, ja que la mucosa vaginal és una de les parts del cos que absorbeix més i més ràpidament els químics. De fet, entre un 10 i un 15% de les consultes ginecològiques es deuen a patologies o molèsties vulvovaginals (picors, coïssors...), un fet que demostra l’impacte que tenen en la salut de la dona els teixits sintètics usats en els productes d’higiene íntima. La majoria contenen plàstic, que en estar en contacte permanent amb la pell pot irritar i dificultar la transpiració. Aquest fet genera un microclima de calor-humitat que pot multiplicar la proliferació de bacteris, fongs, al·lèrgies i irritacions. Això provoca que moltes dones utilitzin antifúngics de manera regular, uns fàrmacs que, a més d’atacar als fongs, també destrueixen part de la flora vaginal i n’alteren la funció natural, que no és altra que crear una barrera de protecció per frenar la proliferació d’infeccions. Per evitar aquesta situació és molt important que les compreses, els protectors diaris i especialment els tampons (que són d’ús intern) siguin de pur cotó ecològic, perquè és un producte natural molt beneficiós per a la higiene femenina, a més de tenir un tacte suau i esponjós que combina amb una capacitat de protecció màxima.

El teixit més saludable

Quan fem servir productes de cotó ecològic la nostra pell respira millor, disminuïm la possibilitat de tenir reaccions al·lèrgiques i contribuïm a la cura del nostre ecosistema. A Veritas trobareu productes d’higiene íntima femenina (com compreses, protectors diaris i tampons) i peces bàsiques de roba de cotó orgànic, molt suaus i saludables.

En el comerç actual les necessitats individuals de comoditat i benestar pel que fa a la roba de vestir no són ateses com el nostre cos ens demana. La quantitat de fibres sintètiques que s’incorporen a la producció de teixits representa més del 50% del total de les fibres tèxtils. Aquestes fibres sintètiques s’obtenen a partir de substàncies químiques diverses. Per exemple, el niló, el polièster i l’acrílic es confeccionen amb subproductes del petroli i el carbó; mentre que la viscosa i l’acetat surten de la cel·lulosa de la fusta.

Codorníu Ecològica

29 AAFF_ECOLOGICO Vertical.indd 1

07/11/14

Un cultiu que cuida el medi ambient Perquè un cultiu sigui considerat orgànic o ecològic ha de complir una sèrie de requisits envers el medi ambient, que en el cas del cotó són els següents: • No es fan servir químics. El conreu convencional del cotó produeix efectes perjudicials en l’entorn i la salut dels agricultors i les seves famílies, degut a la gran quantitat d’aigua que necessita (6.500 m3 per hectàrea) i als molts fungicides, insecticides i herbicides que s’utilitzen. En canvi, el cultiu ecològic d’aquesta matèria primera necessita menys aigua i es fa en camps fèrtils lliures de qualsevol tipus de químics sintètics. • Es garanteix la rotació de cultius. Com que es manté l’ecosistema i l’equilibri natural, la fauna i la flora del voltant no es veuen afectades. Així

s’aconsegueix que les generacions futures puguin gaudir del nostre planeta en la seva plenitud. • Els blanquejadors estan prohibits. El cotó orgànic no fa servir blanquejadors ni tints nocius. En el comerç tèxtil convencional s’utilitza clor, peròxid d’hidrogen, dioxina, formaldehid i molts altres compostos nocius per aconseguir que el cotó sigui “més blanc”. I per tenyir s’utilitzen metalls pesants com el crom, el coure i el zinc, que són altament contaminants i perjudicials. És important recordar que a les peces queden residus d’aquestes substàncies i que la pell les pot absorbir en estar en contacte amb la roba. • La salut del treballador és primordial. Com que no manipulen químics, els operaris no veuen afectada la seva salut.

1. Salvaslips. Masmi 2. Tampons. Masmi 3. Compreses. Masmi

Els arguments que sostenen l’ús de materials sintètics són nombrosos: s’aconsegueixen a preu més baix, tenen més bona aparença, gairebé no necessiten planxa i, principalment, s’utilitzen per fabricar la roba que està “de moda”. No obstant això, hi ha pocs usuaris que coneguin l’origen d’aquestes teles i els perjudicis que causen tan en les persones com en el medi ambient. La millor opció a l’hora de vestir-se és, sens dubte, el cotó ecològic. No només és extraordinàriament suau i còmode, sinó que també té molts avantatges a nivell fisiològic. • No irrita ni provoca al·lèrgies. Les fibres es fan girar amb força en el filat perquè no irritin la pell ni causin electricitat estàtica. Per aquestes raons, les peces que s’utilitzen amb freqüència i que estan en contacte amb la pell (com samarretes i roba interior) solen ser de cotó. • Permet la transpiració. El cotó respira i permet la circulació de l’aire, de manera que evita que creixin fongs en ambients foscos i humits. Els teixits sintètics no ofereixen tal ventilació i les peces ajustades de materials manufacturats poden provocar l’aparició de fongs. • Recomanat per a la roba de nadó. És especialment adequat per vestir la delicadíssima pell dels bebès. Principalment si tenen èczema o dermatitis atòpica.

Els ginecòlegs recomanen productes de cotó per a la higiene íntima a fi d’evitar possibles picors, coïssors i al·lèrgies Compte amb les fibres sintètiques!

Les fibres sintètiques quasi no permeten la transpiració corporal, perquè els materials són força compactes. Això impedeix que retinguin la humitat i, com a conseqüència, poden aparèixer problemes a la pell, sobretot al·lèrgies. • Niló. Es tracta de la primera fibra sintètica que va sortir al mercat. Pot ser brillant o mat, és molt sensible a les altes temperatures, gairebé no pot absorbir aigua i pràcticament no resisteix els raigs ultraviolats. En general es barreja amb fibres naturals per abaixar els costos. • Raió (seda artificial). Impedeix que la pell respiri normalment i reté la humitat, i provoca l’augment de la transpiració corporal. • Polièster. S’utilitza molt en la fabricació de camises i llençols perquè no necessita planxa. Té el desavantatge que no absorbeix la suor, la qual cosa produeix una fermentació i, en conseqüència, olors fortes. • Viscosa. A diferència de les anteriors, aquesta tela té un gran poder d’absorció, ja que presenta característiques similars al cotó. No obstant això, és poc resistent als rentats i pot perdre fàcilment el color.

La Laia

Glòria Vives Xiol

És habitual relacionar els estrògens amb el sexe femení, ja que es tracta d’una hormona bàsicament femenina, però hi ha molts homes i nois que en tenen en excés. Ara bé, es tracta d’un problema que es pot solucionar si se segueixen uns hàbits de vida i d’alimentació concrets. Normalment els homes tenen pocs estrògens, i el seu excés els predisposa a ser menys fèrtils (produir menys espermatozoides) i a patir determinats tipus de càncer. Els símptomes que delaten aquest excés són els següents: • Creixement de les mames, conegut com a ginecomàstia. • Accidents cerebrovasculars o malalties cardíaques. • Mala circulació. Potser havíeu pensat que tenir hemorroides és un tema de mala sort? • Varicocele. Teniu alguna variu als testicles? • Hipertròfia de pròstata, còlon irritable. • Càncer de pròstata, càncer de mama. • Artritis reumàtica o dolors articulars crònics. • Hipotiroïdisme. Teniu sobrepès i us costa aprimar-vos? • Menys libido, infertilitat. • Cefalees i dolor a l’articulació de la mandíbula (ATM). • Malalties autoimmunes, com el lupus o l’esclerodèrmia. • Sobrepès, obesitat, depressió, ansietat. • Bilis més espessa. Creieu que és casualitat que la gran majoria de les persones amb càncer de còlon o de pròstata també tinguin pedres a la vesícula biliar?

L’origen de la qüestió

El sobrepès, quan hi ha un excés d’estrògens, és un desastre, ja que hi ha moltíssims homes sedentaris i amb greix acumulat als pits que tindran un ensurt tard o d’hora. S’ha comprovat que quan es frena l’aromatasa i es perd pes es normalitzen els nivells d’estrògens, per la qual cosa es redueixen les inflamacions i tots els problemes provocats per l’excés d’estrògens. Així, perdre pes és molt important, perquè si l’aromatasa ésa les cèl·lules de greix, calaprimar-se per tenir menys aromatasa i, per tant, menys conversió d’hormones masculines en estrògens.

El lli a la cuina En tractar-se d’una llavor a partir de la qual es desenvoluparà una planta, el lli conté força nutrients i una reserva energètica molt elevada. És ple de vitalitat, minerals i vitamines, i és una de les poques fonts naturals d’àcids grassos omega-3, que són essencials per al bon funcionament del sistema nerviós i cardiovascular. Té un munt d’aplicacions a la cuina. Us expliquem com el podeu introduir.

Hàbits de vida recomanats

Amb l’objectiu de reduir els estrògens es recomanen els següents hàbits d’estil de vida i alimentació. • No us exposeu als xenoestrògens. Els tòxics ambientals amb funció hormonal o els també anomenats disruptors endocrins són: els parabens (cremes de cos, xampú, maquillatge, pasta dental...), el BPA (envasos de plàstic), el PFOA (tefló de les paelles antiadherents, plàstic de dins les bosses de crispetes que s’escalfen al microones), els pesticides i els herbicides. • Vida tranquil·la. És important que defugiu les situacions d’estrès mantingut. • Eviteu els fitoestrògens. El fet de menjar més de cinc racions de soja a la setmana no ens protegeix hormonalment. • Aliments prohibits. S’ha de rebutjar la carn, els lactis i els derivats d’animals criats amb hormones, a més del cafè i l’alcohol, que fa augmentar els estrògens. • Aliments que ajuden a frenar l’aromatasa. Regalèssia, xampinyons, coriolus, llinet, sèsam, passiflora, canyella, te verd, cítrics, fruites del bosc, magrana, julivert, api, espàrrecs, avellanes, festucs i pinyons. • Mengeu més crucíferes. Col, bròquil, créixens, ruca, naps, xirivia, mostassa, raves... Heu de prendre’n almenys una ració trescops a la setmana.

Els homes produeixen estrògens a partir de la conversió de les hormones masculines (androstenediona, testosterona), una funció que fa un enzim anomenat aromatasa. Aquest enzim el trobem especialment a les cèl·lules de greix, per tant, com més greix, més aromatasa, i, consegüentment, més quantitat d’estrògens fabricats a partir de la testosterona i l’androstenediona.

El perill del sobrepès

De la mà de la Mireia Anglada. Cuinera professional

Tenen excés d’hormones femenines?

tècniques de cuina

perquè... ets responsable de la teva salut. psiconeuroimmunòleg • www.xeviverdaguer.com

els consells d’en Xevi

Els homes...

1. Sèsam. Eco Basics 2. Festucs. Ecoato

El lli o llinet és una llavor molt rica en omega-3, un greix de molt bona qualitat que amb un excés de temperatura tendeix a oxidar-se. Per tant, heu de tenir cura a l’hora de cuinar-lo per tal d’aprofitar-ne al màxim les propietats. A la botiga en podeu trobar llavors senceres (de color marró fosc o daurades), farina i oli de lli.

L’oli s’ha de consumir en fred

L’oli de lli és molt inestable i s’oxida amb molta rapidesa després del seu processament. Si l’heu de consumir és preferible que sigui fresc i de bona qualitat. Té un sabor que recorda el de les nous, però si s’oxida el seu gust s’enrareix i no s’ha de consumir. Com més amarg sigui el gust, més oxidat està l’oli. El podeu utilitzar per condimentar amanides (combinat amb vinagretes de diferents tipus d’olis), emulsionar salses fredes (com una salsa pil-pil emulsionat amb la gelatina del peix) o potenciar els sabors del peix o la carn (barrejat amb oli d’oliva per aconseguir un sabor diferent). En qualsevol cas, mai s’ha de cuinar. • Consells de conservació. Un cop obert s’ha de posar a la nevera, així es manté en un ambient fresc i apartat de la llum. A partir del moment en què s’obre, es pot utilitzar entre 15 i 30 dies, però passat aquest temps val més no consumir-lo.

La versatilitat de les llavors

Les llavors les podeu trobar en bosses hermètiques i combinades amb altres llavors, com ara sèsam, carbassa, gira-sol... Un cop obertes, és molt important guardar aquestes bosses a la nevera per evitar l’oxidació ja esmentada anteriorment. Les llavors és millor posar-les a hidratar en un líquid (aigua o begudes vegetals) i esperar que desprenguin el mucílag. Després les podeu consumir mastegant-les bé o afegint-les a receptes creatives. Aquesta gelatina natural pot substituir l’ou en certs plats, perquè la seva textura recorda la de la clara d’ou.

Receptes creatives El podeu fer servir com a picada d’un bon rostit, per donar textura a una crep, per arrebossar bombons de formatge o de plàtan, per mesclar amb el iogurt... Un arròs diferent. Si voleu fer un risotto saludable sense greixos podeu coure l’arròs i acabar la cocció amb un puré de verdures i mill (barrejareu prèviament el puré amb el mill triturat). I un cop fora del foc, afegiu-hi el lli, que dóna al puré una textura gelatinosa i permet acabar d’emulsionar bé el midó del cereal.

n o v e t a t s

Noves hamburgueses vegetals marca Veritas

Nou sabó líquid de mans Viridis

De tofu, tempeh i seitan, delicioses hamburgueses ve-

Elaborat a partir de lavandí i romaní, el

getals molt fàcils de preparar, ideals per menjars ràpids

nou sabó líquid de mans neteja alhora

i saludables.

que hidrata.

L’hamburguesa de tofu amb xampinyons té un sabor suau

Et recomanem aquest producte fabricat

i destaca per la seva riquesa en proteïnes; la de tempeh

a Catalunya, amb ingredients ecològics i

amb civada i pastanaga és ideal per enfortir els ossos, a

certificat per Ecocert.

Pebre vermell dolç de Mallorca Incloem al nostre assortiment

d’espècies el pebre vermell dolç de Mallorca, elaborat a partir de la varietat tap de cortí, per preparar deliciosos plats tradicionals i fins i tot per fer servir en alta cuina.

més de regular el colesterol, i la de seitan amb verdures és molt digestiva. Totes, lliures de greixos saturats!

Gamma de productes del Berguedà

Snacks sense gluten En forma de dinosaure (blat de moro amb formatge), per als més

A Veritas diem sí als productes locals i ecològics, i la nova gamma de Casabella no és una excepció.

petits, i les característiques patates ondulades (també en versió ve-

Des del Berguedà ens arriben els brous de verdures depuratius i diürètics, ideals per preparar el cos

gana amb pastanaga, remolatxa i bròquil) per als no tan petits.

abans de les festes. A més, també t’apropem un deliciós risotto de bolets i pèsols negres, perfecte

Aquesta gamma de snacks s’elabora amb ingredients ecològics,

per donar un toc diferent als teus plats.

està lliure de gluten i té un baix contingut en greix, per la seva cocció al forn.

Disfruta del MUSK de MON

100% vegetal

A l’hivern, sopa de miso De la mà d’Amandin arriba la nova sopa de miso, el plat estrella de la gastronomia japonesa. El miso és una pasta elaborada a partir de la fermentació de soja, sal i un cereal (depenent de la varietat de miso). Destaca per ser un gran estimulant de les funcions digestives, a més de ser ric en antioxidants. Gaudeix de la sopa de miso aquest hivern, ben calentona, amb daus de tofu, ceba tendra i porro!

El nostre MUSK está inspirat en l’aroma del mesc, l’elaborem amb més de 70 essències naturals 34

a propòsit de...

avui ens ocupem de la circulació i els estudiants

Extremitats fredes? Menjar bé ens pot ajudar

Aliments energètics per carregar les piles

Diuen que qui té les mans fredes té el cor calent. Tanmateix, patir fred a les extremitats és una sensació ben desagradable que no agrada a ningú. Aquest fenomen tan comú sol ser la conseqüència d’una circulació perifèrica deficient que s’agreuja amb les baixes temperatures i pot empitjorar després dels àpats.

Els estudiants i les persones que habitualment estan sotmeses a una activitat intel·lectual i física intensa tenen unes necessitats especials. Cal descansar, és evident, però també és important dotar l’organisme dels nutrients que ha perdut durant l’activitat diària i carregar piles per seguir estudiant i exercitant-se amb energia. La sensació de fatiga es pot manifestar de maneres diferents en un adolescent o jove que realitza un esforç constant. De vegades, es deixa sentir en forma de cansament i son, però també en forma d’anèmia, baixada de defenses, dolor muscular i esquelètic, mal de cap o dispersió i falta d’atenció. Davant un quadre d’esgotament hem de procurar que la dieta inclogui aliments rics en ferro, vitamina B9 (àcid fòlic) i vitamina B12 (cobalamina), greixos insaturats i hidrats de carboni complexos.

Gran part de la població, sobretot femenina, sent fred a les extremitats durant els mesos d’hivern, però també quan hi ha una temperatura ambiental temperada. Generalment, aquest fred ve determinat per una contracció dels vasos sanguinis i un retorn venós insuficient que pot ser causat pel sedentarisme, per l’efecte de certs medicaments, pel tabac o per una alimentació inadequada. Sigui quin sigui l’origen, és bo saber quin tipus de menjar ajudarà a mantenir les mans i els peus més calents.

Cal reduir o evitar...

Si sovint notem les extremitats fredes haurem de reduir o evitar aquells aliments que dificulten la circulació. • Greixos saturats. Augmenten els nivells de triglicèrids i colesterol, fet que incrementa la viscositat de la sang i en dificulta la circulació. Els trobarem a: embotits, patés, mantegues, fregits, pastisseria industrial, cremes i lactis greixosos. • Sal. Té la propietat de retenir aigua, de manera que un excés de sodi es pot relacionar amb trastorns circulatoris i retenció de líquids. La trobarem a: formatges curats, embotits, salaons o conserves.

Cal menjar i beure...

És important seguir una dieta que inclogui aliments que fluïdifiquin i millorin el rec sanguini. • Aliments rics en vitamina C i E. Activen la circulació i enforteixen els capil·lars. La vitamina C la trobarem a: els cítrics, les verdures de fulla verda, el julivert o el pebrot. La vitamina E la trobarem a: les llavors i l’oli de gira-sol, el germen de blat, la fruita seca o l’alvocat.

• Aliments amb greix poliinsaturat. Tenen la capacitat de disminuir la viscositat de la sang i afavorir el corrent sanguini. Els trobarem a: oli de llavors, lli, nous i peix blau. • Aliments rics en flavonoides. Augmenten la capacitat de dilatació dels vasos sanguinis. Els trobarem a: nabius, móres, gerds, baies de gogi i cacau. • Potassi. Contraresta l’efecte del sodi, ajuda a eliminar líquids i activa l’organisme. El trobarem a: hortalisses i verdures, llegums, fruita fresca, cereals integrals o llevat de cervesa.

1. Germen de blat. Soria natural 2. Llevat de cervesa. El Granero

3. Oli de gira-sol. Bioplanete 4. Llavors de gira-sol. Eco Basiscs 5. Nous. Bio comercio

Ingredients estrella per escalfar l’organisme • Xocolata amb un alt contingut en cacau (mínim 70%). • All negre. • Infusions de gingebre, dent de lleó, hamamelis i te de Java. • Espècies com el gingebre fresc o la cúrcuma. • Te vermell, verd i negre.

• Fruites seques i llavors, el millor menjuc. Una bona idea és portar-ne sempre un grapat al damunt. Els seus àcids grassos essencials aporten l’energia necessària per combatre un moment “baix”. Són una excel·lent font de minerals (magnesi, potassi, calci, ferro, zinc i seleni) i també de fibra. Les trobarem a: nous, ametlles, avellanes, anacards, nous de macadàmia, castanyes, llavors de carbassa i de gira-sol, cacauets... • Cereals integrals, “combustible” de llarga durada. La seva energia és assimilada lentament per l’organisme i això possibilita que es pugui rendir de manera continuada, sense les pujades i baixades dràstiques que produeixen els sucres simples. Els trobarem a: : arròs, pasta, pa, torrades integrals (d’espelta, de blat, de blat de moro, de kamut, de fajol...), cereals d’esmorzar sense sucre, polenta, cuscús... • Verdures de fulla verda, riques en clorofil·la i àcid fòlic. Les verdures d’aquestes característiques intervenen en la formació dels glòbuls vermells i milloren l’oxigenació de la sang que arriba al cervell. Aporten poques calories i són un còctel de vitamines i fibra que no ha de faltar mai a taula. Les trobarem a: espinacs, bledes, coliflor, créixens, col rissada, ruca, enciam, escarola, api, bròquil... • És una interessant font de vitamina B12 i ferro de fàcil absorció. I també conté tirosina, un aminoàcid que augmenta la concentració, que tanta falta fa als estudiants. Els trobarem a: gall d’indi, pollastre, porc magre, vedella sense greix, conill, estruç, guatlles... I la xocolata? El cacau és una molt bona font d’energia, magnesi, lípids i vitamines que millora l’estat d’ànim, a més de ser antioxidant. Per tant, la dieta dels estudiants pot incloure perfectament entre 10 i 20 g diaris de xocolata pura, sempre amb un mínim del 70% de cacau.

3 1

1. Xocolata. Blanxart 2. Torrades de arròs i fajo. Soria Natural

3. Flocs de civada. Biocop 4. Anacards. Bio comercio

Bibliografia: • Guia de l’alimentació saludable a l’edat escolar: http://www10.gencat.cat/gencat/binaris/guia_ alimentacio_escola_tcm32-25805.pdf • http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmedhealth/ PMH0026468/

Mireia Marín Antón Dietista i experta en Nutrició

bellesa

¿Cómo afecta el invierno a la piel?

Para protegernos de los rigores del invierno nos abrigamos bien con chaquetas, gorros, bufandas y guantes. Sin embargo, el rostro suele quedar expuesto a las inclemencias del tiempo sin ningún tipo de protección y, aunque no lo percibamos, cuando hace frío los vasos sanguíneos se contraen para mantener la temperatura corporal. Ello dificulta que la piel pueda abastecerse de sustancias nutritivas y se reseca con más facilidad, ofreciendo un aspecto apagado y poco saludable. • Limpieza suave. Con el frío, la capa protectora natural que resguarda la dermis de sustancias nocivas se desequilibra y debilita, provocando que el cutis se vuelva especialmente sensible. Para combatir ese efecto, el primer paso es emplear una leche limpiadora suave, que no irrite y que retire todas las partículas de suciedad y, dado el caso, restos de maquillaje. • Un extra de hidratación. En invierno el aire aporta menos hidratación que en verano y, para compensarlo, el agua de la piel sube a la superficie y se pierde con más facilidad. Por ese motivo es importante aportar un extra de hidratación en esta época. Las cremas con aceites evitan la deshidratación, y las sustancias activas como el pantenol ayudan a fijar la hidratación en las células de forma duradera. • Nutrición intensa. Si se tiene que pasar mucho tiempo al aire libre lo mejor es aplicar una crema especialmente nutritiva, con un alto contenido en aceites vegetales naturales. De esta forma se crea una capa protectora sobre la piel que la protege del frío.

¿Por qué enrojecen las mejillas?

Los cambios drásticos de temperatura suponen un gran esfuerzo para los capilares, que con el calor se dilatan y con el frío se contraen. Así, las personas que sufren de capilares dilatados notarán como con los cambios de temperatura aparecen las famosas mejillas rojas. Para prevenir la situación es aconsejable aplicar un gel facial reafirmante con extracto de hamamelis, cola de caballo y ficaria. Dichos ingredientes activan la circulación sanguínea, mitigan los capilares dilatados y afinan los poros, logrando que la piel esté más fina y tersa.

Durante el invierno, el mal tiempo, la nieve y el viento hacen que nuestra piel esté ocupada intentando sufrir lo menos posible. Además, el frío y el aire seco de la calefacción desequilibran rápidamente sus niveles de hidratación y la resecan. Es hora de hidratar profundamente la dermis con cremas naturales que la equilibren y la protejan. 38

Los labios acusan mucho el frío En invierno no hay que descuidar los labios, que se secan y agrietan rápidamente, ya que sus glándulas sebáceas son más pequeñas y con el frío se estropean con mucha facilidad. Una barra labial con manteca de karité cuidará y mantendrá la zona suave y sedosa.

Escudella de Nadal

Espatlla de xai farcida

Recepta proposada per l’equip de la botiga Veritas de Mestre Nicolau

La carn de xai aporta una gran quantitat de proteïnes, conté alts nivells de ferro i és rica en vitamines del grup B. El seu sabor suau combina perfectament amb la dolçor de la poma i les prunes.

Aquest brou nadalenc és exquisit, es prepara en poc temps i agrada a tothom. Destaquem la capacitat diürètica de l’api i la riquesa en folats del porro, uns components que contribueixen a la formació de glòbuls blancs i vermells. Per la seva banda, el brou de carcassa de pollastre és antiinflamatori i inhibeix les infeccions causades pels virus de la grip i el refredat.

Elaboració Elaboració

Ingredients • 250 g de galets mitjans • 1 carcassa de pollastre • 1 os de pernil • 2 pastanagues • 1 branca d’api • 1 porro • 1 nap violeta • 1 xirivia • 1 patata • 1 tros de col verda • Sal 1. Galets. Veritas

1. Ompliu d’aigua una olla gran i poseu-la al foc. Quan comenci a bullir, poseu-hi la carcassa de pollastre i l’os de pernil. 2. Al cap de 10 minuts incorporeu-hi les verdures i deixeu-les bullir a foc lent durant una hora, més o menys. 3. Coleu el brou en una olla més petita i quan bulli, incorporeu-hi els galets. Si el brou minva, afegiun’hi més, fins que els galets estiguin fets.

Recepta cuinada per Mireia Anglada

amb molt de gust

Recepta proposada per l’equip de la botiga Veritas de Terrassa

Ingredients

1. Netegeu les pomes, el porro i les pastanagues i talleu les peces a trossos petits. 2. Farciu una espatlla amb les pomes i les prunes sense pinyol i l’altra, amb el porro i la pastanaga. Lligueu-les bé amb un cordill i poseu-les en una safata del forn amb les patates com a guarnició. Afegiu-hi un bon raig d’oli d’oliva i assaoneu-ho. 3. Escalfeu el forn a 180 ºC durant 10 minuts i poseu a coure el xai uns 30 minuts. 4. Un cop estiguin fredes, ja podeu tallar les espatlles i servir-les.

• 2 espatlles de xai • 500 g de patates • 2 pomes • 1 porro • 300 g de prunes sense pinyol • 300 g de pastanaga • Oli d’oliva • Sal 1. Prunes sense pinyol. El Granero

Recepta proposada per l’equip de la botiga Veritas de Trav. les Corts

Canelons vegetals

La recepta típica catalana, però aquest cop la fem amb seitan, un substitut excel·lent de la carn tant a nivell organolèptic com nutricional. El resultat és un plat sense colesterol i baix en greixos.

Ingredients • 18 làmines de canelons • 500 g de bolets • 270 g de seitan • 1 albergínia • 1 ceba • 50 g d’ametlles mòltes

• 50 g de pinyons mòlts • 50 g de formatge ratllat • 5 cullerades d’oli • Sal

Per a la salsa beixamel: • 30 g de farina de blat • ½ litre de beguda de soja • Nou moscada (opcional) • 3 cullerades d’oli d’oliva • Sal

1. Seitan. Vegetalia 2. Beguda de soja. Monsoy

Elaboració

1. Peleu i talleu els bolets, l’albergínia i la ceba en trossos petits i piqueu el seitan. 2. Escalfeu l’oli en una paella i ofegueu la ceba. Quan estigui transparent afegiu-hi els bolets, l’albergínia i el seitan i sofregiu-ho durant uns minuts. Tritureu-ho, incorporeu-hi les ametlles i els pinyons i deixeu-ho reposar. 3. Feu bullir la pasta de canelons i col·loqueu les làmines sobre un drap de cotó. 4. Poseu una mica de farciment a cadascuna de les làmines, cargoleu-les i disposeu-les en una safata del forn. Reserveu.

5. Escalfeu 3 cullerades d’oli en una paella i daureu lleugerament la farina de blat. 6. Afegiu-hi la beguda de soja freda i una mica de sal i deixeu-ho coure a foc lent durant 10 minuts sense deixar de remenar. Si voleu, podeu incorporar-hi una mica de nou moscada. 7. Un cop tingueu feta la salsa beixamel cobriu els canelons, empolvoreu-los amb el formatge ratllat i gratineu-los.

ans

¡30 años de pasión por los aceites ecológicos! Sabores intactos desde 1984.

www.bioplanete.com

AUS Gallina 4,95€/Kg Pollastre sencer 8,95€/Kg Pollastre negre 12,95€/Kg Ànec 12,95€/Kg Gall dindi sencer 12,95€/Kg Gall dindi negre 14,95€/Kg Pintada 14,95€/Kg Capó 15,95€/Kg CARNS Rellom de porc Entrecot de vedella amb os Entrecot de vedella Rellom de vedella Xai canal Xai a quarts Espatlla de xai Cuixa de xai Cabrit canal

19,50€/Kg 19,95€/Kg 23,95€/Kg 39,75€/Kg 19,95 €/Kg 19,95€/Kg 19,95€/Kg 19,95€/Kg 36,90 €/Kg

FARCITS Llom farcit de prunes, bacó i mostassa Llom de porc farcit de bacó i prunes Llom de porc farcit de bacó i pinya Filet de porc farcit o fines herbes Pollastre farcit de pernil i formatge Pollastre farcit amb fruits secs Espatlla de xai farcida de prunes i pomes Espatlla de xai farcida de pastanaga i porro Cuixa de xai farcida

19,50€/Kg 19,50€/Kg 19,50€/Kg 21,50€/Kg 22,95€/Kg 22,95€/Kg 24,50€/Kg 24,50€/Kg 24,50€/Kg

CUINATS Llom de porc farcit de bacó i pinya Pollastre cuit farcit de fruits secs Pollastre cuit farcit de pernil i formatge

26,90 €/Kg 29,90 €/Kg 29,90 €/Kg

L’equip de

us desitja

bon Nadal i un saludable 2015

Moltes

gràcie

s per la vostre

ajuda !!

Per la decoració d’aquest any hem reciclat caixes de fusta i cartró de les nostres botigues, i les persones de la fundació NouXamfrà ho han convertit en arbres i garnaldes! ANDORRA: Bonaventura Armengol, 11 BARCELONA: Balmes, 309 • C. C. Arenas de Barcelona. Gran Via Corts Catalanes, 373-385 • C.C. Glòries. Av. Diagonal, 208 • Còrsega, 302 • Doctor Dou, 17 • Gran de Sant Andreu, 122 • Gran Via Corts Catalanes, 539 • Gran Via Carles III, 55 • Mandri, 15 • Marià Aguiló, 104-106 • Marià Cubí, 7-9 • Mestre Nicolau, 19 • Pg. de Sant Joan, 144 • Ptge. Senillosa, 3 • Secretari Coloma, 37 • Torrent de l’Olla, 200 • Trav. de les Corts, 271 • Via Laietana, 28 BLANES: Ses Falques, 10 CASTELLDEFELS: C. C. L’Ànec Blau GRANOLLERS: Joan Prim, 70 MANRESA: Pg. Pere III, 84 MAÓ: Binipreu Via Ronda. Borja Moll, 39 • Binipreu Sa Plaça. Mercat del Claustre, 46 • Binipreu Menorca. C/ d'Artux. Polígon de Maó MATARÓ: Nou, 27 SABADELL: Vilarrubias, 1 SANT CUGAT: Av. Lluís Companys, 31-33 SITGES: Pg. Vilafranca, 18 SOLSONA: Supermercat Llobet. Vall Fred – Ptge.Guitart TERRASSA: Rambla d’Egara, 215

www.ecoveritas.es/shop

veritasecologico

@ecoveritas / @ecoveritas_cat