SECUNDÈRIA 158 TARDOR 2011
www.deria.cat
ASSOCIATS A
PÀG.4
Els SMS, Una moda del passat
especial PÀG.11
"Joves i conducció"
: e r d n e r Emp
a l o c s e ' l e des d PÀG.14
Nyandú guanya el sona9
SECUNDÈRIA 158/TARDOR 2011
2 OPINIÓ
Als nostres lectors
Emprendre des de l'escola Fomentar l'esperit emprenedor des de les escoles és l'objectiu d'una campanya que ha iniciat recentment el govern de la Generalitat de Catalunya. Així, es vol impulsar la formació en els conceptes bàsics de l'activitat econòmica, en l'abecedari del món dle treball i del comerç, del coneixement aplicat a la feina, del sentit de la creació de valor afegit i, per extensió, dels beneficis que aquestes activitats proporcionen al conjunt de la comunitat. Dins d'aquest marc, també es treballarà el tema del cooperativisme, com una forma d'activitat econòmica que amb els nous temps podria experimentar un creixement interessant. El cooperativisme té una llarga tradició al nostre país, i ha escrit pàgines molt valuoses del sentit col·lectiu del poble català. No es tracta amb aquesta campanya -com segurament ja es temen alguns- d'incentivar els joves a fer-se "empresaris", en el sentit apocalíptic i antiquat del tema, sinó en entendre que la creació de riquesa és una tasca que ens ha de preocupar a tots. Per fer un país que aprofiti al màxim totes les seves capacitats. .
Flaixos Secundèria i L'Hiperbòlic estrenen edicions digitals! Les revistes L'Hiperbòlic i Secundèria ja disposen de les seves respectives edicions digitals. Cadascuna amb la seva personalitat pròpia, dedicada l'una als estudiants de Secundària, i l'altra als de les universitats catalanes.
www.naciodigital.cat/hiperbolic
www.naciodigital.cat/secunderia
Es tracta d'edicions digitals amb actualització diària permanent, no anar-se situant en un futur que és digital, que implica comunicació pas d'una reproducció de les seves edicions impreses. Volem reflectir ràpida i eficient, suma de coneixements i molt d'intercanvi i participació. que es tracta d'un pas que aquestes dues capçaleres -amb una llarga experiència en el treball entre els estudiants i els joves en general- fan per Volem que aquestes noves dues capçaleres també siguin ben vostres!
President del Consell editorial: Josep Ritort. Cap de Relacions Externes: Jordi Sansalvador. Redacció i edició: Grup Nació Digital. Assessorament lingüístic: Xavier Borràs.
Impressió : Imprintsa. Dipòsit legal: GI-161-95. ISSN: 1137-4306. Adreça: Dos de Maig, 270, baixos, 2. 08025 Barcelona. Redacció: 93 433 52 96. Publicitat: 93 446 42 15. jordi@edicat.cat.
Web: www.naciodigital.cat/hiperbolic hiperbolic@naciodigital.cat Edita: Grup Nació Digital. SCG Aquitània SL Dos de Maig, 270, baixos, 2. 08025 Barcelona.
SECUNDÈRIA 158/TARDOR 2011
REPORTATGE
3
Les escoles ensenyaran els alumnes de totes les etapes educatives a ser emprenedors
El Govern aprova el pla “Catalunya, escola d’emprenedors”, un conjunt de mesures perquè els infants i joves es formin en els avantatges de tirar endavant projectes d’empresa Els països que més han conreat culturalment l’esperit emprenedor són els que estan sortint millor de la crisi i tenen més creixement econòmic. Amb els ulls posats en aquest fet, el Govern ha aprovat avui el pla “Catalunya, escola d’emprenedors”, un conjunt de mesures que s’aplicarà a totes les etapes educatives perquè els infants i joves coneguin els avantatges de tirar endavant projectes d’empresa.
Durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha destacat que amb aquest pla a Catalunya l’escola farà “aprenentatge i emprenentatge” per “engrandir i enfortir l’esperit emprenedor català”, un aspecte fonamental per a l’ocupació, la competitivitat i el creixement econòmic del país que en els darrers temps “s’ha debilitat”. “Catalunya és el que és gràcies a l’esperit emprenedor i volem que continuï destacant per això”, ha subratllat Rigau. La consellera també ha remarcat la importància d’introduir l’ensenyament de les habilitats emprenedores a totes les etapes educatives: “Si un alumne de tres a sis anys té un taller d’empresa; si a primària pot crear cooperativa a l’aula, si sap dissenyar un producte i presentarlo al mercat, si visita empreses i rep gent del món de l’empresa que li expliquen com s’han transformat en accions les grans idees, a secundària sistematitza els coneixements i a la Formació Professional es prepara per ser protagonista de la seva formació i del seu futur”, ha explicat Rigau. En aquest sentit, la consellera ha considerat també que l’esperit emprenedor “és una actitud i una aptitud, i a l’escola volem conrear-les les dues, per crear empreses i per a l’autonomia personal, perquè l’esperit emprenedor també resulta útil en la vida quotidiana, a nivell personal i social”. En el cas de la Formació Professional, a més, es posarà en marxa el projecte pi-
lot d’emprenedoria “L’empresa a prop”, per aconseguir, entre d’altres, la creació d’una xarxa d’emprenedoria d’FP i per incentivar els alumnes a crear noves empreses. Els millors projectes que presentin els alumnes seran premiats amb microcrèdits perquè es puguin materialitzar. Una altra de les apostes és la creació d’un viver d’empreses a les instal·lacions del centre docent. El Govern aprova el pla “Catalunya, escola d’emprenedors”, un conjunt de mesures perquè els infants i joves coneguin els avantatges de tirar endavant projectes d’empresa El Govern impulsarà la formació en valors emprenedors en totes les etapes educatives –infantil i primària, secundària, formació professional i batxillerat– i també en l’escola rural, mitjançant l’aprovació del conjunt de mesures “Catalunya, escola d’emprenedors”. Aquest pla defineix les competències emprenedores que ha d’assolir l’alumnat, és a dir els coneixements, habilitats i actituds que el capacitin per convertir les idees en accions. Comprenen iniciativa, innovació, assumpció de risc, planificació, organització per objectius, treball en equip, construcció de xarxes de su-
port i creativitat. El Pla de Govern per a l’actual legislatura preveu el foment de l’esperit emprenedor i el seu desenvolupament empresarial concretat en tres eixos bàsics: facilitar l’inici i la pràctica de l’activitat emprenedora, potenciar els valors del
“Els millors projectes presentats pels alumnes seran premiats amb microcrèdits” treball, l’esforç i el risc en tots els processos formatius, i impulsar la creació i el desenvolupament d’empreses, cooperatives, societats laborals i treball autònom emprenedor. En concret, pel que fa a l’etapa de secundària, s’inclourà una nova matèria optativa a 4t d’ESO, anomenada “Orientació professional i iniciativa emprenedora”. Aquesta assignatura pretén que
l’alumnat desenvolupi la perseverança, la creativitat i l’autoconfiança, descobreixi les habilitats i els interessos personals i els riscos d’abandonar els estudis i comprengui la relació entre economia i empresa i el funcionament del mercat global. En els estudis postobligatoris, formació professional i batxillerat, els objectius són: aplicar de manera pràctica els coneixements obtinguts, fomentant el treball en equip; comprendre la realitat social i econòmica que els envolta, estimulant la capacitat crítica; analitzar les aptituds requerides en el mercat laboral i comparar-les amb els seus interessos i habilitats; adquirir eines per als seus primers passos en l’àmbit professional, i generalitzar la matèria d’FP “Empresa i iniciativa emprenedora”. En el cas de l’FP, a més, es posarà en marxa un projecte pilot d’emprenedoria: “L’empresa a prop” que vol impulsar la creació d’una xarxa d’emprenedoria d’FP i impulsar la creació de noves empreses per part de l’alumnat d’FP. També s’ha acordat crear uns premis sobre emprenedoria que permetin el desenvolupament dels projectes guardonats a través de microcrèdits.
SECUNDÈRIA 158/TARDOR 2011
4 TENDÈNCIES
Els SMS, una moda del passat
Whatsapp, Blackberry Messenger, Viber, iMessage... són alternatives gratuïtes als missatges curts tradicionals L’arribada dels smartphones o telèfons mòbils intel·ligents ha revolucionat el sector de la missatgeria instantània als mòbils. Si fins no fa tant de temps, els missatges s’anomenaven SMS (de l’anglès Short Message Service) i valien de mitjana uns 15 cèntims d’euro amb un límit de 160 caràcters, l’arribada de la missatgeria per internet als mòbils ha fet que el panorama canvïi de forma radical. De fet, un dels clients de missatgeria més populars, Blackberry Messenger, està fortament vinculat a la marca i els terminals de Blackberry, i n’és un dels seus punts forts. Els problemes que va patir fa unes setmanes, però, han demostrat que no sempre és bo refiar-se només d’un
d’aquests sistemes ja que, de cop, van tornar a ser necessaris els SMS si volíem comunicar-nos a través del telèfon. En altres terminals com els iPhone o Android, on no hi ha Blackberry Messenger, l’oferta d’alternatives és molt important. Així, la més popular és el Whatsapp, que s’ha convertit en poc temps en tot un clàssic i, malgrat que també ha patit problemes que l’han tingut fins un dia fora de servei, continua sent l’opció preferida per ara: tot i això, cal recordar que ofereix un any gratuït, però a partir de llavors s’ha de pagar –poc, però s’ha de pagar. Existint altres alternatives s’haurà de veure què passa quan comencin a caducar els primers anys gratuïts. Perquè d’opcions no ens en falten: Viber és una opció, també per iPhone i Android, que ofereix el mateix i, a més, permet parlar gratuïtament, a través de la veu, però suposa una
despesa important dels Mb que tenim contractats amb l’operadora cada mes. Malgrat tot, també ofereix els missatges, que també són gratuïts. I Apple ha incorporat iMessage als iPhone, un sistema integrat de missatgeria, però que només està disponible als terminals amb la poma. Actualment, aplicacions com Whatsapp mouen més de 10.000 missatges cada segon, així que no ens ha d’estranyar que Movistar comenci a incloure els SMS de forma gratuïta en algunes tarifes: del contrari, segurament acabarien per caure completament en desús. I qui sap si, amb l’arribada d’aplicacions com HeyTell, que permet parlar com si es tractés d’un “walkie-talkie”, els missatges de text, gratuïts o no, també acabaran oblidats o per casos molt més concrets d’aquí a no tant de temps. Miquel Serrabassa.
SECUNDÈRIA 158/TARDOR 2011
REPORTATGE
5
Ensenyament estrena un nou web: Família i Escola. Junts x l'educació Ofereix a les famílies recursos i informacions per a millorar la implicació en el procés escolar dels joves El Departament d’Ensenyament ha presentat el nou web, Família i Escola. Junts x l’Educació, adreçat específicament a les famílies. Aquest espai, al qual es pot accedir des de la pàgina principal del Departament d’Ensenyament www.gencat.cat/ensenyament o des de l’adreça www. gencat.cat/ensenyament/familiaiescola, facilita un seguit de recursos, d’informacions i d’orientacions per tal d’ajudar a les famílies en la tasca educativa dels seus filles i filles. L’objectiu és aconseguir una major coresponsabilitat entre la família i l’escola. Per aconseguir-ho, el web inclou dos apartats clarament diferenciats: Escolaritat, on s’inclou tota la informació necessària des del punt de vista de les diferents etapes educatives. Educar i créixer en família, on es vol donar suport a les famílies per tal que aquestes puguin obtenir
més eines per a l’educació dels seus fills/ es.A través de la navegació els usuaris del web obtindran informació bàsica de cadascun d’aquests aspectes i recursos per a orientar com ara propostes de menús i enllaços a webs externs, entre molts altres.
bé hi eren presents la Directora General d’Atenció a la Família Comunitat Educativa, Meritxell Ruiz, i dels representants de les Federacions de Pares i Mares –FAPEL, FAPAC, FAPAES, CCAPAC, FACPA i DINCATFAMPADI-.
ne, el descans i l’activitat física. Respecte l’alimentació, per exemple, es distingeix per grup d’edats i inclou guies sobre la correcta alimentació i d’altres temes com el sobrepès o els trastorns del comportament alimentari.
El Portal de la Família El web pretén ser el portal d’Ensenyament per a les famílies, a través d’un únic canal que evita la dispersió de la informació, de tal manera que les famílies poden accedir a tots els recursos i orientacions de forma senzilla a partir d’aquest canal únic.
Educar i créixer en família En aquest espai del web –elaborat conjuntament amb els Departaments de Salut i de Benestar Social i Família- l’usuari pot disposar d’informació i recursos de dos aspectes bàsics: els hàbits saludables i el temps de família. Segons la titular d’Ensenyament, “els estudis demostren que la família té una importància en el creixement i evolució del rendiment dels seus fills. El que nosaltres volem és oferir instruments a la família per enfortir el seu compromís”.
Pel que fa a l’espai del temps de família es distingeix entre la comunicació i el lleure. Així, s’explica en cada etapa del creixement del nen/a quina és la competència comunicativa adequada i es posen a disposició eines com el Programa Créixer amb tu i el Programa Aprendre amb tu del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. En l’espai de lleure s’orienta sobre quin és el paper del lleure en cada etapa de creixement de l’alumne i es faciliten enllaços a webs com ara museus, la Direcció General de Joventut, la Xarxa d’albergs de Catalunya o la Guia del lleure per a famílies que elabora el Departament de Benestar Social i Família.
Segons la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, “el nen o nena, el noi o noia ha de saber que a casa seva estan pendents de la seva evolució acadèmica. Coresponsabilitat sí, delegació no. Volem ajudar a entendre com evoluciona el seu fill/a, què aprendrà a l’escola, el com i el quan..”. En l’acte de presentació del web tam-
En l’apartat d’hàbits saludables s’inclou informació sobre l’alimentació, la higie-
SECUNDÈRIA 158/TADOR 2011
6 EDUCAWEB
Formació professional en línia Coneix quins són els cicles que pots estudiar en línia i els passos que has de seguir per cursar-los. ció per saber més sobre els temes. Un fòrum d’intercanvi i discussió entre alumnes i professor.Un examen en línia, que el professor et tornarà corregit i puntuat. La qualificació d’aquesta prova també es té en compte per al resultat final del mòdul.Les preguntes d’aquestes proves són aleatòries, i per això no es repeteix mai el mateix examen. Tindràs fins a tres intents per unitat, i es tindrà en compte el millor resultat. Si el professor o la professora hi veu algun error, et farà arribar l’ajuda necessària. Sabies que...?
Si vols cursar un cicle formatiu de formació professional, però per diferents motius no pots fer-lo en cap centre educatiu ni en l’horari presencial que ofereix, has de saber que tens a l’abast la modalitat en línia. Com funciona? La formació professional en línia és per a aquelles persones que tenen una disponibilitat limitada; per això poden matricular-se dels mòduls que vulguin en funció de les seves necessitats.A diferència de la modalitat presencial, no cal anar a classe perquè el cicle formatiu, de grau mitjà o superior, es desenvolupa a través de la xarxa.De tota manera, cal que tinguis en compte que: Els exàmens són presencials, i per això caldrà que et desplacis a la comunitat on t’hagis matriculat.No pots fer diferents mòduls alhora en diferents comunitats.És obligatori seguir el mòdul de Formació en centres de treball (FCT), que és necessàriament presencial.No obstant això, si acredites
una experiència laboral mínima d’un any, podràs sol•licitar l’exempció total o parcial d’aquest mòdul professional. Matrícula Pots matricular-te dels mòduls que t’interessin a través del centre on vulguis estudiar, sigui de manera presencial o en línia. Un cop feta, rebràs una clau d’accés que et permetrà entrar a la plataforma on es troben els materials i des de la qual podràs comunicar-te permanentment amb el professor o la professora.
text, inclouen recursos gràfics: vídeos, animacions, etc. Un qüestionari d’autoavaluació. Un glossari amb el vocabulari específic.Una sèrie d’activitats que, un cop fetes, has d’enviar al teu tutor o tutora perquè en faci les correccions i els comentaris pertinents. Aquestes tasques puntuen i permeten que el professor dugui a terme una avaluació continuada.Enllaços d’interès amb informa-
Segons les estimacions del Ministeri d’Educació per al curs 2010-2011, la xifra de nois i noies matriculats a la formació professional específica ha crescut un 6,45% respecte a l’any anterior. Concretament, en la modalitat presencial dels cicles formatius de grau mitjà, l’increment ha estat del 3,9%; en els de grau superior del 4,5%, i en la modalitat en línia ha augmentat fins al 71,9%.
La pàgina web http://www.educaweb.com/enlace/formacionprofesional-traves-internet-20655/
Com es treballa? Cada mòdul s’organitza en unitats de treball, que et donen un accés progressiu als continguts. En cada unitat trobaràs: Unes orientacions sobre el que s’espera que hi aprenguis.Un mapa conceptual, que et servirà per visualitzar tots els continguts que treballaràs en forma d’esquema.Els apunts, que, a més de
www.qestudio.cat
+info: www.educaweb.cat
SECUNDÈRIA 158/TARDOR 2011
ADOLESCENTS
7
gent BRUNO ORO:
" He arribat a repetir fins a 15 vegades un mateix gag" L'actor, de pare italià i mare catalana, és l'encarregat d'imitar a Artur Mas al Polònia i a Cristiano Ronaldo al Crackòvia. Les seves representacions, tant al cinema, a televisió o al teatre estan vinculades a l'humor. Vols saber més coses sobre ell? Treballes a la tele, a la ràdio, al cinema, cantes... on gaudeixes més? Cantant. Quin personatge t'agrada més imitar? A l'Artur Mas. Has tingut l'oportunitat de conèixer a algú a qui imites? Sí, a l'Artur Mas. Una cançó del teu àlbum Tempus Fugit va dedicada a Leo
Messi. El podries definir en tres paraules? Geni, humil, ambiciós. Mig italià mig català, domines els dos idiomes? Sí. Quan va ser la teva primera aparició a televisió? A Plats Bruts, fa... 12 anys? T'agrada que et reconeguin pel carrer, o prefereixes passar
desapercebut? De vegades m'agrada... i de vegades gens. Quina és l'experiència més estrafulària que has viscut? Haver de portar un cap gros per passar desapercebut! Quantes vegades es sol repetir un gag, abans d'arribar al definitiu? Entre dues i quinze.
Un noi penja el seu gos a l'estenedor per aconseguir comentaris de Facebook La gracieta en qüestió és a càrrec de Jerzon Senador, un noi filipí que s'avorria. A diferència de la resta d'adolescents, Jerzon va descartar la possibilitat d'entretenir-se amb un joc o una pel·lícula iva optar per fer unes fotografies que cridéssin l'atenció. Així, aconseguiria comentaris de Facebook i sumaria popularitat.
+info a:
Una nena mexicana ha estat mare amb només 10 anys La criatura ha nascut amb condicions generals de bona salut i després de 31 setmanes de gestació....+info
FOTOS: Errors garrafals de cirurgia estètica Aquí teniu un recull de personatges més o menys coneguts i que han patit...+info
8
SECUNDÈRIA 158/TADOR 2011
VIATJES
Índia: país de contrastos Pobresa, brutícia, sofriment. Poden ser tres conceptes que moltes persones tindran en ment quan els preguntin sobre l’Índia. Altres potser pensaran en les paraules color, somriures, espiritualitat....I en ambdós casos encertaran: l’Índia és, per sobre de tot, un país de contrastos. Personalment, em quedo amb la fe dels seus habitants, que els fa caminar centenars de quilòmetres a peu per visitar un temple sagrat. Em quedo amb el moviment de cap que fan tan característic quan et volen transmetre que estan d’acord amb el que
els preguntes. Em quedo amb l’elegància de les dones amb sari i amb els gustos picants dels seus menjars...Però, sobretot, em quedo amb la bondat i la mirada alegre i viva de molts dels ciutadans d’aquest extraordinari país, sobretot la d’aquells que viuen al carrer, aquells que no poden aixoplugar-se quan plou ni posar-se un tros de pa a la boca en molts dies. Per què? Perquè ells creuen i tenen fe. Text:Eli Piñol Fotos: Albert Alemany
SECUNDÈRIA 158/TARDOR 2011
VIATJES 9
SECUNDÈRIA 158/TARDOR 2011
10 ALTAVEU
www.enderrock.cat DAGOLL DAGOM COP DE ROCK (MÚSICA GLOBAL) BSO POP-ROCK
La Dharma, una emoció En aquest document inèdit, els músics de la Companyia Elèctrica Dharma reflexionen sobre la seva obra pocs dies abans del seu darrer concert.
La cançó que obre aquest disc, “A cop de rock”, s’ha compost expressament per a l’espectacle de la companyia teatral Dagoll Dagom que omple aquests mesos el Teatre Victòria de Barcelona. El musical reivindica l’escena del ‘rock català’ dels anys noranta, i consolida aquest imaginari collectiu com un referent patrimonial de la història musical del país. Temes del pop-rock en català que són tan emblemàtics com “Bon dia” o “L’Empordà” hi apareixen interpretats per uns actors que ja té una llarga trajectòria com a vocalista, el rocker mallorquí Llorenç Santamaria (a “Trepitja fort”), que no per casualitat rep tanta ovació en directe al teatre. HELENA M. ALEGRET
RAPH DUMAS COBLISM (DISCMEDI) FUSIÓ-ELECTRÒNICA Després d’haver flirtejat amb la fusió entre el funk, el rock i la música d’arrel catalana amb el conjunt The Primaveras, el reputat discjòquei i productor de Perpinyà Raph Dumas afronta al nou disc Coblism el repte d’unir en un únic disc les seves dues grans passions: la música de cobla i l'electrònica. El resultat sintonitza amb la tradició de la tenora i pot funcionar a la pista de ball de qualsevol club. A partir de samplejar vinils dels anys cinquanta i barrejar-los amb les gravacions de diferents cobles modernes, l'alquimista Dumas elabora una poció en què flabiol i tamborí marquen el ritme d'un fructífer xoc de civilitzacions musicals. Aparqueu els prejudicis i descobriu un dels artistes de fusió més creatius tant al nord com al sud de les Alberes. ROGER PALÀ
ELS SURFING SIRLES ROMANÍ, SEMEN I SANG (BANKROBBER) GARATGE-ROCK El segon disc dels barcelonins Els Surfing Sirles arriba amb les mateixes ganes de fer soroll i de passar-s’ho bé que sempre han tingut. Un particular homenatge al Montseny en clau soul-pop sixtie i amb la companyia dels vents de la Gramophone Allstars obre un disc carregat de simbolisme i actitud, que inclou un homenatge en forma de cançó al mític fotògraf Flowers, personatge de la faràndula nocturna de la ciutat de Barcelona. La producció de Joan Colomo hi dóna un punt de caos controlat que es pot traslladar igualment als seus directes, caòtics i divertits. Les lletres del poeta punk Martí Sales combinades amb psiquedèlia rocanrolera i garatgera esdevé un bon antídot contra l’avorriment. LAURA TORRENT
38 anys després del seu naixement, ben poques coses es poden afegir sobre la Companyia Elèctrica Dharma per presentar-la al públic sense caure en els tòpics habituals que, aquesta vegada sí, són certs.. El grup dels germans Fortuny, els inventors de la fusió entre la música d’arrel catalana i el rock, ha decidit fer una aturada indefinida de l’activitat artística. Ho han anunciat coincidint amb l’any del 25è aniversari de la mort d’Esteve Fortuny, el seu pirmer guitarrista i principal compositor. El darrer concert l’han fet en un espai que coneixen tan bé com casa seva: el Palau de la Música Catalana. El futur, de moment, està obert. Però el so Dharma, per ara, restarà en silenci. Com a mínim damunt dels escenaris. La Dharma ha sobreviscut a totes les etapes i influències del rock català. Des dels anys setanta amb l'ona laietana a la sala Zeleste fins al seu comiat, el grup ha trepitjat multitud de territoris sonors i ha escrit de forma inesborrable el seu nom en la memòria musical del país. Així consta en el documental La Dharma, una emoció, que ha produït la revista Enderrock coincidint amb el comiat del grup. En aquest document inèdit, els músics de la Companyia Elèctrica Dharma reflexionen sobre la seva obra pocs dies abans del seu darrer concert al Palau de la Música. El documental és el llegat audiovisual d’un grup que ha treballat sempre amb la premisa de “l’autòcton com a estil”. Josep Fortuny, bateria i lletrista –quan cal– de la Dharma, ho explica així: “el primer disc en el qual practiquem l’autòcton com a estil és L’oucomballa (Edigsa, 1976). Ens va arribar com una revelació, escoltant un disc de sardanes de Joaquim Serra. Com a influènci-
es ens eren molt més properes que no pas el flamenc. De fet, ja al primer disc, Diumenge (Edigsa, 1975), ja havíem intentat fer una cosa diferent del que feien els anglosaxons però l’arrel que havíem buscat, sobretot per influència de Toti Soler, era el flamenc. Al segon disc vam passar del flamenc al folk mediterrani i la cosa va tenir molta força. M’imagino que és perquè va ser com si de cop la nostra infantesa ens tornés. L’oucomballa i Tramuntana (Edigsa, 1977) són exactament això. Després ja vam començar a divagar amb altres experiments”. Joan Fortuny també ho viu en aquesta línia: “la nostra influència de l’adolescència havien estat Beatles i Stones, i volíem casar-les amb les de la infantesa. La nostra música era intentar fer un compendi d’infantesa i adolescència”. El llegat de l’Esteve El so Dharma no hauria tingut aquestes característiques tan especials si no hagués estat per la petja del guitarrista i compositor Esteve Fortuny. Amb una formació musical bàsicament
autodidacta –tot i que va estudiar quatre anys al Conservatori–, era capaç d’interessar-se per qualsevol tipus de música. Increïblement prolífic a l’hora d’escriure música –el grup encara guarda les partitures que va deixar inèdites–, marca una línia musical que la Dharma ha mantingut al llarg de tots els anys d’existència. El 1986, durant una actuació a Cardedeu, pateix una hemorràgia cerebral. Pocs dies després –el 19 d’agost de 1986– mor a l’Hospital Clínic de Barcelona als 32 anys. La seva desaparició fa que el grup es plantegi la dissolució. La gran pressió popular demanant el retorn de la Dharma fa que el grup, finalment, anunciï la seva tornada als escenaris. Des de la mort d’Esteve Fortuny hi ha hagut veus que han demanat un reconeixement institucional a la seva figura i la seva música. Això al cap dels anys s’ha traduït en una placa posada a la casa on va viure i al compromís de l’Ajuntament de Barcelona de donar el seu nom a un dels carrers de la ciutat. Tot i que ja està aprovat, encara no se sap ni quan ni on es farà efectiu.Text: Joaquim Vilarnau
SECUNDÈRIA 158/TARDOR 2011
REPORTATGE
"Joves i conducció"
anuncia la seva cinquena edició - Els concursants podran penjar els seus textos, fotos o vídeos al web a partir del 15 de desembre - Promogut pel RACC, vol estimular la formació en seguretat viària i conducció responsable El proper 15 de desembre de 2011 comença una nova edició del concurs "Joves i conducció", promogut pel Reial Automòbil Club de Catalunya amb la finalitat d'estimular la formació dels joves en la seguretat viària i la conducció responsable, sota el lema del Motocivisme. Una gran novetat és que enguany els premis seran tablets iPad per a tots els components dels grups premiats, a més del viatge a Futuroscope per a la classe guanyadora. Es manté un premi de votació popular i es crea el premi al professor/a més motivador/a. Us animem a participar en el concurs, treballant en equip per a una finalitat tan necessària com la promoció del Motocivisme i fent-ho amb la il·lusió de millorar el món en què vivim i, és clar, de guanyar algun dels interessants premis que es disputen. Però retingueu la data: a partir del 15 de desembre, i fins el 10 d'abril, ja podeu publicar els vostres treballs, siguin textos, fotografies o vídeos. Els temes: “Si vas en moto, tu ets la carrosseria” Cal tenir sempre presents els elements de seguretat quan es va en motocicleta, Cal, per exemple, portar sempre el casc, homologat i cordat. La sinistralitat a la carretera augmenta de forma
exponencial quan parlem de motocicletes, ja que la carrosseria no és altra que la del motorista. Teniu idees de com reflectir aquesta temàtica i tot el que envolta els elements de seguretat a tenir en compte quan es va en motocicleta? “Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto” Molts són els factors de risc que influeixen en els accidents: begudes alcohòliques, drogues, conductes imprudents com no senyalitzar amb els intermitents els girs i canvis de carril, són algunes de les causes que influeixen directament en el accidents. Tingueu sempre present que en vermell cal aturar-se, no ens la podem jugar. Què penseu al respecte? Podeu fer un vídeo, un relat o una fotografia sobre aquest tema? Alerta, les infraccions són la prèvia a l’accident Què pot significar el civisme quan parlem de conducció? Les normes de circulació no se les han inventat uns “pesats” per tocar la pera. Hi són per tal que puguem circular de forma ordenada. Quan creueu la línia teniu més números perquè us toqui “la grossa”: un accident greu. Per això, cal respectar els límits de velocitat, no fer zigazagues, respectar els altres usuaris i estacionar la moto correctament. No és només pels altres, és per vosaltres. Què en penseu? Com conscienciaríeu els vostres amics?
11
SECUNDÈRIA 158/TARDOR 2011
12 REPORTATGE
Les biblioteques públiques podran compartir i coproduir activitats a tot el territori Des de les biblioteques gestionades pel Departament de Cultura es podran seguir en temps real presentacions de llibres, clubs de lectura, cursos de formació o activitats de foment de la lectura 'El Departament de Cultura incorpora les biblioteques públiques a l'Anella Cultural, un projecte que posa en xarxa i interconnecta les grans instal·lacions culturals de Catalunya. Mitjançant la inclusió a l’Anella Cultural, les biblioteques podran compartir i coproduir activitats a tot el territori i des de diversos equipaments es podran seguir en temps real presentacions de llibres, conferències, tallers interactius, lectures participatives, taules rodones, clubs de lectura, ...... Amb aquesta iniciativa el Departament de Cultura aposta per les biblioteques públiques com a productores i receptores de continguts i activitats de qualitat aprofitant tota la potencialitat de les tecnologies de la informació. Després d'aquesta primera experiència, el Departament de Cultura incorporarà les biblio-
teques públiques de titularitat municipal a l'Anella Cultural. La inclusió de les biblioteques públiques a la tecnologia de l’Anella Cultural comporta l’ampliació del públic potencial de les activitats, i la difusió i promoció de la cultura local, així com una reducció dels costos i una major optimització dels pressupostos. També ofereix la possibilitat d’experimentar amb nous formats, la interacció amb el públic i la renovació de la creació audiovisual, i el desenvolupament de projectes amb equips de treball diversos, fet que potencia el treball cooperatiu i la transferència d’habilitats i coneixements. La incorporació de les biblioteques públiques a l’Anella Cultural s’encetarà el proper 22 de novembre a les 18 hores a la Biblioteca Pública de Tarragona amb l’activitat destinada al públic infantil "Si
la barqueta tomba". Aquesta activitat, adreçada a nens i nenes de 2 a 5 anys, serà retransmesa simultàniament a tra-
“L'Anella permet interconnectar els grups de recerca de les Universitats i d'altres centres” vés de l'Anella Cultural a la Biblioteca Pública de Girona i la Biblioteca Pública de Lleida, des d'on els nens podran participar i gaudir en directe i de manera interactiva de l'activitat que es farà a la Biblioteca Pública de Tarragona. Es preveu que participin en aquesta activitat 230 persones.
L’Anella Cultura L'Anella Cultural és un projecte que té com a finalitat la interconnexió dels equipaments culturals amb banda ampla amb l'objectiu de posar en xarxa les instal·lacions culturals, coproduir i fer projectes de forma cooperativa, afavorir la innovació cultural i la creació de nous públics. L’Anella permet interconnectar els grups de recerca de les Universitats i altres centres de recerca amb l'àmbit cultural, afavorir la innovació cultural en el sector, incentivar la coproducció de projectes entre gestors culturals de diferents municipis i, fins i tot, de sectors culturals, afavorir la creació de nous públics. Aquest projecte permet la difusió d’esdeveniments per Internet en streaming, que poden visionar-se des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa, videoconferències, retransmissions d’alta qualitat, etc.
SECUNDÈRIA 158/TARDOR 2011
REPORTATGE
13
El país sota els teus peus per Cesk Freixas
Nyandú guanya el Sona9 Visitem La Torre d'Oristà, un petit poble del Lluçanès, que és el bressol i la base de treball d'aquest conjunt musical, i parlem amb algun dels seus components En Nandu és un home tranquil i eixerit. És el guitarrista, el cantant i el compositor del grup Nyandú, guanyadors del concurs Sona 9 d'enguany. Només hem coincidit un parell de vegades, però el seu anar-fent rialler i atent em feia pensar que alguna cosa bona hi hauria d'haver en el seu lloc d'origen. Ell, i la seva banda, avui són l'excusa perfecta per parlar del seu indret privilegiat: La Torre d'Oristà. Després de consultar fonts fiables, podem posar la mà al foc, i no cremar-nos gaire, per afirmar que el Lluçanès gaudeix d'espais amb una virginitat natural contrastada. I això és el que ens arriba des de La Torre d'Oristà (El Lluçanès), de 257 habitants i una de les tres entitats de població que integren el municipi d'Oristà. Per què, un indret privilegiat? "Perquè ho té tot", diu en Nandu. "Calma, paisatges impressionants, bona gent, una varietat de fauna increïble, aire pur..." I és que la vida a La Torre d'Oristà sembla la d'un conte. Un poble petit, sí. Però ple de racons per gaudir i, si cal, desconnectar. Així d'entrada, sembla que això de "La Torre de" hagi d'evocar inferioritat. És per aquest motiu que li pregunto per la relació que tenen amb el nucli d'Oristà. "Hi anem ben poc. Si la gent hi va, sobretot és per l'ajuntament dels dos pobles, que està ubicat allà. Anteriorment hi havia rivalitat, però cada vegada s'ha anat apagant més". Em comenta que la creació de l'institut de Prats de Lluçanès ha ajudat a esvairho. Ell, que també és professor, vol remarcar l'eficàcia de l'educació per dissipar enfrontaments. Clar que sí. I ara que hem passat per aquí, m'encurioseix saber si és real la vida en una comarca no reconeguda oficialment. Em diu que sí, que Prats de Lluçanès exerceix de capital i que força gent de La Torre d'Oristà hi té tirada, sobretot els diumenges, quan hi ha mercat. Tot i que ja m'imagino que competir amb Vic ha de ser complicat. "Tenim més tirada a Vic, suposo pel ventall i varietat de botigues, sales de concerts,
cinemes o el mateix mercat a la Plaça, per exemple". M'ho temia, Nandu. Però tornem enrere, a La Torre. Entrem pel carrer de Mossèn Riba Pont (també li diuen carrer de Dalt), que és la via més important i ens condueix cap a la plaça de l'Església. La travessem i arribem a un bar. Sempre he pensat que hi ha dos elements que determinen el tarannà i la manera de fer d'un poble: el nombre de bars i el nombre de perruqueries. A ell, li sobta la pregunta, però em contesta amb serenitat: hi ha dos bars i tres perruqueries. No està gens malament, penso.
"La tradició és un fil invisible que connecta moltes coses de la vida de la Torre" Un d'aquests bars és el que ens hem trobat al carrer principal: Cal Toni. I quan diem Cal Toni ja ens hem ben enredat, perquè és el punt de trobada de gairebé tothom. Els avis hi juguen al dòmino i els més joves s'hi troben cada dia. Fins i tot els Nyandú s'hi van estrenar, aquí, amb la seva primera actuació. Si hi ha gana, diu que aquí s'hi menja d'allò més bé. Em parla de l'entrecot, però em remarca que, "si se'ls avisa amb temps, fan un sopar de pa amb
tomàquet i fusta d'embotits boníssim". Parlant de menjar, Nandu: hi ha algun plat típic i propi de La Torre d'Oristà? "Diuen que hi ha la sopa torrada amb pilotilles. És un dels plats que ha sobreviscut a La Torre al llarg dels anys. La majoria de cases en fan". Doncs em penso que l'autenticitat d'aquesta gastronomia rural i local es basa en com s'obté, en la manera tradicional i artesana d'elaborar-ho. " Gairebé tothom té els seus horts i galliners. El menjar és de primera mà, sense gaire manipulacions". I riu, orgullós de viure-ho així. I a mi em sembla tan interessant que em pregunto en quants llocs del país encara es deu fer de la mateixa manera. Més dels que ens pensem, vaja. Però massa pocs, encara. Però la tradició és un fil invisible que connecta moltes coses de la vida de La Torre. I dues de les més celebrades són les seves festes majors: la d'estiu i la d'hivern. La primera, a començaments de setembre. La segona, a mitjans del mes de gener, coincidint amb Sant Antoni. I, com en tota bona festa, calen escenaris. "Se'n munten dos. Un d'interior, que queda ubicat dins la sala polivalent del poble, i un d'exterior, a la plaça de l'Església". Ja veig que no us esteu de res, Nandu. Parlant, em comenta que la Comissió de Festes hi juga un paper transcendental, arriscant-se a fer una Festa Major molt més gran de la que se sol fer en aquest tipus de pobles. "Un gran esforç tenint en compte
els pocs recursos que tenen i la dificultat, any rere any, per sobreviure econòmicament". I és que sort en tenim, de l'associacionisme i els col·lectius que, en aquest tipus d'actes, són els que acaben fent que els vilatans s'estimin fins a límits inimaginables les celebracions locals. En Nandu no n'és cap excepció, ja ho he notat fa estona. Si després d'aquesta festa teniu ganes de quedar-vos-hi a passar la nit i descansar, heu de saber que a La Torre d'Oristà hi ha tres indrets preparats per allotjar-hi famílies senceres. A dins del poble hi ha Cal Borrasca, una casa de pagès amb allotjament, conduïda pel tracte proper d'en Joan i la Remei. Als afores, La Caseta i Planoguera, dues cases rurals per gaudir al màxim d'un entorn preciós. No perdeu l'oportunitat de visitar-ho, de debò. Però tampoc cal que hi anem tots de cop, que els de La Torre encara se'ns enfadaran! Hem fet una visita ràpida per un poble petit, d'aquells que costa situar al mapa, d'aquells que difícilment sortiran a la portada d'un telenotícies, perquè són pobles de vida tranquil·la, amb les seves coses bones i les seves coses dolentes. Avui hem volgut conèixer La Torre d'Oristà a través dels ulls d'en Nandu, que hi viu, que hi fa vida i n'és pregoner oficial. Perquè, com diu la seva cançó, "tu ja m'entens, que som de poble".
SECUNDÈRIA 158/TARDOR 2011
14 PETITS ANUNCIS
GUIA
JOVE
MODA
Troba Secundèria
EDUCACIÓ
SERVEIS
NIT
xarxes socials
Escola Superior de Disseny IED
El Network Internacional de formació en Design, Moda, Visual Communication i Management
T’agrada el Turisme? My Idea, My Job, My Place.
A Mediterrani t’oferim el GRAU EN TURISME amb un IPAD 2 inclòs en la matrícula i 6 idiomes, i també el prestigiós MÀSTER EN DIRECCIÓ ESTRATÈGICA D’EMPRESES TURÍSTIQUES amb 4 especialitzacions: Direcció d’Empreses d’allotjament, Direcció Turística de Creuers, Direcció de Màrqueting i E-Commerce, i Direcció d’Esdeveniments i Congressos. També podràs realitzar pràctiques internacionals i disposaràs d’una extensa borsa de treball. Descobreix per què som líders en Turisme a Barcelona.
5.000m2 per dissenyar les teves idees
C/Rocafort, 104 Tel.: 90 426 98 22. www.mediterrani.com
EUSS - Programes ADD * EUSS Activa * LaborEUSS * ProfEUSSional * fEUSS-te enginyer Pregunta’ns a comunicacio@euss.cat pel programa que millor s’adapti als teus estudis actuals.
iedbarcelona.es · ied.es
EUSS Enginyeria Pg. Sant Joan Bosco, 74 932 805 244 www.euss.cat
Per a més informació sobre la GUIA JOVE: jordi@edicat.cat
T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Passeig de Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com
formatic@formatic-barna.com
SECUNDÈRIA 158/TARDOR 2011
ECOS
ecos
15
o
www.projecteecos.com
Pallapupas: la pastilla del riure Pallapupas és una entitat sense ànim de lucre que treballa a diferents centres sanitaris de Catalunya amb l'objectiu d'aportar alegria i alleugerir el dolor d'infants, joves i ancians hospitalitzats Pallapupas és una ONG que treballa en diferents centres sanitaris de Catalunya des de l’any 2000 amb l’objectiu d’arrencar somriures, aportar alegria i alleugerir el dolor d’infants, joves i ancians hospitalitzats o que segueixen tractament en els departaments de consultes externes. Són pallassos d’hospital, però el servei que ofereixen no és només d’entreteniment sinó, també, assistencial: humanitzen les malalties tenint en compte l’edat, la patologia, l’aspecte emocional i la família de cada persona, ajudant així a la seva recuperació física i emocional. Per aconseguir-ho, treballen estretament amb els respectius equips sanitaris. “Pallapupas! Pallapupas!”, criden els infants que esperen a ser atesos pels equips mèdics quan veuen aparèixer la parella de pallassos formada per la cap de Manteniment Gelocatila i l’infermer Cotó Fluix. Immediatament, les riallades i la màgia envaeixen la sala. Tot canvia de color, i la preocupació i el dolor dels menuts i les seves famílies queden relegats una estona a un segon pla. Ens trobem al departament de consultes externes de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, a la Unitat de Dia d’Oncohematologia –on es tracten processos cancerosos i altres patologies– però podríem ser a qualsevol dels centres sociosanitaris catalans on actua aquesta ONG Montse Roig, infermera que treballa des de fa 30 anys en aquesta unitat, defensa amb contundència la tasca de Pallapupas: “Ens agradaria poder treballar amb ells tota la jornada, perquè ens faciliten molt la feina i els nens pal·lien més el dolor. Vénen amb més confiança i, fins i tot, si hi ha infants que són difícils de punxar, l'equip mèdic espera que els Pallapupas arribin per punxar-los”. A més, “coneixen a fons els infants, s’informen de com estan i també parlen amb la família”, apunta Roig, que exclama: “Ara ja no sabríem ni hauríem de treballar sense ells!”. Malauradament, la crisi actual ha obligat a retallar els serveis d’aquesta entitat sense ànim de lucre, que s’ha vist obligada a reduir les hores d’atenció als centres on treballa. L’equip de Pallapupas el formen actors i pallassos professionals amb formació específica per a
treballar en centres sanitaris. Des dels inicis han optat per treballar amb parelles de pallassos mixtes, ja que els ajuda a “improvisar millor i a equilibrar l’energia”, explica Cristina Parera, coneguda per tots els infants com la cap de Manteniment Gelocatila. “El fet de treballar en parella també suposa un reforç anímic”, apunta. Franco Maestrini – infermer Cotó Fluix–, afegeix que la tasca de Pallapupas té tres bases: “La part de clown, la part de relació amb els metges i la part tècnica, que significa saber ubicar-nos en el lloc adequat sense molestar l’equip mèdic i al mateix temps, captant l’atenció dels infants malalts”. La dels Pallapupas és una tasca molt emotiva, que sovint es desenvolupa en un context on el dolor i l’estrès hi són molt presents. Cada Pallapupas viu aquesta feina de forma molt personal. Parera intenta “extreure el millor de cada situació, cosa que em permet el treball des del clown”. Maestrini afegeix que “tot i treballar des de la vessant de pallasso, les coses que passen aquí ens afecten. Ens trobem a milers d’infants i nois que estan passant per una situació estressant i, si bé els donem un minut d’aire, també ens impregnem d’aquesta situació”. Aquesta és la
raó que ell només pugui acudir al centre dos dies: “Per a mi és suficient, perquè m’enduc càrrega emocional. És la dosi màxima que puc donar i rebre”, assegura. L’ONG ofereix un servei psicològic als professionals de la seva entitat que treballen directament amb els malalts. Actualment, encara hi ha molts hospitals que no creuen amb la funció assistencial dels pallassos: “Si hi hagués una manera de mesurar
l’energia o el bé que fa un somriure a un infant o a tota la família, potser es podria demostrar com de necessari és un pallasso en un hospital”, diu Franco Maestrini. Pallapupas espera que hi hagi un canvi en el concepte i que, des del món de la salut, s’accepti que el teatre és una bona eina per als malalts. Vegeu més informació i altres reportatges a la pàgina web del Projecte Ecos: www.projecteecos.com.