SECUNDÈRIA 157 ESTIU 2011 ASSOCIATS A:
www.deria.cat
CONTROL:
s a P t n i r b O lantejat
PÀG.11
Viu els festivals d’estiu
PÀG.16
els «indignats» DE PLAÇA CATALUNYA
PÀG.20
«Amb el no a la boca»
p a h ’ s c s i d «Aquest » u é d a n u s com si fo
SECUNDÈRIA 157/ESTIU 2011
2 OPINIÓ
Troba’ns a sumari
Robert Pattinson i Kristen Stewart
10 - Joves i Conducció
19 - Orienta’t amb Educaweb
11- tema del mes
20- reportatge
05 - reportatge
15- reportatge
22 - cultura
06 - altaveu
16 - acampada
23 - cultura
09 - Música internacional
18 - petits anuncis
23 - ESCOLA D’ESCRIPTURA
03 - adolencents.cat
XXXII Premis Baldiri Reixac
destacat!!!
obrint pas
06 altaveu
obrint pas El nou disc d’Obrint Pas, Coratge (Propaganda pel fet!, 2011), l’han anunciat com si fos el darrer.
Moby
L’aventura arriba a la seva fi Els festivals
dominar llengües
«Amb el no a la boca»
Ficcions 2011
Dissenya labutxaca
Els indignats
agenda
***
Guia Jove
ConCurs de disseny
L’av ent ura d’imaginar espais
segona edició
Als nostres lectors
Final de temporada
sorteIGs
concursos
Participa-hi a
Joves i conducció
Ficcions
DEIÀ
Si t’agrada la fotografia, les cançons... www.jovesiconduccio.cat
Si t’agrada escriure...
Si estàs boig pel disseny www.ficcions.cat/disseny www.deria.cat/disseny
www.deria.cat
Arriba l’estiu i, en plena època d’exàmens i a punt d’acabar les classes, surt l’últim número de la temporada de Secundèria. Després de mesos i mesos de curs, ara arriben la calor, les vacances, la platja i la muntanya, trobar-se amb antics amics, trencar amb la monotonia del dia a dia... Aquesta temporada que acabem, però, ha estat molt especial. Aquest 2011, ha tingut lloc la cinquena edició del concurs Ficcions. Com sabeu, més de 1.100 estudiants han participat en aquest projecte pedagògic, i literari, a través de la xarxa arreu dels països catalans. Al final, més de 500 històries per llegir, al web www.ficcions.cat/ficcions, d’una qualitat realment admirable.
ParticiPa i guanya
un MacBoo k
Organitza:
www.ficcions.cat/ficcions
la il·lustració 100 entrades per A la troba kung fÚ
No ho deixis paSsar... música
Els festivals marquen el ritme Diego Giménez
(diego@edicat.cat)
Edita: Grup Nació Digital. President del Consell editorial: Josep Ritort. Cap de Relacions Externes: Jordi Sansalvador.
www.deria.cat
Col·labora:
Ens acomiadem, d’aquesta manera, fins a la temporada que ve. Que passeu un molt bon estiu, que gaudiu de la companyia de qui us estima i estimeu, i que carregueu piles per tornar a veure’ns i trobar-nos, després de les esperades vacances, a les pàgines de la nostra revista o a la xarxa.
SUBSCRIPCIÓ: 1 €
Z
(administracio@edicat.cat)
Redacció i edició: Diego Giménez i Susana Perdomo. Assessorament lingüístic: Xavier Borràs.
Impressió : Imprintsa. Dipòsit legal: GI-161-95. ISSN: 1137-4306. Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars.
(PGD/OJD Distribució gratuïta 2005). SCG Aquitània SL Dos de Maig, 270, baixos, 2. 08025 Barcelona.
Redacció: 93 433 52 96. redaccio@edicat.cat. Publicitat: 93 451 61 70. jordi@edicat.cat. Web: www.deria.cat
Patrocina:
8
Perilla la relació entre Robert Pattinson i Kristen Stewart
1
La nit abans de l’examen intenta dormir 8 hores. No cal que et passis la nit despert estudiant perquè l’endemà no rendiràs al 100%.
poques coses en comú». Aquests dies, l’actor està reflexionant sobre el seu futur al costat de de Kristen i «està intentant buscar un sentit a la relació». A més, els compromisos professionals que té la parella han fet que la seva relació s’hagi distanciat moltíssim.
2
Arriba amb una mica d’antelació a l’examen i prepara’t tot el material; llapis, calculadores, diccionaris...
3
Respon primer les preguntes que saps i deixa les més difícils pel final.
Penseu que això acabarà malament? Comentaris dels internautes: elenaa!: que facin el millor que creguin, encara que ens estimem aquesta parella han de pensar per ells, i si el millor es deixar-ho (encara que em sabria mol greu) que ho facin: S Mar: no, aixo no pot acabar malament, fan molt bona parella, jo vull que continuïn junts, ànim!!
4 Planifica’t el temps que tens
Segons publica Europapress, Pattinson i Kristen Stewart estarien a punt de trencar la seva relació
Robert Pattinson i Kristen Stewart La noticia ha començat a circular arran d’unes declaracions a la revista britànica Closer on, una font anònima, assegura que l’actor vol trencar la seva relació amb Stweart.
La persona, que no ha volgut dir el seu nom, però que és de l’entorn de la parella, ha explicat que Pattinson «podria ser molt aviat un home solter. Ell estima molt a la Kristen però pensa que tenen molt
+info: adolescents.cat
per a l’examen i no t’encallis en preguntes que no saps. Guarda un 10% del temps per
5 revisar l’examen i repassar faltes d’ortografia i petits errors que t’hagin passat per alt.
Evidentment, si no s’ha estudiat quan tocava aquests consells no serveixen de res!
Una noia de 16 anys és la nova imatge de Louis Vuitton «No vaig ser realment conscient de tot això fins que em vaig trobar en un Rolls Royce i al costat del senyor Meisel [el fotògraf que ha dirigit la campanya]», explica Nyasha. La model que serà la imatge de Louis Vuitton aquesta tardor/ hivern també afegeix que «és una maravella treballar amb ell, m’ha fet sentir preciosa». La Nyasha només té 16 anys i ja és en una top model mundial, un somni que a milers d’adolescents els agradaria complir algun dia.
+info a:
Shakira ja parla català gràcies a Gerard Piqué La colombiana ja comença a parlar català i ho demostra en aquest vídeo. El seu professor és Gerard Piqué... + info
Les fotos dels Polseres Vermelles a El Corte Inglés
El fenomen fan de la sèrie de Tv3 Polseres Vermelles continua arrasant allà on va... +info
SECUNDÈRIA 157/ESTIU 2011
REPORTATGE
5
XXXII edició dels Premis Baldiri Reixac
La Fundació Lluís Carulla premia 72 treballs d’alumnes, 4 mestres i 14 escoles de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears
Els XXXIII Premis Baldiri Reixac estimulen i reconeixen la qualitat en la tasca i la fidelitat lingüística de les escoles catalanes i de les persones que integren la comunitat educativa del país. Tenen com a àmbit propi els països de parla catalana i són atorgats en tres modalitats: a escoles, a mestres i professors, i a alumnes. El passat dimecres 1 de juny, es van lliurar els Premis a Escoles i a Mestres i Professors al Palau de
Pedralbes (Barcelona). L’acte va estar presidit per l’honorable consellera d’Ensenyament Irene Rigau i va comptar amb una conferència sobre Joan Maragall a càrrec de Sam Abrams. El lliurament dels Premis als Alumnes es va fer el diumenge 5 de juny al Casal de l’Espluga de Francolí. L’acte va ser presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas. Aquests guardons, que la Fundació Lluís Carulla va ini ciar l’any 1978, estimulen i reconeixen la qualitat en la tasca i la fidelitat
lingüística de les escoles catalanes i de les persones que integren la comunitat educativa del país. La dotació total varia any rere any i és fruit de les aportacions voluntàries que fan els receptors del llibre-nadala que la Fundació Lluís Carulla transmet a 15.000 persones interessades en la nostra cultura. L’edició d’enguany té una dotació total de 115.200 euros, repartits en 90 guardons. Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
XXXIII Premis BALDIRI REIXAC 2010-2011
Veredicte PREMIS A LES ESCOLES 14 premis de 3.300 euros cadascun Escola Sant Ignasi, de Manresa | Institut Pere Fontdevila, de Gironella | Escola Josep Masclans, de Vallbona d’Anoia | Institut Manuel de Montsuar, de Lleida | Escola Els Pinetons, de la Garriga | Escola Virolai, de Barcelona Escola Francesc Macià, d’Òrrius | Col·legi Maristes Valldemia, de Mataró | Escola Puig Agut, de Manlleu | Escola Sant Cristòfol, de Planes d’Hostoles | CEIP Jaume I el Conqueridor, de Catarroja | CEIP Ausiàs March, de Benidorm | CP S’Albufera, de Port d’Alcúdia | CP Inspector Joan Capó, de Felanitx
PREMIS A MESTRES I PROFESSORS Premi a un estudi, assaig o recerca pedagògics, dotat amb 6.000 euros per a l’autor del treball guardonat i 3.000 euros de subvenció per contribuir a la seva edició. No adjudicat. El jurat considera que els treballs no s’ajusten prou a les característiques d’aquesta convocatòria. Amb tot, vol posar en relleu dues aportacions rebudes, a les quals s’atorguen dos accèssits, dotats amb 1.500 euros cadascun: Experiències publicades de desenvolupament didàctic de l’expressió escrita a l’educació secundària obligatòria de Jordi Vila i Monclús Llengua, eina de comunicació de diversos autors vinculats a escoles d’Argentona, Dosrius i Òrrius Premi a una experiència didàctica, dotat amb 3.000 euros. M. Àngels Anglada, la veu i el compromís, de Sílvia Caballeria i Carme Codina
PREMIS ALS ALUMNES EDUCACIÓ ESPECIAL
Música i tradicions. Tots els alumnes del Centre d’Educació Especial Miquel Burguera, de Sueca EDUCACIÓ INFANTIL I CICLE INICIAL
Cantata: la ciutat i la lluna. Alumnes de 2n curs de cicle inicial de l’escola Bages, de Manresa El llibre de les colònies. Alumnes de P4 d’educació infantil de l’escola Pau Vila, d’Esparreguera Som cavallers del Drac Verd. Alumnes de P5 d’educació infantil del col·legi públic Montcabrer, de Muro Qui té boca s’equivoca. Alumnes de 2n curs de cicle inicial del col·legi Sagrat Cor de Jesús, de Súria
Secunderia.indd 1
Per llepar-se els dits. Projecte de la lluna. Qui viu al bosc? Alumnes de P3, P4 i P5 d’educació infantil de l’escola Vedruna, de Ripoll La llegenda de Sant Jordi. La tortuga d’en Hans. Alumnes de P3 d’educació infantil i de 2n curs de cicle inicial de l’escola Rossend Montané, de Sant Pere Molanta Tarignom! El món al revés. Alumnes de 2n curs de cicle inicial de l’escola Bordils, de Bordils Un univers de paraules. Alumnes de 1r i 2n curs de cicle inicial de l’escola Mare de Déu de la Muntanya, d’Esparreguera Expressem les emocions. Alumnes de P5 d’educació infantil de l’escola Brianxa, de Tordera La llana: elaboració i ús. Alumnes de 2n curs de cicle inicial de l’escola Josep Fusté, de L’Alforja Festa de Sant Sebastià a Matadepera. Alumnes de P3 d’educació infantil de l’escola Ginesta, de Matadepera La síndria. Alumnes de P5 d’educació infantil de l’escola El Sitjar, de Linyola Conta’m un conte. Alumnes de P5 d’educació infantil de l’escola Miguel Hernández, de Riola CICLE MITJÀ I CICLE SUPERIOR
Inventem històries il·lustrades. Alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è de primària de l’escola Lluçanès, de Prats de Lluçanès D’on venim, cap on anem? Alumnes de 4t de primària de l’escola Bellpuig, de Sant Julià de Vilatorta Resseguint amb el cor: una mirada amorosa als nostres orígens. Alumnes de 3r i 4t de primària de l’escola Joviat, de Manresa De l’any Amades a la Cultura Popular a Taradell. Alumnes de 6è de primària de l’escola Les Pinediques, de Taradell Llegendes i símbols de la nostra terra. Alumnes de 3r i 4t de primària de l’escola Sant Gil, de Torà La Segarra, terra de pedres i colors. Alumnes de 6è de primària de l’escola Sant Gil, de Torà Conèixer el nostre municipi de Salou. Alumnes de 3r de primària de l’escola Salou, de Salou L’escola i Pere Virgili. Alumnes de 6è de primària de l’escola Pere Virgili, de Vilallonga del Camp Històries de fa mil anys. Herbes remeieres, contes medievals. Alumnes del cicle mitjà i superior de primària de l’escola Francesc Macià, de Súria Descobrim les nostres masies. Alumnes de 6è de primària de l’escola Mossèn Cinto, de Folgueroles. Mestra: Pilar Arumí Màrius Torres, escriure per la memòria. Alumnes del cicle superior de primària de l’escola Sant Jordi, de Lleida
ENSENYAMENT SECUNDARI OBLIGATORI (ESO)
BATXILLERAT
Connecta’t amb els ocells. Dissenyar un joc per aprendre edificis romans. TEROCA, un joc per descobrir els arbres del Passeig del Ter de Manlleu. Alumnes de 2n d’ESO del col·legi La Salle, de Manlleu Els escenaris de la guerra de Successió a Barcelona. Arnau Ribera, alumne de 4r d’ESO de l’institut Torredembarra, de Torredembarra La dona i la ciència. Les arrels i el naixement de Catalunya en la història de la humanitat. Alumnes d’ESO i de l’Aula d’Acollida d’ESO de l’institut Ramon de la Torre, de Torredembarra Homenatge a l’escriptora Maria Dolors Alibés. Alumnes d’ESO de l’institut Pont del Diable, de Tarragona Projecte solar termoelèctric. Alumnes de 4t d’ESO del col·legi Cor de Maria, de Valls Retrobament de dues comarques veïnes: Garrotxa i Osona. Cristina Rius i Anna Fernández Torró, alumnes de 4t d’ESO, del col·legi Cor de Maria, d’Olot Dolçainers a la trobada. Alumnes de 4t d’ESO de l’institut Pare Arquès, de Cocentaina Carrers: tot un món. Marc Felipe, alumne de 4t d’ESO de l’escola Bell-lloc, de Girona 100 anys amb Enric Valor, allò vell i allò nou, de la tradició a la modernitat: un homenatge des de l’escola del segle XXI. Alumnes de 3r d’ESO de l’institut Arabista Ribera, de Carcaixent Diari de Joan Maragall. Adrià Marly, alumne de 3r d’ESO de l’escola Bell-lloc, de Girona L’aigua. Alumnes de 1r i 2n d’ESO de l’institut Baix Camp, de Reus Elaboració d’un mètode per a la construcció d’instruments musicals de percussió determinada a partir de materials reciclats. Assane Diao, Martí Amargant, Martina Bonet i Nil Carbó, de 4t d’ESO, de l’institut Montsoriu, d’Arbúcies Camí de Sant Jaume, camí de les oques. Alumnes de 3r d’ESO de l’institut Jaume Huguet, de Valls Entrevistem els nostres avis. Alumnes de 4t d’ESO de l’institut Joan Amigó, de l’Espluga de Francolí Desperta. Un projecte audiovisual. Alumnes de 3r i 4t d’ESO del col·legi Hernández, de Castelló de la Ribera Salvador Espriu: de quina llum em parles? Alumnes de 4t d’ESO de l’escola cooperativa El Puig, d’Esparreguera DE IURE ET DE FACTO. Una anàlisi paleogràfica de documents notarials familiars. Raquel Berraondo, alumna de 3r d’ESO de l’escola L’Horitzó, de Barcelona Sentim el color i veiem el so. Relació entre música, color i sentiment. Carla Alfonso, alumna de 3r d’ESO de l’escola L’Horitzó, de Barcelona
Mossèn Ramon Muntanyola. Home d’església, home de país. Ester Roselló, alumna de 2n de batxillerat de l’institut Martí l’Humà, de Montblanc Coppèlia, anàlisi d’un ballet i material pedagògic online. Sara Buñuel, alumna de 2n de batxillerat de l’institut Ramon de la Torre, de Torredembarra Evolució escenogràfica del teatre de La Passió d’Esparreguera. Joan Tejedor, alumne de 2n de batxillerat de l’institut El Cairat, d’Esparreguera Testimonis d’un malson: la guerra civil a Corbera d’Ebre. Mireia Altadill, alumna de 2n de batxillerat del col·legi Sant Josep Obrer, de l’Hospitalet de Llobregat Cartes a un jove poeta. La carta, un mitjà literari. Maria Grau, alumna de 1r de batxillerat de l’institut La Garrotxa, d’Olot Els pastorets del Bages i el Berguedà. De la tradició a l’espectacle: evolució artística de l’esbart manresà. Laia Riu i Francina Planas, alumnes de 2n de batxillerat de l’institut Llobregat, de Sallent Òdena: darrere del castell, la llegenda (“Hi havia una vegada...”) Georgina Orriols, alumna de 2n de batxillerat del centre educatiu Montclar, de Jorba Perfil del votant en les consultes populars catalanes: un exemple democràtic de participació ciutadana. Jofre Bombí, alumne de 2n de batxillerat de l’institut Els Tres Turons, d’Arenys de Mar Ciència en femení, ciència invisible. El paper de la dona a la ciència i la seva situació a Catalunya. Natàlia Porqueres i Joel Sabaniego, alumnes de 2n de batxillerat del col·legi Casp-Sagrat Cor de Jesús, de Barcelona El nombre d’or. Joshua Sarrat i Mariona Bessa, alumnes de 1r de batxillerat de l’escola Andorrana de Batxillerat, de La Margineda El bàrcida Anníbal. Víctor Joaquín Jurado, alumne de 2n de batxillerat de l’institut Rafael Casanova, de Sant Boi de Llobregat La Passió de Cervera. David Vergé, alumne de 2n de batxillerat de l’institut Lo Pla d’Urgell, de Bellpuig Aproximació a la investigació sobre les cèl·lules mare i estudi del grau de percepció de la població del Baix Llobregat. Adriana Libori, alumna de 2n de batxillerat de l’institut El Castell, d’Esparreguera Estructures pastorils i el món del pastor a Castellar de n’Hug. Nora Castillo, alumna de 2n de batxillerat de l’institut Pere Fontdevila, de Gironella Estudi del fenomen megalític empordanès. Marc Ros, alumne de 2n de batxillerat del col·legi La Salle Bonanova, de Barcelona La revolució fractal. Nova perspectiva per a l’anàlisi musical. Víctor de la Torre, alumne de l’institut Juan Manuel Zafra, de Barcelona
Influència de la música en la publicitat televisiva. Relació entre els colors i les notes musicals. Clara Soteras, alumna de 2n de batxillerat del col·legi Maristes Valldemia, de Mataró El món de les abelles. Jaume Rosell, alumne de 2n de batxillerat del col·legi Nostre Senyora del Carme, de Balaguer DIVERSOS NIVELLS
El rap de la trobada Alumnes de 5è i 6è de primària i de 1r d’ESO dels col·legis Real Blanc, Sant Joan Bosco, Sant Francesc d’Assis i de l’institut Pare Arquès, de Cocentaina 2010, una odissea de la diversitat. Tots els alumnes de l’escola Gavina, de Picanya Els contes viatgers. Alumnes d’educació infantil i primària de l’escola de Pràctiques, de Tarragona La ràdio, un projecte compartit. Tots els alumnes de l’escola Antoni Juan Alemany, de Maó. 75è aniversari Escola Mare de Déu del Remei. L’escola és la mestra de la vida. Tots els alumnes de l’escola Mare de Déu del Remei, d’Alcover Fem publicitat. Alumnes d’educació infantil i primària de la ZER La Segarra, de Sant Antolí Per la Candela, cada 10 anys, festa, castells i Valls. Tots els alumnes de l’escola Enxaneta, de Valls Nits d’hivern a la vora del foc. Tots els alumnes de l’escola Sant Blai, de Bot MÚSICA
Srebrenica, la música d’un oblit. Alumnes de 3r i 4t de nivell mitjà de l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard, de Valls 2 premis de 2.000 euros cadascun a experiències que fomentin la comunicació en català entre l’alumnat dintre i fora de l’aula
Com vivim el teatre a l’institut El Cairat: Tinc els ulls plens de paraules. Alumnes d’ESO i de batxillerat de l’institut El Cairat, d’Esparreguera Apadrinaments lingüístics. Alumnes d’educació infantil i primària de l’escola Joaquima Vedruna, de Terrassa
Jurat: Carme Alcoverro, Carles Armengol, Rosa Boixaderas, Alba Espot, Margarida Falgàs, Marcel Fité, Josep Gonzàlez-Agàpito, Isidre Moreso i Irene Seira.
23/5/11 12:34:02
SECUNDÈRIA 157/ESTIU 2011
6 altaveu
www.enderrock.cat Crator
Males llengües (L’Indi Music) Rock L’Indi Music, impulsat per Pep Sala, presenta de tant en tant apostes musicals que tot sovint s’escapen dels circuits convencionals però sempre tenen un alt grau de dignitat i compromís. Un nou exemple és el grup rocker Crator, que debuta sota el paraigua del mateix Sala. Els de Deltebre tenen un gust pel pop de guitarres enèrgiques, amb un radar sonor que apunta cap a les illes Britàniques: l’empremta de grups com The Killers o Franz Ferdinand és ben present en una formació que cuida molt la melodia, sempre accessible, senzilla i correcta. ROGER PALÀ
Brams
Oferta de diàleg (Música Global) Rock combatiu «Si Brams tornàvem als escenaris no era per redescobrir-nos fent tecnopop», afirmava Francesc Ribera Titot des de l’entrevista feta a l’últim número de l’Enderrock. És clar que la de «rock combatiu» és l’etiqueta que millor li escau a un grup que es passeja per temes més durs (punk) i altres de més ballables (reggae o ska). Hi podem trobar pinzellades de les bandes de referència que sempre han tingut: un toc de Kortatu («Consell d’enemic»), un tema on respiren la influència de Lluís Llach («Un regal de la història») i la ironia marca La Trinca («Salvem els pronoms febles»). ELISENDA SORIGUERA
Costo Rico
Amanece (Satélite K) Fusió
Hi ha grups que, gairebé sense buscar-ho, han acabat formant part del paisatge sonor de Barcelona d’una manera natural. Costo Rico és una d’aquestes formacions que, nascudes a l’escalf del mestissatge de final dels noranta, s’han anat llaurant una personalitat inqüestionable. Ho han fet, com tants altres, a còpia d’indagar en la fusió dels ritmes llatins amb la rumba, amb el plus que suposa la veu d’una cantant, Meri López, que domina amb solvència els registres del gènere. Amanece ha estat produït per Marià Roch (La Troba Kung-Fú) i enregistrat als estudis de La Fournier de la Garriga. R.P.
obrint pas
L’arrel i la paraula El grup valencià publica un nou disc ‘Coratge’, que han presentat com si fos el darrer El nou disc d’Obrint Pas, Coratge (Propaganda pel fet!, 2011), l’han anunciat com si fos el darrer. València, la seva ciutat, sempre ha estat un dels temes més presents en el seu repertori, i enguany més que mai, amb una cançó, «La vida sense tu», encapçalada pel poema «Cant a Vicent», de Vicent Andrés Estellés. La diferència entre els primers anys del grup i els d’ara és que, si al principi cantaven amb pessimisme —«no trobes ningú
amb qui poder-te orientar,/ ningú et guiarà cap a la llibertat» («A València»)—, ara diuen que «La vida és tancar els ulls, tornar a riure,/ cridar al vent, sentint-nos lliures» («La vida sense tu»). Els valencians Obrint Pas fan un viatge introspectiu de la paraula a l’arrel, fins a «El país de l’olivera», la infantesa. Coratge és una proclama musical valenta amb un CD i un llibre que analitza les cançons amb les plomes d’Eduardo Galeano, Isabel Clara-Simó, David Fernàndez, Vicent Partal, Laia Altarriba, Pau Alabajos,
Cesk Freixas i Josep Nadal (La Gossa sorda), entre altres. Obre el disc la cançó «Coratge», que és bastant identificativa del grup. Després de quatre anys sense temes nous —el darrer disc va ser Benvingut al paradís (PpF!, 2007—, per què aquest tema? Xavi Sarrià, cantant i compositor del grup, explica que «era el que encaixava millor. Pel nom, pel concepte, perquè tenia un “Preludi”. Però també vam dubtar... Primer havíem pensat en “La vida
SECUNDÈRIA 157/ESTIU 2011 altaveu
sense tu”, m’agradava més per començar. Però el primer tema de l’anterior disc era un reggae semblant. Al final vam estar d’acord que “Coratge” era una manera potent i directa d’obrir el disc. Alhora, també, hem gravat coses diferents». Miquel Gironès n’esmenta un exemple: «Hi ha molta gent i moltes entitats que ens han felicitat pel senzill “Seguirem”, i n’hi ha d’altres que diuen que és el mateix de sempre. I, la veritat, és la primera vegada que fem un tema ska clàssic!».
El coratge dels herois quotidians Al llibre que acompanya el CD, David Fernàndez parla de Bertolt Brecht, de la mare coratge i del coratge anònim. Xavi Sarrià explica que «a més del coratge dels herois quotidians de què parla David i nosaltres a les cançons, fem una mirada al que hem estat i d’on venim, és un repàs als nostres moviments, les nostres relacions... No amb voluntat de ser nostàlgics, sinó de veure el que ens ha fet avançar durant tots aquests anys i
7
tot el que hem construït». Segons Sarrià, «hem volgut crear un marc d’influències i reviure el nostre propi referencial. És a dir, des de la València de 1990, les primeres generacions de gent que vam estudiar en valencià, en un moment que érem molt joves. Formem part de la mateixa generació del “rock en català”, que ens va unir i amb qui hem crescut juntament; des dels primers concerts d’Els Pets, Sangtraït... Al País Valencià es va viure un ambient semblant, a la festa major et trobaves gent com tu». Per què ha arribat el moment de mirar enrere? Xavi Sarrià recupera de nou el seu discurs sobre la possibilitat que aquest sigui el darrer disc d’Obrint Pas. «Teníem ganes de fer un disc conceptual. En principi, volíem que les cançons parlaren del grup i de nosaltres com a persones, però més tard ho vam reconsiderar perquè aquest disc s’ha plantejat com si fos un adéu. No sabem què passarà, de moment és l’últim. Per això volíem
SECUNDÈRIA 157/ESTIU 2011
8 ALTAVEU
parlar de les nostres històries, de les batalles i referents propis». El cantant explica que des d’«El país de l’olivera» fins a «La vida sense tu», «tot és simbòlic... Ens podríem referir a una persona, però realment és un cant a València. El tu podria ser València: la vida sense València... Ens agrada molt el poema «Cant de Vicent», escrit per Vicent Andrés Estellés —recitat al disc per Vicent Camps—, que en realitat és un cant a la ciutat de València». És el moment de fer un nou Cant a València? «El poeta ve a dir: “Tenies por de fer una cançó que parlés de València, i fer-la des dels sentiments, sense que et quedés grandiloqüent”. La gràcia és que mentre Estellés escriu que li fa vergonya i que no troba el to, va expli-
cant València en imatges quotidianes, i a mi em va agradar molt. La cançó vol ser el mateix. La vida que hi hem fet, d’adolescents i de joves, al barri del Carme i a Benimaclet, al carrer estant amb els amics, els primers pisos d’estudiants, els locals, el Cabanyal... És un cant a València i alhora una història d’amor a una persona».
cançons no parlen de nosaltres com a grup, sinó de nosaltres en majúscules, de tota la gent amb qui hem crescut. Volíem parlar dels que anàvem junts a classe de filologia catalana... A Feliu Ventura el vaig conèixer el primer dia d’anar a la facultat. Igual que Obrint Pas, li vaig dir que gravés una maqueta!».
Obrint Pas mantenen una relació d’amor i d’odi amb la seva ciutat. “Tot i que la situació a València, ja sabem per quins motius, està molt fotuda, en realitat n’estem enamorats», afirma Miquel Gironès. Feliu Ventura escriu al llibre: «A voltes la vida d’un no cap en la vida d’un sinó en la vida de molts». «Sí —explica Xavi Sarrià—, perquè aquestes
No és casual que «Seguirem» sigui el primer senzill del disc. La dediquen a la professora i activista Mavi Dolç, desapareguda ara fa un any. «Quan estàvem triant l’avançament, no sabíem què podria representar aquest disc, on cada cançó és un món... La lletra del tema té un missatge adient amb el mateix títol del disc: “Seguirem endavant” defineix un poc con-
ceptualment tot el conjunt. I, és clar, la mort de la Mavi Dolç ens va marcar molt, perquè era com una mare per al grup i sempre estava lluitant per nosaltres. A més a més, era la tieta del nostre teclista i vocalista, Miquel Ramos. La seva mort li va venir de molt jove i ens va xocar molt a tots». Segons Gironès, també és un homenatge «a la seva generació. Ella és la que ara ens ha faltat, però “amb la terra entre els dits, seguirem” o “amb les cançons d’Ovidi”... És un tema que al País Valencià l’hem de tenir sempre molt clar. És la flama que ens han rellevat». Textos: Roger Palà Fotos: cedides per Obrint
deria.cat
SECUNDÈRIA 157/ESTIU 2011
Moby arriba
Música internacional
al Poble Espanyol aquest juliol Barcelona podrà tornar a vibrar amb el compositor i músic de música electrònica nord-americà. Després d’una dècada en la música, l’àlbum trencador de Moby va ser Play, del 1999. Incloïa 18 cançons i va ser el primer àlbum de la història en el qual totes les cançons van ser autoritzades per a usos comercials. El 2001, Moby va escriure i va produir «Is It Any Wonder» amb Sophie Ellis-Bextor, per al seu àlbum de debut en solitari, Read My Lips. Una versió diferent de la cançó va ser llançada com a cara B en el senzill «Music Gets the Best of Me». El 2003, Moby va produir una cançó per a l’àlbum In the Zone de Britney Spears. La cançó es va titular «Early Mornin». Encara que no es va llançar com a senzill, va ser una de les favorites dels seus fans. El 2001, Moby va fundar Àrea: One Festival, una gira de concerts populars que presentava un gran ventall de diferents gèneres musicals.
trucar la seva música misògina i homofòba. Eminem, més tard, va satiritzar Moby (entre d’altres) a «Without Me», referint-se a ell com «un marica calb de 36 anys» i posant en dubte la seva importància declarant que «ningú escolta el techno!». Moby li va contestar que no interpretava techno des de 1992. Tots dos van tenir un enfrontament a la gala del 2002 dels MTV Video Music Awards. El 2002, Moby va llançar un àlbum que incloïa 18 talls. La cançó més popular de l’àlbum va ser «We Are All Made of Stars». Per un temps, va tenir un programa de televisió a la MTV el 2002, Senyor Moby’s House of Music, que se centrava principalment en la música electrònica més fosca. Moby també va aparèixer a Ride with Funkmaster Flex.
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)
El mateix, Moby també es va guanyar la ira d’Eminem després de
Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
9
novetats Goodbye Lullaby
Avril Lavigne
Conegut en un principi com Pink Crust. Va començar a treballar amb Deryck Whibley (Sum 41) abans de la seva separació, al seu estudi de Tarzana, Califòrnia. Whibley ha produït 8 dels 12 talls del disc, la meitat compostos per ella sola. Per a l’altra meitat, Lavigne va treballar amb el seu company de banda Evan Taubenfield i el compositor i productor Butch Walker. També, hi participa el compositor i productor Max Martin. Per a Lavigne es tracta d’un disc «molt diferent de qualsevol cosa que hagi fet abans. No és un àlbum de pop rock. És més sobre les emocions i els sentiments». Entre els seus temes més rítmics hi ha el seu primer single, «What the Hell», una aposta per la diversió i la llibertat, i «Stop standing there», amb una aroma als grups de noies dels anys cinquanta.
Collapse into now
REM
Compta amb la producció de Jacknife Lee, amb qui el grup ja va treballar en el seu àlbum anterior Accelerate (2008). S’anuncia amb un so més pop, acústic i innovador. L’àlbum s’ha gravat en el Music Shed de Nova Orleans i en els famosos Hansa Studios de Berlín, d’on van sortir diversos àlbums llegendaris com Heroes, de David Bowie, Achtung Baby, d’U2, i Lust for life, d’Iggy Pop. Les mescles es van realitzar al Blackbird Studio de Nashville. És el quinzè disc d’estudi del grup, i s’hi inclouen una dotzena de temes. Amb les col·laboracions de Patti Smith, el guitarrista Lenny Kaye, Peaches, Eddie Vedder, i amb el cantant de The Hidden Cameras, Joel Gibb.
SECUNDÈRIA 157/ESTIU 2011
10 Joves i Conducció
L’aventura arriba a la seva fi
El concurs de relats, fotos, vídeos i cançons encara la recta final amb un gran éxit de participació A finals del mes de juny, es celebrarà el lliurament de premis de la tercera edició del concurs sobre seguretat viària que s’ha consolidat com una plataforma de referència on els joves poden dir la seva. “Joves i Conducció 2011” ha estat un èxit de participació amb més de 800 participants d’arreu dels territoris de parla catalana. Centenars de fotografies, vídeos i relats han plantejat reflexions serioses i debats actuals sobre la seguretat a les nostres carreteres i la responsabilitat que hi tenim. Els participants han demostrat, una vegada més, que són creatius, que volen dir-hi la seva. Només necessiten un espai on poder expressar-se i “Joves i Conducció” ha estat el mitjà perfecte per canalitzar les seves inquietuds. La temàtica del concurs ha incidit en la importància de la reflexió sobre la se-
guretat viària i el motocivisme. Catalunya és un referent europeu en l’ús de la motocicleta. Hi ha 173 motos per cada 1000 habitants. La Fundació RACC en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Guàrdia Urbana ha realitzat un estudi sobre l’accidentalitat del col· lectiu de motociclistes, una de les principals conclusions obtingudes de l’estudi destaca: el risc de patir un accident en motocicleta és 8 vegades superior al
cotxe. Per tot això, Joves i conducció va proposar el motocivisme com a eix de la quarta edició del concurs. Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
Joves i conducció La revista Secundèria, el RACC i el Servei Català de Trànsit van convocar a principis de febrer la tercera edició del concurs JOVES I CONDUCCIÓ amb l’objectiu, a través d’un concurs, de fomentar el talent creatiu i el treball en equip de l’alumnat de segon cicle d’ESO, batxillerat i cicles formatius amb afició per l’escriptura, la fotografia, la música i el vídeo, seguint les activitats que el RACC proposa sobre la Seguretat Viària i l’assignatura Educació per a la ciutadania. El concurs es desenvolupa a través del web www.jovesiconducció.cat, on cada participant registrat ha de penjar relats breus, fotografies, vídeos o cançons per a cada una de les categories que es proposen relacionades totes amb la responsabilitat vial, la seguretat
a la carretera i el foment de la consciència social entorn dels accidents de trànsit. La participació és individual o en grups de fins a tres persones. A més a més dels premis per categoria, la classe que més i millor participi guanyarà UN VIATGE A FUTUROSCOPE. Les obres guanyadores seran escollides per un jurat format per escriptors, fotògrafs, pedagogs i experts en les diferents disciplines, que valorarà la qualitat literària dels relats, l’originalitat dels vídeos i cançons, la creativitat estètica de les fotografies, disseny, i l’adequació amb les categories proposades.
SECUNDÈRIA 157/ESTIU 2011
tema del mes
Els festivals
marquen el ritme
Des del Sònar al PopArb passant pel Primavera Sound els festivals assenyalen el començament de l’estiu Els festivals de música no perden pistonada davant la crisi i presenten uns cartells de luxe amb artistes del país i d'estrangers.
PopArb
8 i 9 de juliol El festival de pop independent amb segell català, PopArb, va fer públic a finals d'abril el cartell de la seva setena edició que se celebrarà els dies 8 i 9 de juliol a Arbúcies. Al marge de Manel i Antònia Font, la participació dels quals ja s'havia anticipat, 21 grups que completaran l'esdeveniment.
Els anomenats grups emergents actuaran el dia 9. Les tres bandes seleccionades són La Iaia (guanyadors del concurs Sona9 de 2010), Illa Carolina i Wantun. També, fora de l'escenari principal de Can Casso, i en horari de tarda, actuarà Refree (9 de juliol a Can Torres). La programació «convencional» per dies, és la següent: Divendres, 8 de juliol, actuaran 4t 1a, Inspira, Gentle Music Men, Oliva Trencada, Manel, Thelemáticos, Mazoni i El Guincho. Dissabte, 9 de juliol, ho faran Estúpida Erkah, Mine!, Senior i el Cor Brutal, The New Raemon, El Petit de Ca l'Eril, Antònia Font i Guillamino. www.poparb.cat
Es tracta d'un cartell generós, amb noms propis com Mazoni, El Guincho, Guillamino, The New Raemon, El petit de Ca l'Eril o Refree, als quals se sumen grups més novells com 4t 1a, Mine!, Oliva Trencada, Estúpida Erikah, Insipira o La Iaia. Les novetats del festival són: un punt de trobada per a professionals del sector que s'ubicarà a les Piscines; la programació d'un concert a Can Torres previ a la traca d'actuacions, que farà Nacho Umbert & La Compañía el divendres 8 al vespre; i el canvi de recinte per a la mostra de grups emergents, del Gorg Nou al Prat de Rodó.
11
SECUNDÈRIA 157/ESTIU 2011
12 tema del mes
Sónar
Primavera Sound
16, 17 i 18 de juny Sónar Barcelona incorpora 21 nous artistes a la seva programació, com James Murphy, amb dues sessions especials (a Barcelona i Galícia) després de la recent dissolució de LCD Soundsystem, o el prestigiós productor anglès Four Tet, també actuant en ambdós festivals. Així mateix, altres incorporacions a la programació són Dizzee Rascal (estrella de l'urban music), Ghostpoet (nou crooner urbà), Yelawolf (MC nordamericà apadrinat per Eminem), Tiga (encarregat de tancar SonarLab la nit del divendres), oOoOO (tercer vèrtex del showcase del segell de Brooklyn Tri Angle) i el showcase del segell italià Stroboscopic Artefacts, entre d’altres.
23, 24, 27,28 i 29 de maig Sónar continua investigant entre els artistes més interessants que operen ara mateix a Espanya i aquest any ha seleccionat 10 noms més que s'incorporen a la programació del festival a Barcelona.
La propera edició de San Miguel Primavera Sound començarà a caminar en unes setmanes i les confirmacions dels artistes del Parc del Fòrum són:
A l'espera de properes confirmacions, amb aquestes 21 noves incorporacions a Sónar, el 18è Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia, que se celebrarà a Barcelona els dies 16, 17 i 18 de juny, compta ja amb un total de 125 actuacions. www.sonar.es
El grup de Bradford Cox Deerhunter serà una de les atraccions del festival després de la seva reeixida gira pel nostre país aquests dies, a coll i be de l'aclamat «Halcyon Digest». El rock planador de Moon Duo, de plena actualitat per la publicació de «Mazes», la psicodèlia tribal de Prince Rama i els espanyols Marina Gallardo, Za! i La Débil completen la llista d'actuacions que es podran veure als escenaris principals del Parc del Fòrum. D'altra banda, ja hi ha detalls sobre la programació d'algunes de les activitats que es realitzaran al llarg de la setmana anterior i de forma paral·lela a l'esdeveniment principal, com és el cas de Primavera al Parc, que ocuparà les jornades del 27, 28 i 29 de maig. Sonny & The Sunsets, Comet Gain, The
Fresh & Onlys, Tennis, Cloud Nothings, Autolux, Espaldamaceta & Caballo, Ducktails, Dan Melchior und Das Menace, Las Robertas, Espanto, Inspira i Dotore són algunes de les bandes que passaran pels dos escenaris del Parc Central del Poblenou. A més, i com de costum, el cicle Primavera als Clubs inundarà de música algunes sales de la ciutat els dies 23 i 24 de maig. El dilluns 23 a La [2] d'Apolo el segell BCore presentarà a Betunizer, Capsula i Bullitt, mentre que a la sala gran Aquarela ens porta a Darren Hayman & The Secondary Modern, The Bitter Springs i Nacho Umbert & La Compañía. El dimarts 24 la segona sala d'Apolo comptarà amb un showcase vingut des d'Alemanya de Discorporate/ Hack amb la presència de Dead Western, Capillary Action, Schnaak i convidats especials. Aviat hi haurà novetats sobre la resta d'activitats d'aquest cicle. L'activitat infantil minimúsica dividirà la programació enguany entre el Parc del Fòrum i el Parc Central del Poblenou. Els artistes que hi participaran són: Mujeres, Me And The Bees, Za!, Viva Ben-Hur, Anímic, Manos de Topo, Evripidis And His Tragedies, Internet2 i Proyecto Personal. www.primaverasound.com
SECUNDÈRIA 157/ESTIU 2011 tema del mes
13
Festival de Peralada
juliol i agost
Cruïlla de cultures
8 i 9 de juliol
Els propers 8 i 9 de juliol, al Parc del Fòrum de Barcelona, tornaran a sonar les músiques urbanes i la qualitat musical, sense fronteres musicals ni estílistiques que ens proposa el Cruïlla Barcelona. Aquest festival continua sumant noms al cartell de la seva quarta edició i — després d'anunciar artistes com Jack Johnson, Madness, Calle 13 o Public Enemy entre molts d'altres— ara cedeix tot el protagonisme a bandes i artistes que considera les apostes del festival d'enguany.
Amb una marcada presència catalana, fruit de l'excel·lent moment que viu l'escena musical del país, comptarem amb els concerts de Maika Makovski, Joan Colomo, Los Tiki Phantoms, Very Pomelo, Litoral, Nacho Umbert, Pau Vallvé, El Brujo, Ivette Nadal i La Iaia. Amb aquestes incorporacions, el festival Cruïlla Barcelona reforça el seu compromís amb els grups i artistes de casa nostra, es converteix en un aparador de primer nivell de la música i els creadors del país, que conjuntament amb la presència dels artistes internacionals, acaben conformant aquest eclèctic i atractiu festival. El cartell del festival encara no està tancat, queden importants noms per confirmar durant les properes setmanes. www.cruillabarcelona.com
La primera edició del Festival Internacional de Música Castell de Peralada data de 1987 i des d’aleshores se celebra ininterrompudament els mesos de juliol i agost en el conjunt monumental d'aquesta població. El Festival té organització, gestió i finançament privat, dependent de l’Associació Cultural Castell de Peralada, sense ànim de lucre, presidida per Carmen Mateu de Suqué. El 1992 el Festival entrà a formar part de la selectiva Associació Europea de Festivals (EFA), consolidant-se d’aquesta manera com un certamen de qualitat al costat de noms tan importants com Bayreuth, Berlín, Florència o Salzburg. Més tard, el 2006 entrà a formar part de l’Asociación Española de Teatros, Festivales y Temporadas de Ópera XXI, i des de l’any 2007 és, també, membre de l'Asociación Española de Festivales de Música Clásica (FestClásica).
El Festival Castell de Peralada dedica la seva atenció a recitals de gran veus, concerts simfònics, corals, òperes, espectacles interdisciplinaris de música i teatre, dansa, jazz, concerts de música pop, concerts de cambra i espectacles familiars. www.festivalperalada.com
SECUNDÈRIA 157/ESTIU 2011
REPORTATGE
FICCIONS
15
Els Finalistes de la quarta edició de Ficcions
2011
Laia Muntadas i Bonilla, de Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, guanya la quarta edició de Ficcions, l’aventura de crear històries
Més de 300 joves omplen l’Espai Jove La Fontana en el lliurament de premis Ficcions, el concurs literari on han participat més de 1.100 estudiants La cinquena edició de Ficcions, l’aventura de crear històries ha arribat a la seva fi. El concurs literari a la xarxa, organitzat per Secundèria, acaba amb un gran èxit de participació: aquest any, ha superat els 1.100 participants. L’acte de lliurament de premis es va celebrar el 30 de maig a l’Espai Jove La Fontana de Barcelona i va acollir uns 300 estudiants d’arreu de Catalunya.
Laia Muntadas amb el conseller Mascarell
El guanyador d’aquesta edició va ser un alumne de l’IES Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, la Laia Muntadas Bonilla. El conseller de cultura, Ferran Mascarell i l’editor de la revista Secundèria, Josep Ritort, li van lliurar el primer premi, un ordinador portàtil. Els segons classificats van ser uns alumnes de l’IES Lluís Domenech i Montaner de Reus, en Gerard Faiges Llauradó i la Marta Curull Sentís, que es van endur una estada a Futuroscope. El veredicte del jurat es va fer públic el dilluns 30 de maig a les 17:00 de la tarda, a l’Espai Jove La Fontana, en un acte on alguns dels membres del jurat com ara Antònia Cortijos o
Hortènsia Galí van lliurar els diplomes i els premis als finalistes. El jurat, format per persones del món de la cultura, la literatura i l’educació catalanes va estar format per Pau Vidal i Albert Lladó, entre d’altres. Un any més, Ficcions ha demostrat que la literatura en català a la xarxa és ben viva entre la gent més jove, que ha escrit durant dos mesos més de 500 històries al web del concurs. D’altra banda, el concurs de disseny per a joves Deià, l’aventura d’imaginar espais, organitzat per l’escola Deià de disseny i la revista Secundèria, també van lliurar els premis als seus guanyadors. El senyor Ricard Roura, director de l’escola, va presentar l’escola i el concurs remarcant que es tracta d’«un concurs de disseny que pretén estimular l’interès i l’estima pels espais públics urbans a base de proposar idees i dissenys que permetin desenvolupar les activitats creatives en un entorn que faciliti la interrelació amb el conjunt de la ciutadania».
www.ficcions.cat
SECUNDÈRIA 157/ESTIU 2011
Els indignats de Plaça Catalunya 16 acampada
La nit de dilluns 16 de maig milers de persones van expressar la seva indignació amb la crisi i les injustícies socials acampant a la plaça de Catalunya. El moviment, que va sorgir com resposta a les mobilitzacions de Madrid a la Puerta del Sol, va aclaparar tota l’atenció en mig de les eleccions municipals de 2011. El moviment #acamapadabcn, que en un primer moment es va dir que estava associat a #democràciarealja, es va anar constituint en assemblea sense cap aparent organització darrere. En un primer moment es va parlar, des de la classe política i des del mitjans de comunicació, de les reivindicacions com si es tractés d’actes de joves antisistema. La realitat però incloïa certs matisos. El grup era molt heterogeni i estava format per joves, aturats, gent de totes les edats i condicions.
Hi ha valoracions de l’acampada que la defineixen com una barreja de consignes sense gaire sentit ni fons d’un grup de persones que no saben que fer. Per altre banda, no es pot obviar la naturalesa de les reivindicacions que posen de manifest un descontent social que és més profund que una simple acció reivindicativa banal. Joves amb molta preparació que no tenen un futur gens clar; milers d’aturats a Catalunya en una situació angoixant; retallades a tort i dret i un llarg etc. Qui és el responsable d’aquesta situació es pregunten aquestes persones. Per què si la crisi financera ha estat provocada per la cobdícia especulativa de bancs i caixes són les persones les que han de pagar els plats bruts? Per què es poden presentar a les eleccions polítics imputats en causes judicials? Per què no van saber defensar el drets de la societat? Són
SECUNDÈRIA 157/ESTIU 2011 tema del mes
moltes preguntes, la resposta de les quals sembla ser només l’eco d’una indignació que va creixent. A la llum d’aquesta situació, la classe política, en el centre de les crítiques, no va saber on mirar i no va voler resultar esquitxada. Tots els polítics van coincidir en respectar la indignació alhora que intentaven defensar el seu paper dins la societat. Sent conscient que qualsevol intent de fer-se “seva” la reivindicació està abocada al fracàs i el rebuig.
17
Aquest va ser el joc en que, sense voler-ho, es van veure immersos els polítics. Senyalats com a corresponsables de la situació, van haver de decidir si desallotjaven i “feien callar” un sector de la societat indignat o si, per contra, feien palesa la seva impostura, és a dir, si es deixaven dir a la cara que eren uns inútils. Textos: Diego Giménez (redaccio@edicat.cat) Fotos: Adrià Costa
deria.cat
SECUNDÈRIA 156/maig 2011
18 PETITS ANUNCIS
GUIA
JOVE
MODA
EDUCACIÓ
SERVEIS
Troba Secundèria
Escola Superior de Disseny IED
T’agrada el Turisme? A Mediterrani t’oferim el GRAU EN TURISME amb un IPAD 2 inclòs en la matrícula i 6 idiomes, i també el prestigiós MÀSTER EN DIRECCIÓ ESTRATÈGICA D’EMPRESES TURÍSTIQUES amb 4 especialitzacions: Direcció d’Empreses d’allotjament, Direcció Turística de Creuers, Direcció de Màrqueting i E-Commerce, i Direcció d’Esdeveniments i Congressos. També podràs realitzar pràctiques internacionals i disposaràs d’una extensa borsa de treball. Descobreix per què som líders en Turisme a Barcelona. C/Rocafort, 104 Tel.: 90 426 98 22. www.mediterrani.com
EUSS - Programes ADD * EUSS Activa * LaborEUSS * ProfEUSSional * fEUSS-te enginyer Pregunta’ns a comunicacio@euss.cat pel programa que millor s’adapti als teus estudis actuals. EUSS Enginyeria Pg. Sant Joan Bosco, 74 932 805 244 www.euss.cat
El Network Internacional de formació en Design, Moda, Visual Communication i Management
My Idea, My Job, My Place. 5.000m2 per dissenyar les teves idees
iedbarcelona.es · ied.es
Centre adscrit a:
I després de ÉSO, què? No saps quina és la teva professió? Vine a les nostres Jornades d’Orientació Vocacional i Professional. Els nostres especialistes t’ajudaran a tronar un perfil professional i t’assessoraran! Laura Cerdán Rubio Piscòloga Clínica Móbil: 657 187 426 Tel: 93 217 30 25 www.lcpsicologia.com laura@lcpsicologia.com Enviat a les 12:12 de dijous
Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera
GRAU EN TURISME c/ Aragó 55. Barcelona Tel.: 93 227 80 90 ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es
T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Passeig de Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com
formatic@formatic-barna.com
concursos de
dèria.cat
entra, participa... i guanya!!!
Per a més informació sobre la GUIA JOVE: jordi@edicat.cat
NIT
a les
xarxes socials
SECUNDÈRIA 157/maig 2011
Orienta’t amb Educaweb
19
Les oportunitats que ens ofereix
dominar una llengua estrangera Dominar una segona llengua, especialment l’anglès, incrementa un 44% les possibilitats de trobar feina. De fet, el coneixement d’idiomes és un dels requisits principals exigits per les empreses que cerquen candidats, tal com mostra l’Informe Randstad Professionals elaborat per la consultora Randstad. Si estàs interessat en els idiomes, has de saber que hi ha diferents opcions per aprendre’ls o perfeccionar-ne el nivell: cursos presencials, online, semipresencials, de conversa, viatges a l’estranger, cursos intensius d’estiu, etc. Tria l’oferta formativa que millor s’adapta a les teves necessitats i millora les teves possibilitats de trobar feina!
Com escollir el millor curs d’idiomes?
Idiomes emergents: la clau per assolir una major ocupabilitat Espanya es troba a la cua dels països desenvolupats pel que fa a l’aprenentatge d’un idioma estranger. Segons dades de l’Eurostat, es el quart país de la UE en el qual menys adults parlen idiomes. Gairebé la meitat dels enquestats (46,6%) reconeix no parlar cap idioma estranger, mentre que la mitjana de la Unió Europea se situa en el 38%. En concret, els únics països que superen Espanya en el desconeixement d’altres idiomes són Romania i Hongria, amb un 75% cada un i Portugal (51%).
- Primer, és necessari saber quin idioma vols aprendre, la finalitat, el temps de què es disposa, els diners que s’hi volen invertir, etc. - Després has de tenir en compte el nivell actual i fixar-te uns objectius concrets, o dit d’una altra manera, valorar de manera sincera si les teves obligacions laborals i familiars et permetran ser constant en l’estudi de l’idioma. - Una vegada tens clar què vols estudiar és important comparar: la durada, la metodologia, el nombre d’alumnes per classe, si el professorat és natiu, etc.
Aquest dèficit en idiomes redueix les oportunitats de desenvolupament acadèmic i professional, especialment en aquesta situació de crisi econòmica, en la qual la mobilitat internacional es converteix en una opció per sortir endavant. Sense competències idiomàtiques, resulta molt difícil trobar bones opcions i ser competitiu en altres països.
Segons Randstad, els idiomes més cercats per les empreses estatals són l’anglès, el francès i l’alemany, tot i que el xinès està prenent protagonisme a causa de les oportunitats de feina que genera el mercat en aquest país. L’anglès s’ha convertit en un idioma imprescindible, no solament per ser el més parlat al món, sinó també per la seva rellevància en el mercat laboral, en el món dels negocis, les tecnologies i la ciència. Segons l’índex EF EPI de nivell d’anglès en adults, elaborat per Education First (EF), Espanya ocupa l’últim lloc entre els 13 països d’Europa Occidental quant al domini de l’anglès. Aquests resultats es
www.qestudio.cat
- També és important valorar totes les opcions abans de decidir-se per un curs. Les diferents modalitats d’estudi (online, presencial, a distància…) poden afavorir que s’acabi el curs amb èxit. Si encara tens dubtes, et pots dirigir als serveis d’orientació d’Educaweb, que t’assessoraran per triar la millor opció.
deuen, en gran part, al fet que el castellà és la llengua franca en el món castellanoparlant, fet que resta motivació per aprendre anglès. Quant al xinès, la demanda de formació en aquest idioma ha crescut en els últims anys i són moltes les iniciatives que es duen a terme per difondre aquesta llengua. Estudiar xinès pot fer que el teu currículum vitae tingui el valor afegit que busquen les empreses.
+info: www.educaweb.cat
no no
SECUNDÈRIA 157/ESTIU 2011
20 reporTatge
no En Jordi té 15 anys, estudia 2n d’ESO a l’institut del barri, però no s’acaba d’entendre amb els companys de la seva classe. Acostuma a sortir més amb els amics del barri. Sembla que contínuament està enfadat, no suporta que li portin la contrària i amb els seus pares discuteix pràcticament cada dia. És estranya l’estona que està de bon humor, sempre hi ha alguna cosa
no
no
«Amb el a la boca»
que el molesta, el fastigueja, el fa enfadar... Sempre ha estat una mica tossut i irascible, però ara, en l’adolescència, el seu caràcter és encara més esquerp. El trastorn amb conducta oposicionista i desafiant (TOD) és un trastorn del comportament que normalment es diagnostica a la infantesa i que es caracteritza per comportaments gens cooperatius,
hostils, desafiants, negatius, irritables i molestos vers els pares, mestres i altres figures d’autoritat. El nen o jove desafia contínuament els adults, es nega a obeir ordres i a complir amb les seves obligacions, molesta als altres deliberadament, els culpa dels seus actes, és colèric, ressentit, rancuniós i molt susceptible. En l’adolescència, pel fet que el cercle social del jove s’amplia, aquestes conductes també es dirigeixen cap a
no
altres persones, com companys de classe... A Espanya, hi ha entre un 5% i un 15% de nens i adolescents diagnosticats d’aquesta patologia. Les actituds oposicionistes són molt normals en nens de 2 o 3 anys i en la crisis de l’adolescència. La patologia existeix quan aquestes conductes es converteixen en la tònica habitual i són molt més freqüents que en altres nens o joves de la mateixa edat.
no
Tot i que no s’ha trobat una causa clara que justifiqui aquest trastorn conductual, algunes teories sí que en donen una possible explicació. Segons la Teoria del Desenvolupament, aquest trastorn s’inicia en els dos primers anys de vida, quan el nen mostra certs problemes d’autonomia caracteritzats per una gran dificultat per a separar-se de la figura amb qui ha establert el principal vincle emocional. Aquesta persona acostuma a ser la figura materna. El nen no aprèn des de ben petit a respondre a l’entorn d’una manera adequada i desenvolupa actituds negatives davant el fracàs a resoldre els problemes dels primers anys de vida. La Teoria de l’Aprenentatge dóna una altra explicació, segons la qual les conductes oposicionistes i desafiants del nen o jove no són més que el reflex d’unes tècniques de reforç negatiu mal utilitzades pels pares i per les figures d’autoritat. El TOD es manifesta de la següent manera: El nen o jove mostra dificultats per a empatitzar i manca d’ajustament emocional. Des del punt de vista genètic, els estudis
no
SECUNDÈRIA 157/ESTIU 2011 reportatge
21
no
no no
demostren que el TOD és més freqüent en nois que no pas en noies. El nen o jove mostra, també, problemes d’aprenentatge, alts nivells d’impulsivi-
tat, nivells alts de fracàs acadèmic i problemes importants d’autoestima. Dificultats en les habilitats socials, manifestades en problemes per relacionar-se de manera adequada, distorsió de les relacions socials, relacions conflictives amb les figures parentals, etc. Els estudis demostren que un terç dels nens que tenen diagnosticat un TDAH, desenvoluparan en el futur un TOD. Aquests símptomes tenen un efecte directe sobre l’entorn social del jove, ja que presenta una alta probabilitat d’associar-se amb un grup d’iguals, conflictiu, i també de consumir alcohol o drogues en edats primerenques. El primer pas per a un correcte tractament és fer un diagnòstic. Des de casa, caldrà modificar l’estil educatiu inadequat, cal augmentar la supervisió del nen o jove, mantenir una disciplina
consistent i adequada amb la utilització de reforços positius i límits adequats. Les bones i les males conductes han de rebre una resposta immediata, un reforç positiu o negatiu. Aquest reforç no ha de ser global sinó que, el nen o jove ha d’entendre que es dirigeix a un acte concret. El càstig ha de ser sempre proporcional a la conducta mal feta i si els pares o els mestres han dit al nen o jove que tindrà un càstig, aquest s’ha de dur a terme. Pare i mare han de donar sempre el mateix càstig o el mateix premi independentment del context. El nen ha d’entendre la pauta educativa, no percebre diferències entre els estils educatius dels pares. L’ajuda d’un especialista serà fonamental en aquests casos. Textos: Laura Cerdán Rubio, laura@lcpsicologia.com Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
SECUNDÈRIA 157/ESTIU 2011
22 CULTURA destacat
«Dissenya una coberta real amb labutxaca» Comença el segon workshop amb la col·laboració de l’IDEP L’editorial labutxaca col·labora per segona vegada amb una escola de joves dissenyadors amb l’objectiu de crear la coberta d’un llibre que es publicarà el proper mes de setembre. Aquest maig es va fer la presentació del projecte a la qual va assistir Ramon Solsona, un dels autors de més èxit del moment pel seu llibre L’home de la maleta (Premi Sant Jordi 2010), ja que el llibre que treballaran els alumnes serà la seva obra Llibreta de vacances; Jordi Cornudella, editor del Grup62 i assessor del segell labutxaca; Anna Soldevila, l'editora; Begoña Berruezo, directora d’art de labutxaca i Martí Abril, dissenyador i il·lustrador especialitzat en disseny editorial. Tal com va explicar Solsona als estudiants de disseny, «el llibre té un marcat to irònic i pretén
parodiar, a banda de la realitat que ens envolta en cada un dels seus contes, les guies de lectura que es donen com a suport a la comprensió lectora». Anna Soldevila, l’editora de labutxaca, va explicar el resum del llibre i va establir els paràmetres bàsics que hauran de mantenir en el disseny, com format, logotip, producció, etc. i va afegir que «Ramon Solsona és un referent com a autor literari en la nostra llengua per la seva impressionant trajectòria i que cal tenir present que tot i ser una recopilació de contes per a adults, també pot ser llegit perfectament per un públic adolescent o escolar i cal entendre’l com un tot». El llibre, serà l’encarregat de despertar la creativitat dels alumnes de primer curs de l’IDEP, que podran fer un tast del que es cou en el món professional dins
d’un departament de disseny editorial. El workshop serà una oportunitat per treballar a partir d’un brífing real i dissenyar la coberta d’un llibre del segell labutxaca. Les propostes seleccionades es penjaran a Facebook per a sotmetre-les a votació i, posteriorment, un jurat format pels professors del workshop i els editors de labutxaca triarà el disseny guanyador per a la seva publicació.
SECUNDÈRIA 157/ESTIU 2011 CULTURA
AGENDA/juny2011
23
ESCOLA D’ESCRIPTURA
MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ
µµDies: 25-06-2011
Final de Emergenza Festival Concerts
RAZZMATAZZ1
C/ Almogàvers, 122
Barcelona www.emergenza.net www.salarazzmatazz.com
***
µµDies: 25-06-2011
Beth
Concert
Mas Querol
µµDies: 01-06-2011
Fonollosa (Bages)
Tractaven d’estudiar el seu idioma als pisos comunals, on la misèria enemistava dues o tres famílies; enmig de crits i plors i plats trencats, memoritzaven frases – per un home que no coneixerien – amb la dèria d’anar al país on creixen buguenvíl·lies i es mengen espaguetis cargolats.
µµDies: 10-06-2011
La Troba Kung-Fú
Hanna
Concert
Cinema-Estrena
µµDies: 23 al 26-06-2011
Nou de la Rambla, 113
Festa Major d’Olesa de Montserrat
Barcelona (Barcelona)
Festa Major
Preu: 8 €
Sala Apolo
www.hanna-movie.net
µµDies: 04-06-2011
Lo Submarino Hora: 24:00 h
Preu: gratuit
*** Per ells, però, l’amor es disfressava d’aquell cambrer que havíem vist als diaris: en un dels restaurants més chic d’Europa va dur-li a algú un entrepà amb el descuit – o la malícia – o bé la desesperació completa d’un ganivet a dins.
Concert
Baix Llobregat www.olesam.cat
White Russians Rasquera (Ribera d'Ebre)
Per veure un film amb ell, planxaven sempre el seu millor vestit, dutxades tant rabiosament com si tinguessin lepra… Marcello es feia vell, seguia distant.
Olesa de Mar,
A la Unió Soviètica les noies estaven bojament enamorades del guapo d’en Marcello Mastroiani, substituint per ell la religió: era l’Ulisses de les seves Troies, els pares les renyaven endebades, i el nòvio era un feble succedani de la imatge pura de l’actor.
http://www.myspace.com/whiterussians
***
Xènia Dyakonova µµDies: 11/12-06-2011
(Poeta, traductora i professora de l’Escola d’Escriptura)
Fira medieval de Castellet i la Gornal Fira
Castellet i la Gornal (La Gornal)
Alt Penedès www.castelletilagornal.net/
Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 90 317 49 08 www.campusdescriptura.com