eSTELLÉS RECITABLE
Selecció de textos i àudio Vicent Camps Propostes d’aprofitament lector: Joana Navarro
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals d’algun fragment d’aquesta obra.
Primera edició: abril 2013
© Dels textos: hereus de Vicent Andrés Estellés © De l’antologia: Vicent Camps © De les propostes d’aprofitament lector: Joana Navarro © Música cd: Kairo © d’aquesta edició: Edicions 96, SL Assessorament lingüístic: Maria Josep Escrivà - Edicions 96 Disseny i maquetació: Pau Àlvarez - Edicions 96 ISBN: 978-84-15802-07-5 DL: V-960-2013
ÍNDEX ESTELLÉS RECITABLE Dis-li pròleg
11
Si no és alegria, no vull poesia
15
34 poemes
Propostes d’aprofitament lector
67
eSTELLÉS RECITABLE És sorprenent el fet d’una cirera Vicent Andrés Estellés
A Ingrid, la nostra cirereta
Si no ĂŠs alegria, no vull poesia 34 poemes
LLIBRES DE PROCEDÈNCIA Cant de Vicent, i Cant de Vicent, OC 4: Balanç de mar
21
Teoria i pràctica de la flor natural [fragment] Llibre de meravelles
26
Teoria i pràctica de la flor natural [fragment] Llibre de meravelles
28
[Tous, els pallers...] Primer llibre de les odes, OC 3: Manual de conformitats
30
Homenatge il·lícit a Lluís Milà [fragments] Homenatge il·lícit a Lluís Milà, OC 2: Les pedres de l’àmfora
31
Plec i melic imperial de Carmesina Primera audició, OC 3: Manual de conformitats
32
Cant del Russafí, II Cercles del Russafí, OC 4: Balanç de mar
34
Cant del Russafí, XIII Cercles del Russafí, OC 4: Balanç de mar
35
Temps a/de Benimodo VI Temps a/de Benimodo, vol. II, llibre XIV, del Mural del País Valencià
36
Si Poemes esparsos, OC 10: Sonata d’Isabel
37
Professió del vell roder L’inventari clement, OC 6: Les homilies d’Organyà
38
L’amant de tota la vida, V L’amant de tota la vida, OC 7: Versos per a Jackeley
39 17
18
[Si com l’oreig...] Primer llibre de les odes, OC 3: Manual de conformitats
40
Conformitats L’ofici de demà, OC 9: La lluna de colors
41
Ara, després, en fi... La nit, OC 1: Recomane tenebres
42
[Ensums d’uns fums...] Primer llibre de les odes, OC 3: Manual de conformitats
44
[Gargalls vitralls els encenalls...] Els ferros del poema, OC 7: Versos per a Jackeley
45
Cançó Mort i pam, OC 2: Les pedres de l’àmfora
46
Cançó de la filla Primera audició, OC 3: Manual de conformitats
47
[Sóc un llaurador de l’horta...] [tria] Albades, vol. III, llibre XXVII, del Mural del País Valencià
49
Cançó de perdona aquell que no duu Taula parada, OC 4: Balanç de mar
51
Guantanamera Ram de vent, OC 4: Balanç de mar
52
[Damunt la pedra blanca...] Cançoneret de Ripoll
53
Potser, a l’hora de l’alba La nit, OC 1: Recomane tenebres
54
[Una vida digna...] Coral de Melcior Gomis, vol. II, llibre XIII, del Mural del País Valencià
55
Cant a l’Aitana: País Valencià, I Cançó del dia i les muntanyes, vol. I, llibre IV, del Mural del País Valencià
56
Aitana-scherzo, 1 Cançó del dia i les muntanyes, vol. I, llibre IV, del Mural del País Valencià
57
Aitana [fragment] Cançó del dia i les muntanyes, vol. I, llibre IV, del Mural del País Valencià
58
[Que jo tenia una casa...] Cançó del dia i les muntanyes, vol. I, llibre IV, del Mural del País Valencià
59
Aitana-scherzo, 4 Cançó del dia i les muntanyes, vol. I, llibre IV, del Mural del País Valencià
60
El mateix soldat anònim canta diversos indrets del País Valencià, II Cants a València, vol. I, llibre I del Mural del País Valencià
61
El guerrer de Moixent Tempteigs del guerrer de Moixent, vol. III, llibre XXVII del Mural del País Valencià
62
Quadern interdit [fragments] Per terres de Castelló, OC 9: La lluna de colors
64
[Per la rosa clara de la llibertat] Coral de Melcior Gomis, vol. II, llibre XIII del Mural del País Valencià
65
19
Cant de Vicent, i De pares pobres i amb mitges soles, a molta honor, vindria al món, un món humil, mes no mesquí. Recorde, encara, la casa, clara, on jo nasquí: precari, el pis tenia cuina, amb una pica de pedra vella i una finestra; després hi havia la galeria
21
i aquella parra que tant m’agrada, sempre evocar; l’embarronat, corcat, dolent, i un colomer buit, en desús, dalt el comú. Plàcides prades de les teulades, d’això em vindria la melangia, anys endavant, i més d’un cant. El paisatge l’honren estables, comuns, corrals i fumerals.
22
Per fer més fi, també algun pi, i cossiols d’alegres flors: hi ha, de precari, clavells, geranis, roses intactes i fulles magnes. Al menjador molta claror i ben poc més. Per les parets unes pintures de criatures inesperades: donzelles llargues, de llargs cabells, i mariners,
23
reblertes sines, remotes illes, ocells i barques, estranyes canyes. M’excitaria la fantasia aquell mural càndid i estrany? Després, l’amplària greu de la sala un ambient de cos present. I l’adjutori del dormitori on em van fer, fill de forner, i em varen traure, el dia 4
24
de cert setembre,* del càlid ventre. Molt festejat pel veïnat, a poc a poc, amb llet de pot i sopes d’all, em vaig criar. Tinc la nostàlgia d’aquella casa, del món aquell, què li hem de fer. No em preocupe: és l’únic luxe que em puc permetre, i a fer punyetes.
* Fou l’any del batre: l’any 24 25
Propostes d’aprofitament lector
Nivells de treball Propostes adreçades a lectors o nivells educatius no iniciats en poesia, i amb un grau de comprensió baix-mitjà. Propostes adreçades a lectors o nivells educatius iniciats en poesia, o amb un grau de comprensió mitjà-alt.
Cant de Vicent, i pàgina 21 Al Cant de Vicent podem deduir molts aspectes autobiogràfics sobre l’entorn familiar del poeta. Comença confessant, ja en el primer vers, que prové d’una família pobra i, a mesura que avancem en la lectura, descobrirem que ha viscut en un entorn humil i que se sent orgullós de la classe social a la qual pertany. Encara que aparentment es tracte d’un poema senzill, el sistema mètric emprat és molt similar al de les Noves Rimades, utilitzat per Jaume Roig en Espill o Llibre de les dones. També podem veure influències de Ramon Llull, concretament del poema «Cant de Ramon». Tot això ens demostra que Estellés era un gran coneixedor dels clàssics. Tot i que els seus pares no podien oferir-li una biblioteca familiar, sabem per una entrevista que li van fer a El Temps que va poder disposar de la d’un veí ceramista: Tenia un veí que va influir molt en mi. Un veí que no creia en Déu ni coses d’aquestes, tenia una biblioteca fabulosa. Jo abans de conéixer l’obra de Teodor Llorente, ja coneixia la de Carles Riba i la de Verdaguer.
1. Per començar, llegiu el poema en veu alta, amb els lleugers canvis que hem efectuat en la situació d’algunes paraules dins dels versos. Pensem que així la lectura pot resultar més intuïtiva i senzilla:
69
De pares pobres i amb mitges soles,
buit, en desús, dalt el comú.
a molta honor, vindria al món,
Plàcides prades de les teulades,
un món humil, mes no mesquí.
d’això em vindria la melangia, anys endavant, i més d’un cant.
Recorde, encara, la casa, clara, on jo nasquí: precari, el pis tenia cuina, amb una pica de pedra vella i una finestra; després hi havia la galeria i aquella parra que tant m’agrada, sempre evocar; l’embarronat corcat, dolent, i un colomer 70
El paisatge l’honren estables, comuns, corrals i fumerals. Per fer més fi, també algun pi, i cossiols d’alegres flors: hi ha, de precari, clavells, geranis, roses intactes i fulles magnes. Al menjador molta claror i ben poc més.
Per les parets unes pintures de criatures inesperades:
i em varen traure, el dia 4 de cert setembre del càlid ventre.
donzelles llargues, de llargs cabells, i mariners,
Molt festejat pel veïnat,
reblertes sines, remotes illes, ocells i barques estranyes canyes. M’excitaria la fantasia aquell mural càndid i estrany? Després, l’amplària greu de la sala
a poc a poc, amb llet de pot i sopes d’all, em vaig criar. Tinc la nostàlgia d’aquella casa, del món aquell, què li hem de fer. No em preocupe: és l’únic luxe que em puc permetre, i a fer punyetes.
un ambient de cos present. I l’adjutori del dormitori on em van fer, fill de forner, 71
2. I ara, descobreix tu les dades autobiogràfiques que es desprenen del poema. −Què significa l’expressió «amb mitges soles»? −Quins versos relacionats amb la descripció de la casa ens deixen veure la condició de lloc humil? −Quines ens indiquen que sa casa era un lloc agradable per a ell i que li va servir d’inspiració per als seus versos? −Quin ofici tenia el seu pare? −Quin dia va nàixer? −Quan diu que la nostàlgia d’aquella casa era l’únic luxe que es podia permetre, què creus que hi vol transmetre?
Teoria i pràctica de la flor natural [fragment] pàgina 26 Aquest poema té un ritme molt melòdic, tan melòdic que sembla una cançó popular. La temàtica no és altra que l’expressió dels sentiments que la pròpia poesia proporciona a Estellés. Ens confessa amb molta naturalitat els motius pels quals escriu poemes, que no són altres que contar les coses que li passen, fent-se ressò de la senzillesa de la vida. Més que no contar-les, el que fa és cantar-les, ajudant-se de les repeticions, expressant les contradicci-
72
ons de la vida mitjançant el joc de contrastos amb paraules antònimes, i adoptant una actitud reivindicativa. 1. Subratlla al text els versos on apareix el joc de contrastos, a partir d’idees contràries. 2. Tot el que sent Estellés, tot el que estima i espera és de contraban. Què creus que vol dir amb aquesta expressió? Pensa que el poema està escrit a l’època del règim franquista i explica amb les teues pròpies paraules el que significa «cante un amor de contraban» o «l’esperança de contraban». 3. En quin vers expressa els dubtes sobre la seua pròpia poesia? 4. Inventa un poema sobre la vida. Intenta aconseguir un ritme semblant al del poema d’Estellés, fent ús de repeticions de paraules, d’estructures sintàctiques i de jocs de contrastos.
Teoria i pràctica de la flor natural [fragment] pàgina 28 Molt sovint pensem que només som un entre tants, però cal prendre consciència que som tants que podem lluitar per les nostres idees i fer-les arribar allà on ens proposem. Sols som nosaltres qui ens hem de marcar els propis límits,
73