Festa de Sant Antoni Abat Notes d’un diari de la Guerra Civil La Guerra Civil a Cerdanyola explicada “en primera persona” per Ramon Poch i Casanovas, un document fascinant i inèdit que explica en clau local l’inici del tràgic conflicte Text: Juan Antonio Hidalgo
jahidalgo@cerdanyola.net
D
els documents referits a la història de Cerdanyola que encara esperen per ser publicats, el més fascinat és possiblement el diari de Ramon Poch i Casanovas sobre l’inici de la Guerra Civil. El va escriure el 1940, durant les setmanes en què es va amagar, un cop tornat de França després de la guerra. Poch era un veí de la nostra població que als anys 30 “traginava ví” entre Cerdanyola i Barcelona. Aquest diari va ser posteriorment passat a net i mecanografiat per la dona de l’autor. Anys més tard, la família el va tornar a “processar”, per convertir-lo en arxiu informàtic. El document ha estat custodiat tots aquests anys pels dos fills de Ramon Poch, Jordi i Serafina. Tot i que diversos historiadors locals han tingut accés al document, com ja hem dit, avui encara és inèdit. Ramon Poch va ser una figura molt coneguda a la Cerdanyola dels anys 30 del segle passat. Segons dades aportades per la seva filla, va ostentar, entre d’altres càrrecs, el de jutge municipal -elegit per ERC i per la Unió de Rabassaires de Cerdanyola,
36 ~ Gener 2013
del qual era un membre molt actiu- entre 1931 i 1936. També escrivia als diaris L´Opinió de Catalunya (amb el pseudònim de “Parla el Pagés” i La Humanitat i coneixia personalment alguns dels principals polítics de l’època, com Companys o Aragay. Va ser, en un altre ordre de coses, un dels promotors de la primera urbanització de Bellaterra. Poch va escriure els seus records sobre la Guerra Civil a Cerdanyola i a Santpedor, on finalment va haver de fugir per les seves diferències amb membres de la FAI. El seu text aporta gran quantitat de noves dades sobre com es viure a casa nostra l’inici de la guerra. Tenint en compte la professió del autor, no deixa de ser curiós que el “Butlletí dels Arriers de Cerdanyola, la revista que parla dels traginers de la població”, sigui finalment el mitjà que permetrà que aquest document surti a la llum després de tants anys. L’esclat de la Guerra Civil 18 de juliol de 1936 Per motius d’espai només podem reproduir aquí uns breus fragments del diari, que comença el 16 de juliol de 1936.
Il·lustracions: Ramon Gutiérrez ramon-pintor@hotmail.com
L’autor explica com aquell dia, anant en tren a Sabadell –“a la notaria del Sr. Led”, per enllestir uns papers per a la compra venda d’uns terrenys a Bellaterra-, veu com un elevat nombre de persones es concentra al Bar Salla per sentir a la ràdio les novetats sobre els rumors d’una sublevació militar al Marroc. “Al dia següent”, diu al text, “vaig sortir de Cerdanyola cap a Barcelona, com de costum feia tots els dissabtes, passant per algunes cases per oferir mostres de partides de ví i cobrant-ne també d’altres”. En arribar a Barcelona, s’adreça als locals de la Unió de Rabassaires per obtenir més informació
El dia abans de la sublevació militar ja es repartien pistoles a Barcelona i comprova com, en aquell moment, a la capital ja es començaven a repartir pistoles per fer front a la sublevació militar que tothom donava per segura. “Al tornar a Cerdanyola”, explica, “l’estació ja era plena de gom a gom, mentre la ràdio, des de Can Salla, anava donant notícies. L’escultor Viladomat em va demanar que l’acompanyés a casa seva, en un descampat (...). A la matinada del 18 de juliol”, continua, “el moviment ja havia esclatat (...). Als Quatre Cantons vaig tenir el disgust de veure que un
Tres tombs de Cerdanyola 2013 nombre molt crescut d’obrers estava totalment ocupat aixecant adoquins, començant una barricada”. “Vaig invitar a uns companys a venir amb mí fins a una casa de camp, anomenada Can Rius, situada enmig de la cadena de muntanyes que divideixen el terme municipal de Barcelona i Cerdanyola”. Allà van passar tres hores i van poder veure com “un avió venia en direcció a Sant Andreu i en passar per sobre de Sant Pere Màrtir una ametralladora va començar a fer el seu tac-tac... (...). Al cap de pocs moments l’avió deixava caure una bomba al bell mig de la Caserna, aixecant una gran columna de foc i de pols. L’avió, després, retornà al seu punt d’origen, en tant que a Barcelona s’aixecaven noves columnes de fum”.
Barcelona patí atacs aeris gairebé des del primer moment
El diari descriu la destrucció dels arxius parroquials El document també descriu fets com la destrucció dels arxius municipals i parroquials. Poch explica com “el meu cunyat, Josep Renom, conseller de dretes a l’Ajuntament, també va contribuir, sota coacció, a la general destrossa” i l’inici de les detencions de persones d’ideologia conservadora, tant a Cerdanyola com a Ripollet. En el text critica obertament els abusos comesos per elements arribats de fora de Cerdanyola per “defensar la República”. És una clara mostra
La ràdio de Cal Salla servia per confirmar els rumors de la sublevació de l’exèrcit al Marroc
Gener 2013 ~ 37
Festa de Sant Antoni Abat
Aixecament d’una barricada amb llambordes als Quatre Cantons de Cerdanyola
de les tensions entre diferents grups polítics que van aflorar des dels primers dies del conflicte. Poch no veia positivament moltes de les accions que van caracteritzar una època que descriu, textualment, com “de domini faïste total”.
Poch acaba narrant com un grup de milicians arriba al seu domicili per escorcollar-lo. “L’escòria de províncies també envaïa casa meva infectant-la amb la seva presència”, diu textualment. Finalment, es va veure obligat
Alguns cerdanyolencs van anar a Santpedor fugint de la FAI
En aquest sentit, Poch ens explica una reunió que es va fer a l’Ajuntament “entre els que allà ens hi trobàvem en aquell moment. Jo els hi vaig dir que el Comitè [revolucionari] estava integrat per persones alienes a Cerdanyola i Ripollet. La majoria de milicians eren murcians o de províncies i que calia prendre mides, ja que de les il·legalitats que cometien algun dia podríem pagar-ne les conseqüències. En canvi ells, forasters, comprant un bitllet de tren i facturant-ne la maleta quedarien lliures”.
a fugir fins a Santpedor, on tenia parents, per amagar-se i salvar la vida. Allà, però, sembla que troba una situació molt semblant. Ens parla, entre d’altres casos, d’un conseller municipal de Vilatorrada de Cardener, membre d’ERC, que “es troba arraconat per la CNT i la FAI, que ho dominaven tot”.
Fugida a Santpedor Les tensions entre les forces polítiques formades bàsicament per gent de Cerdanyola i els milicians arribats de fora van anar augmentant durant les següents setmanes. Finalment,
Amb el temps, van anar arribant a Santpedor per salvar la vida més persones de Cerdanyola, entre ells cita “als meus cunyats Renom i Padró, que van venir a refugiar-se, esperant que el temps canviés i la FAI
moderés la seva persecució contra les persones de dretes”. Malgrat la distància posada entre la nostra població i ell, la tranquil·litat mai no va arribar a ser absoluta. En alguna ocasió van arribar a anar a Manresa grups de milicians del Comitè de la FAI de Cerdanyola-Ripollet que encara intentaven trobar-lo per tornarlo detingut al poble. Ramon Poch va morir la nit de reis de 1950, als 49 anys, a Barcelona. Al seu funeral, que es va celebrar a Cerdanyola, l’església es va omplir de gom a gom i molta gent va haver de seguir la cerimònia des del carrer. La seva mort va truncar els plans que havia fet per marxar a treballar a una hisenda agrària a Bolívia, propietat de la família Trias de Bes, amb la qual havia contactat mitjançant uns coneguts comuns, de la família Padró-Solanet. Ens va deixar, però, un text apassionant per a tots els interessats a aprofundir en la història de la nostra ciutat i en un episodi tan tràgic com la Guerra Civil Espanyola.
El document sencer es podrà descarregar en poques setmanes, en format digital, al web dels Arriers (http://arriers. cerdanyola.net). Quan estigui disponible ho anunciarem mitjançant la nostra pàgina a Facebook i els mitjans locals. Volem agrair a Miquel Sánchez la seva col·laboració en la recollida d’informació per a aquest reportatge.
38 ~ Gener 2013