DOSSIER DE LLENGUA CATALANA
PER ESTUDIAR ELS CONTINGUTS ESSENCIALS I PREPARAR LA PAU
PRESENTACIÓ
Aquest material de Llengua catalana consta d’un dossier pensat per oferir la teoria essencial dels temes més representatius de la llengua de Batxillerat, juntament amb estratègies per resoldre amb èxit les diferents propostes d’activitats, i també d’un projecte digital que complementa el dossier.
El dossier està organitzat en quatre grans blocs (Comprensió lectora, Estudi del fet literari, Reflexió lingüística i Expressió escrita), que són els apartats de què consta la prova d’accés a la universitat (PAU).
En cada bloc hi trobaràs la teoria bàsica desenvolupada i les activitats corresponents pensades perquè practiquis diferents tipologies enfocades a la PAU i adquireixis seguretat per resoldre-la de manera eficaç.
Al llarg del dossier descobriràs una sèrie de pautes, recursos i estratègies perquè fixis la teva atenció en petits detalls importants per evitar els errors habituals i puguis enfrontar-te d’una manera resolutiva a activitats de diferents tipus i que requereixen l’aplicació d’habilitats específiques.
Al final del dossier hi ha una proposta de models de la PAU per tal que et familiaritzis amb la seva estructura i adquireixis destreses, seguretat i rapidesa a l’hora de resoldre-la.
També hi trobaràs les solucions de totes les activitats.
El projecte digital consta d’un gran nombre d’activitats noves autocorregibles, els punts clau de la teoria per acabar-la de consolidar, més models d’exàmens de la PAU i, també, totes les solucions de les activitats del dossier.
Desitgem que CONTEXT es converteixi en un instrument útil en la teva preparació per accedir a la universitat.
COMPRENSIÓ LECTORA
EXPRESSIÓ ESCRITA
COMPTE!
Compte amb els falsos sinònims que es produeixen per interferències del castellà: esquena – espatlla; espelma –vela; el full – la fulla, etc.
COMPRENSIÓ LECTORA
Sinònims i antònims
Dues paraules són sinònimes quan tenen un significat idèntic o similar. Per exemple, cotxe i automòbil, tren i ferrocarril, petit i menut, frívol i superficial
Segons el grau de sinonímia entre les paraules, podem establir tres tipus de sinònims:
• Els sinònims totals, que solen ser intercanviables en la majoria de circumstàncies: aleshores – llavors; got – vas, etc.
• Els sinònims dialectals, que tenen un significat idèntic però circumscrit a la seva àrea geogràfica: escombra – granera; mirall – espill; gat – moix, etc.
• Els sinònims de registre diferent , que tenen un significat idèntic però s’utilitzen segons la situació comunicativa: morir – dinyar-la; robar – pispar, etc.
Sovint hi ha sinònims precisos que s’adapten a realitats concretes. Per exemple, la paraula tros podem intercanviar-la per una sèrie de sinònims específics segons el terme que acompanya: tall (de carn), llesca (de pa), llenca (de cansalada), bocí (de menjar).
Cal tenir també en compte el concepte de precisió lèxica. Verbs com fer o substantius com cosa poden ser substituïts per altres mots més concisos per tal d’enriquir els textos i evitar repeticions. Fer, segons el context, pot equivaler a elaborar, produir, construir, realitzar, fabricar, elaborar, preparar, confeccionar, etc. Per la seva banda, cosa pot equivaler, segons el context, a mots com eina, instrument, objecte, tema, aspecte, assumpte, afer, etc.
Un antònim és un mot oposat a un altre. Per exemple, dur – tou; fosc – clar, etc. Alguns antònims també es formen afegint un prefix al lexema, com ara a-, anti-, des-, dis-, in- (im-, il-, ir-). Per exemple, simètric – asimètric; lliscant –antilliscant, etc.
Segons el tipus de relació que hi ha entre els dos termes, podem establir tres categories d’antònims:
COMPTE!
A l’hora d’escollir la paraula sinònima o antònima, cal que sigui de la mateixa categoria gramatical.
• Els antònims complementaris. L’afirmació d’un implica la negació de l’altre. Per exemple: dia – nit; viu – mort, etc.
• Els antònims graduals. Permeten una gradació. Per exemple: blanc –gris – negre; fred – natural – calent, etc.
• Els antònims recíprocs. L’afirmació d’un implica l’afirmació de l’altre. Per exemple: donar – rebre; comprar – vendre, etc.
Els pronoms febles
Generalment, els pronoms febles són uns elements gramaticals àtons que substitueixen algun complement de l’oració (referent).
Formes dels pronoms febles
Formes plenes me te se ne nos vos lo los la les li ho hi
Formes elidides m’ t’ s’ n’ - - l’ - l’ - - - -
Formes reforçades em et es en ens us el els -
Formes reduïdes ’m ’t ’s ’n ’ns
Hi ha pronoms que només tenen una forma i n’hi ha d’altres que en tenen més d’una depenent de la posició on es trobin.
Els pronoms febles van tots davant del verb (proclítics) o tots darrere del verb (enclítics).
• Van darrere d’un imperatiu (pentina’t), un infinitiu (pentinar-se) o un gerundi (pentinant-se).
• Indistintament, van davant o darrere del passat perifràstic (els va dur / va dur-los) i d’una perífrasi verbal (l’he de comprar / he de comprar-la).
• Van davant de la resta dels temps verbals (t’estimo, m’avançava, etc.).
Funcions dels pronoms febles
Els pronoms febles, generalment, substitueixen els complements verbals. Les funcions principals dels pronoms febles són les següents:
Persones Formes Funcions
1a em, ens CD, CI
2a et, us CD, CI
3a el, la, els, les CD determinat, Atr determinat ho CD neutre o oració subordinada, Atr li (hi), els CI es CD o CI de sentit reflexiu en CD, Atr, CC, CR, CPred, Subj, CN, CAdj hi CC, CR, CPred
En les perífrasis verbals no podem escriure el pronom, simultàniament, davant i darrere del verb: hi vaig anar vaig anar-hi hi vaig anar-hi
Els pronoms relatius
El pronom relatiu, a més d’unir dues proposicions en una oració subordinada, també representa un element que havia sortit abans: l’antecedent.
Els viatgers que baixen del tren venen de París.
En aquest exemple, el relatiu que uneix dues proposicions i també fa la funció sintàctica de subjecte de la proposició subordinada, ja que substitueix el SN els viatgers (l’antecedent).
Les formes dels pronoms relatius són les següents:
• Els invariables que, què, qui, on, quan, com
• Un de variable: el qual / la qual / els quals / les quals
que (àton)
Per a persones i coses
Relatius simples
En les oracions de relatiu adjectives sempre va sol.
Les famílies que estan molt interessades en el projecte poden demanar una beca.
El pronom relatiu que pot fer les funcions sintàctiques següents en l’oració subordinada:
• Subjecte: El cotxe que acaba de passar és molt original.
• Complement directe: La colònia que et vaig regalar ja no la fan.
• Complement circumstancial: Ens trobarem el dia que vinguis.
En les oracions de relatiu substantives va precedit d’un article.
Observa el que et plantegen.
COMPTE!
No s’ha de confondre el pronom relatiu que amb la conjunció que o l’adverbi que:
• La conjunció que fa d’enllaç entre proposicions i no té cap funció sintàctica: Diu que m’escoltis atentament. També pot aparèixer en oracions interrogatives totals, com ara Que vols aigua?
• En canvi, l’adverbi que apareix en oracions exclamatives, com ara Que alt que és!
què (tònic)
Per a coses
qui
Per a persones
En les oracions de relatiu adjectives sempre va precedit d’una preposició.
Els fets de què l’acusen em sorprenen.
En les oracions de relatiu substantives va sol o precedit d’un determinant o d’una preposició. Qui vulgui una poma, que la demani.
Els qui arribin d’hora rebran un premi Donen el premi a qui guanyi totes les proves.
En les oracions adjectives sempre va precedit d’una preposició.
La persona de qui et parlo és de Reus
COMPTE!
No s’ha de confondre el pronom relatiu què amb el pronom interrogatiu què:
• El pronom relatiu què equival a el qual, la qual, els quals, les quals: La raó per què / la qual ho ha fet és desconeguda.
• El pronom interrogatiu què equival a quin, quina, quins, quines + substantiu: Desconec per què / quina raó ho ha fet
Sinònims i antònims
16 Tria, en cada cas, el sinònim adequat o l’expressió sinònima que hi vagi bé: sens dubte – del tot – sovint – de franc – aleshores – per sobre
a) Llavors, va aparèixer per l’autopista. →
b) Vaig anar al concert gratuïtament →
c) Indubtablement , té tota la raó. →
d) Em va respondre només superficialment →
e) Va a casa dels seus avis freqüentment →
f) Vam haver de buidar la casa completament →
17 Escriu sinònims (o expressions sinònimes) dels adverbis o de les locucions adverbials subratllats:
a) Les obres de casa es van fer lentament →
b) Has d’estar alerta permanentment →
c) Parla baix. →
d) Van arribar a l’hotel i, tot seguit , van sortir a visitar la ciutat. →
e) Sobtadament , va caure de la teulada. →
f) Va ser només un malentès. →
18 Relaciona cada paraula de la columna de l’esquerra amb el seu sinònim de la columna de la dreta: suficientment • • pel cap baix possiblement • • de seguida almenys • • potser aviat • • prou
19 Busca en el text els mots o expressions que poden funcionar com a sinònims de les paraules següents:
Fa uns dies vaig rebre un correu (jo i mig país més) amb un document adjunt signat per un suposat director general de la Policia de l’Estat (feia referència a Andorra) que m’informava que soc objecte d’un procediment judicial. La suposada citació em va encantar perquè seria la versió moderna d’aquells anònims que fèiem de petits per jugar tot retallant les lletres de les revistes. La diferència és que no intenta ser una broma, l’informe pretén ser una estafa cibernètica.
Maria Cucurull: «El dret de ser estafada en català». Núvol, 30/09/2024.
a) meravellar →
b) missatge →
c) burla →
d) pretès →
e) frau →
f) firmat →
Els pronoms febles
28 Completa amb el pronom feble adequat en cada cas:
a) He anat a cal metge a les tres de la tarda i ara torno.
b) Sempre ha viscut a Romania, però ara ja no viu.
c) Camina de pressa: camina.
d) Camina a poc a poc: camina.
e) Ens enviareu el paquet? Sí, us enviarem demà.
f) No ens vam creure que sortiríeu a la tele. No ens vam creure, de debò!
g) Estem molt feliços de saber que tot va bé: estem.
h) La Carmeta viu a Castelldefels; ho sé perquè ara torno i l’acabo de veure.
i) Tinc una relació prou cordial amb els veïns, avenir-s’ és important.
j) Nosaltres hem comprat la xocolata i vosaltres, els xurros heu comprat, oi?
k) Aquest matí he comprat sardines al mercat i ara netejaré i les escabetxaré.
l) Compra- , la motxilla. necessitaràs per a l’excursió.
29 Torna a escriure les oracions següents substituint els elements subratllats pels pronoms adequats:
a) En Jordi ens va deixar el seu cotxe i encara no hem tornat el cotxe a en Jordi
b) En Pol ens va deixar la clau i encara no hem tornat la clau a en Pol
c) Va néixer a Girona i va morir a Girona
d) Amb el temps t’oblidaràs de tot això; segur que t’oblidaràs de tot això.
e) Ara viatjo, normalment, en metro, però abans no viatjava mai en metro.
f) Quan la Paquita entra al despatx, la Carla ja surt del despatx
g) Em van presentar els companys del claustre; em van presentar ahir al matí els companys del claustre
h) Regala aquests contes als teus nebots; si regales aquests contes als teus nebots, els faràs contents.
Els pronoms relatius
36 En què es diferencien el pronom relatiu que i la conjunció que?
37 Digues si els que destacats en negreta en les oracions següents són pronoms relatius, conjuncions o adverbis:
a) No m’agrada que parlis així. →
b) Mira que bonic! →
c) Ho farem el dia que vulguis. →
d) La casa que vam veure està en venda. →
e) Que vindràs demà? →
f) Ves-hi, que t’han cridat. →
38 Completa les oracions següents amb les opcions adequades:
a) que / els quals / els que
Aquells documents, pertanyen a l’Església, no es poden consultar sense autorització.
b) el que / aquell que / qui
Aquest noi i vas veure ahir són germans.
c) les que / les quals / qui
Les noies de parles no són pas germanes.
d) què / la que / la qual
La ploma amb escric és un regal de l’empresa.
e) on / en què / en la qual
L’abadia vivia el rector es va cremar fa anys.
39 Completa les explicacions següents amb les paraules adequades:
a) Els pronoms relatius, a més d’ dues proposicions en una oració , també un element que ha sortit abans: l’
b) Els pronoms relatius són els invariables que, , qui, on, , i el el qual / la qual / els quals / les quals.
c) El pronom que pot referir-se a i coses, què només a , només a persones, mentre que el qual, la qual... pot substituir tant persones com coses.
ESTUDI DEL FET LITERARI
Les figures literàries o retòriques
Les figures literàries o retòriques són recursos lingüístics i estilístics que es fan servir en les obres literàries per embellir-ne el llenguatge. N’hi ha de diversos tipus:
Figures d’àmbit fonètic: juguen amb l’efecte dels sons
Figura literària Definició Exemple
Al·literació Repetició d’un so al llarg d’un vers. i roda com un carro el tro de guerra JACINT VERDAGUER: L’Atlàntida.
Onomatopeia Transcripció que imita un so. I, si demano un sobre d’aspirina, el dependent nou, que no em coneix, diu: tingui, dues pessetes i mitja. I crec-crec, la caixa. I, si demano marialluïsa, el dependent ni em mira i diu: dos rals. I crec-crec, la caixa.
MERCÈ RODOREDA: La meva Cristina i altres contes.
ESTUDI DEL FET LITERARI (TEORIA)
Paronomàsia Oposició de dos mots que només es diferencien per un so.
Balla damunt la palla.
J. V. FOIX: «Sota les voltes diu Marta que es mulla»
Figures d’àmbit morfosintàctic: juguen amb la posició de les paraules dins del text
Figura literària Definició Exemple
Anadiplosi Repetició d’una paraula o grup de paraules al final d’un vers i al començament del següent.
Anàfora Repetició d’un o més mots a principi de vers o de frase.
T’hauries criat d’una altra manera. Més bona, potser Potser més dolenta.
JOANA RASPALL: «Podries».
Rosa de llum, eixamplat extermini, rosa d’amor, flames devoradores, rosa constant a dintre el terratrèmol, rosa fluint com la mateixa sang!
VICENT ANDRÉS I ESTELLÉS: «Crema de Xàtiva».
Asíndeton Supressió de les conjuncions de coordinació.
Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra.
SALVADOR ESPRIU: «Assaig de càntic en el temple».
Tòpic
Els temes i els tòpics literaris
Els tòpics literaris són idees o procediments estilístics que s’han convertit en fórmules tipificades de tant repetir-se. Sovint s’identifiquen amb una expressió llatina.
Tòpics relacionats amb l’amor i el desamor
Amor post mortem (‘amor més enllà de la mort’): l’amor és tan profund que es manté viu malgrat la mort de la persona estimada.
Descriptio puellae (‘descripció de la noia’): descripció elogiosa del físic i el caràcter de la noia.
Donna angelicata (‘dona angelical’): imatge de la dona pròpia del Renaixement (s. XVI), de gran bellesa, pell blanca, proporcions harmonioses i caràcter afable.
Flamma amoris (‘la flama de l’amor’): l’amor és una passió interna, que crema.
Furor amoris (‘bogeria de l’amor’): l’amor i la passió fan embogir els enamorats.
Militia amoris (‘batalla d’amor’): l’amor és una batalla entre els enamorats.
Venatus amoris (‘caçador d’amor’): el poeta busca l’amor.
Exemple
Em costa imaginar-te absent per sempre. Tants de records de tu se m’acumulen que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te.
MIQUEL MARTÍ I POL: «Lletra a Dolors».
I la teva mà és clara que fa rosa el teu cos de tafetà vermell, i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT: «Encara el tram».
I té la cara pàl·lida d’un gran defalliment. Ella dansava i reia tot just casada amb Drias, altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
JOSEP CARNER: «Aglae i les taronges».
[…] El nostre amor no necessita la protecció de cap sostre ni pot ésser tancat dins una cançoneta de finestra o de plana, sinó desplegar-se com una bandera.
AGUSTÍ BARTRA: «Espera».
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l’amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles.
VICENT ANDRÉS I ESTELLÉS: «Els amants»
Dolça amigueta tornem al joc, la teva escala afarà de toc. Si tu m’atrapes no et besaré, si jo t’atrapo perdonaré que no m’estimis. Ja em somriuràs.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT: «Platxèria»
Si jo fos pescador pescaria l’aurora, si jo fos caçador atraparia el sol; si fos lladre d’amor m’obririen les portes, si fos bandit millor que vindria tot sol
JOAN SALVAT-PAPASSEIT: «Si jo fos pescador».
ESTUDI DEL FET LITERARI
La mètrica
La poesia és el gènere literari, escrit habitualment en vers, en què l’autor expressa els seus sentiments, emocions, pensaments…
El vers, que és la successió de paraules que ocupa una línia del text poètic, es caracteritza per quatre elements: el metre, la rima, el ritme i les estrofes
El metre
El metre és el nombre de síl·labes d’un vers.
A l’hora de fer el recompte de síl·labes d’un vers, cal separar les paraules en síl·labes i comptar fins a l’última síl·laba tònica, tenint en compte els fenòmens de contacte vocàlic.
Fenòmens de contacte vocàlic
Sinalefa
Pronunciació en una única síl·laba de dues vocals en contacte, una a final de mot i l’altra a l’inici.
Elisió
Supressió d’una de les vocals en contacte.
Hiat
Trencament d’una sinalefa. Es pronuncien separades dues vocals, una a final de mot i l’altra a l’inici, que podrien formar sinalefa.
Fixa’t en aquest exemple:
A | vui | no | més | de | nos | tra | co | nei | xen | ça 10 A
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 -
tinc | el | cor | fresc | com | el | ce | ller | del | mas , 10 B
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
El nom m’era llarg igual que ⌣ una queixa i ⌣ em punyia el cor.
CLEMENTINA ARDERIU: «El nom».
El tren va deturar-se abans de l’alba a la deserta ⌣ estació.
JOAN MARGARIT: «Fill a l’hivern».
¿És el seu plor o | era l’aigua?
JOSEP PALAU I FABRE: «Cançó de la noia que habita el cor».
i | to | ta | la | me | va ⌣ à| ni | ma | s’a | gen | ça 10 A
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 -
d’ha | ver- | te | dut | re | col | za | de | ta ⌣ al| braç 10 B
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
JOSEP M. DE SAGARRA: «A una nova amiga».
Així mateix, segons si els versos d’un poema tenen el mateix nombre de síl·labes o no, els poemes es classifiquen en dos grans grups:
Tipus de poemes segons el nombre de síl·labes dels versos
Poemes amb versos isosil·làbics Tots els versos del poema tenen el mateix nombre de síl·labes. Poemes amb versos anisosil·làbics o polimètrics Els versos presenten diferents nombres de síl·labes.
Les figures literàries o retòriques
1 Fixa’t en aquesta llista de figures retòriques i escriu-ne el nom al costat de la definició corresponent: paral·lelisme – epanadiplosi – apòstrofe – oxímoron – sinestèsia ironia – anàfora – al·literació – eufemisme – polisíndeton
a) Repetició d’un so al llarg d’un vers:
b) Expressió del sentit contrari del que es vol transmetre:
c) Unió de dues paraules, sovint un nom i un adjectiu, que tenen sentit contradictori o que s’exclouen:
d) Repetició d’una paraula o grup de paraules al començament i al final d’un mateix vers:
e) Repetició d’un mot a principi de vers o de frase:
f) Invocació a una entitat real o imaginària:
g) Associació d’elements que provenen de camps sensorials diferents:
h) Repetició d’una conjunció de coordinació:
i) Repetició d’una estructura sintàctica en diversos versos o frases: .
j) Substitució d’una paraula o expressió considerada tabú per una altra de més suau: .
2 Indica si les afirmacions següents són vertaderes o falses. Després, corregeix les que hagis considerat falses.
a) En la frase La Lola va de lila hi ha una al·literació.
b) L’expressió dolça amargura és una sinestèsia.
c) En el vers cremar he vist ma llenya, del poema «Desolació» de Joan Alcover, hi ha una hipèrbole.
d) Els versos de Jacint Verdaguer Per què, per què, enganyosa poesia, / m’ensenyes de fer mons?, del poema «Vora la mar», contenen un epítet i una interrogació retòrica.
e) En els versos Perquè soc massa fràgil per bastir l’aturall [...] / Perquè soc massa forta perquè em blegui un destí, del poema «T’estimo perquè sí» de Maria-Mercè Marçal, hi ha una antítesi.
f) En l’oració No em trobo gaire bé hi ha una lítote.
g) En els versos El meu avi matern, que va tenir deu fills, / va fer, per a domar-los, una gran torre a l’horta, de Màrius Torres, hi ha un hipèrbaton.
h) En els versos Josep Carner, Blai, Rosselló, / Salvador Espriu per valedor, / potser algun altre…, del poema «Invocació als poetes» de Clementina Arderiu, hi ha un asíndeton.
ESTUDI DEL FET LITERARI (PRÀCTICA)
Vertadera Falsa
Els temes i els tòpics literaris
6 Digues si aquests tòpics literaris estan relacionats amb l’amor i el desamor (AD), la vida i el pas del temps (VPT), la mort (M) o la natura (N):
Quotidie morimur →
Locus amoenus →
Donna angelicata →
Tempus fugit →
Ubi sunt? →
Carpe diem →
Homo viator →
Descriptio puellae →
Beatus ille →
Collige, virgo, rosas →
7 Fixa’t en aquesta llista de tòpics literaris i escriu-ne el nom al costat de la definició corresponent:
Tempus fugit – Militia amoris – Carpe diem – Ubi sunt? – Beatus ille – Somnium, imago mortis
Flamma amoris – Contemptus mundi – Vita flumens – Amor post mortem
a) L’amor és tan profund que es manté viu malgrat la mort de la persona estimada:
b) L’amor és una passió interna, que crema:
c) Cant a la vida plàcida i feliç en contacte amb la natura:
d) L’amor és una batalla entre els enamorats: .
e) El temps passa de pressa, per la qual cosa cal gaudir del present: .
f) La vida és fugaç i passa de pressa: .
g) La vida flueix com un riu fins a la mar, que és la mort:
h) Quan es dorm, el cos està en repòs, com mort:
i) On són les persones que ja han mort? Fugacitat de la vida:
j) Menyspreu per tot allò que forma part del món i és banal, superflu, per arribar a la vida espiritual:
8 Digues quins d’aquests tòpics literaris hi ha en cadascun dels fragments de poemes següents:
Tempus fugit – Flamma amoris – Descriptio puellae – Vita flumens – Homo viator – Militia amoris
Locus amoenus – Collige, virgo, rosas – Furor amoris – Vanitas vanitatum
Fragment 1:
Son cos era ondulant i vehement. Tenia un rubor nou cada moment i era molt prompta a la rialla.
Josep Lleonart: «La noia que reia».
Fragment 2:
Plau-me seguir els camins entre pollancres vetllant un rierol, i coneixen el vol de les becades, el joc de pluja i sol...
Rosa Leveroni: «Els camins».
La mètrica
10 Indica si les afirmacions següents són vertaderes o falses. Després, corregeix les que hagis considerat falses.
a) En els versos d’art menor, de 8 o menys síl·labes, la rima es marca amb lletra minúscula.
b) Per fer el recompte de síl·labes d’un vers, es compta sempre fins a l’última síl·laba.
c) Els versos blancs són versos anisosil·làbics amb rima.
d) L’alexandrí és un vers de 14 síl·labes.
e) La cesura divideix un vers en dos hemistiquis.
f) Els versos lliures són versos anisosil·làbics sense rima.
g) El ritme el marca la darrera síl·laba del vers.
h) En els versos d’art major, la rima es marca amb lletra majúscula.
i) L’esquema de la rima creuada és ABBA.
j) La rima interna es produeix quan rimen dues paraules d’un mateix vers.
k) L’esquema de la rima caudada és ABAB.
11 Fes el recompte sil·làbic d’aquests versos i indica els fenòmens de contacte vocàlic que hi hagi:
a) Vestit florit, cara bruna i salvatge (MARIÀ MANENT) →
b) Una donzella espitregada (JOSEP M. DE SAGARRA) →
c) és un bell dia somrient (GABRIEL ALOMAR) →
d) No hi havia a València dos amants com nosaltres (VICENT ANDRÉS I ESTELLÉS) →
e) Fou una pàtria. Va morir tan bella. (VENTURA GASSOL) →
f) anemone i clepsidra (JOAN PERUCHO) →
12 Fes el recompte sil·làbic de cadascun d’aquests versos i digues quin nom reben. Tingues en compte que hi ha fragments en què els versos tenen diferent nombre de síl·labes.
Fragment 1:
Un poc de fam i un xic de pa. Un poc de fred i un poc de foc.
Pere Quart: «Tirallonga dels monosíl·labs».
Fragment 2:
Pluja d’estels: novetat de setembre. Ara toquen els afanys de la sembra. I és confident i gustosa la fembra.
Guerau de Liost: «Tardoral».
ESTUDI DEL FET LITERARI (PRÀCTICA)
Vertadera Falsa
FIXA-T’HI
També hi ha el subjecte pacient o passiu, que és el de les oracions passives. En aquestes oracions, el subjecte no és l’agent de l’acció, sinó el qui la pateix.
L’ordinador ha estat reparat pel tècnic.
COMPTE!
En català baleàric, nordoccidental i septentrional, el verb haver-hi no concorda mai amb el SN postverbal:
Hi ha pocs candidats.
En la resta de parlars catalans, incloent-hi el català central, sovint s’estableix una concordança amb el SN postverbal, que és tractat com un subjecte:
Hi han pocs candidats.
A més, quan el verb haverhi es combina amb un verb auxiliar, aspectual o modal, la concordança es veu afavorida:
Si haguessin canviat els requisits, hi haurien hagut més candidats.
Hi comencen a haver molts casos d’aquesta malaltia. No hi poden haver més problemes.
La gramàtica recull aquesta variació i deixa clar que totes les opcions són genuïnes i pròpies de la llengua catalana i afegeix també que la manca de concordança és l’ús consolidat en els registres formals.
REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA
L’oració
simple
Fixa’t en la taula següent, que mostra la classificació de l’oració simple:
Personals
Oració simple (un verb)
Segons el subjecte
Segons el predicat
Oracions personals
Impersonals
Atributives o copulatives
Predicatives
Transitives
Intransitives
Les oracions personals són aquelles que tenen subjecte. Aquest subjecte pot ser explícit o el·líptic.
• Explícit, és a dir, que apareix com un element més de l’oració.
En Pau menja. Nosaltres treballem en una oficina d’atenció al públic.
• El·líptic o elidit, que no apareix perquè se sobreentén o perquè la forma del verb indica quin és.
Menjo
Treballen de sol a sol.
Oracions impersonals
Les oracions impersonals no tenen subjecte.
• Construccions amb el verb haver-hi: Hi ha un ocell al balcó Hi ha fruita a la nevera.
• Construccions amb els verbs fer i ésser del tipus següent: Fa fred en aquest passadís. Són dos quarts de tres.
• Construccions amb verbs meteorològics:
Demà nevarà.
Ja clareja.
• Construccions amb el pronom es que tenen un subjecte indefinit: Es diu molt, això Es condueix agosaradament
L’oració composta
Les oracions compostes es poden dividir en tres grans grups: coordinades, subordinades i juxtaposades
Fixa’t en la taula, que mostra la classificació de les oracions compostes:
Copulatives Nexes: i, ni
Disjuntives
Coordinades
Nexes: o, o bé, o … o
Adversatives Nexes: però, mentre que, sinó, sinó que
Distributives Nexes: ara … ara, tant … com
Il·latives Nexes: doncs, per tant
Continuatives Nexes: a més, fins i tot, d’altra banda
Substantives
Adjectives
Subordinades
Segons la forma, poden ser introduïdes per una conjunció, un infinitiu, un pronom interrogatiu o un pronom relatiu (oracions de relatiu sense antecedent).
Oracions de relatiu amb antecedent
Adverbials Causals
Finals
Comparatives
Consecutives
Condicionals
Concessives
Juxtaposades Unides per signes de puntuació.
Oracions coordinades
Les oracions coordinades són equivalents i s’uneixen amb un nexe o amb una conjunció coordinant.
• Copulatives. Indiquen addició, suma. Nexes: i, ni Vam visitar Besalú i després vam anar a Figueres. A la peixateria no tenen musclos ni cloïsses.
• Disjuntives. Indiquen alternativa. Nexes: o, o bé, o o Vols un cafè o prefereixes un te?
Homonímia, paronímia, polisèmia, hiperonímia i hiponímia
L’homonímia és una relació que s’estableix entre paraules que es pronuncien o s’escriuen igual però que tenen significats diferents: dit (dit de la mà) / dit (forma del verb dir)
Dins de l’homonímia distingim:
• Els homòfons: mots que es pronuncien igual. buit / vuit, cub / cup
• Els homògrafs: mots que s’escriuen igual (i gairebé sempre també es pronuncien igual).
faig (arbre) / faig (forma verbal del verb fer)
La paronímia s’estableix entre paraules o construccions que s’escriuen i es pronuncien de manera semblant.
seva (possessiu) / ceba (hortalissa)
sal (condiment) / salt (bot, saltiró)
Aquestes paraules poden generar confusió a l’hora d’escriure-les. Fixa’t en aquests exemples.
Homonímia
alhora (simultàniament) / a l’hora (en el moment que)
El pare, amb cotxe, i la mare, amb autobús, van arribar alhora per a la festa.
Quina pena que no es posessin d’acord a l’hora de parlar de les condicions laborals.
aleshores (en aquell moment) / a les hores (a l’hora)
Va ser aleshores que va decidir que només arribaríem a les hores justes per a les estrenes.
almenys (com a mínim) / al menys (preposició a + article el + adverbi de quantitat)
Filla, almenys t’hauries d’acomiadar dels professors i de la tutora. La professora va preguntar al menys indicat per respondre-li. apart (fragment dramàtic en què l’actor parla sense que els altres el sentin) / a part (a banda)
S’ha d’esmenar l’apart del protagonista perquè no queda prou clar. A part de preparar les classes, els exàmens i les correccions, hem de fer totes les programacions del curs.
enlloc (en cap banda) / en lloc (en el lloc d’algú o d’alguna cosa)
No trobo enlloc la capseta amb l’anell que em vas regalar pel meu aniversari.
En lloc de posar-se a favor del seu amic, hauria d’haver parlat primer amb l’un i l’altre per conèixer les raons de la discussió.
Connectors i altres marques
textuals
A l’hora d’estructurar un text, és essencial fer servir connectors i altres marques textuals per connectar les idees, ordenar el discurs i fer més clar el missatge que volem expressar.
Aquests nexes ens permeten unir idees indicant una varietat de matisos:
• causa: perquè (+ verb en indicatiu), ja que, vist que, com que, atès que, a causa de, gràcies a, per culpa de
• condició: si, en cas de, a condició de, posat que
• finalitat: perquè (+ verb en subjuntiu), a fi de, per tal que, amb l’objectiu de, amb la finalitat de
• concessió: encara que, malgrat que, tot i que, per bé que
• conseqüència: en conseqüència, consegüentment, per tant, de manera que, per això
• oposició: en canvi, al contrari, tanmateix, ara bé, no obstant això, malgrat això…
Així mateix, podem estructurar les idees fent ús d’elements que ens permeten organitzar el discurs i que serveixen per a les funcions següents:
• Introduir un tema: l’objectiu principal de, aquest escrit/informe/text/document tracta de, ens proposem exposar…
• Encetar un tema nou: respecte de/a, quant a, en relació amb, pel que fa a, sobre, un altre punt és, una altra qüestió a tractar és…
• Establir l’ordre de les idees:
— d’entrada, per començar, primer, primerament, en primer lloc… — a continuació, tot seguit, en segon lloc, en tercer lloc… — per acabar, finalment, en darrer lloc, en últim terme, així doncs, en conclusió, en definitiva, en conseqüència…
• Continuar sobre un mateix punt: a més a més, a més, així mateix, com dèiem, continuant amb el que dèiem, després, tot seguit, també…
• Distingir o contraposar idees: d’una banda… de l’altra, per un costat… per l’altre, d’altra banda, altrament, al contrari, en canvi
• Introduir un aclariment o una explicació: és a dir, o sigui, això és, en altres paraules, en altres termes, dit d’una altra manera…
• Centrar l’atenció en un punt o posar èmfasi en una idea: el més important és, la idea central és, convé remarcar, val la pena recordar, cal insistir en, s’ha de tenir en compte…
• Donar detalls i exemplificar: per exemple, un bon exemple d’això és, en particular, en concret, posem per cas, com a mostra, així…
• Resumir: en resum, en conjunt, globalment, ras i curt…
Des del punt de vista formal, distingim dos tipus de connectors:
• Els connectors intraoracionals, que enllacen oracions. Són les anomenades conjuncions
Era ambiciós, però sempre tenia temps per a tothom.
• Els connectors interoracionals, que enllacen parts del discurs. S’anome-
El verb
Irregularitats verbals
Presentem les irregularitats principals dels verbs organitzats per conjugacions.
Primera conjugació
Els verbs de la primera conjugació són els que acaben en -ar. Tots els verbs d’aquesta conjugació són regulars excepte els verbs anar i estar
Irregularitats
• En alguns verbs la grafia final del radical varia en funció de la terminació: c ç j g qu gu + a o u → qu c g gu qü gü + e i
explico, explica, expliquem, expliquin començo, comença, comencem, comencin menjo, menja, mengem, mengin rego, rega, reguem, reguin adequo, adequa, adeqüem, adeqüin enaiguo, enaigua, enaigüem, enaigüin
• En els verbs acabats en -ear, -iar, -oar, -uar, porten dièresi les tres persones del singular i la 3a del plural del present de subjuntiu i la 2a del singular i la 3a del plural de l’imperatiu. creï, creïs, creï, creïn, creï, creïn estudiï, estudiïs, estudiï, estudiïn, estudiï, estudiïn lloï, lloïs, lloï, lloïn, lloï, lloïn suï, suïs, suï, suïn, suï, suïn
• Els únics verbs que presenten irregularitats són anar i estar. – El verb anar té diverses arrels: vaig, anem – El verb estar presenta irregularitats en la 1a persona del present d’indicatiu (estic) i en les formes del present i de l’imperfet de subjuntiu (estigui, estigués) i de l’imperatiu (estigues, estigueu).
Segona conjugació
Els verbs de la segona conjugació acaben en -er o -re i segueixen els models témer i perdre. La major part dels verbs d’aquesta conjugació són irregulars. Els verbs dir i dur també pertanyen a la segona conjugació.
Irregularitats
• Els verbs néixer, jeure i treure alternen les vocals a/e
Si la vocal de l’arrel és tònica, s’escriu e: neixo, neixes, neix, jeia, jeies, jeia, tregui, treguis, tregui.
Si la vocal de l’arrel és àtona, s’escriu a: naixem, naixeu, jaiem, jaieu, traiem, traieu.
• En verbs com dir, poder, saber, ser, veure, voler, la 2a persona del singular de l’imperatiu acaba en -es (digues, pugues, sàpigues, sigues, veges, vulgues).
En els verbs que segueixen el model de estudiar, quan hi ha dues is en contacte, la dièresi s’escriu en la segona i COMPTE!
Mitjana tancada
Mitjana
Mitjana oberta
Baixa
Oclusiva
Aproximant
Fricativa
Fonètica
A continuació presentem un recull dels principals fenòmens fonètics. La transcripció fonètica que fem correspon a la pronúncia del català estàndard.
Els sons vocàlics i els sons consonàntics
Aquesta taula recull els sons vocàlics de la llengua catalana:
Posició de la llengua dins la boca (punt o lloc d’articulació)
REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA (TEORIA)
Lloc o punt d’articulació
Nasal
Lateral
Vibrant
Ròtica
Bategant
També trobem les semivocals
Derivació
La derivació és el procés de formació de mots que parteix de la combinació d’una base lèxica i d’un afix, que s’adjunta a la dreta o a l’esquerra de la base lèxica i que pot ser un prefix o un sufix
Prefixos
Els prefixos s’adjunten abans de la base lèxica, que pot ser nominal, adjectival o verbal, i el mot resultant sol ser de la mateixa categoria que la base.
Base lèxica nominal: intersecció, sobreàtic (noms).
Base lèxica adjectival: inadequat, precolonial (adjectius).
Base lèxica verbal: autodestruir, relligar (verbs).
Els principals tipus de prefixos són els següents:
Tipus
Prefixos
Exemples
Negació i oposició a-, an- des-, in-, anti-, contraarrítmic, analfabet, desavantatge, innat, antiaeri, contrasentit
Repetició re-, bes-, bi- repensar, bescanviar, bilateral
Temporal ante-, avant- post-, pre- anteposar, avantprojecte, postelectoral, precolombí
De relació espacial i significats relacionats sobre-, sota-, sub-, entre-, transsobreàtic, sotabosc, submarí, entrefinestra, transsiberià
De grau
De quantitat
Diversos
extra-, hiper-, micro-, mega-, sobre-, ultra-, pseudo-
extraordinari, hipermercat, microempresa, megaprojecte, sobreàtic, ultrapassar, pseudònim
uni-, bi-, tetra-, multi-, poli- unilateral, bimensual, tetraedre, multicolor, policarbonat
con- (o com-, cor-, col-, co-), amb el significat ‘en comú’
conviure, compartir, correlació, col·laborar, coexistència
ex-, ‘deixar de ser’ exministre, exdirectora neo-, ‘nou’ neoclàssic, neologisme pro-, ‘a favor de’ proamericà
• En els mots prefixats i compostos amb el segon formant començat amb r, s’escriu rr quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical.
– Mots prefixats amb a- (privatiu) i cor-: arrítmia, corresponsable
– Mots com erradicar i errumpent
– Mots compostos amb els radicals grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-: cefalorraquidi, otorrinolaringòleg
• En alguns mots compostos, s’escriu guionet entre el prefix i el sintagma: ex-directora general
• En els mots compostos i prefixats amb el segon formant començat amb s seguida de consonant, s’escriu una e epentètica quan el segon formant coincideix amb un mot català començat amb e: arterioesclerosi, cardioespasme o electroestàtic; però s’escriu termòstat, atmosfera
En els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats: art no-figuratiu
FIXA-T’HI
Les varietats dialectals
En català distingim sis dialectes, distribuïts en dos blocs:
• Bloc oriental, que inclou els dialectes central, septentrional o rossellonès, balear i alguerès.
• Bloc occidental, que comprèn els dialectes nord-occidental i valencià.
A continuació repassem les principals característiques morfològiques, sintàctiques i lèxiques de cadascun d’aquests dialectes que et permetran identificar textos escrits de cada varietat dialectal. Recorda, a més, que cada dialecte té particularitats fonètiques, tot i que no solen quedar reflectides en la llengua escrita.
Central
És el dialecte parlat a les comarques del centre del Principat de Catalunya, incloent-hi les províncies de Barcelona i Girona, i les comarques del nord de la província de Tarragona.
Característiques del català central
• Article definit el, la, els, les.
• Article personal masculí el o en segons la zona: el Joan / en Joan
• En algunes zones, ús de les formes de possessiu nostro(s), vostro(s) i dels pronoms personals nosatres, vosatres o nosatros, vosatros
Morfologia
Sintaxi
• Primera persona del singular del present d’indicatiu: jo cant[u], jo dorm[u]…
• Present de subjuntiu: que jo pensi, que ells pensin
• Imperfet de subjuntiu: que jo pensés, que tu pensessis
• Increment -eix- en els verbs incoatius de la 3a conjugació: mereix, serveixen
• En diverses zones, ús de pas per reforçar la negació: No vindrem pas.
• Canvi de li a hi quan el pronom de CI es combina amb un pronom de CD: Li portaré els regals (a ell), però Els hi portaré (els regals, a ell).
Lèxic
El català central, pel paper clau de Barcelona i els territoris del voltant en la recuperació del català com a llengua literària, té una representació molt remarcable en el lèxic del català culte modern.
L’oració simple
1 Digues si les oracions següents són personals o impersonals, segons el subjecte, i justifica la resposta:
a) Demà nevarà?
b) A Badalona hi ha el millor restaurant del món.
c) La nena plora a la porta de l’escola.
d) Formulen un desig.
e) Hi ha tres alumnes nous a l’escola.
2 Digues si les oracions següents són copulatives o predicatives i justifica la resposta:
a) Els alumnes estan impacients.
b) La Mònica dibuixa.
c) Vindré tard.
d) Potser són família.
e) La cançó va triomfar en el concert.
f) La Sara és molt alta.
g) Vols beure aigua?
h) La Joana no s’assembla a la seva germana.
3 Indica si els verbs predicatius de les oracions següents són transitius o intransitius i justifica la resposta:
a) Aquests enunciats plantegen molts dubtes.
b) Llença els papers a la paperera.
c) L’Elsa compra el diari.
d) La Mariona dorm.
e) Vaig escriure a en Lluc.
f) No li peguis!
g) Li trucaré ara.
4 Indica si els verbs d’aquestes oracions predicatives són reflexius o recíprocs i justifica la resposta:
a) En Xavier i la Mercè es miren tota l’estona.
b) La Carla es pentina.
c) Ara fa mesos que no ens hem escrit.
d) S’estimen cada dia.
e) Sempre em dutxo abans d’anar a dormir.
f) En Joan es vesteix sol cada dia.
Homonímia, paronímia, polisèmia, hiperonímia i hiponímia
32 Completa les oracions amb els mots que hi ha entre parèntesis:
a) L’Elisenda va haver d’assistir a l’ institucional perquè, com a gerent de la companyia, n’havia d’aixecar just després. (acta / acte)
b) decidit que farem una trobada de piragües per baixar un tram de l’Ebre. No veig el moment que arribi el dia i pugui banyar al riu! (em / hem)
c) L’accident li va afectar una i van haver de posar-li una per tal de tallar-li l’hemorràgia. (vena / bena)
d) A la Seu d’Urgell anirem durant les vacances de Nadal, la Berta jo. (i / hi)
e) Els periodistes han que les faccions insurgents de l’exèrcit libanès s’havien contra el primer ministre del país. (revelat / rebel·lat)
f) En Quim necessitat escoltar l’ de la Jordina per adonar-se de la gravetat de la situació. Falta veure si arriba temps de trobar una solució. (a / ha / ah)
g) Els excursionistes no van llegir l’ que hi havia al peu de la muntanya, i va anar de poc que no caiguessin a l’ de quasi 10 metres de profunditat. (abís / avís)
h) Els que treballaven refent la carretera no van parar atenció al niu de que hi havia a prop. Les pobres bèsties van sortir esvalotades en sentir tot el brogit. (paons / peons)
33 Completa les oracions següents amb els mots que hi ha entre parèntesis:
a) A casa hi ha desori que ja veuràs com patiran els teus pares quan hi arribin, endreçats com són ells. (tan / tant)
b) Encara no puc entendre en Nil va ser tan groller amb en Joan. Ell només l’aconsellava en Nil li ho va demanar. (perquè / per què)
c) No te’l mengis t’agrada. Ja sabia que no havia de comprar xai, vedella. (sinó / si no)
d) En Julià ha enviat el seu representant d’ell, però no el veig . (enlloc / en lloc)
e) Mira de preguntar-ho enfeinat. que no destorbem els que van més enfeinats, pobres. (almenys / al menys)
f) que la Ció no arribi a temps per a l’estrena de la pel·lícula. Valdria més, , trobar-nos dissabte vinent. Què en penseu? (potser / pot ser)
g) Mare meva! Potser n’has fet un gra colpejant la carn amb la . (massa / maça)
h) Es tracta d’una obra de teatre : ofereix un punt de vista molt particular de la relació i temporal. (especial / espacial)
El verb
Irregularitats verbals
39 Completa aquestes oracions amb la forma adient del verb que hi ha entre parèntesis:
a) Els bessons de la Sandra (tocar) l’oboè des que tenen cinc anys.
b) No entris al cotxe fins que el banyador no (eixugar-se).
c) Si (sucar, vosaltres) els fartons en l’orxata, el gust que tindrà serà exquisit.
d) No ens (avançar, nosaltres) als esdeveniments; esperem les notícies amb paciència.
e) Quan ells (viatjar) plegats, s’ho passen d’allò més bé. Ho haurien de fer més sovint.
f) Quan anem al registre, ens (obligar, ells / elles / vostès) a omplir un munt de paperam burocràtic sense solta ni volta.
g) Volen que la soprano (actuar) dissabte al Liceu, malgrat que encara està ben refredada.
h) Necessitem que els informàtics (adequar) la seva metodologia de treball a la nova sucursal que obrirem a Xile.
40 Omple els buits amb la forma correcta del verb que hi ha entre parèntesis:
a) Espavila’t, que has estat (jeure) tota la tarda!
b) No ens (distreure) ara, que aquest és un moment crític i cal estar atents.
c) Fa uns quants anys, tots els nadons (néixer) a les llars.
d) Ara que estàs desocupada, (treure, futur) tots els trastos de la teva habitació i faràs una bona endreça.
e) L’avi no està gaire fi: s’ha passat més de dos dies (ajeure) al llit.
f) Si no (resoldre, present) aquest malentès immediatament, haurem d’assumir-ne les conseqüències.
41 Escriu la forma correcta del verb que hi ha entre parèntesis:
a) Calia que l’Aleix (entendre) la nostra posició abans de prendre una decisió.
b) M’agradaria molt que (resoldre) els vostres conflictes.
c) Vull que (encendre, tu) les espelmes del pastís just abans que jo surti de la cuina.
d) L’Eva i en Carles m’han demanat que els (vendre, nosaltres) l’apartament de l’Escala.
e) Seria molt convenient que (conèixer, vosaltres) les escoles de la zona abans de traslladar-vos a viure allà.
f) Si tu (voler) ajudar-me amb la feina que he d’entregar aquesta setmana, t’estaria molt agraïda.
g) És convenient que (canviar, tu) els llençols cada setmana.
h) Si (tenir, vosaltres) una miqueta de temps, podríeu fer esport cada dia.
Fonètica
71 Indica la síl·laba àtona (A) i la tònica (T) dels mots de cada seqüència i transcriu els sons vocàlics:
a) cobert cobertada cobertament
c) fulletó fulletonesc fulletonista
b) cobrador cobrament cobrança
d) llogar llogaret llogarró
72 Transcriu els sons destacats:
a) font
b) peça
c) nou
d) sivella
e) bossa
f) tabac
g) joventut
h) goril·la
i) toga j) nyanyo
k) zona
l) carretera
73 Omple els buits amb la grafia adequada i transcriu-ne el so. Tingues en compte el context en què apareixen.
a) fasti ejar
b) pra eria
c) andidesa
d) ah r
e) enec
f) flu et
g) pap rera
h) en abones
i) e filar
j) a gle
74 Omple els buits amb la lletra x o el dígraf ix i transcriu-ne el so:
a) bru a
b) que al
c) alet
d) ca a
e) des ifrar
f) fa a
g) ut
h) rau a
i) gru uda
j) re at
75 Omple els buits de les paraules següents amb les lletres s, ss, ç, z, c, sc i transcriu-ne el so:
a) espa a
b) a aborir
c) po i ió
d) istell
e) ero
f) pi arra
g) di ident
h) mu a
i) pi ina
j) ca ador
Derivació
86 Completa les oracions següents amb el verb, el substantiu o l’adjectiu adequat:
a) En Josep va (bufetada) aquell desconegut davant de tothom.
b) Al llarg d’aquell període no hi va haver cap problema de (subministrar).
c) Quan vam veure els lladres, ens vam (covard).
d) No et perdis les ciutats (muralla) si vas a Baviera.
e) Els crits dels aficionats eren tan (coratge) que l’equip local va remuntar.
f) Nois, no sigueu (por), que només són quatre abelles.
g) En Blai ha aconseguit superar la seva (coix) i ara corre curses de muntanya.
h) Si fas servir un drap de cotó, les copes de vidre recuperaran la (brillar).
i) Vigila on trepitges! Em sembla que acaben d’ (quitrà) el carrer.
j) Per aprofitar l’espai, la porta del bany podria ser (córrer).
87 Escriu un derivat de la paraula que hi ha entre parèntesis:
a) Cada any fem una excursió a la (faig) d’en Jordà.
b) Quines (dit) que has deixat al mirall!
c) Rep una (braç) ben forta.
d) Li han quedat els ulls (vermell) de tant plorar.
e) Va quedar tot (groc) del disgust que va tenir.
f) T’has tenyit els cabells i te’ls has (fosc) més.
g) La vànova ha quedat tan (midó) que sembla nova.
h) La feina és tan mecànica que l’Arnau s’hi sent (cotilla).
i) El mal temps ha (fulla) totes les roses dels rosers.
j) Demà hi haurà (núvol) parcial a l’interior de la comarca.
88 Omple els espais en blanc amb un derivat de la paraula destacada:
a) Van enterrar-lo amb honors, però en el seu hi van faltar amics.
b) El bacallà era boníssim i vam anar a la a comprar-ne més.
c) Els millors cocos són d’aquella plantació, on hi ha més de mil
d) Va comprar dotze rotllos de paper per tal d’ les tres habitacions de la casa.
e) Un buda no és un déu i els així ho pensen.
f) Els pisos són cars i també s’han les cases unifamiliars.
g) Les estovalles sempre tenen miques de pa perquè, a la mainada, li agrada -lo .
h) L’Eva és gandula, però el seu germà encara més.
Les varietats dialectals
89 Llegeix aquestes oracions i digues a quin dialecte pertanyen. N’hi ha dos de cadascun dels principals dialectes catalans: català central, septentrional o rossellonès, balear, alguerès, nord-occidental i valencià. Subratlla, en cada cas, tres trets diferents que siguin característics del dialecte a què pertany cada oració.
a) Pens que es meu fill, que sempre se porta molt bé, arribarà tard.
b) No sabia pas que el Joan pensés això de mi.
c) Trobe que demà mos menjarem eixe torró que has portat.
d) Pensi que demà irem a Barcelona per te visitar.
e) Maria me veieva passar des de la finestra.
f) Los hòmens ja han arribat a casa seua.
g) Na Joana és anada a comprar es pa.
h) Volia pas una cullera, cercava una forxeta.
i) El xiquet diu que vol eixir de casa este matí.
j) La mia amiga llegiva lo conte.
k) Sempre que arriba turistes als restaurants jo els servixo un bon plat de corder.
l) Abans que marxessin tots, vam veure que en Joan agafava l’escombra.
90 Completa la taula amb els mots corresponents, tenint en compte quins són predominants en cadascun dels blocs dialectals del català:
granera - sorra - espill - xai - roig
Bloc oriental Bloc occidental mirall arena vermell corder escombra
91 Completa la taula amb la forma verbal corresponent a la primera persona del singular del present d’indicatiu, segons el dialecte:
assssssssssss
Ortografia: normes bàsiques
Tot seguit trobaràs informació que val la pena recordar per escriure correctament i per resoldre les activitats de la prova PAU. Pensa que les faltes, encara que siguin repetides, resten 0,1 punts.
Les consonants oclusives
• A fi de mot, després de vocal o diftong tònic, s’escriu p, t, c (oclusives sordes) encara que els derivats tinguin b, d, g (oclusives sonores): sap, cop, paret, nebot, bec, caic
Excepcions:
– S’escriuen amb b una sèrie de noms i alguns cultismes, arabismes, manlleus: Carib, adob, aljub, baobab, club, cub (poliedre), esnob, tub, Jacob, Job
– S’escriuen amb d:
- Els noms femenins acabats en -etud i -itud: quietud, solitud
- Els mots fluid, fred, quid, sud, Bagdad, Belgrad, Txad, Valladolid, Conrad
– S’escriuen amb g: buldog, demagog, estrateg, mag, reg, tuàreg
• A fi de mot, després de vocal àtona o de consonant, s’escriu la mateixa lletra que apareix en els derivats: príncep (principat), destorb (destorbar), sort (sorteig), sord (sordesa), blanc (blancor), amarg (amargar)…
Excepcions:
– S’escriuen amb t alguns mots plans que no es poden comparar amb cap forma derivada, com almoràvit, leucòcit, fagòcit
– S’escriu amb c la primera persona del present d’indicatiu, comprenc, entenc, tinc…, encara que en el subjuntiu hi hagi una g, comprengui, entengui, tingui
– S’escriuen amb c els mots ànec, llòbrec, fàstic, tràfec…, encara que els seus derivats s’escriguin amb g (aneguet, llòbrega, fastigosa, atrafegada…).
• A l’interior de mot seguim les normes següents:
– S’escriu b en les seqüències ab-, ob-, sub- i -bd-: absolut, obvi, subsol, cobdícia… I també en els mots dubte, dissabte i sobte.
– S’escriu p en la síl·laba cap, en els compostos de prop i davant de t, c, s i n: capbussar, proppassat, acceptar, egipci, copsar, hipnosi… I també en mots com apte, opció, òptic, òptim, que no són formats amb els prefixos ab- i ob-.
– S’escriu d en el prefix ad-: adjectiu, admetre, advocat… I també en alguns cultismes i manlleus: cadmi, bàdminton, sandvitx, vodka
– S’escriu t en general: ratpenat, etcètera, futbol… I també en alguns mots que no són formats amb el prefix ad-, atlàntic, atles…, i en els grups consonàntics tg, tj, ts, tz, tx, tll, tm i tn, metge, potser, horitzó, ratlla, cotna
– S’escriu g davant de d, g, m, n: magdalena, suggerir, augmentar, regnar I també en alguns manlleus: gàngster, rugbi
– S’escriu c davant de c, t, s, z: accent, delicte, fúcsia, èczema… I també en alguns cultismes i manlleus: anècdota, acne, aràcnid, dracma, pícnic
Compte amb els mots que tenen significat diferent segons la consonant final: cup / cub, bòlit / bòlid, rec / reg… COMPTE!
COMPTE!
Tots els gerundis acaben en t: cantant, escrivint…
COMPTE!
Duplicacions de d, g, c:
dd: addenda, addicció, adductor, adduir… i derivats. gg: suggeriment, suggerir, suggestió, suggestiu cc: accelerar, accent, accepció, accés, accèssit, accident, acció, abjecció, subjecció, succedani, succeir… i derivats.
L’estil directe i l’estil indirecte
Quan volem reproduir un enunciat, és a dir, citar les paraules d’una altra persona, podem fer servir l’estil directe o l’estil indirecte.
En el discurs directe l’enunciat es reprodueix literalment i manté una relació de subordinació directa amb l’oració principal, sense necessitat de cap conjunció. Tipogràficament, la citació s’introdueix amb dos punts i s’escriu entre cometes:
El botiguer li va dir: «El peix és molt fresc». Quan reproduïm tot un diàleg, per exemple en una novel·la, les intervencions dels personatges solen introduir-se amb guions, en línies diferents, i els comentaris del narrador s’intercalen:
Aleshores, la mare va dir:
—Avui no podrem anar al parc d’atraccions, perquè plourà.
I el nen va protestar:
—No és just! Anem-hi, que segur que només cauran quatre gotes!
O bé:
—Avui no podrem anar al parc d’atraccions, perquè plourà —va dir la mare.
—No és just! Anem-hi, que segur que només cauran quatre gotes! —va protestar el nen.
El discurs indirecte, en canvi, reprodueix l’enunciat a través del narrador. El fragment reproduït pren la forma d’una oració subordinada, introduïda per una conjunció. El discurs reproduït apareix en 3a persona, s’introdueix amb un verb (generalment de dicció, com ara dir) i no va entre cometes: El botiguer li va dir que el peix era molt fresc.
La mare va dir al seu fill que no podrien anar al parc d’atraccions.
Diferències entre l’estil directe i l’estil indirecte
• Són característics de l’estil directe elements com ara les interjeccions, les onomatopeies, els vocatius o les formes verbals en imperatiu. Aquests elements, en canvi, no apareixen si fem servir l’estil indirecte.
«Ai, quin mal!», va exclamar el noi.
«Ha, ha, ha, aquesta sí que és bona!», va riure la Joana.
De sobte em va dir: «Anna, ja soc aquí!».
Des de l’habitació vaig sentir que cridava: «Vine de seguida!».
• En l’estil directe, l’oració principal sol aparèixer abans de la citació, però també ho pot fer després o en posició intermèdia:
El capità de l’equip va admetre: «No hem fet un bon partit, la setmana que ve ens hi haurem d’esforçar més».
«No hem fet un bon partit, la setmana que ve ens hi haurem d’esforçar», va admetre el capità de l’equip.
«No hem fet un bon partit —va admetre el capità de l’equip—, la setmana que ve ens hi haurem d’esforçar més».
Ortografia: normes bàsiques
Les consonants oclusives
8 Escriu la paraula primitiva d’aquests mots:
pregar: saludar: agudesa: neboda: afalagar: cabut:
9 Completa les oracions amb b, d o g:
a) En Conra ha viatjat des de Madri fins al Cari
b) L’Hu és pedago i també una mica demago
groguejar: cabota: abrigar:
c) En Davi no suporta la solitu i per això s’ha comprat un buldo .
d) El baoba és un arbre propi d’Àfrica i d’Austràlia.
e) En Jaco és ma i fa poc que ha estat a Bagda .
f) Sento una gran inquietu sempre que viatjo cap al su
g) L’Alfre ha canviat el sistema de re i l’ado dels seus camps.
h) Dissa te continuarem el diàle amb l’A nès.
10 Escriu la paraula primitiva i una paraula derivada en cada cas:
a)
b)
c)
: cantar,
: verbal,
: sorda,
d) : malaltia,
e)
: clàssica,
11 Escriu el mot que es correspon amb cada definició:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
llobató: plegar: buidor:
: banca,
: tombar,
: llargada,
: llampec,
: profunda,
: Ocell de la família dels anàtids.
: Fruit comestible del presseguer.
: Individu d’un poble nòmada que habita al desert del Sàhara i les àrees limítrofes.
: Pluja forta de curta durada.
: Natural d’Aràbia.
: Afer que causa un enrenou o trasbals.
: Brot tendre comestible de l’esparreguera.
: Relatiu o pertanyent a Aràbia.
L’estil directe i l’estil indirecte
51 Converteix aquests fragments d’estil directe a estil indirecte: a) b)
—Albert, què et sembla si anem al teatre a veure l’obra que acaben d’estrenar? —va preguntar la Sara.
—A mi no em ve de gust, prefereixo anar al cinema.
Aleshores, la Sara li va proposar:
—I si anem a sopar a casa meva?
De sobte, a l’Albert li va canviar la cara i va exclamar:
—Aquesta proposta m’agrada molt més!
A les vuit del vespre van trucar a la porta i el Lluís va anar a obrir:
—Hola. Qui és vostè? —va preguntar al desconegut.
L’home que tenia al davant va ignorar la pregunta i li va dir:
—Necessito parlar amb el senyor Gilabert.
—Em sap greu però encara no ha arribat —va respondre el Lluís.
—Quan el senyor Gilabert arribi, fes-li saber que l’he vingut a veure —va demanar el desconegut.
c) —T’apuntaràs demà a l’excursió pel Montseny? —preguntà la Marta.
—Em sembla que no, perquè ahir em vaig fer mal al peu —explicà la Berta.
—Potser seria millor que hi anéssim d’aquí a un parell de dies? Així ja no et farà mal el peu —proposà la Marta.
—No, no, de cap manera, no cal que ho canvieu per mi. Aneu-hi vosaltres i jo ja m’apuntaré a la sortida del mes vinent —va respondre la Berta.
POSA’T A PROVA
Model de PAU 1
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
Hi ha qui diu que som el que mengem, però també som el que fem i pensem. Aquests tres factors, juntament amb altres, com ara les experiències que vivim, influeixen en la construcció i el funcionament del cervell. És un òrgan plàstic i mal·leable que genera la ment i gestiona els comportaments. L’alimentació té un paper important en la salut cerebral i, per extensió, en la mental: influencia l’estat d’ànim, les funcions cognitives i la gestió de l’estrès. No té res d’estrany, perquè per construir noves connexions neuronals o sinapsis, per anar refent la seva estructura i per funcionar i realitzar les funcions vitals, les neurones i altres cèl·lules nervioses necessiten materials energètics i plàstics que assimilem a través de l’alimentació.
Aquestes últimes dècades s’han publicat centenars de treballs científics que han analitzat la influència de la dieta en la salut cerebral i mental de les persones. Alguns, per demostrar que determinats patrons alimentaris o suplements l’afavoreixen. D’altres, per detectar quins elements potencialment presents en l’alimentació la poden perjudicar. Fins i tot s’ha desenvolupat una nova disciplina acadèmica, la nutripsiquiatria. En qualsevol cas, no és un tema mancat de polèmica. D’una banda, per les generalitzacions que es fan de vegades, i que no sempre encaixen amb la diversitat funcional humana. I, d’altra banda, quan es barregen interessos personals i econòmics amb dades científiques empíriques.
Diversos estudis indiquen que, en general, dietes variades que no utilitzen de manera regular aliments ultraprocessats, com pot ser la mediterrània, afavoreixen un cervell amb bona salut mental. Si no hi ha cap condició metabòlica que ho contraindiqui —com podrien ser patologies associades al metabolisme dels greixos, celiaquia o diabetis, entre altres—, es considera que són neuroprotectores aquelles dietes equilibrades riques en àcids grassos poliinsaturats, com els omega-3 i els omega-6 presents en el peix, en els olis vegetals i en els fruits secs; polifenols, que podem trobar en algunes fruites i fruits secs, en les olives i en l’oli d’oliva, i antioxidants, que contenen també fruites i verdures. Al camp contrari, l’excés de sucres refinats i d’àcids grassos saturats, com en les carns vermelles, determinats productes làctics i rebosteria industrial, afavoreixen processos neuroinflamatoris.
Tanmateix, cal tenir molt present, com indiquen la major part de treballs científics fets, que la principal diferència no es troba en el fet de consumir aquests aliments o no, sinó de fer-ho en excés o bé de forma deficitària. Per això les dietes variades i equilibrades, en què hi ha de tot, però res en excés, acaben sent les més saludables per al cervell i la resta del cos. Dins aquest esquema general, també s’ha vist que, segons l’edat, hi ha aliments més interessants per afavorir la salut cerebral i mental. Així, per exemple, durant la infantesa i l’adolescència, període en què el cervell es desenvolupa de forma accelerada, nutrients com els àcids grassos poliinsaturats i els antioxidants són crucials per al desenvolupament cognitiu. També són importants els aliments rics en vitamines del grup B, com els ous, la carn, els làctics, les verdures i els cereals integrals, que afavoreixen la producció de neurotransmissors relacionats amb l’estat d’ànim, com la serotonina. En canvi, les dietes especialment riques en sucres refinats i aliments ultraprocessats s’associen en aquesta edat i, de fet, tota la vida, amb un major risc de depressió i ansietat.
David Bueno: «La salut mental també passa pel que mengem». Ara, 19/10/2024 (text adaptat).
1. Comprensió lectora [2 punts en total]
1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]
Vertadera Falsa
a) La construcció i el funcionament del cervell depenen exclusivament del que mengem, el que fem i el que pensem.
b) Tots els treballs científics publicats sobre la relació entre la dieta i la salut cerebral i mental tenen un mateix objectiu.
c) Les dietes amb un ús esporàdic d’aliments ultraprocessats afavoreixen la salut mental.
d) Els aliments més recomanables per a una bona salut mental varien amb l’edat.
e) El consum de sucres refinats i aliments ultraprocessats és perjudicial només per als infants i adolescents.
1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims de les paraules següents. [0,5 punts]
a) vivències:
b) flexible, dúctil:
c) descobrir, revelar:
d) insuficient:
e) beneficiar:
1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]
a) «Aquestes últimes dècades s’han publicat centenars de treballs científics que han analitzat la influència de la dieta en la salut cerebral i mental de les persones. Alguns, per demostrar que determinats patrons alimentaris o suplements l’afavoreixen.»
b) «Tanmateix, cal tenir molt present, com indiquen la major part de treballs científics fets, que la principal diferència no es troba en el fet de consumir aquests aliments o no, sinó de fer-ho en excés o bé de forma deficitària.»
1.4. Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què, segons el text, la influència de la dieta en la salut cerebral i mental de les persones és un tema polèmic. [0,5 punts]
2. Estudi del fet literari [2 punts en total]
BLOC 1 [1 punt]
INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Ara digueu: «La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i, amb ell, les males herbes». Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba ens ha trigat, com és llarg d’esperar un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert, davallàvem al fons del nostre somni. Cisternes seques esdevenen cims pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: «Nosaltres escoltem les veus del vent per l’alta mar d’espigues». Ara digueu: «Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble».
Salvador Espriu: Les cançons d’Ariadna. Grup 62.
2.1.1. Quin és el tema del poema «Inici de càntic en el temple» de Salvador Espriu? [0,25 punts]
2.1.2. Busqueu un exemple d’estil directe en el text i indiqueu com l’heu identificat. [0,25 punts]
2.1.3. Què expressa el poeta quan diu «Però hem viscut per salvar-vos els mots, / per retornar-vos el nom de cada cosa» en els versos subratllats? [0,25 punts]
2.1.4. Busqueu un exemple de pleonasme en el poema. [0,25 punts]
BLOC 2 [1 punt]
Responeu solament dues de les quatre qüestions que es plantegen en aquest bloc. [Si se’n responen més, el bloc serà puntuat amb 0.]
2.2.1. En un màxim de cinquanta paraules, expliqueu les característiques principals d’un assaig. [0,5 punts]
2.2.2. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
Vertadera Falsa
a) La catarsi és el procés de transformació que experimenten els personatges en una tragèdia.
b) Josep Pla escriu prosa no poètica amb un estil proper a l’assaig.
c) El tòpic Donna angelicata estableix un cànon de bellesa.
d) Els escriptors noucentistes van escriure bàsicament novel·la.
e) Les acotacions indiquen les intervencions del narrador omniscient en narrativa.
2.2.3. Expliqueu, en un màxim de cinquanta paraules, què significa l’expressió capsa de Pandora en l’oració «No obris la capsa de Pandora». [0,5 punts]
2.2.4. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
a) Caterina Albert i Paradís va escriure la novel·la modernista Solitud
b) L’al·literació és una figura literària semàntica.
c) Les obres de la literatura popular acostumen a ser anònimes.
d) Contemptus mundi és un tòpic que elogia la vida plàcida i feliç en contacte amb la natura.
e) Jacint Verdaguer va escriure poesia èpica i lírica dedicada a la seva pàtria, a Déu i a la natura.
Vertadera Falsa
3. Reflexió lingüística [3 punts en total]
BLOC 1 [1 punt]
3.1. Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
3.1.1. Aquests milicians tenen en Turquia el seu principal aliat, tot i que no és clar fins a quin punt en depenen. complement o objecte directe complement de règim verbal (o complement preposicional) complement del nom subjecte
3.1.2. Qui ens diu que això no passa ara mateix?
oració subordinada substantiva de complement directe oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom oració subordinada substantiva de subjecte construcció o clàusula d’infinitiu temporal
3.1.3. Saben molt bé quina mena de missatge ens han d’enviar perquè hi fem clic. complement o objecte indirecte complement o objecte directe complement predicatiu complement circumstancial (o adjunt)
3.1.4. He vist documents que en teoria eren secrets però que la premsa tenia, una cosa absolutament esperpèntica.
oració subordinada substantiva de complement directe oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom oració subordinada substantiva de subjecte construcció o clàusula d’infinitiu temporal
3.1.5. Això em posaria en un compromís molt greu. subjecte atribut
complement o objecte directe complement o objecte indirecte
BLOC 2 [2 punts]
Responeu solament quatre de les sis qüestions que es plantegen en aquest bloc. [Si se’n responen més, el bloc serà puntuat amb 0.]
3.2.1. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]
a) Ves a saber no vol venir, potser és no ens coneix prou. (perquè / per què)
b) Em sembla que no han entès res; potser no els ho he explicat . (gairebé / gaire bé)
c) controles bé la temperatura del forn, acabaràs cremant no un pastís tota la cuina! (sinó / si no)
d) Li vaig dir que no volia cafè, però ell és pesat que no va parar fins que me’n vaig prendre tres tasses. (tan / tant)
e) Aquesta infusió no val , no m’agrada ! (gens / res)
3.2.2. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. No podeu utilitzar formes perifràstiques. [0,5 punts]
a) Hem de fer-ho tan bé com (poder).
b) Endavant, passeu. (seure) en aquest sofà, que ara us atendrem.
c) Vosaltres dos, (sortir) d’aquí, que és perillós!
d) Cada vespre en Pau i jo (treure) el gos a passejar fins que es fa de nit.
e) Per què has (moldre) el cafè tan fi?
3.2.3. Subratlleu en el text següent solament les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z]. [0,5 punts]
La discussió sobre l’escissió de la cúpula de l’empresa es va desenvolupar sense entrebancs i d’acord amb les lleis fiscals que són vigents.
3.2.4. Completeu les oracions següents amb els mots adequats, derivats dels substantius que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]
a) L’ de la ciutat és fonamental per a la supervivència dels seus habitants. (provisió)
b) El pagès havia d’ els camps abans que es fes de nit. (adob)
c) Quan va veure els precipicis que hi havia als marges d’aquella carretera, es va . (covard)
d) Per acabar d’ el dia podríem anar a sopar tots junts. (rodó)
e) Les pàgines del llibre s’han pel pas del temps. (groc)
3.2.5. Assenyaleu i esmeneu els cinc errors que hi ha en el text següent. [0,5 punts]
—Perquè no has vingut a la festa? —em va preguntar el Miquel, com si em vulgués fer un retret.
—No en tenía ganes i he preferit quedar-me a casa. Em sembla que no es cap delicte —l’hi vaig contestar, en un to més aviat seriós.
3.2.6. Identifiqueu a quina de les varietats dialectals del català (rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear i alguerès) pertany el text següent i subratlleu tres trets diferents que en siguin característics. [0,5 punts: 0,2: la varietat dialectal + 0,3: els trets]
És ver que sempre pens en es futur i me preocup. Es motiu de sa meva preocupació el vos diré ara mateix.
4. Expressió escrita [3 punts en total]
4.1. Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present per formes d’imperfet. Perquè tingui sentit, caldrà que canvieu també els auxiliars. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]
En resum, la major part dels treballs publicats assenyalen que, independentment de l’edat, la millor manera de mantenir una bona salut mental, que passa també per una bona salut cerebral i física, és mantenir una dieta equilibrada basada en aliments frescos, rica en fruites, verdures, llegums, peix, fruita seca i oli d’oliva. És la que més freqüentment s’ha associat amb un bon estat d’ànim i una reducció del risc d’ansietat i depressió.
4.2. El text que heu llegit a l’inici parla de la influència de l’alimentació en la salut mental de les persones. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què exposeu el vostre punt de vista sobre com l’alimentació pot influenciar l’estat d’ànim de les persones. [2 punts]