Quadern d'estiu. 3r d'ESO by Editorial Barcanova

Quadern 3r ESO d’ estiu >L anas l P i z e l á nz o G c es c n

lengua alana < cat

t fi o r p Treu tiu! de l’es

En aquest quadern... VOCABULARI Al marge de la lectura hi tens defini des les paraules que poden presentar alguna dificultat de comprensió.

Quan vegis aquesta referència, entra en el web www.espaibarcanova.cat i hi trobaràs informació complementària.

DICTAT Cada setmana faràs un dic tat per practicar l’ortografia que has treballat. Trobaràs la locució del dictat en el web www.espaibarcanova.cat i el text complet en el solucionari.

Cada setmana comença amb una lectura breu i unes quantes activi tats relacionades que et permetran treballar la comprensió lectora.

REFRESCA LA MEMÒRIA… …perquè tinguis a mà el con tingut teòric que hauràs d’apli car en algunes activitats.

També practicaràs l’expressió escrita! Cada setmana escriuràs un text deter minat que hauràs preparat convenient ment amb un seguit d’activitats prèvies.

PASSATEMPS I per acabar cada setmana, una pàgina de passatemps, una ma nera lúdica d’aprendre llengua!

Cada setmana tens un xat que et farà passar una bona estona.

Al final del quadern hi ha el solucio nari de les activitats. Fes-ne un bon ús i no miris les solucions fins que no hagis fet les activitats.

Índe

COMPETÈNCIES BÀSIQUES Aquest quadern de Llengua catalana t’ajudarà a revisar i desenvolupar les competències de l’àmbit lingüístic: la comprensió lectora, l’expressió escrita i la dimensió literària, que et seran molt útils en la vida personal, social i es colar. Una bona formació en llengua catalana contribueix també a la millora d’altres competències bàsiques de caràcter metodològic (com la competència digital per a la cerca d’informació o la competència d’aprendre a aprendre), de caràcter personal (competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria) i de caràcter general (competència artística i cultural i competència social i ciutadana).

1 a setmana

4 a setmana

2 a setmana

5 a setmana

Dia 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Dia 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Dia 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Dia 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Dia 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Passatemps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Dia 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Passatemps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

20 24 26 28 31 33

34 37 40 43 46 49

3 a setmana

Solucionari de les activitats

50 53 56 58 61 64

65 68 71 74 77 79

80 85 88 91 93 95

6 a setmana

1 a setmana

Dels fiords 1

ubto que hi pugui haver una forma de vacances tan reposada com anar, en aquest temps, de Bergen a Trondheim navegant pels fiords de la costa occidental de Noruega. Són gairebé tres dies d’allunyament absolut del món, de repòs ensonyat per la fascinació àrtica. Mireu una carta de la costa de Noruega. És difícil, si la carta és una mica detallada, treure’n l’entrellat. Hom perd la noció de la costa seguida i compacta. Les sinuositats són brusquíssimes. Hi ha fiords que entren com un clau d’aigua plantat a la terra per distàncies de més de cent quilòmetres. Els fiords es ramifiquen en braços, golfades i branques innombrables. Hi ha canals i fiords entre els fiords. Noteu, a més a més, que entre la terra ferma i la mar lliure hi ha una cinta d’illes més o menys grans, d’illots i de roques. El seu nombre és incomptable: hi ha un laberint de canals, d’estrets i de passos d’una profusió complicada. Tot plegat resulta un teixit d’aigua i terra d’una varietat tan delirant que arriba a ésser monòtona i aclaparadora. En el curs d’aquest viatge, el vaixell us fa passar per davant de dos paisatges completament diferents, segons que us trobeu més o menys pròxims a la mar. El que la gent del país anomena el Sund (estret) és un paratge dominat per l’acció de l’Atlàntic. Al fiord, per contra, hom hi perd la noció de la mar completament. La ruta que fan els vapors de Bergen a Trondheim permet veure intermitentment els dos paisatges. Paisatges d’illes baixes, sund, marcades per la ratlla bruta de la marea, esquenes de dofins mig submergits, amb un borrall d’escuma a sobre, sense vegetació de cap mena, cremades pel vent i la salabror aspra, inhòspites, poblades d’ocells salvatges. Paisatge obert de bat a bat, picat per les llums d’innombrables fars minúsculs, sobre el qual se sent el pas del vent i el soroll profund de les onades. Els fiords comuniquen amb la mar, però no tenen res a veure amb la mar.

Bergen Segona ciutat més gran de Noruega. Trondheim Ciutat del centre de Noruega que té 178.021 habitants. fiord Braç de mar llarg i estret, de fondària considerable, entre muntanyes de gran pendent, que penetra terra endins. carta Mapa. entrellat Manera com s’ha esdevingut alguna cosa, i que és objecte d’una indagació. hom Pronom usat com a subjecte quan es vol significar que l’acció és realitzada per una o més persones sense dir quines. vapor Vaixell de vapor.

La costa occidental de Noruega és una costa única. Aquesta naturalesa ja no pertany al món ordinari. És una anticipació del que serà potser un dia la terra quan s’hi afebleixi la calor i la vida, quan els raigs del sol perdin llur virtut. És una naturalesa mig morta, situada fora de les nostres nocions d’existència i de temps. El sol que s’hi troba és una taca roja i groga sense escalfor ni vida. Ara les nits són un crepuscle. A l’hivern la claror és incerta i rara. La terra porta la marca d’aquestes ombres i hom se sent situat més enllà de la visió ordinària del món. La grandiositat del país us aclapara. El seu ensonyament solitari us sorprèn. La seva vaguetat boreal us espanta. Descobriu que la terra us ve ridículament gran.

1 a setm

ana

boreal Del nord, septentrional.

Josep Pla: «Els fiords», dins El Nord. © Hereus de Josep Pla i Casadevall, 1967.

1 Cerca en el diccionari el significat dels mots següents, que tens subratllats en el text, i copia’n la definició que més s’hi adigui: a) ensonyat -ada

b) fascinació

c) sinuositat

d) profusió

e) aclaparador -a

f) occidental

1 a setmana

g) ordinari -ària

h) virtut

i) crepuscle

j) incert -a

k) vaguetat

2 Assenyala amb una creu la resposta correcta a cada una de les preguntes següents: a) A què fa referència el sintagma esquenes de dofins mig submergits (línies 19-20)?

Als dofins que neden a les aigües del sund.

A la cinta d’illes, illots i roques que hi ha entre la terra ferma i la mar lliure.

Als fiords.

b) Quin efecte produeix, segons l’autor, el laberint d’illes, passos i canals de la costa?

Un teixit d’aigua i terra tan desconcertant i intricat que arriba a ser pesat i cansat.

U n teixit d’aigua i terra tan captivador i aclaparador que no es pot deixar d’admirar-ne la varietat constant.

U n teixit d’aigua i terra tan poc variat que arriba a ser monòton i avorrit.

c) En el text apareix la frase encapçalada pels mots hom perd la noció de… (línia 17). Què vol dir?

Que la gent se n’oblida.

Que un home no se’n recorda.

Que les persones no en tenen coneixement.

1 a setm

ana

d) L’autor qualifica les illes que voregen la costa d’inhòspites (línia 21). Què interpretes que vol dir?

Que les illes són massa llunyanes per viure-hi.

Que les illes són de difícil accés.

Que les illes no ofereixen seguretat ni acolliment a les persones.

e) Per què l’autor diu que el paisatge és una anticipació de quan la vida sigui im possible a la Terra (línies 26-27)?

Perquè no hi fa mai sol.

Perquè el sol no escalfa.

Perquè el sol és roig i groc i, per tant, les plantes no poden fer la fotosíntesi.

3 A quina tipologia textual pertany aquest text? Justifica la resposta.

4 Localitza els quinze adjectius del segon paràgraf i escriu-los amb totes les formes de gènere i nombre.

5 Subratlla el subjecte [Subj] i el predicat [Pred] de les frases següents: a) La carta és una mica detallada. b) Les sinuositats són brusquíssimes. c) Els fiords entren com un clau d’aigua plantat a la terra per distàncies de més de cent quilòmetres. d) Tot plegat resulta un teixit d’aigua i terra d’una varietat delirant. e) El vaixell us fa passar per davant de dos paisatges completament diferents. f) Hom perd la noció de la mar completament. g) La ruta de Bergen a Trondheim permet veure intermitentment els dos paisatges. h) Els fiords comuniquen amb la mar. i) Aquesta naturalesa ja no pertany al món ordinari. j) La seva vaguetat boreal us espanta.

1 a setmana

Refresca la memòria... Les modalitats de l’oració codifiquen la intenció del parlant a l’hora de produir una oració. N’hi ha dos grans grups:

• Modalitats primàries: a) enunciativa, que expressa informacions que el parlant vol transmetre a l’oient; b) interrogativa, que expressa demandes d’informació a l’oient; c) exhortativa (o imperativa), que expressa precs, ordres, consells o prohibicions envers l’oient. •M odalitats secundàries: a) exclamativa, que expressa estats d’ànim o valoracions subjectives del parlant; b) dubitativa, que expressa dubtes, possibilitats o probabilitats per part del parlant; c) desiderativa (o op tativa), que expressa desitjos o esperances per part del parlant.

1 Llegeix aquest text i localitza-hi els tipus d’oracions que s’indiquen a continuació: «Avui, ajuda’ns. ¿És o no és mannà el que davalla de dalt?» Llançà un crit llarg i esgarrifós. Dels ulls començaven a sortir-li boires d’encens. «Poble meu, homes ajupits pel jou de la misèria i de la pobresa, postreuvos davant dels déus protectors. Ni ara, ¿no reconeixeu els signes? ¿No sentiu que hi ha algú que ens serva i ens protegeix…?» Algú s’atreví a proposar el negoci. «Blasfems, abaixeu les testes i agraïu, feu penitència, sacrifici…» I la majoria, com el vell bruixot, acotaren el cap i adoraren. L’eterna vergonya prometeica els obligava. No es podia robar als déus allò que els pertany. Rebels, una vegada més. Ell s’ho aguaitava, dempeus. Antoni Morell: Set lletanies de mort. Proa (text adaptat).

a) Una oració enunciativa afirmativa:

b) Una oració enunciativa negativa:

c) Dues oracions interrogatives:

d) Dues oracions exhortatives:

e) Una oració d’una modalitat secundària (si no n’hi hagués cap, tria una oració del text, transfor ma-la en una oració de modalitat secundària i digues de quin tipus d’oració es tracta).

1 a setm

ana

2 Fes com en l’exemple i transforma aquestes oracions interrogatives directes en oracions interrogatives indirectes, de manera que el verb principal estigui en passat: Qui vindrà demà? " Em va demanar qui vindria l’endemà. a) Per què no has vingut a la festa?

b) Et trobes bé?

c) Voldràs venir amb mi a Platja d’Aro?

d) Barcelona és tan gran com diuen?

e) Quan arribaran els teus germans?

f) Abans eren sempre tan antipàtics?

g) Què volen comprar, aquelles noies?

h) N’està segur, que vindran?

i) Quines sabates vol pel seu aniversari?

j) Com volen que ho fem?

3 Converteix aquestes oracions imperatives en prohibicions: a) Compra-te-la!

b) Com que li agradarà molt, dona-la-hi!

c) Ves a trobar-la!

d) Siguem valents!

1 a setmana

4 Escriu una frase interrogativa per a cada una d’aquestes oracions enunciatives. Per fer-ho cal que subs titueixis el sintagma en negreta per un pronom interrogatiu: a) El teu germà portarà el pa. b) Va fer un petó a la seva xicota. c) Es va acomiadar de les seves amigues. d) Tornarem per la carretera nova. e) La seva germana vivia a Singapur. f) La Clara i la Merlet faran una festa per celebrar l’aniversari de la Joana. g) Li va comprar les sabates vermelles.

5 Transforma aquestes oracions afirmatives en negatives: a) Té tots els amics a Vielha.

b) M’agrada molt l’amanida de tomàquet.

c) Jo ho he fet!

d) Aquell home d’allà és algú molt conegut.

e) La seva cosina sempre recull petxines a la platja.

f) Es va trobar amb tot de gent coneguda.

g) Els seus avantpassats van viure en algun lloc d’Austràlia.

1 a setm

ana

1 D ICTAT Connecta’t a www.espaibarcanova.cat i escolta el text del dictat tres vegades. La primera és per entendre’l bé, la segona és per escriure el text i la tercera, per repassar el que has escrit.

2 En tres de les quatre oracions següents els signes de puntuació no estan ben aplicats. Identifica les frases incorrectes i torna-les a escriure: a) Has estat tu qui ha fet això tan bonic?. No m’imaginava que pintessis tan bé!

b) «Ets un tanoca!», va pensar l’Emili mentre se’l mirava desconcertat.

c) La Marina li va dir, «Vens o no vens?»

d) La Cristina era una noia simpàtica; alegre; divertida; sovint una mica distreta, i molt solidària.

Connecta’t! www.espaibarcanova.cat

1 a setmana

3 En aquest text hi manquen dotze signes de puntuació: quatre punts, quatre signes d’admiració, tres co mes i uns punts suspensius. Copia’l i col·loca els signes de puntuació i les lletres majúscules correspo nents guiant-te pels claudàtors. Com roncava la mar [] i quin cruixir [] la barca [] quin balandreig [] quin desllorigament de totes les coses [] Sens dubte la revoltura augmentava [] a cada davallada semblava que ens anàvem a enfonsar per a sempre més [] baixàvem, baixàvem [] per entre el treu i les bordes no es veia més que el negre-verd de l’ona jaspiat de vetes blanques [] i avall [] el ventrell s’encongia amb una sensació de buidor [] com sol succeir quan en un somni pesat ens figurem caure daltabaix d’una timba [] Joaquim Ruyra: El rem de trenta-quatre. Edicions 62.

4 Llegeix aquest fragment i encercla els punts i seguit que haurien de ser punts i a part a fi que el text tin gués tres paràgrafs correctament construïts. En acabat, explica de què parla cada un dels tres paràgrafs. El Pla de Girona és un pla modest, amable, fidel a la petja i a l’esguard. No us produeix el respecte ni l’encís formidable de la planícia empordanesa on el sol descendeix i es colga ran dels conreus, darrere l’horitzontalitat emplomallada dels blatdemorars, com si l’engolís un pou. No té laberints de recs, ni misteris lacustres, ni traïdories ni llegendes d’aiguamolls. Allà on fiteu els ulls poden arribar les vostres cames. No hi perdeu l’esma, no us lassa, abans d’hora, la sensació de l’infinit… Mai no deixeu d’albirar els seus contorns naturals: la dent feresta de Rocacorba, la punxa de Sant Grau, l’onatge encrespat de les serralades de ponent, la modesta carena de Sant Marçal, els alzinars i rouredes del Perelló i Palau-sacosta. Després, per l’altra banda, la ciutat que mai no perdeu de vista, que sembla vigilar-vos maternalment, que us ofrena la protecció majestàtica dels seus campanars i el càlid sopluig dels seus temples i el goig d’un retorn a la pau amical dels seus carrers boirosos, a penes transitats. Prudenci Bertrana: «Foranies gironines», dins Obres completes. Selecta.

1 a setm

ana

1r paràgraf

2n paràgraf

3r paràgraf

5 En aquest text hi manquen les comes, els punts i coma i els punts i seguit. Col·loca els signes de puntua ció i les lletres majúscules on correspongui. Ja només ens faltava això! Si el fatídic colesterol també té els seus aspectes positius, és que no hi ha res en aquest món que sigui francament bo o dolent? Vet aquí una nova bufetada als partidaris d’avançar el Judici Final als nostres dies i dic nova bufetada perquè ja fa temps que aquesta mena de sorpreses es repeteixen regularment: la gairebé santificada llet resulta que a partir de certa edat no és tan inofensiva com semblava la sacarina era un àngel al costat del sucre fins que se li ha vist una cua de dimoni tot té una cara i una creu en aquest món i aquesta conclusió hauria de reduir una mica l’excitació dels apòstols que creuen massa que la vida és una cosa tan definida com el colesterol. Josep Maria Espinàs: «El cor i els ossos», dins A la vora de L’AVUI. Nova Terra (text adaptat).

1 a setmana

Refresca la memòria... Els verbs es classifiquen en tres conjugacions segons la vocal temàtica: els acabats en -ar (cantar, estar, anar) són de la 1a conjugació; els acabats en -er o -re (témer, perdre) són de la 2a conjugació, i els acabats en -ir (dormir, servir) són de la 3a conjugació. Els verbs irregulars són els que tenen algunes formes que no segueixen les del model regular. No es consi deren irregulars, però, els que presenten variacions ortogràfiques (ç/c, c/qu, g/gu, j/g, etc.). Tots els verbs de la primera conjugació són regulars excepte anar i estar.

1 Conjuga els temps verbals següents dels verbs indicats: Present d’indicatiu

Futur

Condicional

Present de subjuntiu

Imperatiu

Present d’indicatiu

Passat perifràstic

Present de subjuntiu

Imperfet de subjuntiu

Imperatiu

A N A R

E S T A R

2 Completa les frases amb la forma verbal conjugada del verb que hi ha entre parèntesis: a) N’estic fart, que el gos sempre b) A casa sempre pre

(menjar, nosaltres) fora d’hores. En canvi, a casa teva sem (menjar, vosaltres) a la mateixa hora.

c) Sempre que Són el meu grup preferit. d) No et

(bellugar-se) quan l’he de lligar.

(actuar) a Barcelona,

(anar, futur) a veure’ls.

(canviar) encara, que trigaran una bona estona abans no ens recullin.

1 a setm

ana

3 Transforma aquestes ordres en prohibicions: a) Ves-hi abans de les onze! " b) Aneu-vos-en a la platja!

c) Estigue’t a casa!

d) Vagin-se’n d’aquí!

e) Estigueu despertes!

f) Belluga’t més!

g) Menja carn!

h) Canvia’t de roba!

i) Actua amb naturalitat!

j) Penja-t’ho a l’esquena!

4 Omple els buits del text amb la forma verbal corresponent del present d’indicatiu dels verbs següents: alçar-se, anar, aparèixer, caure, deixar, donar, ésser, fer, haver-hi, navegar, portar, posar, presenciar, reprendre, seguir, sentir.

De Bergen a Trondheim

generalment pels camins d’aigua dels fiords. Espec-

tacle inoblidable! Els fiords

estrets. A banda i banda

muntanyes coronades per les neus perpètues. Sovint la muralla

les enormes a plom sobre

l’aigua, abisme monstruós de mil metres. El vaixell

lentament la cinta d’aigua

, sense soroll, una estela blanca. Us

sempre tancats entre les

muntanyes enmig d’una solitud i d’un silenci lent i pesat.

, a mesura que

pujant meridià amunt, la lenta desaparició de la vida vegetal. A Bergen, encara, l’abundància vegetal us

davant dels ulls un país temperat. De Bergen a

Ålesund les muralles dels fiords

a sobre la capa verda i fosca dels avets. Més

enllà, sobre la roca nua, només

lloc per a les mates de líquens i de molsa i

clapes d’herba miserable. Malgrat tot, de seguida que el fiord redós, la vegetació

una mica de

, si hi ha lloc; per una mica de verd tres o quatre cases

perdudes en la immensitat pètria. Aquesta lenta desaparició dels arbres és el que

varietat a la naturalesa dels fiords de la zona temperada a l’oceà glacial. Josep Pla: «Dels fiords», dins El Nord. Destino (text adaptat).

1 a setmana

Refresca la memòria... Un text presenta, per regla general, l’estructura següent:

• Introducció (textos argumentatiu i explicatiu), plantejament (text narratiu). La introducció és la presentació del tema, mentre que el plantejament serveix per presentar el protagonista i la situació inicial. • Cos (text argumentatiu), desenvolupament (text explicatiu), nus (text narratiu). El cos del text argumentatiu és la tesi, els fets i els arguments de l’autor; el desenvolupament del text explicatiu és l’exposició de fenò mens, causes, conseqüències, etc. d’allò que s’explica; el nus del text narratiu és l’evolució de la història. • Conclusió (textos argumentatiu i explicatiu), desenllaç (text narratiu). La conclusió dels textos argumentatiu i explicatiu és la síntesi de les idees desenvolupades prèviament; el desenllaç del text narratiu és la resolució final de la història.

1 Avui faràs la descripció d’un paisatge, com en el text «Dels fiords», de Josep Pla. Per redactar-la cal que segueixis les diferents fases del procés d’escriptura: la planificació, la redacció i la revisió. Les acti vitats següents formen part de la fase de planificació. a) Quin paisatge vols descriure? Tria’n un que coneguis molt bé.

b) Enumera els elements més importants del paisatge que has triat. Element 1: Element 2: Element 3: Element 4: Element 5: c) Cerca els adjectius que descriguin més bé els elements del paisatge que has escollit. Per exem ple: alpí, calorós, frondós, llòbrec, rocallós, serè, verd…

És bonic el paisa

tge?

Preciós! Hi ha un riu blau i cabalós. I la casa?

Quina casa? Fem bivac.

1 a setm

ana

Element 1: Element 2: Element 3: Element 4: Element 5: d) Fes un esquema del text que escriuràs. Recorda que has d’organitzar la informació en les tres parts següents: introducció, desenvolupament i conclusió.

1 a setmana

2 Escriu, en un full a part, l’esborrany de la teva descripció. Un cop l’hagis redactat, revisa’l seguint els passos que hi ha més avall. Finalment, escriu-ne la versió definitiva en l’espai indicat. Aquesta activitat forma part de les fases de redacció i revisió. Passos que cal seguir per revisar un text 1. Assegura’t que cada paràgraf desenvolupa una idea o un conjunt d’idees simples que estan relacionades entre si. 2. No facis paràgrafs llargs o curts en excés. 3. Comprova que la informació del text avança de manera lògica i progressiva i que allò que has escrit és entenedor. 4. Assegura’t que no hi ha contradiccions entre les coses que has exposat. 5. Evita les informacions que no s’adiguin amb la finalitat del text i del tema. 6. Revisa el text i corregeix-ne els errors ortogràfics, lèxics i morfosintàctics.

Pass

atem

Sopa de lletres Busca en aquesta sopa de lletres el nom de 15 accidents geogrĂ fics i escriu-los:

Ajudaâ&#x20AC;&#x2122;t de les imatges i de les pistes i completa aquestes paraules:

A-