Cap a 4t d'ESO. Llengua catalana

Cap a 4 t d’ESO

Refresca el que has ap r è s a 3r d’ESO

LLENGUA CATALANA

Què trobaràs en aquest quadern?

Refresca els teus coneixements d’ortografia, gramàtica i lèxic d’una manera pràctica i amena.

Practica la comprensió lectora i l’expressió escrita per començar el pròxim curs amb bon peu.

Els continguts s’agrupen en sis setmane s de cinc dies . Per facilitar-te la gestió del temps , cada setmana s’especifiquen les pàgines que pots fer diàriament.

Cada setmana comença amb un fragment d’un text literari per incentivar la lectura. Segur que et quedaràs amb ganes de saber-ne més.

I per saber com va la teva comprensió lectora , després de fer la lectura, resol les activitats de les dues pàgines següents.

Al final de la lectura et proposem un petit repte per saber si has llegit amb atenció. Trobaràs la solució a la primera o hauràs de rellegir el text?

I si algun contingut et costa una mica, no et preocupis: t’ajudem a refrescar la memòria per si no te’n recordes .

En aquest quadern també tindràs l’oportunitat de llegir alguns textos sobre sociolingüística. A veure què en penses!

I, quan et vingui de gust, pots llegir les curiositats o fer els passatemps que trobaràs en el Calaix de sastre (en les últimes dues pàgines de cada setmana).

El solucionari és al final del quadern. Utilitza’l correctament i procura de no mirar-lo fins que no hagis fet les activitats.

Per posar a prova la teva expressió escrita , al final de cada setmana et proposem unes activitats per posar-la en pràctica.

2

ÀNGELA I ELS VUIT MIL POLICIES

Creont, el dictador, havia fet clavar a totes les parets de totes les ciutats del regne un cartell on tothom podia llegir: «Armada i perillosa». Va reunir els seus homes i els va dir:

—Porteu-me-la. La tancaré a la presó més profunda. I faré guardar la presó a vuit mil policies. Així la seva bellesa ja no existirà perquè ningú no podrà mirar-la. Els déus m’han concedit els tres dons que fonamenten el poder: soc mascle, soc blanc, soc ric. I perquè soc mascle, ric i blanc sostindré la causa que jo anomenaré ordre.

La veu d’Àngela es va alçar, clara i entenedora.

4 5 3

—Aquestes són les lleis que tu has establert i no són lleis, sinó armes d’injustícia. Mira les meves mans, Creont. Mai no he utilitzat cap arma ni cap dels instruments de tortura que utilitzen els teus prínceps.

Quan la van detenir, Àngela no duia armes, ni va oferir cap resistència. No era cert, doncs, que anés armada, però sí que ho era, de perillosa. Creont tenia por de la seva intel·ligència, de la seva bellesa alta i serena.

—Les dones, a fregar! O al llit per al repòs del guerrer —va xisclar vermell de por i d’ira—. No permetré que les dones s’alcin com un ramat lliure. I a tu et tancaré perquè t’has atrevit a desafiar-me.

Àngela era tan bella, que la seva bellesa era com un crit i com un repte. Era una rialla que feia envermellir les cares de iogurt dels erudits, dels covards, dels indecisos, dels escèptics. Era una bellesa que venia de molt lluny; de les terres africanes, de l’exercici secular de l’esclavatge, dels corals de Bach modulats amb ritme de blues per trompetes de venjança.

Va allargar les mans i els vuit mil policies es van posar a córrer, atiats per arribar primer a posar-li les manilles. I com va caure la nit sobre la bellesa fosca d’Àngela, sobre les seves paraules, sobre el seu pensament! Una nit i un silenci espessíssims. D’aquell silenci i d’aquella foscor era fet el ciment de la seva tomba. Al voltant de la presó hi havia els vuit mil policies sotjant-la. Una veu tova i covarda la va interrogar.

—Ets heretge i pervertidora. Et passeges pels carrers de les nostres ciutats, mostrant-te bella i negra. Dictes cursos en les aules de les nostres universitats i ens retornes perversament les veritats dels savis, mostrant-te bella i negra. Tothom t’escolta i et creuen quan els dius: «Mireu-me, soc bella i negra». Què en faràs, de la teva bellesa, si ningú no et veu?

—Ningú no em veu, però soc bella i negra.

—Bella i negra! És un crit de revolta —va dir la veu.

—Els crits de revolta són veritat; els crits de revolta són els crits de les condicions objectives. La meva bellesa i la meva negror et bufetegen les galtes blanques.

—Ningú no veurà mai més la teva bellesa i la teva negror.

—Tothom veurà la veritat: bella i negra, black & beautiful, belle et noire, bella e nera… Perquè tu has fet escampar la meva imatge per tot el món. Tu, cara de llet quallada!

I la veu va continuar:

—Enemiga de l’ordre, endimoniada! Ets ambaixadora de l’infern. La teva llei és terror i has armat negres contra la justícia blanca. Insulta si vols. Aquí no ressonarà cap solo de trompeta, ni et recitarà ningú les perverses raons de la igualtat dels homes.

secular adj. Que té una durada d’un segle o més.

coral m. Cançó, generalment religiosa, destinada a ser cantada en cor. sotjar v tr. Observar estant amatent al que pugui esdevenir-se.

heretge m. i f. Persona que sosté una opinió en oposició amb les idees rebudes.

solo m. Part d’una composició musical tocada per un sol instrument.

Àngela va allargar les mans i, en la fosca, unes mans blanques van desfer les manilles. Van fer-li seguir passadissos i més passadissos fins que va arribar a l’espai obert d’un circ i la van fer seure al centre del redol, en un tamboret. Cloïa la boca amb menyspreu. Va girar el cap de dreta a esquerra per contemplar tots els jutges blanquíssims que seien a les grades.

—Àngela! On són les teves veus? —va dir Creont.

—Les meves veus no callaran mai, Creont panxut, farcit d’estupidesa. Jo vivia tranquil·la i feliç, perquè havia heretat, privilegiada i rica, les vostres lleis, la vostra ciència, la vostra moral, la vostra religió, la vostra estètica. Aprenia les paraules màgiques que vosaltres useu i que exhibiu davant els pobres desheretats de la terra. Aplegueu els pobres consumits per la lepra de la ignorància i els crideu les paraules màgiques que són propietat vostra. Crideu: «VERITAT, JUSTÍCIA, BONDAT, HONRADESA, DECÈNCIA, BELLESA» Però sobretot «ORDRE, OORRDDRREE» i encara més «OOOOORRRRRDDDDDRRRRREEEEE». I el soroll de les metralladores subratlla la paraula màgica i els instruments de tortura broden la paraula màgica i els assots a les espatlles covardes ritmen la paraula màgica. I tu, Creont, menteixes i ets un imbècil. Et penses que tindràs eternament als teus peus la Veritat, la Justícia, i la Bellesa, com gossos ensinistrats al servei dels teus policies. On són els teus gossos, ara, Creont? Atia’ls contra mi, si t’atreveixes.

—Insolent criatura, fosca com la nit! T’has alçat contra nosaltres i pagaràs el teu crim amb una mort lenta i solitària.

—I de quin crim t’atreveixes a acusar-me tu, Creont de les mans brutes?

—Has armat els teus germans contra la justícia. El teu germà de soledat va matar el jutge, és a dir, va matar la justícia, va matar l’ordre i la pau.

—Pobre germà de la soledat… —va dir Àngela amb veu clara—. Quan érem petits ens semblava que el Déu dels cels tenia orelles per a nosaltres. Però vam descobrir molt aviat que no ens escoltava. El meu germà era valent i bo. Volia canviar el vostre jutge per la «justícia». Per aquella justícia que heu escrit en els llibres i que brama per damunt de la vostra ignomínia.

—Has posat les armes a les mans del teu germà…

—No. Mai no hauria armat les seves mans belles i negres, perquè era jove i bo. I era, a més, el meu germà petit, germà de la soledat, massa valent per viure. No el vaig armar, perquè estimo les seves mans armades i no el deixaré sol.

—Ja has confessat! Ja has confessat! —va xisclar la veu aguda de Creont.

Els llavis d’Àngela es movien, però ningú no podia sentir-la. El cant de victòria dels vuit mil policies, els lladrucs dels gossos i els xiscles de Creont ofegaven la seva veu. Un rere l’altre els feixos de llum es van anar fonent i la bellesa d’Àngela es va dissoldre en la fosca nit.

Maria aurèlia CapMany: Àngela i els vuit mil policies (text adaptat sobre la versió de Pep Anton Gómez).

redol m. Porció de terreny no gaire gran, plana i circular, diferenciada de les del voltant.

HO RESOLS?

En quines altres llengües estan escrits els mots «bella i negra»?

1. Quina d’aquestes dues definicions del mot ordre és la que s’adiu més a l’ús que en fa Creont? Justifica la teva resposta.

Opció A: Sistema de regles i lleis inspiradores, aglutinants i conformadores d’una societat.

Opció B: Situació de respecte de les normes establertes per la societat que per meten la convivència.

2. Marca l’opció correcta:

a) Quina finalitat persegueix la pena que el tribunal imposa a Àngela?

Provocar una revolta.

Que Àngela aprengui a comportar-se.

Posar ordre i espantar la gent perquè no segueixi el seu exemple.

Donar feina a vuit mil policies.

b) Per què, segons Creont, Àngela és perillosa?

Perquè diu mentides constantment.

Perquè és intel·ligent i serena.

Perquè les dones només haurien de fer les feines de casa.

Perquè trafica amb armes.

c) De quin crim acusen Àngela?

D’armar els seus germans negres contra el jutge.

De passejar-se sola pels carrers sent bella i negra.

De fer de mestra.

D’atacar uns policies.

d) Què ha fet, realment?

3. «Àngela i els vuit mil policies» és un homenatge que fa M. Aurèlia Capmany a Angela Davis (1944), una activista pels drets humans nord-americana. Cerca informació sobre Davis i digues quins fets del relat es relacionen directament amb fets reals de la seva vida.

4. Escriu una carta al director d’un diari a favor d’Àngela, de cent paraules aproximadament, en què facis servir els termes veritat, justícia, bondat, honradesa, decència i bellesa:

2 4 5 3

1. Relaciona cada signe de puntuació amb les seves funcions i completa els exemples amb el signe corresponent:

punt (.) •

signe d’interrogació (?) •

signe d’admiració (!) •

• Indica que l’oració és una pregunta. Que vindreu, demà

• Indica que l’oració és una admiració o una exclamació. Que n’és, de bo

• Indica una pausa major i es posa al final d’una frase amb sentit complet. Arribarem demà

2. Relaciona els usos de la coma amb els exemples que els il·lustren:

Separa els elements d’una enumeració • • La Sílvia, la germana del meu amic, vindrà de campaments amb nosaltres.

Delimita el començament i el final d’un incís • • Joan, vine!

Delimita un vocatiu • • A la Maria, li agrada molt.

Indica l’elisió d’un verb. • • A l’estiu anem a la platja i a l’hivern, a esquiar.

Separa els complements dislocats de la resta de l’oració. • • Comprarem enciams, cebes, alls i tomàquets.

3. En algunes de les oracions següents, hi ha signes de puntuació que no estan ben aplicats. Identifica’ls i torna a escriure les oracions correctament.

a) Has estat tu qui ha fet això tan bonic?. No m’imaginava que pintessis tan bé!

b) «Ets un tanoca!», va pensar l’Emili mentre se’l mirava desconcertat.

c) La Marina li va dir, «Vens o no vens?»

4. En aquest text hi manquen dotze signes de puntuació: quatre punts, quatre signes d’admiració, tres comes i uns punts suspensius. Escriu els signes de puntuació i les lletres majúscules que calguin en els buits corresponents.

Com roncava la mar i quin cruixir la barca quin balandreig quin desllorigament de totes les coses Sens dubte la revoltura augmentava a cada davallada semblava que ens anàvem a enfonsar per a sempre més baixàvem, baixàvem per entre el treu i les bordes no es veia més que el negre-verd de l’ona jaspiat de vetes blanques i avall el ventrell s’encongia amb una sensació de buidor com sol succeir quan en un somni pesat ens figurem caure daltabaix d’una timba

JoaquiM ruyra: El rem de trenta-quatre. Edicions 62.

5. Llegeix aquest fragment i encercla els punts i seguit que hau rien de ser punts i a part a fi que el text tingués tres paràgrafs correctament construïts:

El Pla de Girona és un pla modest, amable, fidel a la petja i a l’esguard. No us produeix el respecte ni l’encís formidable de la planícia empordanesa on el sol descendeix i es colga ran dels conreus, darrere l’horitzontalitat emplomallada dels blatdemorars, com si l’engolís un pou. No té laberints de recs, ni misteris lacustres, ni traïdories ni llegendes d’aiguamolls. Allà on fiteu els ulls poden arribar les vostres cames. No hi perdeu l’esma, no us lassa, abans d’hora, la sensació de l’infinit… Mai no deixeu d’albirar els seus contorns naturals: la dent feresta de Rocacorba, la punxa de Sant Grau, l’onatge encrespat de les serralades de ponent, la modesta carena de Sant Marçal, els alzinars i rouredes del Perelló i Palau-sacosta. Després, per l’altra banda, la ciutat que mai no perdeu de vista, que sembla vigilar-vos maternalment, que us ofrena la protecció majestàtica dels seus campanars i el càlid sopluig dels seus temples i el goig d’un retorn a la pau amical dels seus carrers boirosos, a penes transitats.

prudenCi bertrana: «Foranies gironines», dins Obres completes. Selecta.

6. Escriu en aquest text els signes de puntuació que hi manquen:

Aquell noi samarreta sense mànigues, cinta al cap, cabells llargs a tocar el clatell va guanyar el punt quan el seu adversari ja es pensava que era d’ell amb un revés d’esquerra el cop potent i creuat havia superat a bastament el rival aleshores sé que va notar aquella íntima alegria que només pot sentir qui alguna vegada ha fet alguna cosa així immediatament va tancar el puny va tensar els músculs del braç i de l’avantbraç i va dir per a ell mateix «Som-hi, som-hi!».

SebaStià Serrano: Essencial. Ara Llibres (text adaptat).

Es fa servir en les enumeracions, quan algun dels elements d’aquesta inclou comes (a causa de la presència d’un incís, per exemple).

S’utilitzen per delimitar un incís, un aclariment, un pensament o un afegitó. També es fan servir per indicar les intervencions en els diàlegs i fer les acotacions del narrador.

Marquen la separació de dues frases en què la segona depèn de la primera, la introducció d’una enumeració o d’un exemple i la introducció de citacions en estil directe.

Marquen que una oració no està acabada o que una enumeració no està tancada

1 2

4 5 3

PER

Una oració és una unitat sintàctica formada per un sintagma verbal amb el verb en forma personal. Generalment també hi ha un sintagma nominal que fa de subjecte, el qual estableix una relació de concordança amb el verb.

1. Completa aquestes oracions amb la forma verbal conjugada del verb que hi ha entre parèntesis:

a) N’estic fart, que el gos sempre (bellugar-se) quan l’he de lligar.

b) A casa sempre (menjar, nosaltres) fora d’hora. En canvi, a casa teva sempre (menjar, vosaltres) a la mateixa hora.

c) Sempre que (actuar) a Barcelona, (anar, futur) a veure’ls. Són el meu grup preferit.

d) No et (canviar) encara, que trigaran una bona estona abans no ens recullin.

e) Al club de rem, els veterans (explicar) als més novells com han de preparar-se per a la primera regata.

f) Quan (aprendre, jo) a conduir, faré la volta a Catalunya amb automòbil.

g) Tot i que (estudiar, ells) l’itinerari, es van perdre i no van poder gaudir de la sortida.

h) Quan et (doldre) alguna cosa, -m’ho (fer) saber i ja hi (posar, jo) remei.

i) Aquell vespre, quan (difondre, ells) l’error del president, ja (ser) massa tard per remeiar-ho.

j) No (confondre, vosaltres) les ordres que us hem donat!

Ara per ara, en (dependre) la vostra seguretat.

2. Omple els buits del text amb la forma verbal corresponent de l’imperfet d’indicatiu o del passat perifràstic d’indicatiu dels verbs següents:

anar (3 vegades) • baixar • cridar • deixar • desaparèixer • dir • esgargamellar-se • pujar • semblar • sentir • ser • tenir • tirar-se • tornar • treure • veure

A les set del matí crits. La noia Bellom a cavall pels herbeis i el seu pare i el gendre a la piscina. De lluny em un noi molt esprimatxat, una mica com el senyoret Sebastià. El senyor Bellom amb pantalons curts de color de mandarina i una jaqueta amb rams, com si s’hagués tornat boig. La noia del cavall i que ho trepitgés tot i en Guy el va haver d’anar a cercar. I ella, que amb vestit de bany, al trampolí i com una oreneta. el cap de l’aigua i en Guy i li que no desés els cavalls, que acabat de banyar-se sortirien. I es molta joventut. Tot d’un plegat i a sortir vestits per muntar. Ella una figura molt fina.

MerCè rodoreda: Jardí vora el mar. Club Editor (text adaptat)

3. Localitza els verbs del text i torna’l a escriure transformant els temps verbals al futur:

Josafat era un brau, cap vici havia debilitat la seva naturalesa; tenia deu pams d’alçària, unes mans grosses i unes espatlles atapeïdes d’energia salvatge. Posà això, que era la sola cosa que tenia, al servei dels seus protectors, els quals saberen agrair-ho i celebrar-ho. Josafat era un joiell. Els seus fets eren contats amb rialles de satisfacció. Es ponderava la seva força i les seves victòries. Però un dia en feu massa.

prudenCi bertrana: Josafat. Edicions 62 (text adaptat).

1 2 4 5 3

1. Llegeix aquest text i localitza-hi els tipus d’oracions que s’indiquen més avall:

Va estar a punt de xocar amb un vehicle casa; era un habitatge preciós, construït damunt d’una locomotora antiga. L’Àgata sempre havia admirat els vehicles casa. Li semblava fantàstic poder viatjar per tot el món amb la casa al damunt.

—Ei, mocosa, que no veus per on vas o què? —li va cridar el maquinista, traient el cap per la finestra.

Ella va accelerar i va continuar com si practiqués eslàlom en una pista d’esquí.

—Quina conductora més agressiva! Uf! Quin mareig! —va protestar en Tic-Tac.

—No facis comèdia! Ets un robot i és impossible que et maregis!

—Soc un robot més humà que no pas moltes persones! —va replicar, fingint que s’havia ofès—. No tens cor!

En unes altres circumstàncies, a l’Àgata li hauria fet gràcia el comentari del seu estimat Tic-Tac. Aquesta vegada, però, no tenia temps per a allò. Hi havia una cosa molt important que requeria tota la seva atenció. Va vorejar l’abadia i l’imponent palau de la Wendy. Les seves torres estilitzades apuntaven cap al cel amb tanta contundència que a vegades l’Àgata jugava a imaginar-se que es dedicaven a caçar els núvols més grossos. Quan era petita, es pensava que el cel era ple de forats invisibles per culpa d’aquelles torres, que el perforaven constantment. Ara, però, defensava la teoria de la caça dels núvols. Al mercat negre, uns estratocúmulus de grans dimensions podien assolir un preu considerable. Els mags de la zona estaven disposats a pagar quantitats molt elevades.

—Fixa’t en aquells cúmulus, Tic-Tac. Estic segura que la torre del rellotge està preparada per caçar-los amb el seu pinacle —li havia dit la tarda anterior.

—Em penso que és cosa de la reina Albina. He sentit a dir que emmagatzema núvols en una de les estances secretes del seu palau. Potser els espremen per extreure’n aigua del cel o alguna altra substància amb poders màgics. Crec que la Wendy s’alimenta d’aquella aigua, per això té la pell tan clara, gairebé transparent —li havia contestat en Tic-Tac, cercant alguna explicació.

lediCia CoStaS: La balada dels unicorns. Barcanova

a) Dues oracions declaratives afirmatives:

Totes les oracions no subordinades tenen modalitat oracional, que codifica la intenció del parlant. Les classifiquem en dos grups: les primàries (declarativa o enunciativa, interrogativa i exclamativa) i les secundàries (optativa o desiderativa i imperativa).

b) Una oració declarativa negativa:

c) Una oració interrogativa:

d) Dues oracions imperatives:

2. Fes com en l’exemple i escriu una oració interrogativa per a cada una d’aquestes oracions enunciatives. Per fer-ho cal que substitueixis el sintagma en negreta per un pronom interrogatiu.

El teu germà portarà el pa. Qui portarà el pa?

a) Va fer un petó a la seva parella

b) Es va acomiadar de les seves amigues

c) Tornarem per la carretera nova

d) El seu oncle vivia a Singapur

e) La Clara i la Merlet faran una festa per celebrar l’aniversari de la Joana

f) La Sara convidarà totes les seves amigues a la festa de la platja.

3. Transforma aquestes oracions afirmatives en negatives:

a) Té amics a Vielha.

b) Demà anirem a Cadaqués.

c) M’agrada l’amanida de tomàquet.

d) Jo ho he fet!

e) Aquella dona d’allà és una actriu molt coneguda.

f) La seva cosina recull petxines a la platja.

2 4 5 3

4. Fes com en l’exemple i transforma les oracions interrogatives directes en oracions interrogatives indirectes, amb el verb principal en passat:

Qui vindrà demà? Em va demanar qui vindria l’endemà.

a) Per què no has vingut a la festa?

b) Et trobes bé?

c) Voldràs venir amb mi a Platja d’Aro?

d) Nova York és tan gran com diuen?

e) Quan arribaran els teus germans?

f) Abans eren sempre tan antipàtics?

g) Què volen comprar, aquelles noies?

h) N’està segur, que vindran?

i) Quines sabates vol pel seu aniversari?

5. Fes com en l’exemple i converteix les oracions imperatives següents en prohibicions:

Dona’m la mà! No em donis la mà!

a) Compra-te-la!

b) Com que li agradarà molt, dona-la-hi!

c) Ves a trobar-la!

d) Sigueu valents!

1. Tria una rondalla popular o un conte infantil que coneguis, escriu-ne una versió actualitzada en què els personatges siguin humans i els fets transcorrin en el món actual i, finalment, cerca un títol nou que s’hi adeqüi més. Recorda que la teva versió haurà de mantenir l’estructura d’un text narratiu: plantejament (presentació del protagonista i de la situació inicial), nus (evolució de la història) i desenllaç (resolució final de la història).

L’ENIGMÍSTICA

Els diccionaris defineixen el mot enigma com una dita de sentit obscur i inexplicable, i per extensió també es pot referir a una persona o cosa difícil de definir, d’explicar o de conèixer a fons. Per tant, d’una persona que fa temps que coneixem, però de qui no sabem gran cosa perquè no s’hi presta, en podem dir que és enigmàtica. Una cosa ben diferent, encara que hi està relacionada, és l’enigmística, l’art d’endevinar enigmes representats per gràfics o figures, endevinalles, mots encreuats, jocs de paraules, etc.

1

Tant si ets una persona enigmàtica com si no, vejam si tens traça per a l’enigmística.

Els enigmes gairebé sempre es resolen amb lògica. Posa’t a prova amb aquests cinc enigmes clàssics.

ELS VIATGES DEL CALIFA

El califa d’un país d’orient sempre advertia els emissaris d’altres regnes que, si volien parlar amb ell, primer havien de resoldre aquest enigma: «He fet molts viatges. Tots van ser a Bagdad, menys dos. Tots van ser a l’Índia, menys dos. I tots van ser a la Meca, menys dos. Quants viatges he fet en total?»

ELS FILLS DE LA DOCTORA BOFILL

Cadascuna de les filles de la doctora Bofill té tants germans com germanes, i cadascun dels fills té dues vegades més germanes que germans. Quants nois i noies hi ha a la família?

nois

LA SUMA

En quin cas és correcta aquesta suma: 10 + 3 = 1?

noies

LA MARRANXA*

Quants litres de llet caben en una marranxa plena de llet?

LA PASTORA D’ULLDECONA

Si sabem que solament una de les afirmacions següents és la correcta, quantes ovelles té la Mariona, una pastora d’Ulldecona?

1. La Mariona en té més d’una vintena.

2. En té menys de cent.

3. En té una com a mínim.

Resol l’enigma dels quatre germans:

• La Laura té set anys més que la persona que juga a bàsquet.

• A en Joan li agrada dibuixar i no fa natació.

• La persona que té vint-i-tres anys fa treballs manuals i natació.

• La persona que fa surf té quatre anys menys que la Mariona.

• La persona que practica piragüisme també fa origami.

• La Mariona té vint-i-cinc anys, dos més que en Pol.

• La persona que juga a bàsquet toca la guitarra i té vint-i-cinc anys.

3

Uns amics teus han format un grup de música per al concurs de talents de la festa major, però un virus informàtic els ha encriptat els documents de les lletres de les cançons. Sort que una de les cançons és molt coneguda! Si els ajudes a desxifrar-la, podreu desencriptar totes les altres cançons que encara no s’han après. NOM EDAT

*o&<7a a&b &i e$ 1’ú17i& sos<i8 %e 1a $i7 i e$ e1 <8i&e8 a1è %e1 %ia. A1s 7eus 11a4is, @ua$ ba%a11is, *o&<7a a&b &i.

*o&<7a a&b &i @ua$ s’oxi%i$ e1s %ies i si 1a boi8a e$7e1a e1s 4i%8es %e1s 7eus so&$is, @ua$ $o e1s 78obis, *o&<7a a&b &i.

I 7u i jo, e$ u$a *iu7a7 ge1a%a %esfe$7 1a $eu a %i$s %e1s 7eus 11e$ço1s. I 7u i jo, fi$s @ue se’7 *u8i$ 1es a1es jo se8é a@uí es<a$7a$7 e1s 7eus &a1so$s.

*o&<7a a&b &i e$ e1s %ies %e 11ui7a si 1’es<e8a$ça e7 %es*ui%a. A1s &a1s <assos £i £au8à u$s b8aços, *o&<7a a&b &i.

I 7u i jo, e$ u$a *iu7a7 ge1a%a %esfe$7 1a $eu a %i$s %e1s 7eus 11e$ço1s. I 7u i jo, fi$s @ue se’7 *u8i$ 1es a1es jo se8é a@uí es<a$7a$7 e1s 7eus &a1so$s.

SOLUCIONARI

Refresca el que has après a 3r

En aquest quadern trobaràs activitats ben diverses que et serviran per practicar, repassar i millorar tot allò que has après i preparar - te per al curs vinent.