Els continguts de cada unitat es distribueixen en els apartat següents:
Què en sabem?
A partir d’unes fotografies relacionades amb el tema de la lectura es plantegen unes preguntes de resposta oral i en grup. Aquest apartat permet valorar els coneixements previs, practicar la comunicació oral i ampliar el vocabulari.
Llegim en veu alta LA INVESTIGACIÓ
SEGUEIX LES PISTES!
6 BT00664701_01_6eQCLectora.indd 24/2/25 queixariend’aquelltracte
Detectius,policies,investigadorsprivats...Pensacom ció.Comtelaimaginesfísicament?Quinesqualitats hauriadetenirperferbélasevafeina?
Els policies que acompanyaven l’inspector van dipositar totes les motxilles, bosses, necessers, carpetes altres estris i continents sospitosos al menjador van procedir a l’escorcoll. Quin merder que van armar! Era molt poc probable que un de nosaltres haguésobertlavitrinasensetenir-nelaclau,haguésagafatlatassaromana sel’hagués desatalamotxilla.Això,fins totelBielhoteniaclar!Però,ésclar,s’had’entendrequeel procedimentéselprocediment,ielquemanavael«Culleretes» anavaamissa Joelque envaigextreure,d’aquellaintrèpidaacciópolicial,vaserlaconclusióquemaimésnotornaria a trobar els meus mitjons aparellats i, encarasort,sielsqueemtocavendesprésd’aquella mena de batallacampalenquès’haviaconvertitelmenjadorerenelsdelTeooelsdelMiquel,quesónpolidets,inopaselsdelBiel, quenomésd’imaginar-mel’olorquedeuenfer…PeròisiemtocavenelsdelaValèria? Sota les ordres estrictes de l’inspector, els polis van passar a les habitacions. Van regirararmaris,vanmirarsotaelsllits novanesventrarmatalassosperquèerend’espuma.Emtemiaqueenacabarlainvestigacióalcampdetreballhipenjarienelrètolde «Tancatperdesastretotal». Després va arribar el torn dels grans. quan dic grans, vull dir més grans de dotze anys: profes, monitors, cuineres, conserge, director… A nosaltres, tendres infantons innocents,pelquesemblavafinsaquellmoment,ensvanenviaraleshabitacions.Calia posarunamicad’ordreentotaquelldesgavell esperarquietetsqueelsgranssolucionessinelproblemacomfan«sempre». Vamanarcapal’habitacióqueocupàvemlapartmasculinadelacolladelesmofetes.Totestavafetunfàstic.ElTeoesvaposarlesmansalcap vadirqueacasasevaes Culleretes nomambquèelsnens delacolladelesmofetesbategen l’inspectordepoliciaqueinvestiga ladesapariciódelatassaromana.
Què hem entès?
b) A quin mes tindrà lloc el camp de treball? Al juny. Al juliol. Al maig. Al setembre. c) Quina serà l’activitat principal del camp de treball? Una gimcana per conèixer el municipi. Una visita al Parc Arqueològic de les Mines de Gavà. Els treballs arqueològics. Una visita al castell d’Eramprunyà. d) Quants anys té la vil·la romana de Can Valls aproximadament? Uns mil nou-cents anys. Uns mil anys. Uns nou-cents anys. Uns dos mil nou-cents anys. e) El propietari del jaciment de la vil·la romana de Can Valls és... el Museu de Gavà. l’Ajuntament de Gavà. la Diputació de Barcelona. la Fundació Pere Tarrés. f) Què faran a la vil·la romana de Can Valls els nois les noies que participen en el camp de treball? Treure a la llum una cisterna de gran importància arqueològica. Prendre part d’activitats culturals de lleure. Desenvolupar tasques d’excavació i consolidació del jaciment. Descobrir, netejar tenir cura del manteniment d’estructures arqueològiques.
10 BT00664701_01_6eQCLectora.indd 10 24/2/25
Llegim en veu alta
Es proposen unes activitats per treballar els tres nivells de comprensió lectora: literal, inferencial i reflexiva.
S’inclouen diferents tipologies textuals per practicar la lectura en veu alta (individual, per parelles o en petits grups). Es proposa una activitat prèvia per motivar la lectura.
8
Què hem entès?
1. Què investiga la policia?
La desaparició d’una clau. La desaparició d’una motxilla. La desaparició d’una tassa romana. La desaparició d’uns mitjons. 2. Davant de l’escorcoll de la policia, el narrador... troba que és lògic perquè sempre cal seguir el procediment. pensa que és exagerat perquè és bastant improbable que cap dels nois de la colla hagi robat la tassa romana. opina que és comprensible perquè s’havien de complir les ordres de l’inspector «Culleretes». es posa de mal humor perquè creu que, en acabar la investigació, tot estarà fet un desastre.
3. L’expressió anava a missa (subratllada en el text) vol dir que... és irrefutable, que no admet discussió. és una cosa sagrada, digna del màxim respecte. és una cosa que s’ha de fer cada diumenge i les festes de guardar. cal que algú s’adreci al temple o a qualsevol altre lloc on se celebra una missa. 4. Per què es diu que al menjador hi havia hagut una mena de batalla campal (sintagma subratllat en el text)?
5. Quina d’aquestes paraules o expressions NO és sinònima del verb regirar (subratllat en el text)? Escorcollar. Examinar a fons. Explorar minuciosament. Girar fent mitja volta.
BT00664701_01_6eQCLectora.indd 24/2/25
El narrador diu que calia esperar que els grans solucionessin el problema com fan «sempre» Com ho diu? Amb temor. Amb ironia. Amb tristesa. Amb fàstic. 7. Completa amb l’opció més adient la frase següent: Quan els nois van anar cap a la seva habitació, tot tenia un aspecte deplorable. tot tenia molt
Quan van acabar d’endreçar l’habitació, tots els nois estaven més tranquils. El Teo pensa que el Miquel és un crac. El Teo i el Miquel són germans.
Parem l’orella
Es fomenta l’escolta activa amb activitats per esbrinar, descobrir o crear un text, un dibuix... a partir d’un àudio.
Hi diem la nostra
Es posa en pràctica la producció oral amb una proposta que té en compte les diferents tipologies textuals.
Parem l’orella
Fem punta al llapis
S’elabora un producte escrit que incorpora el que s’ha treballat al llarg de la unitat.
Un pensament
Què hem après?
La unitat s’acaba amb una autoavaluació, una taula de metacognició i la resolució d’un petit repte.
Al principi de cada quadern es planteja un pensament, una cita dibuixada, que convida a reflexionar en grup sobre l’acte de llegir. Al final del quadern, l’alumnat pot escriure i dibuixar el seu pensament.
Proposta digital
A l’espai personal el docent trobarà jocs interactius per activar les destreses comunicatives i dinamitzar la classe.
un pensament
Les estrelles són llibres que de nit il·luminen el cel.
Ján Uliciansky
SEGUEIX LES PISTES! 1
Què en sabem?
• Has llegit mai una novel·la de detectius? En aquest tipus de novel·la es parla de pistes, casos, arrests o detencions... i altres conceptes que tenen a veure amb una investigació policial. Coneixes cap paraula més que hi tingui relació?
• Has vist mai un thriller? Saps definir què és? En un thriller, el suspens (o la intriga) és molt important. Com explicaries en què consisteix?
• El detectiu de ficció que s’ha vist més vegades en una pantalla és Sherlock Holmes. Et sona aquest nom? Sabries dir altres exemples de detectius famosos del món de la ficció?
Llegim en veu alta
LA INVESTIGACIÓ
Detectius, policies, investigadors privats... Pensa com hauria de ser la persona encarregada d’una investigació. Com te la imagines físicament? Quines qualitats hauria de tenir per fer bé la seva feina?
Els policies que acompanyaven l’inspector van dipositar totes les motxilles, bosses, necessers, carpetes i altres estris i continents sospitosos al menjador i van procedir a l’escorcoll. Quin merder que van armar! Era molt poc probable que un de nosaltres hagués obert la vitrina sense tenir-ne la clau, hagués agafat la tassa romana i se l’hagués desat a la motxilla. Això, fins i tot el Biel ho tenia clar! Però, és clar, s’ha d’entendre que el procediment és el procediment, i el que manava el «Culleretes»* anava a missa. Jo el que en vaig extreure, d’aquella intrèpida acció policial, va ser la conclusió que mai més no tornaria a trobar els meus mitjons aparellats i, encara sort, si els que em tocaven després d’aquella mena de batalla campal en què s’havia convertit el menjador eren els del Teo o els del Miquel, que són polidets, i no pas els del Biel, que només d’imaginar-me l’olor que deuen fer… Però i si em tocaven els de la Valèria?
Culleretes: nom amb què els nens de la colla de les mofetes bategen l’inspector de policia que investiga la desaparició de la tassa romana.
Sota les ordres estrictes de l’inspector, els polis van passar a les habitacions. Van regirar armaris, van mirar sota els llits i no van esventrar matalassos perquè eren d’espuma. Em temia que en acabar la investigació al camp de treball hi penjarien el rètol de «Tancat per desastre total».
Després va arribar el torn dels grans. I quan dic grans, vull dir més grans de dotze anys: profes, monitors, cuineres, conserge, director… A nosaltres, tendres infantons innocents, pel que semblava fins aquell moment, ens van enviar a les habitacions. Calia posar una mica d’ordre en tot aquell desgavell i esperar quietets que els grans solucionessin el problema com fan «sempre».
Vam anar cap a l’habitació que ocupàvem la part masculina de la colla de les mofetes. Tot estava fet un fàstic. El Teo es va posar les mans al cap i va dir que a casa seva es
queixarien d’aquell tracte i que els obligarien a tornar-los els diners d’aquella porqueria de colònies.
—No colònies… —va intentar dir el Mohamed, que molt assenyat anava recollint coses de terra i posant-les a lloc.
El Miquel l’ajudava. I jo també em vaig posar a feinejar. No hi havia altra cosa a fer.
O potser sí? Perquè el Biel s’havia ajagut al seu matalàs i ja roncava.
Em vaig empipar:
—Ei, Biel! Vols fer el favor de col·laborar? —vaig cridar-li a l’orella, mentre el sacsejava.
—Eh? Ja ha aparegut la tassa? Oi que la tenia la de català? —va dir fregant-se els ulls.
—Sí, sota la perruca! —vaig respondre encara més empipat. I és que no sabia ben bé per què, però m’havia entrat una mena de mal humor que tot el cos em coïa.
—La de català porta perruca?
Ningú no es va molestar a contestar al Mohamed.
Ens vam asseure cadascú al seu llit. Gràcies a la mica de feina que havíem fet, allò tornava a semblar una habitació. Però cosa rara, què dic rara, raríssima, ningú no deia res.
Tots estàvem encaboriats; cadascú pensant en… En què?
El primer a trencar el silenci va ser el Teo:
—Ostres, noi! —va dir—. Ha estat fantàstic que t’hagis adonat d’això de la tassa, Miquel! És que els de la colla de les mofetes som del que no hi ha!
Me’l vaig quedar mirant amb cara de sorpresa.
—Se n’ha adonat ell sol! No sé si t’hi has fixat.
—És que el meu germà és un crac!
Núria Pradas: La colla de les mofetes. Barcanova.
Què hem entès?
1. Què investiga la policia?
La desaparició d’una clau. La desaparició d’una motxilla. La desaparició d’una tassa romana.
La desaparició d’uns mitjons.
2. Davant de l’escorcoll de la policia, el narrador... troba que és lògic perquè sempre cal seguir el procediment. pensa que és exagerat perquè és bastant improbable que cap dels nois de la colla hagi robat la tassa romana. opina que és comprensible perquè s’havien de complir les ordres de l’inspector «Culleretes». es posa de mal humor perquè creu que, en acabar la investigació, tot estarà fet un desastre.
3. L’expressió anava a missa (subratllada en el text) vol dir que... és irrefutable, que no admet discussió. és una cosa sagrada, digna del màxim respecte. és una cosa que s’ha de fer cada diumenge i les festes de guardar. cal que algú s’adreci al temple o a qualsevol altre lloc on se celebra una missa.
4. Per què es diu que al menjador hi havia hagut una mena de batalla campal (sintagma subratllat en el text)?
5. Quina d’aquestes paraules o expressions NO és sinònima del verb regirar (subratllat en el text)?
Escorcollar. Examinar a fons.
Explorar minuciosament. Girar fent mitja volta.
6. El narrador diu que calia esperar que els grans solucionessin el problema com fan «sempre». Com ho diu?
Amb temor. Amb ironia.
Amb tristesa.
Amb fàstic.
7. Completa amb l’opció més adient la frase següent:
Quan els nois van anar cap a la seva habitació, . tot tenia un aspecte deplorable. tot tenia molt bona pinta. tot estava net i polit. semblava que hi havia hagut una batalla campal.
8. Qui va preguntar si la professora de català portava perruca?
El Biel.
El Mohamed. El Teo. El narrador.
9. En quin paràgraf s’explica l’escorcoll de l’habitació dels nois de la colla de les mofetes?
En el primer paràgraf.
En el segon paràgraf.
En el tercer paràgraf.
En el quart paràgraf.
10. Marca amb una X si aquestes afirmacions són verdaderes (V) o falses (F):
El narrador estaria satisfet si, després de l’escorcoll de la policia, li toquessin, per sort, els mitjons del Biel.
Tots els nois van col·laborar a endreçar l’habitació on dormien excepte el Biel.
Quan van acabar d’endreçar l’habitació, tots els nois estaven més tranquils.
El Teo pensa que el Miquel és un crac.
El Teo i el Miquel són germans.
V F
Parem l’orella
11. Ara escoltaràs un text. Para molta atenció i, a continuació, respon a les preguntes.
a) El camp de treball es troba... a l’escola L’Eramprunyà. a Barcelona. entre Gavà i Castelldefels. a Cardedeu.
b) A quin mes tindrà lloc el camp de treball?
Al juny. Al juliol. Al maig. Al setembre.
c) Quina serà l’activitat principal del camp de treball?
Una gimcana per conèixer el municipi.
Una visita al Parc Arqueològic de les Mines de Gavà.
Els treballs arqueològics.
Una visita al castell d’Eramprunyà.
d) Quants anys té la vil·la romana de Can Valls aproximadament?
Uns mil nou-cents anys.
Uns mil anys.
Uns nou-cents anys. Uns dos mil nou-cents anys.
e) El propietari del jaciment de la vil·la romana de Can Valls és... el Museu de Gavà. l’Ajuntament de Gavà.
la Diputació de Barcelona. la Fundació Pere Tarrés.
f) Què faran a la vil·la romana de Can Valls els nois i les noies que participen en el camp de treball?
Treure a la llum una cisterna de gran importància arqueològica. Prendre part d’activitats culturals i de lleure.
Desenvolupar tasques d’excavació i consolidació del jaciment.
Descobrir, netejar i tenir cura del manteniment d’estructures arqueològiques.
Hi diem la nostra
12. Llegiu el titular següent. A continuació, en petits grups, interpreteu les pistes que va seguir la policia per descobrir qui va fer el robatori i expliqueu oralment la resolució del cas.
TITULAR SUCCESSOS
Una mossa d’esquadra identifica la persona culpable del robatori d’unes valuoses monedes romanes al Museu Arqueològic
Els disset denaris de plata de finals del segle I, procedents del jaciment d’Empúries, van ser sostrets d’una de les vitrines de la secció de numismàtica
1
Qui eren els sospitosos i quins objectes es van trobar durant l’escorcollament?
LES PISTES
Nom: Gisela Guàrdia
Professió: Vigilant del museu
Objectes requisats:
– Un tàper amb el dinar
– Uns coberts (forquilla i ganivet)
– Un bitllet de tren a Madrid – Un telèfon mòbil
2
On es trobaven les monedes i on van ser localitzats els possibles sospitosos?
Nom: Manel Sastre
Professió: Jubilat
Objectes requisats:
– Un carnet de soci de l’Associació de Numismàtica Espanyola
– Una càmera digital
– Un abonament per visitar cinc museus arqueològics
Nom: Ferran Dalmau
Professió: Antiquari
Objectes requisats:
– Una agenda amb telèfons de col·leccionistes de monedes
– Una targeta de visita d’una casa de subhastes de Londres
– Un diamant (o tallador de vidre)
– Un telèfon mòbil
3
Ring, ring... Els calés són al sac! Busca’ls on hi ha els , a la prestatgeria de L’ del .
Què deia el missatge interceptat per la policia en el mòbil d’un dels sospitosos?
Fem punta al llapis
13. Com seria el relat del cas de les monedes romanes des del punt de vista de la persona que les va robar?
Per parelles, imagineu el cas del robatori de les monedes des de la perspectiva de la persona que les va sostreure i expliqueu-ne la història.
Abans d’escriure la història:
Tingueu en compte que el narrador, és a dir, qui explica la història, és també el protagonista i, per tant, relata els fets en primera persona.
• Penseu què voleu explicar. Feu-vos preguntes com les següents i intenteu respondre-les:
Què la va portar a cometre el delicte?
Hi va participar algú més?
Quan i com el va planejar?
Com el va portar a terme?
En el moment de cometre el delicte, com se sentia?
Què tenia pensat fer amb els objectes robats?
I quan la policia la va detenir, què va pensar?
• Ordeneu les respostes amb un sentit lògic que permeti seguir fàcilment el fil de la història. Aquest ordre us servirà per estructurar el vostre relat.
Ara ja podeu escriure la vostra història en primera persona.
Què hem après?
1. Assenyala, amb una X, si les afirmacions següents són verdaderes o falses:
L’escorcoll és l’actuació policial que consisteix a examinar meticulosament un lloc o una persona.
En un camp de treball, grups de joves porten a terme treballs d’interès públic.
Un titular periodístic amplia, amb tots els detalls, el succés que explica la notícia que encapçala.
Quan el protagonista o la protagonista d’una història explica el que li ha passat, fa servir la tercera persona.
2. Pinta, en cada cas, la casella adequada:
Autoavaluació
He après coses que no sabia sobre la novel·la de detectius.
M’ha agradat conèixer en què consisteix un camp de treball.
M’ho he passat bé simulant que formava part d’una investigació policial.
He après a narrar en primera persona.
M’ha agradat la unitat «Segueix les pistes!».
REPTE 1
Perquè intuïm que una cosa està a punt de succeir, però no sapiguem si, finalment, passarà o no, l’autora d’una novel·la o el director d’una pel·lícula crea un moment de...
ARBRES MONUMENTALS 2
Què en sabem?
• Hi ha arbres al teu carrer? I a prop de casa teva, en algun parc o jardí? Com són? Descriu-los.
• Sabries explicar per a què serveix un arbre? Digues una de les funcions o utilitats que pot tenir.
• Un bosc és un lloc poblat d’arbres. I encara que els boscos cobreixen el 30 % de les terres emergides del nostre planeta, cada any es redueix la superfície que ocupen. Saps quin nom rep l’eliminació del bosc d’un terreny extens?
Llegim en veu alta
UNS ARBRES COM NO N’HI HA D’ALTRES
A la Terra hi ha aproximadament unes 65.065 espècies d’arbres diferents. Quins noms d’arbres coneixes? Quants d’aquests arbres saps reconèixer si te’ls trobes en un bosc, en un parc o al teu carrer?
Què és un arbre?
1. És un vegetal de tronc llenyós, és a dir, que conté fusta.
2. Cal que el tronc (o tija principal) superi una altura determinada: ha de fer més de cinc metres en edat adulta.
3. A partir de certa altura, el tronc es ramifica en branques que formen la capçada (o copa).
Parts d’un arbre
CAPÇADA (O COPA) Part de l’arbre formada per les branques, els branquillons i les fulles. Possibilita el desplegament del fullatge (fulles frondoses o, en el cas de les coníferes, agulles) per captar la llum del sol, que permet a les fulles fabricar l’aliment que l’arbre necessita per viure i créixer.
TRONC Tija principal de l’arbre. Ha de ser prou forta per suportar el pes del conjunt de branques, fulles, flors i fruits.
ARRELS Part amagada de l’arbre, que es troba sota terra. Les arrels extreuen l’aigua i les sals minerals del sòl per nodrir l’arbre i el mantenen ben recte. L’aigua i els minerals es barregen per formar la saba, que s’assembla una mica a la nostra sang.
CIMALL Part superior del brancatge de l’arbre.
FULLES
DURAMEN o fusta del cor. És la fusta més sòlida que es fa servir en fusteria.
BRANQUES
ENFORCADURA Punt d’on arrenquen les branques principals de l’arbre.
ANELL DE CREIXEMENT
Cercle concèntric que representa el creixement de l’arbre cada any.
ESCORÇA Capa externa del tronc que protegeix l’arbre contra el fred, la calor i els animals.
Més alt que un sant Pau!
HIPERÍON és el nom de l’arbre viu més alt del planeta. Sabem que fa 115,85 metres d’alçària i que el seu diàmetre és de 5 metres. Es tracta d’una sequoia de l’espècie Sequoia sempervirens, que significa ‘sempre verd’. El nom ens recorda que, com algunes altres coníferes, aquesta espècie no perd totes les fulles alhora.
L’Hiperíon té uns 600 anys i es troba en algun lloc del parc nacional Redwood, a la costa de Califòrnia (Estats Units). No obstant això, la seva localització exacta es manté en secret per protegir-lo.
Sabies que? En la mitologia grega antiga, Hiperíon era un dels titans.
L’edat d’un arbre pot determinar-se mitjançant el recompte dels anells de creixement del seu tronc. Es distingeixen dos tipus d’anells: uns cercles de color més clar conformats per fusta lleugera i clara i uns altres configurats per fusta més fosca i densa. Cada anell de color clar equival a un any de la vida de l’arbre.
m
m
m
m
L’alçària de l’Hiperíon és equivalent a una torre d’uns trenta pisos o a la del segon pis de la torre Eiffel.
Més vell que Matusalem?
L’arbre més vell que es coneix a l’actualitat és un pi que pertany a l’espècie Pinus longaeva. Va ser batejat amb el nom de Matusalem i es calcula que té uns 4.850 anys (més que les piràmides egípcies de Guiza!).
Es troba al bosc nacional d’Inyo, a Califòrnia (Estats Units), encara que la seva ubicació exacta també es manté en secret per evitar actes vandàlics.
Sabies que? Matusalem és el personatge més vell que apa- reix a la Bíblia. Es diu que va ar- ribar a fer 969 anys.
Les dades s’actualitzen constantment i un nou estudi o descobriment les pot fer canviar. No deixis d’investigar!
Torre Eiffel Sequoia sempervirens
CERCLE CLAR
CERCLE FOSC ESCORÇA
Què hem entès?
1. Una característica que diferencia un arbre d’altres tipus de plantes és que el seu tronc...
ha de fer cinc metres. ha de fer cinc metres en edat adulta. ha de fer més de cinc metres. ha de fer més de cinc metres en edat adulta.
2. La part superior del brancatge de l’arbre és... el cimall. la capçada (o copa). l’escorça. l’enforcadura.
3. A partir de quina part de l’arbre el tronc es ramifica en branques?
De l’enforcadura. De la capçada (o copa).
Del cimall. Del duramen.
4. Completa amb un d’aquests verbs la frase següent:
La capçada de l’arbre el desplegament del fullatge per captar la llum del sol.
impossibilita permet impedeix autoritza
5. Quins dels elements de les imatges NO formen part del tronc d’un arbre?
Marca’n dos.
6. Per què es diu que el nom científic d’una sequoia com l’Hiperíon significa ‘sempre verd’?
7. Quin d’aquests termes NO significa el mateix que la paraula ubicació (subratllada en el text)?
Localització.
Situació. Posició. Orientació.
8. L’arbre més vell es diu Matusalem perquè...
té exactament els mateixos anys que el personatge més vell de la Bíblia.
té pràcticament els mateixos anys que el personatge més vell de la Bíblia.
té més anys que el personatge més vell de la Bíblia.
té els mateixos anys que un tità anomenat així.
9. Quina d’aquestes afirmacions és incorrecta?
La part de l’arbre encarregada d’obtenir l’aigua i les sals minerals del sòl són les arrels.
L’Hiperíon té la mateixa alçària que el segon pis de la torre Eiffel. Cada anell de creixement de color més fosc del tronc d’un arbre representa un any de la seva vida.
El lloc on es troba el pi Matusalem és secret per evitar que sigui objecte d’accions que el facin malbé o el destrueixin.
10. Aquest text està dirigit especialment a...
professors de botànica. nens i nenes de cicle inicial de primària. tothom que vulgui saber més coses sobre els arbres. científics preocupats per la cura del medi ambient.
Parem l’orella
11. Ara escoltaràs un text. Para molta atenció i, a continuació, respon a les preguntes.
a) «L’hora verda» és una secció d’un programa de Ràdio Cometa que s’emet... mensualment. setmanalment. diàriament. anualment.
b) Quina finalitat té actualment elaborar un herbari?
Investigar les plantes que es recullen i donar-les a conèixer.
Fer servir de model les plantes per dibuixar il·lustracions artístiques.
Fer-ne fotografies i enviar-les a un concurs de ràdio.
Aprendre a reconèixer les diferents plantes que en formen part.
c) De quina època és el primer herbari, tal com l’entenem avui dia?
De la Roma clàssica.
De l’edat mitjana.
Del Renaixement.
De l’edat del bronze.
d) Quin tipus de fulles han de recollir els participants del concurs d’herbaris?
Fulles de tot tipus de plantes.
Fulles que trobin en un bosc, en un jardí, en un parc, al seu carrer...
Fulles de la fageda d’en Jordà.
Fulles d’arbres.
e) Un cop recollides les fulles per fer l’herbari, on caldria posar-les perquè s’assequin i quedin ben planes?
Enmig de les pàgines d’un llibre ben gruixut.
En un pergamí.
Enmig de les pàgines d’un diari vell.
En un full de paper blanc de format DIN A4.
f) Els participants del concurs han d’enviar a l’emissora…
el seu herbari.
les fotografies de totes les pàgines del seu herbari. una fotografia de la millor pàgina del seu herbari.
una fotografia del seu cap de setmana a la fageda d’en Jordà.
Hi diem la nostra
12. Redacta una notícia breu sobre el valor dels boscos i els nombrosos beneficis que aporten al planeta i llegeix-la com si fossis el presentador o la presentadora d’un telenotícies o d’un informatiu radiofònic.
Abans de llegir la notícia:
• Busca informació a internet. Pensa quines paraules descriuen millor el que vols buscar i escriu-les en el cercador.
• Un cop obtinguts els resultats, decideix quina serà la font d’informació més adequada.
• Un cop hagis trobat la informació, valora si és fiable. Pots contrastar-la amb vídeos, altres diaris o pàgines web que també parlin del mateix tema i que puguin confirmar-la i, a més a més, aportar-hi altres punts de vista o dades diferents. Cal separar el gra de la palla!
• Reuneix tota la informació que et sembli més important i redacta la notícia. Tingues en compte que ha de ser breu.
• Mira algun vídeo d’un informatiu de televisió en què es presenti una notícia o escolta-la a la ràdio. Fixa’t bé com ho fa el presentador o la presentadora.
• És important conèixer molt bé el text de la notícia per llegir-lo de manera àgil. Assaja’n la lectura tots els cops que calguin.
Durant la lectura de la notícia:
• Adopta una postura adequada, que no sigui ni rígida ni massa relaxada.
• El que importa és la informació. Llegeix la notícia de manera natural.
• Fes servir el volum adequat, ni gaire alt ni excessivament baix.
• Para molta atenció en la vocalització i en l’entonació.
• No corris! El teu ritme de lectura ha de permetre que qui t’escolti entengui bé la notícia.
Fem punta al llapis
13. Per parelles, elaboreu un cartell per donar publicitat a la propera campanya de plantació d’arbrat del vostre municipi.
Abans de dissenyar el cartell:
• Busqueu informació sobre els beneficis que la plantació d’arbres proporciona a la ciutadania i de quina manera pot millorar el seu benestar. Podeu investigar en llibres, articles de diari, internet...
• Feu una pluja d’idees per obtenir totes les informacions que podríeu incorporar en el vostre cartell.
• Penseu com podeu distribuir la informació en el vostre cartell. Els elements bàsics d’un cartell publicitari són l’eslògan, el text o missatge principal i la imatge (una o més).
• Inventeu l’eslògan de la campanya. Ha de ser una frase breu, clara i entenedora, que sigui fàcil de memoritzar. Es pot situar al principi del cartell, com a titular, o al final, com a frase de tancament.
• Feu un esborrany del text o missatge principal que serveixi per explicar i justificar la campanya, amb dades i arguments que parlin dels beneficis que els arbres proporcionen i de com milloren el benestar de la ciutadania.
• Trieu una imatge que sigui representativa del missatge de la campanya. Busqueu-la a internet o dibuixeu-la vosaltres mateixos.
Ara ja podeu dissenyar el vostre cartell publicitari.
Què hem après?
1. Assenyala, amb una X, les afirmacions verdaderes:
Quines són les parts principals d’un arbre?
Què és un herbari?
Per valorar si una font d’informació és fiable, cal...
L’eslògan d’un cartell publicitari ha de ser...
Capçada, tronc i arrels. Cimall, tronc i arrels.
Un lloc on es crien plantes. Una col·lecció de plantes dessecades i premsades.
contrastar-la amb altres fonts. conèixer-la prèviament.
una frase breu i entenedora. una frase que inclogui totes les informacions que es volen difondre.
2. Pinta, en cada cas, la casella adequada:
Autoavaluació
He après coses que no sabia sobre els arbres.
M’ha agradat conèixer en què consisteix un herbari.
M’ho he passat bé fent de presentador o presentadora.
M’ha agradat la unitat «Arbres monumentals».
Una paraula és sinònima d’una altra quan té el mateix significat. Quin d’aquests mots és sinònim de desforestar? Esboscassar. Emboscar. Desemboscar. Desboscar.
