Comprensióiexpressió
oral i escrita
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Els continguts de cada unitat es distribueixen en els apartat següents:
Què en sabem?
A partir d’unes fotografies relacionades amb el tema de la lectura es plantegen unes preguntes de resposta oral i en grup. Aquest apartat permet valorar els coneixements previs, practicar la comunicació oral i ampliar el vocabulari.





Llegim en veu alta
llarg



JEANNE BARET, LA PRIMERA DONA QUE VA FER LA VOLTA AL MÓN JeanneBaretvanéixeraFrançal’any1740,una èpocaenquèlesdonesnoteniengairesoportunitats. De molt jove, Jeanne va haver d’anar a treballar com a majordoma a casa del botànic Philibert Commerson. A més de les feines domèstiques, Jeanne s’encarregava dels herbaris i altres tasques científiques. Finalment, PhilibertiJeanneesvancasar. En aquell temps, es preparava la primera expediciófrancesaquehaviadeferlavoltaalmón. Louis Antoine de Bougainville, el capità, va demanaraPhilibertqueelsacompanyésperinvestigar identificar les plantes dels llocs on pensavenarribar. Jeanne també volia fer aquell viatge, però les lleis franceses ho prohibien. Quina injustícia! Què podien fer? Jeanne va decidir ferse passar per un noi, es va presentar davant del capità li va demanar que la contractés com a ajudant del doctor.Vaseracceptadais’inscrivíalvaixellamb elnomdeJeanBaré.











Què hem entès?
Es proposen unes activitats per treballar els tres nivells de comprensió lectora: literal, inferencial i reflexiva.







Llegim en veu alta
S’inclouen diferents tipologies textuals per practicar la lectura en veu alta (individual, per parelles o en petits grups). Es proposa una pregunta prèvia per motivar la lectura.

18
BT00664501_02_4tQCLectora.indd
Què hem entès?
1. Que el cinema va crear «un món en blanc negre» significa que abans... les pel·lícules eren avorrides. les pel·lícules no tenien color. tothom era molt seriós. tot era molt trist.
2. Els germans Lumière van... inventar la màgia. dansar en una pantalla de cinema. inventar el cinematògraf. posar veu al cinema.
3. En els seus orígens, el cinema era mut perquè... els actors les actrius parlaven massa fluix. es preferia portar músics a la sala. no s’havia descobert la manera d’enregistrar la veu. els actors les actrius feien mímica.
4. Com se’n diu, de la joguina que podria haver inspirat la creació del cinematògraf? Zoològic. Zootrip. Zootròpic. Zoòtrop. 5. Assenyala, amb una X, si les afirmacions són verdaderes o falses: V F Les pel·lícules poden ser drames o comèdies. A vegades les pel·lícules les protagonitzen herois heroïnes. El cinema només serveix per entretenir la gent. El cinema desapareixerà aviat.
20/2/25
6. El text que has llegit és... un conte. una narració. un poema. una endevinalla. 7. Quina d’aquestes paraules no apareix en la lectura? LLENÇOL PIANISTA MELODIA HARMONIA MÀGIA ENTRADES AVENTURES PEL·LÍCULA

Parem l’orella
Es fomenta l’escolta activa amb activitats per esbrinar, descobrir o crear un text, un dibuix... a partir d’un àudio.
Hi diem la nostra
Es posa en pràctica la producció oral amb una proposta que té en compte les diferents tipologies textuals.

9. Què preferiries: dirigir una pel·lícula o ser-ne el protagonista principal? 19 BT00664501_02_4tQCLectora.indd























Fem punta al llapis
S’elabora un producte escrit que incorpora el que s’ha treballat al llarg de la unitat.

Un pensament

Què hem après?








La unitat s’acaba amb una autoavaluació, una taula de metacognició i la resolució d’un petit repte.
Al principi de cada quadern es planteja un pensament, una cita dibuixada, que convida a reflexionar en grup sobre l’acte de llegir. Al final del quadern, l’alumnat pot escriure i dibuixar el seu pensament.












Proposta digital
A l’espai personal el docent trobarà jocs interactius per activar les destreses comunicatives i dinamitzar la classe.






un pensament








La lectura és una cosa així com la barana en els balcons.
Núria Espert










CONEIXES SHERLOCK HOLMES? 1
Què en sabem?







ELEMENTAL, ESTIMAT WATSON.







• En què consisteix la feina de detectiu?
• Per què els detectius es representen amb una lupa a la mà?
• Quins estris utilitzen ara les persones que es dediquen a la investigació policial?
• Us agraden les històries de misteris per resoldre?
Llegim en veu alta
L’escriptor Sir Arthur Conan Doyle va escriure diverses novel·les protagonitzades pel detectiu Sherlock Holmes. El gos dels Baskerville és una d’aquestes novel·les. Què creieu que deu passar amb el gos de la lectura?
EL GOS DELS BASKERVILLE
Sherlock Holmes estava esmorzant. Jo estava dret al costat de la llar de foc. Amb prou feines havíem tingut temps de parlar, quan es van sentir uns cops a la porta.
—El senyor Holmes, especialista en delictes? —va preguntar el visitant, un home jove, alt i prim.
—Soc jo —va contestar en Holmes—, i aquest és el meu amic, el doctor Watson.
—Em dic James Mortimer i també soc metge. He vingut a veure’l perquè tinc un greu problema. I com que sé que vostè és el millor detectiu de tot Europa…
—De debò? Bé, bé, només una mica. —En Holmes va tossir—. Senyor Mortimer, per què necessita la meva ajuda?
—Senyor Holmes —en Mortimer va treure un diari de la butxaca—, li llegiré una notícia. És sobre la mort de Sir Charles Baskerville:

«La mort de Sir Charles Baskerville ha provocat molta tristesa en aquest comtat, ja que Sir Charles era molt estimat i respectat per tot el veïnat. La investigació no ha aclarit com es va produir la mort; possiblement deu haver estat deguda a causes naturals. El seu majordom ha explicat que la salut del senyor empitjorava cada dia, i el doctor Mortimer, el seu metge, ha certificat que Sir Charles patia problemes de cor.»

El senyor Mortimer va doblegar el diari i se’l va guardar.
—Aquests són els fets que han sortit a la premsa —va comentar.
—Aleshores —va dir en Holmes—, informi’m ara del que no publiquen els diaris.
—Li explicaré una cosa que no he dit a ningú. Sir Charles sortia a passejar cada nit pel camí que hi ha darrere la mansió, però aquell dia no va tornar. A les dotze de la nit, el majordom va sortir a buscar-lo i el va trobar a terra, passada una porta que hi ha per sortir al camp, on, pel que sembla, es va aturar alguns minuts. Quan em van avisar i vaig arribar al costat del cadàver, em va cridar l’atenció que estava estès boca avall, amb els braços estirats i els dits clavats a la terra. Tenia la cara desfigurada per una ganyota, produïda, sens dubte, per una enorme impressió. No patia cap lesió, ni hi havia cap rastre al voltant del cos, però sí que vaig veure unes petjades a la vora del camí, sobre el fang. Eren les petjades d’un gos gegantí!
—Com és que ningú més no va veure les petjades? —va preguntar en Holmes.
—Perquè eren a uns vint metres del cadàver i ningú no se’n va adonar.
—Excel·lent! Watson, acabem de trobar un col·lega. Però sembla dubtar, amic meu. Per què?
—Perquè penso que hi ha alguna cosa que ni el més expert dels detectius no podrà descobrir mai.
—Vol dir que es tracta d’alguna cosa sobrenatural?
—No sé què creure. Vaig fer les meves investigacions. Aquella és una zona molt poc habitada i vaig interrogar tots els que hi viuen, i tots van coincidir a explicar que diverses vegades havien vist i havien sentit udolar una bèstia espantosa, enorme i lluminosa.
—Però, digui’m, si això és el que pensa, per què ha vingut a consultar-me?





Arthur Conan Doyle: Els millors casos de Sherlock Holmes. «Clàssics a Mida». Barcanova (text adaptat).



Què hem entès?
1. Quan James Mortimer va trucar a la porta, Sherlock Holmes estava esmorzant. La visita va ser durant... el matí. la tarda. el vespre. la nit.
2. James Mortimer era... metge. detectiu. periodista. majordom.
3. James Mortimer tenia un problema i va acudir a Sherlock Holmes perquè... eren amics. es coneixien de feia temps. sabia que era un detectiu molt bo. tenia ganes de conèixer-lo, a ell i al doctor Watson.
4. James Mortimer llegeix en veu alta... els resultats d’una investigació. un informe sobre la mort de Sir Baskerville. el primer capítol d’un llibre. la notícia d’un diari.
5. Assenyala, amb una X, si les afirmacions són verdaderes o falses:
James Mortimer coneixia uns fets sobre la mort de Sir Baskerville que ningú més no sabia.
James Mortimer havia trobat empremtes de sang.
A la vora del camí on jeia Sir Baskerville hi havia, esperant, un gos negre.
Excepte James Mortimer, ningú més no va veure les petjades del gos.
6. Relaciona cada personatge de la columna de l’esquerra amb una de les informacions de la columna de la dreta:
Sherlock Holmes • • patia problemes de cor.
Doctor Watson • • porta un diari.
James Mortimer • • és un detectiu famós.
Charles Baskerville • • és ajudant de detectiu.
7. Quan James Mortimer explica les seves teories, Sherlock Holmes exclama: «Excel·lent! Watson, acabem de trobar un col·lega». Per què ho diu?
Perquè sap que James Mortimer és el millor detectiu d’Europa.
Perquè creu que James Mortimer ha fet una bona investigació.
Per riure’s de James Mortimer.
Perquè vol fer riure el doctor Watson.
8. Escriu la resposta que podria donar James Mortimer a l’última pregunta que li fa Sherlock Holmes: —Però, digui’m, si això és el que pensa, per què ha vingut a consultar-me?
9. Escriu dues accions que podien fer Sherlock Holmes i el doctor Watson per començar la seva investigació.
Parem l’orella
10. Ara escoltaràs com Sherlock Holmes interroga tres testimonis que afirmen haver vist el gos misteriós. Relaciona cada personatge amb el gos descrit en cada cas:






• Quines dues diferències destacaries entre els gossos de les descripcions?
Hi diem la nostra
11. Feu grups de cinc alumnes. Un membre de cada grup serà l’investigador, un altre representarà el paper de lladre i els altres tres seran testimonis. Després, entre tots trieu un objecte que sigui fàcil d’amagar a l’aula. Seguiu les instruccions següents.


VOLEU JUGAR A FER DE SHERLOCK HOLMES?



INSTRUCCIONS



































QUI DE VOSALTRES HA TROBAT L’OBJECTE FENT MENYS PREGUNTES?

Fem punta al llapis
12. Imagina que has de resoldre un enigma i decideixes demanar ajuda, per correu, a una detectiva molt famosa que es diu Miss Marple. Pots demanar-li, per exemple, que t’ajudi a descobrir què passa amb els mitjons desaparellats o per què l’ampolla d’aigua de la nevera sempre és buida quan tu en vols beure.
Pensa què vols explicar
• Fes servir aquesta taula per planificar el teu escrit. Només hi has d’anotar les idees més importants.
UN CORREU A MISS MARPLE IDEES MÉS IMPORTANTS
Salutació
Presentació: nom, edat, lloc on vius, com ets, etc.
Problema que vols resoldre

Agraïments a Miss Marple
Comiat


Ara ja pots escriure el correu
Per a: Miss Marple
Assumpte:

Què hem après?
1. Assenyala, amb una X, si les afirmacions següents són verdaderes o falses:
Sherlock Holmes és el protagonista de la novel·la El gos dels Baskerville, de l’escriptor Arthur Conan Doyle. El fragment que has llegit és un dels casos que va haver de resoldre Sherlock Holmes.
El gos dels Baskerville, en realitat, no era cap gos; era un monstre fantasmagòric.
Si vull escriure un correu sempre he de començar amb una salutació.
2. Pinta, en cada cas, la casella adequada:
Autoavaluació
He après qui va crear el personatge de Sherlock Holmes.
He entès les preguntes que Sherlock Holmes fa als testimonis.
M’ho he passat bé jugant a ser detectiu.
M’ha agradat saber coses sobre Sherlock Holmes.
En aquestes pàgines ha aparegut la frase preferida de Sherlock Holmes. Escriu-la:







EL CINEMATÒGRAF, QUIN INVENT! 2
Què en sabem?












• Sabeu quin nom rep l’aparell circular de la dreta?
• Com eren les pel·lícules antigues?
• Us agrada anar al cinema o preferiu mirar-vos les pel·lícules a casa?


• Quants anys creieu que fa que es va inventar el cinema?
Llegim en veu alta
L’any 1895, Auguste i Louis Lumière van presentar el seu invent: el cinematògraf. Saps què és un cinematògraf?
L’ART DE FER PEL·LÍCULES

Els germans Lumière filmaven i, en un llençol, imatges projectaven. Una càmera màgica van inventar, un món en blanc i negre que va meravellar.

Al principi era mut, sense veu ni cançons, i allà on es projectava, despertava passions. Sovint un pianista, amb la seva harmonia, transformava el silenci en melodia.















Cinema en blanc i negre o en color, primer mut i, després, sonor.
A la pantalla tot és possible: màgia, aventures, algun monstre terrible...
Heroïnes valentes, herois genials... M’agraden els efectes especials!



Amb el cinema viatgem, riem i ballem, ens fem preguntes, somiem i aprenem.












Sssssssssst…
S’apaguen els llums, tothom callat, la pel·lícula ja ha començat!







On va començar tot?










Recordeu aquest aparell que heu vist en començar la unitat? És un zoòtrop, una joguina que consisteix en una caixa rodona que pot girar. A dins hi ha una sèrie de figures que es poden mirar a través d’escletxes fetes a la paret de la caixa. Així, quan la fas girar, les imatges fan l’efecte d’estar en moviment. Diuen que joguines visuals com el zoòtrop van inspirar la creació del cinematògraf.

Què hem entès?
1. Que el cinema va crear «un món en blanc i negre» significa que abans... les pel·lícules eren avorrides. les pel·lícules no tenien color. tothom era molt seriós. tot era molt trist.
2. Els germans Lumière van... inventar la màgia. dansar en una pantalla de cinema. inventar el cinematògraf. posar veu al cinema.
3. En els seus orígens, el cinema era mut perquè... els actors i les actrius parlaven massa fluix. es preferia portar músics a la sala. no s’havia descobert la manera d’enregistrar la veu. els actors i les actrius feien mímica.
4. Com se’n diu, de la joguina que podria haver inspirat la creació del cinematògraf?
Zoològic. Zootrip. Zootròpic. Zoòtrop.
5. Assenyala, amb una X, si les afirmacions són verdaderes o falses:
Les pel·lícules poden ser drames o comèdies. A vegades les pel·lícules les protagonitzen herois i heroïnes. El cinema només serveix per entretenir la gent. El cinema desapareixerà aviat.
6. El text que has llegit és...
un conte. una narració. un poema. una endevinalla.
7. Quina d’aquestes paraules no apareix en la lectura?
LLENÇOL PIANISTA MELODIA HARMONIA
MÀGIA ENTRADES AVENTURES PEL·LÍCULA
8. Què creus que vol dir que «a la pantalla tot és possible»?
9. Què preferiries: dirigir una pel·lícula o ser-ne el protagonista principal?







Parem l’orella
10. Ara escoltaràs una entrevista sobre l’origen del cinema. Numera aquestes imatges d’acord amb el contingut de l’entrevista.



CÀMERA OBSCURA






























CINEMATÒGRAF
Hi diem la nostra
11. Feu grups de dos o tres alumnes i imagineu una màquina o un aparell que us podria fer la vida millor. Penseu com seria aquest invent i arribeu a acords.

















QUÈ HEU DE DECIDIR?



















QUÈ HEU DE FER?
• Dibuixeu el vostre invent.






• Exposeu l’invent a la resta de la classe. Expliqueu-ne molt bé tots els detalls.
• Finalment, organitzeu una exposició amb tots els ginys dissenyats.

Fem punta al llapis
12. Imagina que un fabricant està disposat a construir la màquina o l’aparell que has dissenyat, però abans de fer-ho necessita que li donis unes indicacions molt clares sobre com vols que sigui. Dona-li les instruccions.
Pensa què vols explicar
• Fes servir aquesta taula per planificar el teu escrit. Només hi has d’anotar les idees més importants.
Nom del teu invent
Per a què serveix
Forma Mida Pes
Color
Materials amb què s’ha de construir
Botons, tecles o polsadors que ha de tenir
Ara ja pots escriure les instruccions






Què hem après?
1. Assenyala, amb una X, si les afirmacions següents són verdaderes o falses:
Fa més de tres segles que es va inventar el cinema.
Els germans Lumière van inventar el cinema.
La primera càmera que enregistrava i projectava les imatges es coneix amb el nom de cinematògraf.
Quan vols inventar alguna cosa, el més important és pensar com l’anomenaràs.
2. Pinta, en cada cas, la casella adequada:
Autoavaluació
He entès el text poètic sobre el tema del cinema.
He creat un invent útil i original.
He donat unes instruccions clares per construir el meu invent.
M’ha agradat treballar en equip.
REPTE 2
Completa una de les frases més sentides en el rodatge d’una pel·lícula:


, I ACCIÓ!


La primera paraula que has d’escriure la trobaràs en el penúltim vers del poema de la lectura; la segona, en el tercer vers de la primera estrofa.



