Comprensióiexpressió
oral i escrita
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Els continguts de cada unitat es distribueixen en els apartat següents:
Què en sabem?
A partir d’unes fotografies relacionades amb el tema de la lectura es plantegen unes preguntes de resposta oral i en grup. Aquest apartat permet valorar els coneixements previs, practicar la comunicació oral i ampliar el vocabulari.
Llegim en veu alta
Després de llegir el títol, de què creus que tracta la lectura? Comenteu-ho entre vosaltres i apunteu les idees que sorgeixin.
QUI GOSA MIRAR SOTA EL LLIT?
L’endemà, el Serafí va sortir de casa seva amb cara de pomes agres. Feia un vent de mil dimonis i tenia feina a aguantar el barret amb una mà i el paraigua, que volia volar, amb l’altra.
—I és clar, som una tomba —va afegir la Dafne.
El Serafí va mirar a dreta i esquerra per comprovar que no hi hagués ningú més i va xiuxiuejar: —Tinc un monstre sota el llit. —Vatua… I com és? —van saltar a l’una el Tomàs la Dafne. —No ho sé, no goso mirar. —I com ho saps, doncs, que es tracta d’un monstre? —es va interessar el Tomàs. —Fa olor de peix bullit. —Prou que podrien ser els teus mitjons bruts —va fer la Dafne. —No pas! Ronca
ET SENTS, AVUI?
Llegim en veu alta
Quan va arribar a casa dels seus amics, va tocar el timbre.
La Dafne i el Tomàs cada dia esmorzaven un suc de taronja amb pastís, i tota la casa s’omplia d’olor de canyella. El Tomàs va anar a obrir i es va trobar el Serafí.
—Serafí, quina alegria veure’t… Passa abans no se t’endugui el vent.
—Serafí, seu, que esmorzaràs amb nosaltres
—va convidar-lo la Dafne.
—Fas mala cara —va observar el Tomàs.
—Ésquenoheaclucatl’ullentotalanit.
—Ooh… I això?
—Mmm… és que… em fa por que penseu que estic com un llum.
—Ja saps que pots confiar en nosaltres.
6 BT00664301_01_2nQCL.indd 4/3/25
de res, és molt llest. Només ve a la nit, quan estic sol. Serafí elmonstre
Què hem entès?
Es proposen unes activitats per treballar els tres nivells de comprensió lectora: literal, inferencial i reflexiva.
Parem l’orella
S’inclouen diferents tipologies textuals per practicar la lectura en veu alta (individual, per parelles o en petits grups). Es proposa una pregunta prèvia per motivar la lectura.
Què hem entès?
1. Els peixos petits neden junts perquè... així impressionen els seus depredadors. necessiten escalfar-se. s’orienten millor.
2. Què fa el mascle del cavallet de mar? Galopar aprofitant les onades. Incubar els ous en una bossa que té a la panxa. Nedar sense parar per no enfonsar-se.
3. Què fan els pops quan se senten amenaçats? Fugen. Es camuflen. Llancen tinta.
4. Què fan els salmons abans de morir? Tornen al mar. Ponen els ous a les roques. Tornen al riu on van néixer.
5. Què és la bufeta natatòria?
Es fomenta l’escolta activa amb activitats per esbrinar, descobrir o crear un text, un dibuix... a partir d’un àudio.
Hi diem la nostra
6. Com es defensa una ostra d’un cos estrany? Alliberant tinta negra. Envoltant-lo amb nacre. Fent servir la bufeta natatòria. 7. Dibuixa l’animal marí que t’agradi més.
8. Què es va endur l’oceanògrafa Josefina Castellví al pol Sud?
Hi diem la nostra
10. Per parelles, un tria un dels petits rèptils següents però no diu quin. Després, descriu l’animal al company o la companya, que el dibuixarà sense mirar les fotografies i seguint les instruccions. A continuació, intercanvieu els papers. LLANGARDAIXOS
Es posa en pràctica la producció oral amb una proposta que té en compte les diferents tipologies textuals. Què en sabem?
Fem punta al llapis
S’elabora un producte escrit que incorpora el que s’ha treballat al llarg de la unitat.
Un pensament
Què hem après?
La unitat s’acaba amb una autoavaluació, una taula de metacognició i la resolució d’un petit repte.
Al principi de cada quadern es planteja un pensament, una cita dibuixada, que convida a reflexionar en grup sobre l’acte de llegir. Al final del quadern, l’alumnat pot escriure i dibuixar el seu pensament.
Proposta digital
A l’espai personal el docent trobarà jocs interactius per activar les destreses comunicatives i dinamitzar la classe.
un pensament
Si
vols viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre.
Emily Dickinson
MOLTES MANERES D’INVESTIGAR
Què en sabem?
• Què diries que investiguen aquestes persones?
• Creieu que buscar informació sobre un tema també és investigar?
• Heu fet algun tipus d’investigació?
Llegim en veu alta
Després de llegir el títol, de què creus que tracta la lectura? Comenteu-ho entre vosaltres i apunteu les idees que sorgeixin.
QUI GOSA MIRAR SOTA EL LLIT?
L’endemà, el Serafí va sortir de casa seva amb cara de pomes agres. Feia un vent de mil dimonis i tenia feina a aguantar el barret amb una mà i el paraigua, que volia volar, amb l’altra.
Quan va arribar a casa dels seus amics, va tocar el timbre.
La Dafne i el Tomàs cada dia esmorzaven un suc de taronja amb pastís, i tota la casa s’omplia d’olor de canyella.
El Tomàs va anar a obrir i es va trobar el Serafí.
—Serafí, quina alegria veure’t…
Passa abans no se t’endugui el vent.
—Serafí, seu, que esmorzaràs amb nosaltres —va convidar-lo la Dafne.
—Fas mala cara —va observar el Tomàs.
—És que no he aclucat l’ull en tota la nit.
—Ooh… I això?
—Mmm… és que… em fa por que penseu que estic com un llum.
—Ja saps que pots confiar en nosaltres.
—I és clar, som una tomba —va afegir la Dafne.
El Serafí va mirar a dreta i esquerra per comprovar que no hi hagués
ningú més i va xiuxiuejar:
—Tinc un monstre sota el llit.
—Vatua… I com és? —van saltar a l’una el Tomàs i la Dafne.
—No ho sé, no goso mirar.
—I com ho saps, doncs, que es tracta d’un monstre? —es va interessar el Tomàs.
—Fa olor de peix bullit.
—Prou que podrien ser els teus mitjons bruts —va fer la Dafne.
—No pas! Ronca i fa xerrics amb les dents… Ja fa dies que no dormo.
El Tomàs va fer un glop de suc i va dir:
—Vols que vinguem amb tu?
Si et fa por, nosaltres podem...
—Oh, no serviria de res, és molt llest.
Només ve a la nit, quan estic sol.
Eulàlia Canal: Serafí i el monstre. Barcanova.
Què hem entès?
1. Com es diu el protagonista de la lectura?
Fermí Constantí. Serafí.
2. Quin temps feia quan el Serafí va sortir de casa?
Feia molta boira.
Feia un vent molt fort.
Feia un dia assolellat.
3. La Dafne i el Tomàs esmorzaven cada dia...
4. Dibuixa el que acostumes a esmorzar:
5. Quan el Serafí diu que no ha aclucat l’ull, vol dir… que té problemes de vista. que no pot llegir. que no ha pogut dormir.
6. El Tomàs i la Dafne diuen a la vegada la paraula vatua, per expressar... sorpresa. enuig. por.
7. Quines pistes té el Serafí per saber que hi ha un monstre?
8. Què sentiries si et passés el mateix que al Serafí?
POR TERROR PÀNIC
SORPRESA
INTERÈS NERVIOSISME
ALEGRIA
CURIOSITAT
INCREDULITAT
INDIFERÈNCIA
Parem l’orella
9. En tornar a casa, el Serafí s’ha endut un bon ensurt.
El seu dormitori estava desendreçat. Escolta amb atenció i pinta els objectes que el Serafí troba a faltar.
Hi diem la nostra
10. El Serafí ha trucat a una detectiva perquè investigui on són els objectes desapareguts. Comenteu per a què serveixen els objectes que duu al seu maletí. PINZELLS
Fem punta al llapis
12. Observa i descriu l’habitació del Serafí.
Pensa què vols explicar
• Apunta en aquesta taula les idees més importants.
Com és l’habitació?
Quins objectes hi ha?
Es pot dir alguna cosa de la persona que hi viu?
Ara ja pots escriure la descripció
Què hem après?
Llegeix cada afirmació i pinta la casella que creguis convenient:
M’ha agradat la lectura.
He entès que hi ha diferents maneres d’investigar.
He identificat els objectes que han desaparegut del dormitori del Serafí.
He ajudat a esbrinar per a què serveixen algunes de les eines que fan servir els detectius.
M’ha resultat senzill fer una descripció.
Aquesta unitat m’ha semblat molt interessant.
De quin color són els monstres que han aparegut en aquestes pàgines?
MISSIÓ: EL MAR
Què en sabem?
2
• La persona de la fotografia es diu Josefina Castellví i és oceanògrafa. Què creieu que investiga?
• La Josefina col·lecciona pingüins de peluix, en miniatura, de porcellana… Sabeu a quin pol hi ha pingüins?
• Quins animals marins, que no siguin peixos, coneixeu?
Llegim en veu alta
Per què els peixos no s’enfonsen?
Escriu la teva teoria.
QUE EN SÓN, DE CURIOSOS!
Els peixos petits neden en grup. D’aquesta manera es poden defensar dels seus depredadors. Nedant junts, impressionen els possibles enemics perquè semblen un sol animal ben gros.
ARA NO SÉ
SI GALOPO O NEDO…
El cavallet de mar és un peix. La femella pon els ous i els fica a la panxa del mascle. Al cap de deu dies, els cavallets comencen a sortir de la panxa del pare i a nedar.
T’AGRADA
L’ARRACADA
QUE HE FET?
Les ostres poden amagar una perla! Quan un gra de sorra o qualsevol cos estrany es fica dins seu, l’ostra, per defensar-se, l’envolta de nacre, que és una substància blanca, dura i brillant.
Els pops, els calamars i les sípies llancen tinta negra. És la manera que tenen de guanyar temps i fugir quan se senten amenaçats. La tinta que fabriquen està feta de substàncies naturals.
NECESSITO UN FLOTADOR.
Els peixos no s’enfonsen.
Tenen un òrgan anomenat bufeta natatòria que s’omple d’aire i els permet surar. Ara bé, hi ha peixos, com els taurons, que no la tenen i no poden deixar de nedar per no enfonsar-se.
Els salmons neden a contracorrent. Poden remuntar rius i cascades! Neixen en aigua dolça, als rius, i després se’n van al mar. Per tant, continuen la seva vida en aigua salada. Quan han de tenir la descendència, tornen al lloc on van néixer! I és allí on moren.
UPS, SE M’HA ESCAPAT!
ESTIC CANSAT!
Què hem entès?
1. Els peixos petits neden junts perquè...
així impressionen els seus depredadors. necessiten escalfar-se.
s’orienten millor.
2. Què fa el mascle del cavallet de mar?
Galopar aprofitant les onades.
Incubar els ous en una bossa que té a la panxa.
Nedar sense parar per no enfonsar-se.
3. Què fan els pops quan se senten amenaçats?
Fugen. Es camuflen. Llancen tinta.
4. Què fan els salmons abans de morir?
Tornen al mar.
Ponen els ous a les roques.
Tornen al riu on van néixer.
5. Què és la bufeta natatòria?
6. Com es defensa una ostra d’un cos estrany?
Alliberant tinta negra.
Envoltant-lo amb nacre.
Fent servir la bufeta natatòria.
7. Dibuixa l’animal marí que t’agradi més.
8. Què es va endur l’oceanògrafa Josefina Castellví al pol Sud?
Parem l’orella
9. Escolta amb atenció i completa les dades sobre la tradició japonesa dels koinobori:
PAÍS TIPUS DE PEIX
DIA DE L’INFANT AL JAPÓ
COLOR RELACIONAT AMB EL PARE
COLOR RELACIONAT AMB LA MARE
COLORS DELS INFANTS
HEU VIST MAI AQUESTS PEIXOS QUE NEDEN AMB
EL VENT?
Hi diem la nostra
10. Feu grups i decidiu com es pot dir cada un dels peixos següents. Expliqueu per què heu triat cada un dels noms.
PEIX
PEIX
PEIX
PEIX
PEIX
PEIX
Fem punta al llapis
12. Fixeu-vos en la carta que ha enviat la Paula a la seva família:
Salutació
O ctubre 2027, l’Antàrtida
Data i lloc
Estimada família, Ja soc al pol Sud, al centre d’investigació de pingüins! Cada dia aprenc més coses sobre aquests animals. Us les explicaré aviat!
Petons, Paula
Família Nasser Casals
C/ Antic, 5, 3r 2a Lleida comiat signatura
Ara ja pots escriure la teva postal
• Tria el lloc des d’on l’escriuràs.
• A la part dreta de la postal, escriu a qui va dirigida la postal i la seva adreça. Dibuixa el segell.
• A l’esquerra, escriu el text seguint l’exemple anterior.
CALIFÒRNIA
ALASKA
Què hem après?
Llegeix cada afirmació i pinta la casella que creguis convenient:
La lectura m’ha semblat molt entretinguda.
He après coses sobre els animals marins.
M’ha agradat saber què significa la tradició dels koinobori.
Ens hem posat d’acord a l’hora de decidir els noms dels peixos.
Alguns dels noms que ens hem inventat són molt originals.
M’ha resultat senzill escriure una postal.
repte 2
Compta els pingüins que han aparegut en «Missió: el mar» i escriu la xifra en lletres.