E L NGU
LATALANAA C
coneixements
Autoria: Laura Martín Marc Martín Núria Murillo
Programa Comunica
3
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Coordinació de l’à rea: Núria Murillo
Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Montse Ciprés Edició: Xavier Carulla Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Mercedes F. Bravo Maquetació: LolaBooks Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Rosa Sández Fotografies: Dreamstime/Quick Images/Pavel Konovalov, Getty Images, iStock/Getty Images, Photoaisa, 123 RF, Arxiu Barcanova
© 2022, Laura Martín Aguilar, Marc Martín Camp, Núria Murillo Guerrero © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5614-1 DL B 5996-2022 Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre? El Programa Comunica de Llengua catalana de 3r d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge. El llibre de Coneixements inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.
LLETANAGUA
INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL
INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL
ENGUA L L A A CATAL N
CA L NA
dossier d’a prenentatge
3 3 ents
IA EDUCACIÓ PRIMÀR
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
coneixem
les Tots els enregistraments de spai l’e en lectures estan disponibles rcanova.cat. personal del web www.ba
Programa Comun ica
unica
om Programa C
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, els continguts es presenten organitzats en sabers: Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària i Reflexió sobre la llengua, en el llibre; i Les llengües i els seus parlants i Alfabetització informacional, en el dossier. Cada unitat té un ordre intern propi que ve donat per un fil argumental que afavoreix l’aprenentatge significatiu dels continguts per part de l’alumnat. Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
2
Comprensió lectora. Es presenten lectures de diverses tipologies textuals.
Pàg. 9
Pàg. 25
Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha les activitats corresponents.
Aquesta és la recep ta del pastís de poma i canyella que prepara la mare d’en Biel:
pastís de poma i canyella
comprensió lectora
l’home del rell otge
UNITAT 2
casa tothom està enfein at. La mare és a la cuina. Per la flaire que s’escola per la porta, el Biel s’e nsuma que prepara un de poma amb molta pastís canyella. El seu preferi t. Mmm! El pare passa l’aspiradora per la catifa del menja dor. No fa gaire soroll. —Bon dia, milhomes —el saluda la mare en veure’l entrar a la cuina—. Ja t’has despertat? El Biel li respon amb un badall. —Bufa, quina respos ta! —diu la mare rient, sense perdre de vista forn, no fos cas que se el li cremés el pastís de poma amb canyella—. tindrem postres especi Avui als. Au, seu i esmorza —li diu, i el Biel agafa seu bol d’esmorzar i s’asseu el a la taula de la cuina. La mare obre l’armar i i li allarga el paquet de cereals que, quan llet per sobre, s’inflen hi tira com un globus i tenyeix en la llet de color xocola Al Biel li encanta, la xocola ta. ta. En menjaria sempre. A tota hora. De dilluns a diumenge. Llàstima que les setman vocabulari es només tinguin set dies! flaire: Olor, aroma. Víctor Aldea
milhomes: Home petit que pretén poder fer qualsev ol
cosa.
2 cullerades de canyella en pols 1 cullerada petita de
llevat
200 g de farina
És dissabte al matí i a
22
2 pomes i mitja Golden
INGREDIENTS (Per a quatre persones)
200 g de mantega
PREPARACIÓ
3 ous
200 g de sucre
1 cullerada petita de sucre amb gust de vainilla
Sucre de llustre
1. Barreja, en un bol
gros, la mantega i el sucre. Afegeix-hi els ous i remen bé fins que quedi tot a-ho ben lligat. 2. Afegeix-hi la farina i el llevat i continua remen ant fins que es formi uniforme. una pasta 3. Pela dues pomes i talla-les. 4. Incorpora, a la massa, el sucre amb gust de vainilla, una culleradeta en pols i, al voltant, col·loc de canyella a-hi els talls de poma. 5. Agafa un motlle, unta’l amb mantega i enfarin a’l una mica. Després, la massa del bol. aboca-hi 6. Escalfa el forn a 180º. Fica-hi el pastís durant uns 40 minuts o fins que està una mica daurat que vegis per la part superior. 7. Pela la mitja poma i ratlla-la per sobre del pastís. 8. Per últim, barreja el sucre de llustre amb la canyella en pols i escam sobre del pastís. pa-ho per
UNITAT 2
Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.
Per llepar-se’n els dits!
23
ctats al món I els pobles? pobles estaran conne acions i a internet, els çaments. Gràcies a les telecomunic ica, sense grans despla més natural i ecològ real. Oferiran una vida per gaudir Els habitatges -hi treballar, però també n dissenyades per poder disposin de Les llars del futur estara verdes, encara que no s incorporaran zones t dels del temps lliure. Molte inar el funcionamen coord trà perme ial gència artific tiques. gaire espai. La intel·li grapat de tasques domès alliberarà d’un bon electrodomèstics i ens
Pàg. 88
electrodomèstics: Entreteniment a casa part dels mobles i els interactuar amb la major s naturals. En el futur podrem aran diferents entorn les gegants que mostr ens semblarà que • Les parets seran pantal a t virtual, de maner n entorns de realita • Els videojocs creara joc. del ativa. que ens trobem dins ències de realitat altern es convertiran en experi • El cinema i els llibres nautes, l’habitació es llegeixis un llibre d’astro Així, per exemple, quan al. espaci convertirà en una nau i robots domèstics voluparan tasques Assistents artificials t, però en el futur desen ials ja són una realita important a les Els assistents artific un lloc cada cop més domèstics ocuparan s concretes. Els robots . Algunes de les tasque tiques domès feines les iran moltes de nostres llars i assum ts: s robots seran les següen aquest fer n podra que forn. • Ficar el menjar al • Omplir la nevera. • Donar menjar al gat. • Rentar la roba.
ur inventant el fut
Educació literària. A partir de textos literaris d’autors catalans i estrangers, es treballen diferents gèneres i recursos literaris.
a tendència món, i sembla que aquest de créixer arreu del podríem fer més Les ciutats no paren ciutats del futur? Les s anys. T’imagines les continuarà els pròxim ibles. agradables i sosten Transport sostenible hi haurà autobusos que el privat. Potser serà més important El transport públic gers. n transportar més passat etes o patinets) i expansibles que podra vehicles ecològics (bicicl servir faran es privat Per al transport ques que cotxes compartits. ueixen carreteres elèctri podrà reduir si es constr La contaminació es e hi circulen. es dels vehicles mentr recarreguin les bateri Parcs verticals rts de vegetació seran Els gratacels recobe . ntar les zones verdes una solució per augme exemples, com ara Avui dia en tenim alguns Nuova, a la ciutat les dues torres de Porta estan recobertes per italiana de Milà, que os diferents, 5.000 arbust 800 arbres de mides i 1.500 plantes.
66
UNITAT 5
c Ciutats a l’espai còsmi es convençudes que Hi ha moltes person c, ciutats a l’espai còsmi en el futur existiran uns habitatges que amb zones verdes i 1.000 entre acollir a r arriba podrien vocabulari ic altera l’equilibri ecològ mantindran en sostenible: Que no i 2.000 habitants. Es el medi ambient. i és respectuós amb t de la Terra. en el per un cos celeste òrbita girant al voltan òrbita: Camí seguit d’un altre. aran l’energia voltant utilitz al ent ciutats tes movim seu Aques solar per abastir-se.
Ana Alonso
UNITAT 5
•…
EDUCACIÓ literària
65
Conceptes importants que cal recordar. Expressió escrita. Es presenten exemples de diverses tipologies textuals perquè serveixin de model per a la pròpia creació de textos.
expressió escrita
Pàg. 51
CREACIÓ D’UN POEMA A continuació t’expliquem els passos
Pàg. 35
per crear el teu propi poema:
Nadal, Pensa possibles temes: l’hivern, el les flors… la família, l’amistat, la solidaritat,
EL TEXT INSTRUCTIU
Tria’n un.
s, frases… relacionades amb el Fes una pluja de paraules, expression tema que has triat. Pensa i anota: escrit? a alguna de les paraules que has – Comparacions: a què s’assembl ies alguna paraula o idea? – Metàfores: amb què identificar alguna tenir podria humana ica – Personificació: quina característ d’aquestes paraules?
Selecciona les paraules o idees de anterior i busca mots que hi rimin.
Escriu els versos que formaran el
A l’inici d’aquesta unitat has llegit la recepta dels dos pastissos prefer Les receptes de cuina its d’en Biel. són textos instructius. El text instructiu prese nta les instruccions que cal seguir, pas per poder complir a pas, un objectiu. Són exemples de textos
instructius les recep tes de cuina, les instruccions d’un joc de taula, d’un electr odomèstic, els passo que s’han de seguir s per fer una manualitat… En aquesta unitat trebal larem la recepta de cuina.
la llista
teu poema.
LA RECEPTA DE CUIN
A
Ingredients Aliments i quantitats
segons el nombre de persones. per Llegeix-lo en veu alta diverses vegades llegir a escoltar com sona. També el pots algú altre!
Passa’l en net i posa-hi un títol.
UNITAT 3
Comunicació oral. Es plantegen pautes per ensenyar l’alumnat a expressar-se oralment amb correcció en diferents situacions.
expressió escrita
JA HAURÀS CREAT EL TEU POEMA!
seguir.
Han d’anar numerats. Cal que comencin amb un verb que expressi una ordre.
1. Barreja, en un bol gros, la mantega i el sucre. Afegei x-hi els ous i remena-ho bé fins que quedi tot ben lligat. 2. Afegeix-hi la farina i el llevat, i continua remenant fins que es formi una pasta uniform e. 3. Pela dues pomes i talla-l es. 4. …
UNITAT 2
40
• 2 pomes i mitja Golden • 200 g de farina • 200 g de mantega • 200 g de sucre • 3 ous • 1 cullerada petita de llevat • Sucre de llustre •…
Instruccions Els passos que cal
27
Pàg. 45
En els textos narratius, els escriptors ens perquè ens descriuen els fem una ima personatges tge mental d’ells. descripció de persones, en compte cal tenir els aspecte s següents: Per fer una
comunicació oral
RECITACIÓ DE POEMES
llegir una narració en veu alta o Recitar un poema no és el mateix que l’expressió corporal són molt importants. explicar una vivència. El to de la veu i aquests passos: segueix èxit, amb poema un Per recitar • Llegeix el poema i memoritza’l. la veu i gesticula sense • Actua amb tranquil·litat, vocalitza, modula exagerar. Posa-hi passió i sentiment!
ASPECTE FÍSIC
• Fes les pauses i els silencis quan toqui. disminueix el ritme quan calgui. • Fixa’t bé en les rimes i augmenta o Memoritzar un poema pot semblar difícil. tècniques per fer-ho!
Tot seguit t’expliquem algunes Associar
DESCRIPCIÓ DE PERSONES
paraules
Resumir
Crear
el contingut del poema
imatges
mentals
el poema amb
Entendre
de les paraules desconegudes
UNITAT 1
altres poemes
el significat
UNITAT 3
ALTRES
Comparar
Fixar-se
en l’ordre
de les idees
36
CARÀCTER
16
General: alt, prim, muscula t… Ulls: blaus, foscos, alla rgats… Cabells: curt s, llargs, rinxolats, mo rens, tenyits … Altres: celles espesses, llav is fins... Seriós, dive rtit, tímid, obe rt, simpàtic, anti pàtic… Aficions: juga r a bàsquet, llegir, ballar… Roba: esporti va, acolorid a… Altres: ser el fill d’un ami c de la mare, viur e a l’escala del costat...
Per fer una bona descrip ció d’una per • Fixar-se en sona és imp els detalls. ortant: • Conèixer el caràcter de la person • Explicar algu a i saber què na anècdota li agrada fer. que li hagi passat.
Organització gràfica i visual de la informació.
La part funcional de la llengua, Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està explicada al final de cada unitat. Cada apartat té assignat un color que l’identifica. gram
ort Ús de la C i la
GRAMÀTICA ps QU i QÜ
K. Ús dels gru
cada del que representa Llegeix el nom intrusa? a és la paraula en negreta. Quin
contenidor
porcellana l. ll la c sona igua
quitrà
parts: el subjecte (de qui o de què parlem?)
i el predicat (què fa?, com està?). Hi ha oracions que donen
poca informació: L’Anna
Podem afegir grups de paraules L’Anna
escolta.
per donar més informació
i enriquir l’oració:
escolta [què?] les notícies .
L’Anna
escolta [què?] les notícies [on?] a la ràdio.
L’Anna
escolta [què?] les notícies [on?] a la ràdio [quan?] al vespre.
!!
Els grups de paraules que aporten informació o enriqueixen una frase són els complements.
LÈXIC La polisèmia Hi ha paraules que s’escriue n i es pronuncien igual però tenen un significat diferent… Fixa-t’hi!
• UNITAT 6
i cube contenidor, cartó • Fixa’t que en diferent. de porcellana sona ues • En canvi, la c ules: cartó, closq es d’aquestes para acad síl·labes dest Ara, fixa’t en les qu sonen igual. la i c La à. i quitr qu davant e i i. nt a, o i u i amb riu amb c dava zena… El so de la c s’esc ra, queixal, quin erol, corona, culle Exemples: camp
Com ja saps, l’oració té dues
lèx
Reflexió sobre la llengua
closques
cubell
cartó
L’ampliació de l’oració
Lèxic. S’analitzen els mecanismes de formació de paraules i s’insisteix en la millora de la precisió lèxica i l’increment del vocabulari.
ba
el so de la síl·la imatge i fixa’t en
81
TERRA
ESTRELLA
Qui o què?
UNITAT 3 • Reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
Què fa?
Què?
La poeta
escriu
un poema
El ninotaire
va dibuixar
uns personatges
A qui?
Quan?
On? a casa.
divendres passat
L’Adrià
regalarà
una samarreta
a la Laia
La meva cosina
ha dedicat
una cançó
als bombers.
—
Farà
molt fred
a l’estudi.
pel seu aniversari.
el cap de setmana.
44
PLOMA
561
INDICATIU
Present fujo fuges fuig fugim fugiu fugen
full
SUBJUNT
Present fugi fugis fugi fugim fugiu fugin
IU
ESTRELLA
PLOMA
Gramàtica. Es presenten les diverses categories gramaticals i s’incideix especialment en la correcta construcció d’oracions i en l’ús adequat dels signes de puntuació.
Reflexió sobre la llengua • UNITAT 6
Ortografia. Es presenten les normes de l’ortografia arbitrària, les excepcions ortogràfiques més usuals i l’accentuació.
FUGIR
riques i ejar alfan taules i s'ord umèriques que es ruta a. Doc enen per files i colu disposen en a ument en mne i les incid què s'anoten s. full de ènci els deta de mercade es d'un viatge o d'un tran lls b sport les accions ries. b. Pla en què estratègiq s'estable per acon ixen ues que cal Imperfet seguir un dur a term c objectiu B girar Les paraules fugia e polític. polisèmiquesImpe full Decidir rfet són fugies conv oblidar el fugís aquelles que tenen ersa diferent o s passat o una fugia d ts fugissis després d'aq una història concsignifica relacionats entre fugíem si i que reta uella relac fugís s’escriue n i es pronunc mençar de ió vaig girar del passat: fugíeu ien nou.igual. fugíssim full i vaig NOTA És e fugien *passar pàgi cofugíssiu na perquè incorrecta l'expressi OBS No Passat simp és un calc fugissin ó s’ha del caste le fugí f plantes que de confondre amb llà. fulla creix a les fugires IMPERATI DER fulle branques’). (‘òrgan de les U jar, fugí fulle fuig t, fulletó. fulla n. f. g fugírem 1 Òrg fugi les branques an de les plan fugíreu fugim tes fugiren verd, lleug o a la tija, generalm que creix a h fugiu er, pla i prim ent de colo fugin Futur ses form , que pot r es fugiré què pertanyidepenent de l'esp tenir diveri ècie fugiràs FORMES En el dicciona a la tardor la planta. fulla cadu vegetal a NO PERS fugirà ri trobaràs els perd el colo ca ONALS Fulla planta. fulla que r verd, mor fugirem j Infinitiu i cau de Gerundi fugireu de la plan perenne Fulla que diferents significa fugir ta ts d’una no mor ni la fugint fugiran renova grad quan arriba la tard cau Participi k or, Condicio de les flors ualment al llarg de sinó que es fugit paraula polisèm nal ica numerat : l'any. 2 Pèta fugiria fugida s 3 Làmina la margarida té les l l de metall fulles blan fugiries fugits ques. d'un instr que form en una mateixa fugiria a ument: la entradafugid . es fulla d'un la part tallant d'afaitar. fugiríem gani 4 Part d'un m fugiríeu que està a porta o vet; una fulla subjecta d'una fines fugirien al marc que s'ob tra amb re n fulles de la i es tanca: obre nomé frontisses i finestra. SIN s una de OBS No batent. les s’ha fulard n. o m. de paper’). de confondre amb full (‘làmina roba lleug Mocador de seda o tros DER esful era: duia o d'una lar, fullam, un fulard joc amb els altra p molt bonic fullam n. fullaraca, fullat, que feia fulcre n. guants. m. m. Punt de han caigut 1 Gran quantitat fullatge. suport, gene alçaprem a terra: m'ag de fulles q fullam. 2 que ralment d'un rada trepi fulgent . tjar tot aque fullaracaFullatge d'un arbre adj. Que st brilla mol o d'un SIN resp n. lendent. t: estrella r han caigut f. 1 Conjunt de fulle a planta. fulgent. fulgor n. dels arbr s seques m. o f. Resp es ra: el jardi que lendor d'un ner va recol i que cobreixen vam veure el s 2 Conjunt el fulgor d'un lir la fulla cos lluminós raca del pass terDER fulge de coses llamp. : nt, que es fan o de farci eig. fulgurar fulgurar. men serv v. intr. Brill importància t i que tenen poc ir d'adorn t ar sitat: els valor i poca per la seva estels fulgu o resplendir amb contingu naturales full n. m. ren en la intent: a o pel seu nit. fullat, -adla major part del llibre 1 Làmina u de paper d'un llibr era fullaraca. eo que form moltes fulle a adj. 1 [arbre, a part planta] Que de pergamí d'un quadern. 2 s. 2 Que Tros fulls es de té compon : pasta v re-hi. 3 Làm forma rectangul de paper o de diferents fullatge fullada. ar n. que es divid ina que forma part per escriudels arbr m. Conjunt de fulle d'una mas w es o de les jat una pasta eix en capes: per s i branques sa esmorzar plantes. da. de full. full he menSIN bros formàtic de càlcul ta, fronfullejar que perm x v. tr. et gestiona Programa inrevista, d'un Passar els fulls d'un r dades num èmanera ràpidllibre o d'una altra diari, d'una y publicaci a, observan ó de t-ne o llegi nt-ne el z
TERRA
83
VOX_ESCO
Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre, es planteja un treball grupal (de recerca, sobre els ODS o literari) en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.
LAR_CATA
treball literari
ls? quin llibre vo
ures… De llibres nació, misteris, avent de fantasia, imagi i? e un que ens agrad Els llibres estan plens podem fer per triar-n però… com ens ho n’hi ha pertot arreu, llibre? un triar per I tu, en què et fixes • En l’editorial. • En la coberta. s. • En les il·lustracion • En l’autor. pàgines. • En el nombre de • En el títol. amb la resta Comenta quin és un altre aspecte… O potser et fixes en de la classe.
Proposta d’activitat digital per treballar amb la PDI.
LA_F_(0512
-0565).indd
561
23/1/18
6:11
Lectures. Recull de les referències bibliogràfiques de tots els textos que han aparegut en les unitats.
lectures
teca per triar llibreria o a una biblio Quan anem a una en el seu r que ens fixem és un llibre, en el prime aspecte exterior. r en un llibre ació podem troba Però quina inform t treball o a llegir? Amb aques ir-lo! abans de començar-l llibre abans d’obr podem saber d’un brirem tot el que cooperatiu desco de cinc companys
Unitat 1 • Pàgina 10. Enric LLuch: Jo també seré mag!. Barcanova, col·lecció «Sopa de Llibres». Barcelona, 2016.
anyes. Trieu un nom
• Pàgina 13. JosEp Gòrriz : Pinyons de maduixa. Barcanova, col·lecció «Pluja de Llibres». Barcelona, 2003. • Pàgina 15. JosEp Gòrriz : Pinyons de maduixa. Barcanova, col·lecció «Pluja de Llibres». Barcelona, 2003.
i comp
1. Organitzeu-vos en grups i relacionat amb els llibres.
que estigu nt: per al vostre grup r el procediment següe nom podeu segui Per fer la tria del en un full en propostes i les escriu del grup pensa dues • Cada component blanc. Per exemple:
Pinyons de maduixa
Unitat 2 • Pàgina 22. Víctor ALdEA : L’Home del rellotge (adaptació). Barcanova , col·lecció «Pluja de Llibres». Barcelona , 2019. • Pàgina 26. MiquEL MArtí i poL: «Pa amb tomàquet» i «Pa torrat amb mantega», dins Bon profit!. Barcanova, col·lecció «Sopa de Llibres». Barcelona, 1999.
L’home del rellotge
TREBALL COOPERATIU 86
més cobertes t’ha cridat Quina d’aquestes amb els Comenta la teva tria l’atenció? Per què? a prop teu seuen que anyes companys i les comp han fet ells? idit amb la tria que a l’aula. Has coinc els diferents valorat? Compareu Quins aspectes han semblat atractius. elements que us han
L’home del rellotge
el nom del vostre i més gomets serà • El nom que tingu a votar per desfer-lo. haureu de tornar
allar!
I ja podeu començar a treb
pat,
grup. En cas d’em
TREBALL COOPERATIU
Pinyons de maduixa
87
LECTURES
res. ts a cadascun de vosalt a us donarà dos gome grup i enganxeu • El mestre o la mestr i les companyes del stes dels companys • Llegiu les propo exemple: agradin més. Per us que noms un gomet en els dos
130
Unitat 3 • Pàgina 34. LoLA cAsAs: «La pluja canta mentre estima la terra», «Fred» i «Vent», dins Al cel cabretes… Meteorolo gia i Poesia. Barcanova. Barcelona , 2016. • Pàgina 35. JoAnA rAspALL : «La tempesta» i «La pluja», dins Petits poemes per a nois i noies. Barcanova. Barcelona , 2017. • Pàgina 35. LoLA cAsAs: «Plugim», dins Al cel cabretes… Meteorologia i Poesia. Barcanova. Barcelona, 2016. • Pàgina 37. rAMon BEsorA : «L’arc de sant Martí», dins Laberint roig. Barcanova. Barcelona, 2020. • Pàgina 37. LoLA cAsAs: «Arc de sant Martí», dins Al cel cabretes… Meteorolo gia i Poesia. Barcanova. Barcelona , 2016. • Pàgina 37. JoAnA rAspALL : «Núvols», dins Petits poemes per a nois i noies. Barcanova. Barcelona, 2017 • Pàgina 38. rAMon BEsorA : «Papallones blanques», dins Laberint roig. Barcanova. Barcelona, 2020. • Pàgina 41. LoLA cAsAs: «Calor», dins Al cel cabretes… Meteorologia i Poesia. Barcanova. Barcelona, 2016. • Pàgina 42. LoLA cAsAs: «Rosada», dins Al cel cabretes… Meteorologia i Poesia. Barcanova. Barcelona, 2016.
projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic. A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…). La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu. Programa competencial Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Activitats interactives • Gamificació • Metacognició • Enregistrament de textos
Un model adaptable i versàtil Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.
Interactivitat total
Traçabilitat integral Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.
• Vídeos • Animacions • Mapes conceptuals
Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge
Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.
Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA:
www.barcanova.cat
L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.
les claus del projecte digital
MULTISUPORT
DESCARREGABLE
S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).
Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.
UNIVERSAL
ESPAI PERSONAL
És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.
En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.
SENZILL I INTUÏTIU Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.
SINCRONITZACIÓ Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.
índex 1
som com som
2
per llepar-se’n els dits!
3
cabretes i pastetes!
Comprensió lectora Jo també seré mag! ........................... 10
Comprensió lectora L’Home del rellotge ............................ 22
Comprensió lectora Poemes del temps .............................. 34
Comunicació oral La presentació...................................... 12
Comunicació oral Explicació d’una recepta .................... 25
Comunicació oral Recitació de poemes .......................... 36
Educació literÀria Pinyons de maduixa............................ 13
Educació literÀria Anàlisi de poemes............................... 26
Expressió escrita La descripció de persones ................. 15
Expressió escrita El text instructiu .................................. 27
Educació literÀria L’arc de Sant Martí, Arc de Sant Martí, Núvols ................................... 37 Papallones blanques .......................... 38 El llenguatge poètic ........................... 39
reflexió sobre la llengua
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
ORTOGRAFIA
• La síl·laba .......................................... 17
• Les paraules agudes, planes i esdrúixoles......................... 28 • L’accentuació..................................... 29
LÈXIC • L’alfabet ............................................ 18 • La definició del diccionari ............... 19
GRAMÀTICA • El text, el paràgraf, l’oració i la paraula ...................................... 20 • El punt i seguit, el punt i a part i el punt final .................................... 21
4
animalades africanes
LÈXIC • Les locucions..................................... 30 • Les frases fetes.................................. 30 • Els refranys........................................ 31
ORTOGRAFIA • Ús de la vocal neutra........................ 41 • Ús de la O àtona............................... 42
LÈXIC • El sentit propi i el sentit figurat....... 43
GRAMÀTICA
• Els elements de l’oració .................. 32 • Tipus d’oracions .............................. 33
• L’ampliació de l’oració ..................... 44 • La coma ............................................ 45
5
mirem el futur!
Comprensió lectora A casa dels avis! .................................. 62
Comprensió lectora Els ximpanzés ...................................... 52
Comunicació oral La previsió meteorològica ................. 64
Comunicació oral L’organització de la informació .......... 54
Educació literÀria Inventant el futur ................................. 65
Expressió escrita La descripció d’animals ...................... 55
Expressió escrita El text predictiu ................................... 67
reflexió sobre la llengua
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
ORTOGRAFIA
• Ús de la R i la RR............................... 57 • Ús de la H.......................................... 58
• Ús de la B.......................................... 68 • Ús de la V........................................... 69
LÈXIC
LÈXIC
• El camp semàntic.............................. 59
• Els sinònims....................................... 70 • Els antònims...................................... 71
• El nom ............................................... 60
reflexió sobre la llengua
GRAMÀTICA
Educació literÀria Les endevinalles .................................. 50
GRAMÀTICA
Expressió escrita Creació d’un poema ........................... 40
GRAMÀTICA • L’adjectiu .......................................... 72
treball cooperatiu. TREBALL ODS Fem guarniments de Nadal sostenibles ...................... 46
6
tinguem cura del planeta
7
dracs, dracs i més dracs
Comprensió lectora Els mars són plens de vida ................. 74 El cartell informatiu ............................. 75
Comprensió lectora Compte amb la bruixa de l’escombra verda! ...................... 90
Expressió escrita Elaboració d’un cartell informatiu ..... 76
Educació literÀria La llegenda de sant Jordi .................. 92 Els elements del conte i la llegenda . 94
Comunicació oral Les falques de ràdio ........................... 78
8
música, mestre!
Comprensió lectora Un concert desconcertant ................ 102 Expressió escrita Entrevista al grup Txarango ............. 104 L’entrevista periodística .................... 106
Expressió escrita Estructura del conte ........................... 95
Comunicació oral L’entrevista periodística a la televisió ................................... 107
Comunicació oral Explicar un conte ................................ 96
Educació literÀria Trepitja fort ........................................ 108
ORTOGRAFIA
reflexió sobre la llengua
reflexió sobre la llengua
• Ús de la C i la K. Ús dels grups QU i QÜ .................... 81
ORTOGRAFIA
ORTOGRAFIA
• Ús de la G i la J. Ús dels grups GU i GÜ..................... 97
• El so de la S sorda i el de la S sonora........................... 109
LÈXIC
LÈXIC
• Les famílies de paraules................... 99
• La derivació..................................... 111
GRAMÀTICA
GRAMÀTICA
• El verb ............................................. 100 • Els temps verbals ........................... 101
• Les formes verbals: persona i nombre .......................... 112 • Els dos punts .................................. 113
Educació literÀria El misteri del tap blau ........................ 79 reflexió sobre la llengua
LÈXIC • La polisèmia...................................... 83
GRAMÀTICA • Els determinants .............................. 84 treball cooperatiu. TREBALL literari Quin llibre vols? .................................. 86
9
amunt el teló!
Comprensió lectora La nit de les joguines ........................ 114 Educació literÀria Poemes sobre el món del teatre ..... 116 Algunes paraules teatrals ................. 118 Expressió escrita El text teatral ..................................... 119 Comunicació oral La representació teatral ................... 121 reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA • Ús de X i IX ..................................... 122 • Ús de TX i IG................................... 123
LÈXIC • La composició................................. 124
GRAMÀTICA • Els pronoms .................................... 125 treball cooperatiu. TREBALL de recerca Juguem! ............................................ 126
lectures ........................................ 130 sabers de l’àrea ....................... 132
1 Pàg. 9
som com som
comprensió lectora
Jo també seré mag! Per celebrar l’aniversari de l’Arnau, ell i la seva família assisteixen a l’actuació del gran mag Magalín. A les set en punt de la tarda s’apaguen els llums i una veu anuncia: —Amb tots vostès, vingut directament del país de la Màgia, el gran, l’únic, el fabulós mag Magalín! De seguida s’encén un focus i apareix a l’escenari un home prim amb una jaqueta negra arromangada. No diu ni una sola paraula. Treu una corda, la talla amb unes tisores, fa un nus amb els trossos, els llança enlaire i torna a aparèixer la corda sencera. A continuació,
UNITAT 1
agafa una de les puntes,
10
la mou tres o quatre vegades i la corda es converteix en un bastó negre. Per acabar, llança el bastó cap amunt i, quan el recull, torna a ser la mateixa corda del principi. Mentre el públic exclama «bravo!», «molt bé!», «genial!» i, alhora, aplaudeix d’allò més, el mag Magalín s’apropa a l’Arnau i li dona la corda. —És per a tu —diu. El nen la mira un instant i, a continuació, se la guarda a sota del jersei i l’estreny amb les mans, com si protegís el tresor més valuós del món. El pare li passa una mà per les espatlles i xiuxiueja: —T’agrada o no? I l’Arnau contesta tot seguit: —És molt xuli. Enric Lluch
UNITAT 1 11
Pàg. 13
comunicació oral
LA PRESENTACIÓ La Mireia està a punt de fer vuit anys. És pèl-roja i pigada, com el pare, i té el nervi de la mare. Fa tercer de Primària en una escola molt petita. Té un germà petit, en Marc, que gairebé és tan alt com ella. És tossut com una mula! A la Mireia li agrada fer esport, xerrar amb les amigues i dibuixar. Amb en Marc hi juga sovint. El que més els agrada és fer trucs de màgia!
En una presentació, cal explicar detalls de la vida de la persona que presentem, el seu aspecte físic, els seus gustos i aficions… A vegades, som nosaltres mateixos els qui fem la nostra presentació:
mateixa escola Hola! Em dic Iu i tinc gairebé vuit anys. Vaig a la una mascota que es que la Mireia. Jo no tinc germans, però sí que tinc agafar de la gossera. vam que il nqu tra i it pet lt mo gos un És t. Nex diu lt alt, sempre faig M’agrada molt jugar a handbol i, com que soc mo de porter. jeure al meu llit Quan soc a casa, no hi ha res que m’agradi més que amb un bon llibre i el Next al meu costat!
UNITAT 1
Consells per fer una presentació oral
12
• Usar un to de veu adequat perquè tothom la pugui sentir. • Pronunciar bé tots els mots. • No parlar gaire de pressa.
Pàg. 15
educació literària
pinyons de maduixa En Bernat i l’Helena decideixen sortir a passejar pel bosc, però aquesta passejada els portarà a un castell on hi ha uns presoners ben curiosos… Enfonsat en una sofà d’orelles, hi havia un mag amb un barret de paperina, una túnica blava amb estrelles blanques, i els ulls clavats en una vareta màgica torta i escarransida. Al costat, asseguda en una taula rodona, una bruixa molt bonica, amb un vestit verd fins als peus, s’arreglava les celles. Cap al fons, aclofada en una banyera gran com mitja piscina, una sirena pleneta devorava pastissets de nata. Finalment, penjant del llum gris del sostre, hi havia un fantasma petitó amb ulls trapelles.
vocabulari escarransida: Esquifida, molt prima. aclofada: Escarxofada, acomodada.
UNITAT 1 13
El fantasma va baixar lentament del llum gris i els va mirar amb tanta curiositat com els miraven els altres, tret del mag, que no treia els ulls de la vareta. L’Helena i en Bernat no sabien si fugir corrents o quedar-se en aquell lloc tan gris i que fos el que Déu volgués. —No tingueu por —va fer l’ogre—, són amics meus. Els nois, més confiats, els van examinar atentament i no els van veure l’espurna d’alegria o malícia que aquells personatges tenien en els contes. L’Helena es va adonar que tots cinc eren presoners de ves a saber qui, i va fer cara de pena. —Qui us hi ha tancat, al castell de «Hi entraràs, però no en sortiràs»? —va preguntar. —Un savi boig —va contestar la bruixa. —I per què ho ha fet? —va insistir en Bernat. —Deu tenir por —va suposar l’ogre. —De vosaltres? —se’n va estranyar l’Helena—. Sembleu bona gent.
UNITAT 1
Josep Gòrriz
14
Pàg. 19
expressió escrita
LA DESCRIPCIÓ DE PERSONES Llegeix el moment en què l’Helena i en Bernat coneixen l’ogre del castell. L’ombra era propietat d’un gegant tan alt que tocava el sostre amb els cabells. —És… és… un ogre! —va exclamar l’Helena, que havia vist aquella cara en algun llibre. —Un o… o… gre? —en Bernat va quequejar—. No es mengen nens com si fossin hamburgueses? —Jo no. —L’ogre va fer una ganyota, com si les hamburgueses no li agradessin gota, i va treure una col del sac que duia a l’esquena—. Soc vegetarià. —Quin ensurt! —En Bernat va respirar. —Què hi feu, aquí, vosaltres? —els va preguntar l’ogre, encuriosit. Podia ser alt i gros com un gegant, l’ogre, però feia cara de bona persona, inspirava confiança. Josep Gòrriz
UNITAT 1 15
En els textos narratius, els escriptors ens descriuen els personatges perquè ens fem una imatge mental d’ells. Per fer una descripció de persones, cal tenir en compte els aspectes següents:
General: alt, prim, musculat… Ulls: blaus, foscos, allargats…
ASPECTE FÍSIC
Cabells: curts, llargs, rinxolats, morens, tenyits… Altres: celles espesses, llavis fins...
DESCRIPCIÓ DE PERSONES
CARÀCTER
Seriós, divertit, tímid, obert, simpàtic, antipàtic… Aficions: jugar a bàsquet, llegir, ballar…
ALTRES
Roba: esportiva, acolorida… Altres: ser el fill d’un amic de la mare, viure a l’escala del costat...
UNITAT 1
Per fer una bona descripció d’una persona és important:
16
• Fixar-se en els detalls. • Conèixer el caràcter de la persona i saber què li agrada fer. • Explicar alguna anècdota que li hagi passat.
ORTOGRAFIA La síl·laba Llegeix, en veu alta, el nom d’aquests personatges fantàstics:
O-GRE
FAN-TAS-MA
MAG
BRUI-XA
SI-RE-NA
Les paraules estan separades per síl·labes. Cada so o grup de sons que diem en un sol cop de veu és una síl·laba. Les paraules poden ser: • Monosíl·labes: tenen una síl·laba (mag). • Polisíl·labes: tenen dues o més síl·labes (o-gre, fan-tas-ma). En les paraules que tenen més d’una síl·laba sempre n’hi ha una que sona més fort que la resta: són síl·labes àtones. O-GRE SI-RE-NA tònica
tònica
Quan una paraula porta accent, aquest sempre correspon a la síl·laba tònica. A la paret del castell hi havia una inscripció que deia: HI EN-TRA-RÀS, PE-RÒ NO EN SOR-TI-RÀS.
Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1
és la síl·laba tònica; les altres
17
LÈXIC L’alfabet L’alfabet o abecedari és el conjunt de lletres d’una llengua. L’alfabet català té 26 lletres: A
B
C
D
E
F
G
H
I
a
be
ce
de
e
efa
ge
hac
i
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
jota
ca
ela
ema
ena
o
pe
cu
erra
S
T
U
V
W
X
Y
Z
essa
te
u
ve baixa
ve doble
ics o xeix
i grega
zeta
L’ordre alfabètic és una manera útil i eficaç d’ordenar paraules
UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua
per poder-les trobar amb més facilitat.
18
A l’hora d’ordenar paraules que comencen amb la mateixa lletra, ens hem de fixar en les lletres que venen després: ANNA, BERTA, CARLES, LAIA, LAURA, LIA, LLUC, MANEL.
És molt útil saber-se l’alfabet de memòria per poder localitzar més de pressa una paraula en una llista que estigui ordenada alfabèticament.
!!
La definició del diccionari Fixa’t en aquestes definicions d’un diccionari: bruixa f Dona que practica la bruixeria. gènere femení
fantasma m Espectre. gènere masculí
L’entrada és cadascuna de les paraules que es defineixen en un diccionari. Per trobar les paraules en el diccionari utilitzem l’ordre alfabètic. Les definicions del diccionari ens detallen el gènere de les paraules. m: paraules de gènere masculí. f: paraules de gènere femení. De vegades, una mateixa paraula pot tenir gènere masculí i femení: mag, -a 1. m i f Persona que fa màgia. 2. m i f Il·lusionista. masculí i femení
masculí i femení
Hi ha paraules amb més d’un significat. Cadascun dels significats s’anomena accepció.
castell 1. m Edifici o conjunt d’edificis fortificats que servien d’estada al senyor. 2. m Torre formada per castellers enfilats els uns damunt les espatlles dels altres. segona accepció
Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1
primera accepció
19
GRAMÀTICA El text, el paràgraf, l’oració i la paraula Els follets són éssers fantàstics en forma humana però
TEXT
de mida ben petita. És molt difícil trobar-los i veure’ls. Qui els ha vist diu que tenen unes orelles grosses, allargades i acabades en punxa. La seva pell és d’un to verdós o marronós; així es poden camuflar entre
PARÀGRAF
les fulles, l’herba o les pedres. Alguns viuen al bosc i tenen cura de la natura; però també hi ha follets que viuen a les cases, amb la gent. Els follets són bromistes i una mica tramposos. Els
ORACIÓ
agrada ser una mica trapelles i originen petits desastres en el lloc on viuen. Així que, si perds coses contínuament o les trobes canviades de lloc… mira bé per tots els racons! Potser tens a prop una colla d’amics follets fent de les seves!
UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua
PARAULA
20
Els follets poden viure llargament. Alguns tenen més de cinc-cents anys!
PARAULA + PARAULA + PARAULA + PARAULA = ORACIÓ
ORACIÓ + ORACIÓ + ORACIÓ = PARÀGRAF PARÀGRAF + PARÀGRAF + PARÀGRAF =
TEXT
El punt i seguit, el punt i a part i el punt final El punt (.) és el signe que ajuda a organitzar els textos. TEXT: conjunt ordenat de paràgrafs que parlen d’un tema concret.
Acaba en PUNT FINAL.
PARÀGRAF: conjunt ordenat d’oracions que expliquen un aspecte concret del tema del text.
Punt i seguit Punt i a part Punt final
Acaba en PUNT I A PART.
ORACIÓ O FRASE: conjunt de paraules ordenades que expressen una idea.
Acaba en PUNT I SEGUIT.
PARAULA: unitat mínima amb es poden formar oracions. El paràgraf següent està format per tres oracions; la primera oració té setze paraules. En el paràgraf hi ha dos punts i seguit i un punt final. En un cantó de la sala hi havia una escala de cargol amb uns esglaons altíssims. Els van pujar a poc a poc i mirant a terra. Van fer unes quantes voltes de cargol i, quan ja arribaven a dalt, van veure un fil de llum grisa que marejava.
Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1
significat, a partir de la qual
21
2 Pàg. 25
Per llepar-se’n els dits!
comprensió lectora
l’home del rellotge És dissabte al matí i a casa tothom està enfeinat. La mare és a la cuina. Per la flaire que s’escola per la porta, el Biel s’ensuma que prepara un pastís de poma amb molta canyella. El seu preferit. Mmm! El pare passa l’aspiradora per la catifa del menjador. No fa gaire soroll. —Bon dia, milhomes —el saluda la mare en veure’l entrar a la cuina—. Ja t’has despertat? El Biel li respon amb un badall. —Bufa, quina resposta! —diu la mare rient, sense perdre de vista el forn, no fos cas que se li cremés el pastís de poma amb canyella—. Avui tindrem postres especials. Au, seu i esmorza —li diu, i el Biel agafa el seu bol d’esmorzar i s’asseu a la taula de la cuina. La mare obre l’armari i li allarga el paquet de cereals que, quan hi tira llet per sobre, s’inflen com un globus i tenyeixen la llet de color xocolata.
UNITAT 2
Al Biel li encanta, la xocolata. En menjaria
22
sempre. A tota hora. De dilluns a diumenge. Llàstima que les setmanes només tinguin set dies! Víctor Aldea
vocabulari flaire: Olor, aroma. milhomes: Home petit que pretén poder fer qualsevol cosa.
Aquesta és la recepta del pastís de poma i canyella que prepara la mare d’en Biel:
pastís de poma i canyella INGREDIENTS
2 pomes i mitja Golden
2 cullerades de canyella en pols 1 cullerada petita de llevat
(Per a quatre persones) 200 g de farina 200 g de mantega
3 ous
200 g de sucre
1 cullerada petita de sucre amb gust de vainilla
Sucre de llustre
PREPARACIÓ 1. Barreja, en un bol gros, la mantega i el sucre. Afegeix-hi els ous i remena-ho bé fins que quedi tot ben lligat. 2. Afegeix-hi la farina i el llevat i continua remenant fins que es formi una pasta uniforme. 3. Pela dues pomes i talla-les. 4. Incorpora, a la massa, el sucre amb gust de vainilla, una culleradeta de canyella en pols i, al voltant, col·loca-hi els talls de poma. 5. Agafa un motlle, unta’l amb mantega i enfarina’l una mica. Després, aboca-hi la massa del bol. 6. Escalfa el forn a 180º. Fica-hi el pastís durant uns 40 minuts o fins que vegis que està una mica daurat per la part superior. 7. Pela la mitja poma i ratlla-la per sobre del pastís. sobre del pastís.
UNITAT 2
8. Per últim, barreja el sucre de llustre amb la canyella en pols i escampa-ho per
23
A en Biel també li agrada molt la xocolata, sobretot el pastís de xocolata de la seva àvia. Aquí tens la recepta:
PASTI S DE XOCOLATA PREPARACIÓ INGREDIENTS (Per a quatre persones) % de cacau • 2 00 g de xocolata de 60 • 2 00 g de mantega • 2 50 g de sucre
• 5 ous • 1 cullerada de farina vat • 1 cullerada petita de lle ncenalls de xocolata •E
1. Col·loca, en un cassó, la xocolata i la mantega; després fica-ho al foc fins que quedi tot ben fos. 2. Aboca el contingut en un bol i afegeixhi el sucre. Barreja-ho bé i després deixa que es refredi una mica. 3. Afegeix els ous a la barreja de xocolata i remena-ho bé perquè quedi una mescla homogènia. 4. Finalment, afegeix la farina i el llevat a la mescla de xocolata. 5. Unta un motlle amb mantega i enfarina’l una mica. Aboca-hi la barreja del bol. 6. Escalfa el forn a 190°. Cou el pastís durant uns 20 o 25 minuts.
UNITAT 2
7. Quan el pastís s’hagi refredat, escampa-
24
hi, per sobre, els encenalls de xocolata.
Pàg. 29
comunicació oral
EXPLICACIÓ D’UNA RECEPTA Els programes de cuina ens ensenyen a cuinar plats. Els presentadors ens mostren els ingredients i, amb un llenguatge senzill i planer, ens expliquen què fan en cada moment. Utilitzen un lèxic propi de la cuina. Aquí en tens una mostra: ACCIONS Abocar, amanir, arrebossar, barrejar, batre, bullir, caramel·litzar, colar, coure, enfarinar, enfornar, escaldar, esprémer, fregir, pelar, picar, ratllar, remenar, rentar, sofregir, tallar, torrar, triturar… ESTRIS Agafador, bol, cassola, colador, corró, cullera de fusta, cullerot, embut, escumadora, flamera, forquilla, ganivet, motlle, morter, olla, paella, plat, tisores, ratllador, safata, setrill, tamís, tirabuixó… ELECTRODOMÈSTICS Batedora, congelador, espremedora, forn, fregidora, liquadora, microones, nevera… EXPRESSIONS Al bany maria, a la bolonyesa, a la carbonara, a la cassola, a la juliana, a la llosa, a la marinera, a la noruega, a la romana, al vapor, amb fines de neu, a punt de cocció…
UNITAT 2
herbes, amb vinagreta, a foc lent / viu, a punt
25
Pàg. 31
EDUCACIÓ literària
ANÀLISI DE POEMES Miquel Martí i Pol té molts poemes amb els aliments com a protagonistes; en alguns, fins i tot ens explica com podem preparar-los.
pa amb tomàquet
pa torrat amb mantega
Déu ens do ser catalans
El pa torrat i la mantega
per menjar bon pa amb tomàquet
solen anar sovint plegats
amb un raig d’oli discret
i ens els mengem de bona gana,
i un pols de sal si fa falta;
molt més si són ben ensucrats.
pa de pagès si pot ser que és més saborós que els altres
Tenen un gust que, en barrejar-se,
i tomàquet ben madur,
resulta encara més plaent,
però que no ho sigui massa.
tant és així que cada dia en menja arreu qui sap la gent.
Déu ens do un tall de pernil o llonganissa ben ampla
Per esmorzar van de primera,
perquè acompanyi el pa
ja no cal dir per berenar,
ben sucadet amb tomàquet;
i a totes hores sempre donen
pernil de bon mastegar,
plaer complet al paladar.
llonganissa de la Plana, que els osonencs en això
UNITAT 2
tenim molta anomenada.
26
vocabulari osonenc: Persona procedent de la comarca d’Osona. La seva capital és Vic.
Pàg. 35
expressió escrita
EL TEXT INSTRUCTIU A l’inici d’aquesta unitat has llegit la recepta dels dos pastissos preferits d’en Biel. Les receptes de cuina són textos instructius. El text instructiu presenta les instruccions que cal seguir, pas a pas, per poder complir un objectiu. Són exemples de textos instructius les receptes de cuina, les instruccions d’un joc de taula, d’un electrodomèstic, els passos que s’han de seguir per fer una manualitat… En aquesta unitat treballarem la recepta de cuina.
LA RECEPTA DE CUINA Ingredients
Instruccions
Aliments i quantitats
Els passos que cal seguir.
segons el nombre de
Han d’anar numerats.
persones.
Cal que comencin amb un verb que expressi una ordre.
• 2 pomes i mitja Golden • 200 g de farina • 200 g de mantega • 200 g de sucre • 3 ous • 1 cullerada petita de llevat • Sucre de llustre • …
UNITAT 2
1. Barreja, en un bol gros, la mantega i el sucre. Afegeix-hi els ous i remena-ho bé fins que quedi tot ben lligat. 2. Afegeix-hi la farina i el llevat, i continua remenant fins que es formi una pasta uniforme. 3. Pela dues pomes i talla-les. 4. …
27
ORTOGRAFIA Les paraules agudes, planes i esdrúixoles Recorda: • Cada so o grup de sons que diem en un sol cop de veu és una síl·laba. • La síl·laba que sona més forta és la síl·laba tònica; les altres són síl·labes àtones. SU - CRE PAS - TÍS XO - CO - LA - TA SÍL·LABA TÒNICA
SÍL·LABA TÒNICA
SÍL·LABA TÒNICA
Fixa’t en aquestes tres paraules: meló tomàquet
tòfona
La síl·laba tònica és en posicions diferents. Segons la posició en què es
UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua
troba la síl·laba tònica, la paraula és aguda, plana o esdrúixola.
28
En les paraules agudes, la síl·laba tònica és en l’última posició: mer-cat
ba-ca-llà
co-la-dor
ga-ni-vet
bu-llir
En les paraules planes, la síl·laba tònica és en la penúltima posició: for-qui-lla
plà-tan
lit-xi
for-mat-ge
cas-so-la
En les paraules esdrúixoles, la síl·laba tònica és en l’antepenúltima posició: sín-dri-a
en-dí-vi-a
tà-pe-ra
es-pà-tu-la
sí-pi-a
L’accentuació Fixa’t en les paraules destacades de les oracions següents: – El pare treballa en una fàbrica d’alimentació. – La mare fabrica envasos per a aliments. – L’any passat l’empresa del meu oncle fabricà tones d’embotits. Tot i tenir les mateixes lletres, no es pronuncien igual perquè la seva síl·laba tònica es troba en posicions diferents: • fàbrica: és una paraula esdrúixola. • fabrica: és una paraula plana. • fabricà: és una paraula aguda. Algunes paraules porten un signe per indicar la síl·laba tònica: és l’accent. Hi ha dos tipus d’accents: • obert ( ` ): safrà, cafè, arròs. • tancat ( ´ ): puré, líquid, salmó, menú. Per saber si una paraula s’accentua, cal aplicar les normes d’accentuació: • Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en: vocal
fabricà, puré, salmó
• Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en: vocal
dàtil, líquid, plàstic
vocal + -s tomàquet, pèsol
-en, -in
-en, -in
encén, Benín
àpat, plàtan, telèfon
• Les paraules esdrúixoles s’accentuen sempre: tòfona, espècia, àcida, ètnies, màquina, família, fàbrica, elegància
Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2
vocal + -s arròs, espès
29
LÈXIC Les locucions Fixa’t en les paraules destacades d’aquestes frases: Un pastís per llepar-se’n els dits. El mercat era ple de gom a gom. Són grups de paraules que tenen un sol significat i que, de vegades, es poden substituir per una altra paraula: per llepar-se’n els dits de gom a gom
‘molt bo’, ‘molt gustós’
‘molt’, ‘completament’
Una locució és un grup de paraules fixes que actuen com si fossin un sol mot, amb un significat de conjunt. Exemples: – Repartien caramels a tort i a dret. (‘pertot arreu’) – Va haver de fer el sopar a correcuita. (‘ràpidament’) – A l’amanida, posa-hi un fil d’oli. (‘molt poc’)
Les frases fetes
UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua
Què entens quan et diuen «a aquesta hora l’avi fa estona que ha dinat i segur
30
que ja pesa figues»?
a) L’avi fa una becaina.
b) L’avi pesa figues amb una bàscula.
Una frase feta és una expressió o un conjunt de paraules fixes amb sentit figurat; és a dir, amb un sentit diferent del que tindrien, per si mateixes, les paraules que la formen. Les frases fetes són pròpies de cada llengua i són molt difícils de traduir. Exemples: –H em suat la cansalada per tenir-ho tot a punt per a la festa! (‘esforçar-se molt’) – Després de fer dissabte prepararem un dinar ràpid i lleuger: una bona amanida! (‘fer neteja general’)
Els refranys Has sentit mai aquestes frases?
A falta de pa, bones són coques.
D’oliva , oliveta no pass is de do , tzeneta .
SENSE TRENCAR OUS NO ES FAN TRUITES.
BON BLAT FA BON PA.
popular. Serveixen per explicar fets de la vida quotidiana i coneixements o donar consells. Exemples: –S i l’oreneta vola baix, aigua recela. –P er Nadal, capons, neules i torrons. –T ronada d’abril, fruites mil. –H ivern fred, estiu calent. –O velles ximples, on va una van totes.
Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2
Els refranys són frases que provenen de la cultura
31
GRAMÀTICA Els elements de l’oració Fitxa’t en aquesta oració: En Biel
menja pastís de canyella.
Les oracions tenen dues parts: • El subjecte és la part que ens diu qui fa l’acció expressada pel verb i de qui o de què parlem. • El predicat és la part que indica què fa, què li passa, com és o com està el subjecte. Exemples: [qui?] La pastissera [què fa?] prepara molts pastissos diferents. [què?] El mercat del poble [com és?] és ple d’aliments bons. Les paraules en verd són noms. Les paraules en blau són verbs.
UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua
La paraula més important del subjecte és un nom i la paraula més important
32
del predicat és un verb. De vegades, el subjecte no surt en l’oració però se sobreentén; altres vegades, no en té: [qui?] (Jo) [què fa?] Pelo cebes. [qui?] — [què passa?] Hi ha boira.
Avui plou.
Però una oració sempre ha de tenir un verb. Fixa-t’hi: Escriu.
La mare una recepta.
La mare escriu una recepta.
PERFECTE !
Tipus d’oracions
I TU QUÈ PRENDRÀS??
JO EM QUEDARÉ
AMB EL IOGURT..
JO VULL LITXIS !
• La frase del pare és una explicació. • La primera frase de la cambrera expressa emoció i la segona és una pregunta. • La frase del fill expressa emoció.
• Les oracions interrogatives plantegen preguntes i acaben amb un interrogant (?). • Les oracions exclamatives expressen emocions, sorpresa, espant, ordres, etc., i acaben amb un signe d’exclamació (!). És a dir: Oració declarativa (.) Jo em quedaré amb el iogurt.
Oració interrogativa (?) I tu què prendràs?
Oració exclamativa (!) Perfecte! Jo vull litxis!
Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2
• Les oracions declaratives expliquen alguna cosa i acaben amb un punt (.).
33
treball ODS
FEM GUARNIMENTS DE NADAL SOSTENIBLES Aprenem a treballar en equip!
Què és el treball cooperatiu? El treball cooperatiu és una eina d’aprenentatge que consisteix a organitzar-se en petits grups per treballar junts i aconseguir uns objectius comuns. En aquest tipus de treball, la mestra o el mestre serà al vostre costat com a guia, però haureu de ser vosaltres, l’equip, els qui us organitzeu: cada un de vosaltres s’haurà de responsabilitzar d’unes tasques concretes. Fixa’t en aquestes habilitats. Quines et sembla que són necessàries per treballar en equip? Comenta-les amb els companys i les companyes.
ESCOLTA IMPLICACIÓ
SOLIDARITAT
TREBALL COOPERATIU
COOPERACIÓ
46
NE GO CI A CI Ò
COORDINACIÓ
PASSIVIT AT
R E S P O N S A B IL IT A T
COMPE TICIÓ
EGOISME
RESPECTE
En un equip, TOTS els membres són importants: sense una implicació individual, no hi ha resultat col·lectiu. Hem d’aprendre a valorar la feina dels companys. I hem d’analitzar el funcionament del grup per detectar els punts forts i els punts febles.
neixes què és Ara que ja co ip… posem-lo u q e n e ll a b e el tr en pràctica!
Un dels objectius que tots els països del món volen assolir de cara a ’l any 2030 està
relacionat amb el consum i la producció sostenibles al nostre planeta.
Us proposem de crear guarniments de Nadal utilitzant material reaprofitat. D’ aques ta manera, produirem una decoració que serà econòmica i sostenible alhora. Som-h i!
1. Formeu un equip de treball de quatre companys o companyes i, entre tots, penseu un nom per a l’equip.
2. Decidiu quines tasques i quines responsabilitats seran necessàries perquè el treball funcioni i repartiu-vos-les entre els components del grup (coordinador o coordinadora, responsable del material…).
3.
Cerqueu a internet propostes per fer ornaments amb material reciclat.
Feu-ho de manera individual i anoteu-les en una graella com aquesta: Ornament
Boles per a l’arbre de Nadal
Imatge Material reutilitzat que es necessita
Cartró i llanes de diferents colors
Altre tipus de material
Boletes de plàstic
Estris
Tisores, llapis i regle
4. Presenteu les vostres propostes als altres components del grup i decidiu guarniments, podeu fer servir una graella com aquesta: Boles per a l’arbre de Nadal
Arbre de Nadal de cartró
Arbre de Nadal de cotó i llana
TREBALL COOPERATIU
què fabricareu. Per tal que tots els components pugueu valorar els
47
5. Feu una llista amb el material reutilitzat i els estris que necessitareu per fer els vostres ornaments nadalencs. Organitzeu-vos entre tots per aconseguir el material.
6. Abans d’elaborar els guarniments, feu-ne un de prova i anoteu tots els passos que heu seguit per crear-lo. Podeu dibuixar esquemes per acompanyar les instruccions. Llegiu l’exemple següent: ides. podeu fer de diferents m Els . rtó ca de es rcl ce eu 1. Tall als i marqueu, ixin el cercle en parts igu ide div e qu ies lín es un 2. Dibuixeu amb llapis l cercle, tal uns 2 cm de la vora de a nt pu un , ies lín s ste en aque com mostra la figura. punts sobre la de la vora del cercle als gin va e qu lls ta s un eu 3. F mateixa els talls han de ser de la ts To t. ca ar m u he e qu línia longitud.
mpre ltre del cercle, fent-ho se l’a a t sta co n d’u fils t 4. Aneu passan erents. u utilitzar fils de colors dif per la part central. Pode ent a l’arbre servirà per lligar l’ornam e qu nt nja pe fil un eu 5. Deix de Nadal.
TREBALL COOPERATIU
I ja està!
48
Ja podeu come nçar a fabricar els vostres guarnim ents sostenibles!
Decorem la classe i l’escola Amb tots els ornaments elaborats pels diferents grups, podreu decorar la vostra classe. També podeu proposar a la comissió de festes de la vostra escola o als altres mestres de guarnir l’escola amb els vostres ornaments. Fins i tot podeu ensenyar als companys i les companyes d’altres classes les instruccions per fer els guarniments. Per animar les famílies de l’escola a seguir la vostra iniciativa, podeu regalar-los alguns dels vostres ornaments nadalencs o publicar-los en el web o en les xarxes de l’escola. Segur que moltes persones se sumaran a aquesta iniciativa!
Com ha anat? Ara arriba l’hora de fer la valoració del treball en equip. Completeu individualment una taula com aquesta: A vegades
Gairebé mai
Mai
Tothom ha complert la seva responsabilitat.
…
…
…
…
Hem estat capaços d’arribar a acords de forma negociada.
…
…
…
…
Hem respectat les opinions i les idees dels altres.
…
…
…
…
Hem resolt, sense intervenció del mestre o de la mestra, els conflictes que han aparegut.
…
…
…
…
• Comenteu la vostra valoració amb la resta de membres del grup.
TREBALL COOPERATIU
Sempre
49