Comunica 5è. Coneixements. Llengua catalana by Editorial Barcanova

E L NGU

LATALANAA C

coneixements

Autoria: Montse Munells Núria Murillo Núria Riera Olívia Tapia

Programa Comunica

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Coordinació de l’àrea: Núria Murillo

Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Montse Ciprés Edició: Xavi Carulla, Mariajosep Sintes Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Laura R. Dengra Maquetació: Míriam Mimó Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Marta Biel Tres Fotografies: Album (EFE; Pilar Aymerich), Berta Ferrer, Cordon Press / Alamy, Dreamstime/Quick Images, Getty Images, Imatges de Shutterstock.com, iStock/Getty Images, 123 RF, Arxiu Barcanova

© 2022, Montse Munells Verdiell, Núria Murillo Guerrero, Núria Riera i Fernàndez, Olívia Tàpia Padilla © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5624-0 DL B 6139-2022 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

les Tots els enregistraments de spai l’e en lectures estan disponibles rcanova.cat. personal del web www.ba

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

ENGUA L L A A CATAL N

CA L NA

dossier d’a prenentatge

5 5 ents

coneixem

Programa Comun ica

unica

om Programa C

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, els continguts es presenten organitzats en sabers: Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària i Reflexió sobre la llengua, en el llibre; i Les llengües i els seus parlants i Alfabetització informacional, en el dossier. Cada unitat té un ordre intern propi que ve donat per un fil argumental que afavoreix l’aprenentatge significatiu dels continguts per part de l’alumnat. Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Comprensió lectora. Es presenten lectures de diverses tipologies textuals.

Pàg. 15

Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha les activitats corresponents.

Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El llibre de Coneixements inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.

LLETANAGUA

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

IA EDUCACIÓ PRIMÀR

El Programa Comunica de Llengua catalana de 5è d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.

Educació literària. A partir de textos literaris d’autors catalans i estrangers, es treballen diferents gèneres i recursos literaris.

Expressió escrita. Es presenten exemples de diverses tipologies textuals perquè serveixin de model per a la pròpia creació de textos.

Comunicació oral. Es plantegen pautes per ensenyar l’alumnat a expressar-se oralment amb correcció en diferents situacions.

Organització gràfica i visual de la informació.

Conceptes importants que cal recordar.

La part funcional de la llengua, Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està explicada al final de cada unitat. Cada apartat té assignat un color que l’identifica. gram

ort Lèxic. S’analitzen els mecanismes de formació de paraules i s’insisteix en la millora de la precisió lèxica i l’increment del vocabulari.

lèx

Ortografia. Es presenten les normes de l’ortografia arbitrària, les excepcions ortogràfiques més usuals i l’accentuació.

Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre, es planteja un treball grupal (de recerca, sobre els ODS o literari) en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.

Gramàtica. Es presenten les diverses categories gramaticals i s’incideix especialment en la correcta construcció d’oracions i en l’ús adequat dels signes de puntuació.

Proposta d’activitat digital per treballar amb la PDI.

Lectures. Recull de les referències bibliogràfiques de tots els textos que han aparegut en les unitats.

projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic. A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…). La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu. Programa competencial Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Activitats interactives • Gamificació • Metacognició • Enregistrament de textos

Un model adaptable i versàtil Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.

Interactivitat total

Traçabilitat integral Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.

• Vídeos • Animacions • Mapes conceptuals

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge

Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.

Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA:

www.barcanova.cat

L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

les claus del projecte digital

MULTISUPORT

DESCARREGABLE

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).

Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.

UNIVERSAL

ESPAI PERSONAL

És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.

En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.

SENZILL I INTUÏTIU Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.

SINCRONITZACIÓ Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.

índex 1

records i vivències

t’explico com funciona?

anem al teatre

Educació literària El diari de la Raquel ............................ 10

Comunicació oral El text instructiu .................................. 22

Comunicació oral El llenguatge no verbal ...................... 34

Comunicació oral Vivències personals ............................ 12

Comprensió lectora Juguem! .............................................. 23

Comprensió lectora La cerca del tresor: l’agulla d’en Flint ............................. 13 La narració en primera persona ........ 15

Expressió escrita La redacció de textos instructius ....... 25

Comprensió lectora El mercader de Venècia ..................... 35 El text teatral ....................................... 36

Expressió escrita El diari personal .................................. 16

Educació literària L’extraordinària màquina empaquetapares ............................. 26

Expressió escrita El text teatral i els monòlegs ............. 37 Educació literària Hamlet ................................................. 39

reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA

• Els dígrafs.......................................... 28 • L’apòstrof........................................... 29 • La contracció..................................... 29

• Els diftongs i els hiats....................... 41 • La dièresi........................................... 42

• La derivació....................................... 18 • Les paraules compostes................... 19

LÈXIC

• La polisèmia...................................... 43

GRAMÀTICA

• La comunicació ................................ 20 • El llenguatge .................................... 21 • La llengua ......................................... 21

• El nom ............................................... 31 • El punt .............................................. 33

• La síl·laba tònica............................... 17

LÈXIC

cultures llunyanes

Comprensió lectora Dones girafa ........................................ 50 El text expositiu .................................. 51 Educació literària A la cort del Gran Kan ........................ 52 Expressió escrita Els nens peix ....................................... 54 Preparació d’un text expositiu ........... 55 Comunicació oral La miniconferència .............................. 56 reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • Les vocals tòniques........................... 57 • L’accent diacrític............................... 58

LÈXIC • Els sinònims i els antònim................ 59

GRAMÀTICA • L’adjectiu .......................................... 60 • La coma ............................................ 61

• Barbarismes i manlleus..................... 30

LÈXIC GRAMÀTICA • L’oració: el subjecte i el predicat ...................................... 44 • Tipus d’oracions .............................. 45 treball cooperatiu. TREBALL literari Un Nadal de catàleg .......................... 46

t’explico com és?

Expressió escrita El text descriptiu ................................. 62 Educació literària La descripció literària ......................... 64 Comprensió lectora La descripció tècnica .......................... 66 Comunicació oral La descripció oral ................................ 67 reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • La vocal neutra.................................. 69 • Les vocals o i u en síl·laba àtona............................... 70

LÈXIC • El sentit propi i el sentit figurat....... 71

GRAMÀTICA • Els determinants .............................. 73

visca la poesia!

Comunicació oral Recitació de poemes .......................... 74 Comprensió lectora «Camins» ............................................. 75 La poesia ............................................. 76 Expressió escrita Creació d’un text poètic .................... 77 Educació literària «Cançó de fer camí» ........................... 78 Recursos estilístics i figures retòriques .......................... 79 reflexió sobre la llengua

temps era temps

Educació literària El gorg negre ...................................... 90 L’origen del Pirineu ............................. 91 Què és una llegenda? ........................ 92 Comunicació oral La llegenda .......................................... 93 Comprensió lectora La cançó de les balances ................... 94 El pont del Diable ............................... 95 Expressió escrita El Mariner de Sant Pau ....................... 96 Escriure una llegenda ......................... 97

ORTOGRAFIA

reflexió sobre la llengua

• Ús de la b i la v ................................. 80 • Ús de la h .......................................... 81

ORTOGRAFIA

LÈXIC

• La comparació i la metàfora............ 82

• El camp semàntic............................ 100

GRAMÀTICA

• El verb ............................................... 83 • Els dos punts .................................... 85

• El sintagma verbal ......................... 101

• Ús de la s, la z, la ss, la c i la ç.......... 98

el planeta terra és notícia

Comprensió lectora «Els boscos catalans es moren de set» ........................... 102 Expressió escrita La notícia ........................................... 104 Comunicació oral Notícies a la televisió i a la ràdio ..... 105 Educació literària El petó de Lili Marleen ..................... 106 reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • Ús de la g i la j................................. 108 • Ús de x i del grup ix........................ 109 • Ús dels grups tx i ig........................ 109

LÈXIC • L’homonímia.................................... 110

GRAMÀTICA • L’adverbi i les locucions adverbials....................................... 112 • Els punts suspensius ...................... 113

treball cooperatiu. TREBALL de recerca Juguem amb la llengua! .................... 86

què dius, ara!

Comunicació oral Els registres lingüístics ....................................... 114 Comprensió lectora On dorm un, en dormen cinc ............................ 115 Expressió escrita L’estil directe i l’estil indirecte ............................ 117 Educació literària Donetes ............................................................... 119 reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • Ús de p/b, t/d, c/g a final de paraula.............. 121

LÈXIC • Les frases fetes, les locucions i els refranys.... 122

GRAMÀTICA • Paraules que fan d’enllaços ............................ • Les preposicions .............................................. • Les conjuncions ................................................ • El guió llarg o guió de diàleg .........................

124 124 125 125

treball cooperatiu. TREBALL ODS Persones per la pau ............................................ 126

lectures ........................................ 130 sabers de l’àrea ....................... 132

1 Pàg. 9

RECORDS I VIVÈNCIES

educació literària

El diari de la RaqueL Dijous, 29 Ja no fa temps de piscina, i després de l’escola en David ha vingut a casa a passar la tarda. Als meus pares els ha semblat molt educat. La Sandra, la meva germana gran, com que és ximpleta, no l’ha saludat ni res. En David m’ha dit que als seus avis els he caigut genial i que volen convidar-me al dinar que han organitzat divendres per la seva jubilació. Als meus pares els ha semblat bé, perquè ja coneixen la mare d’en David. Com em va dir en Curro, és molt guapa i té els cabells arrissats, negres i llarguíssims. No curts, com me’ls deixen a mi. A més, sembla molt alegre i afectuosa. Vam saber que té un germà que viu en un lloc que es diu «Telavit», o alguna cosa així, que és a Israel.

UNITAT 1

Després en David m’ha dit que

s’escriu així: Tel-Aviv. Bé, demà continuaré explicant més coses al diari.

Divendres, 30 Els avis d’en David han celebrat avui el dinar familiar per la seva jubilació i també per festejar l’any nou jueu. Ells l’anomenen «Rosanna…» o alguna cosa així. El primer que hem menjat han estat unes pomes amb mel i magranes. És una manera de desitjar que l’any que comença sigui dolç per a tothom. Un cop ens hem acabat aquesta delícia, l’àvia Marian s’ha posat dreta, ha demanat silenci i ha dit mirant la seva filla i els seus nets: —Moltes gràcies a tots pel vostre suport i comprensió al llarg de tots aquests anys. No hem estat uns pares i uns avis gaire normals. Les nostres professions ens han portat amunt i avall arreu del món. Us prometem quedar-nos quiets d’ara endavant. Aleshores s’ha aixecat l’avi Simó, s’ha escurat la gola amb un glop d’aigua i ha dit mirant en David: —Tenim una feina per a tu perquè ets el net gran i perquè dius que vols estudiar periodisme. David, durant gairebé quaranta anys la teva àvia Marian i jo hem recorregut el món obligats per les nostres professions respectives. Ella, com a arqueòloga i antropòloga, sempre amb la càmera fotogràfica a punt per retratar les restes d’antigues civilitzacions o l’home més primitiu del món si li sortia al pas. Jo, com a biòleg i naturalista que soc, estudiant, enregistrant i dibuixant animals i plantes. De tots aquests anys guardem piles de llibretes amb apunts, cròniques, fotografies, vídeos, pel·lícules, fullets, postals i no sé què més. La teva àvia i jo hem pensat que podries venir els diumenges a endreçar tot aquest material. Ens servirà en un futur per escriure les nostres memòries. Ho acceptes, estimat David? I tu, Raquel, estaries disposada a ajudar-lo? Abans que en David pogués badar boca, la seva germana Alèxia s’hi ha ficat: —Suposo que li pagareu uns dinerets al meu germà, oi, avi? Quina nena tan divertida! —És clar que sí, Alèxia. I si estalvia, podrà

vocabulari

viatjar on vulgui quan sigui gran i demostrar que és un bon hereu dels seus avis rodamons. Al cap i a la fi, també porta el cognom Serfaty. En David ha dit que sí encantat. I jo, també! M’ha semblat un pla fantàstic per als diumenges a la tarda, que normalment són molt avorrits. Paco Climent

UNITAT 1

festejar: Celebrar. delícia: Cosa que provoca gran plaer. antropòloga: Que estudia l’espècie humana i es fixa en el comportament i la cultura de diferents civilitzacions. naturalista: Que és especialista en l’estudi de les ciències naturals. rodamon: Vagabund.

Pàg. 13

COMUNICACIÓ ORAL

VIVÈNCIES PERSONALS En l’explicació d’una vivència personal, la persona que parla exposa uns fets que ha viscut i que l’han afectat d’una manera determinada.

A l’hora de narrar una vivència personal, cal seguir aquests passos:

Aspecte

Què cal fer?

Vivència

Triar una anècdota o un fet viscut breu i interessant: un record, una experiència positiva o negativa, un canvi en la vida, etc.

Informació més destacada

Seleccionar les parts més interessants amb l’ajut de les preguntes següents: – Com va començar tot? Plantejament. – Què va passar? Nus. – Com va acabar? Desenllaç.

Classificació de la informació

Fer una llista amb els fets que es volen explicar i una altra amb els pensaments, els sentiments o les opinions que aquests fets van provocar.

Públic

Vocabulari

Començar la història amb una oració que capti l’atenció del públic: Aquell dia res no va sortir com esperava… Evitar repetir paraules com llavors, després… i alternar-les amb altres com a continuació, tot seguit…, al final, per acabar…

•A companyar l’explicació amb gestos i canvis del to de veu per

UNITAT 1

fer-la més interessant.

Exposició oral

•P racticar, abans d’explicar l’experiència en públic, amb algú de la família o amb algun amic o alguna amiga perquè ens faci comentaris o suggeriments de millora.

Pàg. 15

COMPRENSIÓ LECTORA El text que llegiràs a continuació és un fragment de L’illa del tresor, de Robert Louis Stevenson. El protagonista d’aquesta novel·la és el jove Jim Hawkins, que narra les seves peripècies amb els pirates i la seva evolució des de la infantesa fins a l’edat adulta.

La cerca del tresor: l’agulla d’en Flint Després d’equipar-nos amb pics i pales i provisions per al dinar, armats fins a les dents, ens vam posar en marxa i vam avançar desordenadament fins a la platja, on ens esperaven els bots. Jo anava lligat de la cintura i seguia obedientment el cuiner, que sostenia l’altre extrem de la corda unes vegades amb la mà lliure i unes altres vegades amb les dents. Ens vam dividir en dos grups per emportar-nos els dos bots i tenir més seguretat. Quan van començar a remar, es va iniciar una discussió sobre el mapa. La creu era, sens dubte, massa grossa per indicar el punt exacte, i les paraules escrites al darrere creaven una certa ambigüitat. Deien, com el lector recordarà, així: Arbre alt, falda de la Ullera de Llarga Vista, una quarta al N del NNE. Illa de l’Esquelet ESE i una quarta a l’E. Deu peus. Un arbre alt era, doncs, el senyal principal. Ara bé, la falda meridional de la Ullera de Llarga Vista s’unia a un altiplà de dos-cents a tres-cents peus d’altura que estava densament poblat de pins. De tant en tant, un d’una espècie diferent sobresortia quaranta o cinquanta peus per sobre dels seus veïns. Quin d’aquells era concretament l’«arbre alt» del capità Flint només es podia saber allà mateix fent servir el seu favorit abans que arribéssim a la meitat del camí.

ambigüitat: Incertesa. falda: Part inferior d’una muntanya, d’una serralada. meridional: Del sud. altiplà: Elevació del terreny amb una superfície plana. peu: Mesura de longitud que correspon aproximadament a la llargada del peu humà.

UNITAT 1

la brúixola. No obstant això, cada home havia triat

vocabulari

Després d’una travessia bastant llarga, vam desembarcar a la desembocadura del segon riu, el que baixava per un barranc de la Ullera de Llarga Vista. Des d’ allà vam començar a pujar per la falda cap a l’altiplà. Així vam continuar durant mitja milla aproximadament. Ens estàvem acostant a la vora de l’ altiplà, quan l’home que anava més a l’esquerra va començar a fer uns crits terribles. Al peu d’un pi força gros hi havia un esquelet humà, que ens va estremir a tots un instant. Aquell home estava perfectament estirat, amb els peus apuntant en una direcció i les mans alçades per sobre del cap, en la direcció oposada. —Se m’està acudint una idea —va observar en Silver—. Crec que aquesta és l’agulla. Allà hi ha el cim de l’illa de l’Esquelet. Voleu prendre el rumb seguint la línia dels ossos? Així ho van fer. El cos assenyalava directament cap a l’illa i la brúixola indicava, com calia esperar, ESE i una quarta a l’E. —M’ho suposava! —va cridar el cuiner—. Aquesta és l’agulla, que ens porta a l’estrella polar i als beneïts doblons. Però, mal llamp em mati!, tinc calfreds només de pensar en en Flint. Aquesta és una de les seves bromes, sens dubte. Ell va ser aquí només amb els altres sis; els va matar un a un i a aquest el va arrossegar fins aquí perquè servís de brúixola… Si en Flint fos viu, aquest seria un lloc perillós. Eren sis, i sis som nosaltres. —Jo el vaig veure mort amb aquests ulls —va dir en Morgan—. En Billy em va portar a veure’l. —Estic segur que és mort i enterrat —va dir un altre—, però si hi ha algun esperit que pogués tornar, aquest seria el d’en Flint. Quina mala mort que va tenir! —Vinga, vinga —va dir en Silver—, prou de xerrar. És mort i els morts no caminen,

UNITAT 1

vocabulari

milla: Mesura de longitud que equival aproximadament a 1.609 metres. estremir: Espantar, esgarrifar. dobló: Tipus de moneda.

almenys no caminen de dia. Els pirates van continuar la cerca, però es van mantenir junts i parlaven en veu baixa. El terror del bucaner mort havia sobresaltat els seus esperits. Robert L. Stevenson

LA NARRACIÓ EN PRIMERA PERSONA Una narració és una història que explica uns fets que passen a uns personatges en un lloc i un temps determinats. La història pot ser real o imaginària.

Hi ha diferents tipus de textos narratius: un conte, una faula, un diari personal, una llegenda, un guió d’una pel·lícula, un còmic o fins i tot la lletra d’una cançó. A vegades, el narrador és un dels personatges de la història, com en el cas d’en Jim, el protagonista de L’illa del tresor. A més d’explicar els fets viscuts, també exposa les seves emocions, els seus sentiments, les seves opinions… Aquest tipus de narració s’anomena narració en primera persona. Si volem saber si una narració està escrita en primera persona, ens hem de fixar en els pronoms, els determinants possessius i la persona verbal: El cuiner caminava al meu davant i jo el seguia.

pronom personal de 1a persona possessiu de

verb en

1a persona

1a persona del singular

UNITAT 1 15

Pàg. 19

EXPRESSIÓ ESCRITA

EL DIARI PERSONAL

E OCTUBR 22 Dijous, 22

Avui començo aquest diari. Tinc amigues que ja ho fan i escriuen cada dia el que els passa. A mi sempre m’havia semblat una bestiesa, però aquesta tarda he comprès que no. La culpa l’ha tingut un nen que he conegut fa una estona. És bufó (per dir alguna cosa), ni alt ni baix, ni gras ni prim, però amb una cara simpàtica, malgrat les ulleres i el serrell. Deu tenir més o menys la meva edat, onze anys. Aquest text pertany a El diari de la Raquel. En aquest diari personal, la Raquel hi relata la seva relació amb en David, un noi jueu que ha vingut a viure a la seva urbanització i a qui decideix incorporar a la seva colla. Gràcies a en David i als seus avis, la Raquel descobrirà tradicions jueves i la seva meravellosa cuina. Però també coneixerà en Llop, un noi que va deixar l’escola fa temps i que es dedicarà a fer la vida impossible a la Raquel. Un diari personal és un tipus de text en què una persona explica fets que ha viscut. De vegades també hi exposa les seves emocions i sentiments.

Els fets i les situacions viscudes formen part de la part objectiva, allò que va passar. Les emocions i els sentiments són la part subjectiva; és a dir, la manera com ho ha viscut la persona que ho explica. Algunes de les característiques del diari personal són les següents: • Està escrit en primera persona.

UNITAT 1

• S’acostuma a encapçalar cada entrada amb la data.

•S ’hi expliquen els fets més importants de la vida, sovint en l’ordre en què van passar. • Els fets i les anècdotes que s’hi exposen són reals.

ORTOGRAFIA La síl·laba tònica Segons el nombre de síl·labes, les paraules poden ser: • Monosíl·labes: tenen una síl·laba (nen). • Bisíl·labes: tenen dues síl·labes (Ra-quel). • Trisíl·labes: tenen tres síl·labes (di-a-ri). • Polisíl·labes: tenen més de tres síl·labes (sim-pà-ti-ca). Les paraules de dues o més síl·labes tenen una síl·laba que es pronuncia amb més intensitat que les altres: és la síl·laba tònica (Ra-quel, di-a-ri, sim-pà-ti-ca). La resta de síl·labes s’anomenen àtones (Ra-quel, di-a-ri, sim-pà-ti-ca). Tipus de paraules segons la posició de la síl·laba tònica Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules poden ser agudes, planes o esdrúixoles.

AGUDES La síl·laba tònica és l’última.

-o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in: bu-fó, des-prés, en-tén, em-bús.

PLANES

S’accentuen quan no acaben en -a, -e,

La síl·laba tònica

-i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in:

és la penúltima.

bi-ò-leg, fan-tàs-tic, sím-bol.

ESDRÚIXOLES La síl·laba tònica és l’antepenúltima.

S’accentuen sempre: sim-pà-ti-ca, de-lí-ci-a.

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

TIPUS DE PARAULES

S’accentuen quan acaben en -a, -e, -i,

LÈXIC La derivació Llegeix aquest fragment de L’illa del tresor i fixa’t en les paraules destacades: Havia creuat una zona pantanosa i havia arribat a la vora d’un terreny obert, ondulat i sorrenc, d’una milla de llargada aproximadament, esquitxat d’alguns pics amb molts arbres retorçats, no gaire diferents, pel que fa a la forma, del roure, però de fullatge blanquinós, com els salzes. Totes les paraules destacades són paraules derivades. La derivació consisteix a formar paraules noves afegint prefixos o sufixos a l’arrel d’una paraula. D’aquestes paraules en diem derivats. • L ’arrel és la part de la paraula que no varia i que dona significat a la paraula. •E ls prefixos i els sufixos són les parts de la paraula derivada que varien i que permeten

? ?

crear paraules noves. Els prefixos s’afegeixen al davant de l’arrel, i els sufixos, al darrere.

UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua

La paraula primitiva és la paraula a partir de la

qual es formen les paraules derivades d’una mateixa família.

Prefix

Primitiu

Arrel (part comuna)

Sufix

Conjunt de petits grans despresos de la roca.

sorra

Derivats en-

Significat

sorr-

-enc

Ple de sorra.

sorr-

-al

Lloc cobert de sorra.

sorr-

-ar

Enfonsar dins la sorra.

Les paraules compostes Llegeix aquesta oració: Era un pirata camallarg i cellajunt. Les paraules camallarg i cellajunt consten de dues paraules: cama + llarg

camallarg,

cella + junt

cellajunt

Les paraules compostes estan formades per dues o més paraules simples i tenen significat propi. A vegades, per formar una paraula composta cal fer alguns canvis en les paraules simples que les formen: plorar + mica

ploramiques.

Les paraules compostes poden ser: •N oms: coliflor, paraigua, penya-segat… •A djectius: barbablanc, primmirat, agredolç… • Verbs: malparlar, capgirar, migpartir… Algunes paraules compostes s’escriuen amb un guionet. Escrivim guionet en els casos següents: R E C O R DA L

A PA R AU L A

D-U-C

unitats, i entre les unitats i les centenes. •E n els nombres que van del 21 al 29

(D E S E N A - U

(s’escriuen amb dos guionets).

vuitanta-un, dos-cents, vint-i-tres, vint-i-vuit

Quan la segona paraula comença amb r-, s- o x-. pit-roig, gira-sol, para-xocs

En les combinacions de punts cardinals. sud-oest, nord-sud

N ITAT - C E N T

ENA)

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

•E n els nombres, entre les desenes i les

GRAMÀTICA La comunicació La comunicació consisteix a donar i rebre informació. Les persones ens comuniquem, és a dir, expressem als altres el que sentim, pensem, percebem o desitgem mitjançant sons, paraules, gestos o imatges. Per exemple: Abans de ficar-me al llit, escric un missatge a en David amb el mòbil de la mare per dir-li si vol que ens veiem demà.

Imagina la situació que descriu la Raquel. Els elements que intervenen en aquest acte comunicatiu són els següents:

CODI Conjunt de signes que es fan servir per enviar la informació. (La llengua en què es comuniquen la Raquel i en David.)

EMISSOR Qui emet el missatge. Pot ser

UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua

una persona, un

grup de persones, un animal, etc.

MISSATGE

RECEPTOR

Informació que l’emissor

Qui rep

envia al receptor.

el missatge.

(El text que hi ha escrit

(En David.)

en el missatge de mòbil.)

(La Raquel.)

CANAL Mitjà pel qual circulen els missatges; pot ser oral —l’aire, si parlem— escrit —el paper o un dispositiu electrònic, si escrivim—. (El mòbil.)

CONTEXT Situació en què es produeix la comunicació; ajuda a entendre el missatge. (La Raquel i en David són amics.)

El llenguatge El llenguatge és la capacitat que tenim les persones de comunicar-nos fent servir uns signes determinats, com ara sons, paraules, gestos o imatges. El llenguatge pot ser verbal o no verbal, segons el codi que es faci servir. Fixa’t en la taula següent: Tipus de llenguatge

Verbal

No verbal

Fa servir les paraules.

Fa servir altres codis que no són les paraules.

Codi

Exemples

Oral, si fa servir la parla.

Un avís per megafonia. Una conversa telefònica.

Escrit, si fa servir l’escriptura.

Una nota a l’agenda. Un correu electrònic.

Gestual, si fa servir els gestos.

La mà alçada per saludar.

Visual, si fa servir les imatges.

Els senyals de trànsit.

Musical, si fa servir la música.

La melodia d’un mòbil quan algú rep una trucada.

La llengua Les persones fem servir el llenguatge per comunicar-nos, però no totes utilitzem la mateixa llengua.

que coneixen els habitants d’un mateix territori i que utilitzen per comunicar-se. Actualment, al món es parlen unes 6.000 llengües. Les llengües més parlades són el xinès mandarí, l’anglès i l’espanyol. A l’estat espanyol s’hi parlen quatre llengües oficials: el castellà (o espanyol), el català, el basc i el gallec. A Catalunya, a més del català i el castellà, també és llengua oficial l’aranès, a l’Aran.

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

Una llengua és un codi verbal (un conjunt de sons, paraules i regles gramaticals)

2 Pàg. 25

T’EXPLICO COM FUNCIONA?

COMUNICACIÓ ORAL

EL TEXT INSTRUCTIU És ben habitual que, en el dia a dia, rebem o donem pautes i instruccions que indiquen com s’han de fer determinades activitats: com es fa un exercici o un experiment, com es juga a un joc, com funciona un aparell electrònic, com es va a un lloc determinat... Un navegador GPS, per exemple, és capaç de guiar-nos a un lloc concret a partir de les indicacions verbals i visuals que ens facilita.

Els textos instructius tenen com a finalitat donar les instruccions precises perquè puguem aprendre a fer una cosa seguint, de manera ordenada, tots els passos necessaris. També indiquen si ens cal algun material: objectes, ingredients...

Característiques dels textos instructius: • La informació ha de ser clara i ha d’estar ordenada. • Les oracions han de ser curtes i precises.

UNITAT 2

• Els passos que cal seguir s’han d’introduir amb connectors (primerament,

a continuació, al final...) o bé fent servir ordinals (primer, segon, tercer...). • Els verbs han d’anar en imperatiu (gira, gireu, retalleu...) o s’han d’utilitzar formes d’obligació (heu de girar, cal que retalleu...).

Pàg. 27

COMPRENSIÓ LECTORA

Juguem! El marro és un joc de taula l’objectiu del qual és arribar a posar tres peces sobre un tauler (de 3 3 3) de manera que quedin en línia recta (horitzontal, vertical o diagonal).

Nombre de jugadors:

Dos. Material necessari:

Un tauler o un dibuix amb nou caselles. Tres peces de color blau en forma de cercle. Tres peces de color vermell en forma de cercle.

REGLES DEL JOC 1

Primer, qui

A continuació,

Seguidament,

Finalment,

inicia el joc ha

el segon

els jugadors

el joc acaba

de col·locar una

jugador ha

han d’anar

quan un dels

de les seves

de posar una

posant

jugadors ha

peces, de color

de les seves

o movent,

aconseguit tenir

blau, just en

peces, de color

de manera

les tres peces

el centre

vermell,

alternativa,

en línia recta

del tauler.

en qualsevol de

les peces que

(horitzontal,

les vuit caselles

té cada un.

vertical

restants.

o diagonal).

UNITAT 2

El joc dels vaixells o d’enfonsar la flota és un joc de taula. El seu objectiu és endevinar la situació dels vaixells del contrincant i enfonsar-los dient les coordenades de cada un. Nombre de jugadors: Dos.

Fragata (A1) (B1) (C1)

Submarí (B4)

Vaixell de salvament (A7) (A8) (A9) (A10)

Material necessari: Llapis i paper.

A B C D E F G H

2 3 4 5 6 7 8 9

Portaavions (H1) (H2) (H3) (H4) (H5)

Veler (F8) (G8)

Funcionament del joc: 1r. Dibuixa dues quadrícules de coordenades, una per col·locar-hi els teus vaixells i l’altra per anotar-hi els resultats dels encerts que fas. 2n. Col·loca en una de les quadrícules els vaixells següents, en posició horitzontal o vertical, respectant una franja de quadres en blanc al voltant: un portaavions de cinc caselles, un vaixell de salvament de quatre caselles, dues fragates de tres caselles, dos velers de dues caselles i un submarí d’una sola casella. 3r. Decidiu a la sort qui inicia el joc. Si et toca començar, digues les coordenades en què creus que el rival hi ha situat un vaixell. Per exemple, B4. 4t. Si ets el jugador adversari, comprova què hi ha en la casella B4 escollida: – Si la casella és en blanc, respon «aigua». – Si en la casella hi ha una part d’un vaixell, contesta «tocat». – Si en la casella hi ha un vaixell que ocupa tot un quadre o l’última part d’un vaixell ja tocat, respon «enfonsat».

UNITAT 2

5è. Cada vegada que sigui el teu torn, anota els resultats en una de les teves

quadrícules. Si la resposta és «aigua», marca-hi un punt; si és «tocat» o «enfonsat», posa-hi una creu. 6è. Guanya qui aconsegueix enfonsar abans la flota de l’altre.

Pàg. 31

EXPRESSIÓ ESCRITA

LA REDACCIÓ DE TEXTOS INSTRUCTIUS Un text instructiu ens indica, de manera ordenada, els passos que s’han de seguir per dur a terme una activitat.

Trobem textos instructius en: • Normes de funcionament de màquines i aparells. • Regles dels jocs. • Reglaments esportius. • Receptes de cuina. • Normatives, ordres o consells.

Indica, de manera ordenada, els passos que cal seguir i el material que es necessita per portar a terme l’activitat. Divideix la informació en paràgrafs.

Pots incloure-hi il·lustracions.

TEXT INSTRUCTIU

Utilitza connectors per indicar els passos.

Fes servir les formes verbals que indiquen ordres i prohibicions.

També pots fer servir punts, guions o nombres.

Ordres: Heu de col·locar / Cal col·locar / Col·loca / Col·loqueu / Obre / Obriu / Endolla / Endolleu… pitgeu / No treguis / No encenguis…

En primer lloc… A continuació... Finalment...

UNITAT 2

Prohibicions (no + subjuntiu): No jugueu / No tre-

Pàg. 35

EDUCACIÓ LITERÀRIA Els teus pares no sempre et deixen fer el que vols, oi? Molts cops has de menjar el que no t’agrada? Has tingut mai ganes d’empaquetar-los perquè et deixin d’empipar? Doncs exactament això és el que pot fer l’extraordinària màquina empaquetapares del gran inventor Helmut von Enreden. Llegeix amb atenció com se les empesca en von Enreden per captar clients en L’extraordinària màquina empaquetapares.

L’extraordinària màquina empaquetapares —Benvinguts, estimats nens i nenes! Soc el doctor Helmut von Enreden, inventor —i va saludar fent una reverència ampul·losa. El cavaller era alt com un sant Pau, prim com un fideu i lluïa un bigoti llarg, prim i engominat que es bellugava al ritme dels seus llavis—. I he viatjat des de les fredes muntanyes de la Terra de Més Enllà per presentar-vos el meu fabulós invent! Però, abans, contesteu-me aquesta pregunta: hi ha algú entre els presents que estigui fart i tip dels seus pares? Silenci. —No tingueu por, podeu parlar sense embuts. Aquí a prop no hi veig cap pare... —Jo n’estic fart! No em deixen menjar res del que m’agrada! Són vegetarians i només em deixen menjar aliments de color verd. Conec tots els tons de verd que té un enciam!

UNITAT 2

vocabulari

reverència: Inclinació que es fa amb el cos per saludar. ampul·losa: Grandiloqüent, pomposa, ostentosa.

—I jo! No es cansen mai de renyar-me per qualsevol cosa! —I jo també n’estic tip! —Doncs mira que jo! —No tant com jo! —I jo! —I JOOOOOO! —Ja m’ho imaginava —assentí el doctor amb un somriure satisfet—. Doncs esteu de sort, perquè la meva extraordinària màquina els pot EM-PA-QUE-TAR. I us permetrà deslliurar-vos dels vostres pares per sempre més! —Això és MASSA! Impossible! No m’ho crec! Com s’ho fa, eh? —Paciència, criatura insolent. Ara us ho explicaré! L’empaquetat és molt ràpid i no fa cap gota de mal. El meu mètode es basa en un procediment únic, innovador i trencador: el procés xuclencongimental centrifurefredístic! —QUÈÈÈÈÈÈÈ? —van fer els nens a una sola veu. —Immediatament, us n’explicaré fins al més ínfim dels detalls. »PRIMER, els pares són xuclats per un potentíssim engolidor que funciona amb un motor de reacció ultralleuger. »SEGON, els pares són inserits en una centrifugadora que els encongeix de cap a peus. »TEEEERCER —va seguir en Helmut von Enreden alçant els llarguíssims dits gros, índex i del mig—, automàticament s’inicia el sofisticat procés de congelació. »I, FINALMENT, els pares són encaixats de manera immediata en moderníssimes microcapsetes refrigerades decorades a posta per la Renata! Mentre deia això, va obrir la capseta d’una revolada i en va mostrar el contingut: una parella de pares petrificats, rígids i congelats, que no feien més d’un pam de llarg. Marta Romera

vocabulari

UNITAT 2

insolent: Que usa paraules no respectuoses, descarat, atrevit. ínfim: Insignificant, poc important.

ORTOGRAFIA Els dígrafs Fixa’t en els mots destacats d’aquests dos fragments de L’extraordinària màquina empaquetapares: I he viatjat des de les fredes muntanyes

I, FINALMENT, els pares són encaixats

de la Terra de Més Enllà per presentar-

de manera immediata en moderníssimes

vos el meu fabulós invent!

microcapsetes refrigerades decorades...

Tots aquests mots tenen un dígraf; és a dir, un grup de dues lletres que representen un sol so. Alguns d’aquests dígrafs s’han de separar quan fem la partició sil·làbica i altres, no. Fixa’t en la taula següent:

UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua

Separem en síl·labes diferents

No separem

pes-sic

met-ge

a-quí

car-ro

cot-xe

or-gue

pis-cina

at-zar

pe-nyal

dei-xat

l·l

col-legi

co-lla

plat-ja

safa-reig

Quan una paraula no cap sencera en una mateixa línia, l’hem de partir amb un guionet (-) i continuar l’escriptura en la línia següent. Conèixer les normes de la partició sil·làbica t’ajudarà a fer-ho correctament. Tingues en compte que: • No separem en síl·labes diferents els dígrafs qu, gu, ny, ll, ig. Els altres dígrafs sí que els hem de separar. • No separem els diftongs. • No deixem cap lletra sola ni a final ni a començament de línia.

L’apòstrof L’apòstrof és un signe gràfic (’) que utilitzem per indicar que s’ha suprimit una vocal. Hem d’apostrofar en els casos següents: • Alguns pronoms febles (em, et, es…) davant un verb començat en vocal o h: No em deixen menjar res del que m’agrada! • Els articles el i la davant una paraula començada en vocal o h: L’empaquetat és molt ràpid i no fa cap gota de mal. És excepció d’aquesta norma l’article la davant de i, u, hi o hu àtones: la informació, la utilitat, la història, la humanitat… • La preposició de, quan la paraula següent comença per vocal o h: D’ara en endavant…

Es tracta d’un joc d’estratègia…

La contracció La contracció es produeix quan les preposicions a, de i per entren en contacte amb els articles masculins el o els i formen una única síl·laba. Per exemple: El joc acaba quan un dels jugadors ha aconseguit tenir les tres peces en línia. Cal tenir en compte que, en el cas de l’article singular el, la contracció es desfà i l’article s’apostrofa quan la paraula que segueix comença amb vocal o h: El joc és de l’Enric.

En català, les contraccions són les següents: a + el = al

al vespre

de + el = del per + el = pel

del pare pel carrer

a + els = als

als vespres

de + els = dels per + els = pels

dels pares pels carrers

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2

El joc és del meu germà.

LÈXIC Barbarismes i manlleus En una societat amb dues llengües oficials és habitual que en parlar una llengua es facin servir mots que provenen de l’altra. Barbarismes: mots incorrectes per influència d’altres llengües Un barbarisme és una paraula o expressió d’origen estranger que no es considera adaptada a la llengua pròpia i cal mirar d’evitar. Fixa’t en aquestes oracions:

a més a més

tant de bo

- Vale, pues ojalá puguis venir. - Et veig algo diferent. És el flequillo?

serrell

empès

- I, ademés, m’ha emputxat.

alguna cosa

D’acord / Enteso

doncs

La millor manera de saber si un mot és correcte o es tracta d’un barbarisme és comprovar si apareix en el diccionari. A la biblioteca pots trobar diccionaris en paper, i també n’hi ha que es poden consultar en línia, com el de l’Institut d’Estudis Catalans. Si et cal més informació, pots entrar en el web de consultes lingüístiques Optimot.

UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua

Manlleus: mots integrats provinents d’altres llengües

Els manlleus o estrangerismes són mots que han passat d’una llengua a una altra, han estat acceptats i s’hi han integrat. Per tant, figuren en el diccionari. Per exemple, en català tenim: De l’anglès tenis, futbol, handbol

Del francès menú, consomé, boutique

De l’italià ravioli, attrezzo, bravo

El TERMCAT és el centre que s’encarrega de fer la proposta d’introducció i d’adaptació de paraules noves. Trobaràs els enllaços a aquests webs de consulta en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

GRAMÀTICA El nom Fixa’t en les paraules destacades en verd i blau d’aquest fragment: —Benvinguts, estimats nens i nenes! Soc el doctor Helmut von Enreden, inventor— i va saludar fent una reverència ampul·losa—. El cavaller era alt com un sant Pau... Les paraules destacades en verd són noms comuns, mentre que les destacades en blau són noms propis. El nom o substantiu és la paraula que serveix per designar éssers, llocs, objectes o idees. •E l nom és el nucli del sintagma nominal (SN), dins del qual pot aparèixer tot sol o amb determinants i complements. Un pronom pot fer el mateix paper que un nom i, per tant, també pot ser el nucli d’un sintagma nominal. • Entre tots els elements que formen el sintagma nominal hi ha d’haver concordança de gènere i nombre: un gran inventor

uns gran inventores.

Classes de noms

NOMS COMUNS Serveixen per anomenar un animal (lleó) o una cosa en general (taula, teatre). Abstracte: designa coses que no podem veure ni tocar, com ara emocions, idees, sentiments… (felicitat, revenja, il·lusió).

sol element (nen, arbre, armari). Col·lectiu: designa un conjunt de persones, animals o coses (públic, ramat, ram). Concret: designa una cosa palpable, que podem tocar (caixa, balcó).

PROPIS Serveixen per distingir una persona (Martí), una mascota (Mixa) o un lloc concret (Pedraforca, Llobregat). S’escriuen sempre amb majúscula.

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2

una persona (trapezista),

Individual: designa un

El gènere del nom • Alguns noms tenen una terminació per al masculí i una altra per al femení: l’escriptor

l’escriptora

el mestre

la mestra

• N’hi ha d’altres que tenen la mateixa forma per al masculí i el femení. dentista (el dentista i la dentista) • I encara n’hi ha d’altres que tenen una forma diferent per a cada gènere: Femení

Masculí

mestressa

amo

dona

home

euga

cavall

UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua

• Hi ha noms que tenen significats diferents segons el gènere:

Femení

Masculí

la llum (claror, corrent elèctric) la Terra (el planeta) la clau (per obrir portes)

el llum (aparell elèctric) el terra (sòl, paviment) el clau (de clavar)

• El gènere d’alguns substantius catalans no coincideix amb el d’altres llengües.

Són femenins

una anàlisi, una resplendor, una remor, una olor, una aroma, una claror, la suor, una dent, una allau, les postres

Són masculins

els afores, el front, un senyal, un costum, un pendent, un corrent, un dubte, els llegums, el pebre, un titella

El nombre Els noms també varien pel que fa al nombre, que pot ser singular o plural. el teatre

els teatres

l’aparell

els aparells

Hi ha, però, uns quants noms que són invariables; és a dir, que tenen una mateixa forma tant per al singular com per al plural: croquis, focus, tipus, atles, dilluns, dimarts...

LLAPIS

GLOBUS

CACTUS

El punt El punt (.) és el signe que s’utilitza al final de les oracions. Marca una pausa, en el text, més llarga que la coma (,). Després de punt cal escriure sempre majúscula. • El punt i seguit separa les oracions que hi ha en un mateix paràgraf i que parlen d’una mateixa idea. Després d’un punt i seguit cal continuar en la mateixa línia. • El punt i a part serveix per separar les oracions que parlen

Punt i seguit . Punt i a part .

d’idees diferents dins del mateix text. Després d’un punt i a part, iniciem un nou paràgraf. • El punt final, com el seu nom indica, marca l’acabament

Punt final .

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2

d’un text.

treball literari

UN NADAL DE CATÀLEG Els catàlegs són registres ordenats de productes, objectes, obres d’art… En els catàlegs de les editorials, per exemple, hi trobem els seus llibres ordenats seguint diferents criteris: • Edat dels lectors. • Col·leccions. • Gèneres. • Temes. En el cas dels llibres de lectura per a infants i joves, algunes editorials també informen de si l’autor o l’autora o l’il·lustrador o la il·lustradora poden anar a visitar els

TREBALL COOPERATIU

centres escolars.

• Comenteu quins altres tipus de catàlegs coneixeu i quina informació donen.

En aquest primer treball cooperatiu del curs us proposem de crear un catàleg de llibres nadalencs.

1. Formeu grups de quatre alumnes. 2. Feu una llista de les tasques que cal fer per dur a terme un bon treball de grup. Al costat de cada tasca, anoteu-hi quin alumne o quins alumnes seran els que s’encarregaran de tirar-la endavant. Podeu fer una taula com aquesta:

Tasques que cal fer

Alumne o alumnes responsables

Consulteu catàlegs en línia de diverses editorials o demaneu al vostre mestre

o a la vostra mestra si tenen catàlegs en paper. Feu una llista de les informacions que incorporen aquests catàlegs sobre un determinat llibre. N’hi afegiríeu cap més? Quina? Per què? Primer, feu aquesta anàlisi de manera individual i, posteriorment, feu-ne una posada en comú.

4. Recolliu les aportacions de tots els membres del grup i feu la llista definitiva de la informació que voleu que surti en el vostre catàleg.

TREBALL COOPERATIU 47

5. Establiu com serà el format i el disseny del vostre catàleg: • Quina tipografia fareu servir: quants tipus de lletra tindreu, en quins casos utilitzareu cada tipus de lletra, de quins colors seran les lletres… • Quines icones hi haurà i quin significat tindran? • Quines imatges acompanyaran la informació? • Hi haurà requadres? Quina informació contindran? • Com quedarà distribuïda la informació a la pàgina?

6. Feu una llista de llibres relacionats amb el Nadal. Podeu consultar diferents fonts per informar-vos dels diversos títols nadalencs; aquí us en proposem algunes: • Els catàlegs de les editorials. • Les llibreries. • Les biblioteques. • Els amics, la família, els mestres…

7. Un cop hàgiu escollit els títols, cerqueu la informació que necessiteu de cada llibre. (Aquestes dades són les que heu establert en el punt 4.)

8. Busqueu imatges de la coberta i de la contracoberta dels llibres. Si no en trobeu, podeu fer les fotografies vosaltres mateixos. En resum, el procés que heu de seguir és el següent:

TREBALL COOPERATIU

Cercar títols de llibres nadalencs.

Aplegar la informació necessària de cada llibre.

Buscar fotografies de la coberta i de la contracoberta dels llibres o fer les fotos.

I ja podeu confeccionar el vostre catàleg nadalenc! Per fer-ho, seguiu els passos següents:

Decidiu si el fareu en paper, per poder-lo imprimir, o en format digital, per penjar-lo al web de l’escola i fer-lo córrer per les xarxes socials. Feu un esborrany de com distribuireu la informació que voleu incloure en cada full del catàleg. Ordeneu els llibres segons l’edat dels lectors als quals van dirigits. Escriviu la informació tenint en compte el que heu decidit pel que fa al disseny i al format. Col·loqueu la imatge corresponent de la coberta i de la contracoberta de cada llibre. Afegiu-hi les icones que heu decidit que hi posareu. Cal que tingueu cura de l’aspecte visual.

ben original i...

Ja teniu a punt el vostre catàleg de llibres nadalencs! Un cop enllestit, és el moment de fer-ne difusió. Doneu-lo a conèixer a les famílies, als mestres, als companys i a les companyes de l’escola. Poseu la màgia del Nadal a l’abast de tothom!

TREBALL COOPERATIU

Penseu un títol