1. EL FEUDALISME A EUROPA

1.1 Cronologia i trets del feudalisme

El feudalisme va ser el sistema polític, econòmic i social característic de l’Europa occidental entre els segles ix i xv

El sistema va adquirir els trets característics durant l’alta edat mitjana; és a dir, entre els segles ix i xi. Els trets més destacables van ser la pèrdua de poder polític dels reis, una economia principalment agrària, una organització social basada en relacions de dependència entre les persones i una influència enorme de la religió cristiana. A l’inici, a més, l’època feudal es va diferenciar per l’empobriment cultural i artístic, fins que amb el temps va sorgir un estil artístic comú a tot Europa: el romànic.

1.2 Origen i extensió del feudalisme

L’origen del feudalisme es remunta al segle ix, ja que va ser una conseqüència de la inseguretat i dels moments de crisi i de pobresa que van sorgir després de la mort de l’emperador Carlemany el 814.

Els motius d’aquesta inseguretat van ser les lluites entre els successors de l’emperador, els atacs dels musulmans a les costes cristianes de la Mediterrània, sobretot d’Itàlia i de Sicília, i una segona onada de pobles invasors, principalment els vikings o normands, a l’Atlàntic, i els búlgars, els magiars i els eslaus, al centre d’Europa.

Davant aquesta situació, els reis, incapaços de protegir tot el seu territori, en van confiar la defensa a nobles locals poderosos, que els juraven fidelitat i ajuda militar a canvi de concessions.

Els camperols, per la seva banda, van cercar la protecció dels nobles i els van cedir, a canvi, la terra que ells mateixos conreaven.

Tot això va provocar la concentració de grans extensions de terra en mans de nobles, bisbes i abats, als quals estaven subordinats una gran massa d’homes i de dones sense propietats.

El feudalisme es va estendre pels territoris europeus situats entre el litoral atlàntic i les planes russes, i entre les costes del nord del continent i la mar Mediterrània.

1.3 La monarquia feudal

L’Europa feudal estava fragmentada en nombrosos regnes i estats independents, amb governs que requeien en reis, els quals consideraven que el poder els procedia de Déu. En teoria, per tant, l’autoritat era molt àmplia: dirigien l’exèrcit, legislaven i jutjaven. Però en la pràctica el rei només era «el primer entre iguals», ja que els grans nobles i eclesiàstics actuaven amb gran independència.

Als reis, a l’hora de governar, els va ajudar la cúria règia, una assemblea de nobles i d’eclesiàstics que els aconsellaven sobre els principals assumptes. Per administrar-los, els regnes es van dividir en comtats, dirigits per comtes, i en ducats, governats per ducs.

Els orígens de la inseguretat. Les segones invasions

Els vikings (1), anomenats normands pels contemporanis, procedien d’Escandinàvia. Des de mitjan segle vii i fins a l’any 1100 aproximadament, a bord de les naus drac, amb capacitat per a 50 persones, van saquejar les costes europees a la recerca del botí. Amb el temps es van establir en diversos territoris europeus. Altres pobles invasors foren els búlgars (2) i els magiars (3), que procedien de l’Àsia occidental i es van establir a Hongria. Des d’allà atacaven els territoris de l’Europa occidental.

1. Quins regnes hi havia en el segle ix en les actuals Espanya i Itàlia on en aquell moment hi havia presència musulmana?

2. Quins territoris van atacar els pobles invasors els segles ix i x?

3. Escriu els límits territorials del feudalisme:

Al nord: A l’est:

Al sud: A l’oest:

Obtenir informació

4. Qui integrava la cúria règia i quina funció tenia?