7. L’ART ROMÀNIC (II). L’ESCULTURA I LA PINTURA

7.1 Trets generals

Les escultures i les pintures romàniques van tenir, com a destinació principal, les esglésies. Tenien la funció d’ensenyar la doctrina cristiana, a través d’imatges, al poble, majoritàriament analfabet.

Aquesta funció explica per què les figures no cerquen la bellesa ni el realisme, sinó l’expressivitat o la comunicació clara del missatge que volen transmetre. Com que aquest missatge és etern i intemporal, les figures són rígides, allargades, decoratives i, en certa manera, antinaturals.

Els temes principals són escenes de l’Antic Testament i de la vida de Crist i de la Mare de Déu, llegendes de sants, i les virtuts i els pecats. També s’hi representen amb freqüència els temes relacionats amb la fi del món, entre els quals destaca el Judici Final presidit pel pantocràtor o Déu totpoderós, que és una imatge de Jesucrist assegut i beneint la humanitat, emmarcat dins una aurèola ovalada (ametlla mística) i acompanyat pels quatre evangelistes. Tot i que els temes eren religiosos, sovint també s’hi representaven animals, éssers monstruosos, plantes, feines agrícoles, signes del zodíac, formes geomètriques, etc.

7.2 El relleu i l’escultura exempta

L’escultura en relleu, feta en pedra, s’aplicava a l’arquitectura. Se situava a les portalades d’entrada i als capitells, a l’interior de l’església o als claustres. En tots els casos, les representacions segueixen la «llei del marc», és a dir, adapten la forma al marc que les conté, i tendeixen a omplir tot l’espai.

L’escultura exempta es feia en fusta policromada o en ivori i els temes eren poc variats. El Crist crucificat està clavat a la creu amb quatre claus, corona de rei, vestidura llarga i sense expressió de patiment o de dolor, simbolitzant el triomf sobre la mort. La Mare de Déu es representa com a tron de Déu, asseguda, sostenint l’infant damunt els genolls, i no s’hi veu relació maternal.

7.3 La pintura. Frescos i taules

La pintura es feia al fresc, sobre els murs coberts de guix que hi havia a l’interior de les esglésies o sobre taules de fusta, col·locades davant l’altar (frontals d’altar). També les miniatures, que il·lustraven els llibres, es desenvoluparen molt. Es caracteritza per ser una pintura lineal, en la qual predomina un dibuix negre gruixut; per l’ús de colors plans i uniformes, amb predomini del blau i del vermell, i pel desinterès en la representació del volum de figures o la profunditat de l’espai, sense cap paisatge que distregui l’atenció dels espectadors.

Les portalades

A l’exterior de l’edifici, els llocs preferits pels escultors romànics van ser les portades, i en aquestes, les arquivoltes (1), el mainell (2) i el timpà (3). A l’interior, l’escultura es va desenvolupar, sobretot, als capitells.

Els programes iconogràfics de l’escultura

L’escultura exempta

A B

La pintura

C

Avan A En Compet Ncies

Conèixer l’art

1. Explica per què les escultures i les pintures romàniques són inexpressives, rígides i decoratives.

2. Descriu les fotografies A i B

3. Per a quina part d’una església romànica va ser concebuda l’obra C?

4. Selecciona una escultura i una pintura romàniques exposades en algun museu de Catalunya i descriu-les en el teu quadern. La descripció ha d’incloure aquests aspectes: localització • material • trets estilístics • tema representat

1. Escriu el nom de les parts d’un feu.

3. Busca, en aquesta sopa de lletres, vuit parts o elements d’una església romànica:

2. Contesta aquestes qüestions: a) En què consistien les relacions de vassallatge? b) Entre quines persones es duien a terme? c) A què es comprometia cada una de les parts?

4. De quin estil és aquesta església? De quin material està feta? Escriu els noms dels elements arquitectònics que s’hi observen.