3. LA SOCIETAT FEUDAL

3.1 Una societat dividida en estaments

La societat feudal era estamental; és a dir, es dividia en ordes, estaments o grups socials als quals es pertanyia per naixement, excepte en el cas del clergat. Els estaments eren tres, i cadascun exercia una funció social:

• La noblesa guerrejava i defensava la societat.

• El clergat resava per la salvació de la humanitat.

• Els treballadors feien les tasques necessàries per mantenir i alimentar els altres dos grups. La majoria eren camperols lliures o serfs, que, juntament amb els pocs artesans i comerciants que hi havia, constituïen el gruix de la població.

La noblesa i el clergat eren estaments privilegiats perquè no treballaven, no pagaven impostos, gaudien de lleis especials i ocupaven alguns càrrecs en exclusiva. Els treballadors, en canvi, no tenien privilegis.

3.2 Les relacions de dependència

En l’època feudal, les persones estaven unides entre elles per rela cions de dependència personal. Però aquestes relacions eren diferents segons l’estament social a què pertanyien.

• Les relacions feudovassallàtiques o de vassallatge s’establien entre el senyor, que podia ser el rei o un gran noble o eclesiàstic, i el vassall, generalment un altre noble amb menys categoria. Eren pactes d’aliança militar a canvi de concessions econòmiques. Es duien a terme en una cerimònia solemne, coneguda com a acte de vassallatge, a la qual assistien familiars i parents. Aquesta cerimònia constava de dues parts: l’homenatge i la investidura.

– En l’homenatge, el vassall, agenollat, introduïa les mans en les del senyor i acceptava, així, ser-ne el vassall. Després, li jurava fidelitat i es comprometia a no perjudicar-lo i a prestar-li ajuda militar i consell.

AVANÇA UNITAT 2 » L’ALTA EDAT MITJANA. L’INICI DEL FEUDALISME

– En la investidura, el senyor donava al nou vassall un símbol del benefici que li concedia, com ara un grapat de terra, una vara, un anell o, en el cas dels bisbes, un bàcul. En la majoria dels casos, aquest benefici era un feu; és a dir, una gran extensió de terra que assegurava la sustentació del vassall i el dret de governar-la.

• Les relacions de servitud s’establien entre els camperols i els senyors.

– El senyor atorgava als camperols protecció, justícia i permís per treballar la terra.

– A canvi, el camperol estava obligat a treballar la reserva senyorial, cedir-li una part de la collita i pagar els anomenats drets senyorials

La societat estamental

EN

Participar en l’aprenentatge

1. Escriu aquests conceptes en els dibuixos corresponents:

Les relacions desiguals

Les relacions de vassallatge

El senyor ofereix al vassall

Protecció

Justícia

Suport econòmic

El vassall dona al senyor

Consell

Ajuda econòmica Ajuda militar

Les relacions feudovassallàtiques regulaven les obligacions entre els grups socials superiors; és a dir, entre el senyor i els vassalls. S’establien mitjançant l’acte de vassallatge.

Les relacions de servitud

Elsenyor ofereix al camperol

Protecció Justícia

Senyor

Treball a la reserva del senyor

Camperol

Pagament d’impostos

Cessió d’una part de la collita

Les relacions de servitud regulaven les obligacions entre els senyors i els camperols. El senyor oferia als camperols protecció, justícia i permís per treballar la terra. A canvi, el camperol estava obligat a treballar la reserva senyorial, cedir-li una part de la collita i pagar els anomenats impostos senyorials

Permís per treballar la terra

Treballar amb il·lustracions

2. Què oferia què a qui? Escriu A, B, C o D.

A vol dir el senyor al vassall; B, el vassall al senyor; C, el senyor al camperol, i D, el camperol al senyor.

a) Donava consell.

b) Impartia justícia.

Obligacions del camperol c) Oferia protecció. d) Pagava impostos. e) Cedia part de la collita. f) Donava ajuda militar. g) Treballava a la reserva.

4.1 L’estament nobiliari

La noblesa es dividia en dos grups, diferenciats per la riquesa i el poder:

• L’alta noblesa, formada pels vassalls directes del rei, com ara ducs, comtes, marquesos i barons.

• La baixa noblesa, integrada per nobles de menys categoria, com els cavallers.

La noblesa es diferenciava dels altres grups socials per la riquesa de la seva indumentària i per l’alimentació, amb més consum de carn i espècies cares i l’elaboració dels aliments amb receptes refinades.

La vida dels barons nobles girava entorn de la vida militar. En temps de pau s’entrenaven per a la guerra amb l’equitació, la caça i els tornejos.

Les dames nobles es casaven amb la persona que triaven els pares. Devien obediència total a l’espòs i es dedicaven a dirigir els servents, educar els fills, resar i brodar. Les que quedaven solteres solien ingressar en monestirs.

Els nobles residien en castells, on també es refugiava la població del senyoriu en cas de perill.

Els castells solien ser en un lloc elevat del feu, i estaven protegits per un fossat, muralles i torres. A més de les estances dels senyors, els castells tenien un pou, estables i tallers en què es produïen articles necessaris per a la vida quotidiana.

4.2 L’estament eclesiàstic

El clergat no era un estament homogeni perquè hi havia grans diferències entre els dos grups següents:

• L’alt clergat, que incloïa el papa, els bisbes i els abats i les abadesses dels grans monestirs, que gaudien de feus i de rendes.

• El baix clergat, que comprenia els sacerdots i els monjos i les monges dels monestirs, i vivia més pobrament.

El clergat també es dividia segons el lloc de residència dels seus membres:

• El clergat secular vivia entre els laics i estava integrat per bisbes i sacerdots.

• El clergat regular vivia en comunitat en un monestir i estava integrat per abats i monjos, o per abadesses i monges.

La societat feudal era profundament religiosa i l’Església tenia una gran influència en la societat.

La vida monàstica va ser molt important. Els monestirs es construïen al camp i tenien una església per resar, dependències per als monjos i espais per a les diferents activitats. Els monjos obeïen la regla o normativa pròpia de cada orde.

A l’alta edat mitjana, l’orde principal va ser el dels benedictins, fundat, en el segle vi, per sant Benet de Núrsia. Els benedictins es regien pel principi d’ora et labora (‘resa i treballa’).

Treballar amb imatges

1. Descriu breument la funció de les següents parts d’un castell: a) Fossat: b) Torre de l’homenatge: c) Tallers: d) Merlet:

2. Fixa’t en la il·lustració del monestir i respon a les preguntes següents: a) Quina part del monestir es dedicava a l’oració? b) Què es feia a l’scriptorium? c) Quines altres activitats s’hi feien?

Torre de l’homenatge

Merlet

Fossat Matacà

Adarb

Tallers

Magatzems

A B C D

Rastell

Una de les parts més destacables del castell era la torre de l’homenatge, residència del senyor i de la seva família. Es dividia en diverses plantes, on hi havia el següent: les habitacions del senyor i les dels seus familiars (A); la gran sala o estança principal (B), amb les parets cobertes de teles riques i tapissos; la capella; la cuina; el cos de guàrdia (C), i els magatzems (D). Aquestes habitacions eren fredes, fosques i tenien pocs mobles.

El monestir medieval

Instal·lacions artesanals: cups, tallers de teixits, farga o fusteria

Entrada exterior de l’església

Scriptorium: s’hi copiaven llibres antics

Entrada

Atri

Església

Refectori Claustre

Pou Cel·les dels monjos

Cuines

Sala capitular Horts

Terres de conreu Cel·les dels monjos

Hostatgeria: s’hi atenia els pelegrins