Unitat 5. Jesús va fer el bé

5 . J e s ú s v a f e r e l b é

Com en totes les èpoques, en temps de Jesús, hi havia persones que patien per culpa de l’egoisme i del mal que hi ha en el món. Jesús es va esforçar per afrontar aquests problemes i ajudava els més pobres i els malalts. La força de Déu era en ell. Pere, un dels seus amics, va resumir la vida de Jesús dient: «Va passar pel món fent el bé».

coneixia Jesús

feia era estimat

era odiat

el cor de les persones miracles per la gent senzilla pels poderosos

Jesús era una persona «diferent»?

Llegint l’Evangeli, la vida de Jesús, veiem que, d’una banda, Jesús es comportava com una persona com nosaltres: tenia família, tenia amics i amigues, menjava, dormia, estava feliç o trist, necessitava descansar i estar sol, ajudava els altres.

Però, de l’altra, deia coses, feia coses i tenia una manera de ser que el feien diferent. Per exemple, tractava Déu com si fos el seu pare, el coneixia i parlava d’ell com ningú ho havia fet abans; necessitava resar, estar amb ell. I sobretot era diferent per dues coses: coneixia el cor de les persones i tenia la força de Déu dins seu.

Qui ens coneix del tot? Els pares, els amics i les amigues més propers en qui confiem i a qui ho expliquem tot.

No us ha passat mai que, de vegades, els vostres pares sembla que siguin endevins? No els podem enganyar encara que dissimulem. Sovint, mirant-nos la cara que fem en arribar a casa, ja saben com ens ha anat el dia. Quina sort tenir algú que ens coneix i ens estima i que vol el millor per a nosaltres!

És com els nostres amics, que també ens coneixen de debò. De vegades, és a ells a qui expliquem primer les coses que ens passen! I és que un «amic és com un germà diferent».

De totes maneres, la nostra vida interior té secrets que són un misteri per als altres, però no per a Jesús, que coneix el nostre cor. A ell, li podem explicar tot el que ens passa per sentir-nos en pau de debò.

• Quines qualitats penseu que ha de tenir una persona perquè sigui un bon amic en qui puguem confiar? Teniu vosaltres aquestes qualitats?

Reflexioneu-hi

• Creieu que un bon amic o una bona amiga ens ha de donar sempre la raó? • Què li diríeu a un amic o amiga que fa una cosa que no està bé?

Qui més s’adonava que Jesús coneixia l’interior del cor de les persones era la gent que tenia problemes. Jesús aconseguia consolar amb paraules com aquestes:

No tinguis por, la teva fe t’ha salvat; vés-te’n en pau a casa teva!

Marc 10, 52 (Text adaptat)

També va dir, poques hores abans de morir, als seus deixebles:

–Ara ve el moment en què us farà vergonya haver-me conegut. Us escampareu, com quan desapareix el pastor i es dispersen les ovelles del ramat.

Llavors Pere, amb tota la bona fe del món, li va contestar: –Encara que els altres s’avergonyeixin de tu, jo mai no me n’avergonyiré. Llavors Jesús, demostrant que coneixia el cor de Pere, li digué: –T’ho dic de debò: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, hauràs dit tres vegades que no em coneixes.

Mateu 26, 31-34 (Text adaptat)

1Ordena aquesta frase i després copia-la en el teu quadern.

Jesús cor. molt el nostre bé coneix

• Algun cop expliqueu les vostres coses a Jesús? • Quins són els moments en què teniu ganes de parlar amb Jesús?

Reflexioneu-hi

• Creieu que és bo per a vosaltres tenir aquests moments de reflexió? • Us sentiu millor després d’haver parlat amb Jesús?

Jesús sentia dins seu la inquietud i les ganes de fer el bé. Parlava perquè Déu li deia per dintre les coses que després ell comunicava al poble. Se sentia amic, Fill de Déu. Ho era, i això li donava força.

Tot en ell era bondat, ganes de fer el bé, d’estimar. No suportava que la gent patís. Per això alguna vegada, amb la força de Déu, feia gestos que curaven els malalts, com si fos un metge de l’esperit.

D‘ON LI VE AQUESTA FORÇA QUE TÉ?

Curiosament, Jesús mai no va fer un miracle per a ell mateix, per solucionar els seus problemes, o quan es trobava en perill. Tampoc no feia aquests miracles per fer el pinxo, ni el poderós, ni perquè la gent el proclamés com un rei. Ben al contrari, en aquells moments fugia de la gent i s’amagava. Però la gent es preguntava constantment: «Qui és aquest?» «D’on li ve aquesta força que té?».

• Alguna vegada deveu haver dit o sentit això: «És un miracle!». Què vol dir aquesta expressió?

Reflexioneu-hi

• Us agradaria tenir la possibilitat de canviar coses que semblen impossibles de canviar? Quines?

Jesús va entrar a la ciutat de Cafarnaüm. Un centurió (capità romà) se li acostà i li va demanar: —Senyor, el meu criat jeu a casa paralític i pateix molt.

Jesús va dir: —Ja vinc jo mateix a curar-lo. El centurió va respondre: —Senyor, jo no sóc digne (no em mereixo) que entris a casa meva; digues només una paraula i jo sé que el meu criat es posarà bo. Perquè crec que tens autoritat sobre les malalties, igual que jo tinc autoritat sobre els meus soldats i sobre el meu criat.

Llavors Jesús, admirat, digué a tota la gent que el seguia: —Us asseguro que no he trobat ningú en tot el poble jueu amb tanta fe. Després, Jesús digué al centurió: —Vés-te’n, i que es faci segons la teva fe.

Mateu 8, 5-13 (Text adaptat)

• Per què creieu que Jesús fugia de la gent quan feia algun miracle? Creieu que feia miracles per fer-se famós?

Reflexioneu-hi

• Com és que Jesús ajuda un centurió romà si els romans eren els enemics del poble d’Israel?

Jesús sabia com era la societat del seu temps. Ho veia pels carrers, parlant amb la gent, escoltant els problemes que li explicaven. Tenia una mirada molt profunda i especial per descobrir si la gent era feliç, si tenia ganes de penedir-se dels seus pecats. Ell volia portar la pau als seus cors. Jesús contagiava pau i alegria per allà on passava. Per això la gent el buscava tant.

D’una manera especial, estimava els nens i les nenes, perquè veia en ells la il·lusió de ser bones persones, de fer-se grans, d’escoltar-lo, d’un cor que estima i té bons sentiments. Es podria dir que eren els seus preferits. Els beneïa i els imposava les mans sobre el seu cap, en senyal d’amor i de protecció.

I encara hi havia un altre grup de persones que ell tenia molt present: els pobres, els qui, per culpa de l’egoisme d’uns quants, passaven fam i necessitats, i no tenien les coses més necessàries per viure. Per això deia tantes vegades que ens hem d’estimar i hem de compartir les coses que tenim.

2En una columna, escriu-hi tres qualitats que fan de Jesús una persona igual que nosaltres, i en una altra, dues qualitats que el fan diferent.

Jesús és igual que nosaltres Jesús és diferent de nosaltres

3Llegeix les frases i escriu en el teu quadern les que siguin certes.

Jesús feia miracles…

…per impressionar els altres. …per ajudar els altres. …per demostrar que era un superheroi. …perquè tenia bon cor. …perquè volia ser rei dels jueus i fer-se famós. …perquè volia solucionar els seus problemes personals.

4Torna a llegir el text de la pàgina 69 i copia en el teu quadern la frase que diu Jesús al centurió romà. Després, contesta: Quina és la qualitat que destaca Jesús en el centurió? Penses que ajuda a entendre els motius pels quals Jesús feia miracles?

5Desxifra la frase enigmàtica. 1

1. Vegeu les equivalències a la pàgina 140.

Les paraules de Jesús, les paràboles, les Benaurances, i també els seus miracles eren la manera que tenia d’explicar el seu missatge d’amor i esperança especialment a la gent treballadora. Però, això no agradava a tothom.

Un diumenge molt especial

Aquell diumenge va ser molt diferent dels altres. Jesús sabia perfectament que els seus enemics, la gent envejosa, els poderosos del temple, i també els soldats romans, amb el governador Ponç Pilat, li estaven preparant la mort perquè no estaven d’acord amb les seves idees i amb la seva manera d’entendre la vida i la religió. Jesús era un perill per a aquells enemics poderosos, perquè fins i tot havia expulsat els venedors del temple, que hi feien un gran negoci. Per això li tenien jurada la mort, o, si més no, castigar-lo de valent.

• Per què als que manaven no els agradava el que deia

Jesús? • Per què tenen por alguns governants que la gent digui el que pensa? • Creieu que això encara passa ara? Poseu-ne exemples. Què creieu que s’ha de fer en aquests casos?

Reflexioneu-hi

Però Jesús, que era valent, també va voler reunir els seus deixebles, amics, amigues i seguidors de les seves idees. Va demanar a un amic seu que li deixés un burret, que és un animal senzill i pacífic. No va reunir un exèrcit! Des d’una muntanya pròxima a la capital, Jerusalem, va entrar a la ciutat, envoltat dels seus partidaris. S’hi van afegir els joves, els nens i les nenes, que van donar molta alegria a aquella processó. I arrencant branques de les palmeres, fulles de llorer i posant els seus mantells com a catifes, van voler dir-li que eren els seus amics. I cridaven: «Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!». La paraula hosanna vol dir ‘Visca!’. Era una manera de dir-li que estaven contents de seguir-lo.

• Quines són les «armes» que va fer servir Jesús per enfrontar-se als seus enemics?

Reflexioneu-hi

• Com el va rebre el poble? • Podeu posar exemples de casos semblants?

La festa que els cristians celebrem per recordar el dia en què Jesús va entrar a Jerusalem és el Diumenge de Rams. És una festa que segur que recordeu perquè els nens i nenes hi tenen un protagonisme especial. És el dia en què aneu a beneir el palmó o la palma a la porta de l’església. És una festa alegre que recorda com n’era d’estimat i esperat Jesús, especialment per la gent del poble. També podem veure com n’era de ferm i valent defensant les seves idees en entrar a Jerusalem, on vivien els seus enemics. Perquè Jesús sabia que anava a una ciutat on era molt estimat, però també que era el lloc on vivien els poderosos, que ja l’esperaven per escampar mentides, detenir-lo i matar-lo.

6Busca a la Bíblia el passatge del Diumenge de Rams i copia’l en el teu quadern. Fes un dibuix que reflecteixi aquesta escena d’alegria i pinta’l.

7Escriu en el teu quadern com celebres el Diumenge de Rams: si portes palmó o palma, o una branca de llorer o d’olivera, si els guarniu d’una manera especial, què feu a la porta de l’església…

8Si algú et preguntés quines festes celebren els cristians, què li diries? Escriu les festes més importants per als cristians que recordis.

9El Diumenge de Rams comença la Setmana Santa. Pregunta als teus familiars quins són els dies més importants d’aquesta setmana i quin significat tenen. Apunta les respostes en el teu quadern.

Aquella manifestació a favor de Jesús va fer posar molt nerviosos els seus enemics. I van decidir que, quan arribés el moment oportú, el matarien.

A la tarda, quan tot ja havia passat, Jesús, des d’una muntanya on es veia Jerusalem, va plorar perquè era molt conscient que s’acostava la seva hora. I veia que la seva ciutat no l’havia acceptat; només uns quants: els nens, la gent senzilla, els seus deixebles… Així ho expliquen els quatre evangelistes: Mateu, Marc, Lluc i Joan. Va ser un diumenge molt intens i molt especial per a Jesús.

Jerusalem Jerusalem, de James Tissot.

• Què en penseu que Jesús plorés sent el Fill de Déu? No hauria d’haver utilitzat els seus poders miraculosos per acabar amb els qui el volien matar?

Reflexioneu-hi

• Què devien pensar els seus deixebles d’aquesta situació? Penseu que es podien sentir enganyats per Jesús? I Jesús, es va sentir enganyat?

10 Recorda el moment en què Jesús va plorar en ser conscient que s’acostava la seva mort; busca-ho en els Evangelis. Després, copia el fragment en el teu quadern.

11 Per què Jesús no va voler tenir uns soldats que el protegissin dels seus enemics? Era valent amb aquella manifestació?

12 Completa les frases amb les paraules següents:

fe la bondat de Déu benefici miracles

Jesús feia … quan veia que la gent creia en … i li demanava les coses amb … . Jesús no va fer mai miracles per al seu … .

13 Creus que Jesús es podia refiar dels seus seguidors i seguidores? El van seguir fins al final d’aquella setmana?

14 T’has sentit alguna vegada enganyat? Explica-ho en el teu quadern.

15 Pinta la paraula hosanna amb colors vius i al costat dibuixa-hi una branca de palmera.

SI TENIM FE, TOT ÉS POSSIBLE.

Jesús coneixia a fons el cor de les persones. Jesús va fer miracles per a la gent que li ho demanava amb fe. No va fer mai un miracle per a ell mateix.

Moltes coses de la vida són autèntics «miracles» que no ens els acabem de creure. Ara bé, que no els entenguem, no vol dir que no existeixin. Per això es parla del miracle de la vida quan neix un infant, quan tenim al davant la bellesa de la natura o quan algú es cura d’una malaltia incurable.

El Diumenge de Rams va ser un dia especial per a Jesús. Va entrar pacíficament a la seva ciutat de Jerusalem. Els seus enemics ja li estaven preparant la mort. Jesús ho sabia, però, malgrat això, no va fugir. La seva mort a la creu va ser també una part del seu missatge a la humanitat.