Unitat 9. Algun cop demanem perdó?

9 . A l g u n c o p d e m a n e m p e r d ó ?

Si una idea defensa Jesús al llarg de la seva vida és la del perdó. Jesús no para de dir-nos amb el seu exemple, amb les seves paraules, amb la seva mort i la seva resurrecció que el perdó és possible. Aquesta idea és revolucionària. Vol dir que Déu entén que de vegades som febles i ens equivoquem. Però també ens dóna una solució: amb amor i penediment sincer podem superar les equivocacions.

dóna pau a Jesús perdona

la gent

hem de

fer la pau perdonar

Quan ens equivoquem

Oi que no sempre fem les coses bé, ja sigui a casa, a l’escola, amb els amics o les amigues? De vegades, són coses sense importància; llavors no ens costa gaire disculpar-nos. Però alguna vegada trenquem les bones relacions que tenim amb els pares o els amics. I com que els estimem, ens sap molt greu d’haver-nos-hi barallat i sembla que ens faci mal el cor. Se’ns fa un nus a la gola i estem tristos.

Encara que això sigui dolent, tenir aquesta sensació de tristesa és molt bon senyal. Vol dir que tenim bon cor, que ens sap greu, que la nostra consciència és ben viva, que volem posar-hi remei, com quan un està malalt i té ganes de posar-se bo. Llavors, la millor medecina és demanar perdó i veure que et perdonen. Estem fets així, i això és molt positiu. Si som sincers, ningú no pot dir que mai no s’ha trobat en una situació com aquesta: la de demanar perdó o la de perdonar.

Déu ens dóna la possibilitat de rebre el perdó perquè confia en nosaltres i ens estima. No vol que ens domini la desesperació. Jesús ens explica aquesta idea de perdó en la paràbola del fill pròdig.

Un home tenia dos fills. Un dia, el més petit li demanà la part de l’herència que li corresponia, com si el pare ja no comptés en la seva vida. Després, se n’anà de casa pensant que seria feliç. S’ho va malgastar tot en vicis i festes. Quan ja no tenia diners, ni amics de disbauxa, vingué una gran fam en aquell país. El noi va començar a passar necessitats, de manera que es va haver d’acontentar a pasturar porcs. Es delia per atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava.

Llavors reflexionà i es digué: «Quants treballadors del pare tenen el pa que volen, i jo aquí m’estic morint de fam! Tornaré a casa del meu pare i li diré: Pare, he pecat contra Déu i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus treballadors!». I se n’anà a trobar el seu pare. Encara era lluny, que el pare el veié i en sentí llàstima, corregué a tirar-se-li al coll i l’omplí de petons. El fill li digué: –Pare, ja no em diguis fill teu. No m’ho mereixo! Però el pare digué als criats: –De pressa, porteu el vestit més bonic i poseu-l’hi, poseu-li també l’anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat. El retorn del fill pròdig, de James Tissot.

Lluc 15, 11-24 (Text adaptat)

• En la paràbola del fill pròdig, per què el pare no renya el fill quan torna? Expliqueu-ho.

Reflexioneu-hi

1Dibuixa una casa amb un camí: és la casa del pare i és plena de llum. Això vol dir que el fill ha tornat i ho estan celebrant.

2Pensa en alguna de les vegades que has trencat la teva amistat amb algú. Escriuho en el teu quadern.

3Cerca a internet algun quadre de l’abraçada del pare amb el fill pròdig que surt en la paràbola. Quan hagis seleccionat el quadre, imprimeix-lo i enganxa’l en el teu quadern.

4Copia les frases que creus que són correctes en el teu quadern. • El pare que surt en la paràbola és una persona que no sap perdonar. • A les persones ens agrada que ens demanin perdó quan algú ens fereix. • Déu està sempre disposat a perdonar-nos quan ens penedim d’allò que hem fet. • El pare de la paràbola renya el seu fill quan torna a casa. • No calia celebrar el retorn del fill d’aquella manera tan festiva.

Un bon amic o amiga és aquell que escolta els nostres secrets i coneix les nostres intimitats perquè li tenim confiança. Com Déu, que coneix el nostre cor i per això hi podem confiar totalment. Com els amics de veritat, Déu ens estima i vol el millor per a nosaltres i sap que les persones necessitem viure en pau amb ell i la gent que ens estima i confia en nosaltres. Sap que volem recuperar la felicitat després d’un mal moment.

Justament per això, Jesús, el dia de Pasqua, va fer un regal als seus deixebles. Se’ls va aparèixer i els va dir:

«Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats perquè estan penedits, els quedaran perdonats. Però si no estan penedits, quedaran sense perdó.»

Va ser d’aquesta manera que Jesús va dir als seus deixebles, i als deixebles que els van succeir, que podrien perdonar en nom de Jesús. El primer pas per arribar al perdó és tenir una actitud real de penediment.

PERDONAR

• Quan heu comès un error i heu ferit una altra persona, com us heu sentit? Us sentiu malament per l’altra persona? Esteu en pau? Què teniu ganes de fer per solucionar la situació?

Reflexioneu-hi

• Creieu que s’ha de ser valent per demanar perdó? Qui «guanya» quan es demana perdó i aquest perdó és acceptat? És important que el penediment sigui de veritat?

Jesús sabia que les persones necessitem que ens diguin que estem perdonats de les nostres faltes. Això ens dóna pau i seguretat. Per això, va deixar als seus deixebles i a l’Església l’encàrrec de perdonar en nom de Déu les faltes i els pecats que podem fer.

Jesús, que ens coneix bé, sap que necessitem que els altres sàpiguen que som bona gent i que malgrat ens podem equivocar, volem ser estimats i acceptats.

També sap que no podem viure en pau sense aquest perdó. Aquest missatge és el que va donar quan, després de morir a la creu va ressuscitar de la mort, demostrant que es pot començar una nova vida.

• Quan els nostres pecats són perdonats, això ens dóna dret a tornar a equivocar-nos? • Creieu que és correcte pensar que ens podem equivocar tantes vegades com vulguem perquè acabarem demanant perdó i podrem tornar a estar en pau?

Reflexioneu-hi

• Per què creieu que a més de sentir penediment i perdó necessitem que ens diguin clarament «esteu perdonats»? • En quin moment i lloc els cristians ens netegem dels nostres pecats?

Sant Lluc ens recorda la paràbola que va explicar Jesús en què, en el temple, un jueu molt creient s’enaltia, és a dir, es creia millor que els altres perquè aquests s’equivocaven i pecaven. Aquest jueu complia amb totes les normes de l’Església i donava gràcies a Déu tot dient: «Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, ni sóc tampoc com aquest publicà».

Al seu costat, en el mateix temple, hi havia un publicà, una persona que es feia rica cobrant impostos als pobres i, per tant, algú amb molts pecats. Aquest publicà demanava amb humilitat ajuda a Déu, tot i reconeixent que pecava. Deia: «Déu meu, ajuda’m, que sóc un pecador».

Jesús va dir que qui va rebre el perdó de Déu va ser el publicà i no el jueu creient. I, ho va dir així:

«Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.»

• Segons aquesta paràbola, què creieu que es necessita per ser perdonat? • Què va voler dir Jesús amb aquesta frase: «Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit»?

Reflexioneu-hi

Quan ens equivoquem i fem mal a algú hem de buscar el perdó. Primer, perquè la persona ferida se senti millor. Per això, hem de mirar de fer alguna cosa per corregir la nostra equivocació. Segon, per nosaltres mateixos, perquè l’equivocació ens provoca remordiments i no ens sentim en pau amb la persona a qui hem fet mal.

El penediment sincer ens permet demanar perdó a la persona ofesa i també a Déu. En penedir-nos humilment i sincerament tornem a estar en pau amb nosaltres, amb els nostres germans i amb Déu.

D’alguna manera, quan ens penedim i fem tot el possible per esmenar el nostre error, fem que la confiança entre les persones torni a aparèixer. El nostre món torna a estar en equilibri i ens sentim estimats i feliços. Per això, Jesús ens ofereix la possibilitat del perdó.

Penedir-nos i rebre el perdó ens permet tornar a estar en pau amb nosaltres i amb Déu.

• Poseu exemples en què hàgiu ferit un amic o amiga. Què heu fet per solucionar-ho? Creieu que vau aconseguir que la persona se sentís millor? Vau tornar a ser amics?

Reflexioneu-hi

• Creieu que en demanar perdó sincerament torneu a tenir la confiança que s’havia perdut? • Us imagineu un món on no es perdonessin els errors?

Ens agrada No ens agrada

La televisió ens mostra gairebé cada dia notícies de gent que fuig dels seus països perquè estan en guerra. Famílies senceres que viatgen amb el poc que tenen a un altre país, esperant ser acollides. Nens i nenes de la vostra edat que, en comptes de poder anar a l’escola, o de jugar, han de marxar carregats amb farcells. Aquesta vida no se la mereixen. Per culpa de l’egoisme dels poderosos, han de fugir per deixar de patir i escapar d’una mort segura. Cap a on? Ni ells no ho saben…

També al nostre país hi ha gent que ho passa malament, perquè no tenen els recursos necessaris per viure: pagar un pis, pagar els rebuts de la llum i l’aigua, alimentar-se bé. No ens inventem res, hi ha milers de famílies que viuen en condicions molt precàries. Una vida plena de preocupacions, sense poder descansar amb pau. Pensem-hi…

Gent que ha fugit del seu país i viu en un camp de refugiats.

• Heu vist de prop situacions com les que acabem d’explicar? Les heu patit personalment? Quins comentaris sentiu respecte a aquests fets?

Reflexioneu-hi

• Creieu que és culpa de la gent que pateixen situacions precàries? Què ens diu Jesús que hem de fer davant d’aquestes circumstàncies?

El somni de Déu és que els homes i les dones visquem en pau. Nosaltres no podem fer que no hi hagi guerres al món. Però sí que podem fer que en el nostre cor, en la consciència, ens sentim feliços i en pau. I no hi ha cap més manera d’aconseguir-ho que estimant, perdonant-nos, fent feliços els qui ens envolten. Que al pati de l’escola hi hagi pau depèn de nosaltres. Que a casa visquem en pau, només té un secret: estimar-nos, ajudar-nos, respectar-nos.

Un món ple de pau i amor és possible.

• Què en penseu de la frase: «Contra la violència, la injustícia i la pobresa, l’amor». • Feu una llista de les coses que ens impedeixen viure en pau amb la gent que

Reflexioneu-hi

estimem i amb la que compartim vivències. • Podem fer alguna cosa per viure sense conflictes? Expliqueu-ho.

Sant Francesc d’Assís va inspirar els cristians amb l’exemple de la seva vida: es va despendre de les riqueses per viure com una persona pobra i senzilla, estimant la creació de Déu i convertint-se en un defensor de la pau. Sant Francesc té una pregària que val la pena que coneixem i que comença així: «Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau…»

Oh Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau! On hi ha odi, que jo hi porti amor. On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó. On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió. On hi ha dubte, que jo hi porti l’esperança. On hi ha error, que jo hi porti la veritat. On hi ha desesperació, que jo hi porti l’esperança. On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum. Oh Mestre, feu que jo no cerqui tant: ser consolat, com consolar; ser comprès, com comprendre; ser estimat, com estimar. Perquè és donant que es rep; perdonant que s’és perdonat; morint que es ressuscita a la vida eterna.

Sant Francesc d’Assís

Sant Francesc predicant als ocells, de Giotto di Bondone.

• Sabíeu que el lema de sant Francesc d’Assís és pax et bonum, què vol dir ‘pau i bé’? Creieu que és un bon lema per resumir la intenció del perdó?

Reflexioneu-hi

• Si en el món tothom perseguís la pau i el bé, seria un món que agradaria a Jesús? • Per què costa tant que en el món hi hagi pau i amor en comptes de guerres i odis?

6Has fet alguna vegada les paus amb algú? Com ets vas sentir interiorment abans de fer-les? I després? Respon les preguntes en el teu quadern.

7Quin remei caldria per aconseguir que hi hagués més pau en el món?

8Desxifra la frase enigmàtica. 1

1. Vegeu les equivalències a la pàgina 140.

9Fes un dibuix en què surti la paraula PAU, ben grossa i ben pintada, que representi la pau que tots volem. Després, podeu fer un mural amb l’exposició de tots els vostres dibuixos.

Jesús ens ofereix la possibilitat que Déu Pare netegi els nostres errors. Demostra que entén la naturalesa humana i que creu en el nostre bon cor. Sap que tot i que volem ser bons, no sempre ho aconseguim. Entén els nostres esforços i el nostre malestar. Per això no ens deixa d’estimar i d’estar al nostre costat.

PERDONAR

Quan hem fet alguna cosa mal feta, quan hem ferit algú, estem neguitosos. Això significa que la nostra consciència és ben viva. Cal buscar el perdó per tornar-nos a trobar en pau. La necessitat de demanar perdó surt del nostre cor. Jesús obre la porta al perdó. Per tenir-lo hem de fer un primer pas: penedir-nos de veritat. Després de reconèixer els erros humilment, hem de voler-los esmenar.

Jesús permet que els deixebles i l’Església puguin donar el perdó. El nostre perdó necessita dels altres per poder ser complet. La confessió ens permet alliberar-nos del sentiment de culpa i començar de nou a viure en pau. El somni de Déu és tenir un món en pau i harmonia, on puguem ser cada cop millors, i poder ser feliços.