Unitat 2. Abraham i Moisès

2 . A b r a h a m i M o i s è s

Abraham va ser el primer protagonista del poble jueu de la Bíblia. Va viure molt de temps abans que Jesucrist, i la seva història s’explica en el primer llibre de la Bíblia: el Gènesi. Amb la història d’Abraham, el poble jueu recorda que va ser el primer poble a creure en Déu. Per confiar en ell, Déu va fer una promesa a Abraham i al seu poble. Un altre protagonista és Moisès. La seva història s’explica en el llibre de l’Èxode. A Moisès, Déu li va transmetre un missatge que va canviar la història del poble jueu i de tota la humanitat.

crida Déu encomana a

Abraham

i li promet ser Moisès

d’alliberar el poble d’Israel de

el pare d’un gran poble l’esclavitud d’Egipte

Abraham

Abraham era un home respectat per la seva gent. Vivia amb la seva dona Sara i els seus parents. Tot i ser un pastor ric a qui no li faltava res, Abraham estava preocupat i intranquil. D’una banda, no tenia fills. En aquella època això era considerat com una maledicció, especialment per a l’esposa. De l’altra, no estava d’acord que la gent del seu país cregués en diferents déus i religions.

Abraham i Sara tenien la convicció que existia un únic Déu, que era el creador del cel, de la vida, dels éssers humans. Ells sentien la presència de Déu al seu costat. Tot i que no el veien ni el podien tocar, els seus cors estaven molt units al Senyor.

Una nit, mentre era a l’entrada de la seva tenda, Abraham va sentir de sobte una veu interior que li deia que la seva dona Sara tindria un fill. Aquesta veu interior li assegurava que aquest fill seria l’origen d’una descendència «més nombrosa que les estrelles del cel o la sorra del desert», una descendència de la qual un dia naixeria Jesús.

Per sorpresa, Abraham i la seva dona, que ja eren grans, van tenir un fill, Isaac, un nom que vol dir ‘somriure’.

El Senyor havia complert la seva promesa.

Però quan Isaac va fer dotze anys, Abraham va somiar que Déu li demanava que sacrifiqués el seu fill, com feien els pobles veïns que sacrificaven els fills per oferir-los als déus. Abraham va agafar un ganivet, però, el Senyor li va dir: «No li facis res, al noi; ara he vist que fins i tot series capaç d’oferir-me la vida del teu fill».

Abraham va recordar la promesa de Déu i va veure que era un déu de veritat, que protegia i respectava la vida de les persones. Déu va assegurar a Abraham que la seva descendència seria més nombrosa que la sorra del desert.

• Alguna vegada heu fet una promesa?

L’heu complert? • Recordeu com us heu sentit quan algú que us ha fet una promesa no l’ha respectada? Per què costa tant complir-la?

Reflexioneu-hi

• Digueu què penseu d’aquesta frase: «Quan fem una promesa estem demanant que algú confiï en nosaltres. Si no la complim, després ens costarà que confiïn en nosaltres».

Com Abraham, Jesús va tenir moments molt difícils.

Jesús, després d’haver-se acomiadat dels seus deixebles abans de morir, se n’anà a l’hort de Getsemaní. Era de nit, només el seguien tres dels seus amics.

Jesús, veient com s’acostava l’hora de la seva mort, va començar a sentir por i tristesa. S’agenollà i pregà dient: –Si us plau, Pare, no em facis passar aquest moment tan amarg. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.

El Senyor l’animava i li donava la fortalesa d’ànim necessària per superar aquell moment tan terrible. A Jesús, la suor li regalimava fins a terra i, enmig d’aquella lluita violenta, intensificava la seva pregària.

Lluc 22, 39-44 (Text adaptat)

• Com se sentia Jesús a l’hort de Getsemaní?

Per què se sentia d’aquesta manera? • Què va dir Jesús? Quina va ser la resposta de Déu? Compareu la resposta

Reflexioneu-hi

de Déu en aquest cas amb la de la història d’Abraham. • Creieu que les proves de Déu a Jesús i a Abraham tenen algun missatge?

Hi ha molta gent que creu en Déu, com també n’hi ha que no hi creu. La qüestió potser ve perquè, com que no el veiem ni ens el podem imaginar, o no l’entenem quan veiem coses tan dolentes com les guerres i la pobresa, ens pensem que ell no hi és, que no fa res per solucionar els nostres problemes. Però les guerres no són culpa de Déu, sinó de les persones, i la pobresa que pateix molta gent tampoc no és culpa seva, sinó de l’egoisme del món, dels qui tenen molts diners i no comparteixen la riquesa…

Creure vol dir confiar en Déu, que ens ha donat, a través dels pares, la vida, i ens ensenya a estimar i a fer el bé. Abraham va creure en Déu, sense veure’l; però confiava en ell. Abraham i Sara van ser els primers que van creure en un Déu únic i bo.

• En un diàleg entre tots els companys i companyes, penseu en dues o tres raons del perquè hi ha gent que creu en Déu i d’altres que no hi creuen.

Reflexioneu-hi

1Dibuixa un cel estrellat i copia-hi les paraules de la promesa que Déu va fer a Abraham i a Sara.

2Ordena les paraules següents i escriu la frase.

Abraham sacrificar fill ho

seu Isaac creia Déu volia. pensava el

que perquè

Com Déu havia promès, els fills i descendents d’Abraham van formar un sol poble. El seu fill Isaac es va casar amb Rebeca i van tenir dos fills: Esaú i Jacob. La descendència de Jacob va ser de dotze fills. Aquesta nombrosa família es va relacionar amb les viles veïnes i van formar un sol poble: l’hebreu o d’Israel.

Seguint el camí d’Abraham, aquest poble era diferent dels altres del seu voltant perquè creia en Déu.

Com molts pobles, també va tenir problemes. Hi va haver un temps en què va haver d’emigrar cap a Egipte per culpa d’una gran fam. Aquest era un país amb grans extensions de conreus, regades per l’extens riu Nil, considerat diví pels egipcis.

Aquest país era ric i amb una cultura notable. Molt temps abans del naixement de Jesús, els egipcis ja havien inventat l’escriptura, i tenien grans arquitectes i matemàtics.

La gent continua emigrant dels seus països per culpa de la fam i de la guerra.

• Coneixeu algú que hagi emigrat? Per què ho va fer?

Reflexioneu-hi

• Algú de la vostra família ha estat emigrant?

Després d’una convivència pacífica amb els egipcis, el poble hebreu va començar a tenir problemes. Alguns reis d’Egipte van voler debilitar-lo. El rei Sethi i el seu fill Ramsès van dictar una llei que obligava a sacrificar tots els nens hebreus, i a deixar només vives les nenes. D’aquesta manera, deixaven el poble jueu sense futurs homes, possibles enemics del seu poder. A més, el poble d’Israel era un poble esclau i la seva situació empitjorava dia a dia.

Apareix Moisès

Tot i els intents de matar tots els nens jueus, un es va salvar, Moisès. La seva mare el va posar en una cistella i el va deixar al riu Nil. Aquest nen va anar a parar al palau del faraó i va ser educat com un príncep egipci. El nom de Moisès vol dir salvat de les aigües.

• Us imagineu viure com un esclau? Si ho fóssiu, quin seria el vostre desig? • Creieu que el que volia el faraó estava bé?

Reflexioneu-hi

• Heu vist alguna pel·lícula o llegit algun llibre on s’expliqui una història semblant a la de Moisès?

Moisès va viure al palau dels faraons i amb tota mena de luxes. Quan es va fer gran, Moisès va sentir que no era feliç tot i les riqueses que l’envoltaven. Un dia, va veure les dures condicions en què vivia el poble jueu. Després de conèixer Déu, Moisès va rebre del Senyor la missió d’alliberar la seva gent del domini del faraó. Déu actuava a través de Moisès. Aleshores es va posar de part del poble jueu i, confiant en Déu, va aconseguir alliberar-lo de l’esclavitud dels faraons egipcis.

L’Èxode, un dels llibres més importants de la Bíblia, ens explica la fugida d’Egipte del poble jueu per obtenir la llibertat i viure en un nou país. Palau dels faraons on va viure Moisès.

3Desxifra aquesta frase enigmàtica. 1

1. Vegeu les equivalències a la pàgina 140.

Èxode 3, 16-17 (Text adaptat)

Moisès va guiar el seu poble

Després d’alliberar el seu poble, Moisès el guia pel desert. Allí el poble passa penalitats. Moisès tindrà un encontre que canviarà la història del món. Un dia, al desert, va veure com cremava una bardissa sense consumir-se del tot. En aquell moment va sentir que es trobava davant de Déu.

Quan Moisès s’atansà per mirar, el Senyor cridà: –Moisès, Moisès! Ell respongué: –Sóc aquí! Déu li digué: –No t’acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.

Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob.

He vist l’esclavitud del meu poble a Egipte i he sentit com crida per culpa dels seus explotadors.

Ara, doncs, jo t’envio al faraó; vés-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble. I no oblidis, en cap moment, que jo sóc tu.

Moisès digué a Déu: –Qui ets tu, Senyor? Si ells em pregunten: «Qui t’envia?», «Quin és el seu nom?», què els he de respondre?

Llavors, Déu digué a Moisès: –Jo sóc el qui sóc, el qui sempre existeix, el qui dóna vida a tot.

Èxode 3, 4-14 (Text adaptat)

Abraham i Moisès van ser líders del poble jueu. Gràcies a la seva feina, van ajudar els jueus a trobar una solució en moments difícils. En el cas d’Abraham, va fer que la seva comunitat es fes gran. Gràcies a la seva confiança en la promesa de Déu, els jueus van aconseguir sobreviure enmig de pobles més forts. Per la seva banda, Moisès va aconseguir alliberar la seva gent de l’esclavitud. El seu objectiu principal va ser evitar que el poble jueu perdés l’esperança en moments difícils. Déu va donar suport al valor de Moisès mostrant el seu poder sobre el faraó i el seu exèrcit.

Els dos líders van saber ser fidels a la seva manera de pensar. Tots dos van poder trobar forces per lluitar en moments difícils confiant en Déu Pare.

Papa Francesc

Malala Yousafzai

Nelson Mandela

4Quins líders coneixes? Com creus que ha ser un líder? Quines qualitats ha de tenir?

5Creus que la vida d’un líder sempre és fàcil? Fes una llista de coses bones i de coses dolentes de ser un líder.

Moisès en un fotograma de la pel·lícula El príncep d’Egipte.

• Com es devia sentir Moisès davant l’experiència de Déu: va tenir por o va sentir alegria? • Moisès va veure directament

Déu? • Què creieu que representa el símbol de la bardissa que crema i no es consumeix del tot? Per què es va descalçar

Moisès davant la bardissa? • Quina és la missió que Déu va encomanar a Moisès? Us sembla una missió fàcil o difícil? Per què?

Reflexioneu-hi

6Han sortit molts noms en aquesta unitat. Escriu-los en una llista en el teu quadern, i posa en majúscula els que et semblen més importants.

7Dibuixa dues escenes importants de la història: en una, representa-hi una cistella surant damunt les aigües del Nil amb Moisès a dins i a sota escriu-hi què significa el nom de Moisès; en l’altra, una bardissa que crema i no es consumeix, envoltada de llum i a sota escriu-hi el significat d’aquesta imatge.

8Ordena aquestes paraules i després escriu la frase en el teu quadern.

el poble

Moisès alliberar

enviar

a d’Egipte.

jueu

va Déu

9Quina pel·lícula de dibuixos animats explica aquesta història? Cerca a internet l’argument i els personatges principals.

Moisès va conduir el seu poble pel desert durant quaranta anys. Va ser un temps de moltes dificultats: cansament, calor, gana, baralles entre els mateixos hebreus…

Per afrontar aquests problemes, Moisès es va adonar que la seva gent necessitava unes normes que l’ajudessin a sobreviure i a conviure en pau. I sobretot unes lleis que recordessin que Déu els havia alliberat. Un record que servís d’exemple a altres pobles i donés a conèixer la generositat de Déu.

A més, les lleis havien de ser fàcils de recordar. I, també, útils per resoldre, alhora, petits i grans problemes.

• Quines normes hi ha a la vostra escola? I a la vostra ciutat o poble? • Teniu normes a casa?

Expliqueu-ne alguna. Per a què serveixen aquestes normes? Hi esteu sempre d’acord? Què passaria si no hi fossin? • Qui decideix les normes?

Reflexioneu-hi

10 Quan tenim un problema i no sabem què hem de fer, creus que és important tenir unes bones normes que ens ajudin a superar-lo? Què creus que ha de tenir una bona norma? Si una norma és injusta, què hem de fer?

11 Fes dues llistes de rètols i senyals de trànsit. Una que prohibeixi alguna cosa, l’altra que només aconselli o orienti.

12 Contesta la pregunta: Creus que totes les normes prohibeixen alguna cosa?

Moisès buscava Déu perquè l’ajudés a portar aquell poble, que era molt nombrós i difícil de conduir. I va pujar dalt de la muntanya del Sinaí.

Allà dalt, va pregar i reflexionar i, finalment, el Senyor li donà un conjunt de lleis per al seu poble. Després, va baixar i les va explicar a tothom; així van poder sobreviure a les dificultats del seu llarg viatge. Aquestes normes les va transmetre el poble jueu de generació en generació i són les que encara avui els cristians tenim en compte per tirar endavant en la nostra vida.

La muntanya del Sinaí.

13 Dibuixa una muntanya. A dalt, pinta-hi com una llum i un número 10, que representen els Deu Manaments. A sota, escriu-hi la frase següent: «Déu ens va donar deu manaments per poder viure en pau».

• Amb un altre company o companya, penseu quines coses provoquen conflictes a l’escola. Després, inventeu-vos una norma que reguli

Reflexioneu-hi

algun d’aquests problemes. Finalment, expliqueu-la a la resta d’alumnes. Creieu que es podria posar en pràctica?

Abraham i Sara van creure en un Déu únic i bo. El poble jueu va ser el primer a rebre el missatge de Déu, el primer a refiar-se de la promesa que Déu havia fet a Abraham, tot i els moments difícils pels quals passava.

Tenir fe en una persona vol dir creure en ella, confiar-hi, estar segur del que diu, com Abraham ho estava de Déu. Va confiar en la promesa de ser pare d’un gran poble. Déu va complir la seva promesa i el poble jueu va créixer.

Déu es fixà en Moisès, «el salvat de les aigües», per dur a terme la missió d’alliberar el poble, descendent d’Abraham, Isaac i Jacob. Déu va tornar a complir la promesa que havia fet a Moisès i va alliberar el poble jueu, que estava esclavitzat i oprimit pels egipcis.

Amb l’ajuda de Déu, la pregària i la reflexió, Moisès descobrí la llei, els Deu Manaments de la Llei de Déu, i va salvar el seu poble i el va portar cap a la terra promesa per Déu.