E L NGU
LATALANAA l’àrea: e d ó i c a n Coordi rillo Núria Mu Autoria: rtín Laura Ma tín Marc Mar rillo Núria Mu
Programa Xarxa
3
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
C
Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Montse Ciprés Edició: Xavier Carulla Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Mercedes F. Bravo Maquetació: LolaBooks Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Rosa Sández Fotografies: Album (Eran Riklis Prod., Heimatfilm, Mact Prod., Riva Filmproduktion), Arxiu Anaya (Cosano, P.), Cordon Press, Dreamstime/Quick Images (3000ad, Arne9001, Joan Egert, Pavel Konovalov, Korinoxe, Kristof Lauwers), Getty Images, Imatges de Shutterstock.com, iStock/Getty Images, Photoaisa, 123 RF, Valcàrcel, Ll., Arxiu Barcanova
© 2022, Laura Martín Aguilar, Marc Martín Camp, Núria Murillo Guerrero © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5616-5 DL B 7321-2022 Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre?
El llibre inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts. Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, els continguts es presenten organitzats en sabers: Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària, Les llengües i els seus parlants, Reflexió sobre la llengua i Alfabetització informacional.
EN U L L GA
INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL
CATALANA
3
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
El Programa Xarxa de Llengua catalana de 3r d’Educació Primària està format per un llibre que conté en un sol volum la teoria i la pràctica.
Programa Xarxa
Cada unitat té un ordre intern propi que ve donat per un fil argumental que afavoreix l’aprenentatge significatiu dels continguts per part de l’alumnat. Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre. Icona que remet a un text enregistrat per fer l’activitat.
Tots els enregis traments de les lectures, els textos per a la compre nsió oral i els dictats estan disponibles en l’espai personal del w eb www.barcanova .cat.
Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc. El saber Alfabetització informacional es treballa en aquestes activitats. Activitat per avaluar per competències. Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Comprensió lectora. Es presenten lectures de diverses tipologies textuals i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.
Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.
Educació literària. A partir de textos literaris d’autors catalans i estrangers, es treballen diferents gèneres i recursos literaris i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.
Expressió escrita. Es presenten exemples de diverses tipologies textuals perquè serveixin de model per a la pròpia creació de textos i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.
Treball de rutines i destreses de pensament.
Organització gràfica i visual de la informació. Conceptes importants que cal recordar.
Comunicació oral. Es plantegen pautes per ensenyar l’alumnat a expressar-se oralment amb correcció en diferents situacions i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.
Les llengües i els seus parlants. Activitats per aprofundir en algun aspecte vinculat amb llengües i cultures diferents de la nostra, així com també en el coneixement de les variants de la llengua pròpia.
Reflexiono i aprenc. Activitats de metacognició.
Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre, es planteja un treball grupal de recerca, sobre els ODS o literari.
ort
lèx
gram La part funcional de la llengua,
Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està explicada al final de cada unitat, acompanyada de les activitats corresponents.
Em poso a prova. Avaluació trimestral de sis pàgines.
projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic. A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…). La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.
Programa competencial Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Activitats interactives • Gamificació • Metacognició • Enregistrament de textos
Un model adaptable i versàtil Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.
Interactivitat total
Traçabilitat integral Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.
• Vídeos • Animacions • Mapes conceptuals Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge L’atomització dels continguts permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.
Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.
Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA:
www.barcanova.cat
les claus del projecte digital
MULTISUPORT
DESCARREGABLE
S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).
Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.
UNIVERSAL
ESPAI PERSONAL
És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.
En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.
SENZILL I INTUÏTIU Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.
SINCRONITZACIÓ Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.
índex 1
som com som
2
per llepar-se’n els dits!
3
cabretes i pastetes!
Comprensió lectora Jo també seré mag! .......................... 9
Comprensió lectora L’Home del Rellotge ........................ 27
Comprensió lectora Poemes del temps ........................... 45
Comunicació oral La presentació .................................. 13
Comunicació oral Explicació d’una recepta ................. 31
Comunicació oral Recitació de poemes ....................... 49
Educació literària Pinyons de maduixa ........................ 14
Educació literària Anàlisi de poemes ........................... 32
Expressió escrita La descripció de persones .............. 16
les llengües i els seus parlants Receptes d’altres indrets ................ 35
Educació literària Papallones blanques, Arc de Sant Martí, L’arc de Sant Martí ............ 50 El llenguatge poètic ........................ 51
les llengües i els seus parlants Descripció de personatges fantàstics ....................................... 19
Expressió escrita El text instructiu ............................... 36 reflexió sobre la llengua
Expressió escrita Creació d’un poema ........................ 53 les llengües i els seus parlants Els noms dels núvol ......................... 55
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
ORTOGRAFIA • La síl·laba........................................ 20
• Les paraules agudes, planes i esdrúixoles. L’accentuació.......... 38
LÈXIC
LÈXIC
• L’alfabet. La definició del diccionari................................. 22
• Les locucions. Les frases fetes. Els refranys..................................... 40
GRAMÀTICA
GRAMÀTICA
• El text, el paràgraf, l’oració i la paraula. El punt ...................... 24
• Els elements de l’oració. Tipus d’oracions ........................... 42
GRAMÀTICA
reflexiono i aprenc ............. 26
reflexiono i aprenc ............. 44
reflexiono i aprenc ............. 62
4
animalades africanes
5
mirem el futur!
Educació literària Les endevinalles ............................... 73
Comprensió lectora A casa dels avis! ............................... 93
Les llengües i els seus parlants Els noms dels animals en diverses llengües .................... 76
Comunicació oral La previsió meteorològica .............. 96
Comprensió lectora Els ximpanzés ................................... 77
les llengües i els seus parlants Paraules en diferents dialectes del català ...................................... 99
Comunicació oral L’organització de la informació ....... 81
Educació literària Inventant el futur ............................ 100
Expressió escrita La descripció d’animals ................... 83
Expressió escrita El text predictiu .............................. 104
reflexió sobre la llengua
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
ORTOGRAFIA
• Ús de la R i la RR. Ús de la H......... 86
• Ús de la B. Ús de la V................... 106
LÈXIC
LÈXIC
• El camp semàntic........................... 88
• Els sinònims. Els antònims.......... 108
GRAMÀTICA
GRAMÀTICA
• El nom ............................................ 90
• L’adjectiu ..................................... 110
reflexiono i aprenc ............. 92
reflexiono i aprenc ........... 112
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA • Ús de la vocal neutra. Ús de la O àtona...................................... 56
LÈXIC • El sentit propi i el sentit figurat...... 58 • L’ampliació de l’oració. La coma .... 59
treball cooperatiu Fem guarniments de Nadal sostenibles .................................... 63 em poso a prova ....................... 67
6
tinguem cura del planeta
Comprensió lectora Els mars són plens de vida ............ 113 Expressió escrita Elaboració d’un cartell informatiu .... 116 Comunicació oral Les falques de ràdio ...................... 120 Educació literària El misteri del tap blau ................... 122 les llengües i els seus parlants Icones sobre el medi ambient ...... 125 reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA • Ús de la C i la K. Ús dels grups QU i QÜ ............................ 126
LÈXIC • La polisèmia................................. 128
GRAMÀTICA • Els determinants ......................... 130 reflexiono i aprenc ........... 132 treball cooperatiu Quin llibre vols? ............................. 133 em poso a prova ..................... 137
9
7
dracs, dracs i més dracs
Comprensió lectora Compte amb la bruixa de l’escombra verda! ................. 143 Educació literària La llegenda de sant Jordi ............. 148 Expressió escrita Estructura del conte ...................... 150 Comunicació oral Explicar un conte ........................... 154 les llengües i els seus parlants Els dracs xinesos. Origen de la paraula drac ...................... 155 reflexió sobre la llengua
8
música, mestre!
Comprensió lectora Un concert desconcertant ............. 163 Expressió escrita Entrevista al grup Txarango .......... 167 L’entrevista periodística ................. 168 Comunicació oral L’entrevista periodística a la televisió ................................ 172 les llengües i els seus parlants Cançó Lo tio Pep. Dialectalismes ............................ 173 Educació literària Trepitja fort ..................................... 174
ORTOGRAFIA
reflexió sobre la llengua
• Ús de la G i la J. Ús dels grups GU i GÜ ............................ 156
ORTOGRAFIA
LÈXIC
• El so de la S sorda i el de la S sonora .................................. 176
• Les famílies de paraules ............. 158
LÈXIC
GRAMÀTICA
• La derivació ................................. 178
• El verb .......................................... 160
GRAMÀTICA
reflexiono i aprenc ........... 162
• Les formes verbals: persona i nombre. Els dos punts ............. 180 reflexiono i aprenc ........... 182
amunt el teló!
Comprensió lectora La nit de les joguines ..................... 183 Educació literària Poemes sobre el món del teatre ..... 187 Expressió escrita El text teatral .................................. 190 Comunicació oral La representació teatral ................ 193 les llengües i els seus parlants El teatre a Àsia ............................... 195 reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA • Ús de X i IX. Ús de TX i IG .......... 196
LÈXIC • La composició ............................. 198
GRAMÀTICA • Els pronoms ................................ 200 reflexiono i aprenc ........... 202 treball cooperatiu Juguem! ......................................... 203 em poso a prova ..................... 207
lectures ..................................... 213 sabers de l’àrea .................... 215
1
som com som
comprensió lectora
Jo també seré mag! Per celebrar l’aniversari de l’Arnau, ell i la seva família assisteixen a l’actuació
I a tu, t’agradaria ser mag? Has anat mai a veure l’actuació plena d’un mag? Aquesta unitat està gics! de mags i altres personatges mà
del gran mag Magalín. A les set en punt de la tarda s’apaguen els llums i una veu anuncia: —Amb tots vostès, vingut directament del país de la Màgia, el gran, l’únic, el fabulós mag Magalín! De seguida s’encén un focus i apareix a l’escenari un home prim amb una jaqueta negra arromangada. No diu ni una sola paraula.
UNITAT 1 9
Treu una corda, la talla amb unes tisores, fa un nus amb els trossos, els llança enlaire i torna a aparèixer la corda sencera. A continuació, agafa una de les puntes, la mou tres o quatre vegades i la corda es converteix en un bastó negre. Per acabar, llança el bastó cap amunt i, quan el recull, torna a ser la mateixa corda del principi. Mentre el públic exclama «bravo!», «molt bé!», «genial!» i, alhora, aplaudeix d’allò més, el mag Magalín s’apropa a l’Arnau i li dona la corda. —És per a tu —diu. El nen la mira un instant i, a continuació, se la guarda a sota del jersei i l’estreny amb les mans, com si protegís el tresor més valuós del món. El pare li passa una mà per les espatlles i xiuxiueja: —T’agrada o no? I l’Arnau contesta tot seguit: —És molt xuli.
UNITAT 1
Enric Lluch
10
ACTIVITATS 1. Tria la resposta correcta en cada cas: a) L’Arnau i la seva família assisteixen a l’actuació d’un mag per celebrar que… és l’aniversari d’en Magalín. l’Arnau ha fet anys. l’Arnau ha arribat del país de la Màgia. b) L’actuació del mag és: al migdia. a primera hora de la tarda. al vespre. c) En sortir a l’escenari, el mag… saluda el públic.
d) Quan el mag regala la corda a l’Arnau, aquest…
fa un truc amb una corda.
l’agafa com si fos un tresor.
dona la mà a l’Arnau.
la dona al pare perquè la hi guardi. se li trenca a trossos.
2.
Ordena les il·lustracions segons el truc del mag Magalín.
UNITAT 1 11
3. Llegeix el nom d’aquests regals d’aniversari:
ENTRADES PER ANAR A UN PARC D’ATRACCIONS.
ENTRADES PER ANAR AL CINEMA.
OT U N L ES . LIBR DE L
UNA CAPSA DE LLAPIS DE COLORS I UN BLOC DE DIBUIX.
ENTRADES PER ANAR A VEURE UNA OBRA DE TEATRE.
ENTRADES PER ANAR A VEURE UN MAG.
• Quin d’aquests regals t’agradaria més? Per què?
4. Observa la imatge de la pàgina 9 i completa la descripció del mag Magalín: El mag Magalín és un home prim amb una
negra
arromangada. Per actuar sempre es posa una camisa amb un llacet
brillant. Porta uns pantalons amples,
de color
, amb una franja
UNITAT 1
en cada lateral. És una mica supersticiós i sempre actua amb les seves
12
platejades de la sort. És molt li fa vergonya parlar amb el públic.
:
comunicació oral
LA PRESENTACIÓ La Mireia està a punt de fer vuit anys. És pèl-roja i pigada, com el pare, i té el nervi de la mare. Fa tercer de Primària en una escola molt petita. Té un germà petit, en Marc, que gairebé és tan alt com ella. És tossut com una mula! A la Mireia li agrada fer esport, xerrar amb les amigues i dibuixar. Amb en Marc hi juga sovint. El que més els agrada és fer trucs de màgia!
ACTIVITATS 5. Escolta les locucions sobre la presentació i identifica qui és qui: Joan
Marc
Sofia
És una persona inquieta. Li agrada el futbol. Porta masclet. És de les Balears. És la persona més gran. Li agrada la cuina. Vol tenir una mascota.
6.
Presenta’t oralment davant els companys seguint aquestes pautes: • Fixa’t en els gestos que fas.
• Utilitza el to de veu adequat. • Controla els nervis.
UNITAT 1
• Fes servir els verbs en present.
13
EDUCACIÓ literària
pinyons de maduixa En Bernat i l’Helena decideixen sortir a passejar pel bosc, però aquesta passejada els portarà a un castell on hi ha uns presoners ben curiosos… Enfonsat en una sofà d’orelles, hi havia un mag amb un barret de paperina, una túnica blava amb estrelles blanques, i els ulls clavats en una vareta màgica torta i escarransida. Al costat, asseguda en una taula rodona, una bruixa molt bonica, amb un vestit verd fins als peus, s’arreglava les celles. Cap al fons, aclofada en una banyera gran com mitja piscina, una sirena pleneta devorava pastissets de nata. Finalment, penjant del llum gris del sostre, hi havia un fantasma petitó amb ulls trapelles. El fantasma va baixar lentament del llum gris i els va mirar amb tanta curiositat com els miraven els altres, tret del mag, que no treia els ulls de la vareta. L’Helena i en Bernat no sabien si fugir corrents o quedar-se en aquell lloc tan gris i que fos el que Déu volgués. Josep Górriz
ulari ida, b a c o v quif ida: Es
UNITAT 1
ns escarra rima. da, molt p carxofa s E : a d aclofa dada. acomo
14
ACTIVITATS 7. Creus que els éssers fantàstics de la lectura estaven contents? Per què?
8. Quan en el text diu «L’Helena i en Bernat no sabien si fugir corrents o quedar-se en aquell lloc tan gris», què vol dir l’expressió destacada? Que la pedra amb què es va construir el castell era de color gris. Que les parets del castell eren brutes. Que l’ambient de la sala on es trobaven no era agradable.
9.
Relaciona cada personatge amb la seva característica:
•
•
•
•
•
•
•
•
GOLAFRE
ENTREMALIAT
PENSATIU
PRESUMIDA
10. Encercla els adjectius que indiquin com es devien sentir en Bernat i l’Helena:
ENCURIOSITS
AVORRITS
• Explica al teu company quins has encerclat i per què.
ALEGRES SORPRESOS
UNITAT 1
NERVIOSOS
ESPANTATS
15
expressió escrita
LA DESCRIPCIÓ DE PERSONES Llegeix el moment en què l’Helena i en Bernat coneixen l’ogre del castell. L’ombra era propietat d’un gegant tan alt que tocava el sostre amb els cabells. —És… és… un ogre! —va exclamar l’Helena. —Un o… o… gre? —en Bernat va quequejar—. No es mengen nens com si fossin hamburgueses? —Jo no —va dir l’ogre—. Soc vegetarià. —Quin ensurt! —En Bernat va respirar. —Què hi feu, aquí, vosaltres? —els va preguntar l’ogre, encuriosit. La veritat és que l’ogre feia cara de bona persona, inspirava confiança. Josep Górriz
Per fer una bona descripció d’una persona és important conèixer el seu caràcter, saber què li agrada fer i tenir en compte els aspectes següents:
ASPECTE FÍSIC
General: alt, prim, musculat… Ulls: blaus, foscos, allargats… Cabells: curts, llargs, rinxolats, morens... Altres: celles espesses, llavis fins...
CARÀCTER
Seriós, divertit, tímid, obert, simpàtic, antipàtic… Aficions: jugar a bàsquet, llegir, ballar…
UNITAT 1
ALTRES
16
Roba: esportiva, acolorida… Altres: ser el fill d’un amic de la mare, viure a l’escala del costat...
ACTIVITATS 11. Relaciona les dues columnes per tal de crear personatges ben originals: Un bruixot •
• sense dents
Una pirata •
• amb peus d’ànec
Un extraterrestre •
• amb cap d’àliga
Una fada •
• sense poders
Un príncep •
• de color blau
• I ara tria un d’aquests personatges i explica com és. Completa la taula. He triat:
Nom: Aspecte físic
Alçada:
Altres característiques físiques:
Cabells: Ulls: Pell: Caràcter
Aficions
Altres característiques: roba, menjar preferit, família…
•P er què aquest personatge és especial? Té algun poder? Quin?
UNITAT 1 17
12.
Ara, amb la informació de l’activitat anterior, escriu la descripció del
teu personatge. Si vols, al final, pots explicar alguna anècdota seva: El personatge es diu . És Aspecte físic
Caràcter
Aficions
Altres característiques
UNITAT 1
•A nècdota:
18
i és i té els cabells
LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS En la cultura popular hi ha moltes històries i llegendes sobre personatges fantàstics i bruixes.
ACTIVITATS 13. Llegeix la descripció d’aquests éssers o personatges i relaciona-la amb el nom corresponent: Personatge fantàstic que vivia en una cova a Montblanc. Volava, corria i treia foc pels queixals. Va ser derrotat per un famós cavaller. Dones que viuen en coves, a prop de rius, gorgs o fonts. Les nits de lluna plena surten a banyar-se, a cantar i a ballar, i aprofiten l’ocasió per fer bugada. Home vell i esquerp que s’emporta els nens i les nenes petits en un sac. Ésser que podem confondre amb les sirenes, però aquest no sap cantar. Diuen que, si el mires als ulls, els cabells se’t tornaran ben blancs.
Si llegeixes atentament, en la descripció trobaràs la pista per saber qui és qui!
ua.
1. Les dones d’aig
2. El peix Nicolau.
3. La Molsosa. 4. En Fumera. 5. El drac. 6. L’home del sac.
Ésser que entra i surt de les cases per les xemeneies. També té ulls a la part posterior del cap; d’aquesta manera, pot veure el passat.
les fumeres que troba.
UNITAT 1
Esperit femení que té cura del bosc; per això espanta el foc i apaga
19
ORTOGRAFIA La síl·laba Llegeix, en veu alta, el nom d’aquests personatges fantàstics:
O-GRE
FAN-TAS-MA
MAG
BRUI-XA
SI-RE-NA
Les paraules estan separades per síl·labes. Cada so o grup de sons que diem en un sol cop de veu és una síl·laba. Les paraules poden ser: • Monosíl·labes: tenen una síl·laba (mag). • Polisíl·labes: tenen dues o més síl·labes (o-gre, fan-tas-ma). En les paraules que tenen més d’una síl·laba sempre n’hi ha
UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua
una que sona més fort que la resta:
20
és la síl·laba tònica; les altres són síl·labes àtones. O-GRE SI-RE-NA tònica
tònica
Quan una paraula porta accent, aquest sempre correspon a la síl·laba tònica. A la paret del castell hi havia una inscripció que deia: HI EN-TRA-RÀS, PE-RÒ NO EN SOR-TI-RÀS.
ACTIVITATS 14. Completa aquesta taula amb paraules de la lectura Pinyons de maduixa. Escriu entre parèntesis el nombre de síl·labes que té cada una. Paraules monosíl·labes
Paraules polisíl·labes
mag (1)
so-fà (2)
15. Encercla la síl·laba tònica d’aquestes paraules. Amb les síl·labes encerclades podràs formar un nom propi masculí i un nom propi femení:
CORONEL
ANTENA
FARINA
NATA
CARA
SETMANA
SIRENA MAG OGRE FANTASMA BRUIXA a) Paraula de tres síl·labes de gènere masculí. b) Paraula en què la síl·laba tònica és una vocal. c) Paraula monosíl·laba. d) Paraula femenina de tres síl·labes. e) Paraula femenina de dues síl·labes.
Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1
16. Escriu cada paraula on correspongui:
21
LÈXIC L’alfabet L’alfabet o abecedari és el conjunt de lletres d’una llengua. L’alfabet català té 26 lletres: A
B
C
D
E
F
G
H
I
a
be
ce
de
e
efa
ge
hac
i
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
jota
ca
ela
ema
ena
o
pe
cu
erra
S
T
U
V
W
X
Y
Z
essa
te
u
ve baixa
ve doble
UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua
zeta
L’ordre alfabètic és una
Per ordenar paraules que comencen
manera útil i eficaç d’ordenar
amb la mateixa lletra, ens hem de
paraules per poder-les trobar
fixar en les lletres que venen després:
amb més facilitat.
22
ics i grega o xeix
LAIA, LAURA, LIA, LLUC
La definició del diccionari Fixa’t en aquestes definicions d’un diccionari: bruixa f Dona que practica la bruixeria. fantasma m Espectre. L’entrada és cadascuna de les
Les definicions ens detallen el
paraules que apareixen definides
gènere de les paraules:
i ordenades alfabèticament en
m: paraules de gènere masculí.
un diccionari.
f: paraules de gènere femení.
Hi ha paraules amb més d’un significat: cada significat s’anomena accepció. Per exemple, un castell pot ser un edifici fortificat o una torre feta per persones.
ACTIVITATS 17. Els materials del mag Magalín estan ordenats seguint l’ordre alfabètic. On col·locaries aquestes paraules?
CORDA BARRET
MONEDES BASTÓ
COLOM
FLORS
MOCADORS
CARTES
18.
TISORES
VARETA
Fixa’t en la primera lletra de cada un dels noms d’aquests éssers
fantàstics i ordena’ls alfabèticament. Així sabràs com es diu cadascun.
BRUIXA FANTASMA MAG OGRE FADA FOLLET SIRENA UNICORN Tian
Amèlia
Krum
Sam
Bruna
Amir
unicorn
Uriel
19. Fixa’t en aquesta definició i encercla l’opció correcta: sirena f 1. Ésser fabulós amb cos de dona, de cintura en amunt, i en forma de peix a la part inferior. 2. Aparell que produeix un so intens i continuat. El mot sirena és una paraula del gènere masculí / femení que al diccionari té dues entrades / accepcions.
Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1
Miranda
23
GRAMÀTICA El text, el paràgraf, l’oració i la paraula. El punt Els textos estan formats per paràgrafs, els paràgrafs per oracions i les oracions, per paraules.
PARAULA + PARAULA + PARAULA + PARAULA = ORACIÓ
ORACIÓ + ORACIÓ + ORACIÓ = PARÀGRAF PARÀGRAF + PARÀGRAF + PARÀGRAF =
TEXT
Per separar els paràgrafs d’un text utilitzem el punt i a part. Per separar les oracions d’un paràgraf posem el punt i seguit. I quan acabem un text, posem punt final.
PARÀGRAF
Els follets són éssers fantàstics en forma humana però de mida ben petita. És molt difícil veure’ls. Qui els ha vist diu que tenen unes orelles grosses, allargades i
PUNT I APART
UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua
acabades en punxa i la pell d’un to verdós o marronós.
24
Els follets són bromistes i una mica tramposos. Són trapelles i originen petits desastres en el lloc on viuen. Així que, si perds coses contínuament o les trobes canviades de lloc… mira bé per tots els racons! Potser tens a prop una colla d’amics follets fent de les seves.
PARAULA PUNT I SEGUIT
TEXT
PUNT FINAL
ORACIÓ
ACTIVITATS 20. Llegeix aquest text i respon a les preguntes: Divendres va ser l’aniversari de l’Arnau. El seu pare li va regalar entrades per anar a veure un mag. El mag es diu Magalín. El mag va fer un truc fantàstic amb una corda. a) Quantes oracions té aquest paràgraf? b) Quin signe de puntuació hi ha al final de cada oració? c) Quantes paraules té la darrera oració? d) Escriu una oració amb més de cinc paraules, una de les quals sigui la paraula corda.
21. Posa els punts que falten al final de cada oració i encercla les lletres que s’haurien d’escriure en majúscula: la sirena Lor vivia al fons del mar les seves escates eren blaves i roses tenia una germana petita era amiga de molts peixos cantava amb una veu molt dolça
22. Escriu un paràgraf de quatre o cinc oracions on facis una presentació breu d’un familiar, un amic o una amiga.
Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1
• Quantes oracions té la descripció de la sirena Lor?
25
reflexiono i aprenc
1. Per a què serveix conèixer l’ordre alfabètic? Assenyala-ho. Per ordenar el nom dels nens i nenes de la classe. Per demanar el que volem menjar en un restaurant. Per buscar paraules en el diccionari. Per trobar un llibre en els prestatges d’una llibreria. Per buscar informació en un diari.
2. Escriu una situació en què sigui necessari presentar una persona.
3. Torna a revisar el teu text de la pàgina 18 i completa la taula següent: Sí
No
He posat el punt final. He posat punt i seguit al final de cada oració. He posat punt al final de cada paràgraf.
4. Quina activitat d’aquesta unitat t’ha resultat més fàcil de fer? I quina més difícil?
UNITAT 1
• Quina activitat creus que podries haver fet millor? Per què?
26
2
Per llepar-se’n els dits! Pa s ti s s o s , a m
comprensió lectora
La c u in a é s u
a n id e s , a rro s
n fe s ti v a l d e
i c o lo rs ! I a tu
s o s , g u is a ts …
s a b o rs , o lo rs
, t’ a g ra d a c u
in a r?
l’home del rellotge És dissabte al matí i a casa tothom està enfeinat. La mare és a la cuina. Per la flaire que s’escola per la porta, el Biel s’ensuma que prepara un pastís de poma amb molta canyella. El seu preferit. Mmm! El pare passa l’aspiradora per la catifa del menjador. No fa gaire soroll. —Bon dia, milhomes —el saluda la mare en veure’l entrar a la cuina—. Ja t’has despertat? El Biel li respon amb un badall. —Bufa, quina resposta! —diu la mare rient, sense perdre de vista el forn, no fos cas que se li cremés el pastís de poma amb canyella—. Avui tindrem postres especials. Au, seu i esmorza —li diu, i el Biel agafa el seu bol d’esmorzar i s’asseu a la taula de la cuina. La mare obre l’armari i li allarga el paquet de cereals que, quan hi tira llet per sobre, s’inflen com un globus i tenyeixen la llet de color xocolata. Al Biel li encanta, la xocolata. En menjaria sempre. A tota hora. De dilluns a diumenge.
Víctor Aldea
flaire: Olor, aroma. milhomes: Home petit que pretén poder fer qualsevol cosa.
UNITAT 2
Llàstima que les setmanes només tinguin set dies!
vocabulari
27
Aquesta és la recepta del pastís de poma i canyella que prepara la mare d’en Biel:
pastís de poma i canyella INGREDIENTS
2 pomes i mitja Golden
2 cullerades de canyella en pols 1 cullerada petita de llevat
(Per a quatre persones) 200 g de farina 200 g de mantega
3 ous
200 g de sucre
1 cullerada petita de sucre amb gust de vainilla
Sucre de llustre
PREPARACIÓ 1. Barreja, en un bol gros, la mantega i el sucre. Afegeix-hi els ous i remena-ho bé fins que quedi tot ben lligat. 2. Afegeix-hi la farina i el llevat i continua remenant fins que es formi una pasta uniforme. 3. Pela dues pomes i talla-les. 4. Incorpora, a la massa, el sucre amb gust de vainilla, una culleradeta de canyella en pols i, al voltant, col·loca-hi els talls de poma. 5. Agafa un motlle, unta’l amb mantega i enfarina’l una mica. Després, aboca-hi la massa del bol. 6. Escalfa el forn a 180º. Fica-hi el pastís durant uns 40 minuts o fins que vegis que està una mica daurat per la part superior.
UNITAT 2
7. Pela la mitja poma i ratlla-la per sobre del pastís.
28
8. Per últim, barreja el sucre de llustre amb la canyella en pols i escampa-ho per sobre del pastís.
ACTIVITATS 1. Respon breument a les preguntes següents: • Com sap en Biel que la mare prepara un pastís de poma?
• Per què la mare d’en Biel està tan pendent del forn?
• Per què en Biel voldria que les setmanes tinguessin més dies?
2. Llegeix la recepta del pastís de poma i omple la taula: Quins estris de cuina necessitarem?
Quins ingredients haurem de comprar?
3. La recepta del pastís és per a quatre persones. Escriu la quantitat d’aquests ingredients per a dues. g de mantega
cullerada de canyella
ous
g de sucre
UNITAT 2
cullerada de llevat
29
4.
Assenyala quines d’aquestes afirmacions corresponen a la recepta del
pastís de poma i canyella: El primer que cal fer és barrejar la mantega, el sucre i els ous. Per preparar-lo, utilitzem gairebé mitja dotzena d’ous. Per fer-lo, cal escalfar el forn a uns 200º. S’ha d’untar el motlle amb mantega. Quan el pastís s’hagi refredat, cal escampar-hi els encenalls de xocolata per sobre.
5. Què és la canyella? Una escorça aromàtica que s’utilitza en confiteria. Una fruita. Un tipus de farina. • Encercla la canyella:
6.
El llevat és un ingredient imprescindible a l’hora de fer pastissos, però saps
per què cal afegir-lo? Pots preguntar-ho a algú de casa o cercar la informació a
UNITAT 2
internet.
30
comunicació oral
EXPLICACIÓ D’UNA RECEPTA Els programes de cuina ens ensenyen a cuinar plats. Els presentadors ens mostren els ingredients i ens expliquen què fan en cada moment. Utilitzen un lèxic propi de la cuina. Aquí en tens una mostra: ACCIONS Abocar, amanir, arrebossar, barrejar, batre, bullir… ESTRIS Agafador, bol, cassola, colador, corró, ganivet… ELECTRODOMÈSTICS Batedora, congelador, forn, microones, nevera… EXPRESSIONS Al bany maria, a la bolonyesa, a la carbonara…
ACTIVITATS 7. Una de les postres típiques de la tardor són els panellets, que se solen menjar per acompanyar les castanyes en la castanyada. Mira el vídeo de la recepta per fer panellets. • La massa dels panellets sempre es fa de la mateixa manera, però s’hi poden afegir altres ingredients com el cacau o el coco. Tria un d’aquests tipus de panellets i explica als teus companys com els faries.
UNITAT 2
Trobaràs l’enllaç d’aquesta recepta en l’espai personal del web www.barcanova.cat.
31
EDUCACIÓ literària
ANÀLISI DE POEMES Miquel Martí i Pol té molts poemes amb els aliments com a protagonistes; en alguns, fins i tot ens explica com podem preparar-los.
pa amb tomàquet
pa torrat amb mantega
Déu ens do ser catalans
El pa torrat i la mantega
per menjar bon pa amb tomàquet
solen anar sovint plegats
amb un raig d’oli discret
i ens els mengem de bona gana,
i un pols de sal si fa falta;
molt més si són ben ensucrats.
pa de pagès si pot ser que és més saborós que els altres
Tenen un gust que, en barrejar-se,
i tomàquet ben madur,
resulta encara més plaent,
però que no ho sigui massa.
tant és així que cada dia en menja arreu qui sap la gent.
Déu ens do un tall de pernil o llonganissa ben ampla
Per esmorzar van de primera,
perquè acompanyi el pa
ja no cal dir per berenar,
ben sucadet amb tomàquet;
i a totes hores sempre donen
pernil de bon mastegar,
plaer complet al paladar.
llonganissa de la Plana, que els osonencs en això
UNITAT 2
tenim molta anomenada.
32
vocabulari osonenc: Persona procedent de la comarca d’Osona. La seva capital és Vic.
ACTIVITATS 8. Llegeix els dos poemes de la pàgina del costat. Quin dels dos dona instruccions per preparar el menjar?
9. Per què creus que el poeta Miquel Martí i Pol va dedicar un poema al pa amb tomàquet?
10. Selecciona les afirmacions correctes: • Per fer un bon pa amb tomàquet… cal posar-hi molt oli. n’hi ha prou de tirar-hi un raget d’oli. s’hi pot posar una miqueta de sal. cal posar-hi un bon grapat de sal. cal acompanyar-lo de bons embotits. el pa s’ha de sucar amb tomàquets verds.
11. Quins estris de cuina es necessiten per fer pa amb tomàquet? UNITAT 2 33
12.
Llegeix el poema «Pa torrat amb mantega». Pensa com es prepara el
pa torrat amb mantega i completa l’esquema següent.
tics de cuina
Estris i electrodomès
Ingredients
Elaboració 1. 2. 3.
• Quins altres ingredients podríem afegir al pa torrat amb mantega? Sucre,
13. Escriu altres receptes en què també es faci servir la mantega.
UNITAT 2
14. Identifica en el poema les paraules que acaben igual que aquestes:
34
Primera estrofa
plegats -
Segona estrofa
plaent -
Tercera estrofa
berenar -
LES LLENGÜES i els seus parlants
ACTIVITATS 15. El gaspatxo és una sopa freda típica del sud d’Espanya. Busca’n informació i encercla els ingredients que calen per preparar-lo.
sal
sardines
cogombre
16.
llet
pebrot verd
formatge
ceba
tomàquets
all
vinagre
oli
molla de pa
Demana a algun familiar que t’expliqui la recepta d’un plat típic
d’un altre país. Pregunta-li quin nom té el plat, quins ingredients conté i com es prepara. Escriu aquí la informació.
Nom del plat: Ingredients
Preparació
UNITAT 2 35
expressió escrita
EL TEXT INSTRUCTIU A l’inici d’aquesta unitat has llegit la recepta del pastís preferit d’en Biel. Les receptes de cuina són textos instructius. El text instructiu presenta les instruccions que cal seguir, pas a pas, per poder complir un objectiu. Són exemples de textos instructius les receptes de cuina, les instruccions d’un joc de taula, d’un electrodomèstic, els passos que s’han de seguir per fer una manualitat… En aquesta unitat treballarem la recepta de cuina.
LA RECEPTA DE CUINA Ingredients
Instruccions
Aliments i quantitats
Els passos que cal seguir.
segons el nombre de
Han d’anar numerats.
persones.
Cal que comencin amb un verb que expressi una ordre.
UNITAT 2
• 2 pomes i mitja Golden • 200 g de farina • 200 g de mantega • 200 g de sucre • 3 ous • 1 cullerada petita de llevat • Sucre de llustre • …
36
1. Barreja, en un bol gros, la mantega i el sucre. Afegeix-hi els ous i remena-ho bé fins que quedi tot ben lligat. 2. Afegeix-hi la farina i el llevat, i continua remenant fins que es formi una pasta uniforme. 3. Pela dues pomes i talla-les. 4. …
ACTIVITATS 17. Escriu com faries el teu plat preferit. Abans, però, planifica’l completant aquest esquema: • Nom del plat: • Ingredients necessaris:
• Estris de cuina que calen per preparar-lo:
• Quants passos s’han de seguir?
18.
Ara és el moment d’escriure la recepta del teu plat preferit en un full
a part. Parteix de la planificació que acabes d’elaborar i tingues en compte les indicacions sobre com s’han de redactar les receptes que hi ha en la pàgina del costat.
19. Completa la taula i, després, revisa el text de la recepta d’acord amb aquestes pautes:
He seguit la planificació? He escrit tots els passos necessaris? He escrit els verbs com si fossin ordres?
He utilitzat correctament el punt i seguit, el punt i a part i el punt final?
UNITAT 2
He revisat que les paraules estiguin accentuades d’acord amb les normes treballades?
37
ORTOGRAFIA Les paraules agudes, planes i esdrúixoles. L’accentuació Recorda: • Cada so o grup de sons que diem en un sol cop de veu és una síl·laba. • La síl·laba que sona més forta és la síl·laba tònica; les altres són síl·labes àtones. SU - CRE PAS - TÍS XO - CO - LA - TA SÍL·LABA TÒNICA
SÍL·LABA TÒNICA
SÍL·LABA TÒNICA
La síl·laba tònica pot aparèixer en posicions diferents. Segons la posició en què es troba la síl·laba tònica, la paraula és aguda, plana o esdrúixola. co-la-dor for-qui-lla es-pà-tu-la (aguda)
(plana)
(esdrúixola)
Algunes paraules porten un signe per indicar la síl·laba tònica: és l’accent. Hi ha dos tipus d’accents: • obert ( ` ): safrà, cafè, arròs. • tancat ( ´ ): puré, líquid, salmó, menú. Per saber si una paraula s’accentua, cal aplicar les normes d’accentuació: • Les paraules agudes s’accentuen
UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua
quan acaben en:
38
vocal
fabricà, puré, salmó
• Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en: vocal
dàtil, líquid, plàstic
vocal + -s arròs, espès
vocal + -s tomàquet, pèsol
-en, -in
-en, -in
encén, Benín
àpat, plàtan, telèfon
• Les paraules esdrúixoles s’accentuen sempre: tòfona, espècia, àcida, ètnies, màquina, família, fàbrica, elegància
ACTIVITATS 20. Separa les síl·labes d’aquestes paraules i encercla’n la síl·laba tònica. Al costat, escriu A si la paraula és aguda, P si és plana i E si és esdrúixola: SUCRE IOGURT ALFÀBREGA MANTEGA
LLEVAT CANYELLA FARINA ROMANÍ
21. Tots aquests aliments han perdut l’accent. Afegeix-lo. Paraules agudes
bacalla
carbasso
cuscus
salmo
Paraules planes
esparrec
sesam
pressec
platan
sindria
tofona
alberginia
sipia
Paraules esdrúixoles
22.
Escolta el text amb atenció i completa el dictat:
Recepta d’
a la
1. Posarem a bullir
en una olla. , hi afegirem l’
3. Mentrestant,
.
un
i el tallarem per la meitat.
4. A continuació, agafarem una
amb oli ben
i daurarem el plàtan. 5. Quan l’arròs
al punt, el colarem.
6. Després, fregirem un
amb
7. Per acabar, abocarem l’arròs al de
i, al costat, el plàtan i l’ou
d’oliva. , a sobre hi posarem salsa .
Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2
2. Quan
39
LÈXIC Les locucions Una locució és un grup de paraules fixes que actuen com si fossin un sol mot, amb un significat de conjunt. Exemples: – Repartien caramels a tort i a dret. (‘pertot arreu’) – Va haver de fer el sopar a correcuita. (‘ràpidament’) – A l’amanida, posa-hi un fil d’oli. (‘molt poc’)
Les frases fetes Una frase feta és una expressió o un conjunt de paraules fixes amb sentit figurat; és a dir, amb un sentit diferent del que tindrien, per si mateixes, les paraules que la formen. Les frases fetes són pròpies de cada llengua i són molt difícils de traduir. Exemples: – Hem suat la cansalada per tenir-ho tot a punt per a la festa! (‘esforçar-se molt’)
UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua
– Primer fem dissabte i després ja prepararem el dinar. (‘fer neteja general’)
40
Els refranys Els refranys són frases que provenen de la cultura popular. Serveixen per explicar fets de la vida quotidiana i coneixements o per donar consells. Exemples: – Si l’oreneta vola baix, aigua recela. –P er Nadal, capons, neules i torrons. –T ronada d’abril, fruites mil. –H ivern fred, estiu calent. –O velles ximples, on va una van totes.
ACTIVITATS 23. A casa d’en Biel fan dissabte; és a dir, tothom fa tasques de la llar. Subratlla el significat correcte de les locucions destacades. a) Hi ha pèls de gat a tort i a dret. (pertot arreu / enlloc) b) Pel cap baix la mare ha afegit al bol un quart de farina. (com a màxim / com a mínim) c) L’àvia segueix la recepta del pastís fil per randa. (fent canvis / amb tots els detalls) d) En Biel va entrar d’amagatotis a la cuina i va agafar un tros de pastís. (sense ser vist / sorollosament) e) El pastís ha d’estar al forn a tot estirar 45 minuts. (com a mínim / com a màxim)
24. Completa aquests refranys amb les paraules següents:
SOPES PA CRIT PLENA TECA
a) A la taula i al llit, al primer b) Qui menja c) Bona
.
, se les pensa totes. i bona cara a tothom agraden.
d) A panxa
no hi entren penes. .
25. Relaciona aquestes frases fetes amb la seva expressió equivalent: Partir peres • Fer bullir l’olla •
• Fer-se il·lusions. •C reure algú que ha descobert una cosa que tothom ja sabia.
No bufar cullera • Fer el préssec • Somiar truites • Descobrir la sopa d’all •
• Guanyar prou diners per viure. • Deixar-se enredar. • Separar-se. • No tenir res per menjar.
Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2
e) A qui té fam, les pedres li semblen
41
GRAMÀTICA Els elements de l’oració Les oracions tenen dues parts: • El subjecte és la part que ens diu qui fa l’acció expressada pel verb o de qui o de què parlem. • El predicat és la part que indica què fa, què li passa, com és o com està el subjecte. Exemple: [qui?] La pastissera [què fa?] prepara molts pastissos diferents. La paraula més important del subjecte és un nom i la paraula més important del predicat és un verb. De vegades, el subjecte no surt en l’oració però se sobreentén; altres vegades, no en té: [qui?] (Jo) [què fa?] Pelo cebes.
[qui?] — [com és?] Hi ha boira.
Però una oració sempre ha de tenir un verb. Fixa-t’hi:
UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua
Escriu.
42
La mare una recepta.
La mare escriu una recepta.
Tipus d’oracions • Les oracions declaratives expliquen alguna cosa i acaben amb un punt (.). • Les oracions interrogatives plantegen preguntes i acaben amb un interrogant (?). • Les oracions exclamatives expressen emocions, sorpresa, espant, ordres, etc., i acaben amb un signe d’exclamació (!). Oració declarativa (.)
Oració interrogativa (?)
Oració exclamativa (!)
A mi posi’m un iogurt.
Tu què prendràs?
Jo vull litxis!
ACTIVITATS 26. A casa d’en Biel la mare cuina i el pare passa l’aspiradora. Qui fa les tasques següents a casa teva? Qui? (Subjecte)
Què fa? (Predicat) va a comprar. estén la roba i la plega. prepara el sopar. para taula.
27. Pinta les paraules d’aquestes oracions segons el codi de colors: SUBJECTE El
pare
passa
l’
aspiradora
Els
cereals
tenyeixen
la
llet
En
Biel
agafa
el
seu
La
mare
obre
l’
armari.
bol
PREDICAT catifa
per
la
de
color
d’
del
menjador.
xocolata.
esmorzar.
28. Pinta el requadre de cada oració segons el codi de colors:
INTERROGATIVA
Ja t’has despertat? Dinarem a les dues del migdia. La mare barreja en un bol la mantega i el sucre. El pastís de l’àvia és deliciós! Ja podeu seure a taula! Vols una mica més d’amanida, Biel?
EXCLAMATIVA
Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2
DECLARATIVA
43
reflexiono i aprenc
1. Quins són els teus punts forts? I els que no ho són tant? Què he de millorar? Lectura. Expressió oral. Expressió escrita. Sé si una paraula és aguda, plana o esdrúixola. Conec frases fetes, refranys i locucions. Sé usar els signes de puntuació: ., ? i !.
2. De tots els plats que han sortit en la unitat… • Quin t’ha agradat més?
• Quin creus que és més fàcil de preparar?
• Quins has tastat?
3. Encercla les situacions en què podríem fer un text instructiu:
UNITAT 2
Explicar un joc
44
Explicar el funcionament d’un aparell
Explicar com es munta un moble
Explicar una no Donar una op
inió
tícia
treball ODS
FEM GUARNIMENTS DE NADAL SOSTENIBLES
Aprenem a
treballar equip!
Què és el treball cooperatiu?
en
Fixa’t en aquestes habilitats. Encercla les que et semblin necessàries per treballar en equip. Després, comenta-les amb els companys i les companyes de la classe.
ESCOLTA IMPLICACIÓ
COORDINACIÓ
SOLIDARITAT COMPE TICIÓ
NE GO CI A CI Ò EGOISME
RESPECTE
PASSIVIT AT
R E S P O N S A B IL IT A T COOPERACIÓ
Assenyala quines de les afirmacions següents es corresponen amb l’esperit del treball en equip: Els components més importants són els que tenen les idees més originals. El mestre o mestra és qui reparteix les tasques. Cada component de l’equip té uns objectius diferents.
Tots els membres de l’equip són importants i poden aportar idees interessants. Els objectius del grup són compartits per tothom.
Entre tots farem més i millor! Comencem!
TREBALL COOPERATIU
El mestre o mestra guia el treball dels equips.
63
Un dels objectius que tots els països del món volen assolir de cara a ’l any 2030 està
relacionat amb el consum i la producció sostenibles al nostre planeta.
Us proposem de crear guarniments de Nadal utilitzant material reaprofitat. D’ aques ta manera, produirem una decoració que serà econòmica i sostenible alhora. Som-h i!
1. Formeu un equip de treball de quatre companys o companyes i, entre tots, penseu un nom per a l’equip.
2. Ompliu la taula següent amb les tasques que cal dur a terme perquè el treball funcioni i escriviu al costat quin component del grup farà cada una. Tasca
3.
Alumne/a
Cerqueu a internet propostes per fer ornaments amb material reciclat.
Feu-ho de manera individual i anoteu-les en una graella com aquesta: Ornament
Boles per a l’arbre de Nadal
TREBALL COOPERATIU
Imatge
64
Material reutilitzat que es necessita
Cartró i llanes de diferents colors
Altre tipus de material
Boletes de plàstic
Estris
Tisores, llapis i regle
4. Presenteu les propostes a l’equip i decidiu entre tots què fabricareu.
5. Feu una llista amb el material reutilitzat i els estris que necessitareu per fer els ornaments. Organitzeu-vos entre tots per aconseguir el material.
6. Abans d’elaborar els guarniments, feu-ne un de prova i anoteu, numerant-los, els passos que heu seguit per crear-lo. Podeu dibuixar esquemes per acompanyar les instruccions. Llegiu l’exemple següent: 1. Talleu cercles de cartó de mides diferents. 2. Dibuixeu unes línies que divideixin el cercle en parts iguals i marqueu, en aquestes línies, un punt a uns 2 cm de la vora del cercle, com mostra la figura. 3. Feu uns talls que vagin de la vora del cercle als punts sobre la línia que heu marcat. 4. Aneu passant fils d’un costat a l’altre del cercle, fent-ho sempre per la part central. Podeu utilitzar fils de colors diferents. 5. Deixeu un fil penjant per lligar l’ornament a l’arbre de Nadal.
TREBALL COOPERATIU 65
Decorem la classe i l’escola Amb tots els ornaments elaborats pels diferents grups, podreu decorar la vostra classe. També podeu proposar a la comissió de festes de la vostra escola o als altres mestres de guarnir l’escola amb els vostres ornaments. Fins i tot podeu ensenyar als companys i les companyes d’altres classes les instruccions per fer els guarniments. Per animar les famílies de l’escola a seguir la vostra iniciativa, podeu regalar-los alguns dels vostres ornaments nadalencs o publicar-los en el web o en les xarxes de l’escola. Segur que moltes persones se sumaran a aquesta iniciativa!
Com ha anat? Ara arriba l’hora de fer la valoració del treball en equip. Completeu individualment aquesta taula: Sempre
A vegades
Gairebé mai
Tothom ha complert la seva responsabilitat.
TREBALL COOPERATIU
Hem estat capaços d’arribar a acords de forma negociada.
66
Hem respectat les opinions i les idees dels altres. Hem resolt, sense intervenció del mestre o de la mestra, els conflictes que han aparegut. • Comenteu la vostra valoració amb la resta de membres del grup.
Mai
Escolta la gravació i, després, tria l’opció correcta o respon:
A Qui és el narrador del text?
L’àvia
F Aquella nit, a casa de l’àvia, el
noi…
Un hippy.
havia dormit d’una tirada.
El pare del noi.
s’havia despertat un munt de
Un noi. B Quan hi va, el net, a casa de l’àvia?
En començar l’estiu. Cada cap de setmana. Just abans de començar l’escola. El primer cap de setmana de
vegades. s’havia despertat un cop i s’havia tornat a adormir.
em poso a prova
1.
no havia dormit en tota la nit. G Què creus que podia ser el que
el noi tenia al coll?
vacances. C Quin tipus de música escolta
l’àvia a tot volum? Rock-and-roll. Música clàssica. Tecno. Havaneres. D L’àvia és...
moderna i activa.
H El fragment que acabes
d’escoltar és… el començament d’una història. el final d’una història.
tradicional i queixosa.
un conte sencer.
apàtica i antiquada.
la descripció de l’àvia.
animada i antiquada. E Per què volia matinar, el noi?
Per fer esport. Per veure la lluna. Per fer encàrrecs per a l’àvia.
1r TRIMESTRE
Per veure sortir el sol.
67
em poso a prova
2. Llegeix amb atenció:
Va mp ir Arriba la nit la llu na ha sortit! (Ja sento el delit!) El frac arrugat (no me l’ he planxat!) ben enclenxinat. Oi que vaig mudat? Ara volaré, la fe ina faré (i la faré bé!) i la vos tra sang us xarruparé! Què voleu que hi faci?
1r TRIMESTRE
És el meu destí! Sortir de voleio,
68
cla var l’ ullal fi i tor nar a la tomba… Oi que us faig patir? Lola Casas
A Copia dos versos que estiguin
relacionats amb el vampir.
F Per què té el frac arrugat?
Perquè li sembla que és més modern. Perquè no se’l treu mai. Perquè el pare no li ha volgut planxar.
B Què creus que vol dir l’expressió
«sortir de voleio»? Sortir a volar. Fer tombarelles. Sortir a fer un tomb. Mossegar algú. C L’expressió «ja sento el delit» vol
dir que… té moltes ganes de sortir. sent la claror de la lluna. ja és de nit. nota les ganes de menjar.
Perquè no hi ha passat la planxa.
em poso a prova
• Ara, tria l’opció correcta o respon:
G En quin temps verbal estan
escrits els versos «Ara volaré, / la feina faré»? Passat. Present. Futur. Un en present i l’altre en futur. H Quina paraula del text és
sinònima de xuclar?
D Quina és la feina que farà?
Buscar algú per xuclar-li la sang. Netejar la tomba. Volar i volar. Vigilar el castell on viu. E Com surt el vampir a la nit?
Amb texans i camisa. Amb una capa vella. Amb una escombra voladora.
serveix per completar l’oració següent? «El vampir xucla la sang … és el seu destí.» Però. Perquè. Ni. Sinó.
1r TRIMESTRE
Elegant i pentinat.
I Quina d’aquestes paraules
69
em poso a prova
3. Llegeix atentament la recepta següent:
Com es fa un gelat Dr àcula Saps com ho has de fer per preparar un gelat Dràcula? Segueix aquesta recepta i podràs assaborir un gelat terroríficament deliciós.
Ingredients • Refresc de cola sense cafeïna • Colorant alimentari negre • 125 g de maduixes madures • 100 ml de xarop fet amb aigua i sucre • 2 boles de gelat de vainilla • 50 ml de llet
Passos que cal seguir
1r TRIMESTRE
1r Posa a bullir, a foc suau durant 20 minuts, el refresc de cola perquè 1r perdi les bombolles. Afegeix-hi el colorant negre. 2n Barreja 100 ml d’aigua i 100 g de sucre amb les maduixes triturades. 2n Posa la barreja a refredar dins la nevera. 3r Aboca el refresc de cola en els motllos per a gelats, sense omplir-los del 3r tot, i fica’ls al congelador. Abans que el refresc es glaci del tot, treu els motllos i buida el contingut de la part central del gelat. Torna’ls a ficar
70
dins el congelador fins que el que hi ha quedat es glaci del tot. 4t Omple tres quartes parts de la part central amb la barreja de 4t maduixes, clava-hi el bastonet de fusta i torna’ls a ficar al congelador. 5è Barreja el gelat de vainilla amb la llet fins que quedi ben desfet. 5è 6è Acaba d’omplir el motllo del gelat amb la vainilla desfeta i, de nou, cap 6è al congelador! 7è Espera’t que estigui ben glaçat i… ja pots gaudir del teu Dràcula! 7è
A El text que has llegit és…
un text instructiu. un text narratiu. un text descriptiu. una faula. B El xarop és una barreja de…
cola i sucre. gelat i llet. llet i aigua. sucre i aigua. C Quina informació ha de tenir
sempre una recepta de cuina? (Marca totes les respostes correctes.): Els ingredients. Les quantitats adequades de cada ingredient. El nom dels qui en poden menjar. Els passos que cal seguir. El lloc on s’han de comprar els ingredients. D Escriu dos verbs relacionats amb
el fet de cuinar.
F Ordena de l’1 al 4 aquests
passos: Acaba d’omplir el motllo amb vainilla desfeta. Barreja el xarop amb les maduixes. Omple els motllos amb el refresc de cola.
em poso a prova
• Ara, tria l’opció correcta o respon:
Buida el contingut de la part central del motllo. G En una recepta de cuina, les
oracions que hi surten són… declaratives. exclamatives. interrogatives. cap de les opcions anteriors. H Quina d’aquestes oracions està
ben puntuada? Per fer el Dràcula et cal cola sucre gelat maduixes i llet. Per fer el Dràcula, et cal cola, sucre, gelat, maduixes, i llet. Per fer el Dràcula et cal cola sucre, gelat maduixes i llet. Per fer el Dràcula et cal cola, sucre, gelat, maduixes i llet.
lectura que siguin de la mateixa família del mot gel.
1r TRIMESTRE
E Escriu dues paraules de la
71
em poso a prova
4. L’Isaac té vuit anys i és molt valent. Aquest vespre, abans d’apagar el llum, ha llegit una història sobre vampirs que volaven a les nits per trobar el nen o la nena amb la sang més pura. Si bevien d’aquesta sang, els seus poders encara serien més grans. De matinada, però, ha sentit cops a la finestra. Es pensava que eren les branques del pi que tocaven el vidre però… no! Ha trobat aquest personatge a l’ampit de la finestra. Descriu aquest personatge. Explica com és, com va vestit, què fa, quines aficions deu tenir… Fins i tot li
1r TRIMESTRE
pots posar un nom.
72