Título original Activistas por la vida Dirección editorial Leopoldo Blume Fotografía, textos y concepto Gervasio Sánchez Tratamiento digital de las imágenes David Vicente, Juan Manuel Castro Prieto. AuthSpirit Maquetación Anna Valls Torres Edición y coordinación Cristina Rodríguez Fischer Primera edición en lengua española 2020 © 2020 Naturart, S. A. Editado por BLUME. Carrer de les Alberes, 52, 2.º, Vallvidrera, 08017 Barcelona. Tel. 93 205 40 00 e-mail: info@blume.net © 2020 de los textos y las fotografías Gervasio Sánchez I.S.B.N.: 978-84-18075-29-2 Depósito legal: B. 5253-2020 Impreso en Tallers Gràfics Soler, Esplugues de Llobregat (Barcelona) Todos los derechos reservados. Queda prohibida la reproducción total o parcial de esta obra, sea por medios mecánicos o electrónicos, sin la debida autorización por escrito del editor.
WWW.BLUME.NET Preservamos el medio ambiente. En la producción de nuestros libros procuramos, con el máximo empeño, cumplir con los requisitos medioambientales que promueven la conservación y el uso responsable de los bosques, en especial de los bosques primarios. Asimismo, en nuestra preocupación por el planeta, intentamos emplear al máximo materiales reciclados, y solicitamos a nuestros proveedores que usen materiales de manufactura cuya fabricación esté libre de cloro elemental (ECF) o de metales pesados, entre otros.
Guatemala (entrevistas realizadas en enero y septiembre de 2018) Honduras (entrevistas realizadas en enero de 2018 y marzo de 2019) El contenido de esta publicación es responsabilidad exclusiva de Entrepueblos/ Entrepobles/Entrepobos/Herriarte y de Gervasio Sánchez y no reflejan necesariamente la opinión de la ACCD
Títol original Activistas por la vida Direcció editorial Leopoldo Blume Fotografia, textos i concepte Gervasio Sánchez Tractament digital de les imatges David Vicente, Juan Manuel Castro Prieto. AuthSpirit Maquetació Anna Valls Torres Traducció Lluïsa Moreno Llort Edició i coordinació Cristina Rodríguez Fischer Primera edició en llengua catalana 2020 © 2020 Naturart, S. A. Editat per BLUME. Carrer de les Alberes, 52, 2n, Vallvidrera, 08017 Barcelona. Tel. 93 205 40 00 e-mail: info@blume.net © 2020 dels textos i les fotografies Gervasio Sánchez I.S.B.N.: 978-84-18075-30-8 Dipòsit legal: B. 5254-2020 Imprès en Tallers Gràfics Soler, Esplugues de Llobregat (Barcelona) Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ja sigui per mitjans mecànics o electrònics, sense la deguda autorització per escrit de l’editor.
WWW.BLUME.NET Preservem el medi ambient. El la producció dels nostres llibres procurem fermament complir els requisits mediambientals que promouen la conservació i l’ús responsable dels boscos, els especial dels boscos primaris. Igualment, en la nostra preocupació pel planeta, intentem fer servir al màxim materials reciclats, i sol·licitem als nostres proveïdors que usin materials la fabricació dels quals estigui lliure de clor elemental (ECF) o de metalls pesats, entre d’altres.
Guatemala (entrevistes realitzades al gener i al setembre de 2018) Hondures (entrevistes realitzades al gener de 2018 i al març de 2019)
M a t i l d e S u b d e Ca a l Va néixer el 8 de març de 1960 i va tenir tres fills, dos dels quals van morir quan teníen 10 i 3 anys, durant l’època en què van fugir i es van refugiar a les muntanyes. Una de les seves filles es va trobar en una fossa i va ser identificada. El seu marit està desaparegut des de 1982.
“
Hem lluitat perquè es faci justícia, però la majoria dels culpables estan amb les seves famílies mentre nosaltres ho perdem tot i ens morim en la pobresa. Vam patir molt i era important explicar els nostres testimonis, encara que recordar em fa molt de mal. Vaig perdre el meu marit, els dos fills, van cremar la meva casa, van matar els meus animals. Vaig passar sis anys fugint per les muntanyes. Ni tan sols recordo on vaig enterrar el meu fill, que va morir de fam. Tot i que crec en la justícia, l’Estat encara no ha reparat el dany causat.
“
«Ni tan sols recordo on vaig enterrar el meu fill».
«Els meus fills volien menjar i no tenia res per donar-los». Vicenta Co l Po p Va néixer el 16 de setembre de 1947 i té quatre fills. El seu marit, Francisco Chund, està desaparegut des de 1982.
“
Fa mal explicar-ho. No és fàcil parlar-ne. Em vaig quedar sola amb quatre fills petits que cridaven: ‘Mama, volem menjar’. I jo no tenia res per donar-los. Ni tan sols tortillas, perquè no tenia blat de moro. Vivíem en la pobresa més absoluta, a vegades sense roba, havien de caminar despullats. Vaig plorar davant dels jutges, però vaig aconseguir parlar i explicar la meva història. Els jutges em van dir que necessitaven conèixer el meu patiment. No tan sols van fer el que van fer, no tan sols es van endur el meu marit. També em van robar la milpa i em van cremar les tres cases que tenia amb totes les meves pertinences dins dels baguls. No és fàcil suportar el record. Volem que l’Estat repari el dany que patim.
34
“
M a r i a B á Ca a l Va néixer l’1 de gener de 1941 i va tenir nou fills. Dos dels sis homes van desaparèixer i un tercer va morir per malaltia durant el conflicte armat. El seu marit, Manuel Cac, va desaparèixer el 1982.
“
Em van cremar la casa i ens van obligar a anar al destacament. Els meus fills havien d’esperar sota un arbre morts de gana mentre em violaven. Els vaig preguntar per què em feien aquelles barbaritats, i ells m’amenaçaven que ens matarien i matarien els meus fills si no callava. Abans de denunciar, ens vam reunir i vam fer una cerimònia maia per demanar que el Creador ens donés la força que necessitàvem. Un dels fiscals ens va dir que aniríem a la presó si mentíem. Vaig decidir parlar en públic sobre el que havia passat perquè vaig pensar que l’Estat ens ajudaria econòmicament per reparar el mal que vam patir. Però fins ara no hem rebut res.
“
«Els meus fills esperaven mentre em violaven».
«No vaig explicar el que ens van fer, ni tan sols als meus fills». Ce c i l i a Ca a l Va néixer el 22 de novembre de 1952 i té tres fills. El seu marit, Abelardo Coc, va desaparèixer el 1982.
“
Vam ser violades, ens vam quedar sense marits, i els nostres fills, sense pares. Els vam haver d’educar soles. Durant dècades no vaig explicar a ningú el que ens van fer, ni tan sols als meus fills. Amb la demanda vam buscar una reparació individual, però els jutges van decidir beneficiar tota la comunitat. Em sento contenta, però pensava que rebria una compensació econòmica.
“
35
128
129
«Més de tres-cents crims per odi sexual en la darrera dècada». 134
G a s p a r S á n c h ez (L A E S PE RANZA)
Va néixer el 3 de febrer de 1993 a La Esperanza (departament d’Intibucá). És coordinador de Diversitat Sexual i Igualtat de Drets del Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH).
“
Treballem la diversitat sexual i intentem crear consciència a les comunitats de la necessitat de respectar gais i lesbianes, freqüentment marginats, discriminats i desplaçats. Lluitar pels drets del poble també obliga a protegir els drets de les minories sexuals. Vam aconseguir que aquesta problemàtica estigués a l’ordre del dia per primera vegada a l’Assemblea Nacional del COPINH, a la qual acostumen a anar vuit-cents delegats. És un repte perquè la comunitat lenca és molt masclista i la influència religiosa està molt arrelada a les comunitats. Molts vilatans pensen que els homosexuals som malalts i que tenim el dimoni a dins. Soc una persona molt respectada dins de l’organització, encara que a vegades haig de rebutjar les burles dels companys. Només dues dones s’han declarat lesbianes. Hi ha altres casos, però no han volgut fer-los públics. Utilitzem les cinc emissores comunitàries per desenvolupar un programa que es diu Wiphala, en referència a la bandera de molts colors que representa els pobles indígenes i que jo comparo amb la bandera irisada del moviment gai. Al principi es van produir situacions molt desagradables amb companys de l’organització. ‘Què fa aquest culero [homosexual] aquí?’, cridaven alguns. Et plantejaves fugir de tothom, fins i tot de la família. He tingut enfrontaments permanents amb alguns veïns del meu barri. Una família m’insultava cada vegada que passava per davant de casa seva. Fins i tot les criatures em deien ‘marieta’ i ‘culero’. El 2015 em va apallissar un membre d’aquella família. Els vaig demandar i el procés continua obert. El codi penal pot condemnar un gai de tres a cinc anys. He tingut problemes amb dos dels meus sis germans i amb el meu pare mai no he parlat d’aquest tema. En la darrera dècada s’han produït més de tres-cents crims per odi sexual contra la comunitat LGBT.
“
135
Preservem el medi ambient • Reciclem i reutilitzem. • Utilitzem paper procedent de boscos de gestió responsable.
ISBN 978-84-18075-30-8
9 788418 075308