L'antic Egipte en 30 segons

L’ANTIC

EGIPTE EN 30 SEGONS Cath Senker

30 temes

apassionants per a fanàtics dels faraons, explicats en mig minut

Il·lustracions: Melvyn Evans

Assessorament científic: Dra. Jacquelyn Williamson

TÍTOL ORIGINAL EDICIÓ

Ancient Egypt in 30 Seconds

Susan Kelly, Hazel Songhurst, Polly Goodman Peter Bridgewater, Kim Hankinson

DIRECCIÓ CREATIVA I ARTÍSTICA

Emily Portnoi

DISSENY IL·LUSTRACIONS

Melvyn Evans, Marta Munoz

TRADUCCIÓ

Lluïsa Moreno Llort

Núria Castellano Solé Doctora en Egiptologia Membre de la Missió Arqueològica d'Oxirrinco i de l'IPOA (Universitat de Barcelona)

REVISIÓ DE L’EDICIÓ EN LLENGUA CATALANA

COORDINACIÓ DE L’EDICIÓ EN LLENGUA CATALANA

Cristina Rodríguez Fischer Primera edició en llengua catalana, setembre de 2019 © 2019 Naturart, S.A. Editat per Blume Carrer de les Alberes, 52, 2n, Vallvidrera, 08017 Barcelona Tel. 93 205 40 00 E-mail: info@blume.net © 2015 The Ivy Press Limited, Quarto Publishing plc, Londres (Regne Unit) I.S.B.N.: 978-84-17757-64-9 Imprès a la Xina Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra sense l’autorització escrita de l’editor, tant si és feta per mitjans mecànics com electrònics.

WWW.BLUME.NET

FSC® C001701

Contingut L’extraordinari antic Egipte 6 ELS ANTICS EGIPCIS 8 Glossari 10 Una rica civilització 12 El riu Nil 14 Les reines-faraó 16 Les faraones 18 La societat egípcia 20 A CASA 22 Glossari 24 L’espai habitable 26 Menjar i beure 28 Peces de roba fresques 30 De gala 32

GUANYAR-SE LA VIDA 34 Glossari 36 L’agricultura 38 La construcció i la mineria 40 Artesans creatius 42 Escribes amb estatus 44 L’escriptura 46 La curació dels malalts 48 LA DIVERSIÓ I ELS JOCS 50 Glossari 52 L’hora de l’esbarjo 54 La caça i la pesca 56 El cant i la dansa 58

LA RELIGIÓ I EL MÉS ENLLÀ 60

EL COMERÇ I EL SAQUEIG 78

Glossari 62

Glossari 80

Déus i deesses 64

Els viatges i el transport 82

Els temples 66

Els mercats 84

Les festivitats 68

Els soldats i les armes 86

La conservació dels cossos 70

La guerra 88

La preparació de les mòmies 72

La fi de l’antic Egipte 90

La construcció de les piràmides 74 La Vall dels Reis 76

Descobreix-ne més 92 Índex 94

Els faraons … en 30 sego ns El governant de l’antic Egipte era el faraó. El (o ella) vivia envoltat

de luxes en un palau immens i era el propietari de totes les terres. El faraó era responsable del benestar del seu poble, que el tenia per un déu jove. El govern dels faraons era pacífic durant la major part del temps.

El primer faraó va ser el rei Menes, cap a l’any 3000 aC. Menes va unifi car el Baix i l’Alt Egipte en un únic país i en va fundar la capital, Memfis, de la qual no es conser ven gairebé les restes.

Aproximadament l’any 2600 aC, el faraó Djoser va manar construir la primera piràmide d’Egipte, coneguda com Piràmide Esglaonada. Tenia sis plataformes i mesurava 62 m d’alçària. Va ser el primer edifici de pedra important de tots els que es van construir a Egipte. de Cap a l’any 2589 aC, el faraó Quèops va fer aixecar la piràmide més gran va totes: la Gran Piràmide de Guiza. A més de ser cèlebre per les batalles que aC, lliurar, el faraó guerrer Ramesses el Gran, que va governar cap al 1200 va manar construir una gran quantitat de monuments.

Resum en 3 segons Als faraons, que eren els reis de l’antic Egipte, eren considerats déus.

16

Famós arreu del món Encara que el rei nen Tutankhamon no va ser un faraó important, és, sens dubte, el més famós. L’arqueòleg Howard Carter en va descobrir la tomba a la Vall dels Reis el 1922. Era l’única que no havia estat saquejada, per la qual cosa tant la seva mòmia com la seva màscara mortuòria daurada, joies, armes, mobles i roba estaven intactes. Aquesta descoberta extraordinària va fer volar la imaginació arreu del món i ens va proporcionar una gran quantitat d’informació sobre l’antic Egipte.

Fa milers d’anys, Egipte estava governat per uns reis molt poderosos que s’anomenaven faraons.

El primer faraó, Menes, va fer construir Memfis, la ciutat més gran de l’antiguitat.

Menes va unificar

Djoser va fer construir

l’Alt i el Baix Egipte

la Piràmide Esglaonada, que

en un únic país.

va ser la primera d’Egipte.

Baix Egipte

Alt Egipte

2600 aC

3000 aC

La Gran Piràmide de Guiza la va ordenar

Ramesses el Gran va dur les seves tropes a la batalla per recuperar les terres egípcies perdudes.

construir Quèops.

2589 aC

1300 aC

Les reines-faraó … en 30 se go ns Si bé la majoria dels alts funcionaris

de l’antic Egipte eren homes,

càrrecs i algunes fins i tot van arribar les dones també podien ocupar alts de les primeres reines-faraó de què a ser faraons. Sobeknefrure va ser una gairebé quatre anys de la dècada tenim constància. Va governar durant seu regnat. de 1790 aC. Se sap molt poc sobre el

Al segle XV aC, la filla del faraó Tuthmosis, Hatshepsut, es va convertir en reina-faraó. Al principi va governar en nom del seu jove fillastre, Tutmosis III, però al cap d’uns quants anys es va nomenar ella mateixa reina-faraó.

Hatshepsut usava un pentinat de cerimònia i una barba falsa per semblar un faraó de debò. Va construir un temple esplèndid a prop de Tebes, amb uns baixos relleus que narren els esdeveniments més importants del seu regnat.

d’Egipte, l’any 51 aC. El seu pare Cleòpatra va ser la darrera reina-faraó ernessin junts, però aquest va volia que Cleòpatra i el seu germà gov ipte. Malgrat tot, Cleòpatra, que decidir fer-ho sol i la va expulsar d’Eg recuperar el tron amb l’ajut del estava decidida a governar Egipte, va líder romà Juli Cèsar.

Resum en 3 segons Les dones podien ocupar càrrecs importants, fins i tot el de faraó, que era el més alt de tots.

18

Les dones a l’antic Egipte És probable que l’antic Egipte fos el millor lloc per ser dona a l’antiguitat. Les dones posseïen més drets que en altres territoris. Podien tenir propietats i fer de comerciants, i les lleis les tractaven igual que als homes. Les nobles riques es quedaven a casa i s’encarregaven de les seves llars immenses. Les dones pobres havien de treballar en tota mena de feines, al costat dels homes.

Encara que la majoria dels faraons van ser homes, algunes dones van aconseguir governar Egipte.

Hatshepsut estava segura que el seu pare volia que es convertís en faraó i el succeís.

Feia servir un tocat de cerimònia i una barba falsa perquè la veiessin com un faraó de debò.

Hatshepsut va enfortir l’economia egípcia. Va fer construir l’impressionant conjunt de temples Deir el-Bahari.

de le s re in es -f ar aó El sa ló de la fa m a

SOBEKNEFRURE

HATSHEPSUT

TAUSERT

CLEÒPATRA

Cap al 1799-1795 aC

Cap al 1473-1458 aC

Cap al 1193-1190 aC

Cap al 51-30 aC

L’ANTIC

EGIPTE EN 30 SEGONS

30 temes apassionants per a fanàtics dels faraons, explicats en mig minut Et convidem a viatjar enrere en el temps i a descobrir fets i dades sobre una civilització antiga impressionant.

Amb unes il·lustracions divertides plenes de color i minimissions d’allò més emocionants, aquesta guia amena i entretinguda és una magnífica introducció a un món que va desaparèixer fa molt de temps.

FSC® C001701 ISBN 978-84-17757-64-9