I A I T R HS O DE LA M ÚSICA N A E R N E S P
MARY RICHARDS I DAVID SCHWEITZER Il.lustracions de e
Donem les gràcies a Rose Blake per les seves magnífiques il·lustracions tan inspiradores; als nostres preciosos fills, Arlo, Zubin Quincy i Viola, que han hagut d’aprendre a estudiar a casa mentre escrivíem aquest llibre durant el confinament declarat arran la pandèmia de la COVID-19, i a tots els infants, pares i mares tan brillants que han tocat a la John Stainer Orchestra durant aquests darrers anys. Voldríem dedicar aquest llibre als milers de músics plens de talent que han hagut d’hibernar durant el 2020. M.R. i D.S. Vaig il·lustrar aquest llibre mentre travessava un moment molt estressant, tancada en soledat, així que m’agradaria agrair a Mary, David, Anna i Avni per ser tan pacients tan amb mi, ha estat un plaer treballar amb tots. Tenir l’objectiu d’il·lustrar aquest llibre realment em va ajudar a aixecar-me del llit al matí! Gràcies als meus amics per animar-me en els mals moments: Hannah, Paddy, Sophie, Ellie, Matthew, Nat, Narghi, Lucy, Maisie i els altres! I gràcies a la meva mare per ensenyar-me la importància de la música, l’harmonia i el cant des del primer dia. També, gràcies a la Tara i l’Alexis per l’acord secret! R.B.
Títol original A History of Music for Children Traducció Lluïsa Moreno Llort Revisió de l’edició en llengua catalana Llorenç Esteve de Udaeta Historiador de Música Coordinació de l’edició en llengua catalana Cristina Rodríguez Fischer Primera edició en llengua catalana, agost del 2021 © 2021 Naturart, S.A. Editat per BLUME Carrer de les Alberes, 52, 2n, Vallvidrera 08017 Barcelona Tel. 93 205 40 00 e-mail: info@blume.net © 2021 Thames & Hudson Ltd, Londres © 2021 del text Mary Richards i David Schweitzer © 2021 de les il·lustracions Rose Blake I.S.B.N.: 978-84-18459-66-5 Imprès a la Xina Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ja sigui per mitjans mecànics o electrònics, sense la deguda autorització per escrit de l’editor. WWW.BLUME.NET Aquest llibre s’ha imprès sobre paper manufacturat amb matèria primera procedent de boscos de gestió responsable. En la producció dels nostres llibres intentem, amb el màxim esforç, complir els requisits mediambientals que promouen la conservació i l’ús responsable dels boscos, en especial dels boscos primaris. Així mateix, en la nostra preocupació pel planeta, intentem utilitzar al màxim els materials reciclats, i sol·licitem als nostres proveïdors que facin servir materials el procés de fabricació dels quals estigui lliure de clor elemental (EFC) o de metalls pesants, entre d’altres.
I A I T R HS O DE LA M Ú SICA PER A NENS
MARY RICHARDS I DAVID SCHWEITZER Il.lustracions de
CONTINGUT 6
INTRODUCCIÓ
8
Capítol 1: QUÈ ÉS LA MÚSICA?
16 18
28 32 36 40 44 50 58 60 66 70 76
Comparem el so amb la música Reflexionem sobre... So i música Capítol 2: EXPLOREM LA MÚSICA
Quina música s’ha creat en altres temps i llocs? Reflexionem sobre... Òpera
Capítol 3: CREEM MÚSICA
Què usem per fer música? Reflexionem sobre... Composició i improvisació Reflexionem sobre... El piano Reflexionem sobre... L’orquestra Capítol 4: SENTIM LA MÚSICA
Com la música ens desperta els sentits Reflexionem sobre... La música per al cinema Capítol 5: VEIEM LA MÚSICA
Com s’escriu i es transmet la música? Reflexionem sobre... Com llegim la música Capítol 6: INTERPRETEM I ESCOLTEM LA MÚSICA
On i com podem escoltar música? Reflexionem sobre... Com enregistrem la música
80
Capítol 7: QUÈ PASSARÀ ARA AMB LA MÚSICA?
86
Cronologia d’invents
90
Glossari
92
Suggeriments per escoltar
93
Fonts
94
Llista d’il·lustracions
95
Índex
QUÈ ÉS LA MÚSICA?
Comparem el so amb la música
Soc una cacatua
negra galta-roja. A més
d’anar pentinada com una
estrella de rock, sé marcar un bon ritme amb beines i branques, que aguanto amb les potes.
Soc un ocell lira i puc
imitar pràcticament qualsevol so, fins i tot la veu humana.
Inspirats pel cant dels ocells En la seva cançó «Three Little Birds», el músic Bob Marley
(1945-1981), en referència als ocells del llindar de la seva porta, diu que canten «melodies pures i vertaderes» que transmeten un missatge d’esperança: «No et preocupis per res!». Els músics de tots els temps s’han sentit inspirats pels ocells. Una de les primeres cançons escrites per a un cor a l’Anglaterra del segle XIII tractava sobre el cant del cucut.
El familiar cant de dues notes d’aquest ocell també es pot apreciar a la música dels compositors Ludwig van Beethoven (1770-1827)
i Camille Saint-Saëns (1835-1921).
El 1921, la compositora nord-americana Amy Beach (1867-1944) va sentir
una griveta cua-rogenca cantant davant del seu estudi. Va convertir aquell cant en un parell de peces per a piano. El compositor francès Olivier Messiaen (1908-1992) sentia fascinació pels cants dels
ocells i va anotar els cants d’arreu del món. La seva esposa, la pianista Yvonne Loriod (1924-2010), va confessar que caminava pel bosc quan
va sentir un becut, que va reconèixer gràcies a la música de Messiaen.
12
Però no només els cants dels ocells inspiren els músics. El 1875-1876, el compositor rus Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893) va escriure el ballet El llac dels cignes. Un ballet és una història que s’explica amb música i ball. La música d’El llac dels cignes expressa els gràcils moviments dels cignes. Les ballarines, vestides amb uns tutús que semblen plomes, es mouen per l’escenari com els ocells al llac de la història, que tracta d’una princesa encantada que és un cigne durant el dia i un ésser humà a la nit. La propera vegada que passegis per un parc, para l’orella als sons de la natura que t’envolta; podrien inspirar-te una peça musical. El músic de jazz Charlie Parker (1920-1955), que tocava el saxofon, va rebre el sobrenom de Bird («ocell», en anglès), i moltes de les seves composicions tenen títols com «Bird Gets the Worm» («L’ocell que aconsegueix el cuc»). El famós club de jazz Birdland, inaugurat el 1949, va ser batejat en honor seu.
3. Creem música
R E FL E XI O N E M S O BR E...
Composició i improvisació
D’escriure música se’n diu compondre, mentre que fer música sobre la marxa es denomina improvisar... De fet, però, són dues activitats molt similars. Canta unes quantes notes a l’atzar o toca-les en un instrument. Acabes d’improvisar una melodia! Pots tornar a tocar-la una altra vegada? Si l’enregistres d’alguna manera, o fins i tot si l’escrius, acabes de compondre una peça musical. Molts compositors comencen a escriure improvisant melodies.
Al Japó, els grups de percussió taiko com Kodo (fundat el 1981) toquen una barreja de ritmes predefinits i improvisats. A causa del so ensordidor, els tambors taiko s’usen amb freqüència en bandes sonores de pel·lícules.
36
3. Creem música
A la majoria de les peces compostes per a orquestra, totes les notes que toca cada músic s’escriuen a la partitura, que és un conjunt de parts que els intèrprets segueixen. La peça pot sonar d’una manera diferent en cada actuació, però les notes sempre són les mateixes. No obstant això, la melodia de jazz «Round Midnight» de Thelonious Monk (1917-1982) s’interpreta de manera força diferent en cada ocasió. Si bé en podem reconèixer els acords i la melodia, les gravacions de Chet Baker (1929-1988) a la trompeta, de Wes Montgomery
(1923-1968) a la guitarra o de Mary Lou Williams (1910-1981) al piano
són interpretacions d’aquesta peça. En el jazz és bastant habitual
començar a tocar la melodia original i improvisar, mentre els músics fan torns per presentar el seu solo. Això dona als concerts de jazz una energia i una emoció especials, ja que mai no hi ha dues actuacions iguals. Molts músics amb talent afirmen que no saben compondre. Però de debò que no val la pena intentar-ho? Potser és més fàcil del que pensaven. Si la teva melodia s’assembla a una altra cançó, intenta modificar-la una mica o afegir-hi un element sorpresa. Crearàs una cosa única!
37
3. Creem música
Electrònica Durant milers d’anys, la música es tocava utilitzant únicament instruments acústics que calia copejar, fregar o bufar, però als segles XX i XXI vam començar a emprar l’electrònica per fer música. El 1897, l’inventor Thaddeus Cahill (1867-1934) va desenvolupar el
primer instrument electrònic, el Telharmonium. Era un orgue electrònic enorme, d’unes 200 tones de pes (que és el que pesen 10 autobusos de dos pisos de Londres), que va costar l’equivalent a sis milions de dòlars actuals. Se’n van fabricar només tres unitats i, per desgràcia, cap no ha sobreviscut. Ni tan sols disposem d’una gravació del seu so. Potser no ens ha de sorprendre que no tingués èxit.
SOM EL S R O B OTS!
Fotograma de The Day the Earth Stood Still, 1951.
El theremin, inventat el 1920 per l’enginyer rus Léon Theremin
(1896-1993), emetia un so esgarrifós que no s’assemblava a res que s’hagués escoltat abans. La música Clara Rockmore (1911-1988)
va participar en el disseny i el tocava davant d’un gran públic arreu dels Estats Units. El so canvia en moure les mans davant de dues antenes —una en regula el to, i l’altra, el volum—. A causa del seu so tan estrany, el theremin es va usar en pel·lícules sobre alienígenes, com a la banda sonora de Bernard Herrmann (1911-1975) per a la pel·lícula The Day the Earth Stood Still (Ultimàtum a la Terra). A mesura que va transcórrer el temps, nous invents van anar transformant la música. Les guitarres elèctriques van ajudar a crear el so atrevit de la música pop de la dècada de 1950. En la de 1960, l’enginyer nord-americà Robert Moog (1934-2005)
va desenvolupar el sintetitzador, que podia produir milers de sons diferents. El grup alemany Kraftwerk (fundat el 1970) es disfressava de robots i interpretava música que era pràcticament electrònica
en la seva totalitat, com si hagués estat producte d’una màquina. Els sintetitzadors canviarien el so de la música per sempre. En la dècada de 1980, les caixes de ritmes electròniques com la Roland TR-808 van contribuir a crear els ritmes de la música hip-hop i house. El pes de l’electrònica es manté avui dia, i bona part de la música que escoltem es crea per mitjà d’ordinadors.
Endinsa’t en aquest viatge musical arreu del món i coneix els compositors, els músics i els intèrprets que s’han fet famosos per haver creat la música que ens apassiona. Nosaltres també podem crear música, i de maneres ben diverses: només cal que triïs el teu instrument preferit (la bateria o el didjeridú, el sitar o el sintetitzador, el tocadiscs o la tuba) i t’uneixis a la festa!
ISBN 978-84-18459-66-5
9 788418 459665