Leonardo Da Vinci en 30 segons

LEONARDO

INCI DENA VSEGONS 30

Paul Harrison

30 temes apassionants sobre la vida i l’època de Leonardo da Vinci Il·lustracions: Tom Woolley Assessorament científic: Mari Griffith

TÍTOL ORIGINAL EDICIÓ

Leonardo da Vinci in 30 Seconds

Hazel Songhurst, Tom Kitch, Susan Kelly, Susie Behar, Elizabeth Wyse i Lucy Menzies

DIRECCIÓ CREATIVA I ARTÍSTICA DISSENY

Michael Whitehead, Hanri van Wyk

Emily Portnoi, Emily Hurlock

TRADUCCIÓ

Lluïsa Moreno Llort

COORDINACIÓ DE L’EDICIÓ EN LLENGUA CATALANA

Cristina Rodríguez Fischer Primera edició en llengua catalana, maig de 2017 © 2017 Naturart, S.A. Editat per Blume Carrer de les Alberes, 52, 2n, Vallvidrera, 08017 Barcelona Tel. 93 205 40 00 E-mail: info@blume.net © 2016 The Ivy Press Limited, Brighton (Regne Unit) I.S.B.N.: 978-84-16965-27-4 Imprès a la Xina Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra sense l’autorització escrita de l’editor, tant si és feta per mitjans mecànics com electrònics.

WWW.BLUME.NET Preservem el medi ambient. En la producció dels nostres llibres procurem, amb el màxim interès, complir amb els requisits mediambientals que promouen la conservació i l’ús responsable dels boscos, especialment dels boscos primaris. Així mateix, en la nostra preocupació pel planeta, intentem fer servir al màxim materials reciclats i sol·licitem als nostres proveïdors que facin servir materials de manufactura la fabricació estigui lliure de clor elemental (ECF) o de metalls pesants, entre d’altres.

LEONARDO

INCI DENA VSEGONS 30

Paul Harrison Il·lustracions: Tom Woolley Assessorament científic: Mari Griffith

Contingut Sobre aquest llibre 6 L’HOME I LA SEVA ÈPOCA 8 Glossari 10 Els inicis 12 Les ciutats estat bel·ligerants 14 Un pensador original 16 Els quaderns de Leonardo 18 El Leonardo distret 20

L’ARTISTA 22 Glossari 24 La pintura a l’oli 26 La perspectiva, la llum i el color 28

La Monna Lisa 30 Símbols i secrets 32 L’escultura 34 Leonardo i Miquel Àngel 36 L’INVENTOR 38 Glossari 40 La maquinària bèl·lica 42 Meravelles rodants 44 Remuntem el vol 46 Els autòmats 48 Invents musicals 50

L’ANATOMISTA 52

EL VISIONARI 78

Glossari 54

Glossari 80

Les proporcions perfectes 56

Edificis i ciutats 82

El dibuix de rostres 58

La construcció de ponts 84

Precisió anatòmica 60

El món de l’aigua 86

El funcionament de l’ull 62

La cartografia 88

EL CIENTÍFIC I MATEMÀTIC 64 Glossari 66 Teories de l’univers 68 Projectem la llum 70 Estudis de la natura 72 Les pautes de creixement 74 Les pautes geomètriques 76

El llegat de Leonardo 90 Descobreix-ne més 92 Índex 94 Respostes 96

La Monna Lisa … en 30 segons Leonardo va crear el que probablement sigui el quadre més famós del món: La Monna Lisa o La Gioconda. És el retrat d’una dona, tot i que, ns sorprenentment, ningú no sap del cert qui és. Hi ha moltes teories, i fi i tot n’hi ha una que sosté que és un autoretrat de Leonardo vestit de dona.

No obstant això, el més probable és que sigui el retrat de Lisa Gherardini, esposa del mercader italià de sedes Francesco del Giocondo. enllestir.

Un altre dels misteris al voltant d’aquest quadre és si Leonardo el va t Tot i que Leonardo va deixar moltes obres inacabades, aquesta és diferen mort. perquè hi va treballar durant molts anys i la va conser var fins a la seva en És evident que era molt important per a ell, encara que, per desgràcia, Leonardo desconeixem el motiu. El que sí que sabem és que la manera en què ar-nos va captar el mig somriure tan estrany de la dona no ha deixat de fascin al llarg dels segles.

Actualment, el quadre es troba al Museu del Louvre, a París. Es calcula que el visiten uns sis milions de persones a l’any i està protegit per un vidre antibales.

Resum en 3 segons Tot i que La Monna Lisa és el quadre més famós del món, no sabem qui és la dona del retrat.

30

Robada!

El 21 d’agost de 1911, un lladre disfressat que es deia Vincenzo Peruggia va robar La Monna Lisa del Louvre. Per fer-ho, es va limitar a sortir de la galeria amb el quadre amagat sota la bata de pintor. Al cap de dos anys l’obra es va recuperar i es va tornar a dur a la galeria.

Qui és aquesta dona?

Segons alguns, aquesta dona tan misteriosa és Lisa Gherardini.

Va pentinada amb la ratlla Fa la impressió

al mig.

que somriu.

Sembla que no tingui celles!

Té les mans massa grosses en comparació de la resta del cos.

Els autòmats … en 30 segons Les idees que tenia Leonardo sobre el moviment mecànic no es van

i Leonardo limitar al transport. En efecte, els robots no són pas un invent modern, descomptat, en va dissenyar i construir models operatius que es podien moure. Per sc I aquests models van suscitar un gran renou i van impressionar tant France de França que el sobirà va suggerir a Leonardo que treballés per a ell.

El terme exacte amb què es coneix aquest tipus d’invent és autòmat. S’ha documentat que Leonardo va construir almenys tres models de lleó que es podien moure d’una manera o d’una altra. El primer model, creat cap al 1509, es podia posar dret sobre les potes del darrere. El segon, construït cap al 1515, era força més impressionant: era capaç de caminar, remenar la cua, moure el cap a un costat i a l’altre i obrir la boca.

Quan al rei Francesc I se’l va convidar de tocar-lo amb l’espasa, el cos del lleó es va obrir i es va descobrir que era ple de lliris, símbol de la família reial francesa. No és estrany que el rei en quedés tan enlluernat.

A l’interior del lleó hi havia engranatges, politges i un pèndol, que també van ser tota una innovació per l’època. Encara que avui dia l’únic que queda d’aquest lleó són els dissenys en els diaris de Leonardo, n’hi ha una rèplica moderna que va demostrar que funcionava.

Resum en 3 segons

El rei Francesc I de França

Leonardo va aconseguir tant d’èxit amb els autòmats que li van fer una oferta de feina a l’estranger.

El rei Francesc va ser el darrer mecenes de Leonardo. El 1516, impressionat pel seu talent, el va convidar d’anar a França per treballar per a ell. A Leonardo se li va concedir una casa i un salari molt generós per ser el pintor, l’enginyer i l’arquitecte reial, funcions que va exercir fins a la seva mort, el 1519. A més de les seves qualitats, també es va endur a França La Monna Lisa, raó que explica que avui dia es trobi en un museu francès i no en un d’italià.

48

Els autòmats tan enginyosos de Leonardo meravellaven a tothom.

El lleó seia, es posava dret i movia el cap i les potes del davant.

Totes les peces mòbils del lleó eren dins del cos.

Cap al 1495 Leonardo va construir un cavaller robot.

El 1996 va ser reconstruït, i va funcionar!

Es movia mitjançant una sèrie de politges i engranatges.

L’anato mista Sense els avantatges actuals de l’escàner i dels raigs X, els renaixentistes tenien una visió incompleta del que passa a l’interior del cos. Leonardo va ampliar els límits del coneixement gràcies als seus dibuixos tan detallats de l’interior de l’ésser humà, i per fer-los fins i tot va haver d’obrir cadàvers.

També va deixar notes escrites sobre com creia que funcionava el cos i, encara que les seves idees no fossin perfectes, eren força encertades.

Les proporcions perfectes … en 30 se go ns D’aprenent, Leonardo va estudiar com podia dibuixar persones

havien que tinguessin les proporcions adequades; per exemple, els braços no les idees de ser massa llargs, ni el cap, massa petit. A Leonardo l’entusiasmaven , renaixentistes de la proporció, basades en les matemàtiques i en la ciència i també en l’art.

Leonardo i els altres artistes renaixentistes van estudiar l’obra de Marc Vitruvi, un autor de l’antiga Roma que va escriure sobre arquitectura i, a més, va descriure les proporcions ideals del cos humà. Leonardo les va prendre com a referència per dibuixar el seu esquema del cos humà en l’obra que avui dia es coneix per L’home de Vitruvi. És una figura humana amb els braços i les cames estesos que mostra com s’encaixen dins d’un quadrat i un cercle. ncia.

Curiosament, els artistes a vegades deformen les proporcions a consciè La mà de la dona que apareix en el cèlebre quadre de Leonardo La dama do de l’ermini, per exemple, és massa gran. Tot i així, ningú no sap si Leonar ho va fer de manera intencionada o perquè es va equivocar.

Resum en 3 segons Leonardo creia que les regles matemàtiques regien les proporcions ideals del cos.

56

Missió de 3 minuts Com et mesures?

Necessitaràs: • un terra pla (de rajoles, per exemple) • un guix • un ajudant • un cordill • un tros de fusta recte i llarg.

Estira’t a terra amb les cames rectes i els braços en creu. Demana-li al teu ajudant que et dibuixi el contorn amb guix. Aixeca’t i dibuixa amb el tros de fusta un quadrat tot al voltant de la teva figura. Lliga el guix al cordill. Subjecta un dels extrems del cordill a l’altura d’on hauries de tenir el melic en el dibuix de guix i traça un cercle. Torna’t a estirar a terra i estén els braços i les cames en forma d’estrella per intentar tocar les vores del cercle. Demana al teu ajudant que dibuixi també aquest contorn. T’assembles a l’home de Vitruvi?

Leonardo dibuixava les persones segons les proporcions exactes determinades per l’antic enginger romà Marc Vitruvi.

La distància entre el colze i la punta del dit del mig equival a un quart de l’alçada de la persona.

La longitud de la mà equival a la desena part de l’alçada de la persona.

Les orelles comencen a l’altura de les celles i acaben en la punta del nas.

L’amplària d’una persona amb els braços estesos equival a la seva alçada.

El dibuix de rostres … en 30 se go ns A Leonardo el fascinaven els rostres humans. Als seus estudiants

ar el els deia que portessin a sobre un quadern quan sortissin per poder dibuix que cos humà en moviment i observar els rostres i els gestos facials de la gent de trobaven. Ell també ho feia, com podem veure en els seus quaderns, plens fulls amb esbossos de persones, sobretot de caps.

És probable que alguns d’aquests caps fossin esquemes per a la preparació d’altres pintures. Aquests dibuixos són esbossos preliminars. També va fer dibuixos de persones que li cridaven l’atenció o caricatures, que són imatges amb els trets facials exagerats.

En alguns d’aquests esbossos, Leonardo hi representava persones malaltes. Fins i tot en algunes caricatures, hi ha metges que asseguren que hi reconeixen la malaltia que tenia cada un dels personatges.

Leonardo es valia a vegades del seu art per venjar-se de la gent. Expliquen, per exemple, que en el quadre L’últim sopar el cap de Judes està inspirat en el prior del monestir que havia encarregat l’obra a Leonardo. L’artista, cansat de la insistència del prior per saber quan enllestiria el quadre, es va basar en el rostre d’ell per retratar el traïdor de Jesús.

Resum en 3 segons

Missió de 3 minuts Com fer la teva pròpia caricatura

Leonardo va fer nombrosos dibuixos de caps per perfeccionar el seu art.

Prova de fer una caricatura ràpida d’un amic o fins i tot de tu mateix.

Exagera’n les faccions. Si el teu amic té els ulls molt grossos, fes-los-hi enormes; si té el nas petit, dibuixa-n’hi un de diminut.

Observa la forma del cap: se t’acut com la podries exagerar? El truc és no passar per alt els detalls per aconseguir que la caricatura s’assembli al model.

58

A Leonardo li encantava dibuixar caps grotescos i caricatures. Va fer alguns dibuixos de persones malaltes.

El nas d’aquest home

Aquesta dona té

està totalment

la barbeta sortida,

desproporcionat

i alhora un pentinat

respecte de la resta

molt pulcre i sofisticat.

del cos.

Aquest home té un «nas romà»: recte, fi i de pont prominent.

Aquesta caricatura tan grotesca potser evidencia una deformació òssia.

El crani allargat d’aquest home presenta signes clars d’un creixement anormal.

LEONARDO

INCI DENA VSEGONS 30

30 0 temes tem apassionants sobre la vida de Leonardo ardo da Vinci Vin nci g minut i l’època en què va viure explicats en mig EExplora la ment d’aquest geni del Renaixementt a partir de d mocion s dades concises, petites missions d’allò més emocionants i resums molt breus que et guiaran al llarg del camí.

Endinsa’t en aquesta biografia engrescadora, rica en il·lustracions divertides i originals, d’un dels pensadorss més influents i innovadors de to ots els temps. ots tem tots

Preservem el medi ambient • Reciclem i reutilitzem.

• Fem servir paper de boscos gestionats de manera responsable.

ISBN 978-84-16965-27-4