MANDELA
grans persones
l’africà multicolor
Alain Serres Zaü
Crèdits de les fotografies Stoddart / REA: pàgina 57 • Julia Cumes / Gamma: pàgina 58 superior • Gallo / Foto24 / Camerapress / Gamma / Eyedea presse: pàgina 59 • 2109 / Gamma / Eyedea presse: pàgina 60 superior esquerra • L’humanité / Keystone: pàgina 60 superior dreta • Keystone: pàgina 60 inferior • London-express / Gamma: pàgina 61 superior • 2109 / Gamma / Eyedea presse: pàgina 61 inferior • Alexander Joe / AFP: pàgina 62 superior • Jean-Pierre Muller / AFP: pàgina 62 inferior • Martin Rose / Getty images / AFP: pàgina 63 superior • Stéphane de Sakutin / AFP: pàgina 63 inferior esquerra • Metin Aktas / Anadolu agency / AFP: pàgina 63 inferior dreta
Títol original Mandela. L’africain multicolore Iconografia, direcció editorial i artística Alain Serres Maquetació V.D. + K.O. Traducció Lluïsa Moreno Llort Coordinació de l’edició en llengua catalana Cristina Rodríguez Fischer Primera edició en llengua catalana, setembre de 2016 © 2016 Art Blume, S.L. Carrer de les Alberes, 52, 2.º 08017 Vallvidrera, Barcelona Tel. 93 205 40 00 e-mail: info@blume.net © 2014 Rue du Monde, França ISBN: 978-84-9801-968-1 Dipòsit legal: B.18852-2016 Imprès a Tallers Gràfics Soler, Esplugues de Llobregat (Barcelona) Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ja sigui per mitjans mecànics o electrònics, sense la deguda autorització per escrit de l’editor.
WWW.BLUME.NET Aquest llibre s’ha imprès sobre paper manufacturat amb matèria primera procedent de boscos de gestió responsable. En la producció dels nostres llibres intentem, amb el màxim esforç, complir els requisits mediambientals que promouen la conservació i l’ús responsable dels boscos, en especial dels boscos primaris. Així mateix, en la nostra preocupació pel planeta, intentem utilitzar al màxim els materials reciclats, i sol·licitem als nostres proveïdors que facin servir materials el procés de fabricació dels quals estigui lliure de clor elemental (ECF) o de metalls pesants, entre d’altres.
MANDELA
l’africà multicolor
Text d’Alain Serres Il.lustracions de Zaü
Cada dia, a les 6 de la tarda, Nelson Mandela es queda sol a la seva cel·la, fins a les 5.30 h de l’endemà. 3 m × 3 m. 6 barrots. 1 petita estora a terra. 3 mantes. En una manta hi ha el dibuix d’un lleó. Un home i un animal dins de la mateixa gàbia. Al vespre, discretament, els presos intenten llegir els retalls de paper arrugats que circulen. Diuen que, als barris negres del país, una petició exigeix l’alliberament de Mandela i els seus companys. Milers d’alumnes de primària la signen en nom dels seus pares, que no saben firmar. 28
1969
1970
Ha passat un altre any. Es fa llarg, tot un any, a l’illa de Robben. S’ha designat un nou comandant de la presó. És molt cruel. Abusa de la seva autoritat. De vegades, en plena nit, s’organitzen escorcolls. Els presos s’han de posar en fila, despullats, les mans a la paret. Mandela s’hi oposa. Amb els seus companys, s’atreveix a escriure una carta al ministre de Justícia per queixar-se de la situació a la presó.
29
Avui dia, a Sud-àfrica, la llei ja no distingeix els ciutadans segons el seu color de pell. Per tant, l’escola és oberta a tothom. Malgrat això, molt pocs blancs van a les escoles dels barris negres. I la matrícula de la universitat té un cost equivalent a gairebé dos anys de salari d’un obrer negre...
fins i tot els bancs públics, estan reservats als blancs, i es prohibeix a les persones de color que circulin lliurement pel país. El sistema de l’apartheid serà abolit oficialment el 1991, després que Nelson Mandela i els seus companys de l’ANC quedessin en llibertat.
Barris segregats Són els nuclis habitats que es van construir al voltant de les ciutats principals, moltes de les quals encara ara semblen barris de barraques. Van néixer dels guetos on vivien els negres durant l’apartheid. Avui dia als barris segregats es concentra un 40 % de la població de les grans ciutats del país. Tots tenen accés a l’aigua potable i electricitat. Les condicions dels habitatges han millorat, però la pobresa continua regnant en aquestes zones exclusivament habitades per negres.
Colonització
Sud-àfrica en 10 paraules clau
Mapa de Sud-àfrica Escala: 1 cm = 400 km
58
ANC És la sigla del Congrés Nacional Africà, l’organització de Nelson Mandela. Va ser fundat el 1912 per representar els interessos dels negres enfront de la dominació dels blancs. Avui dia l’ANC, que va ser prohibit entre el 1960 i el 1990, té una àmplia majoria a Sud-àfrica. El president de la República actual, Jacob Zuma, n’és un dels líders.
El 1652, els europeus s’instal·len a Sud-àfrica per explotar-ne les riqueses del subsòl. Els holandesos, primer, uns quants centenars de famílies franceses després i, a partir del 1806, milers de britànics. Durant tot el segle XIX, la Gran Bretanya s’hi imposa amb la seva superioritat militar. La República independent de Sud-àfrica no naixerà fins al 1961. Serà governada pels afrikaners, els blancs descendents dels primers colons.
Apartheid
Economia
Des que van arribar a les terres sud-africanes, els blancs han menyspreat i explotat els negres. Han elaborat lleis segregacionistes per imposar la seva dominació. El 1948 el Partit Nacional, un partit racista blanc, guanya les eleccions i instaura el règim de l’apartheid. Aquesta paraula, que significa «viure separat» en afrikaans, evidencia perfectament la barrera que la llei va aixecar entre els negres, els quals formen la majoria de la població, i la petita minoria blanca que governa. Així doncs, els hospitals, els autobusos, els trens i les escoles,
A causa del seu ric subsòl, Sud-àfrica és la primera potència econòmica africana. És un dels principals productors mundials d’or, platí i diamants. No obstant això, actualment la taxa d’atur és superior al 30 %, tres vegades més que la de la majoria de països europeus. I prop d’un 10 % de la població viu sota el llindar de la pobresa, la qual cosa propicia la delinqüència.
Esperança de vida Gairebé un 40 % de la població actual té menys de 18 anys. Els joves esperen que
es produeixin grans canvis que eradiquin la misèria i el flagell que representa la sida. Un sud-africà de cada deu és portador del virus. Però també cal, a més, que el país continuï dirigint els esforços a eliminar els prejudicis que encara existeixen entre les diverses comunitats.
Geografia Sud-àfrica està situada a l’extrem meridional del continent africà. Pretòria n’és la capital, i les seves ciutats principals són Ciutat del Cap, Johannesburg i Durban. Es caracteritza per una diversitat de paisatges naturals i, des de les regions muntanyoses fins a les zones costaneres, hi viuen més de 5.000 espècies animals o vegetals úniques al món. La bandera nacional, que data de l’elecció de Nelson Mandela el 1994, aplega de manera simbòlica sis colors per representar la diversitat de la població, la seva història i la riquesa dels recursos naturals del país.
Llengües Com l’arc iris cultural que compon la població sud-africana, la Constitució del país reconeix 11 llengües oficials. La població negra en parla les dues principals, que són el zulu i el xosa, la llengua materna de Nelson Mandela. La tercera llengua més parlada és l’afrikaans, la llengua dels afrikaners, els descendents dels antics colons blancs. L’afrikaans prové del neerlandès antic. Tot i així, en el món dels negocis, es fa servir l’anglès.
Població Sud-àfrica té uns 50 milions habitants, 80 % dels quals són negres, 10 %, blancs i el 10 % restant, mestissos i una petita minoria índia. És la població negra la que viu, encara avui, en unes condicions més precàries. De fet, més d’un 10 % dels negres viuen sota el llindar de la pobresa.
Molt a prop d’aquesta costa, al llarg de Ciutat del Cap, trobem l’illa de Robben, l’illa presó. Avui dia el país està obert al món. L’any 2010 s’hi va construir un estadi gegant per acollir el Mundial de futbol.
Reconciliació nacional Després de més de quaranta anys d’apartheid, era imprescindible que el país es recuperés de les ferides de la història. Amb aquest propòsit Mandela va crear la Comissió de la Veritat i la Reconciliació. En cada un d’aquests dos àmbits, es va convidar tant les víctimes com els culpables a expressar el seu punt de vista. Uns exposaven els fets i els altres demanaven perdó pels errors que havien comès, la qual cosa els permetia beneficiar-se de l’amnistia. Només van ser jutjats aquells que es van negar a revisar el passat. Aquest procés ha servit de model en altres països on grans conflictes han dividit la població.
La nova bandera de Sud-àfrica aplega, des del 1994, tots els colors que representen el país, i il·lustra dos camins que s’uneixen en un de sol.
59