Pintem Nova York

pintem

Nova York 20 e

scenes per pintar

a mà

Il·lustra

c i o n s d ’ E m m a Ke l

ly

Títol original Colour New York Edició Susan Kelly, Sophie Collins, Tom Kitch, Judith Chamberlain-Webber, Claire Saunders Direcció creativa i artística Michael Whitehead, Wayne Blades Disseny Wayne Blades, Kate Haynes Traducció Lluïsa Moreno Llort Coordinació de l'edició en llengua catalana Cristina Rodríguez Fischer Primera edició en llengua catalana, maig de 2016 © 2016 Art Blume, S. L. Carrer de les Alberes, 52, 2.º (Vallvidrera) 08017 Barcelona Tel. 93 205 40 00 Fax 93 205 14 41 e-mail: info@blume.net © 2016 The Ivy Press Limited, Lewes, East Sussex I.S.B.N.: 978-84-9801-926-1 Imprès a la Xina Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ja sigui per mitjans mecànics o electrònics, sense la deguda autorització per escrit de l’editor.

WWW.BLUME.NET Aquest llibre s’ha imprès sobre paper manufacturat amb matèria primera procedent de boscos de gestió responsable. En la producció dels nostres llibres intentem, amb el màxim esforç, complir els requisits mediambientals que promouen la conservació i l’ús responsable dels boscos, en especial dels boscos primaris. Així mateix, en la nostra preocupació pel planeta, intentem utilitzar al màxim els materials reciclats, i sol·licitem als nostres proveïdors que facin servir materials el procés de fabricació dels quals estigui lliure de clor elemental(ECF) o de metalls pesants, entre d’altres.

pintem

NOva York

pàgina anterior 1.

PORT DE NOVA YORK I ESTÀTUA DE LA LLIBERTAT L’estàtua de la Llibertat, el símbol per excel·lència dels Estats Units, va ser un regal de França i es va concebre com a homenatge d’una gran nació liberal a una altra. Va ser dissenyada per l’escultor francès Bartholdi a la dècada de 1870 i es va construir amb més de noranta tones de coure. Es va exposar en peces (el braç que porta la torxa, a Filadèlwa i a Madison Square Park, el 1876; el cap, a la Fira Internacional de París, el 1878) abans de descobrir-la, sencera, a l’illa dewnitiva el 1886. Encara domina el port, tot i que s’han aixecat un gran nombre d’ediwcis més alts (com el One World Trade Center, que en la imatge forma part de l’skyline de Lower Manhattan) en els cent trenta anys que han transcorregut des de la seva arribada.

pàgina anterior 2.

EDIFICI FLATIRON, A LA FIFTH AVENUE, I BROADWAY «Vaig pensar que aquesta podria ser la meva residència d’hivern, però vaig haver de descartar la idea perquè el preu del lloguer superava els metres de la casa», va dir fent broma Mark Twain sobre l’ediwci Fuller poc després de la seva inauguració, el 1903 (abans de ser rebatejat amb el nom col·loquial). Els crítics amb aquest gratacel tan innovador van assegurar que s’ensorraria.

Una anècdota és que, com que té forma triangular i està situat en un xamfrà, pels costats s’aixequen uns forts corrents d’aire que fan voleiar les faldilles, i sempre hi havia nois que esperaven veure algun turmell femení (o alguna cosa més). Avui, aquest emblema tan estimat de la ciutat és considerat una de les obres mestres d’estil Beaux Arts de Nova York.

pàgina anterior 3.

PONT DE BROOKLYN Quan va ser inaugurat, el 1883, el pont de Brooklyn sobre l’East River va ser el pont penjant més llarg del món. Va signiwcar un èxit pioner en el camp de la enginyeria, tot i que el preu que es va pagar va ser alt. Es va trigar més de dotze anys a construir-lo, i es creu que almenys vint persones van morir en accidents durant la seva construcció; una de les víctimes va ser el dissenyador de l’estructura, John Roebling. Washington Roebling (el wll d’en John) es va encarregar de l’obra juntament amb la seva dona, Emily, que va ser la primera persona a creuar el pont un cop wnalitzades les obres. Passats més de cent trenta anys, manté l’esperit original i cada dia el creuen 120.000 vehicles, 4.000 vianants i 3.000 ciclistes.

ISBN 978-84-9801-926-1

Preservem el medi ambient • Reciclem i reutilitzem.

• Utilitzem paper procedent de boscos de gestió responsable.

9 788498 019261