Alexandre de Riquer sempre tindrà un plat a taula

Tria de versos de Poema del bosc, d’Alexandre de Riquer, en diàleg amb ceràmiques d’Eulàlia Sayrach i poemes de Martí Boada

Epíleg de Teresa Costa-Gramunt

Ençà i enllà gronxaven les heures vernissades garlandes de fullatges guarnint íntims recers, i les flairoses ones s’alçaven escampades pels vergers encensers.

Allà, ferm i potent, el bell somni de vida seguia en son misteri la gegantina nau, i de l’altíssim cingle a la vertent florida dormia en dolça pau.

Arriba sota els salzes al peu de les fogueres, encesa mirada i sospirant d’amor; hi troba un llit de molsa cobert per falgueres

i ses trenes desnua, fastuoses com rulls d’or.

I el cant dels rossinyols, la rondalla dels pins, com no tinc de sentir-los si els porto cor endins?

A poc a poc moria la tarda solemniosa: la nit va estendre els astres pel cel blau esmaltat, quan va engrandir-se enlaire la senya pavorosa que enllà l’ample bosc verge sever ha proclamat.