Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:09
Página 158
LLENGUA DIMENSIÓ COMUNICATIVA
COMUNICACIÓ ORAL
[ESCOLTAR]
Un monstre a l’Ebre!
9 Comunicació oral Escoltar: Reportatge. Parlar: L’exposició d’un tema d’història. Comunicació escrita Llegir: El malalt imaginari, Molière. Escriure: L’exposició: inductiva, deductiva i enquadrada. Funcionament de la llengua Gramàtica: L’adverbi: significat i forma. Classificació dels adverbis. Locucions adverbials. Interjeccions: significat i forma. Projecte TAC: Bloggegem! Autoavaluació
Competències a punt! Aprendre a aprendre Preparació d’una exposició: recerca d’informació, recollida de dades, organització de les dades, elaboració del discurs i pràctiques expositives. Social i ciutadana Mesures per a un món més sostenible. Autonomia i iniciativa personal Rebuig de la pràctica de casar les dones amb qui la família decideix, sense tenir en compte la seva opinió.
FITXA TÈCNICA: «El monstre de l’Ebre», Thalassa, Canal 33 (4-12-2009). TIPOLOGIA ORAL: Reportatge (exposició). SITUACIÓ COMUNICATIVA: Hi ha una espècie invasora al delta de l’Ebre. Ofereix entrevistes a pescadors, a especialistes i fotografies impactants d’aquest animal.
ACTIVITATS 1 En els primers 30 segons del vídeo, es fa una intro-
ducció d’aquest «monstre de l’Ebre». Escriu la informació que aporta aquesta primera part. 2 Marca amb una creu els aspectes tractats en el vídeo.
arribada del silur a Catalunya altres espècies invasores dimensions del silur adult tècnica de pesca conseqüències per a les altres espècies lloc d’origen nombre d’exemplars al Delta millor hora per pescar-lo 3 Fixa’t en aquests adjectius que surten al vídeo: im-
pressionats, esfereïdors, devastadors. Quines sensacions produeixen aquestes paraules en l’espectador? Justifica que s’usin en el reportatge. 4 Valora l’aportació dels diversos testimonis en el
vídeo. Creus que fan més creïble la informació? Consideres important la seva col·laboració? Per què? 5 Recordes la dades que han donat sobre el silur adult?
Pot arribar a fer 5 metres i a pesar 300 kilos. Por arribar a fer 3 metres i a pesar 100 kilos. [158]
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:09
Página 159
COMUNICACIÓ ORAL
[PARLAR]
L’expert d’història En les unitats anteriors, has hagut de parlar davant dels teus companys i companyes. Hauràs comprovat que al principi costa una mica controlar la situació i no passar nervis, però a mesura que et vagis enfrontant a aquesta situació, guanyaràs seguretat i et sentiràs molt satisfet d’haver aconseguit sortir-te’n amb èxit. En aquesta unitat exposaràs un tema i una opinió argumentada, un pas més per agafar pràctica.
ACTIVITATS 1 Feu equips de 3 o 4 alumnes i trieu algun dels temes d’història d’aquest
curs que més us hagi interessat: la prehistòria a Catalunya, la civilització grega, l’arquitectura i l’art romans... El vostre professor o professora de la matèria us pot orientar sobre altres temes o subtemes que també puguin ser atractius per a la classe. Abans de preparar l’exposició, cada grup indicarà el tema que tractarà, de manera que tothom sàpiga de què es parlarà en cada sessió. Durant la preparació, cal que tingueu en compte: • El contingut (no pot ser repetit del que s’ha treballat a l’aula ni molt llunyà de l’interès general). • El material de suport que utilitzareu en l’exposició (canó d’imatges, vídeo, fotografies, llibres...). • Qui exposarà cada una de les parts i com organitzareu el temps previst per a l’exposició. El professor o professora ha de saber quina informació aportarà cada grup –tema, materials, temps– per poder organitzar les exposicions. 2 Observeu entre tots un vídeo on s’exposi algun tema concret: podeu triar
una notícia emesa per televisió o un petit reportatge. Nosaltres us en proposem un. Analitzeu-ne els aspectes següents i parleu-ne:
vídeo
això és bàsic! • Cal assajar amb els companys abans d’enfrontar-vos a l’exposició al davant de la classe. • Comproveu que tot funciona i que disposeu de tot el material necessari abans de començar. • Si algú de vosaltres no està preparat (està nerviós, té ganes de riure, etc.), deixeu l’exposició per a més endavant. • El qui parla davant d’un públic s’ha d’esforçar perquè tothom senti bé tot el que diu i ha de tenir present que el públic és molt sensible a les errades. • No allargueu l’exposició innecessàriament.
• Nom del reportatge: • Parts que el componen: • Imatges que es presenten: • Recursos per fixar l’atenció: • Resultat final: S’ha aconseguit el propòsit d’informar? Quina part destaca, de tot el reportatge?
[159]
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:09
Página 160
9
COMUNICACIÓ ESCRITA
[LLEGIR]
El malentès ESCENA IV Personatges: Argan (el malalt, home vell i xacrós), Angélique (la filla, noia jove), Toinette (la minyona, jove i astuta)
Molière Pseudònim de Jean-Baptiste Poquelin, nascut a París l’any 1622 i mort a la mateixa ciutat el 1673. Autor i actor teatral que l’any 1643 va adoptar el nom de Molière i va fundar una companyia de teatre amb la qual va recórrer bona part del territori francès. Les seves obres són moltes i molt populars, i totes amb elements còmics. En destaquem: Tartuf, Don Joan, El misantrop, El malalt imaginari i L’avar.
LA LECTURA El fragment que t’oferim pertany a l’obra de teatre El malalt imaginari. Tracta el tema de la hipocondria d’un vell, Argan, obsessionat amb la seva salut. Quan El malalt imaginari s’estava representant per quarta vegada l’any 1673, i el paper d’Argan el feia Molière, en arribar al tercer acte, l’actor es va sentir malament i va haver d’interrompre’s la funció; al cap de poc temps va morir a casa seva.
Xacrós: Que té mala salut. Muller: Esposa.
[160]
ARGAN: Escolteu, filla, us he de dir una notícia que potser no us espereu: us demanen per muller. Què feu?, rieu? És agradable, sí, que us demanin; les noies ho troben molt divertit: ah, natura, natura! Pel que veig, filla meva, no cal ni que us pregunti si us voleu casar. ANGÉLIQUE: He de fer tot el que em vulgueu manar, pare. ARGAN: M’alegra tenir una filla tan obedient. El tracte està fet, doncs, i us he promès. ANGÉLIQUE: Sóc jo, pare, qui ha de seguir cegament la vostra voluntat. ARGAN: La meva dona, la vostra madrastra, volia que us fes ser monja, i la vostra germana petita també: sempre s’hi ha entossudit. TOINETTE, molt fluix: Ja sap prou per què, la dona. ARGAN: No volia accedir al casori, però m’he imposat i ja he donat la meva paraula. ANGÉLIQUE: Ah!, pare meu, us dono les gràcies per tantes bondats. TOINETTE: A dir veritat, us ho agraeixo i és l’acció més assenyada que heu dut a terme mai de la vida. ARGAN: Encara no he vist la persona; però m’han dit que n’estaria content i que tu també. ANGÉLIQUE: Segur que sí, pare meu. ARGAN: Com, que l’has vist?
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
9
8/12/10
06:09
Página 161
COMUNICACIÓ ESCRITA
ANGÉLIQUE: Ja que el vostre consentiment m’autoritza a obrir-vos el cor, no us enganyaré si us dic que l’atzar va fer que ens coneguéssim fa sis dies, i que la demanda que us han fet és efecte de la inclinació que, a primera vista, vam sentir l’un per l’altre. ARGAN: Això no és el que m’han dit, però me n’alegro, i val més que les coses vagin així. Diuen que és un noi alt i ben plantat. ANGÉLIQUE: Sí, pare meu. ARGAN: Ben format. ANGÉLIQUE: Sens dubte. ARGAN: De presència agradable. ANGÉLIQUE: I tant. ARGAN: Amb faccions agradables. ANGÉLIQUE: Molt. ARGAN: Assenyat i de bona família. ANGÉLIQUE: Això mateix. ARGAN: Molt honrat. ANGÉLIQUE: Com no n’hi ha d’altre al món. ARGAN: Que parla bé llatí i grec. ANGÉLIQUE: Això sí que no ho sé. ARGAN: I que d’aquí a tres dies serà metge. ANGÉLIQUE: Ell, pare? ARGAN: Sí. No t’ho ha dit? ANGÉLIQUE: No, això no. Qui us ho ha dit, a vós? ARGAN: El senyor Purgon. ANGÉLIQUE: El senyor Purgon el coneix? ARGAN: Quina pregunta! Bé l’ha de conèixer, si és el seu nebot. ANGÉLIQUE: Cléante, nebot del senyor Purgon? ARGAN: Quin Cléante? Ara parlem del noi que t’ha fet demanar. ANGÉLIQUE : Doncs sí. ARGAN: Doncs és el nebot del senyor Purgon, o sigui el fill del seu cunyat metge, el senyor Diafoirus; i aquest fill es diu Thomas Diafoirus, i no pas Cléante; i hem acordat el casori aquest matí, el senyor Purgon, el senyor Fleurant i jo, i demà, aquest aspirant a gendre m’ha de venir a veure amb el seu pare. Què? Us heu quedat parada?
[LLEGIR]
Facció: Trets del rostre d’una persona. [161]
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:09
Página 162
9
COMUNICACIÓ ESCRITA
[LLEGIR]
ANGÉLIQUE: És que veig, pare, que em parlàveu d’una persona i en canvi jo us sentia com si em parléssiu d’una altra. TOINETTE: Què? Senyor, hauríeu fet un projecte tan absurd? I amb tots els béns que teniu, voldríeu casar la vostra filla amb un metge? ARGAN: Sí. Vols dir que no et fiques allà on no et demanen, fresca i desvergonyida com ets? TOINETTE: Déu meu! Amb calma, que vós de seguida insulteu. A veure si és que no podrem raonar tots junts sense empipar-nos? Així, conservem la sang freda. Quin motiu us mou, si us plau, per voler aquest casament? ARGAN: El motiu és que em veig invàlid i malalt i vull tenir un gendre i aliats metges, per tal de rebre un bon ajut contra la malaltia, tenir a la família les fonts dels remeis que necessiti i algú a mà que em pugui fer les visites i les receptes. Molière, El malalt imaginari.
ACTIVITATS COMPRENSIÓ LECTORA 1 Marca l’opció correcta:
a Si assistissis a la representació d’aquest fragment, quins personatges apareixerien a l’escenari? Toinette Argan senyor Purgon senyor Diafoirus Thomas Diafoirus Cléante senyor Fleurant Angélique b La madrastra d’Angélique... vol que es casi amb Cléante. no vol que es casi. vol que es casi amb Thomas Diafoirus. vol que es casi amb qui vulgui la noia. c Quan la filla diu al pare que ha conegut el seu promès, ell... se n’alegra. no s’ho creu. no li fa cap gràcia. ho celebra. d Entre les virtuts que la gent atribueix al promès d’Angélique hi ha les següents: de bona família presència agradable alt i ben plantat intel·ligent amant de la lectura educació exquisida dels clàssics grecs honrat ben format faccions agradables molt sensible assenyat [162]
e Quina és la dada que els fa descobrir que no parlen de la mateixa persona? que sigui de bona família que sàpiga grec i llatí que estigui a punt de ser metge f Quina reacció té Angélique en adonar-se del malentès? de ràbia de sorpresa de tristesa de desànim de por g Per què el senyor Purgon coneix el promès de la noia? Perquè és el seu nebot. Perquè és el seu cunyat. Perquè tots dos són metges. Perquè són veïns. h Toinette, la minyona, està d’acord amb el casament? sí no i Argan vol casar la filla amb un metge perquè... és molt prestigiós. pensa que podrà cuidar la salut de la filla. pensa que podrà cuidar la seva pròpia salut. l’enorgulleix tenir un metge a la família. 2 Aquest fragment forma part d’una obra de teatre. Te
n’hauries adonat, si no t’ho haguéssim dit? Gràcies a quins elements o característiques?
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:10
Página 163
9
COMUNICACIÓ ESCRITA
[LLEGIR]
ACTIVITATS 3 Quan el pare comunica a la filla que la demanen per
casar-s’hi, ella riu. Per què riu, la filla? Per què es pensa que riu, el pare?
13 Completa les famílies de mots:
Infinitiu
Adjectiu
Substantiu
entossudir (1) 4 Et sorprèn la reacció d’Angélique quan el pare li diu que
l’ha promesa? Com reaccionaries tu si el teu pare et digués amb quin/na noi/noia t’has de casar?
obeir (2) consentir (3) inclinar (4)
5 Què és el que fa sospitar el pare que la filla ja coneix el
promès?
demanar (5) aspirar (6) avergonyir (7)
6 Com i quan s’ha enamorat de Cléante, la filla?
invalidar (8)
7 Quins d’aquests trets adjudicaries a Argan després
de llegir la seva última intervenció, la que tanca el fragment? egoista generós altruista
hipocondríac previsor desenfadat
pràctic impulsiu violent
8 A partir dels trets de l’activitat anterior, de la breu des-
cripció física que es fa d’Argan a l’inici de l’escena i d’altres dades de què informa el text, escriu-ne una descripció completa. 9 Argan es dirigeix amb duresa i mala educació a Toinette
(Vols dir que no et fiques allà on no et demanen, fresca i desvergonyida com ets?). Per què creus que la pot tractar així? 10 Explica amb les teves paraules quin és el malentès que
dóna títol a la lectura.
LÈXIC 11 Amb quin pronom personal s’adreça la filla al pare? T’a-
dreces al teu pare amb el mateix pronom, tu? Quina gran diferència marca, l’ús d’un o altre pronom? Pregunta i investiga en quina època es va canviar un pronom per l’altre. 12 La filla va confirmant les virtuts que el pare atribueix al
promès sense repetir cap expressió: Sí, pare meu. / Sens dubte. / I tant. / Molt. / Això mateix. / Com no n’hi ha altre al món. Fes el mateix (no repetir cap expressió) però negant el que diu el pare: No / ...
a Completa el text amb mots de la taula anterior. El pare sentia una (4) irreprimible pel fill petit i potser per això aquell era el germà més (3) de tots. El pare donava el (3) a qualsevol (5) del noi. El fill va créixer sense que ningú posés fre a les seves (6), i així es va anar forjant un caràcter (1) i (3). La mare, que ho veia, se n’(7) i pensava que, lluny d’ajudar-lo en el futur, l’(8) per moure’s per la vida adulta.
14 Relaciona cada expressió en sentit figurat amb el signi-
ficat que hi correspon: Expressions: conservar la sang freda / passar de ratlla / fer creu i ratlla / ser carn i ungla / anar-se’n en orri / no posar-se pedres al fetge / tenir la llengua llarga Significat: mantenir-se tranquil / estar molt ben avinguts / fracassar / no amoïnar-se per a res / parlar indiscretament / actuar amb massa poca contenció / donar per acabat per sempre
EXPRESSIÓ ESCRITA 1 Rellegeix el text des delprincipi fins a la tercera inter-
venció d’Angélique i reescriu-lo en forma narrativa.
Del text al món real • Actualment, en moltes regions del planeta, els familiars obliguen les dones a casar-se amb qui ells decideixen, de manera que la dona no pot escollir la persona amb qui vol compartir la vida. • La hipocondria pot arribar a ser un trastorn psicològic important.
[163]
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:10
Página 164
9
COMUNICACIÓ ESCRITA
[ESCRIURE]
1. L’exposició 1. Què és una exposició? Un tipus de text que té per finalitat explicar de manera clara, ordenada i objectiva un determinat tema.
2. Tipus d’exposició
3. Estructura de l’exposició
Divulgativa
Científica
• Exposició dirigida a un públic molt ampli. • Tracta temes d’interès general, sense aprofundir en aspectes científics. • Té una finalitat didàctica: difondre a la societat, de manera amena, coneixements que ja són coneguts pels científics.
• Exposició dirigida a un públic especialitzat (experts). • Tracta temes científics amb rigor i profunditat. • Tot i que també té finalitat didàctica, s’utilitza un llenguatge més rigorós (tecnicismes).
La informació d’una exposició s’organitza en tres parts: 1. Presentació; 2. Desenvolupament; 3. Conclusió. Ara bé, tenint en compte en quina part del text apareix la idea principal, pot presentar tres tipus d’estructura. Inductiva
Deductiva
Enquadrada
La idea principal apareix al final del text (s’avança des dels aspectes particulars als generals).
La idea principal apareix al començament del text (s’avança des dels aspectes generals als particulars).
La idea principal se situa al principi del text i es repeteix al final, com a resum.
4. Característiques lingüístiques • • • • • • •
Ús de substantius abstractes (per expressar idees). Ús de tecnicismes (termes propis d’una determinada ciència). Adjectius especificatius (perquè la informació sigui clara i precisa). Ús del present d’indicatiu (atemporal) per expressar idees universals. Oracions enunciatives (perquè tingui caràcter objectiu). Plural sociatiu (per incloure-hi el receptor). Conjuncions i locucions (connectors textuals) per unir les idees i els paràgrafs i que l’explicació sigui lògica i clara.
Observa l’estructura i les característiques lingüístiques de l’exposició següent. Estructura de l’exposició
Falses creences
Presentació
Hi ha moltes creences sobre la vida i el comportament mental humà que no han estat provades per la ciència, però que formen part de l’anomenada psicologia popular.
Substantiu abstracte per expressar idees.
En l’actualitat, aquesta «saviesa» ens arriba tant a través d’Internet com per boca de personatges famosos, tant reals com de ficció. Generalment, són idees equivocades.
Plural sociatiu per incloure el lector.
Cap al 1993, la psicòloga nord-americana Frances Rauscher va publicar que les composicions de Mozart milloraven el quocient intel·lectual. Des d’aleshores, no han estat poques les mares que han posat amb insistència als seus bebès les creacions del músic austríac. Anys després, el 2003, la revista Nature va publicar una investigació de la Universitat de California que reforçava la idea concloent-ne que bastaven deu minuts d’una sonata per a piano de Mozart per millorar el nostre raonament espacial. Doncs és l’hora d’oblidar-ho: fa un mes, un equip de científics de la Universitat de Viena va comprovar la influència de la música de Mozart en 3.000 persones, i els resultats no van registrar cap increment en la intel·ligència dels subjectes que havien estat sotmesos a l’experiment.
Significat denotatiu per ser precís i clar.
Desenvolupament
La cosa continua. Una altra creença desestimada recentment és que els jocs d’entrenament cerebral també ens fan més llestos. És cert? Segons un estudi publicat per la Universitat de Cambridge (Regne Unit), després d’haver avaluat 11.000 persones que practicaven diàriament aquesta mena de jocs, es va concloure que desenvolupaven més habilitat puntual, però no hi havia canvis en les seves capacitats intel·lectuals. Conclusió
Tecnicisme de cultura mitjana, ja que el text és de caràcter divulgatiu. Connector textual col·loquial, perquè el raonament sigui clar. Expressió col·loquial, adequada al caràcter divulgatiu. Xifra, dada perquè l’explicació sigui clara i objectiva.
Com deia el divulgador científic Stephen Jay Gould: «Les idees més errònies són les que creiem conèixer millor i que, en conseqüència, mai no qüestionem». Informació extreta de la revista Quo, juny del 2010
[164]
Característiques lingüístiques
Cita d’autoritat, per donar suport a les idees.
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:10
Página 165
9
COMUNICACIÓ ESCRITA
[ESCRIURE]
1.1 Exposició amb estructura inductiva estructura inductiva
El cost d’oportunitat Introducció
Desenvolupament
Conclusió: idea principal
La vida és plena de decisions. Com que els recursos són escassos, sempre hem de pensar de quina manera gastarem els nostres diners, limitats, o el nostre temps, també limitat. Quan decidim comprar un automòbil o estudiar a la universitat, hem de considerar que renunciem a moltes altres coses. Si decidim comprar un automòbil, potser no podrem gaudir d’un mes de vacances. Si optem per estudiar la carrera de telecomunicacions, no podrem sortir cada cap de setmana a divertir-nos. Els països també prenen decisions. Un país podria decidir, per exemple, si produeix canons o mantega. El cost, per exemple, de produir canons és tota la mantega que deixa de produir.
Dels casos particulars…
Exemple 1 Exemple 2
Exemple 3
En un món d’escassetat, escollir una cosa significa renunciar a alguna altra. El cost d’oportunitat d’una decisió és el valor del bé o servei al qual es renuncia.
…a la idea general
P. A. Samuelson, Economia.
ACTIVITATS 1 El text següent és inductiu. Explica els casos particu-
lars o exemples amb què comença l’explicació.
Des de la Terra, amb prou feines tenim capacitat visual per apreciar els cossos celestes que ens envolten. Ni amb els ulls ni ajudant-nos de prismàtics, no podríem dur a terme un treball científic en matèria astronòmica. Necessitem l’ajuda d’eines de més precisió. La major part dels telescopis d’ús científic i tots els que utilitzen els aficionats se situen sobre la superfície terrestre, de manera que pateixen, a més, els efectes distorsionadors de l’atmosfera terrestre que modifiquen la mida aparent dels astres, tot i que això no és gaire significatiu per a un aficionat. Per a estudis científics de precisió cal fer les correccions oportunes en totes les observacions per eliminar-ne les distorsions; per això, des que es va llançar a l’espai l’estació Hubble, els astrònoms prefereixen treballar amb les dades que els proporciona el telescopi espacial. Informació extreta de la Guia per observar el firmament, Rosa Ma Herrera Merino.
Reflexió sobre el contingut a La idea principal i més general, que hauria d’aparèixer al final com a conclusió, s’ha omès. Llegeix el text i indica quina seria, segons tu, aquesta idea. b Raona si l’exposició que has llegit és científica o divulgativa.
Reflexió sobre la forma c Localitza algun plural sociatiu en el text. Per què l’utilitza, l’autor? d Escriu cinc substantius abstractes del text. Per què els utilitza, l’autor? e Identifica en el text un tecnicisme. A quina ciència pertany? f En el text hi ha un connector textual destacat. Què expressa: causa, condició o temps? g Escriu tres paraules del text que tinguin significat denotatiu o objectiu.
Redacta h Elabora una exposició inductiva d’unes deu línies, seguint el model que has treballat en aquesta pàgina, sobre la importància de l’esport en la vida dels joves. a. introducció b. tres exemples c. idea principal al final [165]
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:10
Página 166
9
COMUNICACIÓ ESCRITA
[ESCRIURE]
1.2 Exposició amb estructura deductiva Presentació de la idea principal
L’estat d’ànim depèn en gran mesura del que veiem al nostre entorn. Un restaurant amb les parets recobertes de plafons de fusta sumptuosos, cadires entapissades de vellut i catifes orientals, per exemple, ens pot fer sentir còmodes i a gust. Per contra, un amb tovalles de colors cridaners i desentonats, parets plenes de taques i el terra amb rajoles trencades se’ns pot fer poc atractiu.
Desenvolupament
Una de les incomoditats d’avui dia que sembla que és causa de greus alteracions en l’harmonia social són els embussos de trànsit; les autopistes s’han convertit en «angoixopistes». Enmig d’un embús, un pot cridar i llançar malediccions, però amb això no resol res, ni físicament ni mentalment. Podria ser més productiu portar un accessori humorístic al cotxe, que ajudés a acceptar la situació i a divertir-s’hi. Al meu cotxe mai no hi falta un pot amb aigua i sabó. Quan sóc enmig d’un embús, abaixo la finestreta i començo a fer bombolles de sabó. La gent deu pensar que sóc mig boig, però a mi això no em fa res. No només alleugereix la meva tensió, sinó que el somriure que veig en els conductors dels cotxes veïns em demostra que a ells també els ajuda.
estructura deductiva
De la idea general...
... als casos particulars.
Exemple 1 Exemple 2 Exemple 3
Exemple 4
Allen Klein, I tu de què rius?
ACTIVITATS 2 Demostra per què el text següent té una estructura de-
ductiva (indica on apareix la idea principal i on es desenvolupa). El caràcter és el conjunt d’atributs o trets que conformen i distingeixen la personalitat o manera de ser de l’individu. Es manifesta en la manera habitual de sentir, de pensar i de comportar-se, en els gustos i en les aversions. El desenvolupament del caràcter comença a l’úter matern. Tots els bebès tenen unes tendències instintives vitals que es mostren només de néixer en la seva activitat física, en la placidesa, en la curiositat, i en la sensibilitat davant els estímuls interns i externs. A la sala de la maternitat mateix, veiem recent nascuts confiats i tranquils, i altres que tan bon punt arriben al món ja es mostren inquiets i irritables. Aquests trets estan influïts per factors hereditaris, per forts corrents hormonals que es produeixen durant l’embaràs i per les vicissituds del part. És una cosa innata. Nens petits que s’enfronten a situacions idèntiques reaccionen de maneres molt diferents. El primer dia d’escola o el primer viatge a la muntanya russa són esdeveniments agradables i estimulants per a uns nens, i aterridors per a uns altres. Luis Rojas Marcos, La força de l’optimisme.
[166]
a Resumeix el contingut del text. b Explica alguna experiència que per a tu hagi estat desagradable, i que, en canvi, altres amics hagin qualificat d’estimulant. Explica per què l’heu valorat de maneres tan diferents. c Per què utilitza tants exemples, l’autor? d Indica algunes paraules col·loquials que donen caràcter divulgatiu al text. e Què significa l’adjectiu innat? Assenyala tres tecnicismes en el text. f Escriu una exposició deductiva sobre les bromes pesades (il·lustra la idea principal amb dos o tres experiències concretes que hagis viscut o que t’hagin explicat).
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:10
Página 167
9
COMUNICACIÓ ESCRITA
[ESCRIURE]
1.3 Exposició amb estructura enquadrada estructura enquadrada
Presentació de la idea principal
Desenvolupament
Els éssers humans, igual que els seus parents animals, els simis, tenen el rostre aplanat i els ulls col·locats als dos costats del front. Compartim aquest tret comú perquè en altres temps vam compartir una mateixa estratègia per sobreviure. A l’alba de la prehistòria humana, el prehomínid saltava d’un arbre a l’altre per escapar-se dels depredadors. Per fer-ho es requereix l’habilitat de jutjar les distàncies amb molta exactitud, ja que perdre una branca o saltar amb un vigor excessiu podia tenir conseqüències desastroses. Els ulls en posició frontal proporcionen una visió estereoscòpica i permeten percebre amb molta precisió les distàncies.
Conclusió de la idea principal
El rostre aplanat i els ulls col·locats als dos costats del front era preferible al musell quan el prehomínid saltava als boscos per la senzilla raó que així s’exposava a menys caigudes i topades.
David Lewis, Com potenciar el talent del seu fill.
ACTIVITATS 3 Llegeix el text següent i fes les activitats.
a Demostra que el text que has llegit és una exposició enquadrada (indica’n la idea principal, el desenvolupament i la conclusió, en la qual es repeteix, fent-ne un resum, la idea inicial). b Resumeix el contingut del text. c Indica quin és el tema del text i posa-hi un títol. d Enumera els exemples que utilitza l’autor per explicar la idea principal. Et semblen clars? e Afegeix-hi tu un exemple basat en una experiència personal que reveli que els sentits de vegades ens enganyen. f Quina expressió de les següents està relacionada amb el tema del text: ull clínic, trompe-l’oeil, a ull nu? Per què? g Identifica el plural sociatiu en el text. Per què l’utilitza l’autor? h Indica sis adjectius del text. Per què creus que utilitza tants adjectius, l’autor? i Escriu una exposició enquadrada (d’unes nou línees aproximadament) que tracti sobre els gustos musicals dels joves del teu grup i edat.
Percep l’home les coses tal com són? Evidentment, no; o, almenys, no sempre. Moltes vegades creiem reconèixer un amic i ens equivoquem, i els passatemps basats en il·lusions òptiques ens fan veure irremeiablement com a desiguals i corbes, línies que objectivament són de la mateixa mida i completament rectes. Les il·lusions perceptives (òptiques, tàctils o auditives) ens mostren de manera palmària que la nostra percepció de la realitat no és sempre fidedigna. Per exemple, una agulla calenta que estimula un dels anomenats punts freds de la pell provoca sensació de fred, mentre que, per contra, una agulla freda fa la impressió de calor si s’aplica sobre un dels punts de calor. Parlant en termes més vulgars, tots sabem que un cop en un ull, a més de dolor, fa «veure les estrelles», mentre que el mateix cop rebut a l’orella provoca, entre altres coses, un brunzit. No; certament, l’home no veu les coses tal com són en si mateixes, sinó tal com són per a ell. José Luis Pinillos, La ment humana.
[167]
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:10
Página 168
9
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
això és bàsic! ràpida + ment
[GRAMÀTICA]
L’adverbi 1. Què és?
Molts adverbis es formen afegint el sufix -ment a la forma femenina d’un adjectiu: ràpidament, raonadament, contínuament, suaument...
• Pel que fa al significat, expressa una circumstància de temps, lloc, manera, quantitat, afirmació, negació o dubte. Els meus amics arribaran aviat.
Visc lluny de la ciutat.
adv. temps
Anava caminant tranquil·lament.
adv. lloc
M’agrada molt la nata.
adv. manera
Sí que t’entenc.
Jo no vindré, tampoc.
adv. afirmació
!
adv. quantitat
adv. negació
adv. negació
Potser té febre. adv. dubte
• Pel que fa a la forma, és un mot invariable, és a dir, sense morfemes flexius.
ben fet / força bé L’adverbi bé té una altra forma, ben, que s’utilitza quan va davant del mot que modifica: Ben fet! / Són ben lluny! / Eren ben lletges.
2. Què acompanya? Avui marxem. adverbi
Està ben contenta.
verb
adverbi adjectiu
És bastant aviat. adverbi adverbi
L’adverbi modifica un verb i alguns, com ben (bé) i els de quantitat, poden modificar un adjectiu o un altre adverbi.
ACTIVITATS 1 Subtratlla els adverbis que hi ha en aquestes ora-
cions. a Ahir vaig arribar tard però avui he arribat aviat. b M’agrada força la música clàssica i encara m’agrada més el jazz. c La meva àvia marxa sovint de viatge. d Certament, és ben trist el que li ha passat! e Jo només m’he estudiat la unitat 1 i 2 perquè no sabia que també ens preguntarien la 3. f El meu germà viu molt lluny però ve bastant sovint a veure’ns. g Fas massa el boig! h Prou ho sé, que no m’estimes gaire! i Si surt malament, no t’enfadis gens. j Abans feies faltes però ara escrius molt millor. k Mentre el nen dormia plàcidament, la mare caminava lentament i sense fer soroll. l Visc molt a prop d’aquí. [168]
2 Forma adverbis afegint -ment a la forma femenina dels
adjectius següents: feliç, dòcil, bo, digne, trist, exacte, meravellós, amarg, tranquil, recent, pacífic, magnífic, lògic, històric, regular, pèssim, perfecte, dissimulat, total, lleuger, mortal, real, covard, sòlid, feble, natural. 3 Cal no confondre els adverbis de quantitat amb certs
determinants quantitatius que tenen la mateixa forma. Fixa-t’hi bé i digues si els mots destacats són determinants o adverbis. a Té molt sucre al rebost. // M’interessen molt aquestes històries. b No saps conduir gens. // No tinc gens de gana. c Fas massa faltes! // Dorms massa! d Amb aquest plat no en tindré prou. // Ja tinc prou problemes! e M’agrada tant que me’l compraré // Tinc tant colesterol que he de fer dieta.
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:10
Página 169
9
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
3. Quines classes d’adverbis hi ha? Segons el significat, els adverbis es classifiquen en els grups següents: temps
avui, ahir, demà, ara, abans, després, aviat, tard, llavors, ja, encara, sovint, mentrestant...
lloc
aquí, allà, lluny, prop, dins, fora, endins, enfora, davant, endavant, darrere, endarre, dalt, sota...
manera
així, bé (ben), malament, millor, pitjor, terriblement, difícilment, dolçament, tranquil·lament...
quantitat
molt, poc, força, bastant, gaire, menys, massa, més, gairebé, gens, solament, només, prou...
afirmació
sí, també, certament, efectivament, prou...
negació dubte
no, tampoc... potser, segurament, possiblement...
4. Què és una locució adverbial? Un grup de paraules que, en conjunt, equivalen a un adverbi: de pressa és una locució adverbial que equival a l’adverbi ràpidament. temps
a vegades, ara per ara, cap al tard, de seguida, de sobte, de tant en tant, tot seguit...
lloc
al lluny, al voltant, d’aquí estant, de front, pertot arreu...
manera
a la babalà, al comptat, a les palpentes, a l’engròs, a les bones, a poc a poc, a ulls clucs, de debò, per força...
quantitat
com a màxim, com a mínim, de poc, més o menys, ni gota, pel cap baix, una mica, un xic...
afirmació
ben segur, de veritat, en efecte, i tant, per descomptat...
negació dubte
[GRAMÀTICA]
ACTIVITATS 4 Classifica els adverbis i les locu-
cions adverbials que hi ha en les oracions següents. a De bon matí, quan sona el despertador, em llevo de pressa i em dutxo de seguida. b Al cotxe de la meva mare, jo sempre sec al darrere i la meva germana gran, al davant. c Van obrir les finestres de bat a bat i la cambra va quedar completament il·luminada. d Els macarrons m’agraden moltíssim; en canvi, els cigrons només m’agraden una miqueta. e Se m’ha fet tard i he hagut de vestir-me a corre-cuita. f No te’n vagis gaire lluny, que encara ets molt petita i no sabries com tornar enrere. g Sens dubte és millor que anem a aquest restaurant que no pas al de més enllà. h La núvia encara no era a punt i els convidats van haver d’esperar-la llargament.
de cap manera, en absolut... per ventura, qui sap, si de cas, tal vegada...
ACTIVITATS 5 Aparella les locucions adverbials de les columnes de l’esquerra amb els adverbis de les columnes de la dreta.
a a dojo a posta de franc de gairell de cap a peus per força
totalment obligatòriament abundantment deliberadament gratuïtament obliquament
b de fit a fit de valent de bell antuvi a mans besades fil per randa tot d’un plegat
gustosament detalladament fixament sobtadament primerament considerablement [169]
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:10
Página 170
9
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
! Oh! Que bonic! → admiració Oh! Quina mala sort! → pena
[GRAMÀTICA]
Les interjeccions 1. Què són?
Oh! Això de tu no m’ho esperava! → desaprovació Les interjeccions no sempre tenen el
• Pel que fa al significat, expressen els sentiments de l’emissor o l’actitud d’aquest davant d’alguna cosa, tot i que també serveixen per establir la comunicació amb el receptor o per imitar un so o un soroll.
mateix significat: moltes vegades,
Oh!
Quin fàstic em fa això!
Quina sorpresa!
Ep! <––––
Ecs!
<––––
com es diu.
<––––
aquest depèn del to i de la manera
Escolta!
• Pel que fa a la forma, són paraules invariables que equivalen a tota una oració. Formes: les més habituals són adéu, ah, ai, apa, au, bah, bravo, bufa, ca, ecs, eh, ei, ep, hola, oh, oi, òndia, pam, renoi, uf, ui, uix, upa, vaja, vinga, visca... Altres classes de mots s’utilitzen, en alguns casos, com a interjeccions: • substantius: alerta, atenció, auxili, compte, home, llàstima, salut, silenci... • verbs: corre, som-hi, va, ves, vigila... • adverbis: amunt, endavant, i ara, i tant...
ACTIVITATS 6 Assenyala les interjeccions del text següent i digues
quin és el seu significat. –Hola! Com estàs? –Uf! No gaire bé, una mica marejada. –Vaja! Com és això? Ja has esmorzat? –Uix! Només de pensar en el menjar, ja em vénen ganes de treure... –Apa, seu una mica aquí, que et toqui l’aire. Ja veuràs que bé t’anirà. –Eh? Què dius? Ai, que caic! –Compte! Ja t’aguanto! Auxili! Que algú avisi una ambulància! [Ningú no s’hi acosta.] –Vinga! Que no em sent ningú? Necessitem ara mateix que algú ens ajudi! –Anna, Anna, estàs millor? –Sí..., ja m’està passant... No pateixis, només ha sigut un mareig. –Òndia! Doncs m’has espantat, eh? M’has de prometre que aniràs al metge. Hi aniràs, oi? –Ca! No caldrà! Ja estic molt millor! Moltes gràcies per tot! Adéu! –Adéu?
[170]
7 Completa les oracions següents amb una interjecció
que hi vagi bé, sense repetir-ne cap. a ▲! Ara no em ve gens de gust fer els deures! No els puc fer més tard? b ▲! Que de pressa que anava aquell cotxe! No es pot conduir així! c ▲! Que hi ha algú? d ▲! M’estic ofegant! e ▲! Per un número no m’ha tocat la grossa! No m’ho puc creure! És una llàstima perquè mai no hi estaré tan a prop! f ▲! Això és una biblioteca i no es pot parlar en veu alta! g ▲! M’has espantat, home! No em facis aquestes bromes! h ▲! Aquest menjar s’ha fet malbé! Quina poca gràcia que em fa! L’hauré de llençar. i ▲! Estàs a punt de guanyar! La darrera jugada ha estat crucial. No et desanimis. j ▲! Però què dius ara? No veus que això és impossible? k ▲! M’he tornat a equivocar! Mai trobo la sortida bona de l’autopista. l ▲! Que vagi bé!
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:10
Página 171
9
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
[GRAMÀTICA]
ACTIVITATS 8 Aparella les interjeccions de la columna de l’esquerra
amb el tipus d’emoció que poden expressar o el so que evoquen. renoi! ai! pam! ca! bah! vaja! uf! eh? uix!
cop violent menyspreu aclaparament disgust dolor repugnància estranyesa incomprensió contradicció
9 Inventa’t oracions que continguin aquestes interjec-
12 Substitueix les expressions per una interjecció.
a b c d e f g h i j k
Que vagi bé! Quin ensurt! Molt ben fet! Quin gran artista! Quina mala sort! Cap amunt amb força! Som els millors! Passi, passi. Que cansat estic! Espavila’t una mica! És així, no? Estàs ben equivocat! No ho dius bé, això!
13 Digues si les afirmacions són certes o falses.
cions.
visca, ecs, bravo, alerta, upa, vaja, som-hi, ca, ui
10 Identifica en quins casos els noms, verbs i adverbis
destacats en aquestes oracions són utilitzats com a interjeccions. a Va, home, que t’esperen! // Estem esperant un home que no coneixem de res. b Els meus amics són una mica més endavant. // No us rendiu, endavant! c Ma mare sempre em diu que vagi amb compte. // Compte, que aquest terra rellisca. d Ajuda’m a recollir la roba, corre. // El meu germà corre maratons. e Llàstima, hem perdut el tren per cinc segons! // Em fa molta llàstima veure’l així. f La professora va cridar-me l’atenció. // Atenció! No es perdin ni un detall de l’espectacle! g I ara! Com goses demanar-me això? // I ara te n’explicaré una altra! h El nen cridava molt, i tant li feien les amenaces de la mare. // I tant que vindré! i El silenci d’aquell bosc només es trencava amb el cant d’algun ocell. // Silenci! j I ara brindem per tots nosaltres: salut! // La salut és més important que els diners, oi?
a Una locució adverbial és un grup de mots que té el mateix valor que un adverbi. b Els adverbis poden ser masculins o femenins. c Alguns adverbis es formen afegint -ment a la forma masculina d’un adjectiu. d Davant d’un adjectiu o d’un altre adverbi, bé pren la forma ben. e Per força és una locució adverbial sinònima de l’adverbi difícilment. f A la babalà és una locució adverbial de manera. g Els adverbis es classifiquen, segons el significat, en cinc grups: de lloc, de temps, de manera, d’afirmació i de negació. h Algunes interjeccions s’utilitzen per establir la comunicació entre parlant i oient. i Ecs i uix són interjeccions que expressen fàstic o repugnància. j Ves i compte són paraules que es poden utilitzar com a interjeccions sinònimes. k Les interjeccions poden utilitzar-se en singular i en plural. l Algunes interjeccions imiten sons reals. 14 Digues quines classes de
paraules conformen l’eslògan d’aquest anunci publicitari.
11 Identifica de quina classe és cadascun dels mots su-
bratllats de l’activitat anterior.
[171]
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:10
Página 172
9
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
[GRAMÀTICA]
ACTIVITATS FINALS Identificació d’adverbis i interjeccions
Distinció entre adverbis i determinants
15 Identifica els adverbis, les locucions adverbials i les in-
17 Identifica quins dels mots subratllats són adverbis i
terjeccions que hi ha en aquestes oracions. En cas de dubte, consulta el diccionari. a b c d e f g h i j
Au, vinga, no facis el ronsejaire! Lleva’t de seguida! Avui tot continua igual que ahir. Incomprensiblement, ho has fet bé. Ui! Sí que menja molt, però també beu molta aigua i fa molt esport. Ep! Parla clar i català! Segurament els veïns són fora, ara. Apa! Quina bestiesa! Oh, quina calor que fa! Millor que obrim les finestres de bat a bat. No responguis immediatament. Abans, llegeix atentament les preguntes. I tant que sí! N’estic segur del tot.
Classificació d’adverbis
quins són determinants. a No hi ha més cera que la que crema. b És més astut del que sembla i té menys edat de la que aparenta. c Ja t’he escoltat prou! No m’atabalis més! d Ja t’hi has posat prou sucre, al cafè? e No em fa gens de cas! N’estic ben farta! f Tinc massa coses el cap, no em facis gaire cas. g Em sap tant greu que te’n vagis tan aviat! h He caminat tant que, si no sec immediatament, em desmaiaré. i Estudies massa! Aviat et sortirà fum del cap! Prent’ho amb calma. Comprensió del sentit de les interjeccions 18 Digues quin significat adquireix la interjecció en aques-
tes oracions. 16 Classifica els adverbis i les locucions adverbials que hi
ha en aquestes oracions segons el significat. a No renunciarem mai als nostres drets. b És gairebé imprescindible que vingueu per aquí de tant en tant. c Indubtablement, tu balles millor que ella. Ho ha vist el públic i el propi jurat. d Parlo força bé l’anglès i bastant bé l’italià. El francès l’estudiaré aquest estiu. e Potser resultaria més fàcil des de casa perquè d’aquesta manera no em veig en cor de fer-ho. f S’ha de presentar demà obligatòriament a la secretaria del centre per demanar per la directora. g Sí que m’ha agradat, però he menjat de valent i ara estic ben tip! h Segurament vindran corrents. i Últimament està molt estranya, la Núria! j Estava tan refredada que només podia esternudar i prou. k Si no ho vols fer de grat ho faràs per força! Ja t’ho dic ara mateix! l Per descomptat que hi seré! Però fins a les set, com a mínim, no podré arribar. m Si de cas, la propera vegada trucaré abans. No vull tornar i no trobar-te. n De sobte es va posar a ploure a bots i barrals. [172]
a b c d e f g
Vaja, ara resulta que l’he espifiat! Vaja! Per fi m’ha tocat alguna cosa! Apa! Què dius ara? Que no hi toques? Apa, no et desanimis ara. Apa, quina sort que has tingut! Eh! No marxi sense pagar! Ja me’n recordo, eh? No cal que m’ho vagis repetint tota l’estona! h Ui! Quina quantitat de feina que has fet! i Ui, ui, ui, ui! El meu peu! Que em trepitges! Vés amb compte!
Interjeccions impròpies 19 Detecta els noms, verbs i adverbis que són utilitzats
com a interjeccions. a b c d e f g h i
Amunt! Sou els millors! Amaguem-ho tot, corre! Ves! Que no t’atropellin! Tothom a punt? Doncs som-hi! Atenció, senyors passatgers! I ara! Quins disbarats Home! Haver-ho dit abans! Ja! Quina casualitat! Va, que aviat tocarà el timbre!
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:10
Página 173
PROJECTE TAC
BLOGGEGEM!
Valorem la nostra feina (sessió 9) Ara que ja has acabat la feina, pots fer una valoració del treball que has fet. Hauries de redactar un escrit en què expliquessis:
• Si t’ha agradat l’experiència de fer un bloc. • Si t’ha agradat fer un treball sobre poesia. • Què has après. • En conjunt, què t’ha semblat l’activitat. • Qualsevol altre aspecte que vulguis destacar del quadern de poesia.
Un cop elaborat, pots afegir l’escrit al bloc. A més, pots opinar sobre la feina dels teus companys. Per fer-ho, només cal que llegeixis amb atenció les seves entrades, i et miris els seus diaporames i vídeos. Els podràs trobar fàcilment perquè tots tenen la mateixa etiqueta. Totes les etiquetes estan situades a la barra lateral dreta del bloc. Després pots escriure un comentari als seus articles. Recorda que et vam explicar com fer-ho a la segona pràctica. Finalment, podeu escollir entre tots quina és la millor entrada de totes les que formen el bloc. Ara ja heu acabat la feina: heu aconseguit fer entre tots un bloc en què altres internautes podran llegir poemes escrits en català, a més d’escoltar música i veure imatges relacionades. També podran llegir els textos que heu escrit vosaltres mateixos. Heu fet un autèntic quadern de poesia. Et mostrem imatges de blocs que, com el vostre, volen reflectir experiències lectores. A «Poesia infantil i juvenil» trobareu propostes de lectura de poesia, tema també central al bloc «Badapoesia». A «Bibliobloc» podreu veure imatges de portades de diferents llibres i un petit resum; en la en la mateixa línia treballa «El rebost del lector».
[173]
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
9
8/12/10
06:10
Página 174
COMPETÈNCIES A PUNT!
PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA
Gaia, un planeta en perill Les poques coses que sabem sobre la resposta de la Terra a la nostra presència són profundament inquietants. Encara que paréssim immediatament d’esprémer la terra i l’aigua de Gaia (el nostre planeta) en cerca de proveïment de menjar i combustible, i deixéssim d’enverinar l’aire, el planeta trigaria més de mil anys a recuperar-se del dany que ja li hem fet; potser fins i tot ja sigui massa tard perquè aquest pas radical ens salvi. Redreçar, fins i tot reduir les conseqüències dels errors passats, demana un extraordinari esforç internacional i un programa curosament planejat per tal de substituir el carbó fòssil per fonts d’energia més segures. Com a civilització que som, ens assemblem massa a algú addicte a una droga que acabarà matant-se si hi continua enganxat o que li passarà el mateix si se’n desenganxa de cop i volta. Avui dia estem abocats al fracàs malgrat la nostra intel·ligència i inventiva. Tot plegat devia començar fa ben bé cent mil anys, quan vam calar foc per primera vegada als boscos en una manera de caçar més aviat mandrosa. Vam deixar de ser un altre animal més i vam començar l’anorreament de la Terra.
Som gent de mala mena, com aquest parell d’esquizofrènics, el Dr. Jekyll i Mr. Hyde; tenim la capacitat de destruir de forma catastròfica, però també el potencial de fundar una civilització magnífica. Hyde ens ha dut al mal ús de la tecnologia; hem fet un ús erroni de l’energia i hem superpoblat el planeta; som més de sis mil milions de persones afamades i cobdicioses, que aspiren a un estil de vida de primer món, la nostra manera de viure urbana envaeix els dominis del planeta viu. Li prenem tantes coses, que ja no podrà sustentar el món confortable i conegut que hem donat per descomptat que tindrem. Ara com ara està canviant, segons les seves regles internes, a un estat on ja no som ben rebuts. Però no conservarem pas la nostra civilització abandonant la tecnologia. Som com passatgers d’un avió enorme que travessa l’oceà Atlàntic i que, de cop i volta, s’adonen de la quantitat de diòxid de carboni que l’aeronau afegeix a l’aire ja saturat. No seria de gaire ajuda que demanessin al capità que apagués els motors i que deixés que l’avió continués el viatge com un planador aprofitant únicament els corrents d’aire. No podem tancar l’aixeta a la nostra civilització, que es nodreix d’una energia basada desmesuradament en combustible fòssils, sense estavellar-nos; necessitem l’aterratge suau d’un descens potent. El que hem de fer és emprar la tecnologia amb saviesa, com el Dr. Jekyll faria, pensant en la salut de la Terra i no pas en la salut de la gent. Per aquesta raó és massa tard per a un desenvolupament sostenible; el que ens cal és una retirada sostenible. La venjança de la Terra. Per què es revolta la Terra i com encara podem salvar la humanitat, James Lovelock.
[174]
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:10
Página 175
1 El text que has llegit és una exposició. De quina mena:
científica o divulgativa? Inductiva, deductiva o enquadrada? 2 Encercla els paràgrafs que conformen cada part del text
(1 Presentació, 2 Desenvolupament, 3 Tancament). • Presentació: 1r 2n 3r 4t 5è 6è • Desenvolupament: 1r 2n 3r 4t 5è 6è • Tancament: 1r 2n 3r 4t 5è 6è 3 En quin/s paràgraf/s s’exposa la idea principal? Quina és
aquesta idea? 4 Relaciona les paraules de les dues columnes:
carbó fòssil esquizofrènia anorreament cobdiciós sustentar diòxid de carboni saturat
ambiciós petroli mantenir doble personalitat destrucció excessivament ple gas provinent de la combustió del carbó
9 Nosaltres, com a civilització, tenim dues capacitats
extraordinàries... la d’haver superpoblat el planeta. la d’haver fundat una gran civilització. la de destruir el planeta. la d’usar malament l’energia. 10 Quin dels quatre fets és el més rellevant i impor-
tant? Fa ben bé cent mil anys... vam calar foc als boscos. vam començar a caçar d’una manera mandrosa. vam deixar de ser un animal més. vam començar l’anorreament de la Terra. 11 Pensa un altre títol per al text que sigui coherent
amb les idees que s’hi exposen. 12 Indica quins d’aquests mots són adverbis i quins
substantius: profundament – immediatament – proveïment – curosament – anorreament – únicament – desmesuradament – desenvolupament
5 Si sostenible significa ‘que es pot mantenir indefinida-
ment, sempre’, què significa desenvolupament sostenible? Segons l’autor, és sostenible, actualment, el nostre desenvolupament?
tantiu...; persona, nombre...; temps verbal...): a presencia b presència
6 Indica si és cert (C) o fals (F).
Encara que l’home parés immediatament d’esprémer la terra, no seríem a temps de salvar-nos. S’ha de substituir el carbó fòssil per altres fonts d’energia. Som un animal més dins el planeta, com la resta d’animals. L’home ha fundat una civilització magnífica. Hem d’abandonar la tecnologia. És fonamental pensar en la salut de la gent. 7 Quina és la «droga» que acabarà matant la nostra civilització?
el petroli la nostra intel·ligència
13 Indica les característiques de cada mot (verb, subs-
els errors passats la nostra inventiva
8 Amb quina metàfora explica l’autor que la nostra civilit-
c us d ús
e son f són
g deixes h deixés
14 Classifica les paraules segons si el so de la e / o és
obert, tancat o àton. sabem – planeta – fet – tot – programa – carbó – font – addicte – droga – abocats – ben – mandrosa – Terra – gent – forma – dominis – tindrem – aixeta – nodreix – potent – com – raó
15 Torna a escriure aquesta oració canviant les pa-
raules subratllades per altres de sinònimes, de manera que es mantingui el sentit del missatge.
Encara que paréssim immediatament d’esprémer la terra i l’aigua de Gaia i deixéssim d’enverinar l’aire, el planeta trigaria més de mil anys a recuperar-se del dany que ja li hem fet.
zació, a hores d’ara, no pot abandonar la tecnologia? .
[175]
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:10
Página 176
LLENGUA. DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL
1. El domini lingüístic del català El català es parla en un conjunt de territoris que ocupen uns 68.000 km2, repartits en quatre estats europeus (Espanya, França, Andorra i Itàlia), i que tradicionalment s’anomenen Països Catalans. Tot i que són habitats per més de 13 milions de persones, només 9 milions d’aquestes són parlants del català, mentre que 2 milions més declaren que l’entenen. FRANÇA Vall d’Aran
1.1 Distribució per territoris
ANDORRA
Estat espanyol
PRINCIPAT DE CATALUNYA
Franja
ARAGÓ
de Po nent
Catalunya Nord
MAR MEDITERRANI
Illes Balears Menorca
PAÍS VALENCIÀ Eivissa
Mallorca
Pitiüses Formentera
El Carxe
MÚRCIA L’Alguer
El major nombre de parlants del català es concentra a l’Estat espanyol. Es parla en els territoris següents: • Al Principat de Catalunya, on és llengua cooficial, juntament amb el castellà i l’aranès, varietat de l’occità pròpia de la Vall d’Aran. • A les Illes Balears (Mallorca i Menorca) i Pitiüses (Eivissa i Formentera). Comparteix oficialitat amb el castellà. • A bona part del País Valencià, on tradicionalment s’anomena llengua valenciana, excepte a les comarques més occidentals. Comparteix oficialitat amb el castellà. • A la Franja de Ponent, llenca de territori que pertany administrativament a l’Aragó i que s’estén dels Pirineus fins al Maestrat. Comprèn les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, i el català no hi té reconeixement oficial, tot i que és el territori on el percentatge de parlants actius és més alt (al voltant d’un 89%). • El Carxe, zona pertanyent a la província de Múrcia, a tocar del País Valencià, formada per tres termes municipals (Iecla, Jumella i la Favanella), on la llengua catalana tampoc no és reconeguda oficialment.
Sardenya
1. La Seu Vella, al centre històric de la ciutat de Lleida. 2. El Castell de Bellver a la ciutat de Palma de Mallorca. 3. La Ciutat de les Arts i les Ciències de València. 4. Vall de Roures, municipi capital de la comarca aragonesa del Matarranya.
[176]
1
3
2
4
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:16
Página 177
LLENGUA I SOCIETAT Estat francès A l’Estat francès, el català és la llengua pròpia dels territoris que constitueixen les comarques del Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i l’Alta Cerdanya, conegudes amb el nom de Catalunya Nord. Pertanyen administrativament al departament francès dels Pirineus Orientals. El 10 de desembre del 2007, el Consell General dels Pirineus Orientals va aprovar la Carta del català, que reconeix oficialment la llengua catalana en aquests territoris.
Principat d’Andorra Al Principat d’Andorra, un estat de 468 km2, situat als Pirineus, entre França i Espanya, el català és l’única llengua oficial.
El Castellet a Perpinyà, a la comarca francesa del Rosselló, va ser la porta principal d’entrada a la ciutat cap al 1368.
L’església de Sant Esteve, a Andorra la Vella.
Itàlia A Itàlia, el català es parla l’Alguer, ciutat situada al nord-oest de l’illa de Sardenya, on rep el nom d’alguerès. No és llengua oficial i conviu amb el sard (llengua pròpia de Sardenya), i l’italià.
L’Alguer, a l’illa de Sardenya.
ACTIVITATS 1 Llegeix l'Auca de la Franja de Ponent, publicada per
la Institució Cultural de la Franja de Ponent, i fes aquestes activitats. a Distribueix els topònims que s’esmenten a l’auca segons si són noms de comunitats, comarques, municipis, rius, muntanyes... b Situa en un mapa de la península Ibèrica la Franja de Ponent i els topònims que s’esmenten a l’auca. c Busca informació sobre l’Aiguabarreig. Què és? On és? Per què, a l’auca, se l’anomena confluència i es diu que «és un món per a la ciència»? d Quin és el gentilici que designa els habitants de la Franja, segons l’auca? e Busca informació sobre l’Acampallengua. Què és? Quin objectiu té? f A l’auca s’esmenten els noms de tres escriptors: Francesc Serés, Mercè Ibarz i Jesús Moncada. Quin dels tres és l’autor de la novel·la Camí de sirga i dels reculls de contes Històries de la mà esquerra i El cafè de la Granota?
[177]
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:16
Página 178
LLENGUA. DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL ACTIVITATS 2 Llegeix aquest article, publicat a la revista Cavall fort, sobre la Bressola, un conjunt d’escoles amb ensenyament
en català a la República francesa. A continuació, respon les preguntes.
La Bressola Trenta anys ensenyant en català La història de la Bressola és com un conte d’aquells de tota la vida. Hi surt un rei que imposa la seva voluntat a tot el regne, uns súbdits que s’hi rebel·len i uns amics que els donen un cop de mà. I aquest conte, com molts contes clàssics, té un final feliç. Tot va començar fa més de tres-cents anys, quan un rei va ordenar que tothom al seu regne parlés com ell. Ell parlava francès, així que tots els súbdits havien de parlar francès, també. Al regne hi havia unes terres on la gent parlava català, però el rei va prohibir aquesta llengua. Durant segles tothom va obeir l’ordre del rei. Un dia, però, els habitants d’aquelles terres van decidir recuperar la seva llengua i obrir una escola on els nens estudiessin en català. Al principi els va costar una mica tirar endavant el projecte, però amb el temps van anar fent molts amics que els van ajudar. I l’escola va ser un èxit.
A més, la Bressola empra un mètode basat en la responsabilització. Això vol dir que els alumnes més grans es cuiden dels petits a l’hora del pati. I com que els grans parlen català, els petits també ho fan. Joan Pere Le Bihan, director de la Bressola, diu que als alumnes grans els agrada fer això perquè se senten importants. «Aquests nens, a més d’ensenyar llengua, ensenyen civisme», explica el director. I el sistema funciona, perquè el català és la llengua d’ús majoritari al pati de l’escola. És «la llengua dels jocs i les baralles», com diu Le Bihan.
Aquesta història és ben real. Tot això va passar a França: el rei era Lluís XIV, les terres on es parlava català, la Catalunya Nord, i l’escola és la Bressola.
La llengua del pati La primera Bressola es va crear l’any 1976 a Perpinyà. Avui ja en són vuit: set escoles de maternal i primària i un col·legi de secundària, situats a diferents poblacions de la Catalunya Nord. En total, les escoles Bressola tenen més de sis-cents alumnes. L’objectiu de la Bressola no és solament ensenyar en català, sinó també convertir-lo en la llengua de comunicació habitual entre els alumnes. Tenint en compte que la majoria dels nens només parlen francès quan entren a la Bressola, com s’aconsegueix, això? Doncs introduint un sistema pedagògic especial. D’entrada, els nens comencen a la Bressola de ben petits, quan tenen entre dos i quatre anys. D’aquesta manera, als mestres els és més fàcil acostumar els alumnes a fer servir el català d’una manera natural. Els mestres no parlen català només a classe: també ho fan a l’hora del pati, quan juguen amb els nens.
[178]
30-11-2007. El conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya visita diversos centres escolars de la Bressola, al Rosselló.
Una escola reconeguda Què fa que famílies que no parlen català a casa vulguin portar els seus fills a la Bressola? Molts d’aquests pares i mares són gent d’origen català que ha perdut la llengua i vol que els seus fills la recuperin. Però sobretot trien la Bressola per la seva bona fama. La Bressola practica una pedagogia oberta que afavoreix la creativitat, el contacte amb la natura, les sortides culturals... A més, el seu sistema pedagògic té molt bons resultats: els alumnes d’aquestes escoles tenen més facilitat per a aprendre coses, especialment altres idiomes. I la responsabilització fa que els nens desenvolupin el seu esperit cívic.
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:16
Página 179
LLENGUA I SOCIETAT ACTIVITATS També hi ha un interès econòmic perquè els pares vulguin portar els nens a la Bressola. Com explica Le Bihan, els alumnes catalanoparlants tenen cada cop més avantatges a l’hora de buscar feina. I és que, cada cop més, les empreses franceses busquen treballadors que parlin català per fer negocis amb empreses catalanes.
privades com el Barça o l’equip de rugbi dels Dragons Catalans, i de moltes personalitats.
La Bressola avui Ara que han passat més de trenta anys des que es va crear, la Bressola gaudeix d’un gran reconeixement. El Govern francès valora la seva tasca pedagògica i actualment es fa càrrec del sou de vint-i-vuit mestres de la Bressola. Le Bihan diu que «ningú no ho hauria pogut somiar fa trenta anys». La Bressola també té el reconeixement català. L’any passat, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, una distinció que agraeix la feina que fa per recuperar el català a la Catalunya Nord. I cada cop més mestres catalans s’interessen pel sistema pedagògic de la Bressola. Però la Bressola té un problema... Molts nens es queden sense poder estudiar en alguna d’aquestes escoles perquè no hi ha places suficients o perquè no hi ha cap centre prop de casa seva. La Bressola no té prou recursos per fer front a totes les demandes de matriculació que li arriben. I aquí és on entren en joc els Amics de la Bressola.
Un munt d’amics Amics de la Bressola és una associació que s’encarrega de donar a conèixer la feina de la Bressola i buscar fonts de finançament. Amb la seva tasca, els Amics de la Bressola han aconseguit que moltes institucions públiques donin suport econòmic a la Bressola, entre elles la Generalitat de Catalunya, el Govern balear i més de cent vuitanta ajuntaments. També han aconseguit el reconeixement d’organitzacions
a b c d e f
L’autora presenta la història de la Bressola com un conte clàssic. Quina diferència hi trobes? Per què creus que els nens que estudien a la Bressola al principi només saben parlar el francès? En què consisteix la «responsabilització» de què parla el text com a mètode pedagògic? Què vol dir que el català, a la Bressola, «és la llengua dels jocs i les baralles»? Quins altres avantatges, a més dels pedagògics, ofereix l’escolarització a la Bressola? Quin problema té actualment aquesta institució?
D’altra banda, els Amics de la Bressola posen en marxa diferents activitats culturals. Han ajudat a muntar una exposició sobre l’escola que volta per tot Catalunya. També han col·laborat en la publicació d’un llibre que repassa els trenta anys d’història de la Bressola. I fins i tot han participat en l’edició d’un CD musical. Aquest CD es diu Musiquetes per a la Bressola, i recull una vintena de cançons populars, interpretades per músics reconeguts d’arreu dels Països Catalans. En alguns casos, les cançons han estat versionades amb ritmes diferents com reggae, ska o rumba. El CD es complementa amb un web, www.musiquetes.cat. Al web trobareu tota la informació sobre aquest projecte, a més de propostes educatives i un tall extra que no surt al disc. Chus Díaz, Cavall Fort, núm. 1099, maig de 2008.
g h i j k l
Com ha canviat l’actitud del govern francès des que es va fundar la primera Bressola? Què és la Creu de Sant Jordi? Per què creus que es va atorgar a la Bressola l’any 2007? A què es dedica l’associació Amics de la Bressola? Quin tipus d’activitats culturals porta a terme? Què és Musiquetes per a la Bressola? Si entres al web www.musiquetes.cat, trobaràs el llistat de totes les cançons, una breu explicació sobre l’origen de cadascuna, el nom dels intèrprets i la lletra, i te les podràs descarregar. T’hi animes?
[179]
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:16
Página 180
LLENGUA. DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL
2. El bloc oriental i el bloc occidental FRANÇA occità
ANDORRA
aranès rossellonès català nordoccidental
aragonès
CATALUNYA NORD
català central
ARAGÓ
Barcelona
Malgrat la disgregació dels territoris de parla catalana, cal dir que el català és una de les llengües més unitàries de la Romània, si més no a nivell escrit, ja que no s’observen grans diferències entre els textos procedents de les diverses zones del domini lingüístic.
CATALUNYA
castellà
ILLES BALEARS PAÍS VALENCIÀ
castellà
mallorquí
menorquí
balear València
Tanmateix, a nivell oral sí que són clares algunes diferències de pronunciació, que ens permeten fer una divisió dialectal del català en dos grans blocs: l’oriental i l’occidental, tal com va proposar Manuel Milà i Fontanals l’any 1861, basantse sobretot en la pronunciació de les vocals a/e i o/u àtones.
valencià eivissenc
En els dialectes del bloc oriental...
En els dialectes del bloc occidental...
La a i la e àtones es pronuncien de la mateixa manera, amb una vocal neutra [2], com pagar i pegar, que oralment no es distingeixen. D’altra banda, en bona part dels dialectes orientals tampoc no es distingeix entre la o i la u àtones, que es pronuncien totes amb [u]: pontet i puntet també sonen igual.
Els parlants distingeixen entre els sons d’a i e àtones i també entre els d’o i u àtones i pronuncien de manera diferent pagar i pegar, amb [a] i [e] respectivament, així com també pontet i puntet, amb [o] i [u].
Límit de la llengua catalana Límit entre català oriental i català occidental
MÚRCIA
EUROPA
Sardenya
L’Alguer alguerès
MAR MEDITERRANI
A més d’aquest tret bàsic, hi ha altres diferències fonètiques, morfològiques i sintàctiques que no afecten d’una manera tan general els parlars dels dos blocs, sinó que són pròpies només d’alguns dialectes i que estudiarem a 2n curs. Pel que fa al lèxic, trobem alguns sinònims dialectals que s’utilitzen de manera força generalitzada en un dels dos blocs: català oriental mirall, llombrígol, xai...
català occidental espill, melic, corder...
2.1 Dialectes del bloc oriental
això és bàsic! dialectes del bloc oriental rossellonès central balear alguerès dialectes del bloc occidental nord-occidental valencià
[180]
El bloc oriental està format per quatre dialectes: el septentrional o rossellonès (propi de la Catalunya Nord), el central (parlat a la major part de les comarques gironines, a les barcelonines i a les tarragonines més orientals), el balear (propi de les Illes Balears i de les Pitiüses) i l’alguerès (parlat a l’Alguer, al nord-oest de l’illa de Sardenya).
2.2 Dialectes del bloc occidental El bloc occidental, el formen dos dialectes: el nord-occidental (parlat a Andorra, a les comarques més occidentals de Catalunya i a la Franja de Ponent) i el valencià (propi de les comarques més orientals del País Valencià i al Carxe). Per útlim, les zones de transició són les frontereres i presenten trets característics dels dialectes que estan en contacte.
Llengua_eso_09:lengu_lite:eso
8/12/10
06:16
Página 181
LLENGUA I SOCIETAT ACTIVITATS 3 Situa, en un mapa de comarques dels Països Catalans, els dialectes del català i pinta les zones resultants de co-
lors diferents, seguint les indicacions que tens a continuació. blocs
dialectes rossellonès
Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i Alta Cerdanya
central
Alt Empordà, Garrotxa, Ripollès, Baixa Cerdanya, meitat oriental del Solsonès, Berguedà, Osona, Pla de l’Estany, Gironès, Baix Empordà, Selva, Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Bages, Anoia, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Baix Penedès, Alt Penedès, Conca de Barberà, Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès
balear
Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera
alguerès
ciutat de l’Alguer (illa de Sardenya, Itàlia)
nord-occidental
Ribagorça, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Andorra, Alt Urgell, Llitera, Noguera, meitat occidental del Solsonès, Urgell, Segarra, Pla d’Urgell, Segrià, Baix Cinca, Garrigues, Priorat, Terra Alta, Matarranya, Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Montsià
valencià
Ports, Alt Maestrat, Baix Maestrat, Plana Alta, Plana Baixa, Alcalatén, Camp de Morvedre, Camp de Túria, València, Horta del Nord, Horta de l’Oest, Horta del Sud, Ribera Alta, Ribera Baixa, Safor, Costera, Vall d’Albaida, Comtat, Marina Alta, Marina Baixa, Alcoià, Vinalopó Mitjà, Alacantí i Baix Vinalopó (a més del Carxe, a Múrcia)
oriental
occidental
comarques
4 Digues si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F):
a En total, hi ha uns 11.000.000 de persones que entenen el català, encara que el parlin uns 9.000.000. b Espanya, França, Itàlia i Andorra són quatre estats que tenen el català com a llengua oficial. c L’aranès és la varietat de la llengua occitana que es parla a la Vall d’Aran. d L’Alguer és una ciutat de la província de Múrcia on es parla el català. e S’anomena Catalunya Nord el conjunt de territoris que tenen el català com a llengua pròpia dins de l’Estat francès. f A més de l’italià i l’alguerès, a l’Alguer es parla el sard, llengua pròpia de l’illa de Sardenya. g La llengua catalana és una de les que presenten més diversificació dialectal del món. h Les diferències dialectals del català són més evidents en els textos orals que en els textos escrits.
i
La pronunciació diferent de les vocals àtones en els dialectes orientals i en els occidentals es va començar a produir a partir de 1861. j Els parlants dels dialectes del bloc oriental pronuncien sempre la a i la e com una vocal neutra. k Els parlants dels dialectes del bloc occidental distingeixen sempre la o de la u. l Un habitant de Terrassa (Vallès Occidental) pronuncia el nom de la seva ciutat amb una [a] tònica a la segona síl·laba i dues vocals neutres àtones a les síl·labes primera i tercera. m Un habitant de Mollerussa (Pla d’Urgell) pronuncia el nom de la seva ciutat amb una [o] àtona, una [e] àtona, una [u] tònica i una [a] àtona. n Entre els dialectes dels dos blocs hi ha altres diferències. o A les zones de transició conviuen persones que parlen un dialecte amb persones que en parlen un altre. [181]