LITERATURA DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA
COMUNICACIÓ ORAL
[ESCOLTAR-PARLAR]
Visitem el Saló Internacional del Còmic!
1 Comunicació oral Escoltar: Reportatge. Parlar: Descripció d’un personatge. Literatura: els gèneres literaris Els gèneres literaris: poesia, narrativa, teatre i didàctica. Els subgèneres literaris. Elements que fan que una obra literària sigui clàssica. La mètrica: el metre, el ritme i la rima. Agrupacions de versos: estrofes i composicions. Les figures literàries. Lletra i música: Cançons i figures literàries.
FITXA TÈCNICA: Tags, Super 3 (13-5-10). TIPOLOGIA ORAL: Text explicatiu. SITUACIÓ COMUNICATIVA: El presentador fa una visita al 28è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, presenta les novetats i fa una entrevista al dibuixant d’Airon Man.
ACTIVITATS Autoavaluació 1 El conductor del programa utilitza amb un doble sen-
tit les paraules «tothom hi pinta alguna cosa al Saló del Còmic». Explica quins són els dos sentits. 2 Respon les preguntes:
Competències a punt! Competència per aprendre a aprendre Esforç per aconseguir les fites que ens proposem en el nostre futur professional. Valoració de les nostres actituds. Competència lingüística Sensibilitat estètica davant de les produccions literàries, valorant-ne els elements creatius i innovadors. Competència per aprendre a aprendre Relació entre el llenguatge literari i les lletres de les cançons.
[230]
a Quin és el nom de l’autor-dibuixant d’Iron Man? b Què ha contribuït a fer d’Iron Man un dels personatges de còmic més famosos? c En quin país ha triomfat, el dibuixant d’Iron Man? d Com dibuixa actualment els còmics que fa? e Quins còmics llegia, de petit? Quins has llegit més tu, de petit? f Li agraden les dues pel·lícules que han posat animació al seu personatge? Quines virtuts els troba? 3 En sortir del Saló, el presentador exclama: «Algú ens
necessita, som-hi». Per què ho diu? Què s’ha vist, al cel? Amb quin nom es refereix al grup? Què s’espera que facin, en la ficció, en el moment que s’acaba el reportatge? 4 En grups de 3 o 4, inventeu-vos un personatge de
còmic, feu-ne un esbós senzill i presenteu-lo a la resta de companys: aspecte, caràcter, poders si és un superheroi, situació, etc.
DIMENSIÓ LITERÀRIA
[GÈNERES LITERARIS]
1. Gèneres literaris Els gèneres literaris són models que serveixen per classificar les obres literàries segons el contingut (el que l’autor vol transmetre) i la forma (manera com estan escrites) que presenten. Els quatre grans gèneres literaris són:
poesia
narrativa POESIA
teatre
didàctica NARRATIVA
Abans que els mots, els teus ulls em van dir el que jo intuïa: el nostre amor s’esmunyia, vam naufragar pels esculls. Vaig suplicar i fou en va, volies fer un camí nou, era el moment de dir prou i, sola, te’n vas anar.
La noia aixecà els ulls tímidament i el mirà de fit a fit: tenien una lluïssor estranya. El noi s’estremí i va intuir el que ella estava a punt de dir-li: que la seva relació havia acabat, que no havien pogut superar les dificultats. Ell ho intentà per última vegada, li suplicà una darrera oportunitat però la noia, decidida, ja en tenia prou i volia encetar un nou camí sense ell. S’allunyà, doncs, amb pas ferm fins que el noi la perdé de vista. Remei Barberà
Remei Barberà
a L’autor expressa els seus sentiments i emocions. b La majoria de textos lírics s’escriuen en vers, però també poden estar escrits en prosa. c El llenguatge té una especial musicalitat i ritme.
a L’autor presenta uns fets, reals o imaginaris. b Els textos narratius estan escrits en prosa i estructurats en paràgrafs. c Les descripcions i diàlegs sovint complementen el text.
TEATRE
DIDÀCTICA
ANNA (aixecant els ulls tímidament): T’he de confessar... ERNEST (interrompent-la): Ja sé què em vols dir. ANNA: Escolta’m, això nostre no pot continuar, els esculls del camí ens han superat. ERNEST: Per què no t’ho repenses? Si us plau... ANNA (decidida): No! Ara vull volar sola... ERNEST: D’acord, més val saber dir prou a temps. ANNA: Adéu! (Se’n va amb pas ferm.) ERNEST (mirant la noia fins que la perd de vista): Adéu...
Una guineu, perseguida per uns caçadors, va arribar a la cabana d’un llenyataire i aquest la va amagar. Quan els caçadors preguntaren per l’animal, el llenyataire els va dir que no en sabia res, però dissimuladament amb la mà assenyalava el lloc on s’havia amagat. Els caçadors no van entendre el gest del llenyataire i van marxar. La guineu va sortir sense dir res i, quan el llenyataire li va retreure que no li agraís el que havia fet per ella, l’animal li respongué: «T’hauria donat les gràcies si les mans i les paraules haguessin dit el mateix».
Remei Barberà
a L’autor crea un text perquè sigui representat davant d’un públic. b Les obres dramàtiques actuals acostumen a ser en prosa però també n’hi ha hagut en vers. c Els diàlegs entre els personatges són en estil directe.
Remei Barberà, La guineu i el llenyataire (adaptació).
a La intenció de l’autor és comunicar algun tipus d’ensenyament. b La majoria d’obres didàctiques s’escriuen en prosa. c L’autor vol influir en el lector.
[231]
1
DIMENSIÓ LITERÀRIA
[GÈNERES LITERARIS]
ACTIVITATS 1 Respon les preguntes sobre el text poètic de la pàgina
4 Digues a quin gènere literari pertanyen els textos se-
güents i indica les raons que t’han permès saber-ho.
anterior. a Encercla el sinònim adequat a cada mot o locució del text: s’encetava s’esmunyia s’escapava es mantenia esculls
obstacles insults carícies
en va
de seguida amb il·lusió inútilment
b Copia per parelles els mots que rimen: ▲/▲
▲/▲
▲/▲
▲/▲
c Identifica els sentiments que expressa el poeta al text:
A MARC: Què et fa més por? (Pausa.) Saber que tot s’acaba o no saber com acabarà? JAUME: Doncs... (Pausa.) M’estimaria més no parlar d’això. MARC: Què tens? JAUME: Res. (Pausa.) No m’agrada parlar d’aquestes coses, tu ja ho saps. (Pausa.) Vinga, explica’m coses de la Toscana. Sergi Belbel, A la Toscana.
B Jo us recorde, camps on vaig ésser feliç, jocs de la meua joventut, dies de la meua vida. Sempre vindreu amb mi, cançons, malenconies de l’edat, anys que haveu fet els meus anys, besades que haveu fet els meus records, patiments, fondàries, sentiments fondos. Vicent Andrés Estellés, Elegia.
alegria tristesa odi resignació
vergonya esperança desil·lusió por
2 Associa cada mot o locució del fragment narratiu de la
pàgina anterior amb el sinònim corresponent.
C L’únic orgull que trobem comprensible és el nostre. Vull dir orgull en el sentit pejoratiu de la paraula. No crec que hi hagi ningú que sigui orgullós d’una manera ingènua o inconscient. Joan Fuster, Diccionari per a ociosos.
a b c d
de fit a fit lluïssor s’estremí encetar
1 2 3 4
tremolà començar reflexos, llum fixament
3 Quin ensenyament vol transmetre l’autor del text di-
dàctic al lector? No s’ha d’ajudar els altres perquè a vegades no t’ho agraeixen. No s’ha de contradir amb els actes el que es diu de paraula. Sempre s’ha de mirar per la pròpia conveniència. [232]
D Un matí, quan Gregor Samsa es va despertar de somnis intranquils, es va trobar al llit convertit en una bestiola monstruosa. Jeia sobre l’esquena, dura com una cuirassa, i si aixecava una mica el cap es veia la panxa bombada, bruna, dividida en segments arquejats al capdamunt dels quals amb prou feines s’aguantava el cobrellit, a punt de relliscar del tot. Franz Kafka, La metamorfosi.
1
DIMENSIÓ LITERÀRIA
[GÈNERES LITERARIS]
2. Els subgèneres literaris Cada gènere literari se subdivideix en formes específiques amb característiques pròpies: POESIA CULTA ELEGIA Poesia on l’autor expressa lamentació i es plany per la mort d’un ésser estimat o per qualsevol pèrdua que li genera tristesa.
POPULAR
ODA Composició lírica on l’autor fa una reflexió filosòfica i moral sobre un tema. Hi destaca les qualitats positives de persones, conceptes o elements de la natura.
NADALA Composició poètica tradicional que es canta en el període previ i durant les festes de Nadal (naixement de Jesús, elements del pessebre...).
CORRANDES Cançó popular curta utilitzada com a cançó de ball. Moltes estan formades per estrofes de quatre o cinc versos i reben altres noms: gloses o cobles.
NARRATIVA CULTA CONTE Narració breu d’autor conegut que relata uns fets de manera senzilla i amb pocs personatges. El final busca un efecte de sorpresa en el lector.
POPULAR
NOVEL·LA Narració extensa en la qual s’expliquen uns fets de manera detallada i generalment amb intervenció de més personatges que en un conte.
RONDALLA Narració breu amb elements fantàstics adreçada als infants. És de tradició oral i també s’anomena conte tradicional.
LLEGENDA Narració breu basada en fets reals, però en la qual la tradició oral ha anat incorporant elements imaginaris (cavallers, reis, sants, batalles...).
TEATRE CULTE TRAGÈDIA Obra dramàtica de tema seriós en la qual uns personatges de classe social alta són dominats per grans passions i el destí els porta a un desenllaç fatal.
POPULAR
COMÈDIA Obra dramàtica de to humorístic en la qual uns personatges de condicions socials variades viuen fets de la vida quotidiana. No hi intervé el destí i el final és feliç.
DRAMA Obra de teatre de tema seriós en la qual uns personatges de classes socials variades poden canviar el seu destí. El desenllaç pot ser fatal o no. Combina elements de la tragèdia i la comèdia.
SAINET Obra dramàtica d’un sol acte de caràcter còmic que retrata personatges de classes populars en la seva vida quotidiana.
DIDÀCTICA ASSAIG Obra didàctica d’extensió variable on l’autor reflexiona sobre un tema d’algun camp del coneixement i hi exposa el seu punt de vista subjectiu.
FAULA Obra didàctica protagonitzada per animals que actuen amb els mateixos vicis o virtuts que els éssers humans. La seva finalitat és transmetre un ensenyament moral.
[233]
1
DIMENSIÓ LITERÀRIA
[GÈNERES LITERARIS]
ACTIVITATS 5 En aquest quadre, alguns exemples són al lloc que els correspon. Marca amb els que estan ben situats i indica el
nombre de la casella on haurien d’anar els que no estiguin al lloc correcte. POESIA CULTA 1 ELEGIA Escolta, Espanya, la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana...
POPULAR
2 ODA Les dotze van tocant, ja és nat el Déu infant, fill de Maria…
3 NADALA Hi ha un noi nassut, el veiem des d’aquí; fa una carrera llarga: el carnet de conduir.
Anònim
Joan Maragall, Oda a Espanya.
4 CORRANDES No et tinc a tu però et vull reconèixer en cada gest que faig i en cada mà que dono. Anònim
Maria Oleart, Enllà.
NARRATIVA CULTA 1 CONTE Durant tot el judici, el cosí nega ser l’autor de l’assassinat. I quan explica davant del jutge la conversa d’aquella nit sobre la possibilitat o impossibilitat del crim perfecte... Quim Monzó, Vuitanta-sis contes.
POPULAR
2 NOVEL·LA A un quart de sis tocats una llengua roja llepava el mar per llevant. Estava a punt de cosir-se, definitivament, una xarxa atapeïda i empudegada que havia embrutat mitja ciutat...
3 RONDALLA Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a la Capadòcia, però que la tradició catalana situa a la vila de Montblanc… Anònim
4 LLEGENDA Vet aquí que una vegada hi havia una mare que tenia tres fills. Un dia li van dir que se’n volien anar tots tres a veure món, que si mai tenien un altre germanet els ho anessin a dir…
Jaume Cabré, La teranyina.
Anònim
TEATRE CULTE 1 TRAGÈDIA HANS: He de tornar a carregar jo els sacs? FRIDA: I és clar que sí! Quan et preguntin què has fet per la causa podràs dir: «He carregat sacs». HANS: I tu què diràs? FRIDA: Jo penso, sóc el cervell. La feina del cervell és tenir idees.
POPULAR
2 COMÈDIA MÒLLERA: Àgata!... ÀGATA (distreta): Què hi ha? MÒLLERA: Què fas tota sola? ÀGATA: Res. Què vols que faci? M'enyoro. Àngel Guimerà, La filla del mar.
3 DRAMA PAULA: Francisqueta! Què fa aquí? Això són maneres d’anar per les maduixes? FRANCISQUETa: Ja vinc. BATISTA: No la renyi, senyora Paula…
4 SAINET ANTÍGONA: Has vist com morien els nostres germans. ISMENE: Ai, els meus ulls, els meus ulls, i la boca que ho ha contat! EURÍDICE: Que ens arribés aquest dia...
Emili Vilanova, Qui compra maduixes?
Salvador Espriu, Antígona.
Emili Teixidor, El retaule del flautista.
DIDÀCTICA 1 ASSAIG Hi havia una guineu molt afamada, i al veure penjant d’una parra uns deliciosos raïms, va voler atrapar-los amb la boca. Però en no poder agafar-los, es va allunyar dient: «Ni m’agraden! Són tan verds!».
2 FAULA L’home és irrepetible: cada un de nosaltres és un exemplar únic. No n’hi ha dos que, superposats, coincideixin, com no hi ha, diu la brama, dues fulles d’arbre en el mateix cas.
Isop, La guineu i el raïm.
Joan Fuster, Babels i Babilònies.
[234]
Ara m’interessa aquest uniquisme…
1
DIMENSIÓ LITERÀRIA
[GÈNERES LITERARIS]
ACTIVITATS 6 Accedeix al següent web www.escriptors.cat/au-
9 Tot i que les corrandes constitueixen un gènere de la
tors/ribac: és la pàgina dedicada al poeta Carles Riba. Dins d’«Alguns poemes» de la secció «Antologia» hi ha el poema anomenat Elegia segona. Després de llegir-lo, respon les preguntes següents.
narrativa popular, alguns autors n’han escrit: Joan Oliver (Pere Quart) va compondre les Corrandes d’exili. Més endavant el cantant Lluís Llach va posar música al poema. Escolta’n un fragment i respon les preguntes.
a Súnion designa un indret; esbrina de quin lloc es tracta. b Tenint en compte que el va escriure durant el seu exili a França, fugint de la Guerra Civil espanyola (19361939), per què devia triar el subgènere de l’elegia? c Resumeix amb les teves paraules el contingut expressat per Riba al seu poema. 7 Les rondalles utilitzen fórmules que es repeteixen. As-
socia els termes de les columnes. Fórmules de començament 1 a Temps era temps, 2 b Una vegada c Vet aquí que en aquell 3 temps 4 d Rondalla va, e En un país molt llunyà 5 Fórmules d’acabament a Catacric-catacrac, b I és un gat i és un gos c Això és dit d Aquest conte s’ha acabat e I van ser feliços
mentida corre… quan els animals parlaven… fa molts anys… que les bèsties tenien dents… hi havia…
1 i van menjar anissos. 2 i si no és mentida és veritat. 3 conte acabat. 4 i aquest conte ja s’ha fos. 5 i jo ho he vist.
8 Ordena els paràgrafs i obtindràs una faula d’Isop. Quin
ensenyament vol transmetre l’autor? a El vencedor, en canvi, va pujar orgullós a una paret i es va posar a cantar tan fort com va poder. b en acabar la lluita, el vencedor va foragitar l’altre. c Des d’aleshores el que havia perdut el combat es va quedar amo de tot el galliner. d Dos galls es barallaven pels favors de les gallines en un galliner; e Però no va trigar gaire a passar una àguila que se li va tirar al damunt i va raptar-lo. f El vençut s’amagà resignadament rere uns matolls.
Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L’estimada m’acompanya de pell bruna l’aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya). Perquè ens perdoni la guerra, que l’ensagna, que l’esguerra. Abans de passar la ratlla, m’ajec i beso la terra i l’acarono amb l’espatlla. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida; l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sense vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d’enyorança ans d’enyorança viuré. En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. «Com el Vallès no hi ha res.» Que els pins cenyeixin la cala, l’ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que bategui com una ala. Una esperança desfeta, una recança infinita, i una pàtria tan petita que la somio completa. Pere Quart, Corrandes d’exili.
a Per què hi ha estrofes de mesura diferent? b És un poema popular o culte? Justifica la resposta. c Què vol dir el vers: «Abans de passar la ratlla»?
[235]
1
DIMENSIÓ LITERÀRIA
[OBRES CLÀSSIQUES]
3. Quins elements fan que una obra literària sigui clàssica? Quan parlem de literatura, sovint es diuen expressions com: «Cal llegir els clàssics» o bé «Aquest escriptor és un clàssic de la literatura catalana». El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ens dóna les accepcions següents del mot clàssic. clàssic -a 1 adj. Relatiu o pertanyent al classicisme. 2 1 adj. Que ha representat la maduresa o un moment culminant dins una literatura, dins un art, etc., i és considerat un model digne d’imitació. Els nostres autors clàssics. Les obres clàssiques de la literatura universal. 2 m. Autor clàssic, obra clàssica. Els nostres clàssics. 3 1 adj. Pertanyent a l’antiguitat grega i llatina, a la seva literatura, art, cultura, especialment al període en què es produí la millor literatura, pintura, escultura, etc. 2 adj. Que ha representat un moment culminant dins un art nacional. Període clàssic. 4 1 adj. Que segueix els models, les regles, de la literatura i les arts clàssiques. 2 adj. Que segueix els patrons establerts, tradicional. Una jaqueta clàssica. Un vestit de tall clàssic. Una noia clàssica. 5 adj. Característic, típic, d’un poble, d’una comarca, d’una diada, etc. Va tornar de Praga amb el clàssic titella.
El sentit originari de la paraula clàssic, tal com diu l’accepció 3 del diccionari, es refereix als autors de l’Edat Antiga, és a dir, als grecs i als romans. En l’accepció més moderna, però, el mot clàssic s’aplica a autors o obres que han fet aportacions fonamentals a la història de la literatura i que han rebut el reconeixement dels crítics i/o del públic (accepció 2).
això és bàsic!
El missatge d’un autor o obra clàssics…
Autors clàssic grecs
1
Homer (Odissea, Ilíada), Èsquil, Eurípides i Sòfocles (tragèdies). Autors clàssic llatins Horaci (sàtires, odes, epístoles), Ovidi (Les metamorfosis), Virgili (Eneida).
No envelleix amb el pas del temps, perquè parla de sentiments humans universals.
Autors clàssics de la literatura catalana • medievals: Ausiàs March, Joanot Martorell... • segle XIX: Jacint Verdaguer, Narcís Oller, Àngel Guimerà...
2
• segle XX: Salvador Espriu, Mercè Rodoreda...
Connecta amb lectors de totes les èpoques, ja que s’hi veu reflectida la condició humana, és a dir, les coses més profundes que ens preocupen.
3 Àngel Guimerà (1845-1924).
[236]
Salvador Espriu (1913-1985).
Mercè Rodoreda (1908-1983).
Pot rebre una nova interpretació des de la perspectiva actual sense perdre el sentit original.
1
DIMENSIÓ LITERÀRIA
[OBRES CLÀSSIQUES]
ACTIVITATS 10 Llegeix el fragment de la novel·la de cavalleries Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, i respon les preguntes.
Quan l’emperador es va retirar, Carmesina el va agafar per la mà i es va apartar amb ell prop d’una finestra; i allí, veient el seu capteniment reservat i malenconiós, li va dir: –Cavaller, què tens? –El meu mal està dit de seguida. [...] Carmesina, ja que em forces a parlar, no puc dir sinó que estimo. Llavors va callar i va abaixar els ulls. –Digues, Tirant –va dir la Infanta amb neguit dissimulat–, ¿qui és la senyora que tant et fa patir? Tirant es va posar la mà a la màniga i, traient el mirall, va dir: –La imatge que hi veuràs em pot donar la mort o la vida. Carmesina el va agafar prestament i amb cuitats passos va entrar a la seva cambra pensant que, quan el mirés, trobaria alguna dona pintada. Però no va veure sinó la seva cara i va estar segura del tot que Tirant l’estimava. I veient-se en aquell mirall, va començar a dansar per tota l’habitació. Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (adaptació a cura de Jordi Tiñena).
a Encercla el sinònim de les següents paraules del text: • capteniment → dubte, atreviment, comportament, silenci • prestament → resignadament, ràpidament, lentament • cuitats → precipitats, mesurats, silenciosos, petits b Com es diuen els dos protagonistes de l’escena? Què hi passa? c Esbrina per què aquesta obra rep la consideració de clàssica. 11 Després de llegir els poemes, respon les preguntes.
Poema A
Poema B
I de sobte la casa és massa gran. La mare i jo hem buidat els teus armaris i hem resseguit per taules i prestatges, de retrat en retrat, els teus somriures. De nit, amb llum elèctrica, els miralls em mostren el teu buit amb més relleu.
Aquest camí tan fi, tan fi qui sap on mena? […] ¿Qui sap si trist o somrient acull son hoste? ¿Qui sap si mor sobtadament, sota la brosta? Qui sabrà mai aquest matí a què em convida? I és camí incert cada camí, n’és cada vida.
Joan Margarit, Espai i temps (fragment).
Poema A a A quin subgènere líric o poètic pertany? b Quins sentiments hi expressa l’escriptor? c Escriu tres adjectius que es puguin aplicar al contingut d’aquest poema.
Josep Carner, Cançoneta incerta (fragment).
Poema B d Com s’ha d’interpretar el mot camí en aquest poema? A què fa referència? e Aquest poema, és més concret o més abstracte que l’anterior? f Escriu tres situacions de la teva vida quotidiana que estiguin relacionades amb algun dels temes tractats als dos poemes anteriors. g Indica cinc sentiments universals que poden aparèixer en una obra literària clàssica, tant si surten als dos poemes anteriors com si no. [237]
1
DIMENSIÓ LITERÀRIA
[MÈTRICA]
4. La mètrica És el conjunt de normes que s’apliquen a l’hora de compondre versos; comprèn tres aspectes: el metre, el ritme i la rima.
4.1 El metre És la quantitat de síl·labes que té un vers. Compte! En català es compta només fins a l’última síl·laba tònica: Amb u-na pin-ta de mar-fil po-li-a 1
2 3
4
5
6
7
8
9 10
Als versos llargs és freqüent fer una pausa, anomenada cesura; i cadascuna de les dues parts es diu hemistiqui (també es compta només fins a l’última síl·laba tònica de cada hemistiqui): Els nú-vols pas-sen bai-xos, amb en-de-migs de blau 1
2
3
4
5
6
//
1
2
3
4
5
6
(6 + 6)
A l’hora de comptar les síl·labes d’un vers s’ha d’anar amb compte quan dues vocals entren en contacte:
Fenòmens de contacte vocàlic
el ges-sa-mí qu(e) a-ra por-tes al pit
Doncs, què us heu fet, su-per-bes a-ba-di-es
1 2
3
4
5
6
7
8
9 10
(
SINALEFA L’última vocal d’un mot forma un diftong amb la primera vocal de la paraula següent:
(
ELISIÓ Se suprimeix una vocal neutra (a, e) quan es troba amb una altra vocal a o e, sigui neutra o no:
1
2
3
4
5
6
7
8 9 10
HIAT Dues vocals de mots diferents es compten en síl·labes separades perquè així ho vol el poeta: li do-na-va un bes o dos 1 2
3
4
5
6 7
8
Segons el nombre de síl·labes, els versos catalans es classifiquen en:
això és bàsic! Versos de fins a 8 síl·labes → art menor.
això és bàsic! No et confonguis! En mètrica castellana, un vers alejandrino té 14 síl·labes.
ART MENOR (8 o menys síl·labes)
ART MAJOR (més de 8 síl·labes)
tetrasíl·lab
4 síl·labes
enneasíl·lab
9 síl·labes
pentasíl·lab
5 síl·labes
decasíl·lab
10 síl·labes
hexasíl·lab
6 síl·labes
hendecasíl·lab
11 síl·labes
heptasíl·lab
7 síl·labes
12 síl·labes
octosíl·lab
8 síl·labes
alexandrí o dodecasíl·lab (sense cesura)
Els versos monosíl·labs (1), bisíl·labs (2) i trisíl·labs (3) són poc freqüents o alternen amb altres. [238]
1
DIMENSIÓ LITERÀRIA
4.2 El ritme
[MÈTRICA]
ACTIVITATS
És un fenomen que s’aconsegueix combinant síl·labes tòniques i àtones. Entre d’altres combinacions, hi ha: síl·laba àtona + tònica → Al damunt dels nostres cants síl·laba àtona + àtona + tònica → L’horitzó s’allunyà
12 Compta les síl·labes de cada vers i
associa’l al seu nom. Versos a i el teu braç tan rodó regalava (Joan Salvat-Papasseit)
4.3 La rima És la repetició de sons (no de lletres) al final d’un vers a partir de l’última síl·laba tònica:
b i ta joia altiva (Josep Carner) c adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau (B. C. Aribau) d i un tros de cel escarlata
més rima amb mariners atansa rima amb esperança dolçor rima amb petó
e car jo no vull que em sorprenga afaitant-me (V.A. Estellés) f i només una llàgrima
(J.V. Foix)
(Narcís Comadira)
S’indica amb una lletra minúscula si el vers és d’art menor, i majúscula si és d’art major. RIMA CONSONANT
RIMA ASSONANT
Coincideixen les vocals i les consonants des de l’última síl·laba tònica del vers.
Només coincideixen les vocals des de l’última síl·laba tònica del vers.
Nom dels versos 1 heptasíl·lab 4 enneasíl·lab 2 alexandrí 5 pentasíl·lab 3 hexasíl·lab 6 decasíl·lab 13 Encercla les elisions i subratlla les
sinalefes dels versos. Perquè et resignes, perquè t'adones del que és el sempre i és el mai més, jo et vinc a veure moltes estones, blanc cementiri dels mariners.
a b a b
Ens duia la tramuntana olor de fonoll marí; la carena s’amagava sota el bruc i el romaní.
Josep M. de Sagarra, El cementiri dels mariners (fragment).
a b a b
Tomàs Garcés, Cançó indecisa (fragment).
Però... NO totes les composicions poètiques presenten rima en tots els versos: quan un vers no té rima i alterna amb altres que sí que en tenen, s’indica amb una ratlla al final del vers. Quan no hi ha rima en tot el poema, es poden donar dos tipus de versos: VERSOS BLANCS
VERSOS LLIURES
Són versos que no rimen però que mantenen el mateix nombre de síl·labes en tota la composició.
Són versos que no rimen ni tenen el mateix nombre de síl·labes.
Em costa imaginar-te absent per sempre. Tants de records de tu se m’acumulen que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te.
10 10 10 10
Ella dorm. L’hora que els homes ja s’han despertat, i poca llum entra encara a ferir-los. Amb ben poc en tenim prou. Només el sentiment de dues coses: la terra gira, i les dones dormen.
7 9 6 9 8 10
Miquel Martí i Pol, Lletra a Dolors (fragment). Gabriel Ferrater, Oci (fragment).
[239]
1
DIMENSIÓ LITERÀRIA
[MÈTRICA]
5. Estrofes i composicions Segons el nombre de versos, hi ha els tipus d’estrofes següents. ESTROFA DE 2 VERSOS: APARIAT o RODOLÍ Tothom n’ha sentides dir d’aquest gran senyor Gaudí.
7a 7a
Josep Carner, Auca d’una resposta del senyor Gaudí.
ESTROFA DE 3 VERSOS: TERCET Tu, lluna, rius, i em vesteixo de lluna. M’arrenco el collaret d’agres estrelles i el mar se les empassa d’una a una.
10A 10B 10A
Maria Mercè Marçal, Bruixa de dol.
ESTROFA DE 4 VERSOS QUARTETA (art menor) Quina grua el meu estel, quin estel la meva grua! De tant com brilla en el cel sembla una donzella nua.
QUARTET (art major) 7a 7b 7a 7b
El gessamí que ara portes al pit posa un perfum en la tarda daurada, i es fa sensible en aquella alenada, la lleu aroma del teu esperit.
10A 10B 10B 10A
Marià Manent, Moment.
Joan Salvat-Pappasseit, Quina grua el meu estel.
ESTROFA DE 5 VERSOS QUINTETA (art menor) Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau de cap al tard... Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar!
QUINTET (art major) 7a 7b 7a 7b 7a
Que tristos, ai, que tristos me deixaren! Tota una tarda los vegí plorar; set vegades per veure’m se giraren; jo aguaito fa cent anys per on baixaren; tu que vius més avall, no els veus tornar?
Josep M. de Sagarra, Vinyes verdes vora el mar.
10A 10B 10A 10A 10B
Jacint Verdaguer, Canigó, Els dos campanars.
ESTROFA DE 6 VERSOS SEXTETA (art menor) Ens duia la tramuntana olor de fonoll marí la carena s’amagava sota el bruc i el romaní hi havia una vela blanca al damunt del blau marí.
SEXTET (art major) 7a 7b 7a 7b 7a 7b
Si l’altra nit jo cavalcava al ras 10A com qui torna i se’n va i esquiva el mas 10A pertot i enlloc sentia corn i esquella 10B sona que tunc tan tunc que sonaràs 10A vénen de lluny, sense brida ni sella 10B com qui torna i se’n va i esquiva el mas. 10A
Tomàs Garcés, Cançó indecisa.
J. V. Foix, Si l’altra nit jo cavalcava al ras.
ESTROFA DE 8 VERSOS: OCTAVA Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis, que ompliren l’univers de llurs costums e lleis, la llengua d’aquells forts que acataren los reis, defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis. Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis per estranya regió l’accent nadiu, no plora, que en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora, ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.
ESTROFA DE 10 VERSOS: DÈCIMA 12A 12B 12B 12A 12A 12C 12C 12A
Bonaventura Carles Aribau, La pàtria.
Una immòbil bellesa alaba l’àgil fatiga resplendent de l’assalt d’un profús argent que, només presagi, ja acaba, quan un poder avar, mirall d’una llum passada i futura i present, cisellada, atura ales de prodigi i estrall i allibera la carn trement de les presons del pensament. Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Nu.
[240]
8a 8b 8b 8a 8c 8d 8d 8c 8b 8b
1
DIMENSIÓ LITERÀRIA
[MÈTRICA]
Les composicions són combinacions concretes de versos o estrofes. AUCA
SONET
48 rodolins, amb versos heptasíl·labs, que fan referència als 48 dibuixos o gravats que inclou. ROMANÇ Nombre indeterminat de versos heptasíl·labs. Rimen els parells i els senars són blancs. No toqueu el rei En Jaume, que la terra s’entrarà! Per l’esvoranc del sepulcre passen com fures les mans: la primera que el tocava amb l’espasa es va tallar.
77a 77a 77a
Àngel Guimerà, Poblet.
14 versos distribuïts en dos quartets/-es i dos tercets. Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d’ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda’ns: –la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure i esperar la nova arquitectura amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl. Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser, que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner, batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze que de torres altíssimes s’allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
12A 12B 12A 12B 12C 12D 12C 12D 12E 12F 12F 12E 12G 12G
Màrius Torres, La ciutat llunyana.
ACTIVITATS 14 Fes l’anàlisi mètrica (estrofa, nombre de síl·labes dels versos, rima, fenòmens de contacte) d’aquests fragments poètics.
A
B
En mon cos neulit llavors jo sentia una esgarrifança de goig i alegria. Joan Maragall, Sol solet...
És quan ric que em veig gepic al bassal de sota l’era, em vesteixo d’home antic i empaito la masovera, i entre pineda i garric planto la meva bandera; amb una agulla saquera mato el monstre que no dic. És quan ric que em veig gepic al bassal de sota l’era. J. V. Foix, És quan dormo que hi veig clar.
C Amor, ensenya’m una veu novella de prou virtut: no pas la cantarella de l’aigua al vent o damnejant esculls. Que al bon recer de l’oblidada quilla em valgui el so difós de la conquilla quan serem sols i aclucarem els ulls. Josep Carner, Vora la mar és nada.
D Allà d’allà d’un cingle per on mai ha pogut ni sospitar passatges el desterrat fill d’Eva, dins un penyal la cova de l’Èxtasi s’eleva, alberg, palau o temple del Paradís perdut. Miquel Costa i Llobera, L’antic profeta vivent.
15 Mira el vídeo del poema Vinyes verdes vora el mar (exemple de quinteta a la pàgina anterior). Resumeix en un text de
cinc o sis línies el tipus de paisatge que descriu Josep M. de Sagarra. 16 La cantant Meritxell Gené va posar música al sonet La ciutat llunyana de Màrius Torres però hi va introduir alguns can-
vis. Mira el vídeo i anota’ls (títol, vers 2, vers 4, vers 9 i vers 14). 17 Llegeix atentament l’Auca del Senyor Carner dins el web «La paret de les auques. Literatura» (www.auques.cat). Quin
sobrenom li van posar? (rodolí 17) Quina relació va tenir amb l’auca? (rodolí 19) [241]
1
DIMENSIÓ LITERÀRIA
[FIGURES RETÒRIQUES]
6. Les figures retòriques Una de les característiques del registre literari és que té una dimensió estètica, és a dir, busca la creació de bellesa i s’allunya expressament de l’ús corrent del llenguatge. Els recursos expressius que s’utilitzen amb aquesta intenció s’anomenen figures retòriques (o literàries). al·literació
Repetició d’un mateix so al llarg d’una oració o vers.
I roda com un carro el tro de la guerra (J. Verdaguer)
anàfora
Repetició d’un o més mots a l’inici d’un seguit de versos o oracions.
La ginesta altra vegada! La ginesta amb tanta olor! (J. Maragall)
antítesi
Ús de mots o expressions contràries dins d’un mateix enunciat.
La Joana m’ha estat reina i esclava (J. Maragall)
Relació de semblança entre dos termes expressada amb un nexe d’enllaç.
És el mar com un mirall (J. Carner)
comparació
Canvi de l’ordre habitual de les paraules d’un enunciat. hipèrbaton
Quan del mugró matern la dolça llet bevia [ordre habitual: bevia la dolça llet del mugró...] (B. C. Aribau)
hipèrbole
Exageració que arriba a deformar la realitat.
El director [...] és tan corpulent que ocupa mitja plaça (J. V. Foix)
metàfora
Identificació entre dos termes que tenen una semblança (sense nexe d’enllaç).
I l’or s’escola sobre el riu [l’or designa el sol, perquè sembla una bola d’or] (C. Riba)
paradoxa
Combinació d’idees contradictòries que semblen absurdes.
És quan dormo que hi veig clar (J. V. Foix)
personificació
Atribució de qualitats o trets humans a coses inanimades.
Canten les gotes damunt la teulada (J. M. de Sagarra)
Associació de paraules que pertanyen a camps sensorials diferents (vista, oïda...).
M’endolceix la duresa de les mans (M. Martí i Pol) [gust] [tacte]
sinestèsia
ACTIVITATS 18 Identifica les figures retòriques dels fragments litera-
19 Forma metàfores relacionant els termes de les dues co-
ris següents.
lumnes.
a l’estel de l’alba s’enyora / i tremola de fred i soledat (Màrius Torres) b enfront, movien, entre la fina boira, / els verds pollancres les fulles (Blai Bonet) c Cada any torna a passar; / cada any torna a mirar, / cada any, la missa augusta. (Joan Maragall) d Tota la meva vida es lliga a tu / com en la nit les flames a la fosca (Bartomeu Rosselló-Pòrcel) e Era un home tan ric que només tenia diners…
a b c d e f
[242]
núvol espigues relació ulls gespa paraules
1 2 3 4 5 6
catifa (com si cobrís el terra) trencament (fràgil com el vidre) llençol (com si tapés el sol) ferida (es claven com un punyal) mar (com una extensió d’aigua) cel (blaus com el cel)
20 Escolta i llegeix les lletres de les cançons i identifica les
figures retòriques assenyalades.
1
COMPETÈNCIES A PUNT!
PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA
1 Llegeix els enunciats amb compte i digues si són certs (C) o falsos (F).
C a b c d e f
F
Tots els textos poètics o lírics s’escriuen en vers i obeeixen unes lleis mètriques. El diàleg de les obres teatrals o dramàtiques sempre és en estil directe. Els textos didàctics pretenen ensenyar alguna cosa als lectors. L’elegia, la nadala i les corrandes són subgèneres poètics de tradició popular. A les llegendes tot el contingut és inventat i fantàstic. El sainet retrata la vida quotidiana de les classes populars.
2 Quins són els tres elements que fan que una obra sigui clàssica?
+
+
=
clàssic
3 Omple el quadre següent amb les característiques dels subgèneres del teatre culte.
tema o to
personatges
relació amb el destí
final o desenllaç
tragèdia
comèdia
drama
4 Analitza mètricament (estrofa, nombre de síl·labes dels versos, rima, fenòmens de contacte) els textos.
A
B
La mar estava alegre, aquest migdia: tota era brill i crit i flor d’escuma, perquè feia molt sol i el vent corria. Al lluny se veia un gran mantell de bruma. Damunt les ones, amb les veles dretes, les barques hi brincaven com cabretes. Joan Maragall, Seguit de les vistes al mar.
Jo sóc la tortuga: em diuen poruga perquè sempre he dut en joia i en pena aquest gran escut a sobre l’esquena. Josep Carner, La tortuga.
5 En un text literari poden conviure diverses figures retòriques. Identifica les del text següent.
Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina… Vinyes que dieu adéu. J. M. de Sagarra, Vinyes verdes vora el mar.
a Si les vinyes diuen adéu al llagut (barca) i a la gavina que passen, la figura retòrica és la ▲. b Amb serrellet de neu el poeta es refereix a l’escuma blanca que hi ha al damunt de les onades, com el serrell de la vora d’algunes catifes, mantes…; per tant la figura retòrica que hi ha és la ▲. c El verb fina vol dir ‘mor’; combinat amb el verb neix és una ▲. [243]