Tecnologia i Digitalització by Editorial Casals

Tecnologia i Digitalització

LOMLOE

ESO

ÍNDEX

Codi Obert

ESO. Tecnologia i Digitalització

Material de l’alumnat Material del docent Claus del projecte Recursos de l’alumnat Recursos del docent Avaluació competencial El llibre de l’alumnat. Pas a pas eCasals, el nostre entorn virtual d’aprenentatge

Avaluació competencial. Pas a pas

Qui té el codi té la clau

03 04 05 06 07 08 09 10 12 14

Codi obert LOMLOE és el denominador comú del conjunt de projectes que componen la proposta educativa d’Editorial Casals i és, alhora, l’expressió de la voluntat d’estar oberts al món, un món que canvia amb celeritat i ens anima a obrir la ment a nous reptes.

Des d’aquesta perspectiva, posem a disposició de la comunitat educativa les eines necessàries per dotar el nostre jovent d’habilitats útils que desenvolupin al màxim el seu potencial i talent en un context d’igualtat d’oportunitats. Es tracta d’oferir-los el codi que els permeti interpretar la realitat, estimular el sentit crític, participar en la construcció del seu futur i créixer com a persones autònomes, més lliures i, per tant, més felices.

Què aportem a les aules per afrontar aquest repte? Aquests són els eixos cabdals de Codi obert que proposem per al vostre centre:

· Un aprenentatge competencial, autònom, significatiu i reflexiu. Una formació integral centrada en el desenvolupament de les competències clau per tal que, acabada l’ESO, els nostres joves tinguin el perfil competencial que es demana per vèncer satisfactòriament els reptes que se’ls presentaran en el futur.

· Una educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania global. Fomentar el desenvolupament sostenible mitjançant contextos d’aprenentatge centrats en el que estableix l’Agenda 2030. Amb vista a aconseguir un món més pacífic, tolerant, segur i sostenible, que ens faci conscients de les conseqüències que les nostres accions quotidianes tenen sobre el conjunt del planeta, tant sobre l’entorn natural com social.

· L’avaluació competencial. La LOMLOE estableix uns criteris d’avaluació que permeten mesurar el grau de consecució de les competències específiques pròpies de cada matèria i el desenvolupament d’unes competències clau que es valoren a través dels descriptors operatius del perfil de sortida. El treball que hem fet a Casals ha consistit a connectar les competències específiques i els criteris d’avaluació amb les competències clau del perfil de sortida de l’alumnat a partir d’evidències basades en l’acompliment de determinades tasques o activitats, que permeten una valoració qualitativa del progrés de l’alumnat i posen de manifest les seves fortaleses i debilitats.

· Unes habilitats per a la vida. Els estudis sobre neuroeducació, que ens permeten detectar les pràctiques idònies que asseguren un aprenentatge significatiu, ens indiquen com en són, d’importants, l’atenció, la memòria, l’emoció i les funcions executives, i estableixen quines habilitats per a la vida s’han d’estimular per garantir el desenvolupament ple de la personalitat i l’èxit en la vida.

· Competència digital. La digitalització de les aules sembla una realitat que s’imposa a tot el món i, si pensem en les escoles del futur, en serà un element indiscutible, ja que els nostres joves formen part activa d’aquest món digital. El desenvolupament de la competència digital no comprèn només el domini dels dispositius i de les aplicacions, sinó que implica també l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per tal d’assolir els objectius relacionats amb la feina, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat.

En definitiva, Codi obert és un projecte pensat per als nostres joves, ciutadans del demà, per a la dinàmica contemporània de l’aula i per acompanyar-vos a vosaltres, els educadors, pilars imprescindibles de l’educació.

Perquè qui té el codi per desxifrar el coneixement, té la clau del futur.

Tecnologia i Digitalització i

Llibre de l’alumnat

ISBN paper: 978-84-218-7825-5 ISBN digital: 978-84-218-7587-2

Tecnologia i Digitalització ii

Llibre de l’alumnat

ISBN paper: 978-84-218-7828-6 ISBN digital: 978-84-218-7589-6

Tecnologia 4

Llibre de l’alumnat

ISBN paper: 978-84-218-7592-6 ISBN digital: 978-84-218-7751-7 NOVETAT!

ESO Tecnologia i Digi Tali T zació 4 M ATE ri AL DE L’ALUMNAT

Tots els recursos de l’alumnat disponibles a on-line i off-line. Descarrega l’App eCasals Ar per accedir directament als recursos. Accedeix a una mostra digital

Tecnologia i Digitalització i Proposta didàctica

ISBN paper: 978-84-218-7605-3

Tecnologia i Digitalització ii Proposta didàctica ISBN paper: 978-84-218-7609-1

Tecnologia 4 Proposta didàctica

ISBN paper: 978-84-218-7611-4 NOVETAT!

ESO Tecnologia i Digi Tali T zació 5 M ATE ri AL DEL DOCENT

C LAUS DEL P r O j ECTE

Aprendre a través de reptes

Contextualitzem els sabers propis de la tecnologia i la digitalització a través de la resolució d’un repte que potencia el treball col·laboratiu i la creació de vincles entre l’alumnat i altres matèries STEM.

Tecnoètica a l’aula

Promovem el desenvolupament del pensament crític en relació amb l’ús ètic de la tecnologia. Exposem contextos reals que afavoreixen que l’alumnat reflexioni sobre el paper de la tecnologia en aquells àmbits que es poden considerar èticament vulnerables.

Aprenentatge continu i formatiu

Personalitzem l’aprenentatge amb itineraris de reforç i d’ampliació a partir d’aquesta seqüència: Prepara’t: per activar coneixements previs.

Millora: per a reforçar o ampliar el que s’ha après.

Posa’t a prova: per conèixer el grau d’adquisició dels aprenentatges.

Continguts interactius i realitat augmentada Potenciem la capacitat d’investigació i recerca a partir d’experiències interactives i de la realitat augmentada. Educació per al desenvolupament sostenible Desenvolupem competències bàsiques que permeten i empoderen a l’alumnat per tal que reflexioni al voltant de les seves actuacions en l’entorn i sobre l’impacte que tenen en els àmbits social, cultural, econòmic i en el medi ambient, tant en l’actualitat com en el futur, partint d’una perspectiva local que s’estén cap a una de global.

Avaluació competencial Donem resposta a l’avaluació de les competències específiques de l’àrea i de les competències clau del perfil de sortida de l’alumnat, connectant els indicadors d’acompliment de l’assignatura amb els criteris d’avaluació del currículum.

ESO T ECNOLO g IA I D I g ITALIT z ACI ó 6

Tecnologia i Digitalització disposa de nombrosos recursos digitals, com ara:

• Vídeos motivadors a l’inici de cada unitat que contextualitzen una situació real a partir de la qual es plantejarà el repte que s’anirà desenvolupant al llarg de tota la unitat.

• Vídeos curts il·lustratius que faciliten la comprensió dels conceptes més complicats de la unitat.

• Fitxes que ajuden i guien l’alumnat en l’execució de les activitats dels reptes. Es poden descarregar en format editable o imprimible.

• Mapes mentals interactius que exemplifiquen com resumir els continguts de cada unitat i ajuden l’alumnat a estructurar els conceptes estudiats.

• interactius perquè l’alumnat sigui el protagonista de l’activitat i avanci en l’explicació dels continguts al seu ritme.

• Itinerari Prepara’t, Millora i Posa’t a prova per facilitar un aprenentatge continu i formatiu.

Prepara’t Per activar coneixements previs.

Millora Per reforçar o ampliar el que s’ha après.

• Animacions que, de manera didàctica i il·lustrativa, guien a l’alumnat a través d’explicacions sobre els principals conceptes de la unitat.

Posa’t a prova Per conèixer el grau d’adquisició dels aprenentatges.

Consulta una mostra dels recursos digitals que complementen el projecte educatiu.

ESO T ECNOLO g IA I D I g ITALIT z ACI ó 7 rECU r SOS DE L’ALUMNAT

El docent disposa d’aquests documents didàctics:

Programació de curs.

Desenvolupament de les unitats didàctiques:

• Orientacions didàctiques, que incorporen:

– Estratègies de neuroeducació.

– Itineraris de personalització de l’aprenentatge.

– Objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.

• Programació d’aula.

• Solucionari.

Propostes d’exàmens trimestrals i d’unitat per competències específiques i criteris d’avaluació, connectant amb els descriptors del perfil de sortida de l’alumnat.

rúbriques d’avaluació. Descripció i finalitat dels recursos digitals

Treball per projectes:

• Bases metodològiques del treball per projectes de Casals.

• Presentació del projecte del llibre de l’alumnat.

• Sessions de treball i tasques assignades.

• Rúbriques: avaluació del disseny del projecte, avaluació del projecte i autoavaluació de l’alumnat.

Gestió d’aula en l’entorn digital eCasals.

Consulta l’itinerari de l’avaluació competencial a les pàgines 14-15 del catàleg.

ESO T ECNOLO g IA I D I g ITALIT z ACI ó 8 rECU r SOS DEL DOCENT

Taula de qualificació de l’alumnat Avaluació competencial

Coneix els avantatges d’avaluar per competències amb el projecte educatiu Codi Obert de l’editorial Casals. Et facilitem les eines i els recursos necessaris per fer l’avaluació competencial del teu alumnat i t’acompanyem en aquest procés d’avaluació al llarg del curs. Amb aquest codi QR podràs accedir a la nostra web, on trobaràs tutorials sobre l’avaluació competencial i, si ho necessites, podràs sol·licitar una sessió formativa personalitzada. Estem convençuts que la nostra proposta t’ajudarà en la teva tasca com a docent! AVALUACIÓ COMPETENCIAL Llengua catalana i Literatura Música Matemàtiques Tecnologia i Digitalització Lengua por tareas Biologia i Geologia Religió Catòlica Cultura clàssica i Llatí Educació en valors cívics i ètics Lengua castellana y Literatura Física i Química Plàstica, Visual i Audiovisual ESO Lengua castellana y Literatura Història del món contemporani Religió Catòlica Llengua catalana i Literatura Física i Química Filosofia Història de la Filosofia Història de l’art Matemàtiques Economia Llatí Dibuix tècnic BATXiLLErAT ESO T ECNOLO g IA I D I g ITALIT z ACI ó 9

1. Punt de partida

Plantegem el repte, coneixem què aprendrem, activem els coneixements previs per abordar el repte amb èxit.

4. Digitalitza’t

Coneixem el funcionament de l’ofimàtica i de les eines bàsiques de cerca per Internet i del paquet gSuite.

5. Organitza els conceptes

stinatari: receptor o receptors del correu. permet afegir algun destinatari en còpia de manera que també rebi el correu. En principi, la informació del correu no és directament per a ell, però li pot interessar rebre’l. Per exemple, quan envies al professor o la professora un treball que heu fet en grup, pot estar bé posar en còpia els teus companys de grup.

tarda, Martí!, Hola, Carla!).

Entrada de cortesia opcional): preguntes que es formulen al destinatari què tal està, com va el matí o simplement el situes en que serà el cos assumpte principal del correu.

rmet afegir destinataris en còpia oculta la qual cosa significa que cap dels altres destinataris sap que aquestes persones reben també el correu, ni tan sols ho saben la resta de destinataris de la còpia oculta, si n’hi ha més d’un.

xt principal o cos del correu: motiu del correu. Pot ser un dubte, una pregunta o exposar uns fets. fa el comiat del correu gnatura: correu. La pots preconfigurar les opcions de gmail però com mícognom. Pot contenir també altre informació (a quina classe pertanys, centre on estudies, etc.).

serir una signatura. Programar l’enviament del correu per a més tard. Inserir un enllaç. Inserir un arxiu.

Recorda el que has après i confecciona el teu mapa mental.

Influeix l’entorn en l’estat anímic? Digitalitza't les aules? No ho tinc gens clar. Espero teva resposta aviat. Gràcies! Noèlia 23 3

Influeix l’entorn en l’estat anímic? | Organitza els conceptes

Recorda el que has après

rticals Tipus de dibuix que serveix per expressar emocions sentiments. ibuix tècnic precís concís que ofereix tots els detalls. És l’últim que es fa abans de la construcció. Eina de dibuix tècnic que serveix per mesurar marcar angles en un dibuix. 5 Relació entre les mides reals d'un objecte les mides en la seva represenPerspectiva en la qual totes les línies del dibuix es projecten des d’un més punts de fuga. 8 Vista que es projecta sobre el plànol horitzontal que correspon a la vista des del damunt de la figura. 11 Perspectiva en què els tres eixos formen 120º entre si. Vista que es projecta sobre el plànol de perfil que correspon a la vista de perfil de la figura.

Horitzontals Perspectiva que respecta la proporcionalitat d'alçària amplada, però no la de la profunditat de la peça. Dibuix tècnic que correspon la primera idea, fet a mà, sense mesures ni 8 Dibuix en dues dimensions que representa les tres dimensions l'espai.

12 Eina de dibuix tècnic amb la qual es tracen circumferències arcs. Vista que es projecta sobre el plànol vertical que correspon a la vista des del davant de la figura. Sistema de dibuix en el qual es projecten les vistes de l’objecte en 3D sobre uns plànols 2D ortogonals.

Construeix el teu mapa mental

Tè nica 1. Selecciona els conceptes més importants de la unitat agrupa’ls per àmbits. 2. El concepte clau anirà al centre des d’aquest

ESO Tecnologia i Digi Tali T zació 10 E L LL i B r E DE L’ALUMNAT. PAS A PAS

Índex El dibuix tècnic 4 L’esbós, el croquis el plànol 4 El sistema dièdric 6 La perspectiva 8 Els materials les eines del dibuix tècnic 10 L’escala 12 L’acotació 14 El disseny assistit per ordinador 18 Annex 26 3 La llum, el color, les formes del mobiliari els elements naturals que hi ha al pati de l’escola augmenten el nostre rendiment i la nostra concentració en tornar a l’aula. Et proposem el repte d’incorporar aquests elements en el teu centre. Expressió gràfica i representació. Dibuix tècnic El repte I Dissenyem el pati de l'institut Professions del dibuix tècnic: Enginyeria del disseny Arquitectura Disseny gràfic Prepara't Proporcions Rectes paral·leles perpendiculars Què farem? Dissenyarem el pati de l’escola segons les nostres preferències. aborarem els plànols de la proposta amb un programa de disseny assistit per ordinador. Exposarem la proposta amb l’ajuda d’un suport visual. Què aprendrem? A fer una proposta de remodelació d’un espai fent servir eines bàsiques del dibuix tècnic. A realitzar plànols en planta amb programes de disseny assistit per realitzar presentacions amb suports visuals. Què en sabem? Visualitza el vídeo respon les preguntes: Imagina’t a tu mateix en un entorn natural que t’aporti pau benestar. Descriu els elements, els colors els sons que perceps, així com les sensacions que has tingut. b Empatia. Per què et sembla que els malalts experimenten una millora quan es troben prop de la natura? nses que unes finestres amples la llum natural poden contribuir a tenir un millor rendiment a l’aula? Per què? T’agrada la teva aula? el pati al qual surts normalment l’hora de l’esbarjo? Explica’n els motius Què avaluarem? Que la proposta sigui creativa. Que el plànol s’ajust als requeriments de format que l’escala de les mesures sigui Que la presentació tingui disseny atractiu s’ajust continguts que cal explicar.

l’entorn en l’estat anímic? 22 3 El correu electrònic Quina és la seva estructura? correspon amb l’estructura d’una carta. Quines són les funcionalitats bàsiques que integra? As contingut del correu. Salutació: fórmula de cortesia per saludar al destinatari. Pot ser formal Benvolguts companys: o informal (Bon dia, Marta! Bona

Influeix

concepte, en sortiran amb fletxes els conceptes secundaris. da concepte es pot anar subdividint per ser explicat en conceptes més petits que aniran penjant de l’anterior. 4. Compara la teva teranyina de cercles amb la proposta del document adjunt. Pots elaborar a mà el mapa mental de teranyina de cercles o bé amb algun programari en línia. Et suggerim el web lucid. app, en el qual et pots registrar de manera gratuïta crear aquest tipus de mapa mental. Teranyina de cercles 4 12 11 13 15 10 Angles Transportador Dibuix tècnic Escala Estris Perspectiva dièdric Tipus Vistes Llapis Alçat Perfil Esbós Croquis Plànol Estratègies d’estudi

2. Desenvolupament del repte en sessions

Proporcionem el material i les tasques necessàries per dur a terme la sessió del repte, així com els continguts que cal conèixer.

ortogonals d’una peça

1. L’observador observa l’objecte determina quina de les tres vistes és la vista des del davant. Aquesta vista és la que es projecta sobre el pla vertical serà l’alçat de la figura. L’alçat queda identificat en el 3D per una fletxa.

4. Des de l’alçat, es perllonguen cap a la dreta

cap avall les línies d’ajuda se’n dibuixa, a partir d’aquestes línies, la planta.

3. En primer lloc, es mesura l’objecte real se’n dibuixa l’alçat de manera proporcio-

3. Activitats Aplica i En context

Consolidem el que hem après en activitats bàsiques i en activitats contextualitzades.

En context Sostenibilitat Gardens by the bay el parc sostenible 31 A Singapur hi ha un jardí que ha impactat el món sencer, tant per la seva arquitectura com per la seva sostenibilitat. Aquest jardí ja ha rebut diversos premis que en reconeixen l’originalitat, la bellesa la funcionalitat. Mira el vídeo respon les preguntes. Quins

En context | Realitat augmentada Dibuixa fent servir la R.A.

De del teu telèfon accedeix l’aplicació de Merge Object Viewer entra la col·lecció anomenada «City Builder» selecciona la figura Cozy Flats aplicació et demanarà que enfoquis la càmera sobre del Merge Cube. Això et permetrà veure un edifici en 3D. Pots girar el cub per veure’n totes les vistes. a Dibuixa les vistes ortogonals de l’edifici. b Dibuixa un esbós de l’edifici que has seleccionat anteriorment amb perspectiva isomètrica o cavallera.

fent servir els diferents sistemes d’acotació que s’han explicat.

6. Activa les teves competències i habilitats

Analitzem pas a pas un context concret i reflexionem sobre l’aprenentatge propi.

ESO Tecnologia i Digi Tali T zació 11 E L LL i B r E DE L’ALUMNAT. PAS A PAS

3 21 3 b 11

Descriu-lo davant la resta de companys. Influeix l’entorn en l’estat anímic? Aplica Influeix l’entorn en l’estat anímic? | Context Aplica En context | Tecnoètica Espais accessibles disseny universal 33 Documenta’t elabora una llista de les barreres arquitectòniques que són més freqüents en una ciutat, com ara les escales. 34 rca solucions de construcció que siguin més inclusives, per exemple dissenyar una rampa o un ascensor per salvar el desnivell. 35 Recupera el teu disseny del pati procura identificar-hi els elements del punt 33. Quantes barreres arquitectòniques hi has identificat? Quins elements del punt 34 pots fer servir per minimitzar aquestes barreres arquitectòniques? 36 Ara imagina’t que celebreu una jornada de portes obertes a l’escola per mostrar el pati nou a familiars amics. Hi podria accedir moure’s de manera autònoma una persona cega? algú amb cadira de rodes? Com podríem treballar el proper disseny del pati per incloure-hi totes les necessitats d’accessibilitat des de l’inici? Consell: clica en l’enllaç per explorar els set principis del disseny universal planteja per què és important incloure’ls des de l’inici. El dibuix tècnic 21 continuació es mostren dues imatges en les quals s’ha representat una casa. Observa-les respon les preguntes següents: – Quina de les dues imatges correspon a un dibuix tècnic? quina conté un dibuix artístic? Què t’ho fa dir? – Quina imatge representa fidelment les mesures de l’objecte? En quina perspectiva està realitzada? – Quina imatge et sembla que porta implícites les emocions de l’autor? L’esbòs, el croquis el plànol 22 Imagina’t que et presentes a un concurs de disseny et demanen que dissenyis una taula una cadira originals funcionals per a l’escola. Dibuixa’n un esbós amb la primera idea que et vingui al cap. Un cop l’hagis acabat, dibuixa’n el croquis afegeix-hi més detalls. El sistema dièdric 23 A partir del cub de Rubik següent, dibuixa’n les tres vistes, pintant en cada cas les cares amb les combinacions que pertoqui. La fletxa indica l’alçat de la figura. 24 Realitza les vistes ortogonals de les següents figures geomètriques en el sistema europeu de representació. Quin cos geomètric són cadascuna d’elles? La perspectiva 26 mb quina perspectiva estan dibuixades les figures? Els materials les eines del dibuix tècnic 27 Relaciona les següents tasques amb les eines que els hi correspon: a) b) Dibuixar un dibuix artístic, per exemple una caricatura c) Dibuixar un plànol fet a mà d) Dibuixar un plànol d’un edifici e) Dibuixar un arc f) Mesurar la longitud d’una línia g) Mesurar l’obertura d’un angle h) Dibuixar un angle de 30º i) Situar-hi a sobre un croquis j) Dibuixar dues rectes paral·leles k) Dibuixar dues rectes perpendiculars l) Escriure anotacions 1. Compàs 2. Llapis B 3. Escaire Cartabó 4. Regle 5. Escaire cartabó 6. Tansportador 7. Programa CAD 8. Llapis H 9. Llapis HB 10 Compàs 11 Paper DIN-A4 12 Transportador L’escala l'acotació 28 Dues ciutats disten entre si 15 centímetres en un mapa. Si el mapa està realitzat a escala 1:50.000, quants quilòmetres separen les dues ciutats? 29 Construeix l’escala gràfica d’un mapa l’escala numèrica del qual és 1:25.000. 30 ibuixa escala en un DIN A4 el plànol en planta de la teva habitació; inclou-hi el mobiliari. Acota el plànol

El repte Presenteu la vostra proposta És el moment de presentar la vostra proposta la resta del grup classe també al vostre professor o professora. Material Ordinador amb connexió a Internet Programa per a fer presentacions Tasques 1. Creeu una presentació del vostre projecte seguint aquest model: apositiva 1: portada amb el nom el logotip de l’empresa d’arquitectura. Dispositiva 2: imatge de l’esbós de la vostra proposta. apositiva 3: imatge del croquis amb les mesures. Diapositiva 4: imatge del plànol de la proposta amb la zonificació creat LibreCAD. apositiva 5 (afegir-ne alguna més si es considera necessari) explicació de cada zona de la proposta, amb imatges descriptives text explicatiu dels motius que us han portat a decidir aquella zona com a idònia per fer-hi alguna activitat al vostre pati. 2. Exposeu la vostra proposta davant dels companys de classe. Fes clic a la icona PDF per descarregar-te les instruccions d'ús de Merge Cube 0 1 10 100 1.000 10.000 100.000 1.000.000 3 3 Indica quines afirmacions són veritat quines, no. Saturn es troba al doble de distància del Sol que la Terra. b En el seu viatge, les sondes Voyager han superat ja l’heliopausa. La distància de la Terra al Sol és superior a mil milions de metres. d Les sondes Voyager arribaran al núvol d’Oort en menys de 100 anys. 2 Calcula a quina distància del Sol en metres es troben els objectes celestes de la taula. Pots ajudar-te d’un full de càlcul, si l’has treballat a classe, o emprar una calculadora. pia en escala logarítmica l’esquema del sistema solar fins al Cinturó de Kuiper, situa-hi aproximadament les sondes Voyager Voyager 2 si aquestes es troben actualment a 150 UA Voyager 125 UA Voyager 2). Has tingut algun problema a l’hora de fer aquesta representació? 4 Raona si creus que cal enviar sondes a l’espai o és una despesa innecessària. Debateu a classe les vostres opinions, amb ajuda dels docents. Les sondes tenen bateries (solars o nuclears, generalment) antenes de comunicació. Quins problemes tècnics creus poden tenir en viatges interestel·lars? Posa't a prova El dibuix tècnic Objecte Distància (UA) Mercuri 0,39 Venus 0,72 Mart 1,52 Neptú 30,1 Cinturó de Kuiper Heliopausa 100 Alfa Centauri 268 000 En 1977 la NASA va enviar a l’espai dues sondes Voyager (Voyager 2). La Voyager va ser el primer artefacte humà en arribar a l’espai interestel·lar en 2013 posteriorment ho va fer la Voyager 2. Les dues sondes segueixen parcialment operatives actualment, enviant-nos informació dels confins del sistema Solar. UA la unitat astronòmica Com que l’espai les distàncies són tan grans, en astronomia es fa servir la unitat astronòmica (UA), que equival aproximadament a la distància mitjana que hi ha de la Terra al Sol: taula mostra les distàncies mitjanes respecte del Sol d’alguns objectes astronòmics. A banda del Sol, Pròxima Centauri (o Estrella Pròxima del Centaure) és l’estrella més propera! El Cinturó de Kuiper el Núvol d’Oort són dues zones plenes d’asteroides, de quan es va formar el sistema solar. Reflexiono sobre el meu aprenentatge Què has après en aquesta unitat? Quins són els conceptes claus? Quines dificultats has tingut? Què pots fer per solucionar-ho? Què ha sigut el més rellevant per a mi de tot el que hem après? Quina utilitat pot tenir per a mi? Creus que ara ets capaç de realitzar el repte millor que a l’inici de la unitat? Activa les teves competències i habilitats I l’espai, com es representa? de decisions efectiva de problemes crític A escala astronòmica, sempre es pot triar l’escala d’una representació gràfica seguint el sistema que més convingui en cada cas. De fet, quan les dades cobreixen rangs de valors molt amplis, com passa en astronomia, calen representacions gràfiques en què les escales no són lineals, és a dir, en què les mides varien seguint alguna llei matemàtica. És el cas de escala logarítmica en la qual cada divisió de mesura s’obté de multiplicar per 10 la divisió anterior, partir de la unitat. Alfa Centauri Sol Venus Terra Júpiter Saturn Urà Neptú Núvol d’Oort HELIOPAUSA MEDI INTERESTEL·LAR Cinturó d’asteroides Cinturó de Kuiper 6 3 3 Altura Amplada Profunditat d Le ombres xineses són un exemple de representació en dues dimensions d’objectes que en la realitat tenen tres dimensions. Constitueixen una de les formes d’art més antigues es consideren les precursores de l’actual teatre de Per saber-ne més En el vídeo següent podràs veure un teatre amb coreografia fet a partir de la tècnica de les ombres xineses. Exemple resolt 1 Obtenció de les es vistes ortogonals d’un objecte en tres dimensions 3. El sistema dièdric. Del 3D al 2D. El sistema dièdric permet representar fidelment objectes de tres dimensions en dues dimensions mitjançant les projeccions de les seves formes sobre plans disposats perpendicularment. Pe fer-ho, aquest sistema es basa en la projecció de l’objecte sobre tres plans perpendiculars entre si: el pla horitzontal el pla vertical el pla de perfil Les vistes ortogonals Són les projeccions imprescindibles per representar un objecte sobre un pla. N’existeixen tres vistes, segons el pla sobre el qual s’hagi fet la projecció: Alçat: projecció sobre el pla vertical. Planta: projecció sobre el pla horitzontal. Perf l: projecció sobre el pla de perfil. Connexió Expressió artística Les ombres xineses Influeix l’entorn en l’estat anímic? | Continguts Aplica 3 Realitza les vistes ortogonals de les figures següents: El repte Feu una pluja d’idees dibuixeu vistes ortogonals En aquesta sessió començareu a crear la vostra proposta per això caldrà que busqueu informació que genereu idees. Material txa 2 Ordinador amb connexió a internet Tasques 1. Cerqueu informació feu una pluja d’idees (o brainstorming seguint el model que s’exposa a la fitxa 2. 2. Genereu idees pròpies seguint el model de la fitxa 2. 3. Dibuixeu les vistes ortogonals d’una peça del mobiliari. La correspondència entre les vistes Les vistes de l’objecte compleixen les correspondències següents entre les seves mesures: L’alçat el perfil tenen la mateixa alçària L’alçat la planta tenen la mateixa amplada La planta el perfil tenen la mateixa longitud o profunditat Passos per a dibuixar les vistes

dels aspectes comentats sobre el parc et crida més l’atenció? Fes recerca busca algun edifici, parc o iniciativa urbana de la teva regió que suposi un pas endavant en el camp de la sostenibilitat.

les línies d’ajuda se’n dibuixa, partir d’aquestes línies, el perfil esquerre. 2. A partir de l’alçat, l’observador determina les altres dues vistes, és a dir, el perfil la planta. En el sistema europeu de representació sempre ens fixem en el perfil esquerre de la figura. 5. Des de l’alçat, es perllonguen

6. Si es traspassen les línies de la planta amb un compàs cap a la vista de perfil, es veu

la profunditat de la peça que-

longitud. Plavertical Alçat Alçat Perfil Perfil Planta Plahoritzontal Pladeperfil 1. Es parteix de l’objecte en 3D. 2. Es projecten les cares de l’objecte en els plans de projecció. 3. Es despleguen els plans de projecció s’obtenen les vistes ortogonals de l’objecte. Alçat La planta és la vista que s’obté quan s’observa l’objecte alçat que s’obté quan s’observa l’objecte des del davant. perfil que s’obté quan l’objecte s’observa des d’un costat. Pla vertical Alçat Perfil Pla horitzontal Pla de perfil Pla vertical Pla de perfil Altura Amplada Alçat Planta Alçat Exemples resolts Activitats de consolidació Sessió del repte Connexions amb altres àrees Tecnoètica realitat augmentada Tecnologia i sostenibilitat Habilitats per a la vida reflexiono sobre el meu aprenentatge Accedeix a l’índex de continguts de la teva comunitat autònoma.

que

mateixa

el nostre entorn virtual d’aprenentatge

eCasals és l’espai personal del docent on se situen tots els recursos, continguts i eines digitals del projecte Codi Obert LOMLOE. La plataforma està dissenyada per tal de facilitar l’ensenyament i l’aprenentatge a l’entorn virtual.

Generador de tasques

Crea tasques a partir de les activitats disponibles al llibre de l’alumnat i a la proposta didàctica. Atén la diversitat de la teva aula assignant tasques de forma individual. També pots crear activitats pròpies amb l’editor.

Qualificacions

Pots visualitzar, avaluar i comentar els resultats de l’alumnat. També pots exportar-ne els resultats amb Excel.

Descobreix-ne les funcionalitats!

Activitats i recursos de la unitat

Totes les activitats del llibre resolubles en format digital (autoavaluables i de resposta oberta) i els recursos multimèdia organitzats per unitat.

Ajuda i contacte Manuals i tutorials amb els temes d’ajuda més freqüents, contacte amb el servei de suport tècnic i assessoria digital.

l'entorn

App eCasals off-line

per

eCasals E CASALS

BACASALS H ISTORIA DEL M UNDO C ONTEMPOR á NEO · H ISTORIA DE E SPA ñ A

Integració compatible amb les principals plataformes EVA. Admet el protocol Marsupial i LTi.

Permet compartir el contingut a Google Classroom i Microsoft Teams

Ens integrem! •

•

i els recursos estan disponibles per a la plataforma Blinklearning amb les seves pròpies funcionalitats.

• Els llibres

Accedeix al teu llibre digital virtual eCasals hi trobaràs els recursos per a ESO i Batxillerat.

mitjà de l’ordinador o de qualsevol dispositiu mòbil sense la necessitat de disposar de connexió. Disponible per als sistemes Android, iOS, Windows i Chromebook.

Avaluació competencial

Selecciona les competències específiques que vulguis avaluar, els criteris d’avaluació associats i els descriptors del perfil de sortida. Assigna les activitats corresponents al teu alumnat i genera informes amb els seus resultats i el nivell de competència que han adquirit.

NOVETAT LOMLOE!

Mur del grup

Espai de comunicació entre el professorat i l’alumnat, on també pots publicar contingut digital.

Grup i alumnes

Treballa amb el teu alumnat a través de la plataforma creant tots els grups que necessitis. gestiona’n els usuaris i contrasenyes i consulta el registre d’activitat de cadascun d’ells.

Digiteca

Accedeix al cercador de recursos vinculats a la matèria. Filtra per paraules, llibre o tema i descobreix tots els continguts multimèdia.

Carpeta del professorat

Espai que et permet incorporar i compartir recursos propis. Afegeix els teus materials en qualsevol format i consulta’ls quan els necessitis.

Prova una demo!

Et convidem a provar totes les funcionalitats del portal. Accedeix a ecasals.net/demo i escull el teu llibre. T’acompanyem en

• Servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic dels nostres materials i recursos.

• Formació personalitzada de l’entorn digital.

• Webinars formatius a càrrec dels nostres assessors digitals

• Estem a la teva disposició a docencia@editorialcasals.com

eCasals 13

el teu procés digital!

1. El material de referència

Per tal de facilitar l’avaluació, el docent té accés a material creat per a cada assignatura i comunitat autònoma.

rúbrica dels descriptors del perfil de sortida Criteris d’avaluació Sabers bàsics indicadors d’acompliment

4. La prova escrita

La proposta didàctica conté una prova escrita per a cada trimestre amb el material necessari perquè sigui avaluada per competències.

5. L’avaluació trimestral

A cada trimestre el docent registra l’avaluació de les unitats didàctiques i de la prova escrita en dos documents.

Avaluació per competències específiques amb una proposta de distribució de percentatges.

La rúbrica proporciona una avaluació qualitativa perquè l’alumnat pugui progressar.

Avaluació per competències clau.

ESO Tecnologia i Digi Tali T zació 14 AVALUACIÓ COMPETENCIAL . PA s A PA s

2. Doble avaluació: de competències específiques i de competències clau

A partir del material de referència, el docent avalua amb les evidències (activitats) que ofereix l’editorial.

Quadre sinòptic per a les activitats de creació pròpia que connecta els descriptors operatius i les competències específiques.

3. Avaluació unitat per unitat

Per a cada unitat didàctica oferim: 1. la programació d’aula amb les competències específiques de cada sessió; 2. les rúbriques de les competències específiques associades a les evidències (activitats) de cada unitat, connectades amb els descriptors del perfil de sortida.

Programació d’aula

Els indicadors d’acompliment connecten les competències específiques i els descriptors del perfil de sortida.

Competències específiques: rúbriques (avaluació qualitativa)

6. Avaluació final de competències

Quan ja s’ha avaluat cada trimestre, es registra l’acumulat de l’avaluació en dos documents.

Accedeix a l’avaluació competencial de la teva comunitat autònoma.

ESO Tecnologia i Digi Tali T zació 15 AVALUACIÓ COMPETENCIAL . PA s A PA s

El nou projecte educatiu d’Editorial Casals Atenció al client Tel. 902 107 007 Tel. 932 449 550 casals@editorialcasals.com ecasals.cat Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres. Qui té el codi té la clau Accedeix a ecasals.cat/demo i prova una demo. Segueix-nos a: @EditorialCasals SOC2301