Educació per a la ciutadania by Editorial Casals

CIUTADANIA EN ACCIÓ De què parlarem? Què et suggereix aquesta representació? Segons la teva opinió, quin missatge global transmet la il·lustració? Podries destacar alguns detalls concrets de la imatge i explicar com els interpretes tu? De qui depèn el benestar de tota la humanitat? Qui se n’ha de responsabilitzar i pot fer-ho? Com es pot garantir la vigència dels drets humans en qualsevol indret del món? Se t’acudeixen algunes propostes per aconseguir-ho? Sents una especial inquietud per algun problema actual de la humanitat? En quin t’agradaria comprometre’t per contribuir a solucionar-lo o millorar-lo?

Què és la Ciutadania en acció? L’assignatura que ara comences té com a objectiu desenvolupar el teu esperit cívic com a membre actiu de la societat en què vius i de la qual formes part. En aquest llibre, la matèria de Ciutadania no es planteja com una mera transmissió de coneixements teòrics sobre l’esperit cívic i la ciutadania. Aquí et proposem aprendre d’una manera pràctica, portant a l’acció els coneixements que assoleixis al llarg del curs. Per això l’anomenem Ciutadania en acció. Et convidem a comprometre’t amb la matèria. És més, et demanem que intervinguis, a través d’un treball en grup que sigui compromès i alhora reflexiu, per millorar el teu entorn habitual i la comunitat on vius. Es tracta d’un treball que et serveixi per millorar la comprensió crítica del món que t’envolta i incrementi el teu raonament moral a partir d’un aprenentatge pràctic per a la vida de la comunitat, consolidant valors com la llibertat, la igualtat, la solidaritat, el respecte a un mateix i a la naturalesa, la participació i la responsabilitat.

Què és l’aprenentatge-servei? L’aprenentatge de què et parlem revertirà en un servei a la societat; aquesta és la raó per la qual aquest mètode s’anomena també aprenentatge-servei (ApS). Es tracta d’una manera d’aprendre que no només exigeix saber, sinó també comprometre’s amb realitats o problemes que han de millorar en la teva comunitat, i orientar les teves energies, els teus coneixements, la teva creativitat i la teva originalitat cap a la recerca de solucions o millores possibles. Et proposem que posis en pràctica una acció personal i superis el marc del treball a l’aula. La realització d’un servei t’oferirà una oportunitat òptima de redescobrir el valor de la solidaritat i, al mateix temps, de desenvolupar la teva pròpia personalitat.

Els joves sou compromesos, audaços, rebels davant les injustícies i teniu il·lusions i força per millorar la societat que els menys joves han anat construint. Per això, Ciutadania en acció t’ofereix l’oportunitat de contribuir, a petita escala, a fer un món una mica millor per a tots, a construir el vostre propi futur a través dels vostres projectes. El llibre de text i les exposicions del vostre professor o professora us aportaran coneixements que sustentaran el vostre projecte i conceptes clau de ciutadania com aquests: persona, dignitat humana, comunitat, societat, convivència, llei i justícia, vida humana, igualtat-equitat, ecologia, bé comú, distribució de la riquesa, drets de la infància, etc. No n’hi haurà prou concebent i elaborant un projecte que us motivi. A més, serà imprescindible posar-lo en marxa experimentant-ne l’aplicació en un àmbit concret i, posteriorment, avaluar-ne els resultats.

Abans de seguir et proposem una pregunta perquè reflexionis: Intueixes quins poden ser alguns dels avantatges d’aprendre mitjançant aquesta manera activa, innovadora i compromesa?

Quin mètode d’aprenentatge i treball farem servir?

1. Projectes de Ciutadania en acció Per començar aquest itinerari d’aprenentatge-servei haureu d’elaborar grupalment un projecte de Ciutadania en acció. Se us presentaran algunes propostes, però cada equip podrà proposar un projecte diferent si té especial interès per als seus membres, si reuneix els requisits necessaris de l’aprenentatge-servei i té relació amb el temari de Ciutadania. L’aprovació dels projectes va a càrrec del docent.

L’aprenentatge-servei t’exigirà la participació activa, la reflexió crítica i la investigació realitzada en grup.

Has nascut en societat i és en ella on seràs capaç de desenvolupar, si t’ho proposes, les teves capacitats i ideals. En la integració de tots els aspectes de la teva vida –personal, familiar i cívica– trobaràs la teva identitat.

S’esmenten tot seguit les condicions generals que, en tot cas, han de complir les diferents propostes dels projectes de Ciutadania en acció: Aprenentatge a partir de la pròpia experiència: vivenciar i experimentar personalment el projecte, la seva posada en marxa i els seus resultats. Aprenentatge actiu i participatiu: actuar i intervenir en l’entorn pròxim. Activitat amb projecció social: afavorir els destinataris del projecte. Participació cívica: comprometre’s, desenvolupar i optimitzar les teves actituds cíviques. Treball cooperatiu: treballar responsablement com a membre de l’equip. Utilitat per a la comunitat de la qual formes part: aula, escola, família, barri, veïnat, biblioteca, associació, equip esportiu, grup d’amistats, etc. Aproximació testimonial: incloure com a mínim una entrevista (documental o testimonial) a alguna persona relacionada amb la problemàtica que aborda el projecte en alguna de les seves fases i que es detallen més endavant.

2. Dossier El dossier és un sistema d’aprenentatge i d’avaluació individual que es materialitza en una carpeta de recopilació dels teus aprenentatges, en què mostres l’aplicació pràctica dels coneixements que vas adquirint de Ciutadania. La seva característica principal és que només conté activitats en què demostres que saps aplicar en la pràctica els coneixements i evita les activitats estrictament teòriques. Una altra característica del dossier és que preveu que el professor o professora pugui revisar-lo i orientar-te personalment al llarg de la seva elaboració mitjançant el seguiment i l’avaluació continuada, de manera que aconsegueixis els millors resultats possibles. 3. Quina dinàmica de treball seguirem a l’aula? Exposició de continguts de Ciutadania per part del docent.

El tipus d’aprenentatge que et proposem t’exigirà que reflexionis sobre el que fas, com ho fas i els resultats que aconsegueixes.

Treball en grup entorn del projecte de Ciutadania en acció. Revisió i assessorament grupal dels projectes per part del docent. Treball individual de l’alumne en l’elaboració del dossier. 4. Com s’avaluarà aquesta assignatura? El professor o professora concretarà els criteris d’avaluació que aplicarà i que giraran entorn de la consideració qualitativa dels aprenentatges de cada alumne valorant: a) El projecte grupal de Ciutadania en acció. b) El dossier individual de l’alumne. c) Les entrevistes grupals d’assessorament i orientació de projectes.

Esteu llestos? Ens posem en marxa? 7

BLOC

Som persones

UNITAT 1 La persona

UNITAT 2 La vida en societat

UNITAT 3 La dignitat de totes les persones

El dossier individual Activitats inicials El primer que has de fer quan comencis una activitat al dossier és escriure el teu nom i els teus cognoms, i deixar un espai on apuntaràs, al final, el nombre total d’hores de feina. Per començar l’assignatura et proposem una activitat individual que t’ajudarà a fer el primer pas de Ciutadania en acció i que hauràs d’arxivar ja al dossier individual. 1. Elabora en un document digital una representació gràfica lliure assenyalant totes les comunitats de què formes part de manera natural i voluntària. Ordenales de més petita a més gran, sense oblidar representar la teva persona. Procura que la imatge sigui agradable i clara, i que contingui algun element original o creatiu. Imprimeix-la per arxivar-la com la primera fitxa del teu dossier. 2. Cada persona és única i irrepetible. És important que et coneguis bé i sàpigues quins són els teus punts forts i els teus punts dèbils. Contesta el qüestionari d’autoconeixement de la pàgina 21. 3. Fes l’activitat número 1 de la pàgina 20.

4. Explica amb paraules teves el que és per a tu l’amistat. Menciona les dues característiques d’aquesta relació a les quals concedeixes més valor. 5. Elabora una definició personal de dignitat humana. 6. Què entens per solidaritat? Posa un exemple d’una acció solidària a la teva aula. 7. Relaciona els conceptes de les dues columnes de l’exercici número 1 de la pàgina 40. 8. Pren nota de la bibliografia, la documentació i les consultes que hagis fet a Internet per elaborar el bloc I del teu dossier. Preguntes per reflexionar Em sento personalment compromès amb el projecte que farem? Estic a gust en el meu grup de treball? Sóc flexible? Cedeixo en les meves converses i punts de vista? Busco el consens? Valoro i respecto les aportacions dels meus companys i companyes? Considero important la meva aportació? Compleixo els terminis i el calendari pactats amb el meu equip? Hi ha altres observacions que vulguis traslladar al teu professor o professora a través del dossier?

1,2,3 GUIA DE TREBALL GRUPAL. PRIMERA FASE DEL PROJECTE 1. Crear i proposar al professor els equips de treball de tres alumnes. 2. Presentar la proposta de projecte de Ciutadania en acció. • Elegir, definir i presentar la proposta. • Justificació del projecte: a) Denominació, logo o eslògan. b) Finalitat. c) Objectius. d) Destinataris o beneficiaris. e) Emplaçament i context. f) Anàlisi i reconeixement del lloc, entitat o grup social a què vagi adreçat. g) Possible bibliografia, documentació, estudi de dades…

3. Aprovació de projectes per executar-los per part del docent. 4. Diagnosticar la situació i planificar la intervenció o l’acció. • Treball de diagnòstic i documentació. • Detall de les activitats d’indagació. • Distribució de tasques entre els membres del grup. • Calendari de treball i de reunions del grup. • Previsió de materials i recursos necessaris. • Esquema del treball.

5. Interrogants per reflexionar. • Què sabem? • Què volem saber? • On trobem la informació? Quan la busquem? Quin dia compartim la informació? • A qui adrecem la nostra acció? Per què? Què ens impulsa a aquesta acció? • Quines dificultats podem trobar? • Com arxivem la informació?

6. Fonts consultades per a aquesta fase (bibliogràfiques, electròniques, etc.). 7. Lliurament de la 1a fase del projecte en la data prevista. OBSERVACIONS • Abans, durant i després d’aquesta fase es podrà sol·licitar assessorament al docent. • S’ha de recordar que en alguna de les fases s’ha d’incloure una entrevista com a mínim. • El projecte s’ha de presentar seguint l’ordre de la guia i atenent a la correcció formal. • Pot il·lustrar-se amb imatges, gràfics, taules, reportatges, fotos, figures, etc., però aquests recursos no han de substituir el text explicatiu.

1 LA PERSONA 1. Qui sóc jo? (o sigui, tu) 2. La personalitat 3. El respecte

De què parlarem? En aquesta primera unitat parlarem de tu. Sí, de tu. Per saber com és la persona humana començarem mirant-nos a nosaltres mateixos per descobrir que cada un i cada una, com a home o com a dona, tenim una personalitat pròpia, diferent de la resta, que ens fa únics i irrepetibles. Com que sempre haurem de viure en relació amb els altres, començant per la pròpia família, hem de fer un esforç per entendre la seva personalitat; així, encara que siguem diferents, podrem tractar-nos amb respecte, que és el mínim necessari per fer possible la convivència.

Quins objectius aconseguirem? a Reconèixer i acceptar la pròpia identitat, i en descobrirem les característiques bàsiques. a Entendre que la personalitat és allò que et fa diferent de la resta, i que està en continu procés de construcció. a Detectar comportaments propis de l’adolescència i desenvolupar l’autoestima. a Valorar la importància de la nostra dimensió social i de la necessitat de conèixer i respectar la personalitat dels altres. a Apreciar el valor del respecte com a primer fonament de la convivència humana. a Reconèixer la família com el primer àmbit de la relació social. Projecta les teves competències Competència social i ciutadana a Adquirir habilitats per viure en societat. a Reforçar l’autonomia, l’autoestima i la identitat personal. a Prendre consciència dels propis pensaments, valors, sentiments i accions. a Interioritzar els valors de respecte en l’àmbit personal i social. Competència d’autonomia i iniciativa personal

U Qüestionari d’autoconeixement. Vídeo introductori.

LA PERSONA

1. Qui sóc jo? (o sigui, tu) La pregunta del títol et pot semblar una mica absurda; et poses davant d’un mirall, t’assenyales i dius: «sóc jo». Fàcil! Però amb aquest exercici només has associat la teva cara amb el teu nom: t’has presentat, però no t’has conegut. Si et vols fer soci d’un club esportiu, et demanaran el nom, una fotografia i algunes dades més (edat, adreça, lloc de naixement, etc.), però aquella fitxa segueix sense explicar qui ets tu: la realitat de cada persona és extraordinàriament complexa. Pensem-hi.

Ets únic/a

Quan una persona mira en el seu interior, la primera pregunta que formula és: «Qui sóc jo?». És l’experiència de la pròpia singularitat: som únics i irrepetibles.

Al món no hi ha dues persones iguals: ningú no és com tu, ningú no ho ha estat mai i ningú no ho serà en el futur. Encara que tinguis una germana bessona o un germà bessó saps prou bé que no sou iguals: us confon la gent que no us coneix, però tu no et confons mai, sempre saps que ets tu. Per què la natura es pren la molèstia de fer individus únics? Per què no ens fa amb un mateix motlle com nosaltres fem els ninots de joguina? Tots tenim el valor d’una peça única i irrepetible.

Ets dona o ets home La diferenciació sexual.

Ningú no pot decidir el teu futur per tu. Necessites temps i aprendre a decidir el millor per a tu i per tu mateix.

Els éssers humans som éssers sexuats. El nostre sexe és una característica de tota la persona que implica, evidentment, els òrgans sexuals però també els músculs, el sistema ossi, el cervell, la química hormonal del nostre cos, el seu desenvolupament, etc. Totes i cadascuna de les nostres cèl·lules porten la marca del nostre grup en el darrer cromosoma: X o Y. Psicològicament també trobem aspectes que ens diferencien: les nostres maneres de raonar, de sentir o d’expressar emocions són diferents. No és estrany que homes i dones afrontem de manera diferent un problema personal o la planificació d’un viatge o un esdeveniment esportiu. Aquestes diferències són una font d’enriquiment i complementarietat en la convivència humana.

Ets en un moment d’una història Arribem al tema de l’edat. Pel que estem tractant és un punt crucial. Si preguntem «qui ets?» a una persona de vuitanta anys, podrà relatar-nos la seva biografia i probablement serà conscient que la major part ja està escrita. En el teu cas no. Tens tot el futur per decidir, el teu diari personal té encara una pila de pàgines en blanc. Per això la pregunta «qui ets?» necessita alhora una altra pregunta: «qui vols ser?».

Ets lliure L’ésser humà tria, fins a cert punt, el seu destí. El gat neix gat i sempre es comportarà com un gat. El conill neix conill i sempre es comportarà com un conill. L’home neix, i de gran és pagès o metge, generós o egoista, heroi o covard, un sant o un criminal… No ho sabem. Forma part de la meravella de la persona el fet que està per definir: és lliure. I en l’ús d’aquesta llibertat és com t’estàs definint des de ja fa bastant temps. I principalment ho fas per dos mecanismes que actuen conjuntament: la voluntat de distingir-te de (diferenciar-te, apartar-te, dir que no) i la voluntat d’identificar-te amb (admirar, imitar, dir que sí). Normalment tendim a distingir-nos dels nostres pares perquè han estat els protagonistes de la nostra infància. Com que ja no som nens, necessitem oposar-nos a tot allò que representa l’edat infantil i els pares cauen de ple en aquest territori: abans tenien sempre raó, ara no entenen res. Això és el que diem, però quan no ens sent ningú no ho pensem exactament així.

Ets complex Ets el que et vas fent, el que vas vivint. Cada dia que vius passa a formar part de tu, sigui com sigui aquell dia, i et vas construint a partir de, per exemple, el que has fet i el que vols fer, les teves virtuts i els teus defectes, el que dius i el que calles, el teu cos i el teu esperit, el que reps i el que dónes, etc. Si hi penses, podràs allargar la llista de parelles contràries que et defineixen. Aquests aspectes, entre d’altres, són els que ens caracteritzen com a éssers humans. Ja veus que, quan ens posem a pensar en nosaltres mateixos, apareixen un munt d’aspectes que no havíem vist al principi. És com mirar al cel de nit; al cap d’una estona veus moltes més estrelles que al principi, i en tots dos casos ens quedem bocabadats. És l’efecte que provoquen les coses meravelloses.

Ser lliures significa assumir creativament els obstacles, les dificultats i les pròpies limitacions. L’ésser humà està cridat a superar-se a si mateix. Cantares, d’Antonio Machado.

Serrat canta a Machado.

Activitats 1. Indica quines d’aquestes afirmacions expliquen què és la llibertat. a) No fer cas de les normes o prohibicions. b) Agafar les regnes del propi destí. c) Ser responsable dels propis actes i madurar com a persona. d) «Passar» dels meus pares i fer el que em vingui de gust. 2. Ordena la frase següent. per la qual cosa s’ha de rebutjar tot el que imposi / tant una vida marcada com una vida / Cadascú pot escollir la direcció de la seva vida / sense límits i sense traves.

3. Indica quin mecanisme predomina en cadascuna d’aquestes accions: la distinció o la identificació. a) Enganxar un pòster del teu ídol musical a la teva habitació. b) Vestir segons l’estil d’un grup determinat. c) Utilitzar un vocabulari que només el meu grup entén.

U Fes les activitats 1 i 2 de la pàgina 20.

LA PERSONA

2. La personalitat Fem servir la paraula personalitat, en general, per referir-nos a allò distintiu i propi que et fa diferent de la resta i que és teu, tan teu que mai ningú no t’ho podrà treure. No parlem d’un tatuatge, que és més de la persona que l’ha fet que de qui el porta, sinó de: • Unes maneres habituals de fer, de respondre a les situacions: amb timidesa, agressivitat, alegria, ironia, compassió… Quan algú no té una manera pròpia de fer, diem que no té personalitat. • Una consciència creixent del propi jo com a subjecte de la meva vida: ets tu, i saps que ets tu en tot moment. Implica reflexionar sobre les nostres decisions i actuacions, ja que amb elles podem créixer interiorment i exteriorment. • Una realitat dinàmica, en construcció: tu no estàs acabat ni ho estaràs mai. Una cadira s’acaba, però una persona no, sempre pot avançar. La veritable personalitat exigeix la coherència enfront d’un projecte de vida. És propi d’una personalitat aconseguida marcar-se màxims morals, i preguntar-me si una actuació em millora o m’envileix.

L’adolescència Fotograma de High School Musical 3, dirigida per K. Ortega el 2008. El que millor defineix la persona és la seva capacitat de donar-se als altres. El jo no té sentit sense el tu. Només en la vida familiar i comunitària l’ésser humà pot arribar a ser qui és.

Tenint en compte la teva edat és normal que apareguin comportaments propis de l’adolescència, els quals et poden originar més d’un conflicte: • Afirmació del jo, que comporta una tendència a la soledat, un gust per l’extravagància en el vestir, el comportament, la manera de parlar, una identificació amb el grup, etc. • Rebel·lió contra el sistema de valors dels adults, com si tot anés contra la riquesa del jo que acabes de descobrir, tot atempta contra la independència que estrenes. • Sentiment d’incomprensió, ja que encara et tracten com el nen o la nena que ja no ets ni vols ser. Malgrat les dificultats, l’adolescència és una època de la vida que es pot viure molt positivament i amb un nivell raonable de tranquil·litat.

Qui són els altres? (o sigui, també tu) Característiques d’una vida autèntica (E. Rojas).

Oi que algun cop has sentit allò que «els altres, no els acabes de conèixer mai?». La resta de les persones són essencialment com tu: únics i irrepetibles, homes o dones d’una determinada edat amb els seus problemes, somnis, aspiracions, contradiccions, errades… Als altres no els acabes de conèixer mai, sortosament! Vol dir que també estan en construcció, també volen ser d’una determinada manera, tot i que no sempre els surti bé. Sovint apliquem als altres etiquetes simplificadores que no fan en absolut justícia a la seva riquesa com a persones: «és un iaio», «és un repel·lent» i moltes d’altres que més d’una vegada són directament un insult. Realment creus que podem definir una persona amb una sola paraula?

Som socials per naturalesa Necessitem els altres per esdevenir autènticament humans. Naixem especialment desvalguts, necessitats d’una mare —com a mínim— que ens alimenti i ens doni escalfor. Som l’animal que té un període de dependència dels altres més ampli, la infància més llarga, el que neix més immadur. La relació amb els altres és necessària, però no és fàcil. Sabem que el somriure del nadó respon a una necessitat biològica de ser acceptat pel grup, el qual podria caure en la temptació de desprendre’s d’un element tan ingrat. Així mateix, trets físics de la nostra expressió —alçada de les celles, rictus de la boca— no són totalment genètics sinó que el nadó els imita dels primers rostres que veu: si s’assembla als adults serà més fàcil que l’acceptin. A tu mateix segur que no t’agrada sentir-te marginat; som capaços d’estar sols, i de vegades és bo, però ens agrada molt tenir amics i amigues amb qui compartir la vida.

Voluntaris en un camp de treball en benefici de la seva comunitat. L’experiència social comença en la infantesa, però dura tota la vida. Implica un aprenentatge continu gràcies al qual podem desenvolupar-nos com a persones.

Pensa en les persones del teu voltant i veuràs que gairebé totes tenen algun àmbit de relació social: l’escola, el club, la llar de jubilats, la família, el veïnat… Si alguna persona de les que coneixes trobes que està molt sola, de ben segur que una mica de companyia la faria feliç. Aquesta «dependència» dels altres té també un altre sentit: per realitzar-me plenament com a persona haig d’obrir-me als altres, entregar les meves millors capacitats perquè els que són al nostre voltant també siguin feliços. La plenitud de la persona consisteix en el do lliure i gratuït als altres.

Descobreix a Millor, impossible el secret de la felicitat.

La dimensió social de l’home es projecta des de la infantesa i al llarg de la seva vida en l’àmbit d’un conjunt de grups molt diferenciats, des de la família, la colla d’amics, el grup de veïns, etc.

Activitats 4. Completa el text següent. Parlem de personalitat per fer referència a allò distintiu i (...) que ens fa (...). Es tracta d’unes maneres d’ésser, d’una especial (...) del propi jo que es caracteritza per ser una realitat (...), mai acabada. 5. Posa algun exemple dels comportaments propis de l’adolescència.

6. Indica quines de les afirmacions següents són certes i corregeix les falses. a) Hi ha persones que no necessiten els altres. b) Naixem biològicament immadurs i vulnerables. c) Necessitem els altres per desenvolupar les capacitats pròpies dels éssers humans. d) Les relacions humanes ens impedeixen ser veritablement lliures.

U Fes les activitats 3 i 4 de la pàgina 20. 17

LA PERSONA

3. El respecte El respecte a totes les persones serà un contingut present al llarg de tot el llibre. Si incorporem el respecte com un valor fonamental de la nostra personalitat, millorarem com a persones i contribuirem a millorar la societat.

Valorem els nostres professors?

Per poder viure amb altres com jo, cal que els altres puguin viure amb mi sense gaire molèstia. Aquesta observació tan senzilla és el fonament de la convivència humana. Això és el mínim. El que és desitjable és que ens respectem perquè som persones, perquè reconeixem en els altres una cosa irrepetible, única i d’un valor que passa sobre tots els altres. Cal, doncs, com a mínim, ajustar el nostre comportament, i autocontrolar-nos en tots els àmbits: • Respecte sexual. La sexualitat humana té un component afectiu que ens diferencia dels animals. Les relacions sexuals són relacions entre persones, no entre cossos. No és propi de l’ésser humà utilitzar l’altre com a objecte i prou. Per tant, qualsevol relació sexual ha de ser decidida lliurement i responsablement pels dos membres de la parella. Per això, la unió sexual exigeix una entrega recíproca que impliqui una veritable unió personal. Per tant, cal un compromís lliure i durador. • Respecte verbal. Evidentment, cal tractar les altres persones amb un llenguatge que faciliti la convivència. No només no s’ha d’agredir —insultar—, sinó que a més s’ha de saludar sempre i mantenir aquelles normes mínimes —«si us plau», «gràcies», «perdó»…— que ens van ensenyar de petits i que fan més amable la convivència. • Respecte mental. Hem de saber conviure amb cultures i creences, costums i maneres de pensar diferents de la nostra, i fins i tot obrir-nos-hi amb afany de comprendre-les. • Respecte pels objectes. Propis, de la comunitat o d’un altre. Respectar els objectes és també una manera de respectar els altres: tenir cura del llibre que t’han deixat i tornar-lo, però també respectar el carrer del teu municipi, el bosc, la platja, l’escola, etc. Respectar les persones no vol dir estar d’acord amb tot el que diuen o el que fan: puc criticar idees que em semblin errònies però respectant qui les diu; puc estar en contra dels robatoris i jutjar una conducta, fins i tot sancionar-la, però sempre respectant la persona que l’ha comès.

Tota persona, pel simple fet de ser-ho, exigeix que es reconegui el seu valor absolut. Tenim el deure de respectar i cuidar la vida dels altres, més enllà de tota circumstància (intel·ligència, sexe, salut, ètnia…).

La família El primer àmbit de relació amb els altres és la família. Dins el si d’una família aprenem unes normes i unes maneres de fer que, per més que potser ara comencis a posar en dubte, et marcaran com a part de la teva personalitat. La família és la unió d’una dona i un home amb la finalitat de compartir la vida i ser una llar afectiva per als seus fills. Els usos, els costums i les normes familiars s’han anat flexibilitzant cap a més naturalitat en el tracte, menys rigidesa en les normes, menys autoritarisme del pare i un respecte més gran vers la dona i els fills. Avui dia, la diversitat d’entorns familiars és un tret característic del nostre temps i, a més de la família convencional, trobem situacions vitals com ara famílies monoparentals, famílies reagrupades a l’entorn de noves relacions dels pares, etc. El que és important, però, és que la família pugui complir eficaçment les seves funcions: viure l’amor de parella i ser educadora dels fills. És lògic que els pares vulguin saber moltes coses de tu i, per respecte i també per amor, cal que no visquin en la ignorància, ja que t’estimen. D’altra banda, ells també han de comprendre que ja no ets un nen o una nena i que l’àmbit de la teva intimitat ha crescut. O sigui, que sovint ens molesten les preguntes dels pares i a ells els angoixen els nostres silencis. Entre tots hem de buscar maneres de dialogar que siguin respectuoses amb els desitjos i les necessitats tant de pares com de fills i mai, mai, hem de deixar de banda el diàleg.

Grup familiar, de Henry Moore, segle XX. La família és la primera comunitat de vida que neix de la unió d’un home i una dona. A través d’ella es transmeten els valors que fonamenten i sostenen una societat.

A la família hi descobrim l’amor veritable (E. Rojas).

Descobreix a Buscant en Nemo el costat més humà de la vida.

Activitats 7. Indica a quin tipus de respecte fa referència cada expressió (sexual, verbal, mental o a objectes) i si indica una actitud responsable o irresponsable. Sexual Els immigrants no tenen res a ensenyar-nos. Perdoni, em deixa passar, sisplau? M’és igual el que diguin, ho llenço a terra. Ja ho netejaran! El sexe és una activitat biològica més, com menjar o respirar.

Verbal

Mental

A objectes

8. Escriu les definicions de respecte en el seu sentit mínim i màxim, i compara-les. 9. Indica les frases que expliquen què és la família. a) És el primer àmbit de relació amb altres persones. b) És una forma d’organització de la societat com qualsevol altra. c) És la unió d’un home amb una dona per compartir la vida. d) La seva finalitat és l’amor dels esposos i l’educació dels fills.

U Fes les activitats 5, 6 i 7 de la pàgina 20. 19

Activitats 1. Troba cinc característiques de la persona a la sopa de lletres següent: X

2. Pensa en dos personatges dels quals voldries distingir-te i dos més amb els quals t’identifiques. Explica’n els motius: quines són les característiques que t’atreuen o que rebutges? 3. Fes una redacció descrivint-te tu mateix: el teu aspecte físic i la teva personalitat. 4. Pensa en els diferents àmbits socials dels quals formes part. Després, il·lustra-ho.

6. Digues si et semblen certes o falses les afirmacions següents. a) Les relacions sexuals són una activitat biològica com qualsevol altra. b) Les persones ens hem de respectar, perquè si no ho fem ens poden castigar. c) No és important com diem les coses, cadascú ha de poder parlar com vulgui. d) Quan algú opina de manera diferent a la nostra, ens falta al respecte. e) Al nostre país és freqüent que una dona cobri menys que un home per fer la mateixa feina. 7. Pregunta als pares i, si pots, als avis, quines semblances i diferències veuen en les relacions familiars d’ara i les que hi havia quan ells tenien la teva edat: usos, costums, normes, etc. Escriu aquesta informació i la valoració que fan d’aquests canvis i la que en fas tu.

5. Llegeix el text i contesta les preguntes. • Descriu l’actitud de la mare, del pare i d’en Joan. • Per què creus que en Joan no va reeixir en l’intent de ser com els altres? • Pots pensar alguna situació de conflicte que hagis viscut similar a la de la història?

—Per què, Joan, per què? —li preguntava la seva mare—. Per què és tan dur ser com la resta de la bandada, Joan? Per què no deixes els vols rasos per als pelicans i els albatros? Digues: per què no menges? Fill, no ets res més que os i plomes! —Tant me fa ser només os i plomes, mare. Solament vull saber què puc fer en l’aire i què no puc fer, i res més. Vull saber-ho. —Mira Joan —li digué el seu pare amb certa tendresa—. L’hivern s’apropa. Hi haurà pocs vaixells, i els peixos de superfície se n’hauran anat a les profunditats. Si vols estudiar, estudia sobre la menja i com aconseguir-la. Això de volar és molt bonic, però els vols no fan bullir l’olla, saps? No oblidis que la raó per la qual tu voles és per poder menjar. En Joan assentí obedientment. Durant els dies successius, intentà de comportar-se com les altres gavines; ho intentà de veritat, trinant i barallant-se amb la bandada prop del moll i dels vaixells de pesca, llançant-se sobre un tros de pa i algun peix. Però no va reeixir. Richard Bach, Joan Salvador Gavina.

Projecta les teves competències Qüestionari d’autoconeixement No hi ha cap prova psicològica que et digui qui ets, com a molt, un qüestionari et pot mostrar com ets en certs aspectes i en un moment concret de la teva vida. Et pot ajudar a pensar i donar-te alguna indicació útil. El qüestionari que et proposem aquí té només aquest valor indicatiu. És una prova per mesurar el grau aproximat d’autoestima, com et perceps a tu mateix. Una bona autoestima pot ser un factor molt important en el desenvolupament social i professional d’una persona. Contesta les preguntes en un paper atorgant una puntuació entre 1 (mai o totalment en desacord) i 4 (sempre o totalment d’acord). Respon amb sinceritat i després suma els punts de cada ítem:

1. Fer amics em costa més que a la majoria de la gent. 2. Normalment em costa trobar alguna cosa interessant o divertida per dir. 3. M’agradaria aprimar-me o canviar alguna part del meu cos. 4. La societat només em tindrà en compte si sóc una persona rica, guapa o molt intel·ligent. 5. Només sé que he fet una bona feina quan veig la qualificació que he rebut. 6. Si em mostro tal com sóc, només agradaré a la meva àvia. 7. Quan crec que agrado a algú, m’esforço a semblar millor. 8. Si no faig el mateix que els altres, probablement em quedaré penjat.

12. Si no puc fer una cosa a la perfecció, no val la pena ni intentar-ho. 13. Si em mostro en desacord amb algú, després aquesta persona no tindrà un bon concepte de mi. 14. Amagar-se d’un problema equival a fer-lo desaparèixer. 15. Si demà canviés d’escola, ningú no em trobaria a faltar.

Valora els resultats De 56 a 60 punts. Has de buscar ajuda, la teva autoestima és molt baixa. Segurament tens moltes coses bones que ara no ets capaç de veure. Deus passar una mala època.

De 45 a 55 punts. La teva autoestima és baixa. La visió que tens de la teva persona és bastant negativa. Pensa que ets un tresor igual que la resta dels teus companys i companyes; fixa’t en les coses bones de la mateixa manera que et fixes en les dolentes. Pensa que hem d’aprendre a conviure amb els nostres defectes i limitacions; tots en tenim, però això no ens fa menys valuosos. De 31 a 44 punts. Mira en quins ítems t’has valorat pitjor; són aspectes que pots millorar. No vol dir necessàriament que hagis de canviar maneres de fer, potser només cal que canviïs la teva manera de veure-ho i d’apreciar-ho. Parla’n amb algú de confiança.

De 20 a 30 punts. Felicitats, tens un concepte alt de

9. Si necessités ajuda en algun aspecte personal, no sabria a qui recórrer.

tu mateix. T’ajudarà a encarar els reptes de la vida saber que ets una persona capaç i valuosa.

10. Si algun dia quedo malament davant els altres, em respecten menys.

De 15 a 19 punts. Vigila que no tinguis una imatge

11. Sé que mai seré una persona que aconsegueixi grans fites.

de tu mateix desmesuradament positiva, tots tenim algun defecte. Potser no tothom pensa el mateix de tu.