Joglars medievals tocant en l’acte d’investidura d’un cavaller (detall d’un quadre de Simone Martini).
1
7
ESCOLTARÀS... Pueri hebraeorum portantes, antífona gregoriana anònima Laudemus Virginem, cànon anònim Santa Maria, strela do dia, cantiga núm. 100 d’Alfons X el Savi The Sound of Silence, cançó folk rock de Simon & Garfunkel
ORQUESTRA LES TEVES COMPETÈNCIES... Social i ciutadana: coneixement del context històric i cultural de l’edat mitjana. Artística i cultural: evolució de la música profana i religiosa des del segle v fins al segle xv. Social i ciutadana: interpretació d’una cançó en grup mitjançant una instrumentació proposada.
una mica d’història Temps de monestirs i de joglars
recomanacions Himne a sant Joan Baptista, de Guido d’Arezzo De l’inici de cada frase d’aquesta obra va sorgir el nom de les notes musicals (ut –l’antic do–, re, mi, fa, sol, etc.). Misteri d’Elx, anònim Els misteris eren drames litúrgics medievals que es representaven a les esglésies. El Misteri d’Elx és l’únic que es continua representant actualment i tracta de la glorificació de la Verge Maria. El text no és en llatí, sinó en català antic. Symphonia armonia caelestium revelationum, de Hildegard von Bingen Hildegard von Bingen va ser una abadessa benedictina alemanya que va viure al segle xiii. La seva personalitat és molt interessant; va ser escriptora, mística i compositora. Les seves cançons sacres s’agrupen en la recopilació Concert de l’harmonia de les revelacions celestes. Carmina Burana, anònim És una col·lecció de poesies i cants medievals escrits entre els segles xii i xiii, l’autoria dels quals s’atribueix a monjos goliards. Es van trobar al segle xix a la localitat de Benediktbeuern, i entre els anys 1935 i 1936 el compositor alemany Carl Orff, utilitzant el text d’alguns d’aquests poemes, va crear la cantata escènica homònima de gran renom.
ítems
1 1. Cants divins 1.1 El cant gregorià A l’edat mitjana l’Església veu la necessitat d’establir un conjunt de signes i paraules que formin part de les seves celebracions, especialment de la missa, que siguin comuns per a tots els fidels. Preocupat per la unitat dels cristians, el papa Gregori I, pontífex des de l’any 590 al 604, fa recopilar les diferents melodies que es canten des de fa segles i promou la creació de noves melodies.
Monjo cistercenc llegint un cantoral al Monestir de Poblet (Tarragona).
Salm: entonació d’un text bíblic (concretament de l’Antic Testament) que insisteix en una mateixa nota i fa inflexions al final de la frase. En l’àudio d’aquesta pàgina trobaràs les característiques del cant de tipus salmòdic.
Aquesta recopilació i difusió de cants litúrgics la duen a terme els cantors dels serveis papals, o schola cantorum, i també els monjos dels monestirs, que realitzen la tasca evangelitzadora. Per tal de facilitar la transmissió i la conservació d’aquesta música, es va crear un sistema de notació o escriptura musical per representar-la. Per tant, el que actualment coneixem com a cant gregorià constitueix un ampli repertori musical religiós que comprèn des del segle v al xiii i que s’ha convertit en el cant oficial de l’Església catòlica. Pueri hebraeorum portantes, anònim Pueri hebraeorum portantes és un cant processional que s’interpreta el Diumenge de Rams, després de la benedicció de les palmes i branques d’olivera. Es canta de manera pausada, alternant el cant de la schola cantorum amb el del poble, com si fos un diàleg entre dos grups de cantants diferents; per això rep el nom de cant antifonal. El text, de l’Evangeli de sant Mateu, narra el moment en què Jesús entra a Jerusalem aclamat com el Messies: «El poble jueu portava branques d’olivera, aclamava el Senyor i deia: “Hosanna a dalt del cel”». Aquest text de l’Evangeli de sant Mateu s’alterna amb els versos del salm 23 de l’Antic Testament: «Del Senyor és la terra i tot el que conté, el món i tots els seus habitants, perquè Ell la va establir superior als mars i la va col·locar més alta que els rius».
activitats 1. Escolta l’inici de l’antífona Pueri hebraeorum portantes i indica qui interpreta cada part. Fragments Pueri hebraeorum... Domini est terra... Pueri hebraeorum... Quia ipse... Pueri hebraeorum...
#6
Cor
Solistes
ítems
1 activitats 2. Llegeix les afirmacions següents sobre l’antífona i indica si són certes o falses.
a Hi intervenen veus sense acompanyament d’instruments, és a dir, és un cant a capella. b Es tracta d’un cant amb una sola melodia cantada a l’uníson: és monòdic. c Té un ritme regular amb pulsacions molt insistents. d El text és en llatí i el contingut és religiós. e Es tracta d’una música solemne que està al servei del text. f S’hi produeixen contrastos bruscos, de molt fort a molt suau. g La melodia no fa grans salts. h Utilitza una nota musical per a cada síl·laba: és sil·làbic. i Fa servir un extens grup de notes sobre una sola síl·laba del text: és melismàtic.
Les frases que has assenyalat com a certes en aquesta activitat formen part de les característiques del cant gregorià.
3. Observa detingudament la partitura següent.
a Assenyala la nota més greu i la més aguda que hi apareixen.
b Et sembla que la distància entre aquestes
dues notes (la tessitura) és l’adequada perquè la canti el poble durant la processó?
c Sobre quina nota insisteix, el recitat del salm? fa dadana
sol
la
si b cial y ciu-
Antifonari on es recopilava tota la música de la litúrgia.
#7
ítems
1 1.2 El descobriment del cant a diverses veus A partir del segle ix es produeix una innovació en el cant monòdic quan s’introdueix un nou recurs anomenat organum. Consisteix a afegir a la melodia gregoriana, o vox principalis, una segona veu, anomenada organalis, que discorre paral·lelament i a una distància d’un interval de 4a o de 5a. La pràctica de l’organum aporta més solemnitat als cants litúrgics de l’Església.
Laudemus Virginem és una obra polifònica en forma de cànon que s’ha conservat al Llibre vermell de Montserrat. En aquest manuscrit s’apleguen cants, favors de la Verge i danses que s’interpretaven al Monestir de Montserrat, centre de peregrinació de l’edat mitjana.
Laudemus Virginem, anònim Traducció del Laudemus Virginem: Lloem la Verge, que és mare, i Jesús, que n’és el fill. Plorem amargament els nostres pecats, esperant sempre Jesús.
Vox principalis Vox organalis
Quan en comptes d’utilitzar un moviment paral·lel, s’utilitza un moviment invers en les veus, parlem de discantus. Cap al segle xiii neix el cant a diverses (poli) veus (fonos), és a dir, la polifonia, que es practicava a la catedral de Nôtre-Dame de París. Allà es formen els compositors Leonin i Perotin, així com un gran nombre d’artistes que han restat anònims. Al segle xiv les composicions musicals es caracteritzen per la recerca de noves sonoritats i formes polifòniques, com el motet o el cànon. El cànon és la composició polifònica en la qual les veus entren successivament, repetint i imitant cadascuna la melodia interpretada per la veu anterior. Dos dels compositors més importants d’aquesta època van ser Philippe de Vitry i Guillaume de Machaut.
activitats 4. Escolta el Laudemus Virginem i respon.
a És una música a capella?
sí
no
b Canten sempre a l’uníson?
sí
no
c És un cant, a quantes veus?
dues
tres
d Es tracta d’un cant…
sil·làbic
melismàtic
5. Completa el musicograma següent. 1a secció
2a secció
uníson
cànon
veus femenines
#8
3a secció
veus masculines
4a secció
ítems
1 2. Un trobador a l’Espanya medieval La música profana és aquella que no va destinada al culte religiós. Durant aquest període, els trobadors són els creadors de la cançó popular, i els joglars, els seus intèrprets. Els joglars són recitadors que toquen instruments, ballen, canten i fan jocs davant de cortesans i plebeus. A més, divulguen i popularitzen les creacions musicals dels trobadors. Els trobadors són grans poetes que componen alhora els versos i la música. De procedència noble, creen una cançó refinada i culta sobre l’amor cortès que elogia la dama, l’esperit cavalleresc o els herois de les croades. Hi destaquen Adam de la Halle i Alfons X el Savi. A l’edat mitjana, a la península Ibèrica conviuen concepcions religioses i culturals molt diferents: la islàmica, la cristiana i la jueva. Als territoris cristians del nord peninsular s’erigeixen santuaris com el de Sant Jaume de Compostel·la, al qual acudeixen pelegrins de tot Europa. Algunes de les vicissituds dels pelegrins estan recollides a les Cantigas de Santa María (segle xiii), recopilades per Alfons X el Savi. Aquestes melodies (en total, 423) són danses, tonades de trobadors, romanços vells i cants d’influència àrab i jueva. La majoria són escrites en gallec i tenen tornada.
Un trobador toca per a una parella de nobles. Il·lustració de les Cantigas de Santa María.
El cant gregorià recull el repertori musical religiós existent entre els segles v i xiii. Es canta a capella, el text és en llatí, és monòdic, té un ritme lliure i pot ser sil·làbic, salmòdic o melismàtic. A partir del segle xi s’introdueix l’organum, que consisteix a afegir una segona veu, anomenada organalis, a una melodia. Cap al segle xiii neix la polifonia.
Santa Maria, strela do dia, cantiga núm. 100 d’Alfons X el Savi Una cantiga és una poesia cantada. La número 100 està dedicada a la Verge Maria i per això té un caràcter més seriós.
La música profana és la creada pels trobadors i difosa pels joglars.
activitats 6. Llegeix el text d’aquesta cantiga mentre l’escoltes: Santa Maria, strela do dia, mostra-nos via pera Deus e nos guia. Ca veer faze-los errados que perder foran per pecados entender de que mui culpados son; mais per ti son perdõados da ousadia que lles fazia fazer folia mais que non deveria. Santa Maria...
Alfons X el Savi, cantiga núm. 100
7. Llegeix les afirmacions sobre la cantiga Santa Maria, strela do dia i digues si són certes o falses.
a És una música vocal a capella. b Es tracta d’un cant polifònic perquè
té una sola melodia. c S’hi canta un text en què es repeteix la mateixa rima cada quatre versos.
d És un cant melismàtic.
e La melodia és idèntica cada quatre versos i és molt repetitiva. f El ritme és més marcat que el de les melodies gregorianes.
#9
ítems
1 3. Les qualitats del so (I): l’altura La història de la música fins al segle xv fa referència quasi exclusivament a la música vocal. La veu és el primer instrument que va tenir la humanitat, juntament amb alguns instruments de percussió. Ja saps que perquè hi hagi so es necessita un cos emissor que produeixi unes ones. Generalment, si aquestes ones són ordenades i regulars parlem de so, i si són desordenades i irregulars parlem de soroll. Aquestes ones tenen unes característiques que influeixen directament en les qualitats del so que, com ja saps, són l’altura, la durada, la intensitat i el timbre.
3.1 L’altura
440 Hz
L’altura es mesura segons els cicles, que són les vibracions per segon que produeix un so. Aquestes vibracions es mesuren en hertzs (Hz), una unitat que s’anomena així en honor al seu descobridor, Heinrich Hertz. Com més cicles o vibracions hi hagi per segon, més agut serà el so. Fixa’t en els exemples del marge. La freqüència de l’ona influeix directament en l’altura. Com més ones càpiguen en un segon, més agut serà el so que es produeix.
880 Hz
L’altura es mesura segons les vibracions per segon que produeix un so, anomenades hertzs (Hz). La freqüència de l’ona influeix en l’altura; com més cicles tingui, més agut serà el so. La durada de l’ona també influeix en el so; com més llargues siguin les ones, menys n’hi haurà en un segon. L’orella humana percep un mínim de 16 a 20 Hz per al so més greu i un màxim de 20 000 a 25 000 Hz per al so més agut.
# 10
Observa que al dibuix de l’esquerra hi ha moltes ones per cada segon. Diem que la freqüència és alta i, per tant, el so és més agut. Al dibuix de la dreta, en canvi, hi ha menys ones en el mateix segon. La seva freqüència és baixa i el so és més greu. Hi ha una altra característica de l’ona que afecta l’altura: la seva durada. Com més llargues siguin les ones, menys ones hi haurà en un segon; és a dir, tindran menys freqüència i, per tant, el so serà més greu. Observa-ho en els dibuixos anteriors. L’orella humana percep un mínim de 16 a 20 Hz per al so més greu i un màxim de 20 000 a 25 000 Hz per al so més agut. Per sota de 16 Hz (infrasò) i per sobre de 25 000 Hz (ultrasò) l’orella humana no percep res. En música, el punt de referència per afinar les notes és el segon espai del pentagrama (la3), que té 440 Hz.
ítems
1 3.2 L’índex d’altura Cada instrument pot fer moltes notes d’altures diferents. Si a un pianista li diem que toqui un do, ens pot contestar: «Quin do?». Per solucionar això, en música fem servir l’índex d’altura. Del do al si de la mateixa octava, les notes tindran el mateix número d’índex (do3-si3), fins a arribar al do següent, que tindrà el número d’índex immediatament superior (do4).
L’índex d’altura és el número que s’escriu al costat d’una nota per definir-ne l’altura.
Fixa’t en l’exemple següent:
activitats 8. Observa la partitura de Pueri hebraeorum portantes de la pàgina 7 i indica’n les notes més greus i més agudes i el seu índex d’altura. 9. Completa aquest quadre de freqüències. La3 440 Hz La2 La4 880 Hz La6
Per orientar-te, has de saber que el la2 és la nota més greu d’un oboè d’amor i el la6, la nota més aguda d’un flautí. 10. Fixa’t en les ones següents i identifica el la2 i el la6.
11. Escriu l’índex d’altura del so més greu que produeix la flauta de bec soprano.
# 11
dvd
1 The Sound of Silence, de Simon & Garfunkel El folk rock Als anys cinquanta, als Estats Units sorgeix el rock, un nou estil musical que atreu amb gran força la joventut. Al mateix temps, una música més popular, anomenada folk, adquireix rellevància. Més tard, a la dècada dels seixanta, nombrosos artistes fusionen aquests dos estils, i d’aquesta unió neix el folk rock. La gran aportació dels americans Simon & Garfunkel consisteix a introduir elements musicals procedents del folk, el rock i l’orquestra simfònica i fusionar-los. En aquesta unitat hem estudiat els inicis de la polifonia i la seva evolució. En aquest sentit, les cançons de Paul Simon i Art Garfunkel són una bona mostra de l’ús actual de la polifonia.
activitats 1. Per iniciar el tema, Simon & Garfunkel proposen una introducció (Intro). En què consisteix? La presentació del tema anunciant el títol. Un sol acord que dóna pas a l’inici del tema. Un conjunt de notes amb l’instrument que acaben amb un acord i donen pas al tema. 2. Quantes veus hi apareixen?
una
dues a l’uníson
dues de diferents
3. Quin tipus d’acompanyament musical utilitzen? Qui toca l’instrument de l’acompanyament? Art Garfunkel
Paul Simon
un músic que els acompanya
4. En aquesta versió del tema, gravada en directe, no utilitzen la instrumentació habitual. En canvi, hi intervé el públic. Què passa quan apareix el símbol «*»? El públic canta amb ells.
El públic porta la pulsació picant de mans.
El públic calla. 5. En un moment de la cançó, el text diu «...ten thousand people maybe more...». Com reacciona el públic en aquest moment? Tingues en compte que l’escenari és el Central Park, a Nova York. 6. Llegeix i canta el fragment musical següent, que correspon a l’inici de cada estrofa.
7. Quina de les dues línies melòdiques creus que pertany a la melodia principal? Hi ha algun uníson?
# 12
compara
1 Laudemus Virginem i The Sound of Silence
El llenguatge musical evoluciona al llarg dels segles de la mateixa manera que ho fan les altres arts o la societat mateixa; tot i això, sempre hi ha algun element comú que uneix èpoques llunyanes. Nom de l’obra
Compositor
Estil/forma
Laudemus Virginem
Anònim
Cànon
The Sound of Silence
Simon & Garfunkel
Folk rock
Època Edat mitjana Segle
xx
En aquesta primera unitat compararem el Laudemus Virginem amb la cançó The Sound of Silence, de Simon & Garfunkel.
activitats 1. Copia les afirmacions següents i indica si són certes o falses.
a Les dues obres són cantades a l’uníson. b Les dues veus solen començar amb un uníson. c Les dues veus es consideren principals. d A les dues obres musicals hi ha una veu principal i una veu secundària.
e El text de les dues obres és en llatí. f L’obra Laudemus Virginem està cantada a capella. El recurs d’afegir una segona veu a la melodia va representar l’inici de la polifonia a l’edat mitjana, però actualment encara s’utilitza per ornar melòdicament la melodia d’una cançó. A la veu principal se n’hi afegeix una altra, anomenada veu secundària.
manipula En aquesta unitat has pogut escoltar la música que es componia durant l’edat mitjana. Et proposem que, amb els programes Audacity i MuseScore, experimentis amb un tipus de música similar a la d’aquella època.
# 13
interpreta
1
The Sound of Silence, de Simon & Garfunkel (adaptació) Interpreta aquesta cançó en un grup format per diversos companys, amb la instrumentació proposada. Hem enregistrat un arranjament musical perquè la puguis assajar tocant-hi a sobre.
re m
do M
re m
1a veu o flauta
2a veu o flauta
Pandero Bastons
si
# 14
i
i
fa
si
fa
re m
fa
fa
si
do
i
re m
esquema
1
L’edat mitjana (del segle v al xv) és l’època en què es formen els pobles de l’Europa occidental, es produeix l’expansió religiosa de l’Islam i l’Església cristiana comença la unificació dels ritus del cristianisme.
El cant gregorià (segle vii) recull les melodies religioses existents entre els segles v i xiii. L’organum (segles ix-xiii) és un tipus de composició polifònica que embelleix la línia monòdica del cant gregorià. Leonin i Perotin en són autors destacats. Quan en lloc d’utilitzar un moviment paral·lel, s’utilitza un moviment invers en les veus, parlem de discantus. Durant els segles xii i xiii, l’organum evoluciona cap a una polifonia més elaborada.
Música religiosa
Composta pels trobadors i transmesa pels joglars, és monòdica i sol anar acompanyada d’instruments musicals. La música instrumental s’interpreta en les festes populars i en les de la cort per acompanyar les danses.
Música profana
• és un cant a capella; • monòdic; • pot tenir un tractament sil·làbic, salmòdic o melismàtic; • la melodia presenta un ritme lliure que s’adapta al text en llatí. Consisteix a afegir una segona veu (vox organalis) a la veu principal.
Polifonia significa ‘cant a diverses veus’; a aquest tipus de formes compositives polifòniques hi pertanyen el motet i el cànon. En un cànon les veus entren successivament, repetint i imitant cada una la melodia interpretada per la veu anterior. Dos dels compositors més importants de l’època van ser Philippe de Vitry i Guillaume de Machaut.
La col·lecció de les Cantigas de Santa María és el vestigi cultural més important per conèixer la música de l’època. Les seves miniatures representen molts instruments musicals.
L’altura del so
Es mesura segons els cicles, que són les vibracions per segon que produeix un so. Aquestes vibracions s’anomenen hertzs (Hz).
La freqüència és el nombre de cicles (vibracions per segon) d’una ona. Com més gran és el nombre de cicles o vibracions per segon, és a dir, com més alta sigui la freqüència, més agut serà el so que es produeix.
L’orella humana pot percebre de 16 a 20 Hz per al so més greu i de 20 000 a 25 000 Hz per al so més agut.
L’índex d’altura és el número que s’escriu al costat d’una nota per definir-ne l’altura. Aquest número canvia a cada octava. El la3 té 440 Hz. La2
La3
La4
La6
# 15
test
1 C
El 1 . papa Gregori I, el segle vi, fa que es recopilin diferents melodies per unificar la litúrgia.
2 Les melodies de cant gregorià arriben als nostres dies per transmissió oral.
3 Una característica del gregorià és que és a capella.
4 Cantar a capella vol dir cantar sense acompanyament instrumental.
5 La melodia gregoriana és monòdica, és a dir, que acostuma a cantar-la una persona.
6 El ritme del cant gregorià sol ser marcat.
7 El text del cant gregorià depèn de la llengua que s’utilitzi al monestir on es canti.
8 El gregorià utilitza melismes, és a dir, que una síl·laba pot tenir diverses notes.
9 .La temàtica del cant gregorià és religiosa.
10 L’organum és el primer instrument que s’utilitza als monestirs.
11 L’organum va néixer quan es va afegir una segona veu a una melodia gregoriana existent.
12 El cant a diverses veus s’anomena polifonia.
13 El discantus es caracteritza pel moviment contrari de les seves veus.
14 L’escola més important d’investigació musical medieval va ser la de Notre-Dame de París.
15 El segle xiv es torna a les essències del cant gregorià i es canta a una sola veu.
16 El segle xiv es recuperen formes antigues com el motet o el cànon.
17 El cànon es caracteritza per l’entrada successiva de les diferents veus que imiten i repeteixen l’anterior.
18 Dos dels compositors més importants del segle xiv van ser Vitry i Machaut.
1 9 La música que no va destinada al culte religiós s’anomena música profana.
2 0 Els creadors de la música popular són els joglars.
2 1 Sovint els joglars s’acompanyen d’instruments.
2 2 L’idioma que utilitzen els trobadors sempre és el llatí.
. temes dels trobadors eren l’amor, l’esperit cavalleresc o les Croades. 2 3 Els
2 4 Alfons X el Savi és un dels trobadors més importants de l’edat mitjana.
2 5 Per tal que es produeixi un so s’han d’emetre ones, encara que siguin desordenades i irregulars.
2 6 Com més alta sigui la freqüència d’un so, més greu serà.
2 7 Com més alta sigui la freqüència d’un so, més agut serà.
2 8 Com més curtes siguin les ones, més agut serà el so.
. 2 9 L’orella humana no percep sons inferiors a 20 000 Hz.
3 0 L’índex d’altura és un número que s’escriu al costat d’una nota per definir-ne l’altura.
3 1 El folk rock neix als Estat Units a la dècada dels seixanta.
3 2 Simon & Garfunkel és un duet nord-americà que cuidava molt els arranjaments vocals.
# 16
F
música en imatges
1
«Pròleg» de les Cantigas de Santa María (Alfons X el Savi)
En aquesta unitat has escoltat una de les més de quatre-centes cantigas que va recopilar Alfons X el Savi. La primera de totes és el «Pròleg». Com podràs comprovar, s’hi explica el que és necessari per «trobar» bé. Si segueixes la pulsació descobriràs que la mètrica és de cinc temps, és a dir, una barreja d’un compàs ternari i un altre de binari. Els instruments que acompanyen el trobador són la viola de mà d’arc (primera imatge) i la cítola (segona imatge).
Porque trobar é cousa en que jaz entendimento, poren queno faz á-o d’aver e de razon assaz per que entenda e sabia dizer o que entend’ e de dizer lle praz, ca ben trobar asi s’à de fazer. E macar eu estas duas non ey com’eu querria, pero provarei amostrar ende un puoco que sei, confinad’en Deus, ond’ o saber ven, ca per ele tenno que poderes mostrar do que Quero alguna ren.
Com que trobar és una cosa que necessita enteniment, qui s’hi dedica ha de tenir-lo i també força raó per entendre i saber dir el que entén i vol dir, ja que així s’ha de fer el trobar bé. I, malgrat que no tingui aquestes dues facultats en el grau que voldria, intentaré mostrar el poc que sé confinat en Déu del que prové el saber, perquè gràcies a ell espero poder mostrar alguna cosa del que vull.
Escolta l’àudio proposat seguint el musicograma i contesta les preguntes.
0’
0’29’’ Introducció
1’07 ’’
1’44’’ Estrofa
1’56’’
2’34’’
3’10’’
3’22’’
Interludi
1. Quina de les tres parts és cantada? 2. Quina part podem escoltar a la seqüència 1’07’’? 3. I a la 3’10’’?
# 17