La LOMLOE que ve. Física i Química by Editorial Casals

La LOMLOE que ve Física i Química

ESO Qui té el codi té la clau

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT • Plans personalitzats i mesures de reforç i recolzament per a l’alumnat amb dificultats: el quadern Aprèn el que és bàsic. Aprèn el que és bàsic · Unitat 3. Les reaccions químiques

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Aprèn el que és bàsic · Unitat 3. Les reaccions químiques

5. Relaciona els conceptes següents amb les seves definicions.

Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Concepte

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Definició

Pila elèctrica

Els electrons que es perden en l’oxidació i els que es guanyen en la reducció es fan circular per un circuit extern; s’obté corrent elèctric.

Electròlisi

Procés químic en què l’energia elèctrica es converteix en energia química per forçar una reacció d’oxidació-reducció.

8. Què són les reaccions d’oxidació-reducció? 1. Completa la definició de reacció d’oxidació-reducció amb les paraules següents: oxidació

perd

reducció

guanya

electrons

Les reaccions d’oxidació-reducció són un tipus de reacció que té una gran importància en la indústria i en els éssers vius. Anomenem oxidació la reacció química en què una substància menem oxidació la reacció en què un àtom d’un element o d’un compost

oxigen. També anoelectrons.

e−

Anomenem la reacció en què una substància química perd oxigen. També anomenem reducció la reacció en què un àtom d’un element o d’un compost guanya . En les reaccions d’

6. Identifica quin dibuix correspon a una pila elèctrica i quin a una electròlisi.

Ànode

Bateria

−

-reducció sempre s’oxida una substància i se’n redueix una altra.

e−

Càtode Cu

Elèctrodes inerts

Ànode

Càtode

NaCl

−

2. Indica en els casos següents si la substància en negreta s’ha oxidat o s’ha reduït. Segueix l’exemple. Oxidació Cu + ½ O2 → CuO

Cl−

Reducció

Na+ CuSO4

2 Cl(aq)

CaO → Ca + ½ O2

Cl2(g) + 2 e−

2 Na+(aq) + 2 e−

2 Fe + 3/2 O2 → Fe2O3

Taps (paper de filtre)

2 Na(s)

AgNO3

7. A continuació tens les fases del procés de funcionament de la pila elèctrica anterior. Ordena-les.

Fe2O3 → 3/2 O2 + 2 Fe a El Cu es troba a l’ànode i la Ag al càtode. H2SO2 + O2 → H2SO4

Els elements que es troben sols, Cu i O2 tenen nombre d’oxidació 0.

d Els e- arriben al càtode i produeixen la semireacció: Zn2− + 2 e− → Zn.

En les molècules, la càrrega ha d’empatar. Com que sabem que l’oxigen sempre té nombre d’oxidació −2, per empatar, el nombre d’oxidació del Cu ha de ser +2.

e El Cu s’ha dissolt. Els electrons circulen pel cable i encenen el llum LED. f El pont salí tanca el circuit i intercanvia el NaCl.

Completa: 0

–2

8. A continuació tens les fases del procés de funcionament de l’electròlisi anterior. Ordena-les.

Cu + ½ O2 → CuO 4. Indica els nombres d’oxidació dels elements de les reaccions següents seguint l’exemple de l’exercici anterior.

a La bateria genera electrons.

b L’elèctrode es recobreix de Na. CaO → Ca + ½ O2

2 Fe + 3/2 O2 → Fe2O3

Fe2O3 → 3/2 O2 + 2 Fe

H2SO2 + O2 → H2SO4

c Els e− es dipositen a l’elèctrode del càtode. d Els e- al càtode produeixen la semireacció: Na+ + e− → Na.

114

Editorial Casals, SA • Material fotocopiable

c A l’ànode es produeix la semireacció: Cu → Cu2+ + 2 e−.

Cu + ½ O2 → CuO Editorial Casals, SA • Material fotocopiable

b Augmenta la mida de la barra de Zn en recobrir-se de més Zn.

3. Indica els nombres d’oxidació dels elements de la reacció:

115

APREN FIS4ESO_CATALA.indb 114

29/6/20 14:41

APREN FIS4ESO_CATALA.indb 115

29/6/20 14:41

AVALUACIÓ • Aprenentatge permanent, continu i formatiu: les rúbriques d’avaluació de competències i el seu grau d’adquisició.

Instruments d’avaluació

Instruments d’avaluació · Avaluació del primer trimestre

Unidad 1

Rúbrica d’avaluació

A Prova escrita

Nom i cognoms AE

Assoliment excel·lent

Competència Qualificació màxima

Dimensió

Competència

ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC Dimensió indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

CB1 Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC Dimensió salut

CB12 Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en l’àmbit individual i social, fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

2,5

CB3 Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida utilitzant els registres del passat.

1,25

CB6 Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

1,25

2,5

Situació a resoldre 1

Donats els àtoms neutres següents, 2311Na , 94 Be , respon les qüestions següents: (CB1)

ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC Dimensió indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

CB1

ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC Dimensió salut

1,5

CB12

ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC Dimensió indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

Qualificació obtinguda

CB3

a Determina el nombre d’electrons, protons i neutrons que hi ha en aquests àtoms.

b Quina càrrega tenen aquestes partícules subatòmiques i on estan localitzades? Quina o quines són les més pesades? Raona la resposta.

c Representa’ls utilitzant el model planetari.

a Podrien ser els àtoms 146 C y 126 C i isòtops? Raona la resposta. (CB12)

b En un jaciment arqueològic es troben restes òssies amb una quantitat de 450 mg de carboni-14. Si la semivida d’aquest isòtop és de 5 734 anys i el càlcul de massa inicial de les restes s’estima en 3,6 g, quina serà l’edat d’aquests ossos? (CB3)

ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC Dimensió indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

Editorial Casals, SA • Material fotocopiable

2 Respon:

3 Sabent que l’àtom de calci ( 40 20 Ca ) perd dos electrons per estabilitzar-se, fes un esquema mitjançant el qual expliquis la formació de l’ió que s’obté. És un catió o un anió? Repeteix el procés amb l’àtom de fluor ( 199 F) sabent que en aquest cas guanyaria un electró per ser estable. (CB6 )

324

PD FISICA3ESO CAT.indb 324

Assoliment satisfactori

No assoliment

1,5

0,75

0,5

Representa sense cap error els dos àtoms proposats, cada partícula perfectament localitzada dins de l’àtom i utilitzant algun tipus de codi de color o llegenda per a la correcta explicació. Aconsegueix diferenciar també la mida de les diferents partícules entre elles (protons i neutrons similars i més grans que els electrons).

Representa els dos àtoms proposats localitzant correctament les partícules dins de l’àtom i utilitzant algun tipus de codi de color o llegenda per a la correcta explicació. No diferencia la mida de les diferents partícules entre elles.

Representa els dos àtoms proposats localitzant correctament les partícules dins de l’àtom, però no distingeix bé les diferents partícules ni en diferencia la mida.

No representa bé algun dels dos àtoms ni inclou codi per diferenciar les partícules subatòmiques o les seves mides.

0,75

0,5

0,25

Localitza perfectament totes les partícules subatòmiques d’ambdós àtoms i en defineix correctament la càrrega i massa de totes.

Localitza correctament les partícules en ambdós àtoms, però no en defineix bé les càrregues o masses.

Localitza les partícules subatòmiques en ambdós exemples, però no en sap diferenciar ni les càrregues ni masses.

Comet errors a l’hora de localitzar les partícules d’algun dels àtoms i tampoc en sap raonar les càrregues ni les masses.

0,5

2,5

1,5

Calcula correctament totes les partícules demanades en ambdós àtoms, no comet cap error en trobar tant els neutrons com els protons i electrons.

Comet algun error en només un dels dos àtoms. Dels sis resultats demanats, en calcula correctament almenys quatre.

2,5

1,5

Contesta raonadament els dos apartats sense cometre cap error en cap definició o càlcul proposat i reflexiona sobre l’ús dels isòtops radioactius.

Contesta correctament els dos apartats, però no acaba de raonar i explicar bé el final d’algun apartat.

1,25

CB6

Assoliment notable

Determina l’edat dels ossos i interpreta els resultats en el context de l’edat de l’univers, la Terra i l’aparició dels éssers vius.

0,75

És capaç de calcular bé De tots els valors dematots els valors demanats nats, en calcula només d’un dels àtoms, però un o dos correctament, falla en els càlculs de en la resta comet errors. l’altre àtom.

0,5

Comet errors a l’hora de Almenys un dels dos definir si els àtoms del apartats està mal resolt primer apartat són isò- i en l’altre comet algun tops o en calcular l’edat error lleu. dels ossos trobats al jaciment arqueològic de l’apartat b. 0,5

0,25

Determina l’edat dels No determina correcta- Coneix la relació entre ossos però no interpreta ment l’edat dels ossos la semivida de l’isòtop i els resultats en el con- però aplica el procedi- l’edat dels ossos però no text de l’edat de l’uni- ment per fer-ho. sap com aplicar-la. vers, la Terra i l’aparició dels éssers vius.

1,25

0,75

0,5

0,25

Desenvolupa perfectament la formació d’ambdós ions i raona correctament si s’han convertit en un catió o en un anió.

Comet algun error lleu en desenvolupar un dels dos ions o definir si s’ha obtingut un anió o un catió, però demostra que és capaç de fer-ho amb facilitat.

Comet errors greus en formar un dels dos ions, i arriba a una solució errònia com a màxim en un dels exemples proposats.

No és capaç d’arribar a cap solució correcta al complet, però demostra que sap el que és un anió i un catió.

Editorial Casals, SA • Material fotocopiable

Qualificació final

325

21/5/19 8:31

PD FISICA3ESO CAT.indb 325

21/5/19 8:31

ESO

física I química

PORTA NOVETATS,

QUE JA TENIM INCORPORADES DISSENY CURRICULAR

Situació d’aprenentatge que planteja un escenari a partir del qual es desenvolupa un aprenentatge.

• Contextualització dels aprenentatges en àmbits personals, socials, educatius i professionals: les situacions d’aprenentatge.

situació d’aprenentatge Aprèn a... Identificar el material de laboratori i conèixer la manera en què es fa servir per dur a terme experiments d’una forma segura.

Plàstics i menjar? Social / Fronteres de la ciència i la tecnologia

Participar en el treball individual i en equip, i valorar-lo, gestionar-lo i respectar-lo.

Ítem 1. Piràmide alimentària

La carn és poc saludable?

La piràmide alimentària o piràmide nutricional és un gràfic que té forma de piràmide, dissenyat per mostrar d’una manera visual quins són els aliments més necessaris i en quina quantitat s’han de consumir per seguir una dieta sana i equilibrada.

Competències i context.

Ítem 2. Quin plàstic és? El codi d’identificació de plàstics és un sistema que s’usa internacionalment en el sector industrial per distingir la composició de resines en els envasos i altres productes plàstics. El va confeccionar la Societat de la Indústria del Plàstic (SPI) l’any 1988, a fi de fomentar el reciclatge i fer-lo eficient. Els diversos tipus de plàstics s’identifiquen mitjançant una xifra, de l’1 al 7, que apareix a l’interior del clàssic símbol de reciclatge (un triangle de fletxes en seguiment).

Construcció de coneixement inductiu per mitjà d’activitats graduades en diversos nivells cognitius per atendre la diversitat de l’aula.

PET Politereftalat d’etilè

PEAD Polietilè d’alta densitat

PVC Policlorur de vinil

PEBD Polietilè de baixa densitat

PP Polipropilè

PS Poliestirè

7 Altres

Construeix amb el que saps Observa i interpreta

1 Visiona el vídeo de l’ítem 1 i fixa’t en la imatge de la piràmide alimentària. Sabries dir quin tipus de nutrients componen cada aliment? I quins àtoms formen aquestes molècules? Per què diries que aquestes molècules tenen propietats diferents, tot i que es componguin dels mateixos àtoms?

Observa i analitza

2 Observa els símbols de l’ítem 2. Els havies vist abans? On? N’hi ha algun que et sigui més familiar que un altre? Llegeix l’article de l’enllaç i elabora una llista amb els principals usos que es donen a cada tipus de plàstic.

Conclou

3 Formeu grups i indiqueu breument què tenen en comú els nutrients de la piràmide alimentària i els plàstics de l’ítem 2. Poseu en comú les vostres idees i elaboreu una presentació amb les conclusions a les quals arribeu.

El que has construït

• Tots els nutrients que el nostre cos necessita estan basats en cadenes d’hidrocarburs. Segons la forma en què s’uneixin, s’obtenen unes molècules o unes altres, amb unes propietats concretes.

• Els plàstics també estan formats per aquestes mateixes cadenes, però presenten una disposició diferent; això els confereix unes altres característiques que els fan molt útils per a l’ésser humà.

Competències científiques: 1, 5, 7, 14

131

FISICA I QUIMICA 4 ESO_CATALA.indb 131

28/3/20 11:13

Aprenentatge construït.

ESO

física I química

• Perfil de sortida de l’alumnat en finalitzar l’educació bàsica amb les competències clau que s’han d’haver assolit i desenvolupat.

Activitats relacionades amb el context plantejat en la situació d’aprenentatge.

activitats

Química en context 3

Social / Salut

Nutrients amb base

de carboni Com ja hem vist en la tercera situació d’aprenentatge, no tots els aliments que consumim tenen les mateixes propietats, ni se’n recomana el consum en quantitats idèntiques. Una guia per consumir-los és la piràmide alimentària.

1 Observa i raona. Fes una cerca a internet i elabora un esquema que reflecteixi els avantatges i els inconvenients de l’ús de plàstics. 2 Observa i raona. Classifica els plàstics que has estudiat segons la facilitat amb què es puguin reciclar, a partir dels codis que apareixen en la situació d’aprenentatge 3. Quants anys trigaria a reciclar-se una ampolla d’aigua mineral? Fes un estudi comparatiu del temps que caldria perquè es descomponguessin els plàstics estudiats. Confecciona un esquema que reculli els teus resultats.

Competències i contextos.

1 Observa i identifica. Elabora un estudi sobre les propietats dels diversos nutrients i els seus beneficis per al cos humà. Quines serien les conseqüències de prescindir-ne d’algun? 2 Aplica. Busca informació sobre com hauria de ser una dieta equilibrada per a algú de la teva edat. Per fer-ho, esbrina el consum calòric que el teu cos necessita per dur a terme el conjunt d’activitats de la teva vida quotidiana. Et pots basar en les xifres aportades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). 3 Conclou i comunica. Crea un menú per a una jornada qualsevol de la teva vida i indica els tipus de nutrients que hauries de consumir perquè la dieta fos completa i equilibrada. Prepara una presentació per explicar els resultats que has obtingut als teus companys i companyes.

Social / Riscos Els residus plàstics

Les cadenes hidrocarbonades presenten diverses propietats, depenent dels elements amb què s’uneixin i la manera com ho facin. Un exemple d’aquestes cadenes són els polímers sintètics o plàstics. El plàstic és un material que s’utilitza molt, ja que ofereix un gran nombre d’aplicacions útils. Tot i així, no tot són avantatges, atès que el seu ús també presenta inconvenients. Competències científiques: 1, 11 (act. 4), 14 (act. 3)

3 Descriu i aplica. Fes una llista que contingui, almenys, cinc mesures que contribueixin a reduir el consum de plàstic a la teva ciutat. Després, exposa’n les conclusions davant dels teus companys i companyes.

Social / Fronteres de la ciència i la tecnologia

Petroli i gasolina Ja saps que els hidrocarburs són compostos que contenen hidrogen i carboni. Com que són la principal font d’energia del nostre planeta, el seu paper és molt important en la indústria, a les llars i en la vida quotidiana. El petroli i el gas natural són exemples d’aquests compostos orgànics. 1 Observa i descriu. On trobem aquests compostos? 2 Aplica i representa. Hi ha tres tipus d’hidrocarburs: gasos, líquids i sòlids. Posa exemples de cadascun d’ells i formula els que hagis estudiat. Indica’n també les fórmules desenvolupada, semidesenvolupada i molecular, i dibuixa’n el model molecular utilitzant els colors adequats. 3

Reflexiona i comunica. Busca informació per respondre les les preguntes següents i raona les respostes. Després debateu-les a classe. a De què depèn el fet que aquests hidrocarburs es trobin en un estat d’agregació o un altre? b Com són els seus punts d’ebullició? c Explica això l’olor de gasolina de les estacions de servei?

135

FISICA I QUIMICA 4 ESO_CATALA.indb 135

28/3/20 11:13

Habilitats de la competència científica en diferents nivells cognitius.

ESO

física I química 1 Analitza i raona. Quin tipus d’energia s’empra? És una energia renovable? Quin benefici econòmic pot tenir cuinar d’aquesta manera? En quins llocs es pot aprofitar aquest tipus d’energia? 2 Descriu. Aquesta classe d’energia té força usos. A partir d’un esquema, explica com es podria aprofitar en la indústria i en l’àmbit domèstic.

• Incorporació de 5 eixos transversals: drets de la infància,

Social / Recursos La casa verda: neta per

dins i per fora

perspectiva de gènere, educació digital, educació per al desenvolupament sostenible, i aprenentatge significatiu, competencial, crític i reflexiu.

Eficiència energètica | Valorar la importància de consumir les fonts energètiques de manera responsable.

Actualment, es treballa per aconseguir que les nostres llars siguin eficients, autosuficients des del punt de vista energètic i respectuoses amb el medi ambient. Aquest edifici públic, fet amb panells solars, fusta i miralls, ha rebut un premi d’eficiència energètica.

Para atenció als vídeo

1 Analitza i raona. judicials per a la s medi ambient?

2 Raona i reflexio vídeos per justifi ciutats? Quines per reduir la con transport?

Socia

L’hidrogen: combus

Fonts d’energia reno

rents fonts d’energia text global.

PROJECTE DONES AMB CIÈNCIA

L’hidrogen és una fon una de les opcions en

sessions

Mou les teves capacitats

Per què les científiques no són tan visibles? Pensament crític

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

Comunicació i argumentació

QUÈ HAS DE SABER PER TENIR ÈXIT EN AQUEST PROJECTE? Per fer un bon projecte hauràs de saber:

Històricament, les dones no han tingut les mateixes oportunitats que els homes per dur a terme una carrera científica. Però això no vol dir que tant al llarg de la història com en el present no comptem amb investigadores que contribueixen al progrés científic.

• La biografia de dones de totes les èpoques que han contribuït, amb el seu saber, al desenvolupament d’alguna disciplina científica.

Valors

PRODUCTE FINAL

2 Experimenta. Bu gen. Duu a terme

2 Raona. Quins beneficis econòmics i ambientals té la construcció d’aquest tipus d’edificis?

3 Raona. L’hidroge en l’automoció? Q

Competències científiques: 1, 8 (act. 10, 11), 11 (act. 10, 11, 12)

El producte final consisteix a fer un joc de cartes com les del Magic The Gathering, que contingui la informació més rellevant que hàgiu recollit. En la darrera sessió hi podreu jugar, seguint el sistema del joc de Magic.

FISICA 2 ESO CATALA.indb 219

• · Projectes col·laboratius oberts a la participació ciutadana per afrontar i resoldre • • problemes locals i globals: ciutadania activa. Quins són els seus assoliments.

Com han contribuït a millorar la visibilitat de la dona en la ciència.

Amb aquest projecte:

Coneixeràs la vida i els èxits de científiques de tots els temps.

I aprendràs a jugar amb les cartes de Magic!

• Faràs un joc de cartes amb la

Qui farà més bon ús de les aportacions de les científiques per guanyar la partida?

Et recomanem que consultis el web mujeresconciencia.com per obtenir-ne informació.

informació que obtinguis.

A jugar, doncs!

PROJECTE

Què aprendré?

Projecte 1 I Notre-Dame

sessions

QUÈ FAREM?

Pensament crític

Comunicació i argumentació

Valors

En grups de 4

provoquen desigualtat per raó de sexe, defensaràs la teva opinió de manera argumentada i proposaràs solucions.

Seleccionaràs les aportacions més importants de cada científica i generaràs unes cartes ben dissenyades.

que reflecteixen desigualtats semblants a les que es tracten en aquest projecte i proposaràs accions personals per reduir-les.

Sessions 1 i 2 Dissenyar un assaig seguint el mètode científic

Dissenyem l’experiment tenint en compte la informació prèvia. Quines variables hem de controlar? Quins materials podem utilitzar? No hem d’oblidar que ha de ser possible la reproducció de l’experiment.

Sessions 3 i 4 Dur a terme l’assaig i enregistrar les observacions

Submergim els diversos materials en aigua durant uns minuts. Els assequem i n’enregistrem els pesos. És recomanable que la massa sigui inferior a 50 g. Preparem les diverses dissolucions de vinagre (per exemple, 0,25 %, 50 %, 75 % i 100 %) i en mesurem el pH amb el paper indicador. Col·loquem els materials en les dissolucions de diverses concentracions de vinagre. Deixem els materials submergits en les dissolucions. Extraiem els materials de les dissolucions i en mesurem els pH. Representem els resultats en una gràfica. Analitzem els resultats i n’extraiem conclusions.

Sessions 5 i 6 Preparar l’article científic

Descrivim els resultats i redactem les conclusions utilitzant terminologia científica. Reservem uns moments per a l’intercanvi d’idees en grup.

NOTRE-DAME Analitzaràs les causes que

Mou les teves capacitats Pensaràs en altres situacions

Què hauríem de tenir en compte per triar el material de reconstrucció Competències científiques: 1, 6 de Notre-Dame de París?

73 Autonomia i iniciativa

Ciència aplicada

Resolució de problemes

FISICA I QUIMICA CATALA.indb 73

9/3/20 15:06

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE El 15 d’abril de 2019, la catedral de Notre-Dame de París va quedar devastada per un incendi terrible que va destruir totalment aquesta meravella de l’arquitectura i l’art. Notre-Dame va ser construïda entre els anys 1163 i 1345, amb uns materials que eren habituals en aquella època i que es podien trobar relativament a prop de París. Quins materials serien els més adequats actualment, si tenim en compte els índexs de contaminació de París?

QUÈ HAS DE SABER PER TENIR ÈXIT EN AQUEST PROJECTE? En aquest projecte hauràs de:

PRODUCTE FINAL

• Valorar el tipus de pedra més

Cada grup ha de preparar un informe i l’haurà de presentar a l’oficina d’arquitectura de la catedral.

• Conèixer com es forma la pluja

Per dissenyar la recerca, que hauràs de dur a terme en un laboratori, necessites el material següent:

adequada per construir en una ciutat contaminada. àcida.

• Entendre com actua la pluja àcida en diversos tipus de roca.

És important que dissenyis bé la teva recerca i que facis servir les conclusions que n’extreguis per elaborar un informe d’expert.

diferents.

• Paper indicador de pH. • Diferents tipus de roques (alguna ha de ser calcària).

• Fusta. • Material de laboratori.

PREPAREM L’ARTICLE CIENTÍFIC

• El document tècnic ha d’anar acompanyat d’un mapa conceptual que has d’elaborar de manera autònoma. Pots inspirar-te consultant l’enllaç.

• El mapa conceptual ha de mostrar la relació que hi ha entre els conceptes nuclears: pluja àcida, pedra calcària, àcid-base, pH. • Pots obtenir informació consultant aquestes notícies. QUÈ AVALUAREM?

Què aprendré?

El professor o la professora avaluarà aquest projecte amb la rúbrica que et presentarà. Aquesta rúbrica valorarà, almenys, els aspectes següents:

Autonomia i iniciativa

Ciència aplicada

Resolució de problemes

Amb el teu grup, podreu decidir com avanceu en el projecte. Com sempre, és important que tinguis en compte diverses qüestions...

Has de seleccionar la informació més rellevant i fer-la servir per elaborar la proposta final de reconstrucció.

T’has d’enfrontar amb un problema real per al qual has de poder trobar una solució basada en les teves conclusions.

Competències científiques: 1, 4, 5, 6, 7, 11

FISICA I QUIMICA 4 ESO_CATALA.indb 15

Les gàrgoles es desfan per l’efecte de la pluja àcida.

Ja heu enllestit l’assaig? Aleshores, ha arribat el moment de presentar la informació en forma de projecte tècnic a l’oficina d’arquitectura que s’encarrega de la remodelació de Notre-Dame, a fi d’assessorar-la sobre el tipus de pedra i de fusta que cal utilitzar per evitar problemes derivats de la pluja àcida.

• Vinagre amb concentracions

Els òxids de nitrogen i de sofre actuen amb el carbonat de les roques calcàries.

• El disseny de l’experiment. Has tingut en compte tots els factors que cal valorar? • La realització de l’experiment. Has dut a terme les proves amb rigor? • L’informe segueix les indicacions que t’han recomanat? • La interpretació de les dades. Les conclusions a les quals has arribat són coherents?

La tasca s’ha d’avaluar a nivell individual i de grup. Podràs autoavaluar-te i avaluar tant els membres del teu equip com els dels altres equips.

28/3/20 11:12

1 Descriu i raona. mes de producc ses amb l’entorn novables.

1 Analitza i raona. El lloc on s’ha de construir un edifici, és important des del punt de vista de l’estalvi energètic a l’hora de considerar l’accés a les fonts d’energia? Quines energies renovables es poden emprar en una casa? Quines accions es poden emprendre perquè una llar sigui eficient energèticament?

FISICA I QUIMICA 4 ESO_CATALA.indb 16

28/3/20 11:12

219

SNC2201

Qui té el codi té la clau

Accedeix a ecasals.cat/demo i prova una demo.

Posa’t en contacte amb el teu delegat comercial per sol·licitar-ne mostres.

ecasals.cat

Atenció al client Tel. 902 107 007 Tel. 932 449 550 casals@editorialcasals.com

Segueix-nos a: @EditorialCasals