4
déu es fa home
Fotograma de la pel·lícula Nativitat, dirigida per C. Hardwicke (2006). La fe en l’Encarnació és signe distintiu de la fe cristiana.
1. Coneixem la vida de Jesús? 2. El país de Jesús
3. El misteri de l’Encarnació 4. La Mare de Déu, model del creient 5. Déu veritable i home veritable El Sol naixent ens visitarà Explica l’evangeli de Sant Lluc, després del naixement de Joan Baptista: Zacaries, el seu pare, va quedar ple de l’Esperit Sant, i va profetitzar: «Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel: ha visitat el seu poble i l’ha redimit; fa que s’aixequi un salvador poderós a la casa de David, el seu servent, com havia anunciat de temps antic per boca dels seus sants profetes. […] I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins. Faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats. Per l’amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà un sol que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau». L’infant creixia i s’enfortia en el seu esperit, i va viure al desert fins al dia de la seva manifestació a Israel (Lc 1, 67-80).
l’anunciació
Lc 1, 26-38
No tinguis por. Déu t’ha concedit la seva gràcia…
Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà anomenat Fill de Déu.
Que es faci en mi segons la teva paraula.
I el Verb de Déu es va fer home, i habità entre nosaltres.
4
déu es fa home
1
VÍDEO INTRODUCTORI
1. Coneixem la vida de Jesús? El Papir P52 Per determinar l’autenticitat d’un text antic, els historiadors es pregunten quants anys han passat entre la redacció de l’original i la redacció de la còpia més antiga que se’n té. Per exemple, de les obres del poeta Horaci, la mort del qual coincideix, de manera aproximada, amb el naixement de Jesús, la còpia més antiga que se’n conserva data del segle VIII, és a dir, vuit-cents anys després de la seva mort. La còpia més antiga de l’evangeli de sant Joan és el Papir P52 i està datat entre els anys 110 i 125… Només uns trenta anys de distància amb l’original!
Jesucrist va néixer fa més de dos mil anys, però com és possible conèixer una persona que va viure i morir fa tant de temps? La resposta és senzilla: el mateix Jesús va fundar una comunitat de fe i amor —l’Església—, formada per milions de fidels que, a través dels segles, han seguit Jesucrist i els seus ensenyaments i han transmès el testimoni d’aquells que van viure amb Ell. Disposem, així, d’una rica tradició oral i escrita sobre la seva persona. De tota aquesta tradició, el Nou Testament és la principal font que ens permet conèixer la vida de Jesús. Els Apòstols el van acompanyar durant la seva vida pública i, posteriorment, van prendre nota de les seves paraules i de les seves obres: així va ser com es van redactar els evangelis de sant Mateu, sant Marc, sant Lluc i sant Joan. Gràcies a aquest fet, podem tenir més informació —més veraç i completa— sobre Jesús que sobre la majoria dels personatges famosos de la seva època. Historiadors i arqueòlegs han investigat a fons aquests documents, i les conclusions són clares: es tracta de textos autèntics, no de còpies falsificades o alterades. Així mateix, els estudis realitzats demostren que els evangelis són narracions veraces: és a dir, no narren fets inventats, sinó esdeveniments reals que van confirmar molts testimonis presencials. Tot i així, convé tenir present que és l’Església, i no les investigacions modernes, la que assegura amb la seva autoritat que els evangelis van ser escrits per autors humans inspirats i que, per tant, el seu autor veritable és Déu.
activitats
1. Completa el text utilitzant aquests termes: Església, doctrina, cor, vida, principal.
a) El que llegim ara és el mateix que van escriure els evangelistes. b) Els autors dels evangelis van explicar fets reals.
Els quatre evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan són el (…) testimoni de la (…) i (…) de Jesús. Constitueixen 3. Llegiu la frase següent i expliqueu els avantatges que el (…) de totes les Escriptures i ocupen un lloc únic en té per a la vida d’un cristià la lectura freqüent de la Sal’(…). grada Escriptura. 2. Indica quina característica dels evangelis es descriu en L’Església exhorta a llegir sovint la Sagrada Escriptura, cada frase. ja que desconèixer l’Escriptura és desconèixer Crist. 42
religió catòlica
4
2. El país de Jesús Els evangelis són una narració detallada de fets reals que van tenir lloc en un moment i en un lloc perfectament localitzables de la història de la humanitat: Terra Santa, durant la primera meitat del segle I. El mar Mediterrani està limitat a l’oest per Espanya i a l’est, just a l’altra banda, per Terra Santa, territori on avui dia hi ha principalment l’Estat d’Israel. Aquesta regió ha rebut molts noms al llarg de la història: Judea, Canaan, Israel, Palestina… És una franja de terra limitada a l’oest, com s’ha dit, pel mar Mediterrani i a l’est pel riu Jordà. El Jordà va de nord a sud, paral·lel a la costa, i desemboca al mar Mort. En temps de Jesús, Israel no era un estat independent, sinó una província sotmesa al poder de l’emperador romà, que era August quan Jesús va néixer i Tiberi quan va ser crucificat, trenta-tres anys després. Tenia fama de ser una província problemàtica i difícil de governar. Hi havia el temple de Jerusalem, meravella arquitectònica i lloc sagrat del poble jueu. Per raons històriques, els jueus estaven disseminats per tot el món romà i hi havia sinagogues en moltes ciutats de l’Imperi. Ja llavors els jueus tenien fama de ser hàbils comerciants, molt fidels a les seves tradicions religioses i a la seva història. Cada any, milers de jueus de tots els racons de l’Imperi viatjaven per terra i mar a Jerusalem per celebrar la festa de la Pasqua, en la qual commemoraven l’alliberament de l’esclavitud a Egipte.
El Mur de les Lamentacions és actualment el lloc més sagrat per als jueus. Es tracta de l’última resta del que va ser el Temple de Jerusalem, destruït pels romans l’any 70 dC.
Cristians a Terra Santa.
Terra Santa.
activitats
4. Relaciona els noms propis amb la seva definició. a) Tiberi. b) Israel. c) August. d) Jerusalem. e) Ponç Pilat. f) Pasqua. 1.Emperador romà quan va néixer Jesús. 2. Província romana. 3. Celebració jueva. 4. Emperador romà quan Jesús va ser crucificat. 5. Governador romà a Judea. 6. Ciutat que acollia el temple.
5. Investiga a Internet l’extensió de Terra Santa i indica amb quina província espanyola podria comparar-se. 6. Contesta: Per què el cristià ha d’estimar especialment aquesta regió del món?
43
4
44
dĂŠu es fa home
religió catòlica
4
Galilea Dels tres territoris principals en què estava dividida Terra Santa en els temps de Jesús, Galilea era el situat més al nord i el que tenia un clima més fresc i humit. En aquesta regió hi ha Natzaret, una aldea petitona, rústica i apartada, en la qual Jesús va viure durant la major part de la seva vida… No oblidem que se’l va anomenar «el Natzarè». Galilea era una regió més romanitzada que la resta, i no era estrany que els seus habitants tinguessin noms grecs (per exemple, Andreu, germà de Pere). Al centre hi havia el mar de Galilea, també anomenat llac de Tiberíades o de Genesaret, que proporcionava pesca a les ciutats del voltant, moltes de les quals van visitar sovint Jesús i els seus deixebles: Cafarnaüm, Betsaida, Canà… La majoria dels Apòstols provenien d’aquesta regió i els seus habitants, quan parlaven, tenien un accent característic que els delatava amb facilitat.
El país de Jesús.
Judea Judea és al sud; és una zona escarpada i muntanyosa, rica en oliveres, vinyes i figueres. En aquesta regió hi havia Betlem i, molt a prop, la capital, Jerusalem. En aquesta ciutat es concentraven els poders religiós, cultural i polític del poble jueu. A Jerusalem hi havia les prestigioses escoles dels fariseus i el Sanedrí: una espècie de senat, format per ancians de l’aristocràcia sacerdotal jueva, que representava el poble davant del poder de procuradors i governadors romans, amb unes guarnicions militars que amb prou feines aconseguien controlar les contínues revoltes. Però Jerusalem era, per sobre de tot, la ciutat del temple. Els jueus solien dir que si «el món és un cos humà, Israel és l’ull, Jerusalem, la pupil·la, i el temple, la brillantor de la pupil·la».
Samaria Samaria és entre Galilea i Judea. L’aversió entre jueus i samaritans era gran i molt antiga, tant per raons religioses com polítiques. Un jueu pietós no feia mai negocis amb un samarità, i es considerava impur pel sol fet de tocar-lo, encara que fos accidentalment.
activitats
7. Observa el mapa de la pàgina anterior i contesta: a) A quina regió de Palestina hi ha Jerusalem? b) I Nazaret? c) Quina direcció segueix l’aigua del riu Jordà? d) On desemboca aquest riu? e) A quina regió és el llac de Tiberíades? f) I Cafarnaüm?
8. Busca aquestes citacions als evangelis i descobriràs on es va produir cada fet. Després localitza les poblacions en el mapa. a) Jesús hi fa el seu primer miracle (Jn 2, 11). b) Zaqueu convida Jesús a menjar (Lc 19, 1-6). 9. Llegeix a Jn 4, 1-26 la conversació entre Jesús i una dona, i respon: a) Per què s’estranya que Jesús parli amb ella? b) Què ensenya Jesús amb la seva actitud? 45
4
déu es fa home
3. El misteri de l’Encarnació A Natzaret, una petita aldea de Galilea, una jove que es deia Maria —promesa amb un artesà, Josep— va rebre, mentre resava, la visita d’un àngel. Sant Lluc explica com l’arcàngel Gabriel va dir, davant l’estupefacció de Maria, que havia estat elegida per ser la mare del Messies. Maria va acceptar: Que es faci en mi segons la teva paraula (Lc 1, 38); en aquest instant el Fill de Déu es va fer home en el seu si virginal. Aquest gran esdeveniment es coneix com el misteri de l’Encarnació.*
Naixement, de Barocci, segle XVI. Jesucrist s’ha fet en tot semblant a nosaltres, llevat del pecat (Hb 4, 15). La fe en l’Encarnació és signe distintiu de la fe cristiana.
Quin any va néixer Jesús? Al segle VI, un monjo nascut a l’actual Romania va calcular l’any que va néixer Jesús. Es deia Dionís l’Exigu i, lamentablement, es va equivocar. Els historiadors no es posen d’acord sobre l’any exacte, si bé sembla que el primer Nadal va tenir lloc al voltant de l’any 5 aC. Per sort per a Dionís, ens hem adonat de la seva equivocació centenars d’anys després, quan ja tothom està acostumat al seu «petit error».
Aquest fet, encara que passés desapercebut als grans del món, va canviar el curs de la història universal. Ja res no va tornar a ser el mateix: la Segona Persona de la Santíssima Trinitat, el Fill de Déu, s’havia fet home sense deixar de ser Déu. Per això, la Verge Maria és veritablement Mare de Déu (Compendi del CEC, núms. 86 i 95). En aquell temps, l’emperador August va ordenar que tots els habitants de l’Imperi s’empadronessin a les seves ciutats d’origen. Josep, que era descendent del rei David, se’n va anar amb Maria, que estava embarassada, a la ciutat dels seus avantpassats: Betlem, a Judea, a prop de Jerusalem. Allà va néixer el Fill de Déu (Lc 2, 17). Josep, obeint el que li havia ordenat un àngel, va posar al nen el nom de Jesús, que significa ’Déu salva’ (Mt 1, 21). Maria i Josep van establir la seva llar a Natzaret. Poc després del naixement, la Sagrada Família va fugir a Egipte a causa de la persecució del rei Herodes el Gran. Quan va passar el perill, va tornar a Natzaret. Des d’aquest moment fins al començament de la vida pública del Senyor, transcorre un període de temps d’aproximadament trenta anys, que es coneix com «la vida oculta».
activitats
10. Completa el text amb aquests termes: cristiana, unió, Persona divina, naturalesa humana, Encarnació. L’Església anomena (…) el misteri de la (…) admirable de la naturalesa divina i la (…) de Jesús en l’única (…) del Verb. La fe en l’Encarnació és signe distintiu de la fe (…). 11. Què tenen en comú les respostes de Maria i de Josep als anuncis que reben? 12. A qui s’està descrivint en cada frase? 46
a) Va concebre el Fill etern al seu si per obra de l’Esperit Sant. b) Va anunciar a una jove que havia estat elegida per ser la mare del Messies. c) Segona Persona de la Santíssima Trinitat. d) Va posar al nen el nom de Jesús, com se li havia ordenat. 13. Què podem aprendre del fet que Jesús visqués tants anys de vida de família i de treball a Natzaret?
religió catòlica
4
4. La Mare de Déu, model del creient Possiblement Jesús es devia assemblar físicament a la seva mare. És probable que tingués gestos i maneres d’expressar-se característics d’Ella. I, si la vida del cristià consisteix, com hem vist, a conèixer, imitar i estimar Crist…, qui millor que la Mare de Déu per servirnos de model i donar-nos exemple? Qui coneix i estima més a algú que la seva pròpia mare?
Marededéu de Bruges, de Miquel Àngel, segle XVI. Maria, Verge i Mare, coopera en el naixement a la vida sobrenatural de tots els cristians.
Encara que als evangelis no hi ha gaires referències a Maria, sabem que va estar al costat del seu fill durant tota la vida a Natzaret i en la vida pública, des del primer miracle a les noces de Canà fins a la crucifixió al Calvari. En aquell moment, quan gairebé tots els altres l’havien abandonat, Jesús va donar la seva mare com a mare de cada deixeble i de tota l’Església: Dona, aquí tens el teu fill, i després a l’Apòstol Joan li va dir: Aquí tens la teva mare (Jn 19, 26-27). La Mare de Déu va ajudar l’Església naixent a mantenir la fe i l’ànim en els moments difícils que van venir després de la mort del Senyor, quan tot semblava perdut. Sembla raonable pensar que Pere i els altres Apòstols es van deixar guiar per la seva saviesa i pel seu exemple quan l’Església era tan petita que tots els seus membres cabien en una sola habitació. També avui, Maria continua sent per als cristians una mare amorosa que dirigeix els nostres passos cap al seu Fill. Representa el model perfecte de totes les virtuts cristianes: amor a la creu, humilitat, pregària i docilitat a la voluntat de Déu (Compendi del CEC, núm. 197).
Mare de l’Església Als Fets dels Apòstols es descriu la primitiva comunitat cristiana de Jerusalem unida en pregària entorn de Maria, a l’espera de la vinguda de l’Esperit Sant: Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la Mare de Jesús, i amb els germans d’ell (Ac 1, 14). La Mare de Déu.
Encarnació: fet miraculós pel qual la Segona Persona de la Santíssima Trinitat es va fer home a les entranyes de la Verge Maria.
activitats
14. Recorda les paraules de Jesús a Jn 19, 26-27 i tria 15. Intenta descobrir quina pregària resen els crisl’afirmació que més s’ajusti al seu significat. tians diàriament per recordar l’Anunciació i l’Encarnació. a) Jesús volia demostrar-los el seu afecte. b) Jesús va donar Maria com a Mare de l’Església i de 16. De què és model la Verge Maria per als cristians? tots els cristians. Justifica la resposta. c) Jesús volia que Joan cuidés la seva mare. 47
4
déu es fa home
5. Déu veritable i home veritable Sabem on i com va néixer Jesús. Però qui és realment Jesús? Ja al seu temps molts opinaven sobre Ell i sobre la seva missió. Ell mateix va fer aquesta pregunta a Pere i als altres Apòstols: I vosaltres, qui dieu que sóc, jo? Pere, inspirat per Déu, va dir: Tu ets el Messies, el Fill del Déu vivent (Mt 16, 15-16). Sorprèn comprovar la varietat de noms que es donen a Jesús al Nou Testament. És tanta la riquesa de la Persona de Crist que no pot quedar-se en un sol nom. Estudiar algun d’aquests noms ens ajudarà a conèixer-lo més bé i a entendre la resposta de Pere. Jesús entre els doctors, d’Il Veronese, segle XVI. L’evangeli narra com, quan tenia dotze anys, van trobar Jesús parlant amb els doctors de la Llei. Aquests es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes (Lc 2, 47).
El nom més utilitzat és precisament el de Jesús.* Va ser el que l’arcàngel Gabriel va fer servir quan es va presentar davant de Maria en l’Anunciació. En hebreu, Jesús significa ‘Déu salva’ i expressa, alhora, la seva identitat (Déu) i la seva missió (Salvador) perquè Ell salvarà el seu poble dels seus pecats (Mt 1, 21) (Compendi del CEC, núm. 81). Déu havia promès al poble d’Israel un Rei-salvador. Ell establiria una aliança nova i definitiva amb Déu. A l’Antiguitat, s’ungia amb oli els reis i els sacerdots. Els noms de Messies (en hebreu) i Crist* (en grec) signifiquen precisament ‘ungit’. Jesucrist és «l’ungit» per excel·lència, per la seva especialíssima unió amb el Pare i amb l’Esperit Sant. Del nom Crist deriva l’adjectiu cristià (Compendi del CEC, núm. 82).
activitats
17. Indica quines d’aquestes afirmacions són certes i corregeix les falses. a) Jesús té molts noms perquè és impossible saber quin és de veritat. b) Cada un dels noms de Jesús permet aprofundir en Ell. c) L’arcàngel va indicar a Maria amb quins noms seria conegut el seu Fill. d) Els noms Messies i Crist fan referència a Jesús com a rei i sacerdot per excel·lència. 48
18. Llegeix les pistes i descobreix quin nom de Jesús amaga cada una. a) És nom hebreu i significa ‘Déu salva’. b) L’identifica com «l’ungit» de Déu. c) L’identifica com a Redemptor nostre. 19. Llegeix l’escena del Baptisme de Jesús (Mt 3, 16-17) i explica com apareix «ungit» pel Pare i l’Esperit Sant.
religió catòlica
El nom Fill de Déu* fa referència al fet que Jesús és la Segona Persona de la Santíssima Trinitat. Jesús, quan es referia al Pare, sempre utilitzava les expressions «el meu Pare» o «el vostre Pare», però mai «el nostre Pare». Utilitzant només aquestes dues expressions, el Senyor va voler indicar als seus deixebles que la manera en què Ell era «Fill de Déu» no és la mateixa en què tots som «fills de Déu» (Compendi del CEC, núm. 83). L’Església confessa que Jesús és inseparablement Déu veritable i home veritable. És el Fill de Déu que s’ha fet home, i això sense deixar de ser Déu. El Fill de Déu «va treballar amb les seves mans humanes, va pensar amb la seva intel·ligència humana, va obrar amb voluntat humana, va estimar amb cor humà» (CEC, núm. 470). Per als jueus, fins i tot actualment, pronunciar en veu alta el nom de Déu (Jahvè) és pecat. Per això fan servir altres termes com Adonai o Elohim. Aquestes expressions van ser traduïdes al grec com a Kyrios i al llatí com a Dominus, que signifiquen ‘Senyor’.*
4
Jesús: paraula hebrea que significa ‘Salvador’. Crist: terme grec que significa ‘ungit’. S’aplica a Jesucrist en tant que Messies Salvador. Fill de Déu: Segona Persona de la Santíssima Trinitat que, mitjançant l’acció de l’Esperit Sant, es va encarnar en el si de la Verge Maria. Senyor: terme que tradueix la paraula aramea Adonai, nom aplicat a Déu. Per això, quan s’anomena Senyor a Jesús s’afirma que és Déu.
Coronació de la Verge, d’El Greco, segle XVI Jesucrist ens va revelar el misteri de la Santíssima Trinitat: hi ha un sol Déu que és, a la vegada, tres Persones diferents. Jesús és Déu com el Pare i com l’Esperit Sant.
Per tant, quan als evangelis s’anomena Senyor a Jesús, s’està dient d’Ell que és Déu. Ell mateix es va atribuir el títol de Senyor i va revelar el seu poder sobre totes les coses (Compendi del CEC, núm. 84). Quan el Senyor, després de ressuscitar, es troba Tomàs i li fa posar els dits a les ferides de les seves mans, aquest creu, per fi, en la divinitat de Jesús dient: Senyor meu i Déu meu (Jn 20, 28). activitats
20. Llegeix aquestes citacions evangèliques i relaciona les paraules de Jesús amb un dels noms que acabes d’estudiar. a) Jn 10, 30 b) Jn 14, 9-10 21. Busca als evangelis dos episodis o fets que mostrin que Jesús és home veritable.
22. Llegiu el pròleg de l’Evangeli de Sant Joan (Jn 1, 118), reflexioneu i contesteu les preguntes següents: a) ¿Amb quines frases s’afirma la divinitat de Jesús? b) ¿I la seva veritable humanitat? c) ¿Què significa la frase del versicle 11? d) ¿I la del versicle 12? 49
na
ia
vida c
t s ri
Santuari de Fàtima (Portugal). La Mare de Déu va advertir en les seves aparicions sobre la necessitat de resar el Sant Rosari, demanar perdó pels pecats i pregar per la pau.
Reseu el rosari cada dia En Francisco (de 9 anys) i la seva germana Jacinta (de 7), amb la seva cosina Lucia (de 10), van ser els pastorets a qui es va aparèixer la Mare de Déu a la Cova d’Iria (Fàtima) el 13 de maig de 1917. «Una senyora vestida de blanc, més brillant que el sol» els va demanar que acudissin allà sis mesos seguits i els va convidar a oferir a Déu per la conversió dels pecadors els sofriments que Ell volgués enviarlos. «Reseu el rosari cada dia —els va dir— per aconseguir la pau del món i el final de la guerra.» Des d’aquell dia els tres pastorets es van bolcar a resar el Sant Rosari. La Senyora els havia dit que s’emportaria aviat al Cel els dos germans. A la tardor de 1918 una epidèmia de grip va assotar Europa. En Francisco es va contagiar i al cap de cinc mesos va morir, el 4 de abril de 1919. Durant la seva malaltia només es queixava de no poder anar a l’església per estar una estoneta amb Jesús en el Sagrari. La Jacinta, que va agafar una pneumònia, va tenir molta cura de resar el rosari. La Senyora se li va aparèixer a la seva habitació i li va dir que oferís els seus sofriments per amor a Nostre Senyor i per demanar pels pecadors. La Jacinta va acceptar alegre la missió que la Senyora li confiava. El 20 de febrer de 1920 se la va emportar al Cel. La Jacinta tenia llavors 8 anys.
La Jacinta, en Francisco i la Lucia un any després de la primera aparició de la Mare de Déu a la Cova d’Iria (Fàtima, Portugal).
El 13 maig del 2000 Joan Pau II va beatificar a Fàtima (Portugal) en Francisco i la Jacinta Marto. El Papa va afirmar a l’homilia: «Mitjançant aquest ritu, l’Església vol situar en la lluerna aquestes dues flames que Déu va encendre per il·luminar la humanitat... Que el missatge de la seva vida romangui sempre encès per il·luminar el camí de la humanitat». Va assistir a la cerimònia sor Lucia Marto, religiosa carmelita, que aleshores tenia 93 anys.
MILLORA LES COMPETÈNCIES 1. Et proposem que vegis l’escena de la pel·lícula Les aparicions a Fàtima i resolguis aquestes qüestions.
a) Observa les actituds dels següents personatges davant de la notícia de les aparicions. Com reacciona cada un? A què creus que es deu aquesta reacció? - Els veïns del poble. - La mare de la Lucia. - La mare de la Jacinta i en Francisco. - El sacerdot.
50
b) A la Lucia se li planteja un dilema: ha d’obeir la seva mare i dir que tot ha estat una invenció, o s’ha de mantenir ferma en la veritat? Quin camí tria? És el més fàcil?
c) Enumera tres virtuts que es vegin reflectides en els nens protagonistes i explica com poden servir d’exemple en la vida d’un cristià.
a ur
Jesús tenia germans?
t l u
Sabem amb seguretat que la Verge Maria va tenir un sol fill: Jesús. No obstant, hi ha diversos passatges dels evangelis que fan pensar que el Senyor va tenir germans. Els dos principals són: quan sant Lluc diu de Maria que va néixer el seu fill primogènit (Lc 2, 7); i quan a l’evangeli de sant Marc s’anomenen explícitament quatre d’aquests «suposats» germans: Jaume, Josep, Judes i Simó (Mc 6, 3).
fe i c
Aquests dos casos són exemples perfectes per posar de manifest que la Sagrada Escriptura s’ha de llegir sempre en consonància amb els ensenyaments de l’Església, no seguint una interpretació personal o d’algun «expert». En el primer cas, la paraula primogènit s’utilitza com a forma legal per denominar el primer fill i no implica necessàriament que hi hagués fills posteriors. Els arqueòlegs han trobat una inscripció hebrea en la qual es pot llegir que una dona va morir quan va donar a llum el seu fill primogènit, amb la qual cosa, com és lògic, no va poder tenir altres fills després.
Fotograma de la pel·lícula Rei de reis, dirigida per N. Ray (1961). En arameu s’utilitzava la mateixa paraula per expressar els diferents graus de parentiu pròxim.
Per resoldre el misteri que ens planteja el segon cas, cal tenir en compte que en arameu (la llengua materna de Jesús i de gairebé tots els protagonistes dels evangelis) no existeixen termes específics per indicar els diversos parentius. D’aquesta manera, cosí, cunyat, oncle, germanastre i, fins i tot, veí o deixeble, es tradueixen al grec amb una mateixa paraula: adelfós, que significa ‘germà’. Als evangelis es diu, per exemple, que Maria era al costat de la creu amb la seva germana Maria de Cleofàs. Eren, lògicament, parentes i no germanes perquè, en cas contrari, com és possible que les dues es diguessin Maria? Fotograma de la pel·lícula La Passió de Crist, dirigida per Mel Gibson (2004).
MILLORA LES COMPETÈNCIES 2. Observa la imatge de Mare de Déu de la humilitat, de Fra Angelico, i respon raonadament a les preguntes.
a) Com es representa Maria (nena, Immaculada, Mare de Déu...)? b) Què simbolitzen la rosa i el lliri blanc que hi ha al gerro?
c) El Nen està donant a la Mare un altre lliri blanc; què ha volgut expressar l’artista amb aquesta segona flor?
3. Llegiu les qüestions següents i reflexioneu per parelles. a) De vegades s’anomena germà a qui no ho és en realitat. Què s’està volent expressar? b) Com explicaries que Jesús parli dels seus germans?
4. Investiga sobre el Sant Rosari i respon: a) Quin és l’origen del Sant Rosari? b) Per què es diu que aquesta pregària és un mètode de predicació i pregària? c) Explica per què és aconsellable resar el Rosari.
51
4
déu es fa home
SÍNTESI
Anunciació
Model del cristià
Mare de Déu
MARE DE DÉU
Misteri de l’Encarnació del Fill de Déu
Narrat al Nou Testament
Terra Santa
Noms de Crist
Galilea Judea
Evangelis
DÉU ES FA HOME
Sant Mateu Sant Marc Sant Lluc Sant Joan
Samaria
Jesús Messies Fill de Déu Senyor
SI EM PREGUNTEN, QUÈ RESPONC? Quina és la Bona Notícia? En temps del rei Herodes i de l’emperador Cèsar August, Déu va complir les promeses fetes a Abraham i a la seva descendència enviant el seu Fill Jesucrist, nascut d’una dona, per rescatar-nos del pecat (Compendi del CEC, núm. 79). Què és l’Encarnació? L’Encarnació és el misteri de la unió admirable de la natura divina i de la natura humana de Jesús en la Segona Persona de la Santíssima Trinitat, esdevenint veritablement home sense deixar de ser Déu (Compendi del CEC, núms. 86 i 87). Qui és la Mare de Déu? Maria és de debò la Mare de Déu perquè és la mare de Jesús, el Fill etern de Déu Pare (Compendi del CEC, núm. 95).
52
Com la Verge Maria ajuda l’Església? La Verge Maria ajuda l’Església intercedint pels seus fills, essent per a tots un model de fe i de caritat i exercint el seu influx saludable (Compendi del CEC, núm. 197). Amb quins noms és anomenat Jesucrist? Els principals noms amb què és anomenat Jesucrist són Jesús, que significa ‘Déu salva’; Crist i Messies, que l’identifiquen com el Salvador promès a Israel i enviat per Déu; i Fill de Déu i Senyor, perquè és Déu, com el Pare (Compendi del CEC, núms. 81-84).
religió catòlica
4
ACTIVITATS L1 Indica quines de les afirmacions següents són certes i quines són falses. a) L’Antic Testament és la font principal per conèixer Jesús. b) Els evangelis són narracions veraces, és a dir, expliquen fets reals. c) L’autor veritable dels evangelis és l’Església. d) Els evangelis són textos autèntics, no còpies falsificades.
I9 Indica quines de les afirmacions següents són certes i quines són falses. a) Jesús i tots els seus Apòstols eren naturals de Galilea. b) Al centre de Natzaret hi ha el llac de Tiberíades. c) L’aversió entre jueus i samaritans era antiga i estava molt arrelada.
L2 Relaciona els elements de les dues columnes. I10 1. En aquesta regió hi a) Galilea. ha Natzaret. 2. Ciutat santa del temple b) Samaria. jueu. 3. En aquesta regió hi ha c) Judea. Betlem. I11 4. La capital era Sicar. d) Jerusalem. L3 Corregeix aquest text. «Jesús va néixer fa més de dos mil anys a Natzaret, un poble de Galilea molt a prop de Judea. Poc després de néixer, la Sagrada Família va tornar a Betlem, a Jerusalem. Allà Jesús va passar la major part de la seva vida, amb els seus pares.» L4 Completa aquest text. Per dur a terme la nostra salvació, Jesucrist, el Fill de Déu, s’ha fet veritablement (…) sense deixar de ser (…). La fe en l’(…) és signe distintiu de la fe cristiana. I5 Qui és la Mare de Déu? I6 Relaciona els conceptes de les dues columnes. a) Jesús. 1. Messies. b) Crist. 2. Salvador. c) Fill de Déu. 3. Déu, com el Pare. d) Senyor. 4. Fill del Pare. I7 Anomenem Jesús Fill de Déu perquè… a) així el va anomenar l’arcàngel Gabriel a l’Anunciació. b) és el nom que utilitzen els jueus per anomenar Déu. c) significa ‘ungit’. d) és la Segona Persona de la Santíssima Trinitat. I8 Busca a Jn 14, 7 i completa. Si m’heu conegut a (…), també coneixereu el meu (…); des d’ara ja el (…) i l’heu vist.
d) Betlem, ciutat principal de Judea, concentrava el poder religiós i polític de la regió. Descobreix a què fan referència aquestes pistes. a) Es tracta d’un fet que va canviar el curs de la història universal. b) És un fet miraculós, que trenca les lleis de la naturalesa. Busca els passatges evangèlics següents i indica quin fet de la vida de Jesús es desenvolupa en cadascun d’ells. a) Lc 1, 26-38. b) Lc 2, 15-19. c) Lc 2, 41-52. d) Jn 2, 1-11.
#12 Llegeix aquest text i indica la frase que millor en resumeix el significat. El Fill de Déu va treballar amb mans d’home, va pensar amb intel·ligència d’home, va obrar amb voluntat d’home, va estimar amb cor d’home. a) El Fill de Déu es va fer home. b) Per l’Encarnació, Jesús és Déu veritable i home veritable. c) Jesús, el Fill de Déu, va deixar de ser-ho per ferse home com nosaltres. #13 Posa tres exemples concrets de com la vida de Maria és model per a la vida d’un cristià del segle XXI. #14 Completa l’afirmació següent de Fra Luis de León amb aquestes paraules: noms, nostre, béns, nosaltres, perfeccions. «Aquesta és la causa per la qual a Crist, (…) Senyor, se li donen molts (…), la seva enorme grandesa i els tresors de les seves (…) riquíssimes, i juntament la multitud dels seus oficis i dels altres (…) que neixen d’ell i es reparteixen sobre (…).»
53
avalua les teves competències 1. Llegeix aquests relats sobre l’origen del món. Tot seguit torna a llegir la narració del Gènesi sobre la Creació i fes els exercicis. «Qui ho va fer tot i va infondre l’ésser als déus és realment Ptah Ta-tenen, ja que tot va sorgir d’ell: aliment i provisions, les ofrenes dels déus i tot el que és bo. D’aquesta manera es va descobrir i va comprendre que el seu poder era més gran que el dels altres déus. Després d’haver fet tot això, Ptah es va considerar satisfet, així com tota l’estirp divina. […] A conseqüència d’això les divinitats van penetrar en els cossos de cada espècie de fusta, de pedra, de fang, o en tot el que hi pot créixer, on van adquirir-hi forma» (fragment que conté la pedra de Shabaka, Antic Egipte, segle VIII aC). «Abans de totes les coses existia el Caos [el buit] i després Gea [la Terra], àmplia i segura per als déus que habiten el cim nevat de l’Olimp. En el fons de la terra va existir el Tàrtar tenebrós (les profunditats). I finalment, Eros, el més bell dels déus, que captiva tots els Immortals i el cor de tots els homes. Del Caos en van sorgir Èreb [l’infern] i la negra Nit. De la Nit, alhora, en van néixer l’Èter i el Dia. Gea va il·luminar l’estelat Urà [el cel] amb les seves mateixes proporcions. També va donar a llum les grans Muntanyes, llar de les Nimfes, deesses que habiten a les muntanyes. Ella igualment va parir el Pontos, l’estèril mar d’onades agitades» (Hesíode, Teogonia, segle IX aC).
a) Reflexiona sobre aquests relats i enuncia tres atributs de Déu que els éssers humans hem conegut mitjançant la raó. Després defineixlos amb paraules teves i indica com es veuen reflectits en aquests textos. b) Indica la resposta correcta. La revelació bíblica de la Creació es diferencia de les llegendes i mites de les religions antigues en el fet que… 1. Ensenya que el món i tot el que conté té l’origen en un Ésser suprem. 2. En realitat, els tres relats coincideixen en el que és fonamental: existeix un Déu que ho ha creat tot. 3. Déu es revela com un Pare, savi i bo, que ha creat per amor totes les coses del no-res. 4. Presenta un món creat des de l’eternitat i per sempre. 54
Laocoont i els seus fills, escultura grega anònima. Segle I aC. Laocoont i els seus fills, segons la mitologia grega, van ser castigats pel déu Apol·lo en ser devorats per dues serps.
c) Llegeix les paraules que va dir l’astronauta Edgard White quan veia la Terra des del firmament i fes els exercicis. «Ja n’hi ha prou de mirar el cel des de la Terra; és hora de mirar la Terra des del cel. Abans reduíem Déu a les dimensions del nostre món; ara, engrandim el nostre món amb les dimensions del cel. L’amor, la llibertat, el benestar, el sexe, el furor de viure, les ciutats, les màquines, el turisme, el joc, el futur, tot ha de ser redescobert des del cel.» 1. Resumeix en una frase la idea principal que pretenia transmetre E. White amb el seu missatge. 2. Com explicaries a un amic que «mirar la Terra des del cel» afecta la nostra vida? Redacta una redacció a la llibreta.
religió catòlica
1, 2, 3, 4
D
2. L’art constitueix una part fonamental de la cultura. Però per comprendre i valorar una creació artística és necessari interpretar els personatges i les escenes. Pots fer-ho? A E
a) Marca l’opció més correcta. Des de l’inici de l’Església, els cristians han plasmat la seva fe a través de l’art per... 1. Decorar les esglésies i mostrar als no creients la vitalitat de la fe. 2. Donar glòria a Déu, moure el cor dels homes a Déu i ensenyar les veritats cristianes. 3. Manifestar el creixement de la pròpia espiritualitat i contribuir amb ella a la cultura del seu temps. 4. Interpretar els esdeveniments narrats a l’Antic i al Nou Testament. b) Observa la pintura de Fra Angelico i completa aquesta taula a la llibreta.
Detall
Representa…
A B C D E
c) Respon a aquestes preguntes i demostraràs que has entès el significat del quadre. 1. Quin fet narrat als evangelis ha inspirat l’artista?
B
C
2. Què ha volgut representar l’artista amb el raig de llum que travessa diagonalment la pintura? 3. A la part superior esquerra apareix una escena de l’Antic Testament. Indica quina és i explica per què Fra Angelico l’ha inclosa en el quadre. 4. Busca a l’evangeli la narració de l’escena principal i anota les paraules que diuen els dos personatges centrals. 5. Descriu l’actitud que presenten tots dos i explica si és coherent amb el que va passar en aquest moment de la Història de la Salvació. 6. Explica per què l’actitud de la dona és un model per als cristians i anota dos exemples concrets de com pot aplicar-lo una persona de la teva edat en la seva vida. 7. Recorda com és la pregària de l’Àngelus. Què s’hi diu i per què es diu? 55