ALBA CARBALLAL
LORENZO SANGIÒ
Ja has esbrinat per què a les persones ens cal un lloc per viure i quines eines tenim per aconseguir-ne un. També saps que la llar pot ser en llocs molt diferents, i fins i tot has vist unes quantes cases al·lucinants i insòlites. Però això no és tot. Encara queden per resoldre
Va buscar la inspiració viatjant per Àfrica, Amèrica i Europa. EILEEN GRAY Dissenyadora industrial i arquitecta
algunes preguntes crucials:
PER A QUÈ SERVEIX UNA
CASA?
«PER CREAR, PRIMER CAL QÜESTIONAR-HO TOT.»
AIXÍ QUE JA HO SAPS: SI VOLS ENTENDRE EL MÓN, NOMÉS ET CAL PAPER, LLAPIS I MOLTES PREGUNTES.
QUINA FORMA TENEN LES
CASES?
TOTES LES
CASES
TENEN ALGUNA COSA EN COMÚ?
I la més important de totes…
QUÈ PUNYETES ÉS UNA CASA?
Les cases tradicionals
En una casa, els habitants també valoren
LA INTIMITAT
.
de la ciutat de Nova York tenen un munt d’estances diferenciades i estan pensades
A tots ens agrada gaudir de la companyia de la família i els amics, però hi ha cops
que necessitem aïllar-nos. Encara que ens avinguem molt bé amb les persones que viuen amb nosaltres, de vegades va bé tenir una porta per tancar: per exemple, per estudiar un examen molt important, per explicar un secret a algú, per fer pipí, per assajar amb el piano o per plorar a llàgrima viva si hi ha res que ens entristeix. Tot i això, el grau d’intimitat ideal en una llar depèn totalment de les persones que l’habiten: no li caldrà la mateixa privacitat a un estudiant que comparteixi pis amb cinc desconeguts que a una noia que convisqui amb la seva xicota; ni serà idèntica la casa d’un matrimoni amb tretze fills a la d’algú que visqui tot sol; ni valorarà la intimitat de la mateixa manera qui treballi sempre des de casa que qui ho
Va defensar la igualtat d’homes i dones en la literatura. VIRGINIA WOOLF Escriptora
faci en una oficina, al carrer o al camp.
«UNA DONA NECESSITA DINERS I UNA CAMBRA PRÒPIA PER DEDICAR-SE A LA LITERATURA.»
AIXÍ QUE JA HO SAPS: NO FACIS SOROLL I TANCA LA PORTA QUAN SURTIS.
per allotjar famílies grans.
Malgrat això, a la dècada de 1950 es van popularitzar entre artistes i estudiants els lofts, pisos molt amplis, amb finestres enormes i molta llum, sostres altíssims i gairebé sense divisions ni parets. En el seu dia, la creació dels lofts va començar com una estratègia per convertir en residències barates els antics edificis industrials de la Gran Poma, però ara són cases de luxe, ideals per a moltes persones que no necessiten una pila d’habitacions separades i que s’estimen més viure en un únic espai més lluminós i fluid.
L’altra cambra privada per excel·lència, que és present a gairebé qualsevol llar, és
EL LAVABO
.
Al lavabo ens dutxem, ens
rentem les dents, fem les nostres necessitats o ens rentem les mans abans de menjar. És l’indret de la casa del qual depèn la nostra
HIGIENE PERSONAL.
«N’HI HA PROU QUE LA PART VISIBLE ESTIGUI IMPECABLE PERQUÈ ES TINGUI UNA OPINIÓ FAVORABLE DE LA QUE NO
Va endevinar la bellesa present a les ombres. JUN’ICHIRŌ TANIZAKI Escriptor
ES VEU.»
L’IMPORTANT NO ÉS QUE EL BANY ESTIGUI NET: L’IMPORTANT ÉS QUE HO SEMBLI.
Els europeus estan acostumats als banys completament blancs i asèptics. Això passa perquè, a Occident, la relaxació s’associa als espais lluminosos. A la cultura japonesa, però, succeeix just el contrari: els banys tradicionals japonesos tendeixen a ser negres o de colors molt foscos, i hi trobem materials senzills com la fusta o la pedra. Aquesta diferència es deu al fet que, a l’Orient, la tranquil·litat i el confort no es relacionen amb la llum, sinó amb el silenci, la penombra i la natura.
Què tenen en comú un loft de Nova York, una casa tradicional japonesa, una casa cova de Paterna i una favela de Rio de Janeiro? Tot són cases. Però..., què és una casa?
ISBN 978−84−18304−06−4
ISBN: 978-84-18304-06-4
www.editorialflamboyant.com/ca/sostenibilitat