Nereida Carrillo · Alberto Montt
6 · FAKE
T’agraden els puzles? Segur que en deus haver fet molts. Alguns són tot un rep te, però ens sentim tan bé quan acon seguim acabar-los! Informar-se és com muntar un puzle: s’han de col·locar totes les peces per obtenir el quadre complet. No sempre és fàcil. Primer, hem de clas sificar-les per colors per no atabalar-nos. I, tot i així, a vegades no quadren. Aques tes peces que no encaixen, malgrat que ho sembli, són les fake news. Ens impe deixen veure el quadre complet.
Heu sentit mai a parlar de deepfakes, astroturfing, misinformation o infodèmia? Què saps sobre les fake news? Posa’t a prova amb el nostre trivial de la desinformació i aprèn més coses encara amb el glossari d’aquest capítol.
I això què és? FAKE NEWS
1CAPÍTOL
Qui ens enganya i per què LLOPS PINOTXOSI2CAPÍTOL
Bip, bip. Has rebut un WhatsApp del grup de la família. Bip, bip. Algú ha comentat el teu post d’Instagram. Bip, bip. Un correu electrònic amb les tasques de classe. Avui dia, la informació ens busca i ens atrapa les 24 hores del dia, de forma ininterrom puda. Les xarxes socials i els telèfons mò bils amb què podem accedir en qualsevol moment a milions d’informacions de fonts de tot el món són una arma de doble tall: ens mostren continguts increïbles!, però també ens atabalen i ens sumeixen en una tempesta de notificacions amb trons de boles i mentides.
Tothom ha mentit alguna vegada per evitar que el renyin o per no quedar en ridícul. Però quan la mentida és massiva i causa mals... Houston, tenim un problema!
I
F
Les xarxes socials són eines fantàsti ques per comunicar-nos, però també te nen un costat fosc: l’excés informatiu, la informació falsa i la polarització exa cerbada dels algoritmes. Així, si no com binem informació professional, contras tada, plural i útil, amb la informació que brolla a les xarxes, podem tenir una visió esbiaixada i falsa del món. I, si no ens in formem bé, com podem prevenir malalti es, triar una professió o votar? E S NFORMACIÓ N ORMACIÓERRÒNIA ZACIÓ
I
Les generacions anteriors s’informaven de manera periòdica; amb mitjans que filtren el soroll i cuinen la informació per enriquir-la i fer-la útil. A Internet, però, hi circula tant aquesta informació contras tada com la informació en brut.
POLAR I T
PHI S H IN G I NFODÈMIA D
OVER · 21
ELS llops i els pinotxos del segle xxi?
Però hi ha gent que no s’equivoca, sinó que ens enganya intencionadament, com a part d’una estratègia per tal d’obtenir un benefici polític, econòmic, personal o d’al gun altre tipus. Aquests que fan desinformació són els llops i els pinotxos del se gle xxi. I cal anar ben amb compte! No ens enganyen només els dirigents i partits polítics i algunes institucions governa mentals, sinó també empreses irrespon sables, mitjans de comunicació que vul neren els principis ètics de la professió o individus amb interessos personals.
Hi ha molta gent que ens pot enganyar o confondre per raons diverses. Algunes difonen informació errònia, però ho fan sense voler i, en aquest sentit, TOTHOM pot enganyar-nos Sobretot les persones en qui confiem i que admirem, precisa ment per aquest lligam emocional que ens hi uneix. Quants influencers que admires han difós dades que han acabat sent men tida i ho han fet sense ser-ne conscients? Segur que et ve al cap més d’un exemple... I quants tiets, àvies i cunyats emboliquen la troca en grups de WhatsApp?
Qui són
58 · FAKE
Veritat: Pot considerar-se un con cepte filosòfic. La filosofia debat si es pot arribar a conèixer la veri tat absoluta. El periodisme no s’en carrega d’això, sinó que se centra en qüestions més terrenals, com la verifica ció, que consisteix a comprovar la veraci tat de les informacions.
VERACITAT VS. VERITAT
LA MEVA VERITAT EN UN POU
Veracitat: Una informació és veraç quan els fets, les dades i les de claracions que conté s’han comprovat i s’han explicat honestament, sense ome tre ni alterar cap element per canvi ar-ne el significat o corrompre’n la (part de) veritat en aquella història. Si fem aquests canvis de manera intenciona da, estarem manipulant la informació i enganyant. Això no és ètic.
En la mitologia romana, Veritas és la deessa de la veritat. El seu pare era Saturn, el déu del temps. Veritas viu al fons d’un pou, una metàfora que representa que inaccessible que pot arribar a ser la veritat. No et sembla encertada? L’únic que podem fer els humans és acostarnos a la veritat per intentar veure-la de lluny.
Què és la verificació?
Però es pot saber la veritat?
OVER · 59
Heu vist mai un gat intentant-se mossegar la cua? O un gos provant d’enxampar-se l’om bra? Aquestes imatges són una metàfora del que passa quan volem accedir a la veritat: segurament no és possible, però intentar-ho resulta molt tendre i lloable. I hem de ser tan persistents com aquests gats i gossos. En periodisme, és més rigorós parlar de veraci tat i no tant de veritat. Tot i que sovint s’empren tots dos conceptes indistintament, hi ha matisos que cal saber.
La verificació és un procés en què, a través de diferents comprovacions, arribem a la conclusió que una informació és o no veraç o contrastable.
Com a procés, la verificació consta de diferents passos o etapes. Es tracta d’estirar el fil d’un cabdell per veure on ens porta, quin és el final del camí. Com tots els processos, pot ser fàcil o complicat, ràpid o lent; pot ser que anem sempre en línia recta o que fem passos en fals i que hàgim de fer passos enrere per continuar avançant.
No obstant això, com en totes les professions, sempre hi ha una minoria deshonesta o negligent amb la seva feina. Els codis deon tològics i els principis ètics diuen clarament que no es pot mentir i que s’han de contrastar sempre tots els elements d’una notícia. Els mitjans, però, no són objectius, i qui digui el contrari menteix. Quan es tria què és notícia, l’espai que s’hi dedica i com s’enfoca, ja estem valorant i aplicant la subjectivitat. La informació, però, sí que ha de ser neutral, plural i honesta. Hem d’explicar diverses opi nions o versions sense prendre’n part; s’han d’incloure veus dife rents i no hem de mentir o manipular.
El sempreperiodismediula veritat?
Les notícies no són un mirall de la realitat, són més aviat una fo tografia o una pintura realista: emmarquem una escena i deixem una part del que passa a fora. A més, la foto depèn d’on ens situem (l’anomenat enfocament o orientació, en periodisme). Les notícies són el relat dels fets, però inclouen mirades. Per això hi pot haver notícies diferents d’un mateix fet.
60 · FAKE
El periodisme és imprescindible per a la democràcia, ja que la seva feina ens ajuda a conèixer el món i la societat en què vivim i a pen sar en com volem transformar-los. La seva mirada és necessària, com també ho és que ens expliquin històries valuoses i humanes d’un món cada vegada més complex on la informació és clau per a tots els àmbits de la vida.
OVER · 61 Les vacunes de la covid-19 provoquen avortaments en dones embarassades. TIPUS DE RELAT:notícia MATÈRIAPRIMERA:fets, dades TIPUS DE RELAT: ficció MATÈRIA PRIMERA: imaginació TIPUS DE RELAT: desinformació MATÈRIA PRIMERA: intencionadamentida hectàrees.forestal,Elsbombershanextingitl’incendiquehacremat300 Un vampir no«L’objectivitatafirma:existeix».
62 · FAKE
Biaix corporatiu: Per què una nova es trena de televisió o un partit de futbol és notícia només al telenotícies de la cadena que el retransmet? Per què només es fan
Els biaixos periodístics
Biaix partidista: Es produeix quan els periodistes es deixen condicionar per les seves idees polítiques a l’hora d’elaborar
una informació. Aquest és un dels biaixos en què molts periodistes posen més cura perquè no afecti el seu treball.
Segons el News Literacy Project, un pro jecte d’educació mediàtica sorgit als EUA, aquests són alguns dels biaixos que ens podem trobar a les notícies:
Biaix big story: De vegades, la im portància d’un esdeveniment o d’una font en una entrevista fascina tant els periodistes que es deixen endur per l’emoció i no contrasten la informació adequadament.
OVER · 63
Biaix de neutralitat: Passa quan, en periodisme, s’està tan capficat per ser «neutral» que la cobertura de la no tícia és minsa.
Verificar-ho tot en temps d’infodèmia ens deixaria exhausts (buf!). Cal saber triar què i quan ho verifiquem. Hem de fer-ne la verificació quan ens arribi un contingut sospitós que necessitem saber si és cert o fals, perquè és un assumpte important per a nosaltres, per a la nostra vida quotidiana, per al nostre entorn, per als drets humans o per al món en què vivim.
HEM DE CONTRASTAR-HO TOT?crítiques positives dels llibres d’una edi torial determinada en un diari en concret? El biaix corporatiu hi té a veure, condici ona què és notícia i fins i tot com narrem aquella notícia. Consisteix a seleccionar un fet com a noticiable només perquè es refereix al nostre mitjà o a una empresa del mateix grup.
No perdeu el temps verificant bajanades. I, si encara voleu estalviar més temps, ja ho sabeu, val més curar-se en salut: informeu-vos-en amb fonts fiables.
Biaix demogràfic: Quan parlem de fe minisme, ens ve al cap el #MeToo, però què passa amb el feminisme islàmic? No ens ve al cap des d’una òptica occidental. El biaix demogràfic vol dir que el gènere, la classe social, la raça, l’ètnia, la cultu ra o altres qüestions demogràfiques po den condicionar la nostra cobertura. Ho veiem clar quan, per exemple, sovint mol tes de les fonts que s’empren són homes i n’hi ha poques que siguin de dones exper tes; també quan les fonts són majoritària ment blanques i no afrodescendents, lla tines o musulmanes.
No és el mateix fer una fotografia a una manifestació des de la capçalera que fer-ho des d’una perspectiva aèria. En el pri mer cas, podem donar a entendre que hi ha poca gent i, en el segon, que n’hi ha molta. No és el mateix fotografiar una dona amb un pla general o un primer pla en què bàsicament se li veu la cara que fer-ho amb un pla mitjà curt en què el cen tre de la imatge sigui l’escot. Aquesta sego na perspectiva és molt més sexualitzada i objectualitza les dones. Tampoc des perta les mateixes sensacions una instantània feta en pla picat, és a dir, des de dalt, que en pla con trapicat, és a dir, des de baix. En el cas del pla picat, pot em petitir el personatge, mentre que en el contrapicat l’engran deix; vol despertar admira ció.
Les fotografies, de la mateixa manera que les informacions, tampoc no són objectives. Reflecteixen una mirada; la de la persona que busca una perspectiva, enfoca alguna cosa amb el seu objectiu i en deixa d’altres fora, la de qui busca una his tòria i una reacció i llavors dispara la càmera. Per tant, les fotografies no són un retrat fidel de la realitat, sinó una ins tantània des de la subjectivitat humana.
Cada imatge reflecteix una mirada
A més, la tria de la llum o la tonalitat dels colors tampoc és aleatòria. Si el focus de llum il· lumina un personatge, li dona importància. Si està en penombra, és secundari. Les to nalitats càlides es relacionen amb emocions positives; mentre que les fredes recorden a la tristesa i la distància. En qualsevol cas, una cosa és la mirada subjectiva i una altra de ben diferent és triar un emmarcament per manipular i confondre.
UNA MATEIXA ESCENA AMB UN ANGLE MÉS TANCAT.
La persona fa un gest obscè o nomésEUcompta?NAMATEIXASCENAAMB UN ANGLE DIFERENT.
La persona talla un tomàquet?
De la mirada a manipulacióla
OVER · 89
98 · FAKE La desinformació que intenta pescar-te a les xarxes FAKES QUE ET TIREN LA CANYA 8CAPÍTOL
Les xarxes han revolucionat la manera com ens informem i ens permeten con nectar amb gent d’arreu del món de ma nera immediata. Així, podem saber co ses que, d’altra manera, desconeixeríem i, a més, ens donen veu a tots. Però també comporten riscos, com l’addicció, la pèr dua de privacitat, el cyberbullying —amenaces per a la nostra salut mental i benes tar. Hem de reflexionar sobre com, quan i en quina mesura les fem servir.
OVER · 99
La desinformació no ha començat amb les xarxes socials; ha existit sempre. Però aquestes plataformes ajuden a la seva viralització: hi ha milions de mentides instantànies i globals. Pareu atenció als trols, als bots i als exèrcits cibernètics de la desinformació!
Contrastar ainformaciólales
un exemple més concret: quan vulguis comprovar si una publicació exis teix, a la cerca avançada de Twitter hi pots introduir paràmetres com el nom d’usuari, la data, etiquetes o altres pa raules clau. Tens tots els recursos a la teva disposició, aplica’ls i no et prendran el pèl!
xarxes
Podries dir si un compte és un trol o té una activitat il·lícita? Juga a Spot the Troll! spotthetroll.org ENXAMPA EL TROL 100 · FAKE
Tal com hem vist fins ara, Internet és un niu de desinformació, però ara ja tens els mètodes i les eines per contrastar la in formació que hi trobem (vegeu la p. 65 i 85). Quan naveguis per les xarxes socials i vulguis verificar el que hi trobis, no et deixis res!
Recorda fixar-te en el tipus de publi cació. Si és una notícia amb enllaç, pots comprovar-la. Si és una foto d’una supo sada notícia, és més probable que sigui una foto manipulada amb una informació falsa. Analitza amb detall el compte (estan intentant suplantar la identitat d’un indi vidu o una institució? Pot ser un bot o un compte anònim?) i si ja hi ha usuaris que alerten que el contingut o el perfil és fals.Iaquí
Si intentes compartir a Twitter un enllaç sense llegir-lo, et recomana que no ho facis. Com ja saps, s’ha de llegir més en llà del titular per contrastar la informació. Si el contingut s’ha verificat i desmentit, Twitter també pot alertar-te: «Contingut manipulat». Si hi fas clic, t’explica més de
tingudament per què i quins verificadors l’han desmentit. Altres plataformes t’avi saran de manera similar: «Atenció: hem detectat contingut no verificat en aquest vídeo» (TikTok), «Informació falsa. Revi sat per fact-checkers independents» (Ins tagram).
Fixa’t en les advertències de les xarxes socials
OVER · 101
Pots fer servir altres eines, com Botometer, un algoritme de machine learning que analitza certs paràmetres d’un compte de Twitter per saber si es tracta d’un bot o si cap dels seus seguidors n’és un.
HA ARRIBAT PER QUEDAR-SE.
Què són? Qui les crea? I, sobretot, amb quin propòsit?
A les xarxes socials trobem diàriament imatges i vídeos manipulats, teories de la conspiració, deepfakes i bots que ens la intenten jugar. Per si no fos prou, podem ser-ne còmplices sense saber-ho i contribuir al caos de la desinformació, perquè ens manquen les eines necessàries per verificar què és cert i què és mentida. Però i si evitar que ens prenguin el pèl és més fàcil que no et penses?
L’ERA DE LES FAKE NEWS
Un manual entretingut i rigorós per aprendre a verificar la informació i convertir-nos en autèntics caçadors de mentides. 978−84−18304−38−5
Projecte sostenibilitatde LLIBRES LLIURES DE CO2
ISBN