·L'ESCOLA DE MÀGIA·
Susanna Isern · Laura Proietti
Susanna Isern · Laura Proietti
VIURE AMB DRACS
Viure amb dracs pot resultar molt complicat. I, si a més són tres, es fa més difícil que pujar a l’Everest.
Des que en Zu, l’Hidra i en Paf havien arribat a Vilagrisa, els veïns vivien aterrits.
Si abans no sortien al carrer de nit per por de les bruixes malèfiques, ara amb prou feines se’ls veia de dia, perquè tenien por de topar amb les feres.
Al principi, els dracs eren molt bufons.
Ja saps que fins i tot un tauronet petit té una pinta adorable. Però resulta que els cadellets van créixer...
11
I es van fer gegantins!
Eren tan grossos que ja no cabien al jardí. Sobretot en Paf, que era titànic. Els tres dracs s’havien instal·lat en una muntanya veïna, però passaven molt de temps al poble.
El més complicat era donar-los menjar.
Sempre tenien gana, i no era estrany, perquè tenien un estómac gros i fondo com el cràter d’un volcà.
Per això vaig inventar-me un encanteri per multiplicar les botifarres i les llonganisses.
Llongafarres per deu, per cent i per mille!
El problema és que l’embruix també va atreure tota mena de feres del bosc: llops, ossos, senglars i monstres embruixats. Els veïns tremolaven fins i tot sota l’aigua!
12
CUA PUNXEGUDA ULLS INDESXIFRABLES
ESCATES PUNXEGUDES A L’ESQUENA
8 TONES DE PES
ULLALS COM ESPASES
A
ALES
FOC
LA GOLA
HIDRA ZU
A més, cada drac tenia una particularitat que el feia únic i especial.
Com ja he dit, en Paf era el més gros de tots. Tot el que tenia de voluminós també ho tenia d’afectuós. El cor no li cabia al pit, i repartia amor a gavadals. El problema era que els petons que feia eren com huracans i les abraçades, com fuetades.
L’Hidra era una dragona d’aigua. Quan alguna cosa li feia gràcia deixava anar un
14
raig d’aigua per la boca, com si fos un aspersor. Ja no sabia quants refredats havia arribat a agafar per culpa de les seves dutxes gelades.
A en Zu se li escapava foc per la boca com aquell a qui se li escapa un petarró després de cruspir-se un bon plat de cigrons. Allò era un autèntic problema, perquè ho deixava tot socarrimat.
15
PAF
Precisament aquell dia, en Tristany, la Lila i jo intentàvem ensenyar a en Zu a retenir la flamarada quan, de cop, va aparèixer un flamenc missatger amb un diari al bec.
En veure’l, en Zu es va emocionar tant que va escopir una bola de foc. Per sort, però, les nostres lliçons a poc a poc feien efecte, i va ser més aviat petitona.
—Ai, mare! Una mica més i convertim el flamenc en un rostit de la iaia! —vaig exclamar.
Per sort, a l’Hidra, que era al meu cantó, aquell acudit dolent li va fer gràcia, i va deixar anar un raig d’aigua dels seus.
El flamenc i el diari no es van socarrimar de miracle. Això sí, van quedar xops com un ànec.
16
ES CONVOQUEN LES MILLORS
Col·lecciona les aventures de la Malvarina
BRUIXES JOVES PER A L’ESCOLA DE MÀGIA DE LA GRAN NEGRUIXCA
El dia que em va caure a les mans l’anunci de l’Escola de Màgia de la bruixa Negruixca vaig embogir d’emoció: qui millor que jo per convertir-se en la nova aprenent de la bruixa més poderosa de tots els temps? Si hagués sabut tots els perills que m’esperaven, però, potser m’ho hauria pensat dos cops…
Projecte de sostenibilitat
ISBN: 978-84-10090-03-3
LLIBRES LLIURES DE CO2
·VULLSERBRUIXA· ·Bruixaenpràctiques·
·LACASCADAEMBRUIXADA·
·UNAAJUDANTSOSPITOSA·