ALEX NOGUÉS · ASIA ORLANDO
PLANTES QUE PARLEN,
ANIMALS QUE CANTEN
De ben segur que has sentit aquesta frase moltes vegades: «Cada cop estem més connectats». Què vol dir, exactament? Tenim internet, telèfons mòbils, màquines i ordinadors amb intel·ligència artificial, sistemes de transport amb què podem viatjar a milers de quilòmetres en poques hores…
Connectar és comunicar. Comunicar és traspassar informació. I els éssers humans ho hem fet sempre, perquè som animals socials. El nostre èxit, sigui individual, tribal o com a civilització, es basa en la comunicació. L’únic que ha canviat són les eines que utilitzem per comunicar-nos.
Vam inventar el llibre, per exemple. I gràcies a això, ara mateix ens estem comunicant sense estar junts. I d’aquí a cent anys, o fins i tot més, aquest mateix artefacte ens permetrà continuar fent-ho amb persones que encara no han nascut. Quina meravella, oi?
Primer, vam aprendre a dibuixar a les parets de les coves amb tints naturals, amb l’esperança de comunicar-nos amb les forces de la natura. Ens hem comunicat amb senyals de fum, amb xiulets i imitant els sons dels animals. Hem utilitzat coloms missatgers, codis de llums, de colors i de formes… Més endavant, vam inventar l’escriptura. Escrivíem missatges a l’escorça dels arbres, en tauletes de cera, en pedres, en papirs. Vam descobrir com es fabrica paper i vam posar en marxa el servei postal.
Fa molt de temps que vam inventar-nos la paraula… o potser la paraula ens va inventar a nosaltres. Perquè no hi ha dubte que els éssers humans ajuntem paraules. Parlem. De vegades massa, de vegades massa poc. Però parlar ens manté connectats permanentment.
També deus haver sentit dir que a la natura tot està connectat. I que, de fet, un dels grans problemes del nostre temps és que els éssers humans ens n’hem desconnectat.
Si connectar és comunicar, si comunicar és traspassar informació… Com s’ho fan tots els éssers vius del planeta? Com es connecta tot? Les plantes parlen entre elles? Els animals fan servir paraules? Hi ha codis de llum, de color o de formes que ens passen inadvertits?
Començarem preguntant-ho a aquests antílops… A finals dels anys vuitanta, a Sud-àfrica, van investigar el cas d’un ramat de cudús criat en captivitat. Tenien moltíssimes acàcies a l’abast per alimentar-se, però van acabar morint tots. Per què? Què havia passat?
FIXA-T’HI BÉ. UN CUDÚ S’ACOSTA A UNA ACÀCIA I COMENÇA A BROSTEJAR.
QUAN EL CUDÚ EN MASTEGA LES FULLES, L’ARBRE ES POSA EN GUÀRDIA. FABRICA SUBSTÀNCIES DESAGRADABLES I TÒXIQUES QUE EN CANVIEN EL GUST I LES TORNEN INDIGERIBLES.
UNS MINUTS DESPRÉS, LES FULLES S’HAN TORNAT TÒXIQUES. HO SERAN DURANT LES 24 HORES SEGÜENTS. L’ANIMAL MARXA I BUSCA UN ALTRE ARBRE.
PERÒ AIXÒ NO ÉS TOT: QUAN LA ROSEGUEN, L’ACÀCIA TAMBÉ DESPRÈN UNA SUBSTÀNCIA GASOSA PER AVISAR LES ACÀCIES DEL VOLTANT.
LA RESTA D’ACÀCIES, DONCS, TAMBÉ ES PREPAREN POSANT EN MARXA LES SEVES DEFENSES PER PROTEGIR-SE DEL DEPREDADOR.
EL CUDÚ HA DE SER MÉS RÀPID QUE EL VENT I MENJAR FULLES D’ARBRES QUE ENCARA NO HAGIN FABRICAT AQUESTES SUBSTÀNCIES.
El ramat de cudús en captivitat a Sud-àfrica vivia en un terreny tancat. Per tant, quan de cop i volta tots els arbres es van tornar tòxics, no van tenir res per menjar. Les plantes havien parlat entre elles.
A la natura tot està connectat. Plantes, fongs i animals es comuniquen de mil maneres diferents. Llum, aromes, sons. Danses, paraules i cants. Un llibre sobre la intel·ligència que ens envolta.
Projecte de sostenibilitat LLIBRES LLIURES DE CO2
ISBN: 978-84-19401-83-0