ALICIA ACOSTA LORENZO SANGIÒ
La petita Adela va agafar el plàtan més madur del manat —li agradaven els més dolços— i va deixar la resta a la bossa. El va pelar i se’l va menjar. Després va llençar la pela a les escombraries i va continuar jugant, però…
La pela de plàtan va relliscar i va caure a terra.
FIUUUUUUU! PATAPUF!
La Pepa va relliscar, va caure sobre el pastís i va quedar plena de nata de dalt a baix… Semblava un monstre, més que una pastissera!
La pela de plàtan va tornar a sortir disparada fins que es va aturar en una vorera, per on la gent caminava ben atrafegada. Per allà corria la Isabel, amb un gelat a la mà i a l’altra el mòbil, que mirava sense parar, fins que…
FIUUUUUUU! PATAPAM! Va acabar de cul a terra, amb el gelat per barret i el mòbil… ves a saber on havia acabat!
Projecte de sostenibilitat LLIBRES LLIURES DE CO2 ISBN 978−84−18304−40−8 ISBN: 978-84-18304-40-8 Has trepitjat mai una pela de plàtan? Has vist mai caure algú per haver-ho fet? Aquesta història tracta d’això, d’una pela de plàtan que acaba on no toca, a terra... i provoca el caos a la ciutat. T’atreveixes, sense riure, a llegir-la?