Una vegada, a l’hora d’anar a dormir, hi havia una llama petiteta. Vivia amb el seu ramat, molt amunt, a les muntanyes on bufa el vent. Tenia el pelatge marró i suau, els ulls grossos i marrons i unes potes llargues que eren perfectes per saltar i botar.
A la Llameta li agradava molt jugar amb les altres llames, saltironejant entre l’herba alta de la muntanya.
Hop, hop, hop, un saltiró! Però era la mÊs petita del ramat i de vegades li costava seguir el ritme.