Susanna Isern · Laura Proietti
·VULL SER BRUIXA·
LA VALL EMBRUIXADA
Aquesta història va passar en una vall. Però no en una vall qualsevol, no, sinó en una autèntica… vall embruixada! Estar embruixat vol dir estar atrapat per un encanteri secret que fa que les coses «normals» es tornin esgarrifoses, terrorífiques, horripilants i impredictibles. Sí, sé que això fa gelar la sang, i potser fins i tot et repiquen les dents de por. Per això ara és el moment de decidir si vols continuar llegint o no. Pots passar a la pàgina següent i descobrir la meva història, o pots tancar el llibre per sempre. 7
TATXIIIM! Vet aquí la Vall Embruixada.
Veus les teulades que treuen el nas entre la boira? Són les cases de Vilagrisa, un lloc ombrívol on ben poques vegades arribaven els raigs de sol. Rere els últims edificis (o els primers, segons com es miri) començava el Bosc Encantat, que era encara més fosc que els carrerons del poble. Deien CA LA
que, si t’endinsaves en la profunditat de la
MALVARINA
BOSC
ENCANTAT
vegetació del bosc, no podies distingir si era de dia o de nit —tot i que t’asseguro que aquest era un problema totalment menor, comparat amb tot el que et podies arribar a trobar si gosaves travessar la frontera. Es deia que, cinquanta anys enrere, en Tristany, un nen molt atrevit i àvid d’aven-
TEULADES
tures, havia estat engolit pel bosc, i no se DE VILAGRISA n’havia sabut mai més res.
CASTELL PROHIBIT
CABANYA FOSCA
LABORATORI DE LA MÀGIA
PER A CRIATURES TAFANERES
ARBRE
QUE PARLA
LLAC DELS
COCODRILS
CEMENTIRI DE
GATS NEGRES
La vall estava governada per un inquietant castell posat sobre un pujol. En deien el Castell Prohibit, perquè ningú (o gairebé ningú) gosava ni tan sols mirar-ne les muralles. Hi vivien les responsables que la vall continués embruixada, les causants que Vilagrisa fos tan grisa i que el Bosc Encantat estigués encantat. Parlo de tres bruixes molt malvades, les bessones Clio, Cornèlia i Molsa, famoses i temudes pels
encanteris esfereïdors. Els ancians del poble explicaven que, molts i molts anys enrere, en aquell castell hi havien viscut uns marquesos generosos i amables. Asseguraven que el poble havia estat ple de vida i de colors, que al bosc hi creixien fruits i flors silvestres i que els animals saltironejaven per aquí i per allà. Però l’arribada de les bruixes va capgirar-ho tot. 11
Els marquesos van desaparèixer d’un dia per l’altre, i les malignes van instal·lar-se al castell. Les tres germanes tenien una rialla despietada que es podia arribar a sentir fins i tot amb les persianes abaixades i el cap sota el coixí, i un nas tan llargarut que ensumaven les pors de les criatures a uns quants quilòmetres a la rodona. Les nits de lluna plena, la gent es tancava a casa amb pany i forrellat, perquè les bruixes sortien galopant damunt de les escombres i encantaven a tothom amb qui topaven. Com la filla de la pastissera, que va sortir a mitjanit i va acabar convertida en una magdalena de maduixa. O el carter, que repartia cartes de matinada i va 12
transformar-se en una bústia. O la Guspira, la gosseta de carrer que un dia va udolar a la lluna i, d’aleshores ençà, en comptes de bordar, piulava com els ocells. Com veus, la cosa és molt seriosa. Segur que tens ganes de conèixer una mica més bé les tres bruixes. 13
AQUESTA HISTÒRIA VA PASSAR EN UNA VALL. Però no en una vall qualsevol, sinó en una vall embruixada. Estava governada per tres bruixes molt malvades, famoses i temudes pels seus encanteris esfereïdors. Sí, sé que fa gelar la sang, potser fins i tot et repiquen les dents de por. Però si tu, com jo, també volguessis convertir-te en una autèntica bruixa potser també hauries trucat a la porta del Castell Prohibit...
Projecte de sostenibilitat LLIBRES LLIURES DE CO2
ISBN 978−84−18304−65−1
ISBN: 978-84-18304-65-1