ER -SELILOTNSAELLLERAL T S E B RNBACES ACION TE RN IN
INTE
QUE N'OPINEN ELS LECTORS? “M’encanten el bon rotllo, l’humor i els consells de Syed! Canviarà la vostra manera de veure el món i us deixarà amb un somriure als llavis... Paraula de Mixa!” Mixa, 20 anys “Em va encantar aquest llibre. Ets genial realment t’ajuda a millorar la confiança en tu mateix i et demostra que una mentalitat adequada pot ajudar-te a fer realitat els teus somnis.” Ella, 13 anys “Amb aquest llibre he après que tot allò que fem encara ho podem fer millor.” Àfrica, 13 anys “Quan acabes de llegir Ets genial, t’envaeix una forta sensació de ser capaç d’aconseguir tot el que et proposis.” Lluc, 15 anys “He après que ningú té un do, tot és pràctica.” Arnau, 11 anys
“El llibre em va fer sentir més segur de mi mateix en tot el que faig, i penso que pot ajudar d'altres nens, també. Explica que treballar molt t’ajuda a aconseguir els teus objectius i és molt motivador. M’encanta!” Toby, 10 anys “Encara que no ho fem tot bé, això no vol dir que no siguem persones magnífiques i incomparables. Sense cap mena de dubte, tota persona és genial tal com és, amb les seves virtuts i els seus defectes.” Carla, 13 anys “Penso que aquest llibre és genial. És fàcil de llegir i molt addictiu. T’ensenya grans eines per a la vida que poden aplicar-se a quasi tot.” William, 12 anys “Vaig començar el llibre pensant que seria un rotllo dels típics que fan per a adolescents i quan el vaig llegir em va encantar. El regalaria a molts dels meus amics perquè es posin les piles a fer allò que els agrada.” Lola, 15 anys “Si ets una mica nerviós o estàs insegur de provar coses noves, penso que hauries de llegir aquest llibre i t'ajudarà a intentar-ho i ser genial!” Ethan, 10 anys “Jo també he posat en pràctica alguns dels consells del llibre i penso que m’ajudaran tant com al meu fill. Animo tots els pares i mares a llegir aquest llibre i a aprendre que tothom pot ser genial!” Ian (pare de l’Ethan)
Per a l’Evie i en Teddy. Sou genials!
IL·LUSTRAT PER
Toby Triumph Traducció de Maria Cabrera Callís
TAULA Capítol 1
12
DE NOI NORMAL A NOI GENIAL
Capítol 2
34
QUE ET FRENA?
Capítol 3
64
EL TEU CERVELL FANTASTIC, ELASTIC (I PLASTIC)
Capítol 4 LA PRACTICA ET FA PERFECTE GENIAL
76
Capítol 5
94
GENI O QUE?
Capítol 6
118
PASSOS PETITS I SALTS GEGANTS
Capítol 7
136
SOTA PRESSIO
Capítol 8 NO M'ATURIS ARA
146
TOT EL QUE ET CAL SABER PER SER
L A I N E G
Ser bo en el que sigui no és tan difícil com et podries imaginar. De fet, qualsevol pot arribar a ser (molt) millor en gairebé tot.
PERO TENS MASSA FEINA, OI? No cal que m’ho expliquis. Hi ha massa coses a fer: acabar els deures, practicar esports, quedar amb els amics, portar l’Insta... Trobar temps per fer-ho tot és un repte. I mirar de ser bo en tot és encara més difícil. Per això aquest llibre t’ajudarà. Et permetrà conèixer els secrets per ser genial, i et donarà les pistes que et calen per triomfar. Si tens alguna amiga que sembla que se’n surti de meravella als exàmens sense esforçar-s’hi gaire, o un germà que és molt millor que tu jugant a tennis, o fins i tot si et costa saber quin és el teu fort, aleshores aquest és el teu llibre.
12
Què carai passa, doncs? Aquí ens endinsarem del tot en l’èxit, indagarem què hi ha al nostre cervell per entendre com adquirim les habilitats, i et donarem estratègies per fer créixer la confiança en tu mateix i desenvolupar del tot el teu potencial. Mirarem de trencar falsos mites sobre com destacar entre la resta, compartirem històries sobre el triomf de gent superexitosa, i et donarem els consells i el suport que et calen per aconseguir la teva pròpia genialitat. Així que si tens prou nassos per afrontar el repte, som-hi! No podem perdre ni un minut si el que vols és ser youtuber, pianista, físic, gran mestre d’escacs, submarinista, cirurgià coronari, primer ministre, hacker, agent de l’M16, futbolista, matemàtic, arqueòleg, professor, lampista, advocat, cambrer, xef, escriptor de viatges, perruquer caní, presentador de televisió, jugador de bàsquet, estrella del rock, astronauta o venedor de crispetes. (No, no, jo de venedor de crispetes tampoc no m’hi veig, però diuen que hi ha tot un filó, aquí, i en qualsevol cas si volguessis ser-ho hauries d’intentar ser el millor.) Ah, i per cert, saps allò de la selfie ideal, de la solució perfecta del problema, o del concert increïble de piano? Doncs qui ho aconsegueix ens enganya si ens diu que no ho havia practicat abans...
13
1 Imaginem-nos un noi normal. Vivint en un carrer del tot normal. Als afores d’un poble molt normal. Ja deus intuir a on volem arribar, amb tot això. Aquest noi (li direm el noi A) probablement es passa el cap de setmana sortint amb els amics a llocs normals, i llavors se’n va cap a casa i fa un àpat normal per dinar, a casa seva, una casa normal. Ep! Ja ho tens. És tot bastant, mmm, com ho diríem? Normal... De fills i filles predilectes de la ciutat, sí, home, vull dir la gent que hi ha nascut i que fa grans coses i canvia el món, saps?, doncs tampoc n’hi ha tants. Més enllà de l’home del temps de la tele i un que no se sap gaire del cert, però sembla que va inventar una peça clau de l’assecadora el 1980, doncs no hi ha gaire ningú més. Sincerament, aquest lloc és més avorrit que un dia avorrit a Avorrilàndia. Suposo que et deus demanar per què carai comencem així. Quina gràcia hi ha, en això de triar un noi A, en una llitera normal, a la seva habitació normal? Bé, aquesta és justament la gràcia, el noi A ÉS normal. Com qualsevol altre noi o noia. Potser com tu? Però és que a aquest noi normal està a punt de passar-li una cosa del tot increïble...
LA VIDA DEL NOI A ESTA A PUNT DE CANVIAR. PER SEMPRE. 15
Ara bé, sàpigues que ni el mossegarà una aranya radioactiva ni li caurà un llamp que li doni...
En comptes d’això, un dia que el noi A torna d’escola es troba els pares palplantats a la porta de casa, esperant-lo. Tenen alguna cosa entre mans. El noi A n’està ben segur. La mare fa saltirons cap endavant i endarrere, com una granota nerviosa, i el pare somriu. Sí, somriu. El noi A sap que això només pot voler dir una cosa. Que li han preparat una sorpresa. —Tanca els ulls —li diu la mare, tota nerviosa. El noi A li fa cas, però per dins espera que no acabi sent com l’última vegada que li van fer una “sorpresa”. Aquella del llit elàstic, que va acabar amb una trucada penosa als bombers... Molt nerviós, el pare obre el garatge. —Ja pots mirar! Durant un moment, el noi A es pensa que s’està perdent alguna cosa. Els pares se’l miren, somrient amb orgull.
16
—Ostres, és una taula —diu el noi A, que sembla desconcertat. —Ja ho sé, sembla una taula vella! —diu el pare acostant-s’hi—. Però FIXA-T’HI, és una taula de ping-pong! Abans que el noi A pugui respondre, la mare li posa una pala i una pilota a les mans, i abans que no pugui obrir la boca ja té el pare davant, a l’altra banda de la xarxa. —Vinga, què esperes? —li diu la mare, impacient. El pare també fa una mirada perillosament exasperada. Com si estigués a punt de perdre els nervis davant del primer que passés per allà. Fa estiraments per escalfar, fora de control, amb les cames en unes posicions raríssimes que el noi A no ha vist en sa vida (excepte en els contorsionistes del circ). —Vinga, va, fem piloteig! —li diu el pare cridant des de l’altra punta de la taula. El noi A es queda mirant-lo a través de la xarxa. Se li ha girat la tarda d’una manera inesperada. Però, malgrat tot, agafa la pala i es prepara per al servei del pare... I aquí és el moment de la història en què premem el botó de pausa. Per què? Perquè el noi A es troba en una cruïlla vital.
m dit Una què? No, no he una cruïlla! una forquilla, sinó Una cruïlla és el lloc on s’encreuen dos camins possibles, i ell n’ha de triar un. Un li fa fer una vida normal i convencional, avorrida. L’altre el durà a protagonitzar un viatge increïble, amb un gran final.
17
Però guardem el millor per al final, i comencem pel camí que portaria el noi A a ser...
NORMAL,
UN DE TANTS. 18
Tornem a la història. El noi normal espera (la tira, perquè el pare se’n va a buscar la seva cinta de la sort per als cabells), concentrant-se. Després, tot d’una, ja només veu com la pilota travessa la xarxa com una bala. El noi normal la perd completament. Ha estat mala sort, pensa. Sembla que el pare controla. Tot i que potser només ha tingut un cop de sort. O potser era perquè ha fet estiraments. (Calla, calla, que no sigui la cinta dels cabells...) El noi normal ho torna a intentar. Però la pilota s’escapa pel costat, rebota i surt per la porta del garatge. —No passa res —li diu el pare—. Torna-hi. Però el noi normal està vermell com un tomàquet: no s’ho està passant gaire bé, que diguem. Fa un altre intent de servir. Aquesta vegada la pilota frega la xarxa, i el pare la toca amb tanta força que l’hi torna com un projectil imparable: pica a l’extrem de la taula i li rebota amb tota l’empenta just al colze. —Vinga, company! —li crida el pare, saltant i bufant com un jugador professional—. Ho pots fer molt més bé. El noi normal recull la pilota de terra i es pregunta si hauria de fer servir la cinta del cap del pare per embenar-se el colze. Torna a la taula, però ja va a mig gas. Troba que o bé continua deixant-se humiliar (sembla que el pare està en plena forma i juga com un atleta olímpic), o bé se’n va cap a l’habitació a jugar tranquil·lament a la consola. L’opció de la consola acaba guanyant. —Ja n’he tingut prou —diu, deixant la pala a la taula—. Però moltes gràcies, igualment.
19
Durant una estona, els pares es culpen mútuament. Sobretot és la mare que culpa el pare de ser massa competitiu, però ja es veu que el noi normal simplement no té prou empenta per fer front als reptes. —Però si no soc prou bo! —protesta el noi normal quan el pare li proposa de jugar la setmana següent. Tot i que, sincerament, sembla que el mal del colze va desapareixent... —Per què no practiques amb l’Andrew? —li proposa la mare. Quin malson, pensa el noi normal. El germà no té res a veure amb el pare, és mil vegades pitjor, més competitiu que Rafa Nadal al Roland Garros. No hi hauria manera de guanyar-lo, i, a més, després ho explicaria a tothom. —No, gràcies —li respon el noi normal, anant cap a l’habitació—. Segur que ell és molt millor que jo.
lt o m c So t!
Ja n’he tingut
dolen
prou!
És molt
milljoo.r que
20
El temps passa. El pare es dedica al golf i la taula de ping-pong comença a acumular pols. La mare la mou cap a un racó, abans que li pugi la mosca al nas per la falta d’espai. Al final se’n cansa i ven la taula al veí del costat, a preu de ganga. Mentrestant, el noi normal s’arrossega per la vida. A les notes, els mestres diuen que s’hauria d’esforçar més, però no ho fa. Per a ell els reptes són obstacles, i el millor és evitar-los. Ignora els consells dels pares de sortir més, i sovint es passa el dia a l’habitació. Allà, amb la consola a la mà i el berenar al costat, es prepara per fer... bé, per no fer
ABSOLUTAMENT RES. Podríem dir que el noi normal fa honor al seu nom. Però un dia, mirant vídeos d’esport, per passar l’estona, es troba que a la tele fan la final del Campionat Mundial de Tennis de Taula en directe. I, tot d’una, allò li recorda el seu debut no gaire brillant en el món del ping-pong. Hi ha centenars d’espectadors, en un espai enorme. La càmera enfoca el jugador, amb la bola a la mà. Està molt concentrat i sembla impertorbable, sembla que hagi estat preparant aquell moment durant molt de temps. El noi normal seu ben atent. Enganxadíssim a la pantalla. Com és que aquell jugador que té al davant, preparant el servei en aquell campionat, li és tan familiar?
21
Simplement
genial!
EL NOI
GENIAL Ara tornem enrere, al moment en què la història del noi A troba una cruïlla. Observa el pare a l’altra banda de la xarxa, te’n recordes? El primer intent del noi A de tocar la pilota és molt dolent. El segon intent és encara pitjor i a la tercera, acaba fent-se mal al colze amb la taula. A diferència del noi normal, però, ell no plega veles.
22
En comptes d’això, sent una mena de nus a la panxa. Al principi creu que és la xocolatina del berenar. Però no és això, no. És una altra cosa. S’adona que vol lluitar per millorar i demostrar al pare que al final li podrà esgarrapar algun punt, com a mínim. Ja veu que ha de millorar en unes quantes coses, esclar. De fet, ha estat molt per sota de les seves possibilitats. Hi ha una pila de coses per millorar, però en comptes de llençar la pala a terra i amagar el cap sota l’ordinador, es diu a si mateix que, si ho intenta, podrà fer-ho una mica més bé. Després de tot, què és el pitjor que li pot passar? Com a molt pot passar que la mare deixi de fer tants saltirons de nervis. Així que, en comptes de deixar-ho córrer, en aquell precís moment agafa la pilota i ho intenta un altre cop.
I un altre. I un altre. I un altre. I un altre. I un altre. I un altre. II un un altre... altre... I un altre... (Sí, ja ho vas entenent...) Una hora més tard encara no ha estat capaç de marcar ni un sol punt al pare. Però tot va molt més bé, no hi ha hagut més accidents amb la taula i s’adona que de mica en mica n’aprèn. De tant en tant, fins i tot
23
se sorprèn a si mateix amb un servei mig decent, i hi ha un moment en què gairebé sembla que està a punt de marcar un punt... Sincerament, el noi A no guanyarà cap premi (encara no!), però incorpora canvis i està més a prop de millorar que de ser un inútil. I el que és més important, s’ho està passant bé i tot. Al final resultarà que amb aquesta sorpresa els pares l’han ben clavada. Mentre el noi normal ja ha decidit que no és prou bo, ha plegat veles i se n’ha anat al llit amb la cua entre cames, el noi genial té determinació i s’hi enfronta. Vol millorar. No una mica, sinó tant com pugui. El noi genial està decidit a convertir-se en el millor jugador de ping-pong possible, i s’adona que només depèn del temps de què disposi per anar al garatge a practicar. El joc l’apassiona. Tant, que fins i tot pensa que pot demanar al seu germà que l’ajudi a millorar. Estranyament, al noi genial ja no li importa gens ni mica que el seu germà sigui més bo que ell. Bé, bé, això no és del tot cert. Li importa (una mica) menys. Perquè el fet que el seu germà sigui millor l’obliga a posar-se les piles. Cap d’ells no pot parar de jugar amb la piloteta: s’hi estan un munt d’hores, al garatge! Tantes, que el pare de tant en tant hi treu el cap per comprovar si encara són vius. Però com que passa taaaaaaanta estona amb la pala a la mà, el noi genial comença a aprendre dels errors, i adquireix unes habilitats i uns trucs que ni els estiraments del pare i del germà poden superar.
24
La notícia que la taula de ping-pong és molt divertida s’escampa com una taca d’oli. I què passa, en un poble normal, quan algú té una cosa nova? Sí, exacte, que tothom en vol una d’igual. Abans que el noi genial se n’adoni, tot el barri va boig amb el tema. El club de tennis de taula de l’escola s’omple d’un munt de nous jugadors. Al principi, el noi genial practica molt (sobretot després de l’escola, els caps de setmana i per vacances) i està molt satisfet. S’apunta a un equip regional que diuen que està en ratxa. I els pares se senten d’allò més orgullosos (la compra de la taula va ser la idea de l’any, pensen), així com el germà i tothom que d’una manera o altra ha participat en l’aventura. I tot d’una, quasi sense ni adonar-se’n, es troba a la final del Campionat Nacional... El partit es retransmet en directe. Es veu el noi genial sota la llum del focus i sota força pressió, però se sent preparat per a aquest moment. Ha estat entrenant-se molt, i tota aquella preparació té un sentit. És un partit difícil, el repte més gran de tots. El contrincant del noi genial demostra que és molt bo i perspicaç, però ell no perd la calma. Fa revessos impossibles i, sense saber com, es troba enmig d’un punt de partit decisiu. De sobte el públic conté la respiració, i ell s’adona que ha arribat molt i molt lluny. Durant anys s’ha llevat molt d’hora per practicar i desafiar el repte de millorar el joc. Amb aquesta idea al cap saca i...
GUANYA! 25
EL NOI GENIAL canta victòria. És un...
SOMNI FET REALITAT
26
I això és el que passa amb els somnis, que es poden fer realitat. Però a diferència dels contes de fades que ens expliquen de petits, no passen perquè sí. I aquí és on el llibre que tens a les mans et pot ajudar. Per saber de quina manera podem convertir els somnis en una meta real. Ara bé, no estem parlant d’aquell tipus de somnis fantasiosos en què una apocalipsi zombi envaeix l’escola. No parlem ni tan sols de somnis ambiciosos, com aquells en què et donen un Oscar a Hollywood o un premi Nobel de la Pau pel teu enginy diplomàtic.
NO, PARLEM DE SOMNIS COM EL DE FORMAR PART D’UNA OBRA DE TEATRE A L’ESCOLA, O DE L’EQUIP DE FUTBOL, O DE TOCAR UN INSTRUMENT AL FESTIVAL DE FINAL DE CURS, O FINS I TOT DE TREURE MÉS BONA NOTA AL PROPER EXAMEN DE MATES. Sigui el que sigui el que desitges, fins i tot si et sembla que està fora de lloc, aquest llibre tracta de com entrenar el teu potencial per aconseguir-ho. Et pot semblar que és una promesa buida, però hi ha una altra cosa que et cal saber del noi genial. Saps qui era aquest noi que va triar el camí per ser un campió?
ERA JO. 27
¿QUÉ PASARÍA SI PUDIERAS SER GENIAL EN (CASI) CUALQUIER COSA? No es tan imposible como tal vez imagines. Si eres de esas personas que piensa… • Necesito un tipo de cerebro especial para las mates. • O eres bueno en los deportes o no lo eres. • Nací sin ningún ritmo en el cuerpo. … entonces he escrito este libro para ti, para desafiar esas creencias que te detienen. La mentalidad adecuada puede ayudarte a conseguir tu sueño de ser bueno en cualquier cosa que desees. SÉ que puedes hacerlo. ¿Cómo? Yo no nací deportista, pero fui dos veces olímpico. ¿Sabes cómo sé que puedes?
PORQUE ERES GENIAL.
Este libro está hecho por un EQUIPO GENIAL: MATTHEW SYED, campeón de tenis de mesa y autor de libros superventas para adultos, MATT WHYMAN, tío agonías y autor de libros infantiles, KATHY WEEKS, transformadora de mentalidades, y TOBY TRIUMPH, ilustrador genial.
ISBN 978-84-17749-08-8
9 788417 749088
#EresGenial
www.editorialflamboyant.com