F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
·1·
·
SANT CRIST
2019
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
·
SANT CRIST
2019
COMPOSICIÓ DE LA PAERIA:
EQUIP DE GOVERN:
Paer en Cap: Jordi Ignasi Vidal Giné 1a Tinent d’alcalde: Ester Guarné Tanyà. Promoció Econòmica i Ocupació 2a Tinent d’alcalde: Gemma Vilarasau Cinca. Esports, Joventut i Infància 3r Tinent d’alcalde: Gerard Torres Viola. Urbanisme, Seguretat i Obres i Serveis. 4t Tinent d’alcalde: Kevin Bruque Domínguez. Governació, Afers Socials i Participació. 5è Tinent d’alcalde: Arnau Torrente Capdevila. Cultura i Comunicació. Laura Corsà Forcat. Educació, Igualtat i Nova ciutadania. Mari Pau Ortiga Becerra. Turisme, Fires i Festes. Xavier Castellà Collado. Medi, Sostenibilitat i Salut.
REGIDORES I REGIDORS: Laia Vilardell Garcia Guifré Ricart Real Mireya Planes Camprodon Carlos Garcia Gómez Lorena González Dios Juan Nieto Riquelme Josep Maria Colea Garcia Joan Pla Cubedo
Edita: Paeria de Balaguer Autor de la portada: Josep M Llobet Producció, maquetació i impressió: Editorial MIC Dipòsit Legal: L 1160-2019
·2·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
·
SANT CRIST
2019
Benvolguts balaguerins, Benvolgudes balaguerines,
JORDI IGNASI VIDAL I GINÉ Paer en Cap
Enguany tindrem una Festa Major més curta perquè el dia del Sant Crist és en dissabte, un dels tres dissabtes que no hi ha mercat quan s’hi escau festa, juntament amb Nadal i Cap d’Any. També s’hi afegeix una altra distorsió, el diumenge dia 10 hi haurà eleccions estatals un altre cop. Això modificarà la utilització d’algunes sales (com la sala d’exposicions de la Paeria) i les activitats d’algunes famílies (aquelles que surtin elegides per a les meses electorals). No és el primer cop que es dona aquesta coincidència, ja que el referèndum del 9-N del 2014 va tenir lloc el mateix dia del Sant Crist, tot i que aquell 9-N va ser molt diferent de a les eleccions convencionals per la il·lusió i esperança de la gent que hi va participar. Estic convençut que aquesta coincidència d’enguany no ens privarà de gaudir les festes i de viure-les col·lectivament. La portada del llibret de la Festa Major que teniu a les mans és un quadre de Josep Maria Llobet, que malauradament ens va deixar a principis d’any. És una obra plàstica sobre els capgrossos històrics de Balaguer, alguns dels quals segur que encara recorden molts balaguerins i balaguerines. Aquest any en fa 100 del naixement de l’escriptora Teresa Pàmies, balaguerina que va exel·lir en l’àmbit literari i que va tenir una vida digna de pel·lícula. Amb un exili dolorós, ·3·
una relació de parella totalment supeditada al compromís polític de tots dos. També es commemora els 125è aniversari de l’Assemblea de la Unió Catalanista a Balaguer, una assemblea en què es fixaren unes reclamacions que encara avui estarien vigents. I una assemblea en què a més a més sota la presidència d’Àngel Guimerà, s’adoptà una nomenclatura que avui en dia és cent per cent utilitzada. Es tracta de parlar de Catalunya com a nació en comptes de com a regió, i no considerar Espanya com a nació sinó com a estat, uns conceptes de plena actualitat. Quan llegiu aquest text probablement ja s’haurà donat a conèixer la sentència contra unes persones compromeses, fermes, demòcrates, justes i lliures. Qualsevol condemna serà indigna d’un estat que s’autoconsideri democràtic, i totes les persones que estimem i defensem la llibertat, la justícia social i la democràcia haurem de lluitar per la seva llibertat i pels valors que ens defineixen com a societat. Com deia Maria Mercè Marçal: Amb totes dues mans alçades a la lluna, obrim la finestra en aquest cel tancat. Bona Festa Major. •
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
PREGÓ FESTA MAJOR DE BALAGUER DIJOUS, 8 DE NOVEMBRE DE 2018
·
SANT CRIST
2019
marca i de les seves contrades. Balaguer és el punt neuràlgic, el centre d’operacions de la Noguera. El mercat del dissabte és l’expressió més autèntica del tarannà balaguerí. El lloc de reunió, el moment per compartir un bon esmorzar i xerrar amb un o un altre. Pels comentaris més tafaners i per les paraules que, de vegades, queden al pap fins el proper dissabte. Com deia l’enyorada Teresa Pàmies “I és que mai no ho diem tot perquè ens quedaríem buits”. M’agrada definir així l’esperit balaguerí perquè és una imatge de la seva existència. És el reflex d’una societat oberta, transparent, propera, compromesa. Explica com són els balaguerins, però sobretot com viuen, com treballen, com es formen, com comuniquen. Sí, com comuniquen.
MAGDA GREGORI I BORRELL Periodista i politòloga
Bon vespre. Quina imatge més bonica. No és la primera vegada que pujo aquí dalt, però avui fa més impressió que mai. Moltes gràcies alcalde, regidors i regidores, familiars, amigues i amics. Moltes gràcies balaguerins i balaguerines per aquest regal que em feu avui. Fa respecte ser aquí per adreçar-me a la meva ciutat. Però també és tot un privilegi i em fa molt feliç poder compartir amb tots vosaltres l’inici de la Festa Major del Sant Crist d’enguany. La traca comença avui, no diumenge quan esclati el castell de foc. Llavors ja només en quedarà la pólvora i, com a molt, la llum del demà. Per tant, gaudim d’aquest moment. Una estona que ens ha de servir per reflexionar sobre la ciutat, els seus espais, la seva història, la seva cultura i els centenars de ciutadans anònims que cada dia fan créixer la vida social, econòmica i educativa de Balaguer. I quan dic de Balaguer em refereixo també al conjunt de la co-
Comunicar. Aquest és el gran objectiu dels periodistes. I, per això, sóc aquí, perquè sóc periodista i m’agrada buscar històries, identificar aquells indrets singulars o descobrir personatges que encara no han estat visibilitzats. Aquesta és la nostra raó de ser. No sempre ho aconseguim, però hi batallem cada dia. Quan deixem de fer-ho, la nostra professió perdrà força. I no ens ho podem permetre. És evident que és una feina, de vegades, plena de contradiccions, però deia Joan Fuster que “les nostres contradiccions són les nostres esperances”. Aquesta és l’esperança que vaig descobrir en aquesta ciutat ara ja farà uns anys. A Balaguer vaig despertar la meva curiositat per aprendre, per preguntar-me sempre el perquè de les coses, per no deixar de buscar respostes. Gràcies als professors que em van acompanyar els primers anys d’estudi i, sobretot, als balaguerins amb qui he compartit experiències i vivències. El meu primer tast periodístic va ser, justament, a Ràdio Balaguer. Era l’estiu del 2011. Tenia tan sols 18 anys. Faltaven pocs mesos perquè aterrés a la universitat. I als micròfons vaig conèixer el meu precedent en aquest pregó de Festa Major, el Francesc Canosa. Ens vam conèixer a la ràdio, l’any passat l’escoltava des del pati de butaques, i ara és el meu director. Dos ponentins que treballem plegats per visibilitzar les històries que amaga el nostre país. Perquè parlar del país i dels seus ciutadans vol dir parlar de Balaguer. Fixar-se amb la seva gent. Sempre dic que una de les grans diferències de ser a casa o caminar per Barcelona, on treballo, és passejar amb el ·4·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
cap ben alt. No poder travessar el passeig sense parlar amb un o amb l’altre, sense aturar-se en algun moment. Aquesta és l’essència de Balaguer. Poder anar a comprar el diari al quiosc on has anat sempre i on ja et tenen preparada la teva selecció. Entrar a una botiga i que ja coneguin què demanaràs. Asseure’t en una terrassa i saber que la tertúlia traspassarà la teva taula. Començareu quatre i s’hi acabaran sumant deu persones més. En una societat cada cop més individualista, Balaguer s’aferra a la socialització. A allò més tradicional i, alhora, més revolucionari. I sí, em sento revolucionària, perquè defenso els valors que més m’identifiquen amb la meva terra. I no és pas mèrit meu. El pare sempre em recorda una frase que ho exemplifica bé. Diu: tradició no és fer el que feien els nostres padrins, sinó el que ells farien si visquessin actualment. És justament això. Balaguer és terra pagès. Per tant, s’ha forjat a través del treball incansable, l’admiració per la feina ben feta i la constància. Els pagesos saben què vol dir aixecar-se ben d’hora, ben d’hora i aprofitar totes les hores de sol. I la generació que millor ho representa és la dels meus padrins. Mireu els padrins balaguerins i veureu com representen aquesta revolució de la que us parlava: tradició i modernitat, crítica i orgull. Ells que ho han viscut tot i que no saben què és la por. Ells han fet del treball i l’esforç la seva supervivència. Els padrins representen l’esperit emprenedor, les ganes de sumar. I ho han traspassat a la generació de les seves filles fins a arribar a les seves nétes. Em sento orgullosa de dir que sóc néta d’uns balaguerins fidels a l’essència de la ciutat i de la seva gent. Ells m’han ensenyat que la cultura del treball és una manera d’entendre la vida. Els més joves no sempre simpatitzem amb algunes idees o sentiments que defensen aferrissadament els padrins, però respectem els seus comentaris. Com sempre dic: la distància generacional, malgrat tot, ens uneix. Perquè si una cosa hem après d’ells és que cal ser perseverants. I crec que aquest és un bon moment, al pregó de la Festa Major i a l’Ajuntament, per reivindicar els nostres padrins. Els balaguerins que han
·
SANT CRIST
2019
construït gran part de la història democràtica d’aquesta ciutat. Els que van viure les penúries de la guerra, que van créixer en ple franquisme i que van obrir camins durant la transició. Aquells que són els primers en recórrer cada dijous els carrers de la ciutat per reclamar una societat més justa, més democràtica i més lliure. No entenen una festa major amb presos polítics i exiliats. Perquè només saben construir discursos honestos. Ells recorden com el 13 de març del 1975 es va prohibir una actuació que havia de fer Lluís Llach al teatre “Saló Condal” d’aquesta localitat. Ho recorden i es resisteixen quan identifiquen les similituds amb el moment contemporani. Es van esforçar molt per destapar mentides i ara s’entristeixen en veure com les seves nétes han de lluitar en un món de postveritats. Per combatre-les, cal que ens fem nostra la frase d’Unamuno “Només aquell qui sap és lliure, i més lliure el qui més sap”. És a dir, el saber ens fa lliures. I com més coneixements tinguem, més lliures serem. De fet, només així Balaguer podrà mantenir la seva capitalitat. Només així podrà conservar els valors i la cultura que l’identifiquen com a poble. Balaguer és una societat implicada i polititzada. I això és símbol de prosperitat. Les societats avancen quan aconsegueixen que el seu teixit educatiu, empresarial, social i cultural casi amb el poder polític. Quan el progrés és sinònim d’èxit. Quan no caiem en la deshumanització. Per tant, quan agraïm la feina que fem tots plegats per construir la nostra ciutat. I ho fem amb un bon somriure. Hem de lloar el treball de les nostres professores, ramaderes, botigueres, metgesses, activistes, enginyeres, arquitectes, flequeres o periodistes. Sí, en femení. Perquè totes som professionals de canviar inèrcies. I aquest és un dels nostres grans mèrits. Aquesta és la nostra modesta revolució. Pocs museus de Catalunya poden dir que són dirigits per una dona. Ni tots els pobles tenen tantes directores de centres educatius o dirigint l’escola de música de la ciutat. O gestionant la televisió local. I a Balaguer, sí que ho podem dir. Aquests són exemples efímers perquè la realitat, per sort, és encara més tangible. A poc a poc, i malgrat totes les deficiències, Balaguer aposta per la igualtat. ·5·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
Però falten regidores! Només en tenim cinc. A veure si al mes de maig aconseguim un ple més paritari. Perquè mostrar el talent i potencial femení és essencial per fer de la ciutat un referent ponentí. Nosaltres hi som, sempre hi hem estat, i hi seguirem sent amb la determinació, la vitalitat i la força que ens caracteritza. Amb els nostres encerts i errors, amb criteri i conviccions. I arribats en aquest punt, deixeu-me també que parli de les noies més joves. De la meva generació. No és gaire habitual que una dona jove sigui l’encarregada de fer el pregó de la festa major. Perquè l’experiència és sinònim de més edat i recorregut professional. Però les més joves també tenim moltes coses a dir i hem d’aprofitar els altaveus que se’ns posen al nostre abast. El jovent, que cadascú decideixi l’interval d’edat que engloba la paraula joves, som un dels principals prescriptors de la ciutat. Els qui en parlem amb més orgull. No sempre ho aconseguim, però ens esforcem per fer la millor radiografia del moment present. Intentem escoltar el passat perquè sabem que hem de parlar al futur. I que s’agafi fort el futur, perquè si tenim alguna cosa és tossuderia. O determinació, si us agraden els eufemismes. Per tant, senyor alcalde ha comès una gran insurrecció. Donar veu a les dones més joves. T’ho agraïm i et garantim que farem de la impaciència i el sentit crític, el nostre emblema.
·
SANT CRIST
2019
l’agerenca o la balaguerina. I sabeu quina realitat s’imposa? La segona. La identitat balaguerina, noguerenca s’imposa pel seu propi pes. Qualsevol detall em transporta fins al Montsec, m’esbossa la silueta del riu Segre, em recorda l’olor de primavera o em dibuixa el paisatge boirós del mes de desembre. M’estimo la ciutat llunyana que relata Màrius Torres. Recordeu: pàtria, guarda’ns: la terra no sabrà mai mentir. De Màrius Torres a Teresa Pàmies, de Josep Vallverdú a Maria Mercè Marçal. Els ponentins que ENS expliquen. Els no sempre valorats i llegits, però que tenim el deure de reivindicar. Els que engrandeixen l’ADN de la nostra terra. Els que ens amarren al mercat del dissabte. L’espai col·lectiu més genuí. El catalitzador de la vida quotidiana. On els periodistes descobrim històries. Aquesta és la nostra font d’inspiració: Els balaguerins, les seves anècdotes, les seves mirades, les seves complicitats. Algunes de les millors converses les he gravat en bars de la plaça Mercadal un matí de dissabte. I algunes d’elles em quedaran per sempre en la memòria.
Qualsevol ofici té sentit quan l’experiència de les més joves es conjuga amb les idees madurades i ponderades de les referents. Les curses de relleus són sinònim d’evolució.
Així començava aquest pregó i així el vull acabar. Al lloc on tot comença i tot acaba. On la vida pren sentit i identitat. On Balaguer es mostra al món. On ens retratem. On ens convertim en icona de la Noguera.
Canviar imaginaris i trencar estereotips és una responsabilitat social i ciutadana que totes ens hem d’exigir. Atrapem-nos a l’esperit jove per aconseguir-ho. Aquell que és sincer i, per tant, capaç de remoure estructures i consciències.
Aneu al mercat dissabte, xerreu i gaudiu de la nostra ciutat. Imagineu com voleu que sigui el Balaguer del demà i treballeu per construir-lo. Que la música i el ball de la festa major ens acompanyi durant tot l’any. Cuidem la nostra ciutat, conservem la seva vida social i cultural. Balaguer ha de continuar sent una ciutat d’oportunitats.
Perquè transformar la nostra realitat sociopolítica vol dir creure en el potencial de la nostra ciutat. I reivindicar-lo. Sense límits, sense imposicions, sense pretensions. Amb naturalitat i espontaneïtat. Amb satisfacció i humilitat. De la retòrica als fets. Us explico un exemple que ho demostra: Quan sóc a Balaguer, familiars i amics em diuen: ja arriba la barcelonina. I quan sóc a “Can Fanga” sempre m’identifiquen com la ponentina,
Ara sí, vaig acabant. Abans deixeu-me que us confessi una cosa. A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, catalana i balaguerina. Amigues i amics, balaguerines i balaguerins que tingueu una bona festa major del Sant Crist! Sortiu i gaudiu-ne. Moltes gràcies! • ·6·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
·
SANT CRIST
2019
E L R E I P E R E E L C E R I M O N I Ó S I L A C I U TAT DE BALAGUER. 700 ANYS DEL SEU NAIXEMENT CARME ALÒS TREPAT Directora Museu de la Noguera
A inicis del mes de setembre d’enguany s’han commemorat els 700 anys del naixement a Balaguer de qui fou un dels reis més destacats de la corona catalano-aragonesa: Pere el Cerimoniós, també conegut com “el del Punyalet”. És a través de la “Crònica” que ell mateix escriví (o dictà) que ens assabentem de les circumstàncies del seu naixement al palau balaguerí: “...E nasquem en Balaguer a cinc dies de setembre de l’any de l’encarnació de nostre Senyor Déu mil e tres-cents dinou. E fo padrí nostre mossèn Ot de Montcada e un clergue apellat Jai, capellà de nostra mare, qui després fou rector d’Alcalà de Xivert. E per ço (...) cuidaven-se que no fóssem mort poc després. E cuitaren-nos, en la cambra mateixa on fom nats, de batejar. E lo dit mossèn Ot va dir: - Haja nom aquest infant Pere, per tal que mossèn sent Pere lo faça viure e li recapte de Déu gràcia, que, pus haja nom Pere, que haja les bones ventures que hac son besavi, lo rei en Pere. E veus la raó perquè haguem nom Pere. E aquestes paraules nos digué mossèn Ot de ·7·
Montcada per avant. E fórem nats en la casa baixa del castell de Balaguer, qui és al cap del gran palau. E encontinent haguérem nós dides, e alletaren-nos així que en menys d’un any nós encombrírem set dides. “1 Quins fets dugueren al naixement del futur rei a Balaguer? La pregunta però hauria de ser a la inversa: quins fets portaren aquell infant nascut a Balaguer al tron del regne? Per trobar la resposta ens hem de situar uns anys enrere, al 1314. Aquell estiu morí a Camporrells el comte Ermengol Xè d’Urgell que s’havia casat dues vegades però no havia tingut descendència. El comte determinà en el seu testament que, a la seva mort, el comtat d’Urgell i el vescomtat d’Àger fossin venuts al rei Jaume II (conegut com el Just) amb una sèrie d’obligacions per al monarca. Entre aquestes obligacions, la més determinant, era la de casar el seu segon fill, Alfons, amb una reneboda d’Ermengol, Teresa d’Entença i Antillón: “...E aquest senyor infant n’Anfós hac per muller una de les gentils dones d’Espanya, que filla de rei no fos, e la pus rica: ço és a saber, la filla del molt noble en Gombau d’Entença; e ab ella pres
F e s t a
M a j o r
lo comtat d’Urgell, e tota la baronia d’Antilló e tota la baronia de son pare en Gombau. E cascuna d’estes baronies son gran cosa e així fou molt ben muyllerat de dona molt noble e molt rica; e fo de les pus sàvies dones del món que de la sua saviesa se poria fer un gran libre e fou molt bona chrestiana, e feu molt de bé en sa vida a honor de Deus ...”2 Teresa era doncs una néta d’Elionor d’Urgell que era germanastra del comte difunt (una filla del comte Àlvar d’Urgell i la seva primera esposa, Constança de Montcada), i una jove i important hereva, senyora d’Alcolea de Cinca, Xiva i Xestalgar entre altres indrets, que contribuiria amb la seva fortuna, en el futur, a l’esplendor del comtat d’Urgell. Així doncs, el 10 de novembre d’aquell 1314 es celebraren a Lleida les noces entre Teresa d’Entença i Alfons d’Aragó. Els nuvis tenien catorze i quinze anys. El 1315 naixia a Balaguer el primer fill de la parella que portà per nom Alfons com el seu pare, però que només visqué dos anys. Al 1318 naixia Constança d’Aragó i Entença, que fou reina de Mallorca, i al 1319, com ja hem vist, l’infant Pere. Al 1321 naixeria l’infant Jaume i posteriorment Frederic, Elisabet i Sanç que moriren petits. A conseqüència del part d’aquest darrer moriria també la comtessa Teresa a Saragossa l’any 1327. Hem vist doncs com l’infant Pere fou l’hereu d’Alfons i Teresa i havia d’ésser doncs el futur comte d’Urgell. Però l’any 1319 les coses es van tòrcer a la casa reial: el germà gran d’Alfons, Jaume d’Aragó i d’Anjou, renuncià a
d e
B a l a g u e r
·
SANT CRIST
la seva condició d’hereu a la corona catalano-aragonesa. En aquest estat de coses el comte Alfons d’Urgell esdevenia el successor del seu pare i, després de la mort d’aquest el 1327, fou coronat rei. Teresa d’Entença havia mort cinc dies abans a conseqüència del part del petit Sanç. L’infant Pere doncs passà a esdevenir l’hereu del regne i el seu germà petit Jaume seria el futur comte d’Urgell. Pere fou coronat l’any 1336 i inicià el regnat més llarg de la nissaga que acabà amb la seva mort el 1387. Així doncs els llaços familiars que a partir d’aquesta època lligaren el comtat d’Urgell amb el casal reial de Barcelona van obrir una via d’influència important que portà a Balaguer destacats artistes de l’època: pintors, orfebres, músics, poetes, escultors... Possiblement fou el rei Pere juntament amb el seu germà el comte Jaume I d’Urgell els que encarregaren un sepulcre per als seus germans enterrats a Balaguer, a l’església de sant Domènec - avui al Museu de la Noguera- , al mestre escultor Aloi de Montbrai. Ell mateix esculpiria el sepulcre de Teresa d’Entença a Saragossa, avui desaparegut.3 Documentem també la presència de trobadors i joglars de l’entorn de la cort del rei Pere que feren estades a Balaguer, com és el cas del ministrer Erman Hans.4 Els dos germans, el rei Pere i el comte Jaume I d’Urgell, mantingueren també una interessant relació bibliòfila que es perllongaria en època dels seus successors: al palau de Balaguer s’hi fundà una important biblioteca on s’impulsà la traducció d’obres al català5. ·8·
2019
Les relacions entre ambdós germans foren però molt canviants, i si bé es recolzaren mútuament en greus afers com les reivindicacions fallides dels drets successoris de la comtessa Cecília de Comenge, esposa de Jaume, també tingueren greus enfrontaments polítics. Així i tot el comte Jaume fou nomenat procurador general del reialme i assistí a les segones noces del seu germà el rei Pere on fou rebut amb tots els honors. Una estranya i sobtada malaltia el dugué però a la mort amb 27 anys. Els historiadors dels segles XV al XVII atribuïren aquesta mort a un enverinament ordenat pel rei.6 Les relacions entre Pere el Cerimoniós i la casa comtal d’Urgell seguiren molt canviants i inestables fins a la seva mort que tingué lloc, com hem vist el 1387. •
[1] T ext extret de: Les quatre grans cròniques, vol. IV, Crònica de Pere III el Cerimoniós, ed. Ferran Soldevila, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2014. [2] C rònica de Ramon Muntaner (2006). Edició facsímil de la primera edició (València 1558) dipositat a la Biblioteca de Catalunya. Editorial Base. Barcelona. Capítol CCXCI, Foli CCLVI . [3] V ELASCO, A./FITÉ, F. (2016) Els comtes d’Urgell promotors artístics, a O rei o res, la fi del comtat d’Urgell. Museu de la Noguera. Pàg. 55-56. [4] Ibidem, pàg. 68 [5] Ibidem, pàg. 59 [6] B ERTRAN, Prim (2016) El comtat d’Urgell. Una aproximació històrica. a O rei o res, la fi del comtat d’Urgell. Museu de la Noguera. Pàg. 20-21.
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
·
SANT CRIST
2019
TERESA PÀMIES. TOT ÉS EN ELS LLIBRES NÚRIA ARBÓS Biblioteca Margarida de Montferrat
Teresa Pàmies nasqué a Balaguer el 8 d’octubre de 1919. 100 anys que es commemoren enguany arreu del territori en l’Any Pàmies, impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura i comissariat per l’escriptora i periodista sabadellenca Montse Barderi. Com a ciutat natal de l’escriptora, Balaguer havia de fer un homenatge a una de les grans escriptores de la literatura catalana del segle XX i per això s’ha creat un programa d’activitats que pretén fer arribar la seva vida i obra a la ciutadania. Un programa d’activitats que va des d’una ruta literària per recórrer els espais que apareixen als seus llibres, a una exposició, passant per un gran espectacle d’homenatge a la seva figura al Teatre Municipal, entre moltes altres activitats. Però la millor manera de conèixer i homenatjar Teresa Pàmies és llegint-la, ja que com ella mateixa acostumava a dir tot és en els llibres, i és ben cert que tota la seva trajectòria vital es troba recollida en la cinquantena d’obres que va escriure. Per això creiem que ara és el moment de llegir o rellegir (si ja ho havíeu fet) els seus llibres dels quals destaquem: - Quan érem capitans: Teresa Pàmies explicava en una entrevista que “Amb aquest llibre vaig voler explicar l’experiència de la guerra viscuda per una noia de divuit anys, que és molt diferent a com la van viure els adults, especialment les dones que tenien fills. Per a les mares amb fills petits, la guerra va ser un calvari. Les joves la vam viure amb un esperit romàntic que ·9·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
·
SANT CRIST
2019
ens va ajudar a viure-la d’una manera festiva, encara que això avui pugui semblar una frivolitat. Precisament, alguns dels meus camarades m’han criticat que aquest llibre frivolitza la guerra. Però jo no ho crec, jo penso que el que fa el llibre és explicar la guerra des del punt de vista d’una dona jove. I els joves, de vegades, no s’adonen del transfons del drama.” Així mateix també us recomanem la lectura de la continuació d’aquest llibre Quan érem refugiats - Testament a Praga: Diàleg imaginari entre Tomàs Pàmies, vell militant comunista, i la seva filla Teresa, construït a partir de les memòries que Tomàs va escriure durant els últims anys de la seva vida, en les què fa un recorregut des de la seva infantesa a Balaguer en una època de penúries i repressió política, fins a la seva vellesa instal·lat a Praga, ciutat on va morir por abans que els tancs russos envaïssin Txecoslovàquia l’agost de 1968. Amb aquest llibre va guanyar el Premi Josep Pla l’any 1970. - Va ploure tot el dia: Després de trenta anys d’exili polític, Teresa Pàmies torna a la seva terra sense comptar amb les conseqüències que li comportarà el retorn. - Memòria dels morts: Teresa Pàmies dedica aquest llibre a la seva mare, que va morir en estranyes circumstàncies l’estiu de 1941 a la ciutat de Balaguer. Quan la Teresa va iniciar el seu exili a principis de 1939, no podia suposar que mai més la tornaria a veure.En aquest llibre imagina situacions tan inversemblants com la trobada amb la mare difunta i relata les converses que se’n deriven. Mare i
filla desgranen records i reconstrueixen situacions que mai no foren viscudes. Us animem a participar en les diferents activitats que s’han programat des de l’Àrea de Cultura de la Paeria de Balaguer i a visitar l’Espai Teresa Pàmies que tenim a la Biblioteca i que recull tots els premis que va rebre per la seva trajectòria com a escriptora. Teresa Pàmies va tenir allò que acostumen a dir-ne “una vida de llibre”: una trajectòria vital poc comuna, plena d’aventures i fets extraordinaris, fruit de la conjunció d’una època convulsa i una personalitat plena d’ideals i fermes conviccions com la seva. Llegiu-la i gaudiu d’una de les grans escriptores de la literatura catalana! •
· 10 ·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
125 ANYS DE L’ A S S E M B L E A D E L A U N I Ó C ATA L A N I S TA A BALAGUER
·
SANT CRIST
2019
mena de tractament monogràfic d’una temàtica que concretés el full de ruta en aquella matèria. Així, a l’assemblea de Balaguer es va discutir i aprovar el programa econòmic del regionalisme català. El principi fonamental d’aquell programa, segons afirmava la revista Lo Regionalista, de Girona, es basava en el dret de Catalunya a establir les contribucions i impostos de tota mena, amb independència de les demés regions espanyoles i del poder central.
ISMAEL PANADÉS MARSELLÉS Professor de l’Institut Ciutat de Balaguer
A començaments de 1891 es va fundar la Unió Catalanista, federació d’entitats catalanistes, amb Lluís Domènech i Montaner com a president i Enric Prat de la Riba com a secretari. L’evident desenvolupament econòmic de Catalunya havia contribuït a la formació d’una burgesia diferenciada que va fer seus els postulats nacionalistes del segle XIX i es va fonamentar en el renaixement cultural de la llengua catalana. Les reivindicacions regionalistes van anar paral·leles a unes altres dues qüestions: el desig de ruptura amb el sistema de torn de la Restauració i l’afany proteccionista per a la indústria tèxtil. En les Bases per a la Constitució regional de Catalunya que la Unió Catalanista va aprovar a Manresa el 1892, es recullen els punts bàsics del catalanisme: federalisme conservador, regionalisme foralista i autonomia política, amb una classe dirigent que serà la burgesia mateixa. L’assemblea de Manresa va ser el primer pas, al qual van seguir successives assemblees similars, ja que les Bases aprovades necessitaven futures concrecions, i establir-les va ser la feina de les properes reunions, que es van anar succeint arreu de Catalunya. En aquestes es van anar debatent tot un seguit de qüestions relacionades amb la futura implantació del règim proposat, al mateix temps que es va anar perfilant el pensament autonomista. Els dies 13 i 14 de maig de 1894, després de les de Manresa i Reus, l’assemblea es va celebrar a Balaguer. La trobada, presidida pel dramaturg Àngel Guimerà, va ser tot un èxit. Els balaguerins van saber organitzar-la bé , rebent amb hospitalitat el centenar de representants que hi van acudir procedents de diferents llocs de Catalunya. Com s’ha indicat, la finalitat d’aquestes assemblees anuals era desenvolupar el programa configurat en les Bases de Manresa, amb una
L’assemblea es va declarar contrària a tot sistema de capitalització que exigís contribucions a l’individu prescindint de la seva condició social. En canvi, s’establí el principi que tothom ha de contribuir, segons la seva riquesa, al sosteniment de les càrregues públiques. Com a principal mesura es va acceptar la contribució sobre la base dels beneficis per riquesa territorial, industrial i mercantil, però declarant-ne lliures totes aquelles indústries el guany de les quals no superés el jornal d’un treballador. També es va fer èmfasi en la necessitat de regeneració de l’administració pública, suprimint engranatges inútils. Pel que fa als serveis de justícia i ensenyament, s’establí que serien gratuïts per a tots aquells que no disposessin de mitjans econòmics suficients per poder assumir-ne el cost. Va ser precisament a Balaguer on, per primera vegada, es va acceptar la substitució del terme “regionalisme” pel de “nacionalisme”. Va ser a proposta de Pere Muntanyola, autor amb Prat de la Riba, aquell mateix any, del Compendi de la doctrina catalanista. Segons Ferran Soldevila, el mateix Montanyola havia proposat que el terme “nació” referit a Espanya fos substituït per “Estat”. Va ser la primera vegada que la Unió Catalanista, en un acord, acceptava el fet de la doctrina nacionalista, que els homes de la Renaixença es miraven amb desconfiança. L’assemblea es va comprometre a erigir un monument dedicat al comte Jaume II d’Urgell. El projecte, encarregat a Domènech i Montaner, havia de ser un conjunt escultòric de més de vuit metres d’alçada, però no es va arribar a fer mai. Tampoc, fins ara, no s’ha dedicat cap plaça de la ciutat a aquella efemèride, com també es va acordar. L’únic record que ens n’ha pervingut ha estat el carrer Àngel Guimerà, anomenat així després de l’estada de l’escriptor a Balaguer com a president de l’assemblea. I, òbviament, el fet que algunes de les principals propostes formulades encara avui ens semblin actuals. •
· 11 ·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
·
SANT CRIST
2019
L’Snacking, avui en dia s’està generalitzant a tot el món malgrat que les grans multinacionals encara aposten pel menjar brossa per obtenir grans beneficis i grans vendes. Segons els Sr. Moss, els intents d’aquestes empreses que fan Snacking, és el de fer productes més saludables tot i que aquests intents xoquen amb els mercats borsàtils que volen que els productes quedin enganxats als consumidors. Aquests productes, insans, són els que porten grasses, sal, sucre... Això ho podem veure amb les patates xips o patates de xurrer que cada vegada agraden més als consumidors del carrer.
SALUT – DISTINCIONS - SOMNIS JOSEP MARIA MORELL I BITRIÀ
Com es fa una patata additiva, segons el Wall Street?. La forma més plaent, segons els experts, és la seva base formada per sal i grassa els quals conviuen molt bé amb el sucre natural i el midó de la patata. Després cal posar-hi la textura la qual es fa als laboratoris de les corporacions multinacionals. El producte final és el fer una patata cruixent, com més seca millor i sobre tot que aquests soroll cruixent es noti quan la mastegues. Cal doncs que mirem el que mengem ja que sobretot i sapigueu que aquest és el producte més icònic de la indústria alimentària. Mengem les justes, si ens agraden, ja que és important conservar la salut. El diari “La Vanguardia” del 12 de juliol hi havia un escrit que deia: “no solo quieren que nos guste su patata frita sino que queremos más y aún más”.
La nostra salut és important. En quasi bé tots els diaris del món sempre hi ha una pàgina en la qual es fan comentaris sobre la nostra vida preferentment referents a la salut: no beure begudes massa ensucrades ja que són dolentes i et poden portar a l’obesitat, la diabetis... Els fabricants de begudes ANFRA asseguren que hi ha una gran tendència cap a un canvi de begudes ensucrades cap a les begudes light i ens avisen que tots hem de tenir molta cura de la nostra salut, però sobretot de la nostra alimentació. L’SNACKING és una paraula anglesa que vol dir producte sa que pots menjar en qualsevol lloc i moment del dia. Això és el que diu en Michael Moss, premi Pulitzer del The New York Times i autor de la crítica demolidora sobre les grans multinacionals del menjar, considerat com a menjar brossa.
Des de “Lo Morter de Balaguer. Associació per a la cuina catalana” aquesta Festa Major esperem veure ballar, a la Plaça Mercadal, la parella de gegants que simbolitzen la nostra cuina noguerenca: “En Catxipanda” que representa la cuina més moderna i la “Trini” que representa la cuina més tradicional. Us recordo que aquesta Associació va dur a terme, juntament amb diferents col·laboradors, patrocinadors i l’Ajuntament de Balaguer, el Morter enclavat a la Plaça que hi ha vora la passarel·la de l’Avinguda dels Països Catalans, avui coneguda per la Plaça del Morter. Ara ja tenim al cap un nou repte i és el de posar en marxa un monument, de mida normal, dedicat a les dones del reng. Un homenatge a totes aquelles senyores que dia a dia, fes fred o calor, sempre estaven presents als porxos de l’esquerra tot entrant a la Plaça Mercadal. En aquest indret i trobàvem tots tipus de productes de l’horta i aviram : fruites, verdures, hortalisses, animals de corral, caragols,ous... Seria un bon detall i record per la ciutat recordar-les amb aquest monument. Vull fer un recordatori al reng. Hi ha un llibre de cuina “Gastronomia de
· 12 ·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
Catalunya” del Sr. Luis Cierco Soliva, membre del Consell Català de la Cuina. En el seu pròleg fet pel Sr. Josep M. Razquin de professió procurador i que havia estat alcalde de Cervera i President de la Diputació de Lleida, concretament a la pàgina número 4 diu així: “Los Medinaceli, cuando por aquí eran señores de Castillos y de Comarcas y de las excelentes frutas de las que nos habla Enrique Cock, notario apostólico y arquero de la guardia real que acompaña a Felipe II y a su hijo, el príncipe heredero, cuando en 1585 el Rey prudente se desplaza a Monzón para presidir las Cortes del Reino de Aragón. Refiriéndose concretamente a la huerta de Balaguer, que le causa una gran impresión nos dice “A raíz de los collados –habla de la ciudad de los Condes de Urgel -tiene una plaza casi cuadrada, en la cual se vende a su tiempo todo género de frutas y hortalizas de mucha calidad i barato, que todos los que pasamos de la Casa Real nos maravillamos de su abundancia y de la fertivilidad de la tierra y de la clemencia del cielo”. Com podeu veure en aquells temps ja es parlava de les parades dels productes de Balaguer i de la seva horta, situats a la plaça i que esdevindria el que avui coneixem com el reng. En passat 11 d’abril “La Real Academia Europea de Doctors”, va nomenar acadèmic d’honor al Sr. Joan B. Renart i Cava, senyor molt vinculat a la ciutat de Balaguer: Una colla d’amics de Balaguer vam anar-hi per fer-li costat. Aquest acte es va realitzar a la sala d’actes de Foment i Treball de Barcelona tal i com podeu veure a la foto que us presento més avall. La sala era plena de gom a gom amb amics, familiars i coneguts. La veritat és que quan vaig veure tots aquells il·lustres acadèmics amb les togues vermelles i els birrets acadèmics em va fer molta impressió. L’acte també s’aprofità per fer la presentació del llibre escrit pel Sr. Renart “El subjecte de la creativitat per a ser més competitius: l’individu creatiu”. Un llibre molt ben escrit i editat. Escrit en català i castellà i en el que hi ha moltes referències i fotografies de Balaguer. L’acte fou acompanyat d’un gran aperitiu en el que no hi van faltar els productes de Vichy Catalan. Màrius Carol, director de “La Vanguardia”, en la seva columna “Una mirada pel retrovisor” a la pàgina 11 del llibre, al finalitzar el seu escrit diu sobre el Sr. Renart: “la seva immersió en el món del màrqueting en un temps que semblava una ciència obscura, li va permetre una visió empresarial fonamentalment emprenedora i l’oportunitat de gestionar una companyia
·
SANT CRIST
2019
com Vichy Catalan que li va proporcionar la possibilitat de convertir-se en una empresa d’èxit”. Aquesta ampolla forma part del nostre paisatge quotidià atès que hi ha diverses generacions que hem crescut amb una ampolla de vichy a la taula. Aquest passat mes de juny vam assistir, alguns membres de la família, al lliurament de les orles del final d’ESO de l’Escola Pia de Balaguer. Per nosaltres era d’assistència obligatòria ja que la nostra néta estava entre els estudiants que finalitzaven aquest cicle de la seva vida. La veritat és que tots feien “patxoca” paraules que utilitzava la meva padrina. Grans detalls van formar part de l’acte com el de reproduir per la pantalla fotografies dels alumnes quan eren petits, a mesura que pujaven a agafar l’orla. A la nostra Ivet, la néta petita, li sortien els ulls de la cara al veure la seva “tata”. La sorpresa la va donar el cantautor Emiliano Valdeolivas amb la seva guitarra penjada al coll. Aquesta actuació, amb les seves cançons, li va donar un toc cultural a l’acte, sobretot em va agradar la cançó “El labio con que escribo” amb una lletra impressionant. El discurs del Sr. Jaume, tutor, molt bé i les paraules del final de l’acte del Sr. Josep Muntada, director del centre, molt emotives, vives i reals com la mateixa vida dient-los , entre altres coses, que un trosset d’aquest col·legi el portarien sempre al cor. Al finalitzar l’acte hi va haver moltes abraçades entre professors i alumnes. Sortint cap al carrer i baixant les escales de l’escola, vaig veure que el sol havia mig desaparegut i la foscor de la nit gairebé es feia visible. Miro cap al cel i observo que hi havia una estrella que brillava més que les altres. Aquesta estava penjada sobre l’horitzó mirant al sud. Tot seguit em va sonar el telèfon. Un telèfon que tinc de l’època dels dinosaures i una veu ronca i llunyana, però coneguda, em va dir que havia estat al nostre costat durant l’acte tot i que nosaltres no l’havíem vist. Havia arribat una mica tard degut als nombrosos sistemes solars que havia hagut que sortejar per poder arribar a l’hora. Em va dir que felicités a la seva reina pels resultat obtinguts i al col·legi per aquell meravellós acte. Amb les comportes dels llagrimalls obertes li vaig contestar que ja ho havíem fet i tot seguit, emportada pel vent de ponent, la seva veu marxà direcció al cel tot perdent-se a l’horitzó. Gràcies per tot. Passeu una bona Festa Major del Sant Crist •
· 13 ·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
·
SANT CRIST
2019
Penso que pot quedar descontextualitzat i que fins i tot algú podria interpretar-ho com un anunci en mig dels escrits d’aquest llibret. Són les 0.47 h i encara no tinc clar com afrontar-ho. Pot resultar interessant explicar que va nàixer, per primer cop, a Barcelona l’any 1919. El mateix any que la balaguerina Teresa Pàmies, el mateix any que el meu padrí Tonet, que també era de “la lleva del biberó” i a qui, com a Brossa, ben d’hora el van cridar al front per apuntalar unes llibertats que tindrien els dies comptats. Si explico que amb 19 anys Joan Brossa va lluitar a la batalla del Segre, on ell afirma que va tornar a néixer després d’esquivar un morter, potser algú hi trobi aquell punt de connexió necessari per aparèixer en una publicació d’aquestes característiques.
ARNAU TORRENTE CAPDEVILA Paer de cultura i comunicació
Però tampoc no ho veig clar. Les 1.17 h al meu rellotge. Hi vaig pensant, i entre poema i poema, em ve al cap l’anècdota del DNI. “- De profesión? - Poeta. -¿Paleta?, pondremosalbañil.”
“La gent no s’adona del poder queté: amb una vaga general d’unasetmana n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia, paralitzar l’Estat i demostrar que les lleis que imposen no són necessàries.”
I per què parlar de Joan Brossa al llibret de la Festa Major? Són les 0.25 h del primer dijous d’octubre i la resposta ràpida i sincera és que, com a Paer de Cultura, he rebut aquest encàrrec. “Què et sembla si parles tu, d’en Brossa? T’agrada, i aquest any és el centenari del seu naixement”. Accepto el repte malgrat no tenir encara gaire clar el que diré, perquè en realitat el que tinc són ganes d’en comptes d’escriure res, seleccionar un dels seus poemes visuals. Ja ho diuen, oi? Una imatge val més que mil paraules i no es pot parlar de Joan Brossa sense la vessant gràfica de la seva poesia. I aleshores em formulo més preguntes: quina imatge és la més representativa de la seva obra? Amb quina em quedaria si n’hagués de triar una? Finalment, descarto aquesta idea.
I així es va quedar durant anys. “Albañil”. Per una banda em sembla una ximpleria mencionar aquest passatge tractant-se d’un artista tant prolífic. Per l’altra, crec que aquest gest defineix bona part del que crida la seva obra: jocs de paraules, lliures i insubordinades, per replicar les autoritats, per burlar- se de les regles marcades. I és aquí quan m’adono que en realitat del que tinc ganes de parlar no és del Joan Brossa artista, sinó de l’esperit rebel que 100 anys després el fa més actual que mai. Del compromís radical i ocurrent de qui va fer de la poesia iconogràfica, la ironia i el sarcasme, les seves armes per denunciar el món en blanc i negre en què el van obligar a viure. De tot això he de parlar; de tot això vull parlar. De la gent que fa una passa endavant per combatre les injustícies i de la demostració que la cultura és el millor antídot contra la intolerància i el totalitarisme; de que, tot i que sovint ho oblidem, el paper sempre guanya a la pedra. •
· 14 ·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
CONVERSA 2019
·
SANT CRIST
La pàtina dels anys
MIQUEL TRILLA
passeja pel rampant.
Recull parers, els purifica i els fa de nou a mà.
Present per tot el rost, evoca trajectòries del bé i també del mal.
Avança pels costums talús amunt i escolta del silenci quin és aquell camí.
Les pedres, perfan la veritat.
· 15 ·
2019
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
SUSANA CABA ALARCON Presidenta Associació L’Estel
#LEstelBalaguer2019 #CelebremhoJunts
Aquest 2019 és un any molt significatiu per a les persones que formem l’Associació L’Estel. Un 25 de juny de 1979, ara fa 40 anys, unes quantes famílies van formalitzar la creació de la nostra associació per garantir el ple exercici dels drets de les persones amb discapacitat i promoure la seva qualitat de vida i la de les seves famílies. Pel camí hem constituït un club, del que enguany en celebrem també els 25 anys, i,a més dels serveis
·
SANT CRIST
2019
inicials de l’escola, el taller i el transport, hem crescut en dues llars i un servei de lleure. Aquesta és una celebració molt important per a nosaltres i ho hem volgut compartir amb el nostre entorn i el màxim nombre possible de persones. Per això durant tot l’any hem organitzat un seguit d’actes i accions commemorant els aniversaris: venda de calendaris solidaris, una secció de publicacions de fotos des de l’any 1982 fins al 2019 i de vídeos de felicitació de persones famoses, col·laboradors i amics al nostre facebook i instagram, una cursa solidària de 5 i 10km, una plantada de roselles al Xalet Montiu en col·laboració amb la Guerrilla del Gilda i de les persones que ens han ajudat a teixir-les, la nominació del Club esportiu a la Nit de L’Esport de Balaguer pel seu aniversari, un sopar de celebració amb les famílies, alumnes, persones usuàries, professionals i col·laboradors, un concert postusolidari amb el grup · 16 ·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
Love of lesbian el 2 de novembre i tancant l’any farem un acte de visibilització el dia de la discapacitat el proper 3 de desembre. Estem molt satisfets pel ressò i la participació que hem tingut en tots els actes i accions. Ens hem sentit reconeguts i estem orgullosos de la nostra trajectòria durant aquests 40 anys. Des d’aquí l’agraïment a totes les persones que han compartit i comparteixen el nostre dia a dia des de tots els àmbits, dels més propers als més llunyans i un sentit record per a les persones que ja no hi són. També agrair la tasca de les diferents Juntes directives, encapçalades pels seus presidents Sr. Josep Roca Garcia, Sra. Mercedes Figuerol Corvino, Sr. Carles Profitós Lapedra i Sra. M Angeles López Medina. I el recolzament de les diferents administracions: Departaments d’edu-
·
SANT CRIST
2019
cació, treball, afers socials i famílies, Consell Català de l’esport, Diputació de Lleida, Consell Comarcal de la Noguera, Ajuntaments de la comarca de la noguera i Paeria de Balaguer en particular. També gràcies al suport de la Federació Allem, Federació ACELL i Special Olympics Catalunya i dels socis protectors, les entitats cíviques, culturals i socials, les empreses col·laboradores i tots aquells particulars que han pensat i pensen en nosaltres. El nostre repte de present i futur és el del ple exercici dels drets de les persones amb discapacitat i el reconeixement de la societat com a persones actives i amb capacitats. Volem fer visible la nostra realitat i construir plegats un present en comú millor per a tots. Celebrem-ho junts!! •
· 17 ·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
·
SANT CRIST
2019
EXPOSICIÓ “CRÒNICA DE LA REPÚBLICA. LA BALAGUER DE TERESA PÀMIES” AL MUSEU DE LA NOGUERA CARME ALÒS TREPAT Museu de la Noguera
És probablement cert que idealitzem els records de la infantesa i l’adolescència si aquesta ha estat mínimament feliç i amb les nostres necessitats d’afecte satisfetes. Fou aquesta part de la seva vida la que Teresa Pàmies visqué a Balaguer en un període intens i de grans canvis a la ciutat i al país. Potser per això, Balaguer està molt sovint present en els seus relats ja sigui de manera tangenci-
al, un record, un personatge, una olor... o com a ens viu i protagonista de les seves cròniques. És sobre aquesta ciutat dels records de Teresa Pàmies i, a través d’ells, que presentem aquesta exposició, dedicada a la Balaguer efervescent i apassionada de finals dels anys 20 i fins a mitjan
· 18 ·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
anys 30 del segle XX . A través del relat Teresa Pàmies ens presenta una petita ciutat d’economia principalment pagesa, però amb un comerç viu i una indústria incipient, tancada dins les velles muralles medievals i plena fins a la bandera, on pràcticament no queden habitatges buits ni botigues per obrir. Una ciutat que comença a sortir tímidament cap a l’altra banda del Segre on les noves línies de ferrocarril constitueixen una artèria que la connecta amb la resta del món i on la vida política es vivia intensament: “...El lector d’avui s’estranyarà segurament que en una ciutat que no tenia 6000 habitants hi hagués tantes publicacions locals, ultra els diaris que arribaven de Barcelona i que els ciutadans es llegien amb desfici. Només es pot entendre si tenim present la vida política que s’hi feia i el context de la Catalunya d’aquells anys; però ultra la política, s’hi ballava, s’hi cantava, s’hi organitzaven concursos literaris, curses de bicicletes, conferències sobre “vegetarianisme” amb el famós Dr. Ferrando. És evident que una societat que gaudeix de llibertats cíviques elementals assoleix un dinamisme i una vitalitat inoïts. Aquest era el cas de Balaguer...”1 Per això, per comprendre la figura i l’obra de la Teresa Pàmies hem d’entendre la Balaguer dels anys vint i trenta dimensionant-la en una sèrie de canvis socials profunds i uns corrents de pensament que creuaven Europa i s’estenien pel món arribant també a la petita ciutat de la riba dreta del riu Segre. Les reivindicacions obreres, les millores en les condicions de treball, l’anomenada “lluita de classes”, s’escampaven com taca d’oli des de finals segle XIX acompanyant els canvis en l’economia i provocant la fi d’un sistema que s’havia mantingut inalterat des de feia segles. El món es recuperava dels estralls de la I Guerra Mundial enmig de les veus que s’alçaven amb visions de futur totalment oposades. La Revolució Russa de 1917 fou vista com exemple positiu dels canvis necessaris. “Jo sabia, doncs, que Trotski havia fet la revolució russa al costat d’un home que es deia Lenin. No era una JSUC improvisada, com ho eren
·
SANT CRIST
2019
moltes de les meves companyes que mai havien sentit parlar de Lleó Trotski, ni tenien el seu llibre a casa, ni havien participat, com jo, a les campanyes rurals que donaren a conèixer aquella revolució, cantada per mi en castellà damunt les taules dels cafès i tavernes de La Fuliola, de Mollerussa i d’Almenar: “Salve Rusia de sol refulgente/baña el mundo en tus bellos fulgores/y germina con tus resplandores/ideales de santa igualdad”2 La Teresa Pàmies política i compromesa es va formar en aquesta Balaguer dinàmica i variada, profundament influïda per l’ambient que s’hi vivia i de la mà del seu pare, Tomàs Pàmies, : “També em recordo del míting del Bloc Obrer i Camperol celebrat al “Cine Mundial”. Hi van acudir treballadors de tota la comarca, car els havien convocat per protestar contra l’intent de putsch del 10 d’agost [...] Aquell agost de 1932 jo tenia tretze anys i cridava amb la meva veu d’orfeonista: “La Batalla”, ha sortit “La Batalla”, compreu “La Batalla”... I me la compraven perquè els feia gràcia [...] Tenia una veu de tro el meu pare. Portava un vestit que li havia fet el seu amic Pujades i l’hi liquidava a pagues; dissabte i diumenge duia al coll un mocador de seda blanca, com els balladors de xotis. Era molt pinxo el meu pare. I en parlar al “Cine Mundial” donava cops de puny a la taula i feia tremolar el got d’aigua i la botella de sifó...”3 En aquest escenari els canvis estructurals es desenvolupaven a una velocitat vertiginosa a l’estat espanyol, però especialment a Catalunya. El primer terç del segle XX fou políticament molt intens, amb l’enderrocament de la monarquia, la constitució de la República, la dictadura de Primo de Rivera, la 2ª República i finalment l’esclat de la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939. Teresa Pàmies la visqué ja lluny de Balaguer però vinculada pels llaços familiars, essent membre destacada de les JSUC (Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya) i militant feminista convençuda (impulsora de l’Aliança Nacional de la Dona Jove). L’activisme del pare de la Teresa, Tomàs Pàmies, significà política-
· 19 ·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
ment la família a Balaguer que es veié abocada a l’exili en acabar la guerra. Possiblement fou la impossibilitat de retorn i defensa el que portà a l’estigmatització dels personatges a nivell local. L’escriptora inclogué en la seva obra alguns dels episodis més controvertits i sagnants de la Guerra Civil a Balaguer en veu del seu pare, que signà amb ella “Testament a Praga”: “... Caldrà però que us expliqui com van ésser assassinats els dinou de Balaguer; crims que ara m’atribueixen a mi segons la carta que he rebut del Consolat espanyol a Viena en demanar el passaport. Explicaré com van passar les coses no pas per defensar-me d’una acusació falsa, que em nega el retorn a Catalunya. Tampoc no donaré els noms dels veritables responsables, perquè, al capdavall, no serà pas amb ajut meu que els haurà de trobar Franco. Si us explico com va passar és perquè, entre altres raons, explica molt bé per què vam perdre la guerra...”4
·
SANT CRIST
2019
flectides en algunes obres 6 on es confon la realitat i la ficció. Però sobretot Teresa Pàmies tornà a Balaguer per visitar la tomba de la seva mare al costat de la qual volgué ser enterrada. L’exposició que presenta el Museu de la Noguera ens endinsa doncs en els paisatges balaguerins de l’escriptora, “...una dona manifestament política, d’una generació ben determinada: la de la guerra. Ha viscut un exili. Ha tornat a casa. S’hi vol quedar...” 7 •
Després de l’exili familiar només restà a la ciutat la mare, Rosa Bertran, la Moreneta del Pastor, que hi morí en tràgiques circumstàncies l’any 1941. Aquest fet marcà la vida i l’obra de l’escriptora on es reitera la presència d’aquella mare dolça, religiosa i tradicional perduda en les aigües del Segre. I Teresa, cronista dels exilis, els retorns i de tot el que va comportar la guerra i el seu desenllaç per a tantes i tantes famílies, es declara incapaç d’escriure sobre aquells tres anys de por i pèrdues a la petita ciutat del Segre: “Els períodes posteriors Bienni negre, Front Popular i guerra civil mereixen altres cròniques. Si un dia m’hi veig amb cor, si puc reunir la informació necessària potser les escriuré. Caldria anar a Balaguer, regirar arxius, publicacions d’aquella època. Caldria parlar amb alguns dels qui queden vius. Però ja no emprendria la tasca amb el cor lleuger, perquè hi hagué molta sang i encara pesa. No hi ha res que pesi tant com la sang...” 5 Teresa Pàmies tornà de l’exili, però no tornà a Balaguer, tot i que hi feu petites estades esporàdiques per visitar amics o parents, re-
[1] PÀMIES, Teresa. (1976).Crònica de la vetlla. Editorial Selecta. Pàg.188 [2] PÀMIES, Teresa (1974) Quan érem capitans, ed. DOPESA, Pàg. 17. [3] PÀMIES, Teresa. (1976).Crònica de la vetlla. Editorial Selecta. Pàg. 199200 [4] PÀMIES, Teresa i Tomàs (1971) Testament a Praga. Ed. Destino. Pàg. 137 [5] PÀMIES, Teresa. (1976).Crònica de la vetlla. Editorial Selecta. Pàg. 228. [6] Per exemple PÀMIES, Teresa (1981) Memòria dels Morts [7] PÀMIES, Teresa (1974) Va ploure tot el dia. Ed. El Balancí , Pàg. 177
· 20 ·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
·
SANT CRIST
2019
LES FESTES DEL SANT CRIST DE BALAGUER DOLORS MOLINS DE BALAGUER
La festa més gran de la nostra ciutat honorant al Sant. El nostre Sant Crist és conegut a moltíssimes contrades arreu del món. El venen a visitar contínuament, que deurà de ser? és la fé de tot cristià que el fa venir allà. Un llibre n’hi ha al costat esquerra a l’entrar que us ho pot ben demostrar els favors reconeguts i d’altres hi van a demanar. Llibre darrere llibre en van emplenant i poder-ho ben comprovar et fa borronar. Les festes comencen engalanant la ciutat, tots els nens li porten flors pel seu balcó emplenar, a tope n’està. Una missa el senyor Bisbe en fa que sempre està ple a rebentar, les autoritats amb els seus trajes de festa engalanats en van, l’església en fan relluir. L’orfeó a dalt cantant més be que mai. El Sant Crist que content en deu estar? jo no li puc preguntar, però cada any li demano que el pròxim pugui tornar Aquest any, senyor, de tot cor vos demanà eleccions a l’un demà, a flor de pell ens fa posar. Doneu-nos llum, que tots d’acord es puguin posar i tot ciutadà vos ho agrairà. Bona Festa major a tothom.
· 21 ·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
·
SANT CRIST
2019
“ I M AT G E S D ’ U N A LT R E T E M P S ”
Vista aèria del nou centre de l’escola de les Carmelites, construït a l’eixample de Balaguer. Anys setanta. Fons: Ajuntament de Balaguer Arxiu Comarcal de la Noguer · 22 ·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
Vista exterior de l’edifici de l’Institut Laboral. Anys setanta. Fons: Col·lecció l’Abans de Balaguer Arxiu Comarcal de la Noguera · 23 ·
·
SANT CRIST
2019
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
Grup d’infants al parvulari Carme Vidal. Anys setanta. Fons: Parvulari Carme Vidal Arxiu Comarcal de la Noguera · 24 ·
·
SANT CRIST
2019
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
·
SANT CRIST
2019
Grup d’infants al parvulari Carme Vidal. Anys setanta. Fons: Parvulari Carme Vidal Arxiu Comarcal de la Noguera · 25 ·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
Fotografia dels tallers de l’Institut Laboral. Anys setanta. Fons: Col·lecció l’Abans de Balaguer Arxiu Comarcal de la Noguera · 26 ·
·
SANT CRIST
2019
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
·
SANT CRIST
2019
Alumnes de les Escoles del Poble, actual CEIP Àngel Guimerà, en el festival gimnàstic commemoratiu per la Festa de la República de l’any 1936 Foto Daniel Torruella Arxiu Comarcal de la Noguera · 27 ·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
Grup d’alumnes de Sant Domènec vestits de franciscans. Anys cinquanta. Foto Pau Bertran Arxiu Comarcal de la Noguera · 28 ·
·
SANT CRIST
2019
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
Vista exterior de l’Escola Pia al carrer del Miracle. Anys quaranta. Foto Pau Bertran Arxiu Comarcal de la Noguera · 29 ·
·
SANT CRIST
2019
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
·
SANT CRIST
Nens i nenes davant la creu de terme de Sant Domènec a l’hora de l’esbarjo. Anys cinquanta. Foto Pau Bertran Arxiu Comarcal de la Noguera · 30 ·
2019
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
·
SANT CRIST
2019
Interior d’una aula de l’escola Primo de Rivera, actual CEIP Àngel Guimerà, amb el professor Càndido Ortiz. Anys quaranta. Foto Pau Bertran Arxiu Comarcal de la Noguera · 31 ·
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
·
SANT CRIST
Alumnes de l’escola de les Carmelites en una sortida al pantà de Camarasa. 21 d’abril de 1942. Foto Pau Bertran Arxiu Comarcal de la Noguera · 32 ·
2019
F e s t a
M a j o r
d e
B a l a g u e r
Retrat d’un grup escolar de finals del segle XIX. Fons: Portella-Utgé Arxiu Comarcal de la Noguera · 33 ·
·
SANT CRIST
2019
PROGRAMACIÓ DE LES FESTES DEL SANT CRIST
Programació
Dies 2, 3, 8, 9 i 10 de novembre de 2019
de les festes del sant crist
Dissabte, D I A 2 D E N OV E M B R E
EXPOSICIÓ DE SÒNIA ALINS I ELENA ROSET, a la sala d’exposicions de la Paeria de Balaguer. Podrà visitar-se fins al 17 de novembre. Ho organitza: Associació Grup d’Art 4.
23.30 h GRAN CONCERT DE FESTA MAJOR amb LOVE OF LESBIAN, al pavelló Inpacsa. Artistes convidats: BANDA NEON I DJ JORDI BOSCH. Obertura de portes a les 22.30 h. Preu anticipada al casal de Lapallavacara: 20 € i taquilla: 25 €.
Diumenge, D I A 3 D E N OV E M B R E
9.00 h CONCURS DE PESCA de Festa Major als marges del riu Segre, organitzat per la Societat de Pescadors Esportius de Balaguer. En acabar, es farà el lliurament dels premis de trofeus de fi de temporada. Les inscripcions es poden realitzar al local social.
•
2
•
19.00 h CONCERT DELS GUANYADORS DEL 9è CONCURS INTERNACIONAL DE CANT LÍRIC GERMANS PLA CIUTAT DE BALAGUER, acompanyats per l’ ORQUESTRA SIMFÒNICA VICTÒRIA DELS ÀNGELS, dirigida per Pedro Pardo, al Teatre Municipal. Donatiu: 5 €. Ho organitza: Associació Grup d’Art 4.
de novembre de 2019
Divendres, D I A 8 D E N OV E M B R E
Dies 2, 3, 8, 9 i 10
9.00 h CAMPIONAT MIXT DE PETANCA, per als socis i convidats dels diferents casals i associacions de la província, a la pista de petanca del Molí de l’Esquerrà, i esmorzar de germanor per als participants, organitzat per l’Associació de la Gent Gran de la Noguera. 9.30 h SI VOLS ESMORZAR BÉ, VINE A BALAGUER! Tradicional esmorzar de germanor amb coca amb samfaina, cervesa i sucs de fruita, a la plaça del Mercadal. 09.45 h tradicional OFRENA FLORAL de tots els nens i nenes de la ciutat. Trobada a la plaça dels Comtes d’Urgell (plaça del Museu) i recorregut fins al Santuari, acompanyats pels GEGANTS DE BALAGUER, la XARANGA ESTRELLA BAND I ELS CONEGUTS PERSONATGES DE DISNEY, EN MICKYE I LA MINNIE.
11.00 h BALLADA DE GEGANTS a l’esplanada del Sant Crist i actuació del grup d’animació infantil SAC ESPECTACLES i l’espectacle BOTI BOTI. També ballaran entre els infants els personatges de Disney més estimats.
•
3
•
PROGRAMACIÓ DE LES FESTES DEL SANT CRIST
11.30 h FINAL DEL CAMPIONAT DE BILLAR A TRES BANDES, organitzat per l’Associació de la Gent Gran de la Noguera, al Casal de la Gent Gran de Balaguer. 11.30 h OFRENA FLORAL del CF Balaguer. 12.00 h OFRENA FLORAL de la gent gran, organitzada per l’Associació de la Gent Gran de la Noguera. A les 11.40 h sortirà el bus de la ciutat des de davant del Casal per acompanyar qui ho desitgi fins al Santuari.
20.30 h PREGÓ DE FESTES a càrrec del Sr. JOAN MARTÍ I MOLIST, doctor en Geologia per la Universitat de Barcelona, vulcanòleg, professor d’Investigació del CSIC i director de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, CSIC, de Barcelona, a la sala d’actes de la Paeria de Balaguer. En acabar, es farà el lliurament dels VIII PREMIS ZIRYAB CIUTAT DE BALAGUER i l’actuació d’alumnes de l’ ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA de Balaguer, a la sala d’actes de la Paeria.
12.00 h REPIC GENERAL DE CAMPANES per anunciar l’ inici de la Festa Major. 13.00 h LLIURAMENT DELS PREMIS DEL CAMPIONAT DE BILLAR A TRES BANDES I DEL CAMPIONAT DE BOTIFARRA, celebrat anteriorment a la data, al Casal de la Gent Gran de Balaguer. 18.30 h BALL DE LA GENT GRAN amb el QUARTET ALEA, al pavelló Inpacsa.
19.30 h INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ CRÒNICA DE LA REPÚBLICA. LA BALAGUER DE TERESA PÀMIES, al Museu de la Noguera. Podrà visitar-se des del dia 8 de novembre fins al 23 de febrer. •
4
•
23,30 h CONCERT JOVE amb els grups REHENES, DR. PRATS , LA TROPICAL i DJ LUKA CARO, al Pavelló Inpacsa.
de novembre de 2019 Dies 2, 3, 8, 9 i 10
Dissabte, D I A 9 D E N OV E M B R E
9.30 h XXXII TORNEIG D’ESCACS ESCOLAR “MEMORIAL LLUÍS PIJUAN”, al casal Lapallavacara. Obert a tots els alumnes de les escoles de la ciutat i als jugadors del Club d’Escacs Balaguer, fins als 16 anys. Inscripcions a les escoles o al Club d’Escacs Balaguer.
11.00 h SOLEMNE EUCARISTIA, presidida per mons. Joan -Enric Vives, arquebisbe – bisbe diocesà, al Reial Santuari del Sant Crist. 11.30 h BALLADA DE SARDANES amb la COBLA ONZE DE SETEMBRE, a la plaça del Mercadal.
10.15 h SORTIDA des de l’ Ajuntament de la CORPORACIÓ MUNICIPAL cap al Santuari del Sant Crist per assistir a la MISSA SOLEMNE, acompanyats pels Macers, Gegants i Capgrossos i la COBLA ONZE DE SETEMBRE. 12.30 h TROBADA AMB LES AUTORITATS I ELS GEGANTS DE BALAGUER a la plaça de Sant Salvador i recorregut fins a la plaça del Mercadal, acompanyats per la COBLA ONZE DE SETEMBRE. 12.50 h BALL DE L’HARPIA i posterior BALLADA DE GEGANTS I CAPGROSSOS a la plaça del Mercadal, acompanyats per la COBLA ONZE DE SETEMBRE.
•
5
•
PROGRAMACIÓ DE LES FESTES DEL SANT CRIST
13.00 h VERMUT POPULAR DE FESTA MAJOR a la plaça del Mercadal. 13.15 h BALL DE VERMUT- SWING DE FESTA MAJOR amb el grup PIXIE DIXIE a la plaça del Mercadal. 13.30 h LLIURAMENT DEL PREMI ENCARNACIÓ VILA I ESCODA i dels premis d’escacs “Memorial Pijuan”, a la sala d’actes de la Paeria de Balaguer. En acabar, també es lliuraran els premis del Ir CONCURS FOTOGRÀFIC D’INSTAGRAM HARPIA 2019.
17.30 h CINEMA INFANTIL EN CATALÀ CICLE CINC amb la projecció de la pel·lícula PLAYMOBIL, LA PEL·LÍCULA, al cinema Balaguer, a la sala d’actes de la Paeria. Preu especial: 2 €. Recomanada per a tots els públics. 17.30 h CONCERT DE FESTA MAJOR amb l’ ORQUESTRA METROPOL, al pavelló Inpacsa.
16.30 h EXHIBICIÓ DE PARTIDES SIMULTÀNIES D’ESCACS, amb l’assistència d’un gran mestre internacional, organitzades pel Club d’Escacs Balaguer, al vestíbul de la Paeria. 17.00 h XXXIX CURSA DEL SANT CRIST, organitzada pel Club Runner ’s Balaguer. Circuit de 5 km, apte per a tothom, i de 10 km. També caminada popular gratuïta amb sortida a les 16.50 h. Sortida i arribada al pavelló del Molí de l’Esquerrà. Inscripcions: www.runners.cat. Obsequi i bossa de corredor per a tots els inscrits. Més informació: www.runners.cat
•
6
•
19.30 h BALL DE TARDA LLARG amb l’ ORQUESTRA METROPOL , al pavelló Inpacsa. 20.00 h ESPECTACLE FAMILIAR amb el MAG LARI i l’espectacle DOLCE VITA , al Teatre Municipal. Preus entrada: 15 € platea i 12 € amfiteatre. Espectacle recomanat a partir de 10 anys, tots els públics. Durada aprox. 1 hora i 30 minuts.
de novembre de 2019 Dies 2, 3, 8, 9 i 10
00.00 h NIT WE B 80s - 90 & 2000, amb L’ACTUACIÓ DE L’ORQUESTRA MONDRAGÓN, AUTOPUT i DJ RAMOS, al pavelló Inpacsa.
Diumenge, D I A 1 0 D E N OV E M B R E 10.00 h MOSTRA DE BONSAIS, a càrrec del Club Bonsai Balaguer, al vestíbul de la Paeria. Aquesta mostra podrà visitar -se fins a les 18 h. 11.00 h MISSA I REPRESENTACIÓ DE L ’ARRIBADA DEL SANT CRIST A BALAGUER, per part de les gnes. Clarisses de la ciutat, al Reial Santuari del Sant Crist.
12.00 h 58è CONCURS DE COLLES SARDANISTES TROFEU CIUTAT DE BALAGUER, amb la COBLA DE L’ORQUESTRA MARAVELLA. Final del campionat sardanista de la Terra Ferma i la final en categoria gran del campionat de Catalunya, a la plaça del Mercadal.
11.30 h BALLADA DE GEGANTS I CAPGROSSOS per la ciutat. Sortida de la plaça del Mercadal, amb la COLLA GEGANTERA I GRALLERA DE BALAGUER. Arribada a la plaça dels Comtes d’Urgell (plaça del Museu).
•
7
•
PROGRAMACIÓ DE LES FESTES DEL SANT CRIST
17.30 h CONCERT DE FESTA MAJOR amb l’ ORQUESTRA MARAVELLA, al pavelló Inpacsa.
19.30 h BALL LLARG FI DE FESTA amb l’ ORQUESTRA MARAVELLA, al pavelló Inpacsa. 21.00 h PIROMUSICAL DEL SANT CRIST, a càrrec de la Pirotècnica Tomàs.
18.00 h ESPECTACLE INFANTIL amb el Grup THE PENGUINS,” Ballant damunt la lluna – Reggae per a xics”, al Teatre Municipal. Guanyadors del premi ARC en la categoria de “Millor espectacle per al públic infantil i familiar”. Preu entrada: 5 €. Espectacle recomanat de 3 a 10 anys, tots els públics. Durada aprox. 1 hora.
Un espectacle de llum i so que retrà tribut a grans figures desaparegudes recentment del panorama musical, com són The Monkees, Laura Almeric, guitarrista acompanyant al llarg de tota la trajectòria musical de Lluís Llach, i també d’altres grups que han actuat a la festa major i a altres especialment importants, com són Doctor Prats, Orquestra Mondragón, Love of Lesbian, Manu Guix.., entre d’altres. El castell de focs es dispararà des dels marges del riu Segre, al Parc de la Transsegre.
Cal presentar l’acreditació corresponent, en cas que us la demanin. Tots els actes al pavelló Inpacsa són gratuïts, exceptuant el concert de LOVE OF LESBIAN. L’organització es reserva el dret de modificar qualsevol dels actes programats per a aquestes festes. Durant els dies de la Festa Major podeu gaudir dels gegants i capgrossos que estaran al vestíbul de la Paeria de Balaguer així com també de les tradicionals firetes instal·lades al darrere del pavelló Inpacsa.
•
8
•
Dipòsit Legal L 1161-2019
Es recorda que les llotges estan reservades per als propietaris en tots els actes que es celebrin al pavelló Inpacsa, incloent-hi el ball de la Gent Gran.
· 35 ·
· 36 ·
· 37 ·
· 38 ·
· 39 ·
· 40 ·
· 41 ·
· 42 ·
· 43 ·
· 44 ·
· 45 ·
· 46 ·
· 47 ·
· 48 ·
· 49 ·
· 50 ·
· 51 ·
· 52 ·
· 53 ·
· 54 ·
· 55 ·
· 56 ·
· 57 ·
· 58 ·
· 59 ·
· 60 ·
· 61 ·
· 62 ·
· 63 ·
Benefíciate de los principios activos de nuestras infusiones WWW.TCOMPANYSHOP.COM
· 66 ·
· 67 ·
· 68 ·
· 69 ·
· 70 ·
· 71 ·
· 72 ·
· 73 ·
· 74 ·
· 75 ·
· 76 ·
· 77 ·
· 78 ·
· 79 ·
Construcció, Electricitat i Fontaneria
Floristeries
Electricitat Pijuan
Ctra. Balaguer Tàrrega, s/n . . 973 44 54 78
Rapi Plant 1
C/Dr. Fleming, 17 . . . . . . . . . 973 44 89 49
Rapi Plant
C/ Sant Lluís, 61 . . . . . . . . 973 44 92 59
Moda i Complements Les Mil i Una
C/ Barcelona, 31 . . . . . . . . . 973 45 09 95
· 80 ·