TEMPORADA D ABOnAMENT
2019 / 2020 CONCERT N. 7
orquestra simfonica illes balears
Die Kunst der Fuge (L’art de la Fuga) BWV 1080, J.S. Bach Simfonia núm. 94 en sol major “La sorpresa”, F.J. Haydn Concert per a violí op.64, en mi menor, F. Mendelssohn
Alina Pogostkina, violí Jonathan Cohen, director
Auditorium de Palma 2323.01.2020
20,00h
Auditori de Manacor 224.01.2020
19,30h
programa
55’
PART 1 Die Kunst der Fuge (L’art de la Fuga) BWV 1080 Johann Sebastian Bach Transcripció per a quartet de corda de Hermann Diener basant-se en el manuscrit original de J.S. Bach • Contrapunctus I, IV, VII, IX, XI, XIV • Contrapunctus XIV completat per Bernard Labadie després de l’edició de Davitt Moroney Simfonia núm. 94 en sol major “La sorpresa” Franz Joseph Haydn (1732-1809) 1. Adagio – Vivace assai 2. Andante 3. Menuet 4. Finale: Allegro di molto pausa
20’
PART 2
• • •
25’
Concert per a violí op.64, en mi menor Felix Mendelssohn (1809-1847) 1. Allegro molto appassionato 2. Andante 3. Allegretto ma non troppo – Allegro vivace
Alina Pogostkina, violí Jonathan Cohen, director, clave Orquestra Simfònica Illes Balears 03
notas al programa A la novel·la An equal music, Vikram Seth descriu com un dels personatges, violinista, aconsegueix adaptar parts de L’art de la fuga amb l’ajuda d’un intèrpret de música antiga, que ajusta l’altura d’algunes cordes per tal de poder tocar totes les notes, ja que era impossible interpretarne algunes que estaven fora de la tessitura original de l’instrument. Seth descriu, mitjançant aquests dos personatges, dues aproximacions a la interpretació musical: la tendència més estesa, que podem definir com a estàndard, i la interpretació amb criteris historicistes —instruments còpia d’originals, cordes de budell, clavicordis, flautes de bec renaixentistes i barroques, versions sobre facsímils dels originals.... Aquesta magna obra, que no indica per a quin instrument o grup instrumental estava escrita originalment, pot ser interpretada per pianistes i grups de corda. De fet, els enregistraments realitzats de L’art de la fuga mostren des de les interpretacions més previsibles per a teclat —orgue, clavecí, piano— o agrupacions de corda fins a arranjaments més arriscats per a saxòfons, guitarres i fins i tot consort de flautes de bec. Tot plegat demostra que els recursos contrapuntístics que Bach va desplegar a L’art de la fuga són un tractat sobre simetria, proporció i geometria musical, en què qualsevol de les combinacions instrumentals escollides per a la seva interpretació exhibeix la perfecció del contrapunt —és a dir, regles matemàtiques aplicades a les combinacions sonores— com l’eina articuladora de l’entramat musical. 04
UNA MÚSICA PERFECTA Bàrbara Duran La col·lecció de fugues i cànons basats sobre un tema únic fou publicada el 1751, després de la mort de Bach, i constitueix una de les obres fonamentals de la història de la música. En tot cas, l’obra fou composta al voltant del 1740 i la perfecció de la seva factura no té paral·lel en altres col·leccions semblants. Si la simple visualització de qualsevol de les partitures de L’art de la fuga permet endevinar les línies simètriques de l’entramat matemàtic, l’obra de Franz Joseph Haydn evidencia aquesta estructura sobretot quan és escoltada. L’elegància constructiva i el món lluminós omplen la Simfonia núm. 94 Hob. I, però també ho fan la gràcia i el bon humor que presideixen bona part de la creació del
cat. mestre Haydn. Aquesta simfonia, subtitulada «La sorpresa», presenta una factura clàssica impecable. No és clar el motiu d’aquest subtítol, tot i que se sospita que fou perquè Haydn intentava «despertar» alguns oients mig adormits amb el recurs d’un forte subito durant l’exposició del segon moviment. El primer moviment és encapçalat per una lenta introducció característica del Haydn més madur; el segon presenta les famoses variacions sobre un tema senzill, però elaborades des d’una factura clara i previsible que condueix a un petit clímax. El tercer moviment és un minuet amb trets propers al ball del carrer, mentre que el final és brillant, pensat per a una orquestra que pogués lluir tota la seva expressivitat.
per a violí op. 64, per l’impuls i l’emoció més genuïnament romàntics. El protagonisme del violí no ha de conduir a l’engany: sempre, de rerefons, se sent un acompanyament orquestral ric i mesurat, cosa que no deixa de mostrar l’exquisit equilibri entre estructura i expressivitat que fan de Mendelssohn, precisament, un dels darrers grans mestres del classicisme formal.
Haydn no fou l’únic a transmetre equilibri clàssic i proporció auditiva en la seva obra. Felix Mendelssohn, com també Schubert, és un dels darrers hereus del classicisme, entès com un període en què l’equilibri formal i la proporció de la forma compositiva són els elements bàsics. Però Mendelssohn ja captura l’emoció punyent de l’artista que enlaira el seu esperit, i així la simetria bachiana i l’equilibri sonor de Haydn queden il·luminats, en aquest Concert 05
notas al programa En la novela An equal music, Vikram Seth describe como uno de los personajes, violinista, consigue adaptar partes de El arte de la fuga con la ayuda de un intérprete de música antigua, que ajusta la altura de algunas cuerdas para poder tocar todas las notas, puesto que era imposible interpretar algunas de estas notas que estaban fuera de la tesitura original del instrumento. Seth describe, mediante estos dos personajes, dos aproximaciones a la interpretación musical: la tendencia más extendida, que podemos definir como estándar, y la interpretación con criterios historicistas — instrumentos copia de originales, cuerdas de tripa, clavicordios, flautas de pico renacentistas y barrocas, versiones sobre facsímiles de los originales.... Esta magna obra, que no indica para qué instrumento o grupo instrumental estaba escrita originalmente, puede ser interpretada por pianistas y grupos de cuerda. De hecho, las grabaciones realizadas de El arte de la fuga muestran desde las interpretaciones más previsibles para teclado —órgano, clavecín, piano— o agrupaciones de cuerda hasta arreglos más arriesgados para saxófonos, guitarras e incluso consorte de flautas de pico. Todo ello demuestra que los recursos contrapuntísticos que Bach desplegó en El arte de la fuga son un tratado sobre simetría, proporción y geometría musical, en el que cualquiera de las combinaciones instrumentales escogidas para su interpretación exhibe la perfección del contrapunto —es decir, reglas matemáticas aplicadas a las combinaciones sonoras— 06
UNA MÚSICA PERFECTA Bàrbara Duran como la herramienta articuladora del entramado musical. La colección de fugas y cánones basados sobre un tema único fue publicada en 1751, después de la muerte de Bach, y constituye una de las obras fundamentales de la historia de la música. En todo caso, la obra fue compuesta alrededor del 1740 y la perfección de su factura no tiene paralelo en otras colecciones parecidas. Si la simple visualización de cualquiera de las partituras de El arte de la fuga permite averiguar las líneas simétricas del entramado matemático, la obra de Franz Joseph Haydn evidencia esta estructura sobre todo cuando es escuchada. La elegancia constructiva y el mundo luminoso llenan la Sinfonía núm. 94 Hob. I, pero también
esp. lo hacen la gracia y el buen humor que presiden buena parte de la creación del maestro Haydn. Esta sinfonía, subtitulada «La sorpresa», presenta una factura clásica impecable. No está claro el motivo de este subtítulo, a pesar de que se sospecha que fue porque Haydn intentaba «despertar» a algunos oyentes medio dormidos con el recurso de un forte subito durante la exposición del segundo movimiento. El primer movimiento está encabezado por una lenta introducción característica del Haydn más maduro; el segundo presenta las famosas variaciones sobre un tema sencillo, pero elaboradas desde una factura clara y previsible que conduce a un pequeño clímax. El tercer movimiento es un minué con características cercanas al baile de la calle, mientras que el final es brillante, pensado para una orquesta que pudiera lucir toda su expresividad.
básicos. Pero Mendelssohn ya captura la emoción penetrante del artista que eleva su espíritu, y así la simetría bachiana y el equilibrio sonoro de Haydn quedan iluminados, en este Concierto para violín op. 64, por el impulso y la emoción más genuinamente románticos. El protagonismo del violín no debe conducir al engaño: siempre, de trasfondo, se oye un acompañamiento orquestal rico y medido, lo que no deja de mostrar el exquisito equilibrio entre estructura y expresividad que hacen de Mendelssohn, precisamente, uno de los últimos grandes maestros del clasicismo formal.
Haydn no fue el único en transmitir equilibrio clásico y proporción auditiva en su obra. Felix Mendelssohn, así como Schubert, es uno de los últimos herederos del clasicismo, entendido como un periodo en el que el equilibrio formal y la proporción de la forma compositiva son los elementos 07
notas al programa In Vikram Seth’s novel An equal music, one of the characters, a violinist, manages to adapt fragments of The Art of Fugue with the help of an interpreter of ancient music, who adjusts the height of some strings in order to be able to play all the notes, because some are impossible to play since they are out of the instrument’s original tessitura. Seth describes, using these two characters, two approaches to musical interpretation: the widely accepted one, which could be defined as standard, and an interpretation through historicist criterion —instruments copying originals, gut strings, clavichord, Renaissance and Baroque recorders, covers of facsimiles of the originals, etc. This masterpiece, which does not indicate what instrument or instrumental group had originally been written for, can be interpreted by pianists and string groups. In fact, recordings of The Art of Fugue include from the most foreseeable interpretations for keys —organ, harpsichord, piano— and string ensembles, to much more risky arrangements for sax, guitar and even a consort of recorders. All in all, it proves that the counterpoint resources displayed by Bach in The Art of Fugue are a treaty on symmetry, proportion and musical geometry, where any chosen instrumental combinations for interpretation perfectly exhibits counterpoint —that is to say, the mathematical rules applied to sound combinations— as the articulating tool for the musical scheme. This collection of fugues and canons based on a unique theme was published in 1751, 08
AN EQUAL MUSIC Bàrbara Duran after Bach’s death, and it constitutes one of the fundamental works in the history of music. In any case, it was composed around 1740, and the perfection of its making is unparalleled by no similar collection. If one can figure out the symmetric lines of the mathematical scheme only by looking at any of the scores of The Art of Fugue, in the works of Franz Joseph Haydn such structure is observed mostly when they are listened to. Constructive elegance and a bright world fill Symphony 94 Hob. I, as do grace and humour, which preside a good part of master Haydn’s creations. This symphony, with the subtitle «The surprise», presents an impeccable Classical factory. The meaning of the subtitle is unclear,
eng. but it is suspected that Haydn was trying to ‘wake up’ some halfasleep listeners by inserting a forte subito during the exposition of the second movement. The first movement is headed by a slow introduction, characteristic of a more mature Haydn; the second presents his famous variations on a simple theme, although clearly and predictably elaborated to lead to a small climax. The third movement is a minuet with features close to street dances; and the end is brilliant, thought for an orchestra capable of shining with all its expressivism.
fool us: at the background, one can always hear a rich and measured orchestral accompaniment, which proves the exquisite equilibrium between structure and expressivism that makes Mendelssohn, precisely, one of the last great masters of the formal Classical period.
Haydn was not the only one to communicate the Classical balance and auditive proportion through his work. Felix Mendelssohn, as well as Schubert, are descendants of the Classical period, when we understand it as the time when formal balance and proportion in the shape of the composition were the basic elements. But Mendelssohn already captured the poignant emotion of an artist whose spirits raise, and thus the Bachian symmetry and Haydn’s sound balance are illuminated in this Violin concerto op.64, through the most genuinely Romantic impulse and emotion. The prominence of the violin mustn’t 09
jonathan cohen
10
director
cat.
Jonathan Cohen és un dels millors músics joves de Gran Bretanya. Ha aconseguit una notable carrera com a director d’orquestra,
Jonathan Cohen Director
violoncel·lista i teclista. Conegut per la seva passió i compromís amb la música
amb bons solistes com Iestyn Davies
de cambra, Jonathan Cohen se sent
(el seu disc Arias per a Guadagni va
igualment còmode en activitats tan
guanyar la categoria de recital en els
diverses com l’òpera barroca i el repertori
Premis Gramophone 2012 i el seu
simfònic clàssic. És director artístic
enregistrament de Cantates de Bach va
d’Arcangelo, director musical dels Violons
ser el millor enregistrament vocal barroc
du Roy, director associat de Les Arts
en el Gramophone 2017 Awards), Anna
Florissants, director artístic del Festival
Prohaska i Christopher Purves amb
de Tetbury i soci artístic de l’Orquestra de
Hyperion Records. El seu disc de Mozart
Cambra de Saint Paul.
amb Vilde Frang a Warner Classics (2015) va aconseguir el número 1 en la llista de
En la temporada 2018/2019 torna a
clàssics del Regne Unit i va rebre el Premi
l’Orchestra of the Age of Enlightenment, a
Tiro Klassik Concert. Els enregistraments
l’Orquestra de Cambra de Saint Paul i a Els
de recitals amb Christiane Karg (Scene!)
Violons du Roy, i debuta amb l’Orquestra
i Matthew Rose (Àries per a Benucci) van
de Cleveland, la Filharmònica de Nova
ser nominats en els International Opera
York, l’Orquestra de Mozarteum, la Royal
Awards 2016. El seu enregistrament
Northern Sinfonia i l’Orquestra Nacional
de Cello Concerti de CPE Bach amb
de Gal·les de la BBC. Torna als BBC Proms
Nicolas Altstaedt a Hyperion Records
amb Theodora amb Arcangelo, el grup
va guanyar la categoria de Concert dels
que va fundar el 2010. Ha viatjat amb
BBC Music Magazine Awards el 2017 i
ells a sales i festivals excepcionals, com la
els seus enregistraments de Trio Sonates,
Wigmore Hall de Londres, la Philharmonie
Op.1 de Buxtehude per a Alpha Classics
de Berlín, la Kölner Philharmonie, la
van ser nominats a Millor interpretació
Musikverein a Viena, el Festival de
de música de càmera / conjunt petit
Salzburg i la Carnegie Hall a Nova York.
en els Premis Grammy de 2018. Els
Altres projectes destacats inclouen una
seus enregistraments més recents de
gira europea amb Vilde Frang, concerts
Magnificats de membres de la família
a l’Òpera d’Oslo i a la Tonhalle Zürich i
Bach i Leçons de ténèbres de Charpentier
el seu debut en la BBC Proms en el Sam
estan rebent els elogis de la crítica.
Wanamaker Playhouse el 2016. Arcangelo és un grup molt demandat per a enregistraments, en associació
11
esp.
Jonathan Cohen es uno de los mejores músicos jóvenes de Gran Bretaña. Ha logrado una notable carrera como
Jonathan Cohen Director
director de orquesta, violonchelista y teclista. Conocido por su pasión y
Arcangelo es un grupo muy demandado
compromiso con la música de cámara,
para grabaciones, en asociación con
Jonathan Cohen se siente igualmente
buenos solistas como Iestyn Davies
cómodo en actividades tan diversas
(su disco Arias para Guadagni ganó
como la ópera barroca y el repertorio
la categoría de recital en los Premios
sinfónico clásico. Es director artístico
Gramophone 2012 y su grabación de
de Arcangelo, director musical de Les
Cantatas de Bach fue la mejor grabación
Violons du Roy, director asociado de
vocal barroca en el Gramophone 2017
Les Arts Florissants, director artístico del
Awards), Anna Prohaska y Christopher
Festival de Tetbury y socio artístico de la
Purves con Hyperion Records. Su disco
Orquesta de Cámara de Saint Paul.
de Mozart con Vilde Frang en Warner Classics (2015) alcanzó el número 1 en la
En la temporada 2018/2019 vuelve a la
lista de clásicos del Reino Unido y recibió
Orchestra of the Age of Enlightenment,
el Premio Echo Klassik Concert. Las
a la Orquesta de Cámara de Saint Paul
grabaciones de recitales con Christiane
y a Les Violons du Roy, y debuta con la
Karg (Scene!) y Matthew Rose (Arias
Orquesta de Cleveland, la Filarmónica
para Benucci) fueron nominadas en
de Nueva York, la Orquesta de
los International Opera Awards 2016.
Mozarteum, la Royal Northern Sinfonia
Su grabación de Cello Concerti de CPE
y la Orquesta Nacional de Gales de
Bach con Nicolas Altstaedt en Hyperion
la BBC. Regresa a los BBC Proms con
Records ganó la categoría de Concierto
Theodora con Arcangelo, el grupo
de los BBC Music Magazine Awards en
que fundó en 2010. Ha viajado con
2017 y sus grabaciones de Trio Sonatas,
ellos a salas y festivales excepcionales,
Op.1 de Buxtehude para Alpha Classics
como la Wigmore Hall de Londres,
fueron nominadas a Mejor interpretación
la Philharmonie de Berlín, la Kölner
de música de cámara / conjunto pequeño
Philharmonie, la Musikverein en Viena,
en los Premios Grammy de 2018. Sus
el Festival de Salzburgo y la Carnegie
grabaciones más recientes de Magnificats
Hall en Nueva York. Otros proyectos
de miembros de la familia Bach y
destacados incluyen una gira europea
Leçons de ténèbres de Charpentier están
con Vilde Frang, conciertos en la Ópera
recibiendo los elogios de la crítica.
de Oslo y la Tonhalle Zürich y su debut en la BBC Proms en el Sam Wanamaker Playhouse en 2016.
12
eng.
Jonathan Cohen is one of Britain’s finest young musicians. He has forged a remarkable career as a conductor, cellist
Jonathan Cohen Conductor
and keyboardist. Well known for his passion and commitment to chamber
Arcangelo are busy and much in demand
music Jonathan is equally at home in such
in the recording studio, partnering with
diverse activities as baroque opera and the
fine soloists such as Iestyn Davies (their
classical symphonic repertoire. He is Artistic
disc Arias for Guadagni won the Recital
Director of Arcangelo, Music Director of Les
Category at the 2012 Gramophone
Violons du Roy, Associate Conductor of Les
Awards and their recording of Bach
Arts Florissants, Artistic Director of Tetbury
cantatas was best Baroque Vocal
Festival and Artistic Partner of the Saint
recording in the 2017 Gramophone
Paul Chamber Orchestra.
Awards ), Anna Prohaska, and Christopher Purves for Hyperion Records. Their
18/19 season also sees return visits to
Mozart disc with Vilde Frang on Warner
Orchestra of the Age of Enlightenment,
Classics (2015) reached No. 1 in the UK
Saint Paul Chamber Orchestra and
specialist classical chart and received
Les Violons du Roy, and debuts
an Echo Klassik Concert Award. Recital
with Cleveland Orchestra, New York
recordings with both Christiane Karg
Philharmonic, Mozarteum Orchester,
( Scene!)and Matthew Rose ( Arisas for
Royal Northern Sinfonia and BBC National
Benucci)were nominated for International
Orchestra of Wales. He returns to the
Opera Awards 2016. Their recording of
BBC Proms for Theodora with Arcangelo,
CPE Bach Cello Concerti with Nicolas
the ensemble which he founded in 2010
Altstaedt on Hyperion Records won the
and who strive to perform high quality
BBC Music Magazine Awards’ Concerto
and specially created projects. He has
category in 2017 and their Buxtehude
toured with them to exceptional halls
Trio Sonatas, Op.1 recording for Alpha
and festivals including Wigmore Hall
Classics was nominated for Best Chamber
London, Philharmonie Berlin, Kölner
Music/Small Ensemble Performance
Philharmonie, Vienna Musikverein,
in the 2018 Grammy Awards. Their
Salzburg Festival and Carnegie Hall New
most recent recordings of Magnificats
York. Other recent highlights include
by members of the Bach family and
a European tour with Vilde Frang with
Charpentier’s Leçons de ténèbres, are
concerts at Oslo Opera House and
already attracting critical acclaim.
Tonhalle Zürich and their BBC Proms debut at the Sam Wanamaker Playhouse in 2016.
13
alina pogostkina violinista
Lloada per unes interpretacions
el 2005. És present als principals festivals
“profundament commovedores”
i sales de concert d’arreu del món, i
(Hamburger Abendblatt), Alina Pogostkina
col·labora amb directors com Michael Tilson
va guanyar el Concurs Sibelius a Hèlsinki
Thomas, Gustavo Dudamel, David Zinman,
14
cat.
Jonathan Nott, Paavo Järvi, Michael Sanderling, David Afkham, Robin Ticciati,
Alina Pogostkina
Thomas Hengelbrock i John Storgårds.
Violinista
De la temporada 2019/20, cal destacar-
Pekka Kuusisto, Maxim Rysanov, Jörg
ne el debut amb l’Orquestra Simfònica
Widmann i Joshua Bell. El 2018, va fundar
de Tòquio i Lionel Bringuier; una gira
un trio de corda amb el viola Nimrod Guez
amb la Filharmònica Reial d’Estocolm
i el violoncel·lista Danjulo Ishizaka, i fa poc
i Sakari Oramo; així com aparicions
que han acabat una gira molt satisfactòria
amb la Beethovenorchester Bonn, les
per Alemanya. A més, és convidada
filharmòniques de Copenhaguen i Hèlsinki,
habitual en festivals com el Schleswig-
la MDR Sinfonieorchester Leipzig i la
Holstein, Mecklenburg-Vorpommern,
Staatsorchester Stuttgart.
Salzburger Festspiele, Festival Internacional d’Edimburg, Grafenegg Festival, Festival de
Pogostkina gaudeix d’una llarga i estreta
Música d’Istanbul, Rheingau Musik Festival i
relació artística amb orquestres com
el Festival de Pasqua d’Aix-en-Provence.
la Finnish Radio Symphony Orchestra, Philharmonia Orchestra, Orchestre
Alina Pogostkina demostra una versatilitat
Philharmonique de Radio France, les
impressionant en un repertori molt divers
simfòniques NHK i Yomiuri Nippon,
i ampli, que va des del barroc i el clàssic
Deutsches Symphonie-Orchester Berlin,
(sovint tocat amb cordes de budell), fins
SWR Symphonieorchester, Mahler
a les grans obres mestres modernes. El
Chamber Orchestra, Los Angeles
2018, partint de la voluntat d’explorar el
Philharmonic, l’Orquestra Simfònica de
vessant més espiritual de la música, va
San Francisco, l’Orquestra Nacional de
crear el programa ‘Mindful Music Making’,
França i l’Orquestra Filharmònica de
que vol incidir especialment en la presa de
Sant Petersburg. D’entre els debuts més
consciència i l’exploració profunda de la
recents, cal esmentar les actuacions amb
creativitat individual, per part dels músics
l’Orchestra dell’Accademia Nazionale
clàssics del segle XXI.
di Santa Cecilia, amb Mikko Franck; Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin, amb
Nascuda a Sant Petersburg, Pogostkina es
Osmo Vänskä; i la Budapest Festival
va criar a Alemanya i va rebre classes de
Orchestra, amb Marin Alsop. Essent una
violí del seu pare, Aleksandr Pogostkin. Més
entusiasta de la música de cambra, s’ha
endavant, va estudiar amb Antje Weithaas
acompanyat de reconeguts músics com
a la Hochschule für Musik ‘Hanns Eisler’ de
Steven Isserlis, Yuri Bashmet, Gidon Kremer,
Berlín, i violí barroc amb Reinhard Goebel.
Menahem Pressler, Christoph Eschenbach,
Toca un violí Camillo Camilli del 1752.
15
esp.
Elogiada por sus interpretaciones “profundamente conmovedoras” (Hambruger Abendblatt), Alina Pogostkina ganó el Concurso Sibelius en Helsinki, en 2005. Actúa en los principales festivales y salas de concierto del mundo, y colabora con directores como Michael Tilson Thomas, Gustavo Dudamel, David Zinman, Jonathan Nott, Paavo Järvi, Michael Sanderling, David Afkham, Robin Ticciati, Thomas Hengelbrock y John Storgårds. Los destacados para la temporada 2019/20 incluyen su debut con la Orquesta Sinfónica de Tokio y Lionel Bringuier; una gira con la Orquesta Filarmónica Real de Estocolmo y Sakari Oramo; además de apariciones con la Beethovenorchester Bonn, las orquestas filarmónicas de Copenhage y Helsinki, MDR Sinfonieorchester Leipzig y la Staatsorchester Stuttgart. Pogostkina mantiene una relación artística sólida con orquestas como la Finnish Radio Symphony Orchestra, Philharmonia Orchestra, Orchestre Philharmonique de Radio France, las orquestas sinfónicas NHK y Yomiuri Nippon, Deutsches SymphonieOrchester Berlin, SWR Symphonieorchester, Mahler Chamber Orchestra, Los Angeles Philharmonic, la Sinfónica de San Francisco, la Orquesta Nacional de Francia y la Orquesta Filarmónica de San Petersburgo. Entre los compromisos recientes, cabe señalar sus debuts con la Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia y Mikko Franck; la Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin, con Osmo Vänskä; y la Budapest Festival Orchestra, con Marin Alsop. Siendo una entusiasta de la música de cámara, se ha acompañado de grandes músicos, como Steven Isserlis, Yuri Bashmet, Gidon Kremer, Menahem Pressler, Christoph
16
Alina Pogostkina Violinista
Eschenbach, Pekka Kuusisto, Maxim Rysanov, Jörg Widmann y Joshua Bell. En 2018, fundó un trío de cuerdas junto al viola Nimrod Guez y el violoncelista Danjulo Ishizaka, con el que recientemente ha concluido una exitosa gira por Alemania. Además, es una invitada habitual en festivales como el Schleswig-Holstein, Mecklenburg-Vorpommern, Salzburger Festspiele, el Festival Internacional de Edimburgo, Grafenegg Festival, el Festival de Música de Estambul, Rheingau Musik Festival y el Festival de Semana Santa de Aix-en-Provence. Alina Pogostkina demuestra una impresionante versatilidad en un repertorio amplio y diverso, que abarca desde el barroco y el clásico (a menudo interpretado con cuerdas de tripa), hasta las obras maestras modernas. En 2018, con el deseo de explorar en mayor profundidad el aspecto espiritual de la música, creó el programa ‘Mindful Music Making’, especialmente curado para fomentar la toma de conciencia y una mayor exploración de la creatividad individual, en los músicos clásicos del siglo XXI, Nacida en San Petersburgo, Pogostkina se crió en Alemania y recibió clases de violín de su padre, Aleksandr Pogostkin. Más adelante, estudió con Antje Weithaas en la Hochschule für Musik ‘Hanns Eisler’ de Berlín, y violín barroco con Reinhard Goebel. Toca un violín Camillo Camilli de 1752.
eng.
Praised for her “deeply moving” performances (Hamburger Abendblatt), Alina Pogostkina, winner of the 2005 Sibelius Competition in Helsinki, performs at many of the world’s most renowned festivals and concert venues, and collaborates with conductors such as Michael Tilson Thomas, Gustavo Dudamel, David Zinman, Jonathan Nott, Paavo Järvi, Michael Sanderling, David Afkham, Robin Ticciati, Thomas Hengelbrock and John Storgårds. Highlights of the 2019/20 season include her debut with the Tokyo Symphony Orchestra and Lionel Bringuier, a tour with the Royal Stockholm Philharmonic Orchestra with Sakari Oramo, as well as appearances with theBeethovenorchester Bonn, the Copenhagen and Helsinki Philharmonic orchestras, MDR Sinfonieorchester Leipzig and Staatsorchester Stuttgart. Alina Pogostkina enjoys longstanding artistic relationships with orchestras such as Finnish Radio Symphony Orchestra, Philharmonia Orchestra, Orchestre Philharmonique de Radio France, NHK and Yomiuri Nippon symphony orchestras, Deutsches Symphonie-Orchester Berlin, SWR Symphonieorchester, Mahler Chamber Orchestra, Los Angeles Philharmonic, San Francisco Symphony, Orchestre National de France and St. Petersburg Philharmonic Orchestra. Recent highlights include debuts with Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia and Mikko Franck, RundfunkSinfonieorchester Berlin and Osmo Vänskä and Budapest Festival Orchestra with Marin Alsop.
Alina Pogostkina Violin
Bashmet, Gidon Kremer, Menahem Pressler, Christoph Eschenbach, Pekka Kuusisto, Maxim Rysanov, Jörg Widmann and Joshua Bell. In 2018, she founded a string trio with violist Nimrod Guez and cellist Danjulo Ishizaka, and recently concluded a successful tour of Germany. Furthermore, she is a frequent guest at festivals such as Schleswig-Holstein, MecklenburgVorpommern, Salzburger Festspiele, Edinburgh International Festival, Grafenegg Festival, Istanbul Music Festival, Rheingau Musik Festival and Aix-en-Provence Easter Festival. Alina Pogostkina displays impressive versatility in diverse and wide-ranging repertoire from baroque and classical, often played on gut strings, to modern masterworks. In 2018, following her desire to further explore the spiritual aspect of music, she created ‘Mindful Music Making’, a specially curated programme which aims to bring mindfulness and deeper exploration of individual creativity relevant to the 21st Century classical musician. St. Petersburg-born Alina Pogostkina grew up in Germany and received violin lessons from her father Alexander Pogostkin. She later studied with Antje Weithaas at Berlin’s Hochschule für Musik ‘Hanns Eisler’, and baroque violin with Reinhard Goebel. She plays on a Camillo Camilli violin from 1752.
A devoted chamber musician, her esteemed artistic partners include Steven Isserlis, Yuri
17
orquestra simfònica
L’Orquestra Simfònica de les Balears està considerada un dels referents simfònics a Espanya. Va ser creada l’any 1988 sota la institució denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música, incloent el Govern Balear, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca. Malgrat que la història del simfonisme a les Illes Balears s’inicia als anys 40; la formació de l’orquestra com es coneix avui es deu 18
de les illes balears
al recentment desaparegut mestre Luís Remartínez, que va ser-ne titular i director artístic des de l’any 1988 fins a l’any 1994. Després l’han seguit els mestres següents: Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Salvador Brotons (1997-2000) (2009-2013), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014). Actualment el mestre Pablo Mielgo és el director titular i
cat.
dels Amics de l’Òpera de Maó). En la temporada d’estiu, l’OSIB desenvolupa el festival Estius simfònics, amb el Castell de Bellver com a seu principal, i col·labora amb altres festivals com el de Pollença o el Sunset Classics. A més de la seva programació artística, desenvolupa una extensa tasca pedagògica mitjançant el programa Simfònica en família, així com el programa Simfònica en societat en què porta la música a diferents mitjans socials més desfavorits. Durant els últims 25 anys, l’Orquestra ha tingut com a acompanyats solistes de la rellevància internacional de Juan Diego Flórez, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila, Katia i Marielle Labeque i el jove Francisco Fullana.
Joji Hattori “Special Artistic Advisor and Guest Conductor”. L’Orquestra desenvolupa la seva temporada regular en l’àmbit simfònic (temporada d’abonament a l’Auditorium de Palma, concerts simfònics a Menorca, Eivissa i Formentera, temporada d’abonament a l’Auditorium de Manacor, concerts extraordinaris a Mallorca), així com en l’àmbit líric (temporades d’òpera de la Fundació Teatre Principal de Palma i
L’OSIB ha actuat en nombroses ocasions fora de les Illes Balears. Destaca el seu recent viatge al Teatre Reial de Madrid juntament amb el tenor Juan Diego Flórez; el viatge a Zurich per a un concert amb la mezzo Kate Lindsey; el concert al Radio Hall France de París amb Khatia Buniatishvili i el concert a la Sala de Drets Humans de la ONU.
19
propers concerts gener auditorium palma
dijous 30 20:00h
Simfonia núm. 7 en mi menor, G. Mahler Pablo Mielgo, director Acadèmia Simfònica
febrer auditorium palma
dijous 6 20:00h
Circuits, C. McTee Concert per a piano núm. 3, op. 37, L.v.Beethoven Simfonia núm. 5 op. 64, P.I. Txaikovski Sunwook Kim, piano Leonard Slatkin, director
Teatre Principal de Palma
dijous 13 20:00h
Jazz Simfònic. Concert Extraordinari Avisahi Cohen trio Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears
auditorium palma
dijous 20 20:00h
Concert per a piano núm. 1 op.37, F. Chopin Danses de Galanta, Z. Kodály El mandarí meravellós op. 19, B. Bartok Nikolai Lugansky, piano Pablo Mielgo, director Acadèmia Simfònica
20
orquestra simfònica de les illes balears plantilla Primers
violins
OboE / Corn anglEs
Smerald Spahiu, concertino Gina Nicola, concertino associat Jennifer Peck, ajudant de concertino, solista Gloria Grati Gabriel Martí Paula Marquès Andrei Melkumov Marc Nogues Maria Luisa Payeras Pavel Penchev Christine Schedukat Margarita Navarro
Carlos Fortea, ajudant de solista
Segons violins
Gerardo Beltrán, ajudant de solista
Barbara Walus, solista Sebastià Pou, ajudant de solista Carmen Fullana Roberto Moragón Ferenc Rácz Francisco Sard Beth Super Marina Fuster Violes Sonia Krasnova, solista Marta Hatler, ajudant de solista Miguel Arola Jun Kuroki Junko Kuroki Filippo Maschio Luís Oliver Elisabeth Romero
Clarinets Eduardo Bernabeu, solista Juan José Pardo, ajudant de solista Clarinet / Clarinet Baix Sílvia Insa, ajudant de solista Fagot
Fagot / Contrafagot Joana Rullan, ajudant de solista Trompes Nigel Carter, solista José Francisco Fortea, solista Joan Barceló, ajudant de solista César Guillem, ajudant de solista Miriam Merino, ajudant de solista Trompetes Michel Herment, solista Samuel Garcia, ajudant de solista Cyril Pouillet, ajudant de solista
Violoncels
Trombons
Emmanuel Bleuse, solista Ibolya Rózsás, ajudant de solista Luis Correa Bisser Tchernokojev Felipe Temes Manuela Torres
Jean Christophe Brunet, solista Vicente M. Cascales, ajudant de solista Bartolomé Serra, ajudant de solista Tuba Tobias Isern, solista
Contrabaixos Martin Gregg, solista Jozef Szafrañski, ajudant de solista Philip Dawson Wojciech Sobolewski Flautes
Timbales Armando Lorente, solista PercussiO Juan Carlos Murgui, ajudant de solista Susana Pacheco, ajudant de solista
Josep Miralles, solista Estela Córcoles, ajudant de solista Flauta / FlautI Enrique Sánchez, ajudant de solista
Col·laboradors
OboEs
Carlota Coll, violí Alfredo Ardanaz, violí Míriam Jiménez, violoncel Miguel Ángel Pérez, fagot
Javier Arnal, solista Jordi Miralles, ajudant de solista
22
a Gerencia Pere Malondra Sánchez director titular Pablo Mielgo Carrizo equip tecnic Cristina Martínez, cap de producció Bartolomé Riera, cap d´administració Katalin Szentirmai, arxiu y documentació musical Gloria Grati, secretaria tècnica M. del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Juan Ramon Garcia, atriler Gustavo Riutort, serveis generals
Patronat de la fundació OSIB presidenta Pilar Costa i Serra, Consellera de Presidència, Cultura i Igualtat vicepresidenta Catalina Solivellas, Delegada de la Presidenta per a la Cultura vocals nats Maria Asunción Sáez Amer, Secretària general de la Conselleria de Presidenta, Cultura i Igualtat Irene Truyols Cantallops, Directora general de Funció Pública i Administracions Públiques Joan Ignasi Morey i Marquès, Director general de Pressuposts
vocals ELECTES Marcos Torio Magro, Assessor tècnic de la Delegació de la Presidència per a la Cultura Catalina Ferrando Ballester, Cap del departament de Cultura Francesc Miralles Mascaró, Director general de Cooperació Local i Patrimoni
MEMBRES AMB VEU SENSE VOT M. Isabel Busquets Hidalgo, Vicepresidenta primera i consellera executiva de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell Insular de Mallorca Miquel Àngel Maria Ballester Conseller executiu de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca Sara Ramón Rosselló Vicepresidenta tercera i consellera de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa Susana Labrador Manchado Vicepresdienta segona i consellera de Cultura i Educació Consell Insular de Formentera
23