TEMPORADA D ABOnAMENT
2019 / 2020 CONCERT N. 9
orquestra simfonica illes balears
AUDITORIUM DE palma
06.02.2020 20,00h auditori de MANACOR
07.02.2019 19,30h
programa
45’
PART 1 Circuits Cindy McTee (1953) Concert per a piano núm. 3, do menor Ludwig van Beethoven (1770-1827) 1. Allegro con brio 2. Largo 3. Rondo, Allegro pausa
20’
PART 2
50’
Simfonia núm.5, mi menor op.65 Piotr I. Txaikovski (1840-1893)
1. Andante – Allegro con anima 2. Andante cantabile 3. Allegro moderato 4. Andante maestoso – Allegro vivace
• • •
Sunwook Kim, piano Leonard Slatkin, director Orquestra Simfònica Illes Balears 03
notas al programa Com es construeix, una obra instrumental? Les obres vocals tenen un suport clar, que és el text. Encara que el compositor estigui poc inspirat o no tengui gaire tècnica musical, com a mínim té alguna cosa a la qual es pot aferrar.
CIRCUITS RECURRENTS
No se’n parla gaire, però la música instrumental en la civilització occidental s’ha desenvolupat i ha crescut al llarg dels segles. És sobretot a partir del Renaixement quan es comença a pensar en peces destinades exclusivament a agrupacions instrumentals. I a partir del segle XVII els compositors investiguen noves fórmules d’ampliació del material musical. Així es pot entendre l’èxit de compositors com Corelli, les obres del qual eren copiades per tots els músics que n’eren capaços, o la gestació de la grandiosa música de Bach, que obre les portes a una verticalitat de la partitura que, sense abandonar el contrapunt més sever, s’obre també a l’exploració melòdica.
Un excel·lent mestre del desenvolupament i la transformació de temes musicals fou i és Ludwig van Beethoven. En la seva Cinquena Simfonia queda ben clar que un brevíssim motiu és suficient per generar tota una peça grandiosa, un recurs que també aplica al seu Tercer Concert per a piano i orquestra, en una escala molt més reduïda. En el cas de Beethoven, la imaginació i el talent havien de trobar també nous camins per a un instrument que estava en el camí del perfeccionament tècnic: el piano. Beethoven tindrà a la seva disposició un piano que ja tenia més tecles i un mecanisme més refinat, i que, per tant, oferia moltes més possibilitats que un pianoforte o un clavecí. És en les seves sonates, on Beethoven explora aquestes ampliacions, però també en els seus concerts per a piano, especialment a partir d’aquest Tercer.
L’obra Circuits, de Cindy McTee, ens proporciona un bon exemple de la manera com s’ha d’estendre el material musical, un material generat per una acumulació de petits ostinatos dins seccions més àmplies integrades per motius musicals. L’oient detecta les estructures que es van repetint amb petits canvis tímbrics, perquè els diferents bucles van passant d’un grup instrumental a un altre: dels instruments de vent de fusta als de vent de metall fins a dos grups de percussió diferents. Malgrat que es pugui pensar que el resultat és repetitiu i fatigós, els petits ostinatos alimenten el motor imparable de la vitalitat rítmica i creen una atmosfera de moviment irrefrenable, de trànsit continuat i sense descans que defineix el ritme de moltes músiques urbanes. 04
Bàrbara Duran
cat.
El primer moviment ja conté algunes seccions de desenvolupament temàtic, que són exposades clarament pel piano. La recerca i l’extensió dels motius instrumentals es van generant per si mateixes. En el segon moviment, el piano comença sol i amb timidesa, però una orquestració imaginativa l’acompanya. El darrer moviment és una elaboració brillant de la forma rondó que juga amb diferents tonalitats. Txaikovski, per la seva banda, es basa més aviat en l’expressivitat dels temes que componen les seves obres —sempre dotats d’una aura quasi màgica— per crear estructures que són contrastants, dramàtiques i suggeridores alhora. En aquesta
Cinquena Simfonia, el primer moviment comença gairebé amb un solo del clarinet, seguit pels violins, els quals prenen protagonisme en un tema cantabile que va obrintse paral·lelament a l’orquestra. El segell compositiu del músic rus fa difícil analitzar la seva obra a partir de motius breus, perquè ell prefereix treballar més aviat amb melodies completes. N’és un exemple el tema del segon moviment, a càrrec de la trompa. El tercer moviment és àgil, un vals acompanyat d’un trio que desembocarà en el tempo finale, que és el que presenta més motius repetits, presentats amb tocs tan delicats que no deixen entreveure la transició cap a una marxa llampant i magnífica.
05
notas al programa ¿Cómo se construye una obra instrumental? Las obras vocales tienen un soporte claro, que es el texto. Aunque el compositor esté poco inspirado o no tenga mucha técnica musical, como mínimo tiene algo a lo que asirse.
CIRCUITOS RECURRENTES
No se habla mucho de ello, pero la música instrumental en la civilización occidental se ha desarrollado y ha crecido a lo largo de los siglos. Es sobre todo a partir del Renacimiento cuando empieza a pensarse en piezas destinadas exclusivamente a agrupaciones instrumentales. Y a partir del siglo XVII los compositores investigan nuevas fórmulas de ampliación del material musical. Así se puede entender el éxito de compositores como Corelli, cuyas obras eran copiadas por todos los músicos que podían hacerlo, o la gestación de la grandiosa música de Bach, que abre las puertas a una verticalidad de la partitura que, sin abandonar el contrapunto más severo, se abre también a la exploración melódica. La obra Circuits, de Cindy McTee, nos proporciona un buen ejemplo de cómo se tiene que extender el material musical, un material generado por una acumulación de pequeños ostinatos dentro de secciones más amplias integradas por motivos musicales. El oyente detecta las estructuras que se van repitiendo con pequeños cambios tímbricos, dado que los diferentes bucles van pasando de un grupo instrumental a otro: de los instrumentos de viento-madera a los de vientometal hasta dos grupos de percusión diferentes. A pesar de que se pueda pensar que el resultado es repetitivo y cansado, los pequeños ostinatos alimentan el motor imparable de la vitalidad rítmica y crean una atmósfera de movimiento irrefrenable, de tránsito continuado y sin
descanso que define el ritmo de muchas músicas urbanas.
06
Bàrbara Duran
Un excelente maestro del desarrollo y la transformación de temas musicales fue y es Ludwig van Beethoven. En su Quinta Sinfonía queda muy claro que un brevísimo motivo es suficiente para generar toda una pieza grandiosa, un recurso que también aplica a su Tercer Concierto para piano y orquesta, a una escala mucho más reducida. En el caso de Beethoven, la imaginación y el talento tenían que encontrar también nuevos caminos para un instrumento que estaba en el camino del perfeccionamiento técnico: el piano. Beethoven tendrá a su disposición un piano que ya tenía más teclas y un mecanismo más refinado, y que, por lo tanto, ofrecía muchas más posibilidades que un pianoforte o un clavecín. Es en sus sonatas,
esp. donde Beethoven explora estas ampliaciones, pero también en sus conciertos para piano, especialmente a partir de este tercero. El primer movimiento ya contiene algunas secciones de desarrollo temático, que son expuestas claramente por el piano. La búsqueda y la extensión de los motivos instrumentales se van generando por sí mismas. En el segundo movimiento, el piano empieza solo y con timidez, pero una orquestación imaginativa lo acompaña. El último movimiento es una elaboración brillante de la forma rondó que juega con diferentes tonalidades. Chaikovski, por su parte, se basa más bien en la expresividad de los temas que componen sus obras —siempre dotados de un aura casi mágica— para
crear estructuras que son contrastantes y dramáticas, a la vez que sugerentes. En la Quinta Sinfonía, el primer movimiento empieza casi con un solo del clarinete, seguido por los violines, los cuales toman protagonismo en un tema cantabile que va abriéndose paralelamente a la orquesta. El sello compositivo del músico ruso hace difícil analizar su obra a partir de motivos breves, porque él prefiere trabajar más bien con melodías completas. Un ejemplo de ello es el tema del segundo movimiento, a cargo de la trompa. El tercer movimiento es ágil, un vals acompañado de un trío que desembocará en el tempo finale, que es el que presenta más motivos repetidos, presentados con toques tan delicados que no dejan entrever la transición hacia una marcha flamante y magnífica.
07
notas al programa How is an instrumental work built? Vocal pieces have a clear support: the lyrics. Even when the composer is not inspired or their technique is not especially good, at least they can cling to something.
RECURRING CIRCUITS
The topic is rarely discussed, but instrumental music in Western civilizations has been developing and growing for centuries. Mainly since the Renaissance, some works start being exclusively thought and targeted for instrumental ensembles. And, from the XVIIth century onward, composers research on new formulas to expand musical material. Thus, we can understand the success of composers such us Corelli, whose works every musician tried to copy; or the birth of Bach’s grand music, which opened the gates to a more vertical scores that did not abandon the sternest counterpoint, but also welcomed melodic exploration.
Ludwig van Beethoven. In his Fifth Symphony, it stands out clearly that a very brief motive suffices to generate a massive piece. This also applies to his Concerto for piano and orchestra no.3, though on a much reduced scale. In Beethoven’s case, imagination and talent needed to find new paths for an instrument that was still being perfected, technically speaking: the piano. Beethoven already had a piano with more keys and a refined mechanism which was, therefore, capable of doing more than a fortepiano or a harpsichord. He explored these expansions in his sonatas mainly, but also in the piano concertos, especially in his third.
An example on how to expand musical material is Cindy McTee’s work Circuits, generated through an accumulation of little ostinatos in wider sections of motive. The listener picks up on the structures, which keep repeating with small changes in timbre, because the many loops sound from one instrumental group to another: from the wood-winds to brass, towards two different percussion groups. Although one may suspect it to be repetitive and tiresome, the little ostinatos feed the unstoppable driving force of rhythmical vitality and create an unrestrained atmosphere of movement, of continuous transition, restless that defines the rhythm of urban music in general. An excellent master in developing and transforming musical themes was and still is 08
Bàrbara Duran
The first movement already contains some sections of theme development, which are evidently displayed by the piano. The research and expansion of instrumental
eng.
motives generates itself; in the second movement, the piano begins on its own and timidly, but an imaginative orchestration is accompanying. The last movement is a brilliant elaboration of the rondo, playing with different tonalities. Tchaikovsky, on the other hand, relies on the expressivism of the themes supporting his works —always gifted with an almost magical aura—, in order to create contrasting structures which are dramatic but suggestive. In tonight’s Symphony no.5, the first movement starts with something
close to a clarinet solo; later on, violins gain protagonism in a cantabile which opens in parallel with the orchestra. His signature makes it difficult to analyse the piece through brief motives, because Tchaikovsky prefers to compose rather complete melodies. An example would be the second movement, led by the horn. The third movement is agile: a waltz accompanied by a trio that will result in a tempo finale —the one presenting more repeated motives—, though with such delicate touches that one can not foresee the entrance of a bright and magnificent march.
09
leonard slatkin
director
Durant els anys 2017-18, l’aclamat director Leonard Slatkin celebra la seva desena i última temporada com a director musical de l’Orquestra Simfònica de Detroit (DSO) i la seva primera temporada en el nou paper de director honorari de la música a l’Orchestre National de Lyon (ONL); també celebra la publicació del seu segon llibre, Leading Tones: Reflections on Music, Musicians, and the Music 10
Industry, i actuarà com a president del jurat del Concurs Internacional de Besançon per a Joves Directors. El seu programa com a director convidat inclou compromisos amb la Simfònica de San Luis, l’Orquestra Simfònica Nacional (EUA), la Filharmònica de Nova York, l’Orquestra de la Ràdio Nacional de Polònia, l’Orquestra Simfònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa.
cat.
i director del Concurs Internacional de Piano Van Cliburn 2017. Slatkin ha rebut 6 premis Grammy i 33 nominacions. Els seus enregistraments recents inclouen obres de Saint-Saëns, Ravel i Berlioz (amb l’ONL), i música de Copland, Rakhmaninov, Borzova, McTee i John Williams (amb la DSO). A més, ha enregistrat les simfonies completes de Brahms, Beethoven i Txaikovski amb la DSO. Guardonat amb la prestigiosa Medalla Nacional de les Arts, Slatkin també té el rang de Chevalier de la Legió d’Honor francesa. Ha rebut la Condecoració d’Honor de Plata d’Àustria, el Premi Gold Baton de la League of American Orchestras i el Premi de Reconeixement Especial ASCAP 2013 Deems Taylor pel seu llibre debut Conducting Business.
Els compromisos recents més destacats de la seva carrera inclouen una gira de tres setmanes per Àsia amb la DSO, gires pels Estats Units i Europa amb l’ONL, un festival de Mozart d’hivern a Detroit i compromisos amb l’Orquestra Simfònica de San Luis, l’Orquestra Simfònica de la WDR de Colònia, l’Orquestra Verdi de Milà i l’Orquestra del Teatre de Sant Carles de Nàpols. A més, va actuar com a president del jurat
Slatkin ha dirigit pràcticament totes les principals orquestres del món. Com a director musical, ha ocupat diversos llocs a Nova Orleans, San Luis, Washington DC, Londres (amb la BBCSO) i Lió. També ha estat director convidat principal a Pittsburgh, Los Angeles, Minneapolis i Cleveland.
11
esp.
Durante los años 2017-18, el aclamado director Leonard Slatkin celebra su décima y última temporada como director musical
Leonard Slatkin Director
de la Orquesta Sinfónica de Detroit (DSO) y su primera temporada en el nuevo papel
incluyen obras de Saint-Saëns, Ravel y
de director honorario de la música en la
Berlioz (con la ONL), y música de Copland,
Orchestre National de Lyon (ONL); también
Rachmaninov, Borzova, McTee y John
celebra la publicación de su segundo
Williams (con la DSO). Además, ha grabado
libro, Leading Tones: Reflections on Music,
las sinfonías completas de Brahms,
Musicians, and the Music Industry, y
Beethoven y Tchaikovsky con la DSO.
actuará como presidente del jurado del Concurso Internacional de Besançon para
Galardonado con la prestigiosa Medalla
Jóvenes Directores. Su programa como
Nacional de las Artes, Slatkin también tiene
director invitado incluye compromisos
el rango de Chevalier de la Legión de Honor
con la Sinfónica de San Luis, la Orquesta
francesa. Ha recibido la Condecoración de
Sinfónica Nacional (EEUU), la Filarmónica
Honor de Plata de Austria, el Premio Gold
de Nueva York, la Orquesta de la Radio
Baton de la League of American Orchestras
Nacional de Polonia, la Orquesta Sinfónica
y el Premio de Reconocimiento Especial
de Berlín y la Orquesta Sinfónica de la
ASCAP 2013 Deems Taylor por su libro
Radio Finlandesa.
debut Conducting Business.
Los compromisos recientes más
Slatkin ha dirigido prácticamente todas las
destacados de su carrera incluyen una
principales orquestas del mundo. Como
gira de tres semanas por Asia con la DSO,
director musical, ha ocupado diversos
giras por los Estados Unidos y Europa con
puestos en Nueva Orleans, San Luis,
la ONL, un festival de Mozart de invierno
Washington DC, Londres (con la BBCSO)
en Detroit y compromisos con la Orquesta
y Lyon. También ha sido director invitado
Sinfónica de San Luis, la Orquesta Sinfónica
principal en Pittsburgh, Los Ángeles,
de la WDR de Colonia, la Orquesta Verdi
Minneapolis y Cleveland.
de Milán y la Orquesta del Teatro de San Carlos de Nápoles. Además, actuó como presidente del jurado y director del Concurso Internacional de Piano Van Cliburn 2017. Slatkin ha recibido 6 premios Grammy y 33 nominaciones. Sus grabaciones recientes
12
eng.
In 2017-18, internationally acclaimed conductor Leonard Slatkin celebrates his tenth and final season as Music Director of
Leonard Slatkin Conductor
the Detroit Symphony Orchestra (DSO), and his first season in the new role of Directeur
and John Williams (with the DSO). In
Musical Honoraire with the Orchestre
addition, he has recorded the complete
National de Lyon (ONL). He also welcomes
Brahms, Beethoven, and Tchaikovsky
the publication of his second book, Leading
symphonies with the DSO (available online
Tones: Reflections on Music, Musicians,
as digital downloads).
and the Music Industry, and serves as jury chairman of the Besançon International
A recipient of the prestigious National
Competition for Young Conductors. His
Medal of Arts, Slatkin also holds the rank
guest-conducting schedule includes
of Chevalier in the French Legion of Honor.
engagements with the St. Louis Symphony,
He has received Austria’s Decoration of
National Symphony Orchestra, New York
Honor in Silver, the League of American
Philharmonic, Polish National Radio
Orchestras’ Gold Baton Award, and
Orchestra, Deutsches Symphonie-Orchester
the 2013 ASCAP Deems Taylor Special
Berlin, and Finnish Radio Symphony
Recognition Award for his debut book,
Orchestra.
Conducting Business.
Recent career highlights include a
Slatkin has conducted virtually all the
three-week tour of Asia with the DSO;
leading orchestras in the world. As Music
tours of the U.S. and Europe with the
Director, he has held posts in New Orleans;
ONL; a winter Mozart Festival in Detroit;
St. Louis; Washington, DC; London (with
and engagements with the St. Louis
the BBCSO); and Lyon, France. He has also
Symphony, WDR Symphony Orchestra
served as Principal Guest Conductor in
in Cologne, Verdi Orchestra in Milan, and
Pittsburgh, Los Angeles, Minneapolis, and
San Carlo Theatre Orchestra in Naples.
Cleveland.
Moreover, he served as chairman of the jury and conductor of the 2017 Van Cliburn International Piano Competition. Slatkin has received six Grammy awards and 33 nominations. His recent recordings include works by Saint-Saëns, Ravel, and Berlioz (with the ONL) and music by Copland, Rachmaninov, Borzova, McTee,
13
sunwook kim
piano
Sunwook Kim va obtenir reconeixement internacional quan va guanyar el prestigiós Concurs Internacional de Piano de Leeds el 2006, amb només 18 anys, i es va convertir en el guanyador més jove de la competició en quaranta anys, així com el primer guanyador asiàtic. La seva interpretació del Concert núm. 1 de Brahms amb l’Orquestra Hallé i Sir Mark Elder en la fase final del concurs va obtenir elogis unànimes de la premsa. Des de llavors, s’ha guanyat una reputació com un dels millors pianistes de la seva generació, i ha actuat com a solista de concert en les temporades d’algunes de les orquestres més importants del món, inclosa la London Symphony Orchestra, la
14
Royal Concertgebouw Orchestra, la Berlin Radio Symphony, l’NDR Sinfonieorchester d’Hamburg, la Simfònica de la Ràdio Finlandesa, l’Orquestra Philharmonia, la Filharmònica de Londres, la Filharmònica de França, la Simfònica de l’NHK, l’Orquestra Hallé i l’Orquestra Simfònica de Bournemouth per al seu debut en els BBC Proms a l’estiu de 2014. Els seus recitals fins avui inclouen aparicions regulars al Wigmore Hall, al Queen Elizabeth Hall (London International Piano Series), al Leeds Piano Festival, en la sèrie «Piano 4 Etoiles» a la Salle Pleyel de París, al Piano aux Jacobins Festival, al Festival Internacional de
cat. National i Seoul Philharmonic Orchestra. Altres punts destacats són els recitals de duo amb Jian Wang a Corea i Guy Braunstein a Berlín, i també una gira pels Estats Units amb Staatskapelle Weimar i Kirill Karabits. Entre el 2019 i el 2020, Sunwook tornarà als Estats Units per oferir el seu debut en concert amb l’Orquestra Simfònica de Chicago dirigida per Kirill Karabits, i per recórrer Àsia amb el Staatskapelle Dresden dirigit per Myung-Whun Chung. Sunwook també farà el seu debut com a director amb l’Orquestra Simfònica de Bournemouth. A Europa, Sunwook també debutarà amb l’Orchestra di Padova e del Veneto, amb la Kristiansand Symfoniorkester, Orquestra Simfònica de les Illes Balears i amb l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham.
Piano Roque d’Antheron (França), així com al Festival Klara de Brussel·les, al Beethoven-Haus Bonn, al Klavier-Festival Ruhr, al MecklenburgVorpommern Festspiele, al Konserthuset Stockholm, al Teatro Colón Buenos Aires, al Festival Internacional de Música de Cambra de Jerusalem, a la Sala Kioi a Tòquio, al Symphony Hall Osaka i a l’LG Arts Center, a Seül. Sunwook és també un entusiasta de la música de cambra i ha col·laborat amb cantants com Robert Holl i Kwangchul Youn. Entre els seus compromisos concertístics recents s’inclouen aparicions amb Halle, Philharmonia, BBC Concert, Bournemouth, Dresden Philharmonic, Royal Scottish
El primer disc de recital de Sunwook Kim va ser llançat amb el segell Accentus l’octubre de 2015, amb les sonates «Waldstein» i «Hammerklavier» de Beethoven. Va seguir un enregistrament de Preludi, coral i fuga de C. Franck, aparellats amb la Sonata núm.3 de J. Brahms i un disc més de Beethoven amb la Sonata núm. 8, «Patètica», la Sonata núm. 14, «Clar de lluna» i la Sonata núm. 23, «Appassionata». La seva discografia també inclou dos enregistraments de concerts a Deutsche Grammophon amb la Filharmònica de Seül dirigida per Myung-Whun Chung; un CD amb el Concert per a piano d’Unsuk Chin (2014) que va atreure excel·lents crítiques i premis de la BBC Music Magazine i els International Classical Music Awards, i un CD amb el Concert núm. 5 de Beethoven (2013). Nascut a Seül el 1988, es va graduar a la Universitat Nacional de les Arts de Corea el febrer de 2008, i després va completar un màster en Direcció a la Royal Academy of Music. A més de Leeds, va obtenir altres premis internacionals, com el primer premi en el Concurs Ettlingen 2004 (Alemanya) i el Concurs Clara Haskil 2005 (Suïssa). El 2013, Bewoven-Haus Bonn va seleccionar Sunwook per convertir-se en el primer beneficiari de la seva nova tutoria.
15
Sunwook Kim obtuvo reconocimiento internacional cuando ganó el prestigioso Concurso Internacional de Piano de
Sunwook Kim Piano
Leeds en 2006, con solo 18 años, y se convirtió en el ganador más joven
Beethoven-Haus Bonn, Klavier-Festival
de la competición en 40 años, así
Ruhr, Mecklenburg-Vorpommern
como su primer ganador asiático. Su
Festspiele, Estocolmo Konserthuset,
interpretación del Concierto número
Teatro Colón Buenos Aires, Festival
1 de Brahms con la Orquesta de Hallé
Internacional de Música de Cámara de
y Sir Mark Elder en la fase final del
Jerusalén, Sala Kioi en Tokio, Sinfonía Hall
concurso, recabó elogios unánimes
Osaka y LG Arts Center en Seúl. Sunwook
de la prensa. Desde entonces, se ha
es tambien un entusiasta de la música de
ganado una reputación como uno de
cámara y ha colaborado con cantantes
los mejores pianistas de su generación,
como Robert Holl y Kwang-Chul Youn.
apareciendo como solista de concierto en las temporadas de algunas de las
Entre sus recientes compromisos
orquestas más importantes del mundo,
concertísticos se incluyen apariciones
incluida la London Symphony Orchestra,
con Halle, Philharmonia, BBC Concert,
Royal Concertgebouw Orchestra, Berlin
Bournemouth, Dresden Philharmonic,
Radio Symphony, NDR Sinfonieorchester
Royal Scottish National y Seoul
Hamburgo, la Sinfónica de la Radio
Philharmonic Orchestras. Otros puntos
Finlandesa, la Orquesta Philarmonía, la
destacados son los recitales de dúo con
Filarmónica de Londres, la Filarmónica
Jian Wang en Corea y Guy Braunstein en
de la Francia, la Sinfónica de la NHK, la
Berlín, así como una gira por los Estados
Orquesta de Hallé y la Orquesta Sinfónica
Unidos con Staatskapelle Weimar con
de Bournemouth para su debut en los
Kirill Karabits.
BBC Proms en el verano de 2014. En 19/20, Sunwook regresará a los EE. UU. Sus recitales hasta la fecha incluyen
para ofrecer su debut en concierto con la
apariciones regulares en el Wigmore
Orquesta Sinfónica de Chicago dirigida
Hall, Queen Elizabeth Hall (London
por Kirill Karabits, así como para recorrer
International Piano Series), Leeds Piano
Asia con el Staatskapelle Dresden dirigido
Festival, en la serie ‘Piano 4 Etoiles’ en la
por Myung-Whun Chung. Sunwook
Salle Pleyel de París, Piano aux Jacobin
también hará su debut como director con
Festival, La Roque d’Antheron Festival
la Orquesta Sinfónica de Bournemouth.
Internacional de Piano (Francia), así
En Europa, Sunwook también debutará
como en el Festival Klara de Bruselas,
con la Orquesta di Padova e del Veneto,
16
esp.
Kristiansand Symfoniorkester, Orquestra
para piano de Unsuk Chin (2014) que
Simfonica de Balears y con la Orquesta
atrajo sobresalientes críticas y premios de
Sinfónica de la ciudad de Birmingham.
la BBC Music Magazine y los International Classical Music Awards, y un CD con el
El primer disco de recital de Sunwook
Concierto No. 5 de Beethoven (2013).
Kim fue lanzado en el sello Accentus en octubre de 2015, con las sonatas
Nacido en Seúl en 1988, se graduó de
Waldstein y Hammerklavier de
la Universidad Nacional de las Artes
Beethoven. Siguió una grabación de
de Corea en febrero de 2008, y luego
Prelude, Coral y Fuga de C. Franck,
completó un Master en Dirección en
emparejados con la Sonata No.3 de J.
la Royal Academy of Music. Además
Brahms y un disco más de Beethoven
de Leeds, obtuvo otros premios
con la Sonata No. 8, Pathetique, la Sonata
internacionales como el primer
No. 14, Moonlight y la Sonata No. 23,
premio en el Concurso Ettlingen 2004
Appassionata. Su discografía también
(Alemania) y el Concurso Clara Haskil
incluye dos grabaciones de conciertos
2005 (Suiza). En 2013, Bewoven-Haus
en Deutsche Grammophon con la
Bonn seleccionó a Sunwook para
Filarmónica de Seúl dirigida por Myung-
convertirse en el primer beneficiario de
Whun Chung; un CD con el Concierto
su nueva tutoría.
17
Sunwook Kim was internationally acclaimed when wining the International Piano Competition in Leeds, 2006, being
Sunwook Kim Piano
only 18 years old and the youngest winner of the contest in 40 years,
Aires, International Chamber Music
as well as the first Asian winner. His
Festival in Jerusalem, Tokyo’s Kioi Hall,
interpretation of Brahms’ Concerto No.1
The Symphony Hall Osaka and the y
with The Hallé and Sir Mark Elder at
LG Arts Center in Seoul. Sunwook loves
the final stage of the competition was
chamber music and has collaborated
unanimously praised by the press. Since
with singers Robert Holl and Kwang-Chul
then, he has achieved a reputation as
Youn, among others.
one of the best pianists in his generation. He has appeared as a soloist in concert
Recent concert highlights include
during the seasons of several world-
appearances with The Hallé, Halle,
leading orchestras, including the
Philharmonia, BBC Concert, Bournemouth,
London Symphony Orchestra, Royal
Dresden Philharmonic, Royal Scottish
Concertgebouw Orchestra, Berlin Radio
National and Seoul Philharmonic
Symphony, NDR Sinfonieorchester
Orchestra. It is also worth mentioning his
Hamburg, Radio Finland Symphony,
duet recitals with Jian Wang, in Korea, and
Orquesta Filarmonía, London
Guy Braunstein, in Berlin, and a tour around
Philharmonic, France Philharmonic, NHK
the United States with the Staatskapelle
Symphony Orchestra, The Hallé and
Weimar, under Kirill Karabits.
Bournemouth Symphony Orchestra, in his debut at the BBC Proms in summer 2014.
Season 19/20 will see Sunwook back in the USA, to offer his concert debut with
His recitals up to date include regular
the Chicago Symphony Orchestra under
appearances at the Wigmore Hall, Queen
the baton of Kirill Karabits. He will also
Elizabeth Hall (London International
tour Asia with the Staatskapelle Dresden,
Piano Series), Leeds Piano Festival, the
conducted by Myung-Whun Chung.
series “Piano 4 Etoiles” at Salle Pleyel in
Sunwook will also perform as a conductor
Paris, “Piano aux Jacobin” Festival, La
for the first time, with Bournemouth
Roque d’Antheron International Piano
Symphony Orchestra. In Europa, he will
Festival (France), as well as Klara Festival
also make a debut with the Orquesta
in Brussels, Beethoven-Haus Bonn,
di Padova e del Veneto, Kristiansand
Klavier-Festival Ruhr, Mecklenburg-
Symfoniorkester, Orquestra Simfònica
Vorpommern Festspiele, Stockholm
de Balears and the City of Birmingham
Konserthuset, Teatro Colón in Buenos
Symphony Orchestra.
18
eng.
The first recording of Sunwook Kim’s
and the International Classical Music
recitals was launched by Accentus
Awards; and a CD with Beethoven’s
in October 2015, with Beethoven’s
Concerto No.5 (2013).
Waldstein and Hammerklavier sonatas. A recording of Prelude, Coral and Fuga
Born in Seoul in 1988, Sunwook Kim
by C. Franck, followed, coupled with
graduated at the National University for
J. Brahms’ Sonata No.3, and another
the Arts in Korea, in February 2008, and
album with Sonata No. 8, Pathetique,
afterwards completed a Master’s Degree
Sonata No. 14, Moonlight and Sonata
in Conducting, at the Royal Academy of
No. 23, Appassionata, by Beethoven.
Music. Besides the Leeds’ award, he has
His discography also includes two live
received other international prizes: first
recordings on Deutsche Grammophon,
prize in the Ettlingen Competition 2004
with Seoul Philharmonic under Myung-
(Germany), and the Clara Haskil Contest
Whun Chung; a CD with Unsuk Chin’s
2005 (Switzerland). In 2013, Bewoven-
Piano Concerto (2014), with rave reviews
Haus Bonn selected him to become the
and awards from BBC Music Magazine
first recipient of their new scholarship.
19
propers concerts febrer Teatre Principal de Palma
dijous 13
Jazz Simfònic. Concert Extraordinari Avishai Cohen trio Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears
20,00h
Auditorium de Palma
dijous 20 20,00h
Desè concert de temporada Concert per a piano núm. 1 Op. 11, F. Chopin Danses de Galanta, Z. Kodály El mandarí meravellós op. 19, B. Bartok Nikolai Lugansky, piano Pablo Mielgo, director Acadèmia Simfònica
marC Auditorium de Palma
dijous 12 20,00h
Onzè concert de temporada La Festa (estrena), A.Parera Fons Concert per a oboè H.353, B. Martinu La vida breve: Interludio i Dansa, M. de Falla El sombrero de tres picos, suite, M. de Falla Carlos Fortea, oboè Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears
20
17
orquestra simfònica de les illes balears plantilla Primers
violins
Smerald Spahiu, concertino Gina Nicola, concertino associat Jennifer Peck, ajudant de concertino, solista Gloria Grati Gabriel Martí Paula Marquès Andrei Melkumov Marc Nogues Maria Luisa Payeras Pavel Penchev Christine Schedukat Margarita Navarro Segons violins Barbara Walus, solista Sebastià Pou, ajudant de solista Carmen Fullana Roberto Moragón Ferenc Rácz Francisco Sard Beth Super Marina Fuster Manel Barrios Violes Sonia Krasnova, solista Marta Hatler, ajudant de solista Miguel Arola Jun Kuroki Junko Kuroki Filippo Maschio Luís Oliver Elisabeth Romero Violoncels Emmanuel Bleuse, solista Ibolya Rózsás, ajudant de solista Luis Correa Bisser Tchernokojev Felipe Temes Manuela Torres Contrabaixos
Oboe / Corn angles Carlos Fortea, ajudant de solista Clarinets Eduardo Bernabeu, solista Juan José Pardo, ajudant de solista Clarinet / Clarinet Baix Sílvia Insa, ajudant de solista Fagot Josep Joaquim Sanchís, solista Gerardo Beltrán, ajudant de solista Fagot / Contrafagot Joana Rullan, ajudant de solista Trompes Nigel Carter, solista José Francisco Fortea, solista Joan Barceló, ajudant de solista César Guillem, ajudant de solista Miriam Merino, ajudant de solista Trompetes Michel Herment, solista Samuel Garcia, ajudant de solista Cyril Pouillet, ajudant de solista Trombons Jean Christophe Brunet, solista Vicente M. Cascales, ajudant de solista Miquel Saez, ajudant de solista Tuba Tobias Isern, solista Timbales Armando Lorente, solista
Martin Gregg, solista Jozef Szafrañski, ajudant de solista Philip Dawson Wojciech Sobolewski
Percussio
Flautes
Col·laboradors
Josep Miralles, solista Estela Córcoles, ajudant de solista Flauta / Flauti Enrique Sánchez, ajudant de solista Oboes Javier Arnal, solista Jordi Miralles, ajudant de solista
22
Juan Carlos Murgui, ajudant de solista Susana Pacheco, ajudant de solista
Carlota Coll, violí Catina Bibiloni, violí Lucía Barrero, violí Jorge Solano, violoncel Mar Alomar, violoncel Míriam Jiménez, violoncel Ania Endzelm, contrabaix Pablo Moreno, contrabaix Andrea Rosario, fagot José Luis Carreres, percussió
a Gerencia Pere Malondra Sánchez director titular Pablo Mielgo Carrizo equip tecnic Cristina Martínez, cap de producció Bartolomé Riera, cap d´administració Katalin Szentirmai, arxiu i documentació musical Gloria Grati, secretaria tècnica M. del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Juan Ramon Garcia, atriler Gustavo Riutort, serveis generals
Patronat de la fundació OSIB presidenta Pilar Costa i Serra, Consellera de Presidència, Cultura i Igualtat vicepresidenta Catalina Solivellas, Delegada de la Presidenta per a la Cultura vocals nats Maria Asunción Sáez Amer, Secretària general de la Conselleria de Presidenta, Cultura i Igualtat Irene Truyols Cantallops, Directora general de Funció Pública i Administracions Públiques Joan Ignasi Morey i Marquès, Director general de Pressuposts
vocals ELECTES Marcos Torio Magro, Assessor tècnic de la Delegació de la Presidència per a la Cultura Catalina Ferrando Ballester, Cap del departament de Cultura Francesc Miralles Mascaró, Director general de Cooperació Local i Patrimoni
MEMBRES AMB VEU SENSE VOT M. Isabel Busquets Hidalgo, Vicepresidenta primera i consellera executiva de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell Insular de Mallorca Miquel Àngel Maria Ballester Conseller executiu de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca Sara Ramón Rosselló Vicepresidenta tercera i consellera de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa Susana Labrador Manchado Vicepresdienta segona i consellera de Cultura i Educació Consell Insular de Formentera
23